MATERIAL PER AL PROFESSORAT

(1)

MATERIAL PER AL PROFESSORAT

UNITAT DIDÀCTICA

LATCHO DROM¹. HISTÒRIA I CULTURA DEL POBLE GITANO. (5É EP)

TASCA/ PROJECTE FINAL

MUSEU INTERACTIU SOBRE EL POBLE GITANO

1 Expressió típica del romaní, la llengua del Poble gitano, que significa «Bon camí»

(2)

FONAMENTACIÓ DEL PROJECTE

a) a) Aspectes de rellevància social: Per què és important aquesta unitat? Aspectes de rellevància social: Per què és important aquesta unitat?

Fa ja molt temps que la diversitat cultural ha deixat de ser una excepció per a convertir-se en norma en la nostra societat actual. Vivim en un entorn amb multitud de llengües, orígens, religions o cultures. En l'àmbit educatiu hem acceptat que la diversitat és enriquidora, i que ha d'estar present en totes les instàncies de la nostra vida, començant per l'educació. No obstant això, no és difícil observar com encara perduren en el nostre entorn més pràctiques assimilacionistes que potenciadores de la diversitat; encara hi ha més por al que ens és desconegut o diferent, que il·lusió per allò que ens pot enriquir.

Fa més de 500 anys, uns grups de persones provinents d'altres terres, amb altres costums i una altra llengua, van arribar a la península Ibèrica, molt abans fins i tot que Espanya com a nació haguera vist el seu naixement. Podria dir-se que aquestes persones, que ja estaven ací quasi un segle quan el nostre país comença a configurar-se com a tal, són part constituent i essencial de la nostra cultura i de la nostra manera de ser. No obstant això, la Història, tan capritxosa per a algunes coses, ha aconseguit invisibilitzar, arraconar i marginar tot un poble, el Poble gitano.

En la present unitat didàctica qualsevol docent podrà trobar una proposta sintetitzada i ordenada sobre els principals trets característics del Poble gitano, sobre la seua història, des de l'eixida de l'Índia fa més de 1.000 anys, i sobre la seua cultura, més enllà dels tòpics sobre folklore i marginació que encara perviuen en el patrimoni cultural de la nostra societat.

A manera d'introducció: Sap el lector que l'actual vicepresidenta del Parlament Europeu és una dona gitana? O que s'estima que en el castellà hi ha més de 800 vocables provinents del romaní, la llengua dels gitanos? O que aproximadament mig milió de gitanos i gitanes van ser assassinats pel règim nazi, en el que es coneix com a Porrajmos, o genocidi gitano? És molt el que es desconeix del Poble gitano, fins i tot per part dels mateixos gitanos i gitanes actuals. Aquesta unitat, per tant, servirà per a obrir els ulls i assentar les bases que permeten un canvi de mirada i, per què no, d'actitud, cap a un col·lectiu que conviu ací des de fa 5 segles.

b) b) Referents curriculars. Continguts i criteris d'avaluació de referència. Referents curriculars. Continguts i criteris d'avaluació de referència.

Conéixer la història dels gitanos i les gitanes espanyols és essencial per a eliminar la seua invisibilitat, entendre la seua situació actual en la societat i derrocar els estereotips encunyats durant segles. El currículum de l'Àrea de Ciències Socials és molt clar quan diu que:

‘‘El coneixement de diverses manifestacions culturals i la seua comprensió com a fenòmens socials és una altra de les finalitats de les Ciències Socials. Moltes d'aquestes manifestacions culturals i artístiques constitueixen fonts per a comprendre les societats històriques i actuals, i conéixer-les és fonamental per a reconéixer l'herència cultural i preservar-la.’’

Per tant, aquesta unitat didàctica emana directament del currículum oficial, i contribueix a desenvolupar els elements curriculars prescriptius. No constitueix un aprenentatge “extra”, que es treballa per bona voluntat, sinó que parteix dels continguts i criteris d'avaluació oficials, i contribueix de manera àmplia a desenvolupar les competències clau. Per la seua metodologia de treball basat en projectes, desenvolupa intensament alguns continguts de l'Àrea de Ciències

(3)

Socials referents al Bloc 1. Continguts comuns; i pel tema tractat, també tenen un gran pes els referents al Bloc 4. Les petjades del temps.

1. Objectius didàctics del projecte

✔ Donar a conéixer la història del Poble gitano: com s'estudia, d'on venen, etc.

✔ Oferir una visió diferent dels tòpics que tradicionalment envolten el Poble i la cultura gitanes.

✔ Aprendre els elements bàsics que configuren la cultura del Poble gitano.

✔ Relacionar la història dels gitanos i les gitanes amb la societat actual: com es tracta la diversitat, com s'acull o es rebutja al que ve de fora, al que és diferent...

✔ Fomentar la cooperació i el treball en equip com l'eina més potent per a aconseguir nous coneixements.

2. Continguts, criteris d'avaluació, i la seua referència a les competències clau (extrets del D 108/2014 i Document pont)

CONTINGUT CRITERI D’AVALUACIÓ CC

Participació cooperativa en tasques:

ser responsable del benestar del grup, participació en la planificació i presa de decisions, escolta de les aportacions alienes i acceptació d'altres punts de vista, aportació d'idees pròpies constructives,

desenvolupament d'estratègies per a resoldre conflictes a través del diàleg, reconeixement del treball alié,

responsabilitzar-se del treball personal per a aconseguir una meta col·lectiva. Tindre iniciativa.

BL1.5 Mostrar iniciativa per a actuar de manera eficaç per a desenvolupar activitats conjuntes en la planificació, proposant idees constructives,

escoltant les dels altres, animant a la participació i a l'esforç de cadascun per a aconseguir objectius comuns, reconeixent les seues aportacions, dialogant per a superar discrepàncies i fomentant el valor de la convivència.

CSC CAA SIEE

Planificació, organització i gestió de projectes col·lectius. Establir

estratègies de supervisió.

Seleccionar la informació tècnica i els materials. Avaluar el projecte i el producte amb ajuda de guies.

BL1.7 Planificar la realització d'un producte o una tasca establint metes, proposar un pla ordenat d'accions per a aconseguir-les, seleccionar els materials, modificar-lo mentre es desenvolupa, avaluar el procés i la qualitat del producte final amb ajuda de guies per a l'observació.

CAA SIEE

Noció de diferència cultural i discriminació. Reconeixement de l'enriquiment del nostre patrimoni cultural per les contribucions que van fer els nostres avantpassats.

BL1.8 Reconéixer la diversitat cultural com a resultat de l'evolució de les societats històriques i les aportacions de les migracions recents i

reconéixer i considerar les seues aportacions com un gran enriquiment del nostre patrimoni cultural, però també plantejar-se com les diferències culturals van donar lloc a situacions de discriminació.

CSC

Tipus de mapes: mapa polític, mapa

físic, mapa històric. BL2.2 Descriure les propietats d'alguns tipus de mapes. Comprendre la llegenda d'un mapa i com

CSC CMC

(4)

representar els moviments migratoris i el pas del

temps. T

CAA Moviments migratoris històrics:

l’èxode del Poble gitano des de la regió de l'Índia fins a Europa.

BL3.3 Comparar diversos fenòmens migratoris històrics amb els actuals relatius a Espanya i la Unió Europea des del punt de vista de les causes i la regió del seu origen i la de la seua destinació.

CSC

El temps i la seua representació per mitjà de línies del temps. El temps i la seua mesura: períodes cronològics (any, segle).

BL4.1 Representar per mitjà de línies del temps la duració de fets històrics rellevants de l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna.

CSC

Els regnes peninsulars en l'edat mitjana i la seua expansió. La formació de la monarquia hispànica.

BL4.2 Descriure alguns processos i fets històrics de les societats medievals i modernes hispàniques, com l'arribada dels gitanos i de les gitanes, identificant les característiques relatives a l'organització social, econòmica i política.

