• No se han encontrado resultados

En Pere va VOLAR! Cicle mitjà de primària GUIA DE L ACTIVITAT. 1 EN PERE VA VOLAR! CM Primària

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "En Pere va VOLAR! Cicle mitjà de primària GUIA DE L ACTIVITAT. 1 EN PERE VA VOLAR! CM Primària"

Copied!
15
0
0

Texto completo

(1)

En Pere va VOLAR!

Cicle mitjà de primària

GUIA DE L’ACTIVITAT

(2)

Índex de continguts

INTRODUCCIÓ ... 3

DADES BÀSIQUES DE L’ACTIVITAT ... 4

DISSENY DE L’ACTIVITAT ... 5

Objectius Generals ... 5

Objectius específics ... 5

Adaptació curricular ... 6

Desenvolupament de l’activitat ... 9

Introducció ... 9

L’església i els símbols ... 9

El dia a dia dels canonges ... 10

Els oficis dels canonges ... 10

El menjar ... 10

Pati de l’abadia ... 11

Conclusió ... 11

Treball a l’aula ... 12

Treball previ ... 12

Objectius ... 12

Treball posterior ... 12

Quadre resum de l’activitat ... 13

Objectius Generals ... 14

Objectius específics ... 14

Adaptació curricular ... 14

(3)

INTRODUCCIÓ

Situada al cor de l’Alt Empordà, Santa Maria de Vilabertran va néixer fa més de mil anys com una petita esglesiola en un important encreuament de camins. Poc anys més tard, una comunitat de canonges s’hi va instal·lar, quan el poble de Vilabertran encara no existia i l’església estava voltada de prats.

Al segle XI a Catalunya proliferen les canòniques, que són monestirs de canonges, és a dir, de capellans. Pel que fa a l’estructura arquitectònica, una canònica és idèntica a un monestir: té una església, un claustre i les dependències al seu voltant. Però la funció d’un i altre és ben diferent: així com els monjos i les monges es retiren en llocs inhòspits per aïllar-se de tot i tothom i dedicar-se a la pregària i la lectura, els canonges ben al contrari. Es situen en llocs poblats, normalment ciutats. Vilabertran és de les poquíssimes canòniques rurals que conservem a Catalunya i de fet, actualment és l’exemple més ben conservat de les canòniques medievals.

Els canonges eren clergues virtuosos que mostraven l’ideal de vida dels apòstols al seu entorn immediat. Eren persones sàvies, sabien llegir i escriure, tenien biblioteca i fins i tot exercien de mestres, no pas de mainada, sinó dels capellans de la zona, als qui ensenyaven llatí, grec, rudiments de teologia, etc.

Amb aquest ideal naixia l’any 1069 la Canònica de Vilabertran. La comunitat l’encapçalava Pere Rigau, un jove clergue vingut de Rabós d’Empordà que ben aviat va esdevenir una persona força excepcional. Va aconseguir el favor de la noblesa, que li cediren béns i en vida seva es va aixecar l’església que encara avui en dia podem contemplar. De fet, se li recorden moltíssims miracles i durant una època se’l va voler canonitzar.

El llegat de Pere Rigau va perdurar i els segles XI, XII i XIII són brillants per a Vilabertran. En aquests anys es va bastir tot el complex monàstic conformat per l’església, claustre i dependències dels canonges. A finals del segle XIII es realitzà també la Creu de Vilabertran, la peça d’orfebreria gòtica més gran del principat i que avui en dia es conserva a l’interior de l’església.

Malgrat que al segle XV es construí un palau abacial d’unes dimensions inusuals pel seu context, símbol de la potència de la comunitat, el 1592 es va secularitzar la Canònica. Els canonges deixaren de fer vida en comunitat, l’església passà ser una col·legiata i des de llavors els edificis de la canònica es van adaptar a d’altres usos. Algunes dependències van passar a ser capelles, d’altres es van utilitzar com a estables i magatzems agrícoles.

Des de mitjans del segle XX s’han fet diferents actuacions de restauració, si bé les més importants, són les que es van iniciar l’any 1982 quan la Generalitat de Catalunya es passà a fer càrrec de la gestió del monument.

Avui en dia tot el complex romànic és visitable i s’estan realitzant les actuacions de consolidació i restauració necessàries per tal de que en un futur no massa llunyà també es pugui visitar el Palau de l’Abat.

