Salut als
Districtes
2015
La salut als districtes 2015: Sant Martí
Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016Presidenta
Gemma Tarafa i Orpinell
Gerència
Carme Borrell i Thió
Cap del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària Catherine Pérez
Coordinació de l’informe Glòria Pérez
Elaboració i redacció
Xavier Bartoll, Albert Espelt, Angels Orcau, Patricia García de Olalla
Revisió
Joanquin Salvador
Responsables dels Registres d’Informació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona:
Padró Municipal d’Habitants i InfoABS Ana Novoa
Enquesta de Salut de Barcelona Xavier Bartoll
Sistema d’Informació de Drogodependències Albert Espelt
Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama Rosa Puigpinós i Gemma Serral-Cano
Registre de Natalitat i Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs Glòria Pérez
Registre de Malalties de Declaració Obligatòria Angels Orcau, Patrica García de Olalla
Registre de Mortalitat i Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal Maica Rodríguez-Sanz
Sistema d’informació SISalut Pere Claver Llimona
Gestió de dades
Alexis Sentis, Maitona Miranda, Clara Torreblanca, Tabita Adina
Cita suggerida
Bartoll X, Espelt A, Orcau, A, de Olalla P. La salut als districtes 2015: Sant Martí. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016.
Índex
Presentació... 0
Objectiu ... 1
Resultats principals... 2
Característiques demogràfiques i socioeconòmiques de la població ... 2
Els hàbits de salut ... 4
L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives ... 4
La salut reproductiva... 5
La salut percebuda i les malalties transmissibles ... 6
L’esperança de vida i la mortalitat ... 6
Conclusions ... 8
Presentació
Des de l'any 1984, i arrel d'un procés de descentralització iniciat l'any 1979, la ciutat de Barcelona es troba dividida en 10 districtes municipals que tenen autonomia i capacitat de decisió i gestió econòmica.
L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) té encomanades les funcions de
Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona, i treballa conjuntament amb els districtes. Entre altres funcions, l'ASPB a través del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària,
recull i analitza sistemàticament dades sobre diferents problemes relacionats amb la salut, per oferir una visió de conjunt de la salut dels barcelonins i ajudar a determinar les actuacions prioritàries. Es fa cada any un informe sobre la salut de la ciutat, i cada dos anys un informe sobre la salut als districtes.
L’informe ‘Salut als districtes’ és una anàlisi de la situació de la salut i els seus
determinants, en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut, així com, l’ús de serveis de la població del districte.
El document que es presenta a continuació mostra els principals resultats sobre l’estat
actual de salut de la població del districte de Sant Martí. A l’Annex 1 es presenten en
detall els aspectes metodològics referents a les fonts d’informació, la població
estudiada i el càlcul d’indicadors. L’Annex 2 i l’Annex 3 contenen els resultats detallats
Objectiu
L’objectiu d’aquest informe és analitzar la situació de salut del districte de Sant Martí i
la seva evolució en els darrers anys, per tal de detectar les principals necessitats i possibilitats de millora al districte en termes de salut.
En particular, s’analitzaran:
- Les característiques de la població
- Els hàbits de salut
- L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives
- La salut reproductiva
- La salut percebuda i les malalties transmissibles
- L’esperança de vida i la mortalitat
Resultats principals
Característiques demogràfiques i socioeconòmiques de la
població
La població del districte de Sant Martí ha augmentat de manera continuada els darrers
anys, especialment a partir de l’any 2001, per estabilitzar-se en la darrera dècada, fins
els 234.115 habitants el 2015. La població es composa de 112.735 eren homes i 121.380 dones. La densitat de població es manté als 222,2 habitants/hectàrea. Al 6,8% de les llars hi vivien 5 persones o més.
La distribució per edats era similar a la de Barcelona ciutat l’any 2015. El 55,9% tenia
menys de 45 anys, mentre que en les dones era el 50,0%.L’envelliment de la població,
mesurat segons l’índex de sobre-envelliment, era de 47,9% en els homes i 55,6% en les
dones, ambdues xifres inferiors a les dels darrers anys, evolució similar a la ciutat. Igualment, augmenta la població gran que viu sola, per exemple, un 13,4% dels homes
i un 35,5% de les dones de 75 a 84 anys vivien sols/les l’any 2015.
Tant al global de Barcelona com a Sant Martí la població estrangera va augmentar a
partir de 2001. L’any 2015 el 21,1% d’homes i el 19,8% de dones de Sant Martí eren
d’origen estranger, (respecte el 22,9% dels homes i el 21,7% de les dones de
Barcelona). El 2015, la població estrangera de Sant Martí procedia principalment de països de renda mitjana amb el 79,3% en homes i el 82,3% en dones, principalment de països de Centre i Sud-Amèrica.
El nivell d’instrucció de la població de Sant Martí ha sofert un canvi estructural, deixant
en les dues darreres dècades les altes proporcions de població sense estudis (l’any
1996 el 16,2% dels homes i el 24,7% de les dones, per disminuir l’any 2015 a 4,4% i
7,0% respectivament), de manera que augmenta la població amb estudis universitaris (del 8,0% el 1996 en homes i del 7,3% en dones al 22,7% en homes i al 24,9% en dones el 2015), tot i que continua per sota dels nivells de la ciutat. L’atur ha disminuït
lleugerament al 9,3% respecte 2014 però encara continua sent alt. La renda familiar del districte era inferior a la de Barcelona i l’any 2014 havia disminuït lleugerament, del 86,3
el 2013 al 85,6 el 2014 (sent 100 la mitjana de Barcelona). Quan a l’atur, figuren per
sobre del 10% els barris del Besós i Maresme, Sant Martí de Provençals, La Verneda i la Pau. L’any 2014, a Sant Martí hi havia 114 persones sense llar i 327 en assentaments,
i 39 habitatges per a emergències socials. Aquests valors representen el 15,9%, 77,3% i 19,7% respectivament del total Barcelona. En relació a l’absentisme escolar, l’any 2014
en el districte era del 0,56% similar al total de Barcelona (0,5%) i la taxa de graduació a 4rt d’ESO era del 87,1%, lleugerament inferior a la del total de Barcelona (89,6%). En
relació a la seguretat, l’índex de victimització del districte, o percentatge de persones
entrevistades del districte que han estat víctimes d’un o més fets que han considerat
delictius el darrer any, va resultar ser d’un 26,6%, lleugerament superior al del total de
la ciutat (23,7%).
Cal destacar, però, la heterogeneïtat de la població en els diferents barris del districte de Sant Martí, de manera que s’observen importants desigualtats. Els barris del Camp
de l’Arpa i El Clot són els més poblats i també amb major densitat poblacional. Quant a
l’envelliment de la població es mostra un patró diferenciat pels “nous barris” de la Vila
Olímpica i Diagonal Mar-Front Marítim del Poblenou amb índex de sobre-envelliment de
30,7% i 43,1%, respectivament, mentre que en els “barris històrics” l’índex està per
sobre d’aquests valors fins arribar a Sant Martí de Provençals amb el 51,5%. El
percentatge de gent gran que viu sola també segueix aquest patró. La població estrangera es més present, en percentatges de població total, a Besos Maresme, El
Parc i la Llacuna, per sobre del de Barcelona. Al Camp de l’Arpa i la Vila Olímpica aquest
percentatge es situa per sobre del 20% en ambdós sexes, molt a prop del de Barcelona (22,3%). Diversos indicadors socioeconòmics presenten també aquesta heterogeneïtat segons “nous barris/barris històrics”, per exemple el nivell educatiu universitari és alt a
la Vila Olímpica i Diagonal Mar, per sobre del 50% en homes i dones en el primer, i en el segon el 38,1% en homes i el 40,8% en les dones. Per contra, en els barris del Besos, Verneda i Sant Martí de Provençals van del 8,2% al 18,0% en ambdós sexes. El nivell de renda a Vila Olímpica i Diagonal Mar és 150,8% i 168,8% respectivament (sent 100 la mitjana de Barcelona), mentre que als barris El Besòs i Maresme, la Verneda i la Pau, i el barri de Sant Martí de Provençals oscil·len entre 58,9% pel primer al 91,7% pel darrer. L’atur també és més elevat a aquests tres barris, seguits de prop pel del Clot.
Els hàbits de salut
En aquest apartat es comparen alguns indicadors d’hàbits de salut a partir de les dades
de l’enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona pel període agregat 2011-2014 i les
del districte pel mateix període per sexe i grups d’edat . Donat el nombre d’efectius
mostrals totals, cal ser prudent a l’hora d’interpretar els resultats, especialment quan els
grups d’edat classificats en anys decennals. Així per exemple, la obesitat presenta valors
similars, a excepció dels homes de més de 65 anys en que a Sant Martí és superior que
al de Barcelona, i l’inrevés passa amb les dones. Quan al sedentarisme, és similar en
homes per sota de 65 anys al de Barcelona, però superior a Sant Martí (89,7%) pels de més de 65 anys que a Barcelona (79,0%). En canvi en les dones el sedentarisme és
inferior a Sant Martí que a Barcelona en tots els grups d’edat. Pel que fa al consum de
tabac, els homes de 25 a 34 anys presenten una major prevalença a Sant Martí (42,6%) que a Barcelona (32,4%), així com les dones de 15 a 24 anys (35,2% i 19,5%, respectivament).
D’altra banda, segons dades dels centres municipals d’atenció i seguiment de les
drogodependències (CAS) els inicis de tractament per drogues il·legals han disminuït
tant al districte com a Barcelona des dels anys 90.Així, l’any 2015 varen ser 408 homes
i 127 dones (2014: 437 i 151, respectivament). Les taxes d’inicis de tractament
(principalment per alcohol) han disminuït més que al global de la ciutat.
L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives
En aquest apartat es comparen alguns indicadors d’hàbits de salut a partir de les dades
de l’enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona pel període agregat 2011-2014 i les
del districte pel mateix període per sexe i grups d’edat. La majoria de la població de Sant
Martí tenia cobertura sanitària exclusivament pública, pel període 2011-2014 el 64,2% dels homes i el 65,8% de les dones, essent lleugerament superiors als percentatges a la ciutat de Barcelona, que es van situar al voltant del 62%.
Quant a les consultes als serveis de salut, un alt percentatge de la població de Sant
Martí havia visitat un metge/essa de capçalera l’any anterior a l’enquesta, o un pediatre
en el cas de la població infantil, essent la freqüentació per sota dels 44 anys en homes superior al global de Barcelona i similar en les dones a excepció de les de 15 a 44 anys que és inferior (67,9% al districte i 76,5% a Barcelona). Quant a la visita al metge/essa
especialista no existeixen diferències entre el districte i la ciutat en cap sexe, a excepció en les noies de menys de 14 anys que visiten un especialista el darrer any (el 63,5% al districte i el 45,3% a Barcelona).
D’altra banda, en les consultes als serveis d’urgències s’observen diferències en nois
de menys de 14 anys (51,1% al districte vers el 41,5% a Barcelona), mentre que és a
l’inrevés en els homes de més de 65 anys (22,3% al districte i 29,1% a la ciutat).
S’observa una disminució de la població de Sant Martí que pren algun medicament,
essent notable en els joves i en les dones en general. No obstant, l’any 2011 els
percentatges van ser similars al global de la ciutat. Quan al consum de medicaments els darrers dos dies, les prevalences són lleugerament superiors al districte que a Barcelona.
Mitjançant el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama al districte de Sant Martí, en novena ronda en el període 2012-2013, es van convidar 27.579 dones en edat diana (de 50 a 69 anys) i va haver una alta participació del 63,8%, (2010-2011: 66,0%). No obstant, hi havia diferències en les ABS, de manera que a les ABS 10E-Els Encants,
10F-Camp de l’Arpa i 10A-Vila Olímpica va ser inferior al 60%. En l’altre extrem, la major
participació està en les ABS 10I-La Pau i 10D-Besós. Entre les dones que van realitzar la mamografia preventiva a través del Programa es van detectar 80 casos de càncer de mama, el que suposà una taxa de detecció de 3,9 per 1.000 dones (ronda 2010-2011: 4,6).
La salut reproductiva
La natalitat al districte de Sant Martí mostra una tendència decreixent tant en casos com
en taxes. L’any 2014 la taxa va ser del 8,9 naixements per 1.000 habitants. Les taxes
d’embarassos, naixements i avortaments es situen lleugerament per sota de les de
Barcelona. No obstant, les taxes d’embarassos i d’avortaments a partir de 2012
tendeixen a augmentar, invertint la tendència des de 2009. En les dones de 15 a 49 la taxa d’embarassos es va situar en 49 per 1000 dones i la d’avortaments en 10,7 per
1.000 dones. Les taxes de naixements de baix pes, baix pes per edat gestacional i prematurs es mantenen estables des del 2008 al voltant del 7%.
La salut percebuda i les malalties transmissibles
Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona pel període
2011-2014 la prevalença de mala salut percebuda (declarada dolenta o regular) en homes a partir de 45 anys és inferior al districte que a la ciutat, en canvi en les dones de 45 a 64 anys és a l’inrevés (districte 41,5% i ciutat 25,8%).
La mala salut mental en la població masculina és inferior al districte que a Barcelona en
tots els grups d’edat, mentre que en les dones del grup de 45 a 64 anys la prevalença
és mes alta (districte 21,4% i ciutat 16,3%).
D’altra banda, segons el registre de malalties de declaració obligatòria, la incidència de
tuberculosi a la població de Sant Martí es manté estable amb lleugera tendència a
disminuir en ambdós sexes. No obstant, entre els autòctons s’ha incrementat la taxa el
2014 a 16,8 per 100.000 habitants (2013:9,6). Per barris, el Besos destaca com el de més incidència de tuberculosi amb una taxa de més de 60 per 100.000 habitants, mentre que la major part de barris no superen una taxa de 20 ( la superen lleugerament els homes de Camp de l’Arpa, San Martí de Provençals, i les dones a Provençals.
La taxa de VIH en homes és el 2014 de 30,8 casos per 100.000 habitants (2013:28,7), essent superior en immigrants (51,6) que en autòctons (19,8). En les dones la taxa global és molt més baixa (1.1). Els barris amb majors casos i taxes entre els homes són els de Camp de l’Arpa (31 casos i taxa de 34,6), El Parc i Llacuna (14 casos i taxa 41,2)
i El Poblenou (27 casos i taxa 33,8). En les dones el de Poblenou amb 3 casos i una taxa de 3,6 per 100.000 habitants.
L’esperança de vida i l
a mortalitat
L’esperança de vida de Sant Martí en homes i dones segueix una tendència creixent a
l’igual que en el conjunt de la ciutat, per arribar el 2013 a 81 anys en homes i 87,4 en
les dones, quelcom més alta que a Barcelona (80,7 en homes i 86,5 en dones). Els valors més baixos en els homes i dones es donen al Besos i el Maresme (78,7 homes i 85,7 dones) i al Poblenou (78,9 homes i 86,9 dones); només en dones també en El Parc i la Llacuna (85,9).
Les taxes de mortalitat tenen una tendència a la baixa, així l’any 2002 es partia d’una
taxa en homes de 1.498,1 per 100.000 habitants i es redueix a 1.041,6 l’any 2013,
mentre que en les dones es partia el 2002 de 839,9 per arribar el 2013 a 566,2. La mortalitat prematura, que mesura anys de vida perduts, ha anat disminuït durant aquests anys, per arribar a ser el 2013 de 3.261,1 anys en els homes i de 1.530,7 anys en les dones. La mortalitat prematura més alta es dona als barris de Besos i el Maresme i Sant Martí Provençals en ambdós sexes (per sobre dels 4,2 mil en homes i dels 2,4 mil en dones), i a Provençals del Poblenou en homes també per sobre dels 4,2 mil.
Les taxes de mortalitat en el grup d’edat de 15 a 44 anys presenta una variabilitat
considerable a causa del poc nombre de defuncions. La taxa és de 45,4 per 100.000 habitants. Els suïcidis i la mort per sobredosi són les principals causes en homes, no
obstant l’any 2013 i per primer cop, la primera causa són els accidents de trànsit. En les
dones la taxa és de 30,7 i la primera causa és el suïcidi seguit de prop pel càncer de
mama. En el grup d’edat de 45 a 74 anys, en conjunt les taxes tendeixen a reduir-se,
fins arribar el 2013 a 967,6 pels homes i a 366,4 per les dones. En els homes la primera causa és el càncer de pulmó (taxa de 142,3 per 100.000 habitants) i la malaltia isquèmica del cor la segona (95,6). En les dones de 45 a 74 anys la primera causa és el càncer de còlon (36,8), seguit del càncer de mama (34,2) i la malaltia isquèmica del cor (33,1). El càncer de pulmó en les dones es l’únic que presenta una tendència creixen
tot i que disminueix el 2013. En el grup de població de més de 74 anys la taxa de
mortalitat és de 6.577,3 en els homes i de 4.111,9 en les dones. L’evolució global de les
taxes és decreixent. En els homes la primera causa és la bronquitis i MPOC (655,8), seguit de la malaltia isquèmica del cor (474,3) i la demència senil (424,7). En les dones
ho són la malaltia de l’Alzheimer (388,2), la demència senil (349,3) i la malaltia isquèmica
del cor (315).
Conclusions
El present informe descriu la salut i els determinants de la salut de la població del
districte de Sant Martí, així com la seva evolució. Per això s’han utilitzat les fonts
d’informació disponibles a l’ASPB. De tota manera cal tenir en compte que les dades
provinents de les enquestes de salut de Barcelona, així com la informació en els barris i altres dades poc freqüents tenen una validesa limitada per realitzar inferències al nivell del districte ja que el reduït nombre de casos pot fer fluctuar les estimacions.
La població de Sant Martí es manté estable, el nivell d’instrucció ha augmentat
considerablement al llarg dels anys, però al igual que Barcelona presenta una població amb sobre-envelliment. Tot i que el percentatge de població estrangera és similar a la mitjana de Barcelona, es més elevada al barri del Besos Maresme. En concret destaca
el percentatge d’assentaments respecte del total a la ciutat. La realitat demogràfica i
socioeconòmica del Districte segueix un pauta molt diferenciada entre els nous barris creats arran els jocs olímpics i els barris històrics. Els primers es caracteritzen per alts
nivells d’instrucció, baix atur, alt nivell de renda i millors indicadors de salut que els
segons. Entre els hàbits no saludables destaca al districte l’elevat percentatge de noies menors de 14 anys fumadores i dels homes de 25 a 34 anys. Entre els homes de més
de 65 anys el sedentarisme es més elevat que a la ciutat. En l’ús de serveis sanitaris hi
ha una major freqüentació d’urgències en nois menors de 15 anys. També destaca l’alt percentatge de mala salut percebuda en dones de 45 a 64 anys i en el mateix sentit en mala salut mental. El Besos te una taxa de tuberculosi del triple que a la resta de barris. L’esperança de vida de Sant Martí en homes i dones segueix una tendència creixent per arribar el 2013 a 81 anys en homes i 87,4 en les dones, però amb diferències entre
barris. L’evolució de la mortalitat a Sant Martí es mostra similar a la de Barcelona amb
una disminució de la mortalitat i la mortalitat prematura. A Sant Martí tant la natalitat com els embarassos es mantenen estables. Si bé, en general, la població de Sant Martí mostra bons indicadors de salut, calen esforços per promoure uns hàbits de salut i uns entorns saludables, principalment en la població adulta i gran, per tal de garantir un envelliment saludable en aquesta població. En canvi, la resta de barris, i especialment el barri El Besós i el Maresme, mostren necessitats de salut lligades, en gran part, a les necessitats socioeconòmiques de la població. En aquest sentit es necessita un
enfocament de ‘salut en totes les polítiques’ i instaurar principalment polítiques socials,
d’ocupació i integració que facilitin les condicions de vida i treball adients per millorar la salut de la població.
Annex I
Presentació
L’informe de Salut als districtes és una anàlisis de la situació sobre la salut i els seus
determinants en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut,
així com, l’ús de serveis de la població del districte.
A continuació es presenten en detall els aspectes metodològics referents a les fonts
d’informació i la població estudiada, així com la definició i el càlcul dels indicadors
analitzats a l’informe.
Edició
Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016
Població d’estudi i fonts d’informació
La població d’estudi correspon a la població resident als districtes de la ciutat de
Barcelona, segons les dades de residència referides en els registres analitzats.
Per l’elaboració de l’informe s’han utilitzat les fonts d’informació de caràcter poblacional
disponibles a l’Agència de Salut Pública de Barcelona (taula 1).
Taula 1. Fonts d’informació utilitzades pel càlcul d’indicadors.
Indicadors Font d’informació
Característiques de la població Padró Municipal d’Habitants
Estadístiques de l’Ajuntament i la Generalitat
Els hàbits de salut Enquesta de Salut de Barcelona
Sistema d’Informació de Drogodependències
L’ús de serveis i la realització de Enquesta de Salut de Barcelona
pràctiques preventives
Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama
La salut reproductiva Registre de Natalitat
Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs
La salut Enquesta de Salut de Barcelona
Registre de Malalties de Declaració Obligatòria
La mortalitat Registre de Mortalitat
Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal
Padró Municipal d’Habitants
El Padró Municipal d’Habitants és competència de l’Ajuntament de Barcelona, a qui
correspon la creació, manteniment, revisió i custòdia; essent l’Institut Municipal
d’Informàtica (IMI) qui s’encarrega de la seva gestió, control de la qualitat i tutela de la
informació. El padró és continu i mensual, un cop al mes tots els ajuntaments envien les
seves dades a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), qui centralitza la informació i la
retorna als ajuntament actualitzada. El Padró inclou informació socio-demogràfica (edat, sexe, lloc de naixement, nacionalitat, nivell d'estudis i adreça de residència) de la població empadronada de la ciutat. En aquest informe es realitza la descripció de la
població utilitzant les dades corresponents a la lectura del padró a 30 de juny de l’any
2013. Alguns indicadors es calculen en base a dades padronals d’anys anteriors.
Estadístiques socio-econòmiques de l’Ajuntament i Generalitat
D’altra banda, s’han consultat diverses fonts d’informació de l’Ajuntament i la Generalitat
que contenen diversos indicadors sobre les característiques socioeconòmiques de la
ciutat i dels barris. Les fonts d’aquests indicadors són les següents: Registres del
Consorci d’Educació de Barcelona; Atur registrat a les Oficines del Treball de la
Generalitat. Departament d’Empresa i Ocupació; Dirección General del Catastro.
Ministerio de Economía y Hacienda; Memòria de l’Equip de Detecció dels Serveis
d’Inserció Social; Memòria del Consorci de l’Habitatge de Barcelona; Enquesta de
Victimització de Barcelona; Registres de l’Institut Municipal de Serveis Socials.
Enquesta de Salut de Barcelona
L’Enquesta de Salut de Barcelona (ESB), que es duu a terme des de l’ASPB, té per
objectiu proporcionar informació actualitzada sobre la salut de la població i els seus determinants, les conductes relacionades amb la salut, la utilització dels serveis sanitaris i la realització de pràctiques preventives. Així mateix, també permet estudiar la incidència
i l’evolució de les desigualtats socio-econòmiques en l’estat de salut. L’Enquesta de Salut
de Barcelona proporciona estimacions fiables pel conjunt de la ciutat, així com per cada
un dels districte. L’ESB 2011 és la sisena enquesta impulsada per l’ASPB, essent les
altres les de 1983, 1986, 1992, 2001 i 2006. Per obtenir més detall es poden consultar
els Manuals al web de l’ASPB.1
1 Enquestes de Salut de Barcelona. Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_enquestes.htm
També s’han utilitzat les dades de l’ Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) agregades dels anys 2011 al 2014 per la ciutat de Barcelona que es duu a terme pel Departament
de Salut amb els mateixos objectius que l’ESB i compartint una metodologia comuna.
Sistema d’Informació de Drogodependències
El Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona es genera a través de la
informació procedent de les urgències hospitalàries, la mortalitat per reacció aguda a drogues, els inicis de tractament per alcohol i altres drogues, i de les xeringues donades
a injectors de drogues.2 El registre d’Inicis de tractament per substàncies psicoactives es
conforma de les dades que envien mensualment els Centres d'Atenció i Seguiment de
drogues (CAS) de la ciutat de Barcelona. D’altra banda, el registre de mortalitat per
reacció aguda a substàncies psicoactives es nodreix de totes les morts per causes no naturals que són examinades al Institut de Medicina Legal de Catalunya.
Registre del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama
D’acord amb el Pla de salut 1993-95 de Catalunya i de la Regió Sanitària Barcelona
Ciutat, l’any 1995 s’implanta el Programa de Detecció de Càncer de Mama. El Programa,
de cobertura universal, adreçat a dones de 50 a 69 anys residents a la ciutat de
Barcelona.3 L’any 2001 es posa en marxa l’Oficina Tècnica del Programa, a l’ASPB, per
tal de dur a terme la coordinació a nivell de ciutat. El Sistema d’Informació registra
l’activitat del Programa a partir de les dades dels hospitals proveïdors que realitzen les
mamografies: Parc de Salut Mar (Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança), Hospital del
Vall d’Hebrón, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Hospital Clínic.
Registre de Natalitat
Les dades del registre de natalitat es recullen del Butlletí Estadístic del Part (BEP), que incorpora informació tant del naixement com de dades socio-demogràfiques dels pares.
L’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), fa la recollida dels butlletins estadístics
als registres civils, valida la informació, codifica les dades, realitza la gravació en suport
informàtic. Aquesta informació s’envia a l’INE per tal que n’elabori les estadístiques
oficials de tot l’Estat Espanyol. L’ASPB rep les dades de les persones residents a
Barcelona amb una periodicitat anual i amb un decalatge de 9-10 mesos respecte l’any
de naixement. A l’ASPB les dades són depurades i geocodificades. A més, cada nounat
2 Sistema d'informació de drogodependències Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/docs/sidb/default.htm
3 Programa de Detecció Precoç del Càncer de Mama a Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_cancer_mama.htm
es classifica en percentils de pes segons l’edat gestacional i d’acord amb les taules de
creixement del nounat. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Natalitat al
web de l’ASPB.4
Registre d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs
Les dades procedeixen del Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs (IVE) de
Catalunya (Departament de Salut). La informació s’obté del qüestionari d’IVES, que és confidencial i que recull dades sociodemogràfiques de la dona i del motiu de la
interrupció de l’embaràs. Aquest registre no inclou els avortaments espontanis. L’ASPB
rep les dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat anual i amb un
decalatge d’1 any respecte l’any d’avortament. Per obtenir més detall es pot consultar el
Manual de Natalitat al web de l’ASPB.4
Registre de Malalties de Declaració Obligatòria
El Servei d’Epidemiologia de l’ASPB, a través d’un sistema de vigilància activa, és responsable del registre de malalties de declaració obligatòria (MDO) dels residents a la
ciutat de Barcelona. Les principals fonts d’informació de les MDOs són els centres
d’atenció primària i els hospitals i clíniques de la ciutat, així com notificacions procedents de metges que treballen en mutualitats mèdiques o altres centres assistencials i de metges que donen assistència privada. Per obtenir més detall es poden consultar les
estadístiques de MDOs al web de l’ASPB.5
Registre de Mortalitat
Les dades del registre de mortalitat es recullen de les butlletes oficials (el certificat mèdic de defunció, el qual és emplenat pel metge/essa, i el Butlletí Estadístic de Defunció, emplenat pel familiar de la persona difunta). Aquest registre conté informació de les
defuncions de residents a Barcelona. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)
rep la informació amb dos anys de decalatge respecte l’any de la defunció. A l’ASPB, les
dades són depurades i contrastades amb registres complementaris, com el Padró
Municipal d’Habitants de Barcelona, el Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat
Perinatal de Barcelona de l’ASPB i la informació proporcionada per l’Institut de Medicina
4 Natalitat i mortalitat. Estadístiques vitals. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_estadistiques.htm
3 El control de malalties –Vigilància epidemiològica i intervenció . Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/epidemies.htm
Legal de Catalunya de les defuncions amb intervenció judicial. Per obtenir més detall es
pot consultar el Manual de Mortalitat al web de l’ASPB.6
Indicadors
Per l’obtenció dels indicadors s’utilitzarà majoritàriament el Sistema d’Informació SISalut
de l’ASPB. El SISalut permet disposar de les dades dels registres de l’ASPB
homogeneïtzades i normalitzades, i posteriorment, permet reunir i generar el gran volum
d’indicadors anuals i evolutius.
Els indicadors que es mostren a l’informe s’han calculat per cadascun dels districtes i pel
conjunt de Barcelona ciutat, es mostren per separat per homes i dones, i sempre que les
dades ho han permès, es mostren per cadascun dels barris o Àrees Bàsiques de Salut7
(ABS) que formen part del districte.8 Els resultats es presenten en forma de taules (Annex
II) i figures (Annex III).
6 Natalitat i mortalitat. Estadístiques vitals. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/documents_estadistiques.htm
7 L’àrea bàsica de salut és la unitat territorial elemental on es presta l’atenció primària de salut, i que
constitueix l’eix vertebrador del sistema sanitari
8 Informació per ABS, 2011. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: hhttp://aspb.cat/quefem/2011_tmp.htm
Annex II
Presentació
L’informe de Salut als districtes és una anàlisis de la situació sobre la salut i els seus
determinants en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres
poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut, així com, l’ús de serveis de la població del districte.
A continuació es presenten els resultats detallats dels indicadors, a partir de les diferents
fonts d’informació analitzades, en forma de taules evolutives anuals, així com de taules
comparatives per barris o Àrees Bàsiques de Salut (ABS) per aquells indicadors del quals es disposa d’aquests nivells de desagregació.
Edició
Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016
Índex
Presentació... 2
Taula 1. Evolució dels indicadors socio-demogràfics. Sant Martí 1996-2015 ... 4
Taula 2.Distribució als barris dels indicadors socio-demogràfics. Sant Martí 2015... 5
Taula 3. Evolució dels indicadors socio-econòmics. Sant Martí 1996-2015. ... 6
Taula 4.Distribució als barris dels indicadors socio-econòmics. Sant Martí 2015. ... 7
Taula 5. Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris de Sant Martí, 2014. ... 8
Taula 5. Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris de Sant Martí, 2014.
(continuació) ... 9
Taula 5. Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris de Sant Martí, 2014.
(continuació) ... 10
Taula 10. Distribució als barris dels indicadors de malalties de declaració obligatòria. Sant
Martí2010-Taula 12. Evolució dels indicadors de cobertura del programa de detecció precoç del càncer de
Taula 13. Distribució a les ABS dels indicadors de cobertura del programa de detecció precoç del
Taula 14. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe.
Taula 15. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1per edat
Taula 16. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1per edat
Taula 17. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1per
Taula 18. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe Taula 6. Evolució dels indicadors de salut reproductiva. Sant Martí 2006-2014. ... 11
Taula 7. Evolució dels indicadors de salut i hàbits de salut. Sant Martí 2001-2014. ... 12
Taula 8. Evolució dels indicadors d’ús de drogues. Sant Martí 2004-2015 ... 13
Taula 9. Evolució dels indicadors de malalties de declaració obligatòria. Sant Martí2005-2014. ... 14
2014... 15
Taula 11. Evolució dels indicadors d’ús de serveis. Sant Martí 2001-2014. ... 16
mama. Sant Martí 2002-2013... 17
càncer de mama. Sant Martí 2013 (9ª ronda). ... 17
Sant Martí, 2002-20131. ... 18
per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Sant Martí, 2002-20132. ... 19
per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Sant Martí, 2002-20132. ... 20
edat per 100.000 habitants de més de 74 anys.Sant Martí, 2002-20132... 21
i per barris. Sant Martí, 2009-20131. ... 22
Taula 1. Evolució dels indicadors socio-demogràfics. Sant Martí 1996-2015
Homes 1996 2001* 2006 2011 2012 2013 2014 2015
Població 97.845 99.309 109.023 112.251 112.844 112.906 113.070 112.735 Edat
0-14 anys 13,8% 13,1% 13,3% 14,0% 14,1% 14,2% 14,3% 14,4%
15-29 anys 23,7% 21,4% 19,1% 16,5% 16,0% 15,5% 15,1% 14,9%
30-44 anys 22,6% 23,8% 26,8% 27,7% 27,6% 27,3% 27,1% 26,6%
45-64 anys 24,8% 24,4% 24,6% 25,5% 25,8% 26,1% 26,4% 26,8%
65-74 anys 10,4% 10,4% 8,8% 8,3% 8,4% 8,6% 8,9% 9,0%
>=75 anys 5,2% 6,5% 7,3% 8,0% 8,1% 8,3% 8,2% 8,3%
Sobre-envelliment (a) 33,3% 38,6% 45,4% 49,1% 49,2% 49,1% 48,0% 47,9%
Gent gran que viu sola
65-74 anys 6,5% 8,3% 9,6% 11,1% 11,5% 11,8% 12,1% 12,1%
75-84 anys 8,7% 7,6% 13,1% 13,1% 13,4% 13,3% 13,4% 13,4%
>=85 anys 9,7% 20,8% 18,6% 23,7% 23,1% 22,6% 23,0% 23,9%
Població estrangera 2,1% 5,1% 15,8% 20,6% 21,2% 21,1% 21,1% 21,1%
Països de renda alta** 34,5% 22,6% 14,7% 16,4% 17,4% 18,5% 19,3% 19,0% Països de renda mitja** 62,9% 74,9% 83,9% 81,8% 80,8% 79,7% 78,9% 79,3%
Països de renda baixa** 2,3% 2,0% 1,2% 1,8% 1,8% 1,7% 1,7% 1,7%
Dones 1996 2001* 2006 2011 2012 2013 2014 2015
Població 107.514 108.671 116.969 119.939 120.610 120.974 121.414 121.380
Edat
0-14 anys 11,9% 11,3% 11,6% 12,4% 12,5% 12,6% 12,7% 12,8%
15-29 anys 20,9% 18,7% 16,9% 14,6% 14,3% 14,0% 13,7% 13,5%
30-44 anys 21,4% 22,5% 24,2% 24,5% 24,5% 21,2% 24,0% 23,7%
45-64 anys 24,7% 24,1% 24,8% 25,9% 26,2% 26,4% 26,5% 26,8%
65-74 anys 12,4% 12,3% 10,4% 9,6% 9,5% 9,7% 10,1% 10,3%
>=75 anys 9,0% 10,9% 12,1% 13,0% 13,0% 13,1% 12,9% 13,0%
Sobre-envelliment (a) 41,9% 46,9% 53,9% 57,7% 57,7% 57,5% 56,2% 55,6%
Gent gran que viu sola
65-74 anys 22,1% 23,0% 22,7% 22,5% 22,1% 21,8% 21,8% 22,1%
75-84 anys 31,0% 37,2% 37,4% 37,4% 36,9% 36,3% 36,3% 35,5%
>=85 anys 18,6% 33,2% 36,3% 43,5% 44,0% 44,0% 43,6% 44,6%
Població estrangera 2,1% 4,9% 13,7% 18,3% 19,0% 19,2% 19,5% 19,8%
Països de renda alta** 36,5% 22,4% 14,8% 16,1% 16,5% 17,0% 17,5% 16,8% Països de renda mitja** 61,5% 76,1% 84,3% 83,2% 82,7% 82,7% 81,7% 82,3%
Països de renda baixa** 1,6% 1,0% 0,6% 0,7% 0,7% 0,7% 0,7% 0,8%
Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. (*) L’indicador ‘Gent gran que viu sola’ correspon a l’any 2000
T a u la 2 . D is tr ib u c ió a ls b a rr is d e ls i n d ic a d o rs s o c io -d e m o g rà fi c s . S a n t M a rt í 2 0 1 5 . H o m e s El C a m p d e l' A rp a d e l C lo t El C lo t El Pa rc i L la c u n a d e l Po b le n o u L a V il a O lí m p ic a d e l Po b le n o u El Po b le n o u D ia g o n a l M a r -F ro n t M a rí ti m d e l Po b le n o u El B e s ó s i M a re s m e Pr o v e n ç a ls d e l Po b le n o u Sa n t M a rtí d e Pr o v e n ç a ls L a V e rn e d a i la Pa u Po b la c ió 1 7 .9 3 2 1 2 .9 1 6 7 .1 4 6 4 .5 5 5 1 6 .3 4 8 6 .5 1 0 1 1 .7 0 1 9 .8 0 3 1 2 .2 0 1 1 3 .6 2 3 Ed a
t 0-1
4 a n y s 1 1 ,7 % 1 3 ,3 % 1 2 ,6 % 1 7 ,5 % 1 7 ,2 % 2 0 ,7 % 1 4 ,8 % 1 4 ,4 % 1 3 ,4 % 1 3 ,3 % 1 5 -2 9 a n y s 1 4 ,9 % 1 6 ,0 % 1 6 ,6 % 1 7 ,2 % 1 2 ,9 % 1 0 ,1 % 1 7 ,7 % 1 5 ,5 % 1 4 ,2 % 1 4 ,3 % 3 0 -4 4 a n y s 2 7 ,6 % 2 5 ,6 % 2 9 ,3 % 2 1 ,0 % 3 0 ,0 % 3 1 ,3 % 2 7 ,2 % 2 6 ,8 % 2 3 ,4 % 2 2 ,7 % 4 5 -6 4 a n y s 2 6 ,0 % 2 8 ,3 % 2 5 ,6 % 3 2 ,8 % 2 6 ,3 % 2 4 ,6 % 2 5 ,7 % 2 7 ,8 % 2 7 ,0 % 2 6 ,2 % 6 5 -7 4 a n y s 1 0 ,8 % 9 ,3 % 9 ,0 % 8 ,0 % 6 ,8 % 7 ,6 % 6 ,3 % 8 ,0 % 1 0 ,7 % 1 1 ,8 % >= 7 5 a n y s 9 ,0 % 7 ,4 % 6 ,9 % 3 ,6 % 6 ,7 % 5 ,8 % 8 ,3 % 7 ,4 % 1 1 ,4 % 1 1 ,7 % So b re -e n v e lli m e n t (a ) 4 5 ,5 % 4 4 ,0 % 4 3 ,6 % 3 0 ,7 % 4 9 ,4 % 4 3 ,1 % 5 6 ,9 % 4 7 ,9 % 5 1 ,5 % 4 9 ,8 % G e n t g ra n q u e v iu s o la 6 5 -7 4 a n y s 1 2 ,5 % 1 2 ,5 % 1 4 ,8 % 1 2 ,0 % 1 4 ,0 % 1 2 ,3 % 1 5 ,7 % 1 1 ,4 % 1 0 ,4 % 9 ,2 % 7 5 -8 4 a n y s 1 5 ,2 % 1 3 ,8 % 1 5 ,2 % 2 1 ,5 % 1 4 ,9 % 1 2 ,2 % 1 4 ,5 % 1 2 ,1 % 1 0 ,9 % 1 1 ,6 % >= 8 5 a n y s 2 7 ,5 % 2 5 ,1 % 2 5 ,7 % 9 ,4 % 2 4 ,1 % 2 7 ,2 % 2 2 ,6 % 2 4 ,5 % 2 0 ,9 % 2 1 ,8 % Po b la c ió e s tr a n g e ra 2 2 ,1 % 1 9 ,2 % 2 6 ,3 % 2 0 ,8 % 2 1 ,7 % 2 0 ,7 % 3 4 ,0 % 1 8 ,3 % 1 5 ,3 % 1 4 ,7 % Pa ïs o s d e re n d a a lt a ** 1 6 ,5 % 1 7 ,1 % 2 7 ,9 % 4 4 ,9 % 3 1 ,7 % 3 3 ,4 % 4 ,6 % 1 8 ,9 % 1 2 ,0 % 8 ,6 % Pa ïs o s d e re n d a m it ja ** 8 1 ,8 % 8 1 ,2 % 7 0 ,7 % 5 4 ,0 % 6 7 ,2 % 6 5 ,4 % 9 2 ,4 % 8 0 ,1 % 8 6 ,7 % 8 9 ,1 % Pa ïs o s d e re n d a b a ix a ** 1 ,4 % 1 ,7 % 1 ,2 % 1 ,2 % 1 ,0 % 1 ,0 % 3 ,0 % 1 ,0 % 1 ,2 % 2 ,3 % D o n e s Po b la c ió 2 0 .2 7 0 1 4 .0 9 7 7 .6 1 0 4 .7 0 6 1 7 .2 3 1 6 .8 4 2 1 1 .3 2 4 1 0 .4 4 1 1 3 .8 0 4 1 5 .0 5 5 Ed a
t 0-1
Taula 3. Evolució dels indicadors socio-econòmics. Sant Martí 1996-2015.
1996 2001* 2006 2011 2012 2013 2014 2015
Densitat d’habitants 204,1 196,4 212,4 196,4 221,8 222,2 222,8 222,5
Llars de 5 persones o més 8,7% 6,3% 6,9% 6,6% 6,8% 8,7% 6,8% 6,8%
Índex Renda Familiar (a) 79,0 86,3 83,7 79,6 79,0 86,3 85,6% nd
Atur (b) nd nd nd 10,5% 11,2% 11,3% 10,3% 9,3%
Nivell d’estudis en homes
Sense estudis 16,2% 13,4% 11,8% 10,8% 8,2% 7,7% 7,0% 4,4%
Primaris 31,7% 30,4% 25,9% 23,4% 22,2% 19,4% 19,0% 21,5%
Secundaris 22,5% 22,0% 21,6% 22,1% 23,2% 25,2% 26,0% 24,8%
Batxillerat i FPII 21,2% 23,2% 26,0% 24,7% 26,2% 26,7% 27,0% 26,6%
Universitaris 8,0% 10,7% 14,6% 18,9% 20,2% 21,1% 22,0% 22,7%
No consta 0,4% 0,3% 0,1% 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0%
Nivell d’estudis en dones
Sense estudis 24,7% 20,2% 17,0% 14,3% 11,7% 11,1% 10,3% 7,0%
Primaris 33,4% 32,4% 27,3% 24,2% 23,1% 21,2% 21,0% 23,8%
Secundaris 19,5% 19,4% 19,7% 20,6% 21,1% 22,2% 23,0% 22,0%
Batxillerat i FPII 14,6% 17,0% 20,9% 20,3% 21,9% 22,2% 22,3% 22,2%
Universitaris 7,3% 10,7% 15,0% 20,6% 22,2% 23,2% 24,1% 24,9%
no consta 0,5% 0,3% 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%
Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona; nd: no disponible
(*) L’índex de Renda Familiar Disponible correspon a l’any 2000
Taula 5. Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris de Sant Martí, 2014.
Ditricte El Camp de El Clot El Parc i Llacuna Sant Martí l'Arpa del Clot del Poblenou
N % -‰ N % -‰ N % -‰ N % -‰
Educació
Absentisme1 131 0,56% nd nd nd nd nd nd
Taxa graduació2 87,1% nd nd nd nd nd nd
Atur3
Persones a l’atur
Homes 8502 11,1% 1326 10,9% 894 9,9% 431 8,4%
Dones 8674 11,2% 1396 10,8% 964 10,4% 471 9,2%
Persones amb atur de llarga duració (més de 12 mesos)
Total 7618 44,4% 1192 43,8% 842 45,3% 406 45,0
Habitatge Antiguitat
<1961 26,9% 34,1% 27,6% 31,4%
1961-1980 46,6% 53,6% 46,5% 43,7%
1981-2005 20,1% 9,2% 23,6% 12%
>2005 6,5% 3,1% 2,3% 12,8%
Persones sense llar (dormint al 114 15,9% nd nd nd nd nd nd
carrer)
Persones sense llar (dormint en 327 77,3% nd nd nd nd nd nd
assentaments)
Habitatges per a 39 19,7% nd nd nd nd nd nd
EmergènciesSocials
Persones inscrites al Registre 9504 4,1% nd nd nd nd nd nd
HPO4
Seguretat
Índex victimització5 26,6% nd nd nd nd nd nd
Mapa delictiu6 13,3% nd nd nd nd nd nd
Econòmics
Nombre d’expedients de PIRMI 326 2,4% nd nd nd nd nd nd
actius
Nombre de persones de ≥60 anys 14631 24,4% 2306 20,8% 1589 23,5% 693 19,2%
amb ingressos IPREM <1
Nombre de persones de ≥60 anys 20784 34,6% 3481 31,5% 2289 33,9% 1105 30,5%
amb ingressos IPREM 1-2
Pensions no contributives en 865 18,6‰ 164 19,2‰ 115 23,6‰ 57 21,2‰
majors 65 anys
Usuaris dels Centres de Serveis 1408 6,0‰ 253 6,6‰ 149 5,5‰ 67 4,5‰
Socials que han rebut ajuts d'àmbit econòmic
Menjador Social 355 1,5‰ 109 2,9‰ 56 2,1‰ 30 2,0‰
Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona; nd: no disponible
Notes: 1Absentisme: Casos amb més d’un 25% de dies que han faltat de forma injustificada a l’escola.
2Taxa de graduació: Nombre d’alumnes que han aprovat el curs escolar pel total d’alumnes matriculats.
3 Atur: Percentatge de persones entre 16 i 64 anys registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat sobre el nombre de persones de
16 a 64 anys. Estimació per barris a partir de dades facilitades per codis postals.
4 Persones o famílies inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona
5Índex de victimització: Percentatge de persones entrevistades del districte que han estat victimes d’un o més fets que han considerat
delictius el darrer any.
6 Mapa delictiu: Percentatges de fets de victimització el darrer any que han ocorregut al districte.
IPREM= Indicador Públic de Renta de Efectes Múltiples PIRMI=Renta mínima d’inserció
Taula 5. Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris de Sant Martí, 2014. (continuació)
La Vila El Poblenou Diagonal Mar El Besós i el Olímpica del i el Front Maresme
Poblenou Marítim del
Poblenou
N % -‰ N N % -‰ N N % -‰
Educació
Absentisme1 nd nd nd nd nd nd nd nd
Taxa graduació2 nd nd nd nd nd nd nd nd
Atur3
Persones a l’atur
Homes 288 8,9% 990 8,9% 508 11,9% 1167 13,9%
Dones 312 9,2% 1071 9,7% 468 10,6% 1070 15,1%
Persones amb atur de llarga duració (més de 12 mesos)
Total 243 40,5% 850 41,2% 421 43,1% 972 43,5%
Habitatge Antiguitat
<1961 8,8% 48,8% 2.8% 40,7%
1961-1980 5,8% 17,3% 18,9% 51,1%
1981-2005 83% 22,4% 51.9% 4,4%
>2005 2,4% 11,5% 27% 3,9%
Persones sense llar (dormint al nd nd nd nd nd nd nd nd
carrer)
Persones sense llar (dormint en nd nd nd nd nd nd nd nd
assentaments)
Habitatges per a nd nd nd nd nd nd nd nd
EmergènciesSocials
Persones inscrites al Registre nd nd nd nd nd nd nd nd
HPO4
Seguretat
Índex victimització5 nd nd nd nd nd nd nd nd
Mapa delictiu6 nd nd nd nd nd nd nd nd
Econòmics
Nombre d’expedients de PIRMI nd nd nd nd nd nd nd nd
actius
Nombre de persones de ≥60 170 10,6% 1729 24,5% 529 21.5% 1682 31,3%
anys amb ingressos IPREM <1
Nombre de persones de ≥60 anys 265 16,4% 2366 33,5% 860 35% 2019 37,5%
amb ingressos IPREM 1-2
Pensions no contributives en 8 8,3‰ 103 18,4‰ 20 10,6‰ 105 24,4‰
majors 65 anys
Usuaris dels Centres de Serveis 9 1,0‰ 148 4,4‰ 42 3,1‰ 346 14.9‰
Socials que han rebut ajuts d'àmbit econòmic
Menjador Social 2 0,2‰ 29 0,9‰ 7 0,5‰ 59 2,5‰
Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona; nd: no disponible
Notes: 1Absentisme: Casos amb més d’un 25% de dies que han faltat de forma injustificada a l’escola.
2Taxa de graduació: Nombre d’alumnes que han aprovat el curs escolar pel total d’alumnes matriculats.
3 Atur: Percentatge de persones entre 16 i 64 anys registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat sobre el nombre de persones de
16 a 64 anys. Estimació per barris a partir de dades facilitades per codis postals.
4 Persones o famílies inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona
5Índex de victimització: Percentatge de persones entrevistades del districte que han estat victimes d’un o més fets que han considerat
delictius el darrer any.
6 Mapa delictiu: Percentatges de fets de victimització el darrer any que han ocorregut al districte.
IPREM= Indicador Públic de Renta de Efectes Múltiples PIRMI=Renta mínima d’inserció
Taula 5. Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris de Sant Martí, 2014. (continuació)
Provençals del Sant Martí de La Verneda i la Pau Poblenou Provençals
% -‰ % -‰ % -‰
N N N
Educació
Absentisme1 nd nd nd nd nd nd
Taxa graduació2 nd nd nd nd nd nd
Atur3
Persones a l’atur
Homes 730 10,8% 1017 13,0% 1153 13,3%
Dones 742 10,8% 1024 12,7% 1156 12,9%
Persones amb atur de llarga duració (més de 12 mesos)
Total 674 45,8% 946 46,3% 1071 46,4%
Habitatge Antiguitat
<1961 16,2% 25,7% 0,9%
1961-1980 42,6% 64,9% 86,5%
1981-2005 28,1% 9,4% 12,2%
>2005 13% 0% 0,4%
Persones sense llar (dormint al nd nd nd nd nd nd
carrer)
Persones sense llar (dormint en nd nd nd nd nd nd
assentaments)
Habitatges per a nd nd nd nd nd nd
EmergènciesSocials
Persones inscrites al Registre HPO4 nd nd nd nd nd nd
Seguretat
Índex victimització5 nd nd nd nd nd nd
Mapa delictiu6 nd nd nd nd nd nd
Econòmics
Nombre d’expedients de PIRMI nd nd nd nd nd nd
actius
Nombre de persones de ≥60 anys 1284 27,5% 2035 24,9% 2608 28,1%
amb ingressos IPREM <1
Nombre de persones de ≥60 anys 1615 34,6% 3136 38,4% 3647 39,3%
amb ingressos IPREM 1-2
Pensions no contributives en majors 77 21,9‰ 102 15,1‰ 114 15,2‰
65 anys
Usuaris dels Centres de Serveis 136 6,7‰ 78 3,0‰ 187 6,5‰
Socials que han rebut ajuts d'àmbit econòmic
Menjador Social 16 0,8‰ 31 1,2‰ 31 1,1‰
Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona; nd: no disponible
Notes: 1Absentisme: Casos amb més d’un 25% de dies que han faltat de forma injustificada a l’escola.
2Taxa de graduació: Nombre d’alumnes que han aprovat el curs escolar pel total d’alumnes matriculats.
3 Atur: Percentatge de persones entre 16 i 64 anys registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat sobre el nombre de persones de
16 a 64 anys. Estimació per barris a partir de dades facilitades per codis postals.
4 Persones o famílies inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona
5Índex de victimització: Percentatge de persones entrevistades del districte que han estat victimes d’un o més fets que han considerat
delictius el darrer any.
6 Mapa delictiu: Percentatges de fets de victimització el darrer any que han ocorregut al districte.
IPREM= Indicador Públic de Renta de Efectes Múltiples PIRMI=Renta mínima d’inserció
Taula 7.Evolució dels indicadors de salut i hàbits de salut. Sant Martí 2001-2014.
Homes 2001 2006 2011 2011-14* 2011-14* Barcelona
Mala salut percebuda
0-14 anys 3,1% 3,0% 0,0% 4,4% 3,6%
15-44 anys 6,4% 7,6% 7,2% 10,5% 6,4%
45-64 anys 29,3% 20,4% 18,9% 11,7% 16,2%
>=65 anys 43,2% 50,8% 20,0% 31,6% 39,4%
Risc de patiment
15-44 anys 9,4% 7,8% 1,3% 8,0% 8,0%
45-64 anys 9,6% 12,8% 5,9% 7,7% 10,2%
>=65 anys 12,7% 14,6% 5,4% 5,5% 9,1%
Obesitat
15-24 anys 1,4% 6,5% 0,0% 0,0% 2,7%
25-34 anys 9,9% 7,4% 10,0% 9,0% 6,7%
35-44 anys 10,7% 11,0% 11,1% 4,2% 13,9%
45-54 anys 24,2% 23,2% 10,0% 21,0% 18,1%
55-64 anys 12,0% 18,5% 21,7% 19,7% 20,9%
>=65 anys 13,6% 23,3% 12,5% 20,7% 16,7%
Sedentarisme
15-44 anys nd 53,1% 37,3% 44,1% 41,5%
45-64 anys nd 54,0% 50,9% 64,3% 64,1%
>=65 anys nd 87,4% 80,0% 89,7% 79,0%
Consum de tabac
15-24 anys 33,8% 31,7% 11,8% 17,2% 18,0%
25-34 anys 39,4% 29,3% 16,7% 42,6% 32,4%
35-44 anys 52,0% 29,3% 13,9% 36,2% 35,8%
45-54 anys 42,4% 27,9% 20,0% 28,9% 32,3%
55-64 anys 41,7% 32,3% 4,4% 17,0% 25,8%
>=65 anys 25,3% 14,6% 5,0% 16,8% 12,1%
Dones 2001 2006 2011 2011-14* 2011-14* Mala salut percebuda
0-14 anys 3,1% 0,0% 3,9% 6,5% 4,5%
15-44 anys 7,5% 12,9% 8,8% 10,3% 8,4%
45-64 anys 34,2% 30,8% 30,8% 41,5% 25,8%
>=65 anys 63,6% 66,6% 29,3% 48,8% 50,3%
Risc de patiment
15-44 anys 15,9% 17,0% 9,1% 16,1% 12,3%
45-64 anys 12,5% 25,0% 9,6% 21,4% 16,3%
>=65 anys 26,8% 30,6% 3,1% 16,5% 17,1%
Obesitat
15-24 anys 2,3% 0,0% 0,0% 5,8% 2,5%
25-34 anys 5,5% 2,0% 0,0% 3,3% 9,6%
35-44 anys 10,3% 12,8% 8,6% 11,5% 8,6%
45-54 anys 8,8% 13,4% 16,7% 20,0% 10,4%
55-64 anys 26,3% 12,5% 9,1% 11,7% 16,1%
>=65 anys 20,7% 19,9% 29,3% 13,1% 20,2%
Sedentarisme
15-44 anys nd 63,8% 57,5% 50,9% 60,8%
45-64 anys nd 76,0% 65,4% 61,3% 70,7%
>=65 anys nd 92,4% 65,9% 73,2% 78,8%
Consum de tabac
15-24 anys 32,3% 12,3% 29,4% 35,2% 19,5%
25-34 anys 35,6% 29,8% 10,7% 23,8% 24,9%
35-44 anys 39,1% 32,2% 31,4% 23,6% 24,4%
45-54 anys 12,5% 29,5% 30,0% 20,0% 28,4%
55-64 anys 3,5% 12,5% 0,0% 23,0% 20,4%
>=65 anys 0,9% 1,5% 4,9% 0,0% 2,0%
Font: Enquesta de Salut de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona; nd: no disponible
(*) Dades de l’ Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) agregades del 2011al 2014. Cal ser prudent amb la interpretació de l’evolutiu amb les Enquestes de salut de Barcelona pels anys 2001, 2006 i 2011. Tot i compartint una metodologia comuna, el baix nombre d’efectius en algunes categories i possibles diferències en l’execució del treball de camp limiten la lectura de les variacions observades
Taula 11.Evolució dels indicadors d’ús de serveis. Sant Martí 2001-2014.
Homes 2001 2006 2011 2011-14* 2011-14*
Barcelona
Cobertura sanitària
Exclusivament pública 76,5% 67,3% 76,6% 64,2% 62,8%
Doble cobertura 23,5% 32,7% 23,4% 35,5% 36,7%
Consulta a l’AP el darrer any
0-14 anys 90,8% 88,1% 84,0% 93,8% 93,3%
15-44 anys 47,0% 62,7% 54,2% 74,7% 66,4%
45-64 anys 51,7% 65,3% 73,6% 73,4% 73,4%
>=65 anys 72,8% 83,9% 90,0% 93,1% 91,85
Consulta a l’especialista el darrer any
0-14 anys 60,0% 50,9% 52,0% 48,7% 45,2%
15-44 anys 57,5% 57,8% 37,4% 44,3% 43,9%
45-64 anys 72,4% 53,5% 58,5% 56,1% 57,3%
>=65 anys 70,4% 79,7% 80,0% 76,9% 80,9%
Consulta a urgències el darrer any
0-14 anys 44,6% 54,6% 32,0% 51,1% 41,5%
15-44 anys 28,8% 33,6% 27,7% 28,5% 26,1%
45-64 anys 19,0% 25,4% 20,8% 24,4% 22,9%
>=65 anys 27,2% 18,2% 22,5% 22,3% 29,1%
Consum medicaments darrers 2 dies
15-44 anys ND 41,4% 22,9% 38,0% 35,7%
45-64 anys ND 62,6% 56,6% 63,0% 60,9%
>=65 anys ND 87,5% 90,0% 92,7% 89,5%
Dones 2001 2006 2011 2011-14* 2011-14*
Barcelona
Cobertura sanitària
Exclusivament pública 78,2% 67,6% 69,9% 65,8% 62,3%
Doble cobertura 21,8% 32,4% 30,1% 34,2% 37,5%
Consulta a l’AP el darrer any
0-14 anys 90,8% 87,1% 76,9% 96,2% 91,5%
15-44 anys 62,1% 80,2% 63,8% 67,9% 76,5%
45-64 anys 72,8% 78,6% 76,9% 81,7% 79,4%
>=65 anys 81,8% 93,5% 87,8% 91,0% 94,2%
Consulta a l’especialista el darrer any
0-14 anys 61,5% 62,7% 61,5% 63,5% 45,3%
15-44 anys 71,4% 82,9% 82,5% 55,3% 53,2%
45-64 anys 82,5% 84,9% 80,8% 74,3% 71,2%
>=65 anys 74,4% 84,2% 63,4% 83,8% 81,0%
Consulta a urgències el darrer any
0-14 anys 30,8% 37,1% 19,2% 39,9% 42,2%
15-44 anys 22,5% 40,2% 32,5% 31,1% 31,7%
45-64 anys 20,2% 28,8% 25,0% 31,2% 26,9%
>=65 anys 28,9% 27,0% 12,2% 36,9% 31,0%
Consum medicaments darrers 2 dies
15-44 anys ND 61,7% 40,0% 58,8% 56,9%
45-64 anys ND 77,6% 61,5% 84,2% 71,7%
>=65 anys ND 92,1% 87,8% 94,4% 96,0%
Font: Enquesta de Salut de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona
(*) Dades de l’ Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) agregades del 2011al 2014. Cal ser prudent amb la interpretació de l’evolutiu amb les Enquestes de salut de Barcelona pels anys 2001, 2006 i 2011. Tot i compartint una metodologia comuna, el baix nombre d’efectius en algunes categories i possibles diferències en l’execució del treball de camp limiten la lectura de les variacions observades.
AP: Atenció PrimàrIA; ND: No disponible
Salut als districtes 2015
S
a
lu
t
a
ls
d
is
tr
ic
te
s
2
0
1
5
S
a
n
t
M
a
rt
í
A
n
n
e
x
II
I
Pr
in
c
ip
a
ls
r
e
s
u
lta
ts
S
e
rv
e
i
de
S
is
te
m
e
s
d’
In
fo
rma
c
ió
A
g
èn
cia
de
S
al
ut
P
ú
bl
ic
a
d
e
B
ar
ce
lo
n
a
, 2
01
L
a
p
o
b
la
ci
Es
tr
u
c
tu
ra
d
e
l
a
p
o
b
la
c
ió
p
e
r
e
d
a
ts
,
2
0
1
5
Sa
n
t
Ma
rt
í
Ba
rc
e
lo
n
a
Fo
nt:
P
ad
ró
M
un
ic
ip
al
d
’H
ab
ita
nts
d
e B
ar
ce
lo
na
. A
ju
nta
m
en
t d
e
B
ar
ce
lo
na
En
v
e
ll
im
e
n
t
d
e
l
a
p
o
b
la
c
ió
,
Sa
n
t
Ma
rtí
1
9
9
1
-2
0
1
5
Ín
d
e
x
d
e
s
o
b
re
-e
n
v
e
ll
im
e
n
t
0
%
2
0
%
4
0
%
6
0
%
8
0
%
1
0
0
%
1
9
9
1
2
0
0
1
2
0
0
9
2
0
1
1
2
0
1
3
2
0
1
5
H
o
m
e
s
S
a
n
t
M
a
rt
í
D
o
n
e
s
S
a
n
t
M
a
rt
í
H
o
m
e
s
B
C
N
D
o
n
e
s
B
C
N
Fo
nt:
P
ad
ró
M
un
ic
ip
al
d
’H
ab
ita
nts
d
e B
ar
ce
lo
na
. A
ju
nta
m
en
t d
e
B
ar
ce
lo
na
Po
b
la
c
ió
g
ra
n
q
u
e
v
iu
s
o
la
,
Sa
n
t
Ma
rtí
1
9
9
1
-2
0
1
5
%
P
o
b
la
c
ió
7
5
-8
4
a
n
y
s
q
u
e
v
iu
s
o
la
0
%
2
0
%
4
0
%
6
0
%
8
0
%
1
0
0
%
1
9
9
1
2
0
0
1
2
0
0
9
2
0
1
1
2
0
1
3
2
0
1
5
H
o
m
e
s
S
a
n
t
M
a
rt
í
D
o
n
e
s
S
a
n
t
M
a
rt
í
H
o
m
e
s
B
C
N
D
o
n
e
s
B
C
N
Fo
nt:
P
ad
ró
M
un
ic
ip
al
d
’H
ab
ita
nts
d
e B
ar
ce
lo
na
. A
ju
nta
m
en
t d
e
B
ar
ce
lo
na