CSC

3. Indicadors, activitats i instruments d’avaluació de la unitat didàctica

INDICADORS

Els indicadors de la UD, a partir dels criteris extrets del currículum i detallats en l'apartat anterior, són els següents:

I. Participa activament en la planificació d'una tasca grupal, així com en la seua execució i presentació.

II. Demana ajuda i ajuda activament els companys i les companyes de grup en l'elaboració de la tasca grupal, fomentant el diàleg i el reconeixement del treball alié.

III. Reconeix i valora la cultura gitana com a part fonamental de la nostra cultura, comprenent quins són els seus principals referents: història, bandera i llengua.

IV. Mostra una bona predisposició i respecte per a aprendre sobre el que és desconegut, o que provoca un rebuig inicial.

V. Desenvolupa la visió espaciotemporal a través dels mapes: representació de la ubicació i desplaçament a través del temps.

VI. Entén i accepta les migracions com a fenomen històric i actual que ha contribuït sempre a configurar les diferents societats enriquint-les.

VII. Emmarca la migració del Poble gitano i el seu assentament a Espanya dins de context social i polític de l'època de la formació d'Espanya com a país i de la monarquia hispànica a final de l’Edat Mitjana i principi de l’Edat Moderna.

ACTIVITATS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

L'avaluació serà contínua durant tota la UD, amb especial èmfasi en les sessions dedicades a l'elaboració de la tasca on cada grup, juntament amb el docent o la docent, haurà d'anar avaluant i corregint el seu treball sobre la marxa, i també en la sessió final d'avaluació. Els instruments d'avaluació proposats, i que hauran de ser coherents amb els que s'utilitzen habitualment en la resta d'unitats, són:

(5)

✔ Quadern d'observació del personal docent, per a veure l'actitud, implicació i participació de l'alumnat en les diferents activitats d'aprenentatge.

✔ Seguiment de les tasques i/o activitats d'ampliació que, si així ho decideix el personal docent, es proposen durant la UD.

✔ Avaluació del personal docent del producte final elaborat per cada grup basant-se en el que s'ha tractat en les sessions teòriques.

✔ Fitxa d'autoavaluació, en la qual cadascun o cadascuna qualifica el seu esforç i el seu acompliment en les activitats de la UD (activitat 8.1)

✔ Fitxa de coavaluació, en la qual cadascun o cadascuna valora els seus companys o companyes del grup de treball (activitat 8.1)

✔ Fitxa de recollida d'informació sobre l'activitat d'avaluació dels continguts (activitat 8.2)

✔ Fitxa d'avaluació de la unitat didàctica per part de l'alumnat (activitat 8.3)

c) c) Participació de les famílies i la comunitat educativa Participació de les famílies i la comunitat educativa

La participació de les famílies és un element fonamental en el desenvolupament d'aquesta unitat didàctica. És una responsabilitat, i al mateix temps una oportunitat, de l'escola que l'objectiu de la lluita contra els prejudicis i la promoció de la diversitat transcendisca les parets de l'aula, i tinga una repercussió directa en l'entorn familiar i social de l'alumnat, i per tant en la societat.

Seran les preconcepcions sobre el tema que tinguen les famílies una de les bases sobre les quals construir els continguts d'aquesta UD, i seran també les mateixes famílies un dels destinataris del producte final que construiran l'alumnat. Així, ja en la primera sessió es demanarà a l'alumnat que pregunte als seus familiars més pròxims que és el que coneixen sobre els gitanos, sobre la seua cultura, sobre les seues tradicions. En els últims anys han proliferat en la televisió alguns programes que donen una visió molt estereotipada i esbiaixada de la cultura gitana, i que han sigut àmpliament rebutjats per entitats i associacions gitanes, com Gipsy Kings, Paraula de Gitano, etc. És molt probable que aquestes hagen sigut les úniques fonts d'informació directa tant de l'alumnat com de les seues famílies.

Finalment, es convidarà les famílies del grup, i també totes les famílies del centre i les entitats i associacions de la comunitat educativa, a visitar l'exposició del “museu interactiu” que es prepararà durant la UD. En aquest, els visitants podran descobrir algunes de les principals idees treballades durant la UD, i endinsar-se en el món gitano des d'una altra perspectiva. En finalitzar aquesta exposició es demanarà als visitants que emplenen una senzilla enquesta d'avaluació- recopilació, que al final de la UD es llegirà en classe, i on es podrà conéixer les impressions dels visitants al nostre museu.

d) d) Orientacions didàctiques Orientacions didàctiques

De cada activitat es detalla:

1. Resumen de l'activitat: en què consisteix 2. Objectius: què es pretén

3. Estratègies: com es duu a terme

(6)

Al llarg de les sessions es proposarà la utilització d'algunes estructures cooperatives simples en el desenvolupament de les activitats. Aquestes estructures (també conegudes com a tècniques) estan explicades en cada activitat, i també poden ser consultades fàcilment en Internet, per exemple en aquest recopilatori.

Per a veure les orientacions de cada sessió, punxar en la sessió corresponent:

FASE D'INFORMACIÓ:

➢ Ses s ió 1 : Introducció. Diversitat i significants culturals gitanos (bandera i llengua)

➢ S e s sió 2 : Recorregut de la migració del Poble gitano

➢ Ses s ió 3 : Valors culturals i socials del Poble gitano FASE D'ELABORACIÓ:

➢ Ses s ió 4 : Formació dels grups de treball. Plantejament de la tasca

➢ Ses s ió 5 : Elaboració de la tasca final

➢ Ses s ió 6 : Elaboració de la tasca final FASE DE DIFUSIÓ:

➢ Ses s ió 7 : Muntatge de l'exposició

➢ Inauguració del museu interactiu FASE D'AVALUACIÓ:

➢ Ses s ió 8 : Avaluació

(7)

SESSIÓ 1: INTRODUCCIÓ, DIVERSITAT I SIGNIFICANT CULTURALS GITANOS

Activitat 1.1 (10’) Visionament de vídeo i pluja d'idees

• Resum de l’activitat:

La UD comença amb el visionament del vídeo «La pregunta de Samuel»

(https://youtu.be/wokpb7txp5g), en el qual un xiquet es qüestiona per què en els col·legis no es diu res sobre els gitanos i les gitanes. Expliquem que amb aquesta unitat didàctica que comencem intentarem corregir aquesta situació, aprenent coses sobre la història i la cultura del Poble gitano, com a part de la nostra pròpia història i cultura.

Es pregunta qui sap alguna cosa sobre els gitanos, siga bona o dolenta (cal tindre cura en la manera en què s'expressen les idees, sobretot les negatives, especialment si hi ha alumnat gitano en classe, i es pot sentir violentat). Es fa una pluja d'idees i es va apuntant a la pissarra (preferiblement PDI, per a poder guardar el document) les idees que van eixint. Siguen moltes o poques, encertades o no, es deixen per escrit, amb la finalitat de comparar-les en acabar la UD amb el que pensen llavors. Una de les idees que ha d'eixir (si no la trau l'alumnat, el mestre o la mestra condueix la conversa perquè isca) és que el Poble gitano, encara que no té un estat propi, sí que té una bandera i una llengua pròpies.

• Objectius:

Tindre un primer contacte sobre els coneixements previs de l'alumnat, al mateix temps que s'introdueixen conceptes, clixés, etc. que es tractaran durant la UD (per a poder desmuntar els prejudicis, és important que s'expliciten, que es facen visibles, encara que cal tindre molta cura amb això en la gestió de l'activitat, per a no ferir sensibilitats o aprofundir en els prejudicis). De tots els trets característics del Poble gitano, hui aprofundirem en dos, que són comuns a la majoria de comunitats i grups socials: la llengua i la bandera.