(4)

DADES BÀSIQUES DE L’ACTIVITAT

DESTINATARIS Cicle mitjà de primària BREU DESCRIPCIÓ

L’eix de la proposta és una successió de jocs i dinàmiques que els nens i nenes hauran de resoldre per a poder obtenir com a recompensa una de les llegendes que envolten la canònica i la zona on es troba.

Cada una de les dinàmiques els permetrà aprofundir en la vida a l’edat mitjana i el dia a dia d’un monestir medieval.

DURADA 2h EQUIPS

Per la majoria de les dinàmiques caldrà treballar en equips de 5 alumnes. Les persones docents reben un document per a preparar la visita on ja hi consta la necessitat de dividir-los en 5 equips:

- Equip Titits - Equip Xibeques - Equip Cardines - Equip Cuscuetes - Equip Mirlots MATERIAL NECESSARI

Tot el material és del propi equipament.

A la Canònica:

 Joc dels oficis

 Lots de menjar de joguina A la bossa de l’educador:

 Joc del plànol de la Canònica i dibuixos dels canonges i el seu dia a dia

 Joc dels símbols

 Joc de les lletres

 Dibuixos de les estances din-A3

 Plànol de la Canònica din-A3

(5)

DISSENY DE L’ACTIVITAT

Objectius Generals

1. Identificar les característiques pròpies de la societat medieval i situar-la en el temps.

2. Conèixer les característiques pròpies de les llegendes i del coneixement popular de transmissió oral.

3. Conèixer les característiques pròpies d’un monestir i entendre com la vida quotidiana dels canonges ha condicionat la configuració arquitectònic del conjunt.

4. Fomentar el treball en grup i el respecte per les idees i les opinions dels altres 5. Fomentar la reflexió sobre les diferències entre el món actual i el medieval.

6. Fomentar el respecte i l’interès pel patrimoni i la història com una manera de comprendre el món actual.

Objectius específics

1. Descobrir com era la vida quotidiana de l’època medieval en el monestir i voltants , i treballar la comparació amb l’actualitat

2. Comprendre l’origen de la Canònica de Vilabertran a partir de llegendes

3. Identificar la distribució de l’espai, els usos que es donava al monestir, i els elements constructius diferenciadors

4. Plantejar qüestions respecte a fets i situacions històriques que afecten a l’actualitat de com es vivia el dia a dia.

5. Potenciar l’expressió i la comunicació dels continguts de forma personal i creativa, mitjançant l’expressió no verbal.

6. Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, solidària, cooperativa i dialogant.

7. Gaudir i valorar el patrimoni cultural que ens envolta

(6)

Adaptació curricular

Competències bàsiques i àrees treballades:

Àmbit Coneixement del medi social i cultural

Aportacions de l’àrea a les competències bàsiques:

Conviure i habitar el món:

Competències comunicatives

Competències personals

- competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

-competència social i ciutadana.

Dimensions Dimensió món actual -Competència 2. Interpretar el present a partir de l’anàlisi dels canvis i continuïtats al llarg del temps, per comprendre la societat en què vivim.

-Competència 5. Valorar problemes socials rellevants interpretant-ne les causes i les conseqüències per plantejar propostes de futur.

Dimensió ciutadana -Competència 12. Participar en la vida col·lectiva a partir de valors democràtics, per millorar la convivència i per afavorir un entorn més just i solidari

Continguts específics Persones, cultures i societats

-Rebuig dels estereotips i prejudicis, així com de les situacions d’injustícia i discriminació, per raons de gènere, orientació afectiva, origen i creences, desenvolupant sentiments d’empatia i respecte amb els altres

Canvis i continuïtats en el temps

-Ús de la periodització convencional i de les convencions de datació.

-Identificació de la durada, simultaneïtat i successió d’esdeveniments històrics.

-Anàlisis de les formes d’organització social.

-Anàlisi de problemes socials rellevants, comparant la situació actual amb la d’altres èpoques històriques

-Anàlisi de l’ element patrimonial de l’entorn proper mostrant valoració i respecte per les manifestacions del patrimoni

-Anàlisi del paper de les dones com a subjectes individuals o col·lectius de la història al llarg del temps i valoració de la seva aportació al patrimoni i a la cultura.

(7)

Àmbit Artístic

Àrea d’educació artística: visual i plàstica, música i dansa

Dimensions Dimensió percepció i

escolta

Competència 1. Utilitzar estratègicament els elements dels llenguatges visual, musical i corporal per analitzar les produccions artístiques.

Dimensió expressió, interpretació i creació

Competència 4. Interpretar i representar amb formes

bidimensionals i

tridimensionals, estàtiques i en moviment.

Dimensió societat i cultura

Competència 8. Valorar amb respecte i sentit crític les produccions artístiques en els seus contextos i funcions.

Competència 9.Gaudir de les experiències i creacions artístiques com a font d’enriquiment personal i social.

Continguts específics Percebre i explorar -Propietats dels materials, els colors, les formes (volums, línies, contorns, textures, grandàries i perspectives…) en les imatges, els objectes i en les obres artístiques.

-Relació entre les qualitats perceptibles i el que pretenen les imatges i els objectes (informar, fer pensar, convèncer, persuadir).

-Reconeixement de maneres de viure, de formes d’organització social i d’atribucions de temps i lloc en les imatges i els objectes.

Interpretar i crear -Construcció i caracterització de personatges, recreació d’espais imaginats, creació d’estructures, maquetes, decorats i exposicions.

-Ús de representacions culturals (imatgeria popular i mediàtica, fotografies, objectes) en projectes artístics.

(8)

-Terminologies pròpies dels llenguatges visuals: pintura, dibuix, escultura, espectacle visual, instal·lació, còmic, cartellisme, arquitectura, publicitat, gravat, collage, modelatge, construcció, fotografia, imatge digital, cinema-vídeo.

(9)

Desenvolupament de l’activitat

Introducció

Per començar l’activitat l’educadora/or introduirà el concepte de monjo i monestir. Presentarà la Canònica i treballarà a través d’un senzill joc de preguntes i respostes el concepte de llegenda.

L’educadora/or explicarà la dinàmica de l’activitat, en la que, per cada enigma resolt rebran com a recompensa una de les llegendes que s’explicaven de la canònica o de la zona on està situada.

Som a la canònica de Santa Maria de Vilabertran, el que va ser la casa d’uns monjos depenent del grup es pot introduir el terme canonge que hi van viure durant més de 400 anys. Sabeu què és un monjo o una monja? Sinó ho saben, explicar-ho: una persona que deixa la família, la feina, els amics i casa seva per a poder resar i que res el distregui. Viuen tots junts i juntes, com si fossin una família, els homes amb els homes i les dones amb les dones. Els monjos d’aquí eren tot homes, vestien túniques negres fins els peus (se’ls pot introduir la paraula “hàbit”) i es rapaven la closca del cap (tonsura). Se’ls pot ensenyar el dibuix del monjo al claustre.

Que vegin que és un lloc molt i molt antic construït pràcticament al mig d’un pla, envoltat de camps i molt ben comunicat amb les poblacions de la zona: Figueres, Peralada i Castelló d’Empúries. Com que és un edifici molt antic i molt gran, enigmàtic fins i tot, hi ha moltes llegendes que l’envolten.

Sabeu què és una llegenda? Deixar que expliquin que és un relat que combina realitat i fantasia.

Caldria fomentar que es reflexioni de com les llegendes, abans, eren molt importants per entendre les coses i que servien per transmetre relats fantàstics en els que hi pot haver-hi una part de fets que siguin reals. Les llegendes s’explicaven oralment, són una tradició molt antiga de quan la gent no sabia ni llegir ni escriure.

La primera llegenda que s’explicarà serà la del cop que Pere Rigau va volar del campanar de Vilabertran. A través d’aquesta llegenda introduïm el personatge de Pere Rigau, fundador de la Canònica i sobre el qual han perviscut nombroses llegendes.

L’església i els símbols

Aquesta primera activitat permetrà fer una primera aproximació a les dinàmiques del joc: a través de la resolució d’un enigma rebran com a recompensa una llegenda.

Després de veure l’església i mostrar els principals elements arquitectònics del romànic, conduirem el grup fins a la Creu de Vilabertran. Allà es mostraran les diferents tècniques d’orfebreria que hi podem trobar: repussat, motlles, esmalts, filigrana, caboixons, etc. Així com la multitud de personatges i animals que hi apareixen.

Se’ls proposarà un joc senzill de cerca d’animals representats i un cop assolit, s’explicarà com alguns d’aquells animals representen personatges (sant Joan i l’àguila, sant Marc i el lleó, etc.) i es destacarà el simbolisme del llenguatge plàstic medieval. Per tal d’establir paral·lelismes amb el simbolisme actual, es realitzarà el joc dels logos. L’educadora/or mostrarà logotips de marques comercials al grup: l’ocell blau de twitter, la vaca vermella de la vaca que ríe, etc. El grup haurà d’identificar els símbols i prendrà consciència de com la nostra societat també es comunica a través del llenguatge simbòlic.

Un cop resolt el joc, s’explicarà la llegenda de Pere Rigau i l’home ferit. Aquesta llegenda permetrà al grup comprendre la vessant moralitzadora de les llegendes.

(10)

El dia a dia dels canonges

En aquest espai es suprimeix la dinàmica del joc-llegenda per concentrar-nos en la comprensió de l’espai i la reflexió a través de la comparació del monestir i la seva llar.

S’explica la funció del claustre: distribuïdor d’espais, lloc per resar i meditar.

A través del plànol de la Canònica, es farà una primera repassada de les dependències que hi havia al voltant del claustre. Es motivarà la reflexió col·lectiva per comprendre les diferències o semblances entre la Canònica i casa seva o amb el col·legi:

 Claustre: és a la vegada el distribuïdor/passadís i el jardí o eixida

 El dormitori: és l’habitació

 La sala capitular: és la sala de reunions

 El refetor: el menjador

 Les cuines: la cuina

 La porteria: el rebedor

 El rebost: rebost si en tenen o els armaris de la cuina

 L’hospital de pelegrins: l’habitació de convidats

 La infermeria: la farmaciola

L’educadora/or fomentarà que l’alumnat apreciï les diferències i semblances entre casa seva i la casa dels canonges, així com també l’absència de determinats espais que són prou importants a les nostres llars:

 Els lavabos

 La sala d’estar

Així mateix, veuran com els canonges donaven molta més importància a espais que potser avui no es valoren tant:

 La porteria/ rebedor

 El rebost

 Jardí o eixida (entès com un espai bonic on tenir plantes, on reposar) Els oficis dels canonges

A través d’aquesta dinàmica l’alumnat descobrirà els diferents oficis que hi havia dins de la Canònica, així com una primera introducció a la quotidianitat del monestir medieval.

Es realitzarà una primera introducció dels diferents oficis que hi havia a la Canònica de Vilabertran amb l’ajuda de material gràfic. Seguidament, un nen o nena de cada equip recrearà un dels oficis a través de la mímica. La resta de companys i companyes haurà d’encertar de quin ofici es tracta.

Seguidament s’explicarà la llegenda del pastor i la sirena.

El menjar

En aquesta dinàmica es vol potenciar l’autonomia de l’alumnat a l’hora de treballar en equip per tal de resoldre un problema.

Situats al refectori, caldrà que en equips l’alumnat distingeixi el menjar que es consumeix avui en dia respecte del menjar que trobaríem a l’edat mitjana.

(11)

Cada grup disposarà d’una bossa plena de menjar de joguina que representa tant aliments propis de l’època moderna, com contemporània o medieval. Caldrà que col·loquin a una caixa de fusta aquells aliments que podríem trobar a Vilabertran a l’edat mitjana. Un cop finalitzat, es posarà en comú i es reflexionarà sobre l’alimentació actual i la medieval.

Com a recompensa, s’explica la llegenda del salt del pa de Pere Rigau.

Un cop explicada la llegenda es farà reflexionar al grup a l’entorn de la dimensió fantàstica de les llegendes.

Pati de l’abadia

Parada breu en aquest espai en el que es suprimeix la dinàmica del joc-llegenda per explicar l’evolució històrica de la Canònica i en concret el seu abandonament i restauració.

Conclusió

Aquesta última activitat ens permetrà repassar allò après durant la visita.

L’alumnat disposarà d’un plànol amb les estances de la Canònica i d’un joc d’imatges on hi ha diferents canonges realitzant les tasques diàries. Caldrà que per grups enganin les imatges al lloc on els hi correspon.

Quan ho resolen, s’acaba l’activitat explicant la llegenda de la bóta de sant Ferriol.

(12)

Treball a l’aula

Recomanem que els grups treballin l’activitat a l’aula, tant abans com després de la sortida.

Treball previ

Recomanem introduir l’activitat a l’alumnat, explicant-los què faran. Es pot visionar el vídeo Canònica de Santa Maria de Vilabertran que mostra la Canònica i que pot ajudar-los a introduir la visita (2 min de durada):

Objectius

1. Contextualitzar la sortida, ubicant geogràficament i temporalment l’espai on es desenvoluparà.

2. Donar a conèixer l’objecte de l’activitat i crear un primer marc conceptual de la mateixa.

3. Despertar la curiositat de l’alumnat i fer créixer el seu interès.

Treball posterior

Recomanem continuar treballant els continguts eixos de la proposta a l’aula, especialment aquells que fan referència a les llegendes i a l’imaginari col·lectiu.

Per aquest motiu us proposem aquesta acció:

1. Treballar la riquesa de les llegendes del vostre

entorn o pròpies del patrimoni familiar de l’alumnat des d’una perspectiva crítica.

Aquesta proposta permetrà treballar des de 3 nivells el món de les llegendes.

En un primer moment el treball serà individual, demanant a l’alumnat que faci una cerca individual de les seves pròpies llegendes. Caldrà que demani als seus familiars que li expliquin llegendes que haguessin sentit explicar a casa seva o que els hi siguin pròpies. Si n’aconsegueix més d’una, caldrà que n’esculli una.

Un cop feta la cerca individual, treballant per equips (es poden utilitzar els mateixos equips que els emprats a la sortida) es posaran en comú les llegendes. En aquest nivell caldrà que els diferents components de l’equip exposin les seves llegendes i les comparin. Com a ajuda per obrir la reflexió, se’ls poden recordar les qüestions que ja se’ls van plantejar quan van fer la

(13)

sortida a la Canònica, tot i que s’ha de fomentar que l’alumnat lliurement plantegi les qüestions que se li presentin espontàniament o través de la reflexió grupal:

 Es repeteixen les llegendes?

 Hi ha variacions entre elles?

 Alguna té algun paral·lelisme amb altres llegendes que ja coneixen o que han treballat a Vilabertran?

 Quin és l’objectiu de les llegendes aportades? Expliquen fets històrics? Donen sentit a fets inexplicables?

 Contenen elements de fantasia?

 Presenten alguna visió de gènere que s’oposi amb els paràmetres d’avui en dia?

 Fomenten la cultura de la pau?

Un cop feta aquesta reflexió, caldrà que cada equip esculli una llegenda. Els criteris d’elecció poden ser diversos, tot i que convindria que l’escollida fos precisament la llegenda que ha generat més riquesa en el debat plantejat en l’equip.

Cada equip exposarà la llegenda que han escollit a la resta de grup classe. Es recomana que en aquest punt s’animi a l’alumnat a emprar més mitjans d’expressió a banda de l’oral, com poden ser visuals, sonors, mímica, etc. i sobretot cal que tots els membres de l’equip estiguin implicats en l’exposició. Es poden enregistrar les exposicions per tal de generar un arxiu de l’activitat.

Un cop realitzada l’exposició de les llegendes es realitzarà un treball col·lectiu en el que la persona docent incentivarà un darrer debat entre els propis alumnes de tot el grup-classe en el que el focus no es centri en les llegendes explicades sinó en el fet llegendari en si.

Quadre resum de l’activitat

Treball Què farem? Com ho farem?

Individual Recerca de les llegendes pròpies

A casa, l’alumnat demanarà que li expliquin llegendes pròpies de la família o entorn i n’escollirà una.

Per equips Anàlisi i debat de les llegendes

Per equips s’exposaran les llegendes i es generarà un debat que permeti el seu anàlisi des d’una perspectiva crítica. Fruit d’aquest debat se n’escollirà una.

Exposició de les llegendes Per equips s’exposarà la llegenda escollida, emprant diferents mitjans d’expressió a més dels orals.

Col·lectiu Debat del fet llegendari A nivell de grup classe es posarà en comú el treball realitzat per equips i es generarà un debat a nivell general, que permeti la reflexió sobre el fet llegendari i l’experiència de la cerca i anàlisi realitzat.

(14)

Objectius Generals

1. Conèixer les característiques pròpies de les llegendes i del coneixement popular de transmissió oral.

2. Fomentar l’esperit crític envers les llegendes, els fets que expliquen i com ho expliquen.

3. Fomentar el treball en grup i el respecte per les idees i les opinions dels altres.

4. Fomentar la reflexió sobre les diferències entre el món actual i el passat.

5. Fomentar el respecte i l’interès pel patrimoni i la història com una manera de comprendre el món actual.

Objectius específics

1. Descobrir el patrimoni intangible familiar i de l’entorn proper o propi.

2. Aprofundir en la transmissió oral com a via de coneixement i realitzar-ne un anàlisi crític a través del seu ús.

3. Treballar la mirada crítica envers el fet llegendari, establint comparacions entre el món passat i l’actual.

4. Fomentar el debat, la reflexió i la discussió constructiva com a vies d’aprenentatge individual i col·lectiu.

5. Potenciar l’expressió i la comunicació dels continguts de forma personal i creativa, mitjançant l’expressió no verbal.

6. Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, solidària, cooperativa i dialogant.

7. 7. Gaudir i valorar el patrimoni immaterial que ens envolta.

Adaptació curricular

Competències bàsiques i àrees treballades:

Àmbit Coneixement del medi social i cultural

Aportacions de l’àrea a les competències bàsiques:

Conviure i habitar el món:

Competències comunicatives

Competències personals

- competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

-competència social i ciutadana.

Dimensions Dimensió món actual -Competència 2. Interpretar el present a partir de l’anàlisi dels canvis i continuïtats al llarg del temps, per comprendre la societat en què vivim.

-Competència 5. Valorar problemes socials rellevants interpretant-ne les causes i les conseqüències per plantejar propostes de futur.

Dimensió ciutadana -Competència 12. Participar en la vida col·lectiva a partir de valors democràtics, per

(15)

millorar la convivència i per afavorir un entorn més just i solidari

Continguts específics Persones, cultures i societats

-Rebuig dels estereotips i prejudicis, així com de les situacions d’injustícia i discriminació, per raons de gènere, orientació afectiva, origen i creences, desenvolupant sentiments d’empatia i respecte amb els altres

Canvis i continuïtats en el temps

-Anàlisi de l’element patrimonial de l’entorn proper mostrant valoració i respecte per les manifestacions del patrimoni

-Anàlisi del paper de les dones com a subjectes individuals o col·lectius de la història al llarg del temps i valoració de la seva aportació al patrimoni i a la cultura.

Àmbit Artístic

Àrea d’educació artística: visual i plàstica, música i dansa

Dimensions Dimensió percepció i

escolta

Competència 1. Utilitzar estratègicament els elements dels llenguatges visual, musical i corporal per analitzar les produccions artístiques.

Dimensió expressió, interpretació i creació

Competència 4. Interpretar i representar amb formes

bidimensionals i

tridimensionals, estàtiques i en moviment.

Continguts específics Interpretar i crear -Construcció i caracterització de personatges, recreació d’espais imaginats, creació d’estructures, maquetes, decorats i exposicions.

Referencias

Documento similar

De manera interdisciplinar, podem cantar la cançó per treballar també la llengua anglesa, on un grup d’alumnes poden cantar i els altres realitzar el ritme, i a l’in- revés.. Per

[r]

G CONSELLERIA O SALUT ICONSUM I GERÈNCIA ATENCIÓ B PRIMÀRIA MALLORCA.. 22 Cirurgia menor a l’ atenció primària.' requisits bàsics / aspectes orgamtzatius.

Universidad Popular Autónoma del Estado de Puebla (UPAEP), MÉXICO.. Université de

Instituto Almagro de teatro clásico/Universi- dad de Castilla-La Mancha, ESPAÑA Consejo Asesor..

RS: En las células eucariotas unicelulares primitivas, la motilidad mitocondrial posiblemente sería bastante sencilla (aunque no inexistente) entre otras razones

Benda era d’origen jueu, un «jueu catòlic» com el va definir Charles Peguy en la seva època de col·laborador dels Cahiers de la Quinzaine, però també un actiu i públic

Però, tant en la seva anàlisi diacrònica com en les seves reflexions en torn de l’escissió i les interseccions entre filosofia i poesia, María Zambrano creu