Informe sobre l’estat de salut al barri de Santa Maria-Santa Anna-Tió (Cotet)

(1)

Informe sobre l’estat de salut al barri de Santa Maria-Santa Anna-Tió (Cotet)

Desembre de 2016

Institut Català de la Salut

Servei d’Atenció Primària Metropolitana Nord EAP Premià

(2)

Informe sobre l’estat de salut al barri de Santa Maria-Santa Anna-Tió

Alguns drets reservats

Els continguts d’aquesta obra estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObresDerivades 4.0 Internacional.

La llicència es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca

Edita:

Agència de Salut Pública de Catalunya. Departament de Salut 1a edició:Barcelona, desembre de 2016

Assessorament lingüístic:

Servei de Planificació Lingüística del Departament de Salut

URL: : http://salutpublica.gencat.cat/ca/sobre_lagencia/comsalut_comunitat_i_salut/

Autoria:

Aquest document ha estat elaborat pel Grup Motor del Projecte d’Intervenció Comunitària que s’està portant a terme al barri de Santa Maria-Santa Anna-Tió de Premià de Dalt i Premià de Mar, amb la col·laboració de l’Angelina González, de la Subdirecció General de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública; la Tània Rodríguez Peña, en l’anàlisi quantitativa, i la Lali Rodríguez, en l’anàlisi qualitativa.

Redacció de l’informe:

Annabel Pedrol, Pilar Sala, Gemma Camps i Gemma Vicario Grup Motor del Projecte d’Intervenció Comunitària

Institut Català de la Salut (ICS), EAP de Premià de Mar: Pere Beato, Sílvia Berruezo, Victòria Mir, Carlos Sánchez, Xavier González i Eva Hernández

Ajuntament de Premià de Dalt: Núria Riera, Vanessa Rovira i María José Marín

Ajuntament de Premià de Mar: Anna Franquesa, Glòria Capellas, Charo Quero i Carmen Villarreal

Servei de Salut Pública de Barcelonès Nord Maresme de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT):

Pilar Sala, Gemma Camps, Gemma Vicario i Annabel Pedrol

Servei de Promoció del Servei Regional a Barcelona de l’Agència de Salut Pública de Catalunya: Marta Belmonte

Revisió de l’informe: Grup Motor

Agraïments

A les direccions i professionals de l’EAP Premià, al Dr. Josep Álvarez, cap del Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública del Barcelonès Nord i Maresme, a l’Àrea de Serveis Socials i Salut dels ajuntaments de Premià de Dalt i de Premià de Mar, pel suport en l’elaboració d’aquest document, i a totes les persones del barri, entitats i professionals que han contribuït al diagnòstic de salut.

(3)

Índex

1 Presentació ... 4

2 Resum executiu ... 6

3 El barri ... 10

4 Objectiu ... 11

5 Metodologia ... 11

5.1 Anàlisi quantitativa... 11

5.2 L’opinió de les persones sobre la salut i els seus determinants. L’anàlisi qualitativa ... 14

6 Anàlisi quantitativa ... 18

6.1 Indicadors demogràfics ... 18

6.2 Indicadors socioeconòmics ... 25

6.3 Salut ... 32

6.4 Estils de vida ... 41

6.5 Indicadors d’entorn ... 47

6.6 Pràctiques preventives ... 49

6.7 Serveis sanitaris i socials ... 50

7 Anàlisi qualitativa ... 53

7.1 Recollida de dades i participació ... 53

7.2 Resultats ... 54

8 Annex 1. Indicadors quantitatius i fonts d’informació ... 72

9 Annex 2. Cartes enviades als grups de veïns i als professionals ... 76

10 Annex 3. Participants en els grups nominals de professionals i veïns ... 78

11 Annex 4. Recursos comunitaris del barri ... 80

(4)

1 Presentació

La salut està influenciada per nombrosos determinants, la majoria dels quals són fora del sistema sanitari, motiu pel qual és necessària l’acció conjunta de tot el Govern i tota la societat, amb un enfocament de salut en totes les polítiques.

L’any 1991, Dahlgren i Whitehead ja van presentar el model conceptual que seguien els determinants de la salut. D’acord amb aquest model, els determinants de la salut de la població es poden representar com una sèrie d’estrats concèntrics al voltant d’unes característiques individuals com ara l’edat, el sexe i alguns factors constitutius que no són modificables (figura 1).

Figura 1: Model de determinants de la salut de Dahlgren i Whitehead, 1991. Adaptat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Al seu voltant hi ha diverses influències modificables: els estils de vida individuals, les relacions socials, les condicions de vida i de treball, l’alimentació i l’accés a béns i serveis fonamentals, com ara l’educació o els serveis sanitaris. Finalment, les condicions socioeconòmiques, culturals i polítiques es troben per sobre totes les altres capes.

Les principals desigualtats en salut es deriven de les condicions en les quals les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen. Molts dels problemes de salut més rellevants estan

(5)

subjectes a la influència d’aquests determinants i de les condicions de vida de les persones.

S’estima que un 80% dels determinants de la salut són fora del sistema sanitari.

Aconseguir l’equitat en salut significa que les persones puguin desenvolupar el seu potencial de salut independentment del seu estatus social o altres circumstàncies determinades per factors socials.

El Pla interdepartamental de salut pública (PINSAP) és la figura que estableix la Llei 18/2009 de 22 d’octubre, de salut pública, per tal de dur a terme les intervencions sobre els determinants de la salut de la població que requereixen un abordatge conjunt des de molts sectors socials i de les administracions autonòmiques i locals.

Sobre la base del PINSAP, es presenta avui aquest diagnòstic de salut del barri de Santa Maria- Santa Anna-Tió dels municipis de Premià de Dalt i Premià de Mar, que ha estat possible gràcies a la col·laboració de totes les administracions, veïns i agents del territori, a partir de la iniciativa, l’any 2014, de l’Equip d’Atenció Primària de Premià de Mar (EAP Premià), el qual va plantejar la necessitat d’intervenir en aquesta població per disminuir les desigualtats en salut percebudes pels professionals del consultori del barri.

Les aliances creades i el diagnòstic de salut no són sinó les dues primeres etapes dels programes de salut comunitària, els quals es componen de cinc fases:

1. Cerca d’aliances i col·laboracions amb els agents del territori 2. Valoració de les necessitats de salut

3. Planificació i implementació de les intervencions 4. Seguiment i avaluació de les intervencions 5. Manteniment de les intervencions

Esperem, doncs, poder enfortir aquestes aliances i donar continuïtat al projecte endegat. Ara mateix aquest projecte ha estat inclòs en els pactes territorials dels proveïdors de salut dels anys 2015 i 2016, com a compromís i garantia de la voluntat de les institucions de tirar-lo endavant.

(6)

2 Resum executiu

L’informe que es presenta ha estat elaborat per un Grup Motor de professionals de diferents administracions, a partir d’una demanda de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) de Premià de Mar.

Hi participen els ajuntaments de Premià de Mar i Premià de Dalt, l’Equip d’Atenció Primària de l’ABS de Premià de Mar i l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Analitza l’estat de salut de la població del barri i els seus determinants amb l’objectiu de detectar les principals necessitats en temes de salut a partir de dades quantitatives, disponibles en diferents fonts d’informació públiques, i dades qualitatives, obtingudes a partir de les opinions expressades per veïns i professionals de la salut. Pretén ser una eina de presa de decisions a l’hora d’establir les prioritats de les intervencions en salut comunitària que es puguin implementar en un futur.

Diagnòstic quantitatiu

L’àmbit territorial de l’estudi és el barri Santa Maria-Santa Anna-Tió, també anomenat Barri Cotet, que comprèn el barri de Santa Maria, de Premià de Mar, i el barri de Santa Anna-Tió, de Premià de Dalt. En total hi viuen 4.118 persones, de les quals un 49,3% són dones i un 50,7%, homes (dades del 2015). D’aquestes, el 65% correspon a Premià de Dalt (un 25,7% de tot el municipi) i un 35% a Premià de Mar (un 5,1% de tot el municipi).

Es tracta d’un barri relativament jove, format durant la migració dels anys seixanta amb gent procedent de Múrcia i Alacant, principalment. De carrers estrets i amb molts blocs de pisos alts, ocupa només una superfície de 0,2 km², amb una gran densitat de població (34.317 persones/km², molt superior a la dels dos municipis de referència i a la de tota la comarca del Maresme, i només comparable a la d’alguns barris de Barcelona, com l’Eixample (35.252 habitants/km²).

L’any 2012 va ser inclòs en la Llei de barris.

L’anàlisi demogràfica ens mostra una població masculina més envellida que la dels dos municipis de referència, amb un índex d’envelliment del 95,3% i de sobreenvelliment de l’11,4%. La població femenina, tot i estar també més envellida que la de Premià de Dalt, ho està menys que la de Premià de Mar (amb un índex d’envelliment del 181,1% i de sobreenvelliment del 13,5%).

Pel que fa al global de la població, la gent del barri està més envellida que la del municipi de Premià de Dalt, però menys que la de Premià de Mar. En relació amb la mitjana de Catalunya, es

(7)

L’any 2015 hi vivien 704 persones més grans de 65 anys, xifra que representa un 17,1% de tota la població. D’aquestes, 89 persones tenien més de 84 anys (un 2%), de les quals, 48 vivien soles.

Demogràficament, el pes de la població estrangera és rellevant; així, l’any 2014, un 18,53% de la població era d’origen estranger, majoritàriament del Marroc, Gàmbia i el Senegal. Aquesta dada contrasta amb les dades del 2015 per a Premià de Dalt (un 8,63%), Premià de Mar (un 11,43%) i el Maresme (un 10,77%), i és molt superior a la mitjana de Catalunya (un 13,69%). També és rellevant el pes específic de la població estrangera en els grups d’edat de 0 a 14 anys i en la població activa (de 15 a 64 anys), amb més d’un 21% de població d’origen estranger en aquestes franges d’edat. Cal veure si aquesta proporció es manté o varia durant els pròxims anys.

Per al conjunt del barri, no es disposa de dades desagregades relatives als indicadors socioeconòmics de la renda i el producte interior brut. Tampoc no es disposa d’informació completa en relació amb el nivell d’instrucció. L’Ajuntament de Premià de Mar ha facilitat les dades dels veïns del barri de més de 16 anys corresponents a l’any 2011, però no es disposa de les de Premià de Dalt. En aquestes dades s’observa que un 66% d’aquestes persones pot acreditar ensenyament secundari; un 23%, ensenyament primari i, un 2%, ensenyament universitari. Aquesta última dada és inferior a la de la resta de la comarca (un 9,79%) i a la de la mitjana de Catalunya (un 10,02%). En canvi, el grup que no pot acreditar cap instrucció representa només un 7,96%, un percentatge molt inferior al de la resta de la comarca i de Catalunya (aproximadament un 20%).

L’any 2014, la taxa d’atur al barri (un 18%) era més alta que la dels dos municipis (un 12,5% a Premià de Dalt i un 17,7% a Premià de Mar).

En relació amb la dependència, al barri hi 54 unitats familiars que reben el PIRMI i 22 que reben ajuda domiciliària. Pel que fa a altres prestacions socials, no es disposa de dades completes de tot el barri. L’Ajuntament de Premià de Dalt ha facilitat les dades següents, corresponents als veïns del barri que viuen al seu municipi: al 2015 hi havia 95 beques menjador; 160 persones que rebien ajuda d’aliments; 63 persones incloses al Programa individual d'atenció (PIA), i que van augmentar fins a les 92 persones al 2016, i 30 usuaris de teleassistència.

Les malalties cròniques més freqüents, d’acord amb les dades extretes de l’ABS de Premià de Mar i del Consultori del Barri Cotet, no mostren grans diferències en homes i dones, i són, per ordre de freqüència: les alteracions del metabolisme lipídic, la hipertensió arterial no complicada i

(8)

d’ansietat i depressió en dones (un 10,83% per a l’ansietat i un 10,13% per a la depressió) que en homes (un 5,59% per a l’ansietat i un 3,50% per a la depressió).

En relació amb les dades relatives a estil de vida, entorn, pràctiques preventives i serveis sanitaris i socials, les dades recollides no estan desagregades o no aporten cap diferència rellevant.

Diagnòstic qualitatiu

Com a aspectes positius, hi destaca la consciència popular de barri familiar i humil, on tothom es coneix. El que més valoren els veïns és aquest sentiment de pertinença al barri i l’ajuda que es presten entre ells, tot i que manifesten problemes de convivència per actituds incíviques d’algunes persones, com ara el fet de no respectar el descans nocturn, els excrements dels gossos i, en general, el poc respecte a les normes.

Com a actius potents del barri, es valora molt positivament l’Associació de Dones i l’espai Aprèn a estimar-te, juntament amb el projecte dels horts urbans, el mercat setmanal, els patis oberts de l’Escola Santa Anna, el funcionament de Càritas, el Banc d’Aliments i els Serveis Socials de l’Ajuntament de Premià de Dalt.

També es valora com a molt positiu la presència al barri dels serveis d’atenció primària i del consultori, aquest darrer molt accessible, malgrat que s’hi troba a faltar una inversió econòmica més gran, ja que s’ha quedat massa vell i petit.

Els principals aspectes negatius que destaquen són la incivilitat i la manca de respecte a les normes, les quals, tot i no estar generalitzades, provoquen problemes de convivència entre els veïns; la manca d’equipaments socials i d’oci per als joves; un transport públic insuficient, sobretot per desplaçar-se a la consulta d’especialistes; les llistes d’espera d’aquests professionals; la manca de pediatre diari al consultori del barri; les deficiències arquitectòniques dels habitatges, malgrat les inversions fetes des de l’any 2012 pels ajuntaments dins la Llei de barris, sobretot la manca d’ascensors en alguns dels blocs de pisos i les humitats i falta de llum en altres; el diferent tracte, quant a prestacions, que reben els veïns segons siguin d’un ajuntament o d’un altre; una coordinació insuficient entre els ajuntaments i la percepció d’injustícia social vers els veïns autòctons en relació amb el repartiment de les ajudes socials per part de l’Administració.

Pel que fa als grups de població que consideren vulnerables, en primer lloc hi ha la gent gran.

(9)

acompanyi a les visites al metge, al dentista, a la farmàcia o a comprar. Algunes d’aquestes persones, a més, no entenen les pautes de la medicació prescrita pels professionals. Les cuidadores actuals que proporciona l’ajuntament i l’ajut de la família i els veïns no són suficients.

A més, hi ha gent gran que viu sola, en pisos sense ascensor, i per tant no poden baixar al carrer ni es poden relacionar amb ningú si no és que algú els va a visitar. D’altres es troben en una situació d’estrès perquè han de conviure amb els fills i nets i han de suportar la sobrecàrrega econòmica que representa el fet de ser l’única font d’ingressos dels fills afectats per la crisi dels darrers anys.

Els aturats i les seves famílies són un altre dels grups que es consideren vulnerables. Algunes d’aquestes famílies no poden pagar els subministraments (electricitat, gas, aigua, etc.) i tenen dificultats per accedir a les necessitats bàsiques.

També estan preocupats pels infants i els joves. En el cas dels infants, per la manca de motivació i implicació d’alguns pares en l’educació dels seus fills; i, pel que fa als joves, per la manca d’espais propis al barri i per la percepció que cada cop més s’inicien més joves en el consum d’alcohol i drogues.

Finalment, els professionals detecten que cal incidir encara més en la promoció dels estils de vida saludable, com ara una bona alimentació i realitzar activitat física, i perceben que hi ha un consum excessiu d’alcohol en la població del barri (hi ha molta «cultura de bar»). Pel que fa als medicaments, les farmàcies detecten molta automedicació en tots els grups de població i, sobretot, en la gent gran, els quals, a més, tenen molts dubtes sobre l’administració i ús dels medicaments.

(10)

3 El barri

El barri de Santa Maria-Santa Anna-Tió, també anomenat Barri Cotet, està format pels barris de Santa Maria, de Premià de Mar, i el barri de Santa Anna-Tió, de Premià de Dalt. Ocupa una superfície de 0,12 km² i hi viuen una mica més de quatre mil persones. Limita al nord amb l’autopista C-32, una infraestructura que el separa del nucli urbà de Premià de Dalt; pel sud i per l’oest, actualment està del tot integrat dins el teixit urbà de Premià de Mar.

El barri es va formar a partir dels anys seixanta amb gent procedent de l’Estat espanyol (sobretot de Múrcia i Alacant), en una zona perifèrica dels dos municipis. En els últims anys ha rebut immigració subsahariana, del Marroc i de l’Amèrica llatina.

Fins fa relativament poc, la seva formació i localització geogràfica va comportar que la població hagués quedat socialment aïllada dels dos municipis. Aquesta realitat va impel·lir els dos ajuntaments a demanar la seva inclusió en la Llei de barris l’any 2010 i a promoure actuacions de connectivitat, obra pública i social per millorar l’entorn, l’habitabilitat i l’obertura del barri.

Al barri hi ha una escola, una escola bressol, una biblioteca, dues farmàcies i diferents serveis de l’Ajuntament de Premià de Dalt, com el Servei d’Ocupació i Promoció Econòmica, els Serveis Socials, el Centre de Formació Permanent, l’Espai Santa Anna, el Punt d’Informació Juvenil, una aula d’adults i una aula de català. També hi ha una pista de petanca i una ludoteca.

Pel que fa a l’assistència primària, el barri forma part de l’Àrea Bàsica de Salut de Premià de Mar, que comprèn els dos municipis, Premià de Mar i Premià de Dalt. Al barri hi ha un consultori local on l’EAP presta l’atenció sanitària als veïns del barri (consultori local del Barri Cotet, a l’Avinguda

Barcelona 14, assenyalat al mapa.)

Delimitació dels municipis de Premià de Mar i Premià de Dalt, amb el dibuix del contorn del barri i l’autopista (C-32 (esquerra). Font modificada de Google Maps.

Detall del barri, amb la ubicació el consultori local (dreta).

(11)

4 Objectiu

L’objectiu d’aquest informe és analitzar l’estat de salut del barri de Santa Maria-Santa Anna-Tió i els seus determinants, amb la finalitat de detectar les principals necessitats, actius i recursos en termes de salut i les possibilitats de millora del barri, mitjançant una anàlisi quantitativa i qualitativa, amb la implicació dels professionals i la comunitat, que serveixi d’eina de presa de decisions a l’hora d’establir les prioritats d’intervenció en salut comunitària.

5 Metodologia

La metodologia escollida per conèixer els determinants de salut del barri combina, d’una banda, l’anàlisi quantitativa de les fonts de dades existents d’indicadors demogràfics, socioeconòmics i de salut, com l’edat, el sexe, l’atur i les malalties més prevalents; i, de l’altra, l’anàlisi qualitativa o la percepció que tenen els veïns del seu estat de salut en el sentit més ampli, el del benestar.

L’enfocament metodològic recull també els actius en salut del barri, entesos com aquells recursos o activitats ja existents que aporten un valor positiu al benestar i la salut d’aquesta comunitat.

5.1 Anàlisi quantitativa

Els indicadors demogràfics i sociodemogràfics dels municipis s’han extret de l’IDESCAT i dels ajuntaments mateixos (padró municipal) i es comparen amb els de la comarca del Maresme i amb els indicadors globals de Catalunya, com a marcs de referència a l’hora d’extreure’n conclusions.

Quan estan disponibles, les dades relatives a la població del barri es comparen amb les dels municipis de Premià de Dalt i Premià de Mar, i de vegades amb les de la comarca del Maresme i les de tot Catalunya, segons quin sigui el nivell d’agregació de l’indicador. Pel que fa a les dades de morbiditat, les dades del consultori es comparen amb les de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS), les del Servei d’Atenció Primària Mataró-Maresme (SAP) i les de Catalunya (ICS). Quan la dada del barri no està disponible, s’especifica i es donen les dades del municipi, de l’ABS o de Catalunya.

(12)

Els indicadors dels estils de vida de la població es complementen amb l’Enquesta de salut de Catalunya de l’any 2015 (ESCA 2015).

Sempre que sigui d’interès i les dades ho permetin, els indicadors es calculen per a homes i dones per separat, i per grups d’edat si es considera oportú.

Sempre que hi hagi informació disponible, aquesta s’ha proporcionat per a la població del barri Cotet; i quan no ha estat així, s’ha fet constar.

5.1.1 Principals fonts d’informació utilitzades

Els indicadors i les fonts de dades utilitzats es poden consultar en l’annex 1. Les fonts d’informació més rellevants són:

 Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT): és l’organisme especialitzat en estadística de la Generalitat de Catalunya. Entre els seus objectius hi ha planificar, produir i difondre l’estadística oficial, a més de coordinar el sistema estadístic de Catalunya. És la principal font de dades demogràfiques i sociodemogràfiques. Per a la majoria dels indicadors, es poden obtenir dades desagregades fins al nivell municipal.

 Història clínica: informació obtinguda directament dels registres de salut de les histories clíniques de la població assignada i visitada a l’ABS de Premià, i d’on s’han extret les dels habitants del barri, segons els domicilis.

 EpiDades: portal de consulta del sistema d’informació digitalitzat dels registres de l’Institut Català de la Salut (ICS) que permet la gestió de la informació epidemiològica de la població catalana assignada als EAP de l’ICS. A partir de la informació generada pel seguiment de la gestió clínica dels EAP de l’ICS, permet tenir una visió global de la població i dels seus problemes de salut. El nivell territorial més petit són els EAP.

Quan es parla de Mataró-Maresme es fa referència a l’Àrea de Gestió Assistencial amb aquest mateix nom, que inclou les poblacions de Mataró, Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Òrrius, Dosrius, Argentona, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Cabrera i Cabrils; i quan es parla de Catalunya es fa referència a tot l’ICS, que representa aproximadament un 80% de l’atenció primària de Catalunya.

(13)

 Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA): les enquestes de salut de Catalunya són un instrument del Departament de Salut que aporta informació poblacional rellevant per establir i avaluar la política sanitària, i estan explicitades en el Pla de salut de Catalunya. A partir de la realització d'entrevistes domiciliàries, l’ESCA obté informació sobre l'estat de salut, els estils de vida i l’ús dels serveis sanitaris de la població de Catalunya. L'ESCA és una estadística oficial prevista en el Pla estadístic de Catalunya vigent, la qual cosa comporta una garantia de confidencialitat de les dades, que es troben emparades. Les darreres dades disponibles són les referents a l’enquesta del 2015. En temes de salut, l’àmbit d’informació més desagregat és per regió sanitària.

Els resultats es presenten en forma de taules i figures, i amb una descripció breu dels més rellevants des de la perspectiva de l’objectiu.

5.1.2 Limitacions i dificultats

La principal limitació de l’anàlisi quantitativa ha estat l’escassetat de dades del barri disponibles.

La majoria d’indicadors es presenten amb un nivell d’agregació superior, ja sigui per municipi, comarca o, fins i tot, tot Catalunya. Els dos ajuntaments han hagut d’explotar manualment, a partir dels propis registres, algunes dades socioeconòmiques que no estaven disponibles i que s’han considerat rellevants.

El mateix problema s’ha presentat en voler usar les dades del consultori local, que dona servei al barri, integrat a l’ABS de Premià. El nivell més baix d’agregació dels indicadors existents de l’ICS és l’EAP, que comprèn tota l’ABS. També en aquest cas s’ha fet l’esforç d’explotar manualment algunes d’aquestes dades, però cal tenir en compte que són dades referides a la població assistida, i no pas a la població assignada, i que no tots els usuaris dels serveis del consultori són veïns del barri, ja que alguns veïns de Premià de Mar també hi accedeixen.

Una altra limitació que cal tenir en compte és que les dades obtingudes només reflecteixen els casos per als quals el diagnòstic ha estat registrat al programa de l’Estació clínica d’atenció primària (ECAP). Això pot comportar una certa infraestimació i, a l’hora de comparar-les amb la resta d’EAP de la SAP, la qualitat del registre pot ser diferent.

(14)

El Grup Motor és conscient d’aquestes limitacions; no obstant això, entén que la disponibilitat de dades del consultori, i el fet de no haver referir-se sempre a l’ABS, fa que les dades reflecteixin millor la realitat del barri.

Per acabar, determinades fonts d’informació poden presentar un cert decalatge de temps respecte a l’any en curs. Això és degut al fet que la informació no es recull anualment o que la informació no està disponible fins passat un cert temps, cosa que es fa especialment evident en el cas del registre de mortalitat.

5.2 L’opinió de les persones sobre la salut i els seus determinants.

L’anàlisi qualitativa

Per obtenir les dades per a l’anàlisi s’ha utilitzat una metodologia qualitativa, amb un enfocament fenomenològic, que permet conèixer les opinions individuals dels informants sorgides de l’experiència compartida en aquell context socioeconòmic i polític concret.

Aquest tipus de metodologia ha requerit una formació prèvia de tot el Grup Motor, sobre disseny de diagnòstics qualitatius, la qual ha constat d’una sessió d’un matí, en la qual s’han establert l’objecte d’estudi i les preguntes que es volen traslladar a la població. Els aspectes treballats han estat:

- Com es defineix la salut de la població?

- Quins són els principals problemes de salut?

- Hi ha cap col·lectiu especialment vulnerable?

- Quins recursos afecten la salut (en general, de manera positiva o de manera negativa)?

- Quines necessitats té la població?

- Quins aspectes del barri es podrien millorar per aconseguir un efecte positiu en la salut de la població?

Quant a la tècnica de recollida de dades, s’hi han utilitzat diverses opcions complementàries: els grups nominals, les enquestes i les entrevistes.

(15)

5.2.1 Recollida d’opinió amb grups nominals

Selecció de components

En principi, s’han plantejat dos grups nominals: un de professionals i un de veïns. Per escollir les persones que s’han d’incloure en aquests grups, els components del Grup Motor han proposat les persones a qui s’ha d’oferir participar-hi, preferentment persones que coneixen molt bé el barri, perquè hi viuen o hi treballen. En general, s’ha tingut en compte que hi hagi suficient variabilitat en la mostra, pel que fa a grups d’edat (joves, adults i gent gran), sexe, interessos (associacions, corals, cuidadors, comerciants, etc.) i cultures o ètnies.

Un cop seleccionades les persones, s’ha elaborat una llista de contactes amb les dades següents: nom i cognoms, rol, si ve en representació individual o col·lectiva, correu electrònic, telèfon, membre del Grup Motor amb qui ha fet el contacte, si accepta participar-hi o no, horari preferent i altres observacions.

El Grup Motor ha enviat una carta a cada participant; aquesta és específica del grup nominal al qual pertany el participant i està signada per les regidories de salut dels dos ajuntaments. En aquest escrit s’explica que s’ha engegat un procés participatiu de salut comunitària i que se’ls convida a participar, tot fent referència al lloc, data i hora de la sessió participativa (vegeu l’annex 2).

Metodologia de les sessions

Les sessions dels grups nominals comencen amb una benvinguda per part de la persona dinamitzadora i una definició d’objectius.

Es demana als participants que signin un consentiment informat i se’ls informa que es pot fer un enregistrament sonor de la sessió per facilitar la redacció de l’informe. Si alguna persona no hi està d’acord, es respecta la seva decisió i no es fa cap enregistrament de la sessió de grup.

El material necessari per fer la sessió i recollir la informació és un paperògraf, bolígrafs i notes adhesives.

Es demana a cadascun dels participants dels dos grups que opini sobre tres aspectes positius del barri i tres de negatius, en relació amb aspectes generals o amb aspectes que tinguin incidència directa en la seva salut. També se’ls demana que proposin millores per als aspectes anteriors.

(16)

Algunes persones del Grup Motor fan d’observadores i la seva funció és estar presents durant la sessió, escoltar i prendre notes d’allò que es diu, sense intervenir-hi ni emetre cap opinió, sobretot si tenen cap mena de vincle amb les persones que hi participen, ja que és desitjable que el diàleg al grup sigui fluid i lliure.

5.2.2 Recollida d’opinions mitjançant enquestes

Les opinions dels grups nominals s’han complementat amb la recollida d’opinions individuals mitjançant enquestes, en els quals es fan les mateixes preguntes que als grups nominals.

Aquestes enquestes s’han enviat a representants de grups de població que, per raons diverses, no han pogut assistir a la convocatòria dels grups nominals, o que el Grup Motor ha considerat que no han pogut expressar lliurement la seva opinió dins el grup nominal.

Els components del Grup Motor, com a persones actives en la vida del barri, també han tingut oportunitat d’expressar les seves opinions i incorporar-les als resultats del diagnòstic qualitatiu.

5.2.3 Devolució a la comunitat

Les conclusions de l’anàlisi qualitativa, en forma d’informe, s’han retornat als participants, perquè les coneguin i puguin expressar el seu acord o desacord amb la informació recollida.

5.2.4 Limitacions i dificultats

Cal fer esment de les limitacions que, durant aquesta fase, poden haver produït biaixos en els resultats. Així:

- Els membres del Grup Motor van escollir subjectivament les persones participants en els grups nominals.

- Per motius tècnics, i a causa de la gran quantitat d’assistents a les sessions, aquestes no es van poder enregistrar. Per tant, ha calgut partir de les opinions recollides pels observadors, les quals poden haver estat subjectes a interpretacions.

- Es desconeix si el fet de demanar el consentiment informat als participants ha pogut limitar la seva participació oral.

(17)

- El plantejament de preguntes obertes i poc concretes als grups pot fer que les respostes s’allunyin d’allò que volíem conèixer realment.

- Alguns components del Grup Motor amb funció d’observadors van intervenir durant les sessions participatives.

- Alguns participants del grup nominal de veïns no van expressar la seva opinió, per motius diversos, i d’altres no hi van assistir. Tot i que posteriorment s’ha intentat recuperar aquestes opinions, no s’ha aconseguit en tots els casos.

(18)

6 Anàlisi quantitativa

6.1 Indicadors demogràfics

6.1.1 Població

Al barri de Santa Maria-Santa Anna-Tió hi viuen 4.118 persones (de les quals, un 49,3% són dones i, un 50,7%, homes), segons dades del padró municipal d’habitants de l’any 2015.

D’aquest total, 2.679 pertanyen a Premià de Dalt (un 65%) i 1.439 pertanyen a Premià de Mar (un 35%).

La superfície del barri és de tan sols 0,2km², cosa que fa que la densitat de població sigui molt alta (34.317 persones/km²), molt superior a la dels dos municipis i a la de la comarca, i només comparable a la d’alguns barris de Barcelona, com l’Eixample (35.252 habitants/km², segons les últimes dades facilitades per l’Ajuntament de Barcelona amb data 1 de gener de 2015). A tall informatiu, la densitat de població de la ciutat de Barcelona és de 15.873 h./km² i, la de l’Hospitalet de Llobregat, de 20.549 h./km².

La distribució de la població al barri, per sexe i grups d’edat, comparada amb la dels municipis de Premià de Mar i Premià de Dalt, es mostra en la taula 1 i en la figura 2.

Taula 1. Distribució de la població, segons edat i sexe, al barri de Santa Maria-Santa Anna-Tió, Premià de Dalt i Premià de Mar. 2015

Població Santa Maria-Santa

Anna-Tió Premià de Mar Premià de Dalt

Grups d'edat Homes Dones Homes Dones Homes Dones

De 0 a 14 anys

321 (15,45%)

337 (16,51%)

2.255 (16,50%)

2.134 (14,95%)

898 (17,17%)

851 (16,49%)

De 15 a 64 anys

1.450 (68,81%)

1.306 (63,99%)

9.333 (68,29%)

9.191 (64,38%)

3.535 (67,58%)

3.448 (66,81%)

De 65 a 84 anys

271 (13,05%)

344

(16,85%)

1.854 (13,57%)

2.408 (16,87%)

734 (14,03%)

735 (14,24%)

De 85 anys i més

35 (1,69%)

54 (2,65%)

225 (1,65%)

544 (3,81%)

64 (1,22%)

127 (2,46%)

Total 2.077 2.041 13.667 14.277 5.231 5.161

Font: Padró municipal 2015 i IDESCAT 2015

(19)

Taula 2. Densitat de població.

Santa Maria-

Santa Anna-Tió Premià de Dalt Premià de

Mar Maresme Catalunya

Superfície (km²) 0,12 6,60 2,10 398,50 32.108

Densitat (habitants/km²) 34.317 1.581 13.243 1.102,8 233,8

Font: IDESCAT 2015 i Pla de barris.

Pel que fa al percentatge de veïns del barri que pertanyen administrativament a cada municipi, els veïns de Premià de Dalt representen un 65% del barri i, els de Premià de Mar, un 35% (taula 2). En relació amb les respectives poblacions municipals, els veïns del barri que pertanyen a Premià de Dalt representen un 25,7% de tota la població d’aquest municipi, i els veïns del barri que pertanyen a Premià de Mar representen un 5,1% de tota la població d’aquest municipi.

Taula 3. Població del barri segons el municipi al qual pertany.

Santa Anna-Tió Premià de Dalt

Santa Maria Premià de Mar

Barri

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Població 1.384 1.295 2.679

(65%)

693 746 1.439 (35%)

2.077 2.041 4.118 (100%)

Font: ajuntaments de Premià de Dalt i Premià de Mar, 2015. Explotació manual per carrers.

Figura 2. Percentatge d’homes i dones. per grups d’edat, a les poblacions del barri de Santa Maria-Santa Anna- Tió, Premià de Mar i Premià de Dalt (2015). Font: Padró municipal, 2015.

(20)

6.1.2 Immigració

Segons dades de l’IDESCAT del padró continu del 2015, les persones d’origen estranger residents a la comarca del Maresme representaven un 10,77% de la població, una xifra inferior a la de la mitjana de Catalunya del mateix any, que era d’un 13,69%. A Premià de Dalt i a Premià de Mar, els percentatges eren del 8,63% i de l’11,43%, respectivament. Pel que fa al barri de Santa Maria-Santa Anna-Tió, les últimes dades disponibles són del 2014; aquell any, el percentatge de població estrangera (un 18, 53%) era molt superior al de la resta de la comarca i al dels dos municipis de referència.

Taula 4. Nombre de persones i percentatge de població estrangera en relació amb la població total de referència, segons sexe i edat, 2015 (%) i 2014 en el cas del barri.

Edat Santa Maria-Santa

Anna-Tió* Premià de Dalt Premià de Mar Maresme Catalunya

0 a 14

Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona 68

(21,18%) 74 (21,96%)

87 (9,69%)

77 (9,05%)

283 (12,55%)

290 (13,59%)

4.189 (11,16%)

3.998 (11,34%)

87.453 (14,37%)

81.724 (14,24%)

15 a 64

321 (22,14%)

274 (20,98%)

329 (9,31%)

357 (10,35%)

1.368 (14,66%)

1.136 (12,36%)

19.817 (13,48%)

17.344 (12,03%)

433.039 (17,30%)

390.823 (15,88%)

65 a 84 11 (4,06%)

13 (3,78%)

24 (3,27%)

19 (2,59%)

45 (2,43%)

64 (2,66%)

838 (2,85%)

1.001 (2,88%)

15.580 (3,04%)

19.450 (3,06%)

85 i més 1 (2,86%)

1 (1,85%)

1 (1,56%)

3 (2,36%)

1 (0,44%)

7 (1,29%)

31 (0,91%)

99

(1,25%) No dades

Total per sexe

401 (19,31%)

362 (17,74%)

441 (8,43%)

456 (8,84%)

1.697 (12,42%)

1.497 (10,49%)

24.875 (11,44%)

22.442 (10,10%)

566.072 (14,52%)

491.997 (12,89%)

Total

763 (18,53 %)

897 (8,63%)

3.194 (11,43%)

47.317 (10,77%)

1.028.069 (13,69%)

Font : IDESCAT 2015; *Ajuntament 2014. Hermes 2015.

D’acord amb les dades facilitades pels dos ajuntaments, al barri hi vivien 763 persones estrangeres. D’aquestes, 217 al sector del barri de Premià de Mar i 546 al sector del barri de Premià de Dalt.

(21)

El 2014, al sector de Premià de Mar, la població procedent de Marroc era la majoritària (125 persones de 763, un 57,6%), seguida de la de Gàmbia i el Senegal, amb un 12,9% i un 6,4%, respectivament. Les altres nacionalitats estaven en una proporció molt menor. Pel que fa al sector de Premià de Dalt, no es disposa de dades quantificades per lloc d’origen.

Tenint en compte la distribució per sexe i edat, i tal com succeeix en la resta de nivells d’agregació amb els quals es compara, la població estrangera al barri és, sobretot, jove: un 75%- 80% és dins la franja de 15 a 64 anys i un 16%-20% correspon a la de menys de 15 anys.

Aquests dos grups d’edat presenten percentatges superiors als dels mateixos grups en la població general.

Figura 3. Distribució de la població estrangera per sexe i edat, any 2015. Barri Cotet, 2014.

Font: IDESCAT 2015 i padró municipal 2014. Per al conjunt de Catalunya, el grup de 65 a 84 anys engloba totes lespersones de més de 65 anys.

(22)

En calcular el pes específic o proporció de població estrangera en cada grup d’edat, s’observa que, al barri, el percentatge de població estrangera en la franja de 0 a 14 anys supera el 21%

(tant per als homes com per a les dones); en homes, aquest percentatge és igual al que s’observa en la franja de 15 a 64 anys i, en dones, aquest percentatge és més alt que el de la franja de 15 a 64 anys. En alguns dels altres nivells d’agregació, amb xifres percentuals molt inferiors, també s’observa aquesta tendència, com ara les dones a Premià de Mar; ara bé, pel que fa a la mitjana de Catalunya, el pes específic del grup d’edat de 15 a 64 anys és més alt que el de 0 a 14 anys.

Figura 4. Percentatge de població estrangera, per sexe i edat, en relació amb les respectives poblacions de referència, 2015. Barri Cotet, 2014.

6.1.3 Envelliment

Segons el padró municipal, l’any 2015 la població del barri de 65 anys o més és de 704 persones (un 17,1% de la població total del barri). Aquest percentatge és lleugerament superior al de

(23)

Premià de Dalt (un 16%) i inferior al de Premià de Mar (un 18%). A la comarca del Maresme, el percentatge és del 17,1% i, a tot Catalunya, del 18,1%.

La població de 85 anys o més és de 89 persones (un 2% de la població total del barri). El percentatge al municipi de Premià de Dalt és de l’1,8%; a Premià de Mar, del 2,7%; al Maresme, del 2,6%; i al conjunt de Catalunya, del 2,8% (vegeu la taula 1).

L’índex d’envelliment, que compara el nombre de persones de més de 64 anys amb les de menys de 15 anys, és comparativament més alt al barri que a Premià de Dalt, en dones, i inferior a la resta de nivells d’agregació. Pel que fa als homes, és superior a tots els nivells d’agregació amb els quals es compara.

L’índex de sobreenvelliment (és a dir, la comparació del nombre de persones de més de 84 anys amb les de més de 64 anys), en homes, és similar al de Catalunya i superior al de la comarca i els dos municipis per separat; en dones, aquest índex és inferior al de tots els nivells d’agregació analitzats.

Taula 5. Indicadors d’envelliment i dependència demogràfica, segons el sexe (%), 2015.

Per sexe Santa Maria-

Santa Anna-Tió Premià de Dalt Premià de Mar Maresme Catalunya

(%) H D H D H D H D H D

Índex

d'envelliment 95,3 118,1 88,9 101,3 92,2 138,3 87,4 121 93,3 136,1 Índex de

sobreenvellime

nt 11,4 13,5 8 14,7 10,8 18,4 10,4 18,5 11,6 18,5 Global Santa Maria-

Santa Anna-Tió Premià de Dalt Premià de Mar Maresme Catalunya Índex

d'envelliment 106,9 94,9 114,6 103,69 115,13

Índex de sobreenvellime

nt 12,6 11,5 15,3 15,02 15,59

*H: home; D: dona. Font: calculat a partir de les dades de l’ IDESCAT i del padró municipal, 2015.

Els índexs d’envelliment calculats sense desagregació per sexe mostren que la població del barri està més envellida que la del municipi de Premià de Dalt, però menys que la de Premià de Mar.

En relació amb la resta de la comarca, està més envellida, però amb menys sobreenvelliment.

Finalment, en comparació amb la mitjana de Catalunya, la població és clarament més jove.

(24)

6.1.4 Natalitat

L’any 2015 hi va haver 96 naixements a Premià de Dalt i 220 a Premià de Mar. La taxa de natalitat en aquests municipis va ser de 9,2 i 7,9, respectivament. Cal destacar que la taxa de Premià de Mar va ser inferior a la de la comarca i a la de Catalunya (vegeu la taula 6).

Respecte del total de naixements de cada municipi, el percentatge de naixements que correspon a les mares estrangeres (de fora de l’Estat espanyol) fou del 18,7% a Premià de Dalt i del 24,5%

a Premià de Mar.

Quant als naixements que corresponen a mares adolescents, l’any 2015 n’hi hagué dos al municipi de Premià de Mar i cap al de Premià de Dalt.

No es disposa d’informació d’aquests indicadors per al barri.

Taula 6. Indicadors de natalitat a Premià de Dalt, a Premià de Mar, al Maresme i a Catalunya (2015).

Premià de Dalt Premià de Mar Maresme Catalunya

Nombre de naixements 96 220 3.932 70.138

Taxa natalitat per cada 1.000 habitants 9,2 7,9 9,1 9,4

Nombre de naixements corresponents a mares adolescents

(<20 anys)

0 2 31 1094

Nombre de naixements corresponents

a mares estrangeres 18 (18,7%) 54 (24,5%) 812 (20,6%) 17.842 (25,4%) Font : IDESCAT 2015.

(25)

6.2 Indicadors socioeconòmics

6.2.1 Renda i producte interior brut

D’acord amb les dades facilitades per l’IDESCAT, dels anys 2012 i 2013, els dos municipis mostren poblacions amb perfils econòmics diferents, segons l’indicador considerat. En general, Premià de Dalt mostra dades més favorables que Premià de Mar. No es disposa de dades específiques per al barri.

La renda familiar disponible bruta (RFDB) per càpita (ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi després de cotitzacions i impostos), tant a Premià de Dalt com a Premià de Mar supera la mitjana de Catalunya al 2013

Taula 7. PIB per càpita, renda familiar disponible per càpita i base imposable per declarant del IRPF.

Premià de Dalt Premià de Mar Maresme Catalunya Producte interior brut per càpita

(€) 14.000 12.900 18.900 27.600

Renda familiar disponible bruta

per càpita (€) 18.200 17.000 15.800 16.200

Renda familiar disponible bruta

per càpita (índex Catalunya=100) 112,1 104,9 97,5 100

Base imposable per declarant en

l’IRPF (€) 27.091 21.413 21.123 20.724

Font: IDESCAT: PIB 2012; RFDB pc 2013 (base 2010); IRPF 2013.

La base imposable per declarant en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és l'import format pel total de rendiments obtinguts pel contribuent durant el període impositiu sobre el qual tributarà en l’IRPF. Es pot observar que, al municipi de Premià de Dalt, la base imposable per declarant al 2013 és 5.678 € més alta que la de Premià de Mar. La base imposable de Premià de Mar és similar a la de la comarca i la dels dos municipis és superior a la mitjana de Catalunya.

Pel que fa al producte interior brut (PIB) per càpita (resultat final de l’activitat econòmica de les unitats productores al territori) de l’any 2012, i respecte del conjunt de Catalunya, el de Premià de Dalt era 13.600 € inferior i el de Premià de Mar era 14.700 € inferior.

(26)

6.2.2 Habitatge

Les dades sobre habitatge de Premià de Mar i Premià de Dalt mostren que, en general, hi ha un règim de tinença de propietat més alt que a la comarca i que a Catalunya, sobretot a Premià de Dalt (IDESCAT 2011). No es disposa de la informació per al barri.

Taula 8. Tipus i característiques dels habitatges familiars.

Habitatges familiars Premià de Dalt Premià de Mar Maresme Catalunya

Per tipus n (%) n (%) n (%) n (%)

Principals 3.755 (90,2) 10.891 (83,2) 166.198 (77,8) 2.944.944 (76,2) Secundaris SD* 1.132 (8,6) 24.500 (11,4) 470.081 (12,1) Buits 203 (4,8) 1.065 (8,1) 22.704 (10,6) 448.356 (11,6)

Total 4.162 13.088 213.402 3.863.381

Per règim de tinença

(principal) Premià de Dalt Premià de Mar Maresme Catalunya De propietat 3.149 (83,9) 8.490 (77,9) 126.511 (76,1) 2.188.657 (74,3) De lloguer 330 (8,8) 1.736 (15,9) 28.580 (17,2) 582.701 (19,7) Altres formes 276 (7,4) 665 (6,1) 11.107 (6,2) 173.586 (5,9)

Total 3.755 10.891 166.198 2.944.944

Font: IDESCAT 2011; *SD: Sense dades.

6.2.3 Educació

D’acord amb les dades del 2011 de l’IDESCAT, el nivell d’instrucció de la població dels dos municipis és diferent. Així, Premià de Dalt té un percentatge més alt de persones amb estudis universitaris que Premià de Mar, però tots dos municipis superen la mitjana de Catalunya i de la comarca.

(27)

En l’altre extrem, a Premià de Mar, el percentatge de persones que no poden acreditar cap titulació és clarament superior al de Premià de Dalt .

Figura 5. Distribució del nivell d’estudis en la població de 16 anys i més als municipis de Premià de Mar i de Premià de Dalt, al Maresme i a Catalunya. IDESCAT 2011

No es disposa d’informació completa del nivell d’instrucció de la població del barri. L’Ajuntament de Premià de Mar ha facilitat les dades del 2011 corresponents als veïns del barri de més de 16 anys, però no s’han aconseguit les de Premià de Dalt. En aquestes dades s’observa que el percentatge de veïns amb ensenyament universitari és molt inferior al dels dos municipis de referència, mentre que el percentatge dels que no poden acreditar cap titulació és inferior al de la resta de la comarca i Catalunya. Tanmateix, les dades no es poden extrapolar al conjunt de la població del barri.

Taula 9. Nivell d’instrucció dels veïns de més de 16 anys del barri de Santa Anna-Tió (Premià de Mar), 2011.

Nombre Percentatge

Ensenyament universitari 23 2,03

Segon grau 747 66,05

Primer grau 271 23,96

Sense titulació 90 7,96

Total 1131 100

7,18 11,37 9,79 10,02

10,48 11,25 12,88 13,45

54,15

55,73 57,60 56,21

28,19 21,65 19,74 20,32

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Premià Dalt Premià Mar Maresme Catalunya

Sense titulació Primer grau Segon grau Ensenyament universitari

(28)

Pel que fa a l’absentisme escolar, al 2015, a Premià de Dalt es van comptabilitzar 5 casos (dels quals, 3 eren del barri) i a Premià de Mar se’n van comptabilitzar 20 (6 del barri). En total, al barri hi va haver 9 casos d’absentisme escolar.

6.2.4 Ocupació

Al 2014, al barri, la taxa d’atur entre els veïns que pertanyen a Premià de Dalt (Santa Anna-Tió) és del 18%, més alta que la del municipi de Premià de Dalt (12,5%), lleugerament més alta que la del municipi de Premià de Mar (17,7%) i una mica inferior a la de Catalunya (20,05%). No es disposa d’aquesta dada per als veïns del barri que pertanyen a Premià de Mar.

Dels 337 homes i 405 dones que estan a l’atur a Premià de Dalt, 168 i 150, respectivament, viuen al barri de Santa Anna-Tió, i el 71% són en la franja d’edat de 25 a 54 anys.

Taula 10. Atur (mitjanes anuals per a 2014).

Indicador Santa Anna- Tió (PD)

Premià de

Mar Premià de Dalt Catalunya

H D H D H D T H D T

Atur (dades

absolutes) 168 150 1.337 1.261 337 405 680 293.573 299.981 593.554 Taxa d'atur

registrat (%) 18,00 17,71 10,23 14,71 12,47 19,90 20,20 20,05

*H: home; D: dona; T: total

Font: IDESCAT 2014; *Ajuntament de Premià de Dalt (Barri de Santa Anna-Tió), 2014. No es disposa de dades per al conjunt del barri.

Taula 11. Atur per grups d’edat. Barri de Santa Anna-Tió (Premià de Dalt).

Grups d’edat Home Dona

n % n %

16-19 11 7 5 3

20-24 18 11 19 13

25-54 120 71 106 71

55 i més 19 11 20 13

Total 168 100 150 100

(29)

6.2.5 Dependència

Segons el padró municipal de Premià de Dalt, l’any 2015, al barri hi havia 18 persones de més de 85 anys que vivien soles (17 dones i 1 home), mentre que a tot Premià de Dalt n’hi havia 86. Pel que fa al veïns del barri que pertanyen a Premià de Mar, n’hi havia 30 de més de 85 anys que vivien sols. En total, al barri hi havia 48 persones de més de 85 anys que vivien soles.

L’any 2015, l’índex de dependència senil al barri (és a dir, la proporció de persones de més de 64 anys en relació amb la població de 15 a 64 anys), desagregat per sexe, era molt similar en tots els nivells d’agregació analitzats, tot i que semblava lleugerament inferior en el cas dels homes.

El mateix any, l’índex de dependència juvenil al barri (és a dir, l’indicador que mesura la proporció de menys de 15 anys en relació amb la població de 15 a 64 anys), també desagregat per sexe, era també molt similar al de la resta de nivells d’agregació analitzats; a més, tal com succeeix amb l’índex de dependència senil, el seu valor era lleugerament inferior en homes.

Taula 12. Índexs de dependència al Barri Cotet, Premià de Dalt, Premià de Mar, Maresme i Catalunya, 2015.

Santa Maria-Santa

Anna-Tió Premià de Dalt Premià de Mar Maresme Catalunya

(%) H D H D H D H D H D

Índex de dependència

senil 21,1 30,4 22,6 25 22,3 32,1 22,3 29,6 23,2 31,7

Índex de dependència

juvenil 22,1 25,8 25,4 24,7 24,2 23,2 25,5 24,5 24,3 23,3 H: home; D: dona. Font: calculat a partir de les dades de l’ IDESCAT i del padró municipal, 2015.

Pel que fa a les dades de prestacions socials, els serveis socials dels dos ajuntaments han facilitat un seguit de dades que ajuden a conformar una fotografia de la situació socioeconòmica del barri. Malauradament no es disposa de totes les dades desagregades per al barri (vegeu la taula 13).

(30)

Taula 13. Indicadors de prestacions socials, 2015.

Santa Anna-Tió Santa Maria Premià de Mar Premià de Dalt Nombre d'unitats familiars

que reben el PIRMI 54 141 34

Nombre de beques de

menjadors escolars 95 SD 347 116

Nombre de persones que

reben ajuda d'aliments 160 SD 1439 232

Nombre de persones que reben ajuda domiciliària

(PAD) 22 79 41

Nombre de persones

dependents amb PIA activa 63 SD 952 140

Usuaris atesos amb

teleassistència 30 SD 485 145

Persones ateses des dels

serveis socials 748 SD 1653 1.872

PIA: Programa individual d'atenció a les persones en situació de dependència; SD: Sense dades.

Font: ajuntaments de Premià de Dalt i de Premià de Mar (2015).

Com a dades complementàries, amb data d’agost de 2016, a Premià de Dalt hi ha oberts 92 expedients de dependència, dels quals 30 són de grau I (menys dependent); 42, de grau II; i 19, de grau III (més dependents). No es disposa d’aquestes dades per a la gent del barri, ni per a Premià de Mar.

6.2.6 Nivell socioeconòmic

L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya ha construït un indicador socioeconòmic compost per a cada ABS, que té en compte l’esperança de vida, l’exempció de copagament farmacèutic, la renda de la població, el tipus d’ocupació, el nivell d’instrucció i la taxa de mortalitat prematura.

L’indicador assoleix valors dins l’interval de 0 a 100, i els valors més alts indiquen nivells socioeconòmics més baixos. L’ABS de Premià de Mar, per a l’any 2015, presenta un índex de 34,30 (més baix que el del conjunt de les 368 ABS avaluades, amb una mediana de 46,41 i una mitjana aritmètica de 45,61). Tanmateix, aquesta dada fa referència al conjunt de població dels dos municipis i per tant no és un bon indicador pel que fa a la població del barri.

(31)

6.2.7 Maltractament

L’any 2015, d’acord amb les dades facilitades per l’Ajuntament de Premià de Dalt, hi va haver 3 casos de maltractament infantil, tots ells al barri de Santa Anna-Tió. A tot el municipi de Premià de Mar se’n van identificar 58, però no es disposa de dades desagregades per al barri.

Pel que fa al nombre de casos de maltractament a les persones de la tercera edat, al barri de Santa Anna-Tió, el mateix any, hi va haver 3 casos, dels 6 que hi va haver a tot el municipi. No es disposa de dades de Premià de Mar. Tampoc no es disposa de dades sobre maltractament de gènere.

(32)

6.3 Salut

6.3.1 Salut sexual i reproductiva

Interrupció voluntària de l’embaràs (IVE)

Segons les dades de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de l’any 2014,¹ la taxa d’interrupció voluntària d’embaràs (IVE) a la comarca del Maresme va ser de 8,74 per cada 1.000 dones en edat fèrtil (entre 15 i 44 anys), una xifra inferior a la de tot Catalunya (12,50), sigui en dones autòctones (7,04 enfront de 9,04) o en dones immigrades (16,19 enfront de 23,48).

No es disposa de dades desagregades per municipi i barri.

Baix pes en néixer

Segons l’IDESCAT, l’any 2015, al municipi de Premià de Mar, dels 220 nascuts vius, 23 nadons presentaven baix pes en néixer (nounats amb un pes inferior a 2.500 g, independentment de l’edat gestacional del nadó). Això representa un 10,45% dels nounats, un percentatge que ha augmentat respecte al de l’any 2014 (8%) i que és superior al de la comarca del Maresme (7,40%) i al de Catalunya (7,39%).

No es disposa de dades per a Premià de Dalt ni per al barri.

6.3.2 Mortalitat i esperança de vida en néixer

Mortalitat

El 2014 van morir 64 persones a Premià de Dalt i 246 a Premià de Mar. No coneixem el nombre de defuncions al barri de Santa Maria-Santa Anna-Tió.

1 La interrupció voluntària de l’embaràs a Catalunya. 2014

http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/el_departament/estadistiques_sanitaries/dades_de_salut_i_serveis_