• Estratègies i recursos:

Per ser la primera presa de contacte, el mestre o mestra haurà d’“estirar una mica la llengua’’ als alumnes, perquè compartisquen el que saben o han escoltat sobre els gitanos. Probablement, alguns no s'atreviran, ja que només hauran escoltat coses negatives. És important que aquestes també isquen, ja que l'única manera de rebatre els prejudicis és fer-los explícits. També és possible que hi haja algun alumne o alumna gitano en classe. Pot ser un bon moment perquè se senta protagonista, perquè aporte el coneixement que a la resta li falta.

Activitat 1.2 (20’) El romaní, el caló i el valencià/castellà

• Resum de l’activitat :

Tècnica cooperativa «Aprendre vocabulari»: Per parelles, es reparteixen targetes amb vocabulari en caló i en valencià/castellà (vegeu “Material per a l'alumnat”). Cada membre de la parella es queda la meitat, en un munt, amb la cara del caló cap amunt, i va preguntant-li a l'altre el significat de cada paraula, per torns. Una vegada descobertes totes les targetes, s'han de classificar en dos munts: un amb les paraules del caló que també s'utilitzen en valencià/castellà, i un altre amb les que no s'utilitzen.

S'escriu en un full una columna amb les paraules de cada munt (un de la parella escriu cada columna). A continuació, cal fer dues oracions amb paraules de cada llista (s'anima a utilitzar el màxim nombre de paraules possible).

Finalment, s'ajunten les parelles de dues en dues, i comproven que tenen les mateixes paraules en cada columna. Si no són iguals, cada un raona la seua elecció fins a arribar a fer una llista

(8)

conjunta. Opcionalment, depenent del ritme de cada grup, també es poden llegir entre ells les frases inventades, per a comprovar que s'hagen entés bé els significats.

Finalment, un grup llig en veu alta per a tota la classe la classificació de paraules que han fet, i quan arriben a alguna paraula amb la qual algun grup no estiga d'acord, es debat i es corregeix, si cal, per part del mestre o la mestra.

✔ Proposta d’ampliació: Com podem descobrir més paraules del caló? Coneixem altres paraules del valencià/castellà que vinguen d'altres llengües? Tenim en classe algun company o companya que tinga una altra llengua? Hi ha algun préstec entre la seua llengua i la nostra?

• Objectius:

Amb aquesta activitat es persegueix que l'alumnat conega l'existència de l'idioma propi del Poble gitano, el romaní, i de la seua variant dels gitanos espanyols, el caló. És important recalcar durant l'activitat la importància de la llengua en la configuració d'una identitat cultural i social, i per tant, la importància que el caló no solament no es perda, sinó que es fomente el seu coneixement. També s'ha de remarcar, com a símbol de convivència intercultural al llarg dels segles, la gran quantitat de préstecs lèxics que hi ha entre el caló i el valencià/castellà.

En el “Material per a l'alumnat” hi ha preparades unes targetes fotocopiables. Només cal imprimir les 4 pàgines (2 en caló i 2 en valencià/castellà), i apegar-les per darrere, cada una amb la que li corresponga (ja estan muntades perquè coincidisquen quan s’apeguen les dues fulles). Si es vol que duren més, es poden plastificar les targetes. En total són 24 paraules (18 préstecs del caló al valencià/castellà i 6 paraules exclusives del caló). Es poden donar totes a cada parella, o només la meitat, donant l'altra meitat a la parella amb la qual s'ajuntarà després.

Les columnes, una vegada completada l'activitat, haurien de quedar així:

VOCABULARI CALÓ/ROMANÍ PARAULES QUE TAMBÉ S'UTILITZEN EN VALENCIÀ/

CASTELLÀ PARAULES EXCLUSIVES DEL CALÓ

Xaval, chungo, paripé, menda, pirat, camelar, chorizo, pinrel, halar, currar, mangar, chivarse, sobar, apoquinar, parné, paio, churumbel, achantar,

Manró, drom, acais, pestañí, lache, pañí

✗ Recurs extra: En el següent enllaç es trobarà un vídeo d'un programa de «Comando Actualidad», de TVE, sobre les llengües d’Espanya, en el qual es fa una breu explicació del caló: http://rtve.es/v/3015308

✗ Recurs extra: Es pot entrar en la web del Diccionari de la RAE, i cercar alguna de les entrades corresponents a les paraules del caló prestades al castellà. En la mateixa entrada es veu com es fa referència al fet que vénen del caló, i alguna d'aquestes la referència també al sànscrit, idioma del qual es deriva el romaní/caló: https://dle.rae.es/?id=bk15xpi

(9)

Activitat 1.3 (15’) Presentació de la bandera i del seu significat

El segon element que aprendrem sobre la cultura gitana, a més de la llengua, és la bandera (ja han vist la icona de la bandera present en les targetes, és probable que algú haja preguntat; es pot partir d'aquesta pregunta per a enllaçar amb aquesta activitat).

Es presenta la bandera gitana, bé amb aquest vídeo, bé amb un exemplar de la bandera (pot ser real, en tela, o fabricar una per a l'ocasió). Aprofitem per a explicar que en les banderes tots els símbols, colors, etc. tenen un significat. En el cas de la bandera gitana també: el color blau de dalt simbolitza el cel, que els gitanos consideren el seu sostre, després de passar tants segles als camins; el color verd, de baix, simbolitza l'herba dels prats i els camins; i finalment, la roda simbolitza el caminar constant, l'ésser un Poble nòmada.

Una vegada explicada, es reparteix el material perquè els alumnes fabriquen la bandera, en grups de 3: es reparteixen a parts iguals cartolina blava, verda i roja (amb la roda ja dibuixada o fotocopiada). Els alumnes hauran de buscar a altres companys que tinguen els colors que els falten, i així completar els tres colors. Una vegada agrupats, cada grupet fabricarà la seua pròpia bandera retallant i pegant les diferents parts. Una vegada fetes, es pengen per l'aula, o pel corredor. Per a acabar, reflexionem: per què són importants les banderes per als diferents grups socials?

✔ Proposta d’ampliació (I): Coneixem el significat de les nostres banderes, o d'altres (localitat, regió, país, Europa...)? Com podem esbrinar-lo?

✔ Proposta d’ampliació (II): Dissenyem la nostra pròpia bandera / la bandera de la classe. Cada element de la bandera ha de significar alguna cosa que ens represente.

✔ Tasca d’investigació a casa per a la sessió 3: han de preguntar a casa (i si és possible, apuntar) a un familiar major qui són els gitanos i quines característiques té el seu poble i la seua cultura.

• Objectius:

Conéixer com és la bandera que representa al Poble gitano. Reflexionar breument per què tenen una bandera, encara que no tinguen un territori o estat, i què simbolitza cada un dels seus elements. També la fabricarem, per a tindre-la present a l'aula durant tota la UD.

Vídeo de suport per a explicar la bandera: https://youtu.be/y_q_xkhbqoi.

En el “Material per a l'alumnat” hi ha:

✗ Una roda de carro per a fotocopiar en el full/cartolina de color roig.

✗ Un full amb la bandera gitana i la seua explicació, per si es considera necessària per a oferir com a suport extra a algun alumne o alumna.

✗ Un full amb la bandera en blanc, per si es vol utilitzar per a l'activitat d'ampliació (II).

(10)

SESSIÓ 2: RECORREGUT DE LA MIGRACIÓ DEL POBLE GITANO

Activitat 2.1 (15’) El Poble gitano com a poble migrant (s. XI-XIV). De l'Índia a Europa

Aquesta és una activitat teòrica, que consistirà en el fet que el mestre o la mestra presentarà breument a l’alumnat els orígens i recorregut del Poble gitano des que ix del Panjab, en el nord- oest de la península Índica, al voltant de l'any 1000, fins que arriba a l'est de l'actual Europa, dominada per l'Imperi Turc, a la fi del segle XIV i principis del XV.

Es recomana començar l'activitat amb la projecció del vídeo recomanat, encara que també es pot posar després de l'explicació del mestre o la mestra. Es posarà èmfasi en dos aspectes: d'una banda, treballar sobre els mapes, per a ajudar l'alumnat a visualitzar aquesta migració, situar-la en el mapa, adonar-se de les grans distàncies recorregudes, etc. D'altra banda, relacionar les migracions amb les causes que les provoquen (pobresa, guerres, situacions de mancança, etc.) assenyalant per què una família o grup social pot decidir deixar la seua casa i la seua terra i anar- se’n a un altre lloc.

S'acaba l'explicació amb una pregunta oberta, que dona pas a un diàleg amb l'alumnat: “Com és que hui dia podem conéixer aquest recorregut?”. S'introdueix el concepte de “cultura àgrafa” (els gitanos històricament no han escrit sobre la seua història, no es relacionaven per escrit, i per tant no tenim referències a què acudir), la qual cosa provoca que la font d'informació més fidedigna siguen els estudis lingüístics.

En finalitzar l'explicació, que s'haurà estés uns 7-8 minuts, es proposa l'estructura cooperativa

“Parada de 3 minuts”, que consisteix en el fet que, per grups (3-4 persones) l'alumnat té 3 minuts per a escriure totes les coses que recorden de l'explicació que se'ls acaba de donar. És una tècnica molt aprofitable en les sessions més teòriques, perquè assegura que cap alumne o alumna es desconnecta a mitjan sessió. Una vegada passats 3 minuts, cada grup llig en veu alta les coses que ha escrit. El mestre o la mestra pot adonar-se de si alguna cosa no ha quedat clara o ha creat confusió, i de quines idees han arribat millor. Aquesta estructura es tornarà a utilitzar després de l'activitat 2.

• Objectius:

Descobrir com treballar un mapa com a eina interactiva, i no solament estàtica, i tota la informació que pot arribar a contindre. Conéixer succintament el recorregut fet pel Poble gitano.

Es recomana tractar de fer l'explicació com més dinàmica millor. Encara que és el mestre o la mestra qui introdueix els continguts, pot anar fent preguntes, per a mantindre l'atenció de l'alumnat. També es pot usar l'abundant material audiovisual que ofereix la pàgina web de la Fundació Secretariat Gitano, encara que es recomana no estendre massa el temps dedicat a aquesta activitat, ja que no és la central de la sessió.

Al final de les orientacions d'aquesta sessió, el mestre o la mestra disposa de material suficient (resum, referències bibliogràfiques) per a poder fer aquesta introducció, encara que no conega res sobre la migració del Poble gitano. També en el “Material per a l'alumnat” hi ha un resum i mapes disponibles per a ajudar i/o complementar aquesta explicació, si es considera necessari.

Els recursos que s'ofereixen com a suport per a aquesta activitat són:

✗ Resum perquè el mestre o la mestra conega el recorregut de Poble gitano des de l'Índia.

✗ Articles i referències bibliogràfiques i webgràfiques per a ampliar aquesta explicació.

(11)

✗ Resum esquemàtic sobre l'explicació per a oferir a l'alumnat amb necessitat de suport extra.

✗ Mapa del recorregut migrant del Poble gitano.

✗ Vídeo ITINERÀNCIES-Inici del viatge (FSG): https://vimeo.com/50051803

✗ Web de la Fundació del Secretariat Gitano on es poden trobar vídeos curts sobre totes les etapes del viatge: http://gitanos.org/publicaciones/itinerancias/etapas/index.html.

✗ Si es disposa d'aquest material, també és de gran ajuda el material didàctic «Maj Khetane», un DVD elaborat per la Comissió d'Educació del Programa de Desenvolupament del Poble gitano i editat per la Conselleria d'Educació, amb materials interactius per a treballar la cultura gitana.

Activitat 2.2 (15’) El Poble gitano com a poble nòmada (s. XV). Arribada a la península Ibèrica

• Resumen de l’activitat:

Estructura similar a l'activitat anterior. Es parteix d'un vídeo (minut 0.00-1.18). Es recull la idea que els primers grups de gitanos arriben a la península Ibèrica abans que Espanya existira com a tal, entren pels Pirineus des de França, com a pelegrins, i es van expandint per tot el territori.

Inicialment se'ls dona salconduits perquè passen pels regnes, se'ls acull i no tenen problemes.

Criden molt l'atenció, per la seua llengua, les seues vestimentes, i les seues habilitats per al chalaneo i l'endevinació.

S’acaba l'explicació amb unes preguntes obertes, que donen pas a un diàleg amb l'alumnat: “Hui dia ens crida l'atenció la gent que ve de fora? Com tractem als que són diferents? Realment, ens comportem igual que en el segle XV?”

S'acaba l'activitat amb l'estructura cooperativa “Parada de 3 minuts” amb la mateixa dinàmica que en l'activitat anterior.

✔ Proposta d’ampliació (I): Investigar l'origen de les paraules “gitano” i “paio”

➢ Gitano: és una evolució de “egiptano”, ja que inicialment aquests nous grups de persones diuen que vénen d’“Egipte menor”, com es coneixia a l'actual la zona de Grècia-Turquia.

➢ Paio: No hi ha un consens clar, però es creu que és una evolució de “pagés” o “payés”, terme usat per a denominar els llauradors i gent rural en general en el nord de

Catalunya, zona per on arriben els gitanos des de França, i per tant primeres persones amb les quals estableixen contacte.

✔ Proposta d’ampliació (II): Què és un salconduit? Per a què el necessitaven? Buscar i llegir el salconduit que va atorgar el rei Alfons V d'Aragó al grup de Don Joan d'Egipte Menor.

• Objectius:

Conéixer quan i com va ser l'entrada dels primers grups de gitanos en la península Ibèrica, des dels Pirineus, i com va ser la convivència durant els primers anys (des de l'entrada en 1425 fins a la pragmàtica dels Reis Catòlics en 1499).

Se segueix amb la mateixa dinàmica metodològica que en l'activitat anterior. Per a l'estructura cooperativa, es poden canviar els grups, encara que es recomana que es mantinguen els mateixos per a agilitar l'activitat. En grups de 4 es pot proposar que en cada activitat siga un el que escriga i un el que llija. En la següent ho faran els altres dos membres del grup, i així s'assegura la participació de tots.

(12)

✗ Vídeo ITINERÀNCIES-Els gitanos a Espanya (FSG): https://vimeo.com/51429635 (0.00-1.18)

Activitat 2.3 (15’) El Poble gitano com a poble perseguit (S. XVI-XX)

Per acabar la sessió, es comenta breument el període posterior a l'acolliment: la persecució. Cal remarcar que aquest és el període més llarg, i que s'emmarca inicialment en un temps en el qual a Espanya (ara ja sí, més o menys, Espanya) es persegueix qualsevol tipus de diferència cultural, social o ètnica. Es contínua veient el vídeo anterior (minut 1.18-3.05), i es promou un debat grupal espontani al voltant de les següents preguntes:

✔ Per què penseu que es rebutjava els gitanos? Serà per por al que és desconegut?

✔ Fem hui dia el mateix? Rebutgem el que no coneixem, la qual cosa és diferent, incloent-hi a les persones? O tenim una actitud d'acolliment?

✔ En classe, en el col·legi, en el barri… hi ha gent que ve de fora? Per què han vingut?

Quines dificultats han hagut de superar?

Finalment, es fa una activitat per grups de 3-4 per a elaborar el recorregut històric de la migració del Poble gitano. S'organitza l'activitat amb l'estructura cooperativa “La línia del temps”, l'objectiu del qual és ser capaç de conéixer i situar una cronologia històrica. Es reparteixen diferents fets i esdeveniments d’aquells que s’han explicat durant la sessió, i per grups han d'ordenar-los i explicar-los en ordre. En el “Material per a l'alumnat” es pot trobar tant el mapa de la migració com una plantilla retallable per a fer aquesta activitat.

• Objectius:

Introduir a l'alumnat en l'època del començament del rebuig cap als gitanos, emmarcant-lo en el rebuig cap a totes les minories i grups socials diferents (jueus, moriscos, etc.) de llavors, a partir de la conquesta de Granada (1492). L'origen de la discriminació i persecució cap als gitanos parteix, per tant, de la intolerància del grup majoritari, i no de les accions o manera de ser del grup minoritari.

✗ Vídeo ITINERÀNCIES-Els gitanos a Espanya (FSG): https://vimeo.com/51429635 (1.18- 3.05)

✗ Mapa migració del Poble gitano

✗ Plantilla estructura cooperativa «La línia del temps»

INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE HISTÒRIA DEL POBLE GITANO PER AL PROFESSORAT

Breu resum de la migració del Poble gitano des del Panjab fins a la península Ibèrica i els primers segles en els regnes peninsulars

L'estudi de la història del Poble gitano presenta una dificultat extra davant de la majoria de pobles i cultures: és una cultura àgrafa, amb una transmissió de la tradició exclusivament oral. A més, els gitanos històricament no han participat en les institucions ni en llocs de poder, per la qual cosa només podem aspirar a conéixer característiques seues a través de testimoniatges d'altres contemporanis no gitanos que han transmés una realitat més o menys deformada.

Aquesta realitat fa que per a poder seguir el rastre del Poble gitano, les fonts més fidedignes

(13)

hagen sigut els estudis lingüístics, que han identificat els préstecs mutus entre la llengua dels gitanos, el romaní, i les diferents llengües per on anaven passant. El romaní té una arrel comuna amb el sànscrit, llengua culta predominant en la zona d'on s'estima que van eixir els gitanos, en el nord-oest de la península Índica. No hi ha consens sobre les causes concretes d'aquesta eixida, però probablement van estar relacionades amb guerres o situacions de carestia en la zona.

Al voltant de l'any 1000 els antics gitanos van començar a emigrar des de la zona del Panjab, en el nord-oest de l'actual Índia, cap a occident, recorrent durant els segles XI i XII els actuals països de Pakistan, Afganistan i l'Iraq. Durant 200 anys conviuen en pau en la zona de Turquia, fins que en el segle XIV, moguts per la pressió de l'imperi turc, creuen a Europa, on comencen a establir- se als Balcans, Grècia i Romania. En aquella època algunes zones d'aquest territori eren conegudes com a “Xicotet Egipte” o “Egipte menor”, per la similitud en verdor i fertilitat amb la zona del riu Nil.

Des de les primeres referències escrites s'ha representat als gitanos com a grups de població errant, amb una llengua pròpia, de vestimentes acolorides, amb costums, música i balls

particulars, i que solien anar acompanyats de cavalls. Es dedicaven principalment a treballar els metalls (els homes), a endevinar el futur (les dones), a la curació, la música o la dansa.

Inicialment l'emigració romaní va ser ben acceptada als països d'acolliment, encara que

existeixen documents de 1370 que ja parlen de l'esclavitud dels gitanos en Valàquia i Moldàvia (actual Romania).

A partir de l’any 1415 s'escriuen nombrosos documents que descriuen arribada i presència dels gitanos en tots els països d'Europa. Aquests es mouen en grups de 25 i 125 persones, liderats per caps que es feien anomenar amb el títol de “comte” o “duc”, i que tenien salconduits i cartes de reis i emperadors. Durant el segle XV, els gitanos van gaudir de privilegis i bon tracte, ja que es movien com a pelegrins, exceptuant els que, en passar per Moldàvia i Valàquia, eren

empresonats i convertits en esclaus.

L'any 1425 es troba la primera referència escrita del pas d'un grup de gitanos per la península Ibèrica. És un salconduit que signa el rei Alfons V d'Aragó al comte Don Joan d'Egipte Menor, en el qual es permet a ell i als seus acompanyants passar per totes les seues terres i ser “ben tractats i acollits”, sense que ningú els puga demanar cap mena d'explicació o impost. Al grup del comte Don Joan el seguiran uns altres. Tots ells se solien presentar com a pelegrins, camí de Santiago de Compostel·la o d'altres llocs de peregrinació.

A la fi del segle XV els Reis Catòlics conclouen el seu projecte d'unificació dels seus regnes amb la conquesta de Granada. A partir d'ací començaran una política de persecució contra qualsevol grup social diferent del seu (jueus àrabs, moriscos, gitanos…). Sabem que en els llibres d'història es parla molt de la persecució i expulsió de jueus i musulmans, i poc o res de la dels gitanos. En 1499 emeten una pragmàtica reial contra els gitanos, l'objectiu de la qual era assimilar els gitanos, i fer desaparéixer la seua cultura. Això es concretava a obligar-los a deixar la seua itinerància i viure en un lloc fix, sotmetre's a un senyor i treballar d’allò que el seu senyor decidira.

En cas contrari havien de ser bandejats o empresonats per a tota la vida.

Des de la primera pragmàtica dels Reis Catòlics (4/03/1499) fins a l'última de Carles III (19/09/1783) es van dictar més de 250 provisions formals contra els gitanos, a més de

nombroses batudes i plans de crida i cerca. Encara que a partir de la Constitució de 1812 la seua percepció comença a millorar, no serà fins a la Transició quan desapareixeran definitivament les referències específiques als gitanos de la legislació espanyola.

Com diu Teresa San Román, “... els gitanos mai canvien la seua cultura, la seua ordre social, per decret. Ha sigut l'evolució del món, el canvi de la mateixa Espanya, el que ha fet modificar la seua vida. Malgrat les prohibicions i limitacions, han sigut tractants de bestiar fins que van

(14)

aparéixer en el camp el tractor i l'emigració; han sigut cistellers fins que el plàstic va absorbir en gran part el mercat; han sigut nòmades fins que van haver de refugiar-se a la ciutat per a poder subsistir”.

Malgrat tots aquests documents i referències escrites, cal remarcar que és sol una versió de la història, i per tant és difícil concretar exactament com eren les relacions entre els gitanos i els no- gitanos espanyols. A més, cal no oblidar que aquests documents només reflecteixen els problemes d'una part (minoritària?) del Poble gitano viatgera i nòmada, i no es fa referència a una altra part (majoritària?) sedentaritzada i incorporada a la vida de les viles i els pobles.

A la Comunitat Valenciana trobem hui dia molt estesos cognoms originàriament corresponents a famílies gitanes, com Bustamante, Montoya, Salazar, Hernández, Ximénez, Barrull, Cortesa, Malla, Vicente, Escudero, Vargas, Borrull, Santiago o Ruano.

Referències per a ampliar el resumen anterior:

Pàgines web genèriques per a consultar:

✔ Fundació del Secretariat Gitano: www.gitanos.org

✔ Unió Romaní: www.unionromani.org

✔ Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya: www.museuvirtualgitano.cat

✔ Institut o de cultura Gitana: www.institutoculturagitana.org

✔ Paradoxes de la ciutadania. Grup d'Investigació Història dels Gitanos:

paradojas.hypotheses.org

✔ La veu gitana: laveugitana.es

Articles de consulta d'accés lliure en Internet:

✔ Breve recopilación de la historia del pueblo gitano: Desde su salida del Punjab hasta la Constitución española de 1978. Veinte hitos sobre la «otra» historia de España. Dr. Jesús Mª Aparicio Gervás (Universidad de Valladolid). Enla ce a quí .

✔ La presencia histórica de los gitanos en España. Antonio Gómez Alfaro. Enla ce a quí .

✔ Los gitanos españoles desde su salida de la India hasta los primeros conflictos en la península. Mª Helena Sánchez Ortega (UNED). Enla ce a quí .

✔ Gitanos. Historia de una migración. José Cabanes Hernández y otros (Universitat d’Alacant). Enla ce a qu í .

Llibres:

✔ La diferencia inquietante. Viejas y nuevas estrategias culturales de los gitanos (Antropología y etnología): Teresa San Román Espinosa. Ed. Siglo XXI.

✔ Vivencias Gitanas. Antonio Torres. Instituto Romaní.

✔ Nosotros los gitanos. Juan de Dios Ramírez Heredia. Ediciones 29.

✔ De la raça que es perd. Juli Vallmitjana. Edicions de 1984.

Audiovisual:

✔ Material «Maj Khetane», en DVD, coordinat per Jesús Salinas, editat per la Comisión de Educación del Programa de Desarrollo del Pueblo Gitano, i distribuït en la Comunitat

(15)

Valenciana per la Conselleria d’Educació.

✔ Recopilació de pel·lícules i documentals sobre el Poble gitano:

https://www.gitanos.org/la_comunidad_gitana/cine.html.es

✔ Cant gitano. Llista de 33 cantaores i cançons gitanes: https://www.eldiario.es/pikara/rroma- melomania_6_833326687.html

(16)

SESSIÓ 3: VALORS CULTURALS I SOCIALS DEL POBLE GITANO

Activitat 3.1 (15’) Debat

• Resumen de l’activitat :

Aquesta activitat enllaça amb la tasca d'investigació per a casa que es va proposar en la primera sessió de la UD. Abans de començar es trien dos voluntaris o voluntàries per a moderar el debat.

Opcionalment, es poden posar les cadires en forma de cercle. El mestre o la mestra pren nota, en el mateix document en el qual es va fer la pluja d'idees de la primera sessió.

Es fa la dinàmica pròpia d'un debat. La intervenció del mestre o la mestra serà més o menys necessària en funció de com d'acostumat estiga el grup a fer debats, assemblees, etc. Cadascun comenta el que li han dit a casa sobre quines o qui són els gitanos, i quines característiques té la seua cultura. Pot ser que hi haja consens sobre algunes idees, o que hi haja debat sobre unes altres. És important que queden plasmades. En acabar, el mestre o la mestra explica què són els estereotips, i per què a vegades s'atribueix a tot un grup característiques d'una persona, especialment en el cas dels grups minoritaris.

• Objectius:

Verbalitzar (i deixar per escrit) la percepció real que existeix sobre els gitanos entorn de la nostra escola. És important no vetar cap idea, ja que per a lluitar contra els estereotips i prejudicis és necessari haver-los verbalitzat primer.

Si el grup està entrenat a fer assemblees, debats, etc., es recomana posar les cadires formant un cercle, i deixar el protagonisme i la moderació a l'alumnat. Com menor siga la intervenció del mestre o la mestra més lliures se sentirà l'alumnat per a opinar, ja que a aquesta edat alguns ja saben que algunes de les coses que diran són “políticament incorrectes”. Si el grup no està habituat a aquest tipus d'activitats, el mestre o la mestra tindrà un paper més actiu, perquè el debat no siga polaritzat per pocs alumnes, o es convertisca en una gran crítica a tota la cultura gitana.

Si hi ha alumnat gitano en el grup, serà una bona oportunitat perquè tinguen un paper protagonista, com fer de moderador o moderadora, obrir el torn d'intervencions, o qualsevol altra.

Recurs extra: Es proposen també dos vídeos de sengles campanyes de la Fundació Secretariat Gitano, en els quals es parla de prejudicis i estereotips:

• Campanya “El tatuaje que más duele” (https://www.eltatuajequemasduele.org). En aquest vídeo es parla de com persones gitanes estan estigmatitzades des del seu naixement, portant a manera de tatuatge alguns prejudicis que la societat els ha col·locat, i que no es poden llevar de damunt només pel fet de ser gitanos.

• Campanya “Partir de cero” (https://www.partirdecero.org). En aquest vídeo es dibuixa un conte sobre Samara, una xiqueta gitana que quan vol començar el viatge de la seua vida s'adona que no parteix en igualtat de condicions amb els altres, sinó que ha de superar moltes adversitats per a arribar fins a “ZERO”, i a partir d'ací començar de nou.

Activitat 3.2 (20’) Què és ser gitano o gitana? Pilars bàsics de la cultura gitana

(17)

Una vegada acabat el debat, en el qual s'han posat de manifest les concepcions que té l'alumnat i les seues famílies sobre què és ser gitano, es passa una presentació de diapositives en la qual s'expliquen alguns dels elements que donen fonament a la identitat del Poble gitano i són la base de la seua cultura. A més de la llengua, es repassen qüestions com la família, la llibertat, el respecte als majors, l'himne, la religiositat, els avantpassats, etc.

En finalitzar la presentació, si hi ha temps, es pot contrastar el que s'ha explicat amb les idees que han eixit en l'activitat anterior: veure quines característiques de la cultura gitana ja s'havien esmentat, i quines no, etc.

• Objectius:

Tindre una visió més completa i reflexionada sobre què és el que defineix al Poble i cultura gitanes. És important recordar a l'alumnat com és de diferent la versió sobre alguna cosa comptada per algú extern a la versió comptada pels mateixos implicats. Això es pot enllaçar amb la idea que, al llarg de la Història, només hem rebut una de les dues versions.

És molt important que en aquesta activitat el personal docent aconseguisca la màxima atenció possible per part de l'alumnat, ja que és una de les activitats clau de la UD. Per tant, la introducció i presentació de l'activitat ha de reflectir la importància d'aquesta.

✗ Com a material annex a la UD es pot trobar una presentació de diapositives en format .ODP, que es pot modificar o ampliar lliurement, i que presenta els principals pilars de la cultura gitana.

Activitat 3.3 (10’) Presentació de persones gitanes rellevants en la nostra societat

• Resum de l‘activitat:

Breu joc per a finalitzar la sessió de manera lúdica, al mateix temps que serveix de base per a un dels treballs per equips que començaran la pròxima sessió. És el joc titulat «Gitan@-no gitan@».

Es projecta una recopilació de fotografies i noms de persones conegudes i/o rellevants de l'actualitat, o d'un passat recent, i l'alumnat han d'encertar si són o no gitanos. En cas afirmatiu, s'adjunta la foto amb una breu descripció.

D'aquesta recopilació eixirà la base per a la tercera obra del museu interactiu. En acabar, es deixa una pregunta per a la reflexió: “Per què no es creen estereotips del Poble gitano a partir de les accions d'aquestes persones?”, i es convida a preguntar a casa si coneixen alguna d'aquestes persones, i si sabien que són gitanos.

• Objectius:

Entrar en contacte amb alguns referents de la nostra societat actual o recent que són gitanos.

Demostrar de manera fefaent com els gitanos i les gitanes també formen part de la vida pública i col·lectiva de la nostra societat, superant els tòpics tractats en la primera activitat de la sessió.

Encara que l'activitat la fa tot el grup alhora, es pot contestar al joc individualment o per xicotets grups (2-3 persones). Si es vol fer més gràfic, es poden repartir cartolines de “SÍ” i “NO”, o de colors diferents perquè cada alumne/grup alce la cartolina que pense, en lloc de contestar de paraula. També es pot establir algun tipus de codi de resposta, per a superar la tradicional resposta oral: per exemple, amb la tècnica cooperativa “enlairament-aterratge”, alçar-se equival a

“SÍ”, i romandre assegut equival a “NO”. Cal no oblidar que incloure activitats cinestèsiques sempre ajuda a relaxar l'alumnat i facilita la concentració. Serà el docent o la docent el que valorarà la forma de resposta més adequada per al seu grup-classe.

(18)

✗ En el material annex a la UD es pot trobar una presentació de diapositives en format .ODP, a continuació de la presentació de l'activitat 3.2, en la qual ja està feta la recopilació de persones per al joc, encara que aquesta es pot modificar i/o ampliar lliurement pel docent o la docent.

(19)

SESSIÓ 4: FORMACIÓ DELS GRUPS DE TREBALL: PLANTEJAMENT DE LA TASCA

Per a aquesta sessió convindria tindre, com a mínim, 1 docent de suport, o algun adult que puga ajudar. L'opció òptima seria que hi haja un adult per cada grup que puga fer d'animador, sense participar-hi directament, a l'estil dels grups interactius.

Activitat 4.1 (10’) Formació dels grups de treball

• Resum de l'activitat:

A partir dels diferents continguts tractats en classe, es formen xicotets grups que elaboraran les obres del museu interactiu. Es proposa d'inici fer 3 grups de 4-5 persones, un sobre cada contingut tractat, encara que també es poden formar dos grups per al mateix contingut (especialment en els continguts 1 i 3). A més, es donen també opcions per a fer altres productes (obres per al museu) extra, i així ampliar el nombre de grups. En última instància, serà el mestre o la mestra segons la quantitat i característiques del seu alumnat, qui decidisca quants grups es fan, i les temàtiques que cal tractar.

Els productes o “obres per al museu” que es proposen són:

 Contingut 1: Diversitat i significants culturals gitanos. Obra: Joc de vocabulari.

 Contingut 2: Migració del Poble gitano. Obra: Mapa del recorregut del Poble gitano.

 Contingut 3: Valors culturals i socials del Poble gitano. Obra: Biografies de personatges rellevants gitanos.

 Altres possibles obres per al museu:

 Panell «Sabies que...?»

 Puzle de l’activitat «La línia del temps»

 Entrevista a un professional gitano o una professional gitana (escrita o audiovisual)

• Objectius:

Formar els grups que elaboraran les diferents parts del producte final.

S'afavorirà que cada alumne o alumna trie el producte o “obra per al museu” que vol fer, que l'atrau més, o per a quina cosa està més qualificat. El mestre o la mestra pot triar com fer els grups, però es recomana que cada alumne o alumna puga triar individualment el treball que vol fer, i a partir d'ací s'intenten formar grups el més heterogeni possible.

L'opció més senzilla consisteix en el fet que el mestre o la mestra escriga en la pissarra el títol de cada contingut/obra/grup de treball, i que cada alumne o alumna escriga en un paper en quin o quins li agradaria estar (en l'ordre en què li interessen, és important que escriguen més d'un, per a tindre més possibilitats d'agrupament). Després el mestre o la mestra recull tots els papers, i fa una composició dels grups, tractant que aquests respecten l'elecció de l'alumnat, i al mateix temps que siguen heterogenis i estiguen compensats. Si això es pot fer al final de la sessió anterior, el mestre o la mestra ja podria comunicar a l'inici d'aquesta sessió la composició dels grups.

Altres opcions són que siguen els alumnes mateixos els que facen els grups, que siga el mestre o la mestra el que decidisca des del principi o, si ja estan organitzats per grups a l'aula, que es respecten aquests grups.

Activitat 4.2 (35’) Treball per grups

(20)

En aquesta primera sessió cada grup (4-5 alumnes) ha de dissenyar el seu “Pla de treball”: el repartiment de rols i tasques, com faran el producte final, si hauran de fer alguna cosa a casa, etc.

S'organitzen els membres de cada grup per rols:

A) moderador o moderadora (vigila que tots participen, s'assegura que tinguen clara la seua faena)

B) secretari o secretària (estén l'acta de les reunions, anota les decisions)

C) custodi o custòdia (organitza els materials que es necessiten, guarda el que s’elabora, anota i informa del que es necessitarà per a les sessions de treball)

D) portaveu (és l'únic que pot fer preguntes al mestre o la mestra en nom del grup, i el que informa dels acords i progressos que es van produint)

Es poden afegir més rols si hi ha més membres, o repartir les funcions en més d'un alumne o alumna.

En finalitzar la reunió, el grup ha de tindre clars els següents aspectes:

1. El repartiment dels rols.

2. La temporalització del seu treball (què faran cada dia en classe i, si fa falta, a casa).

3. Els recursos que necessitaran (materials, tecnològics, algun suport especial…).

4. El producte final que obtindran per a aportar al museu.

• Objectius:

Que el grup de treball puga autoorganitzar-se i planificar adequadament la tasca que ha de fer.

Els diferents rols de cada grup s'han d'haver explicat abans, i és recomanable deixar el nom i una breu explicació per escrit en la pissarra (si és la primera vegada que utilitzen aquests rols), perquè els grups puguen tornar a consultar quan estiguen fent la distribució dels rols. En el “Material per a l'alumnat” es pot trobar una fitxa que serveix d'acta de la primera reunió del grup, i que guiarà els alumnes o les alumnes. Igual que tota la resta del material, és modificable i adaptable segons les necessitats.

✗ Acta resum de la primera reunió per a la planificació del treball.

PROPOSTA DE PLANIFICACIÓ PER A CADA GRUP DE TREBALL

La proposta per a l'elaboració i desenvolupament de cada obra que es fa ací és oberta i modificable. El més interessant és que cada grup puga decidir com vol fer exactament el seu producte final, i com vol dissenyar el procés per a elaborar-lo. Les orientacions que ací s'expliquen poden servir d'ajuda si un grup no sap com avançar, però no s'han de prendre com a obligatòries.

Grup 1: Joc de vocabulari

 Producte :

Fitxes/etiquetes de vocabulari en caló i en valencià/castellà que s’apeguen i desapeguen sobre una superfície perquè el visitant tracte d'aparellar-les.

 Procés:

Aquesta obra parteix de la primera sessió, activitat 1.2 , en la qual es va explicar què era el caló, i es va aprendre vocabulari. En primer lloc, s'han de triar les paraules del caló que es volen utilitzar en aquest joc. Es poden extraure de les targetes que tenen d'aquesta mateixa activitat, o buscar

(21)

noves en Internet. Es poden combinar tant paraules exclusivament del caló com unes altres que també formen part del castellà, perquè estiga present també la qüestió dels préstecs lingüístics.

També s'ha de decidir el suport físic on es muntarà el joc. La situació ideal és tindre una

superfície rígida i transparent (metacrilat o similar), i fer les etiquetes de les paraules en cartolina que després es plastificarà. La superfície ha de ser suficientment gran per a posar totes les etiquetes en dues columnes, una per a cada idioma, tal com es veu en les imatges de mostra.

En cada etiqueta s'escriu un nom (a ordinador o a mà) i cada parella (l'etiqueta en caló i l'etiqueta en castellà) es pinta per darrere del mateix color. Una vegada plastificades, es posa per darrere algun element per a apegar-les (preferiblement velcro, o també pot ser blue tack, fins i tot imant, si la superfície està imantada).

Una vegada col·locades, es pot girar el tauler o superfície transparent, i gràcies als colors amb què s'han pintat per darrere les etiquetes, comprovar si estan correctament aparellades. Es pot muntar més d'una superfície, amb les mateixes o diferents paraules, perquè més d'una persona puga fer el joc al mateix temps.

En cas de no poder disposar d'una superfície transparent, es pot fer sobre una superfície opaca qualsevol, i s’hi pot adjuntar una foto amb les etiquetes aparellades correctament, que es podrà consultar una vegada col·locades totes les etiquetes. També es pot fer sobre una taula, amb adhesius tipus post-it, de manera que en la de baix està escrita la paraula en castellà i en la de dalt en caló. Quan s'alça la de dalt, apareix la traducció de la paraula caló al castellà.

Alternativa TIC: En el cas que el centre dispose dels recursos necessaris, es pot fer una obra per al museu similar a la descrita, però en format digital. El producte final ha de ser igualment un joc de vocabulari. Es recomana usar l'aplicació “Quizlet”, disponible tant per a ordinador amb connexió a Internet com en format app per a tauleta o mòbil. Aquesta aplicació permet crear, de manera molt senzilla, diferents jocs i activitats de vocabulari, que poden servir tant perquè l'alumnat repasse, com perquè els visitants al museu interactiu juguen i descobrisquen el vocabulari caló.

➢ Ací es pot veure un exemple d'aquesta aplicació amb el vocabulari de la UD:

https://quizlet.com/_64bror

➢ Ací es pot veure un tutorial sobre el funcionament de l’aplicació: https://youtu.be/rz584-xjauq

 Material necessari :

Tauler de metacrilat o material transparent, cartolines blanques, retoladors, plastificadora, velcro o similar (blue tack).

 Imatges de mostra:

(22)

Grup 2: Mapa del recorregut del Poble gitano

 Producte:

Mapa gegant on es marque el procés migratori del Poble gitano en els diferents segles, des de l'eixida de l'Índia fins a la seua arribada a la península Ibèrica.

 Procés:

Aquesta activitat parteix de la segona sessió, activitats 2.1 i 2.2 , en les quals es van treballar els mapes. Es poden tindre de referència durant les sessions d'elaboració els mapes de consulta annexos a l'activitat 2.1. A partir d'aquests, o d'un altre mapa qualsevol, s'ha de reproduir en paper continu un mapa que abaste l'espai geogràfic entre l'Índia i Europa. Es farà en llapis, per a poder corregir possibles fallades, i després es passa a retolador. És opcional pintar els diferents territoris, però sí que es recomana posar el nom dels diferents països com a ajuda visual a la identificació del mapa.

En una de les cantonades s'ha de deixar espai per a la llegenda. En aquesta es marcarà el codi de colors amb el qual es representaran els desplaçaments de cada segle.

Una vegada dibuixat el mapa, es retalla en cartolina fletxes de diferents colors, per a marcar l'espai recorregut (sempre aproximat) pel Poble gitano en la seua migració fins a Europa.

Aquestes fletxes s’apegaran amb velcro, per a poder posar-les i llevar-les fàcilment. Després es farà la llegenda amb els colors de les cartolines que s'hagen triat per als moviments de cada període.

Finalment, es farà un rètol a manera de grafiti, que pot estar en el mateix paper que el mapa o en un altre apartat, per a col·locar damunt del mapa, on pose: “RECORREGUT DEL POBLE

GITANO DES DE L'ÍNDIA FINS A EUROPA”.

El mapa es col·locarà en una ubicació central dins de l'exposició.

 Material necessari:

Paper continu, mapa en xicotet, llapis i retoladors, cartolines de colors, velcro.

(23)

Grup 3: Biografies de personatges rellevants gitanos

 Producte:

Panells amb fotografia i nom de personatges rellevants gitanos, i per darrere una breu descripció biogràfica.

 Procés:

Aquesta obra parteix de la sessió 3, activitat 3.3 , en la qual es van presentar diferents persones gitanes que són rellevants en la societat actual o del passat recent. De totes aquestes

presentades, el grup n’ha de triar algunes per a aprofundir una mica més en la seua vida, i presentar-les als visitants del museu interactiu. Es recomana començar per 4 persones, una assignada a cada membre del grup, i si funciona bé, anar ampliant.

Sobre cada persona es buscaran unes dades concretes (nom complet, lloc i data de naixement, breu biografia, professió, èxits acadèmics o professionals, per què és conegut o coneguda…), que poden ser decidits pel grup, o proposats des del principi pel mestre o la mestra (depenent, com sempre, del nivell de destresa i autonomia que tinguen els membres del grup). També s'haurà de buscar una fotografia amb la millor resolució possible.

Per a accedir a tota aquesta informació el grup necessitarà accés a Internet, bé en l'ordinador de l'aula, bé a l'aula d'informàtica. Si només es disposa d'un ordinador en classe, es pot buscar la informació per parelles, mentre els altres dos membres del grup van avançant altres passos.

Una vegada recopilada tota la informació, cal traslladar-la al panell. Aquest tindrà, com a mínim, una grandària A4. Per la cara de davant eixirà la fotografia de la persona i el seu nom. Per la part de darrere aniran la resta de dades que s'ha acordat reflectir sobre cada persona. La solució ideal seria muntar les dues cares (davantera i posterior) sobre un cartó ploma, ja que ofereix rigidesa i lleugeresa al mateix temps. En cas de no disposar, es pot utilitzar un cartó qualsevol.

Quan estiga tota la informació, es pot decorar el panell, i s'ha de fer un xicotet forat en la part superior per a passar un fil (el de pescador és transparent i molt resistent). En el moment del muntatge es col·locaran els panells sobre la paret, penjant del fil, amb la cara de la fotografia i el nom visible. Qui vulga més informació sobre aquesta persona només ha de girar el panell.

Alternativa TIC: En el cas que el centre dispose dels recursos necessaris, es pot fer una obra per al museu similar a la descrita, però en format digital. El producte final han de ser igualment unes biografies. En aquest enllaç es pot trobar un recopilatori de les millors aplicacions gratuïtes actuals per a elaborar biografies. Una vegada dissenyades les biografies, es poden imprimir, projectar en una televisió o projector, i fins i tot penjar en el blog de l'aula o la web de centre, si

(24)

es decideix fer un apartat per al museu, i convertir-lo també en “museu virtual”.

Ordinador i connexió a Internet, cartolines blanques i de color, retoladors, un suport de cartó o cartó ploma per cada panell que es vulga fer, fil de pescar.

Grup EXTRA (1): «Sabies que...?»

 Producte:

Cartell amb algunes dades rellevants, curioses i/o històriques del Poble i la cultura gitanes.

 Procés:

Aquesta obra parteix dels continguts tractats durant tota la UD , i fa de recopilatori d'alguns d'aquests. Pel tipus d'obra que és, permet que siga elaborada per un sol grup, com la resta d’obres, o que es repartisca entre diferents alumnes o grups si, per exemple, acaben la seua obra abans d'hora.

S'elaborarà un gran panell, si pot ser amb paper continu, on es pegaran fulls de colors, grandària A5 (mig foli) en els quals s'escriuran diferents missatges del que s'ha aprés durant la UD i, sobretot, del que volem transmetre sobre la història i la cultura del Poble gitano.

Alguns dels missatges que poden eixir són:

Sabies que... 4 gitanos van anar en el primer viatge de Colom a Amèrica?

➔ Es deien Antón, Catalina, Macías i María d’Egipto.

Sabies que... en 1749 Ferran VI va dissenyar un pla per a eliminar tota la població gitana d'Espanya?

➔ Es va perseguir i es va detindre durant 14 anys a més de 10.000 gitanos.

Sabies que... en el diccionari de la RAE continua apareixent «trapella» com una de les accepcions de gitano?

➔ L'any 2016 es va iniciar una campanya per a eliminar-la, però encara continua vigent.

Sabies que... en les primeres eleccions democràtiques a Espanya va eixir elegit un diputat gitano?

➔ Es diu Juan de Dios Ramírez Heredia, i posteriorment va ser eurodiputat.

Sabies que... s’estima que hi ha més de 20 milions de gitanos/romanís en el món?

➔ Al voltant d'un 4 %, uns 750.000, viuen a Espanya, principalment a Andalusia.

Sabies que... entre 300.000 i 500.000 gitanos van ser assassinats pel règim nazi?

(25)

➔ És el genocidi gitano, i es coneix com a «Porrajmos» o «Samudaripen»

Sabies que... la vicepresidenta del Parlament Europeu és una dona gitana?

➔ Es diu Livia Jaroka, i és una política hongaresa que té el càrrec des de 2017.

Sabies que... hi ha escrits de fa 1.000 anys en què es parla de l'habilitat dels gitanos amb el ferro i la forja?

➔ Aquesta tradició s'ha mantingut fins als nostres dies.

Alternativa TIC: Amb una senzilla càmera de fotos o vídeo, o fins i tot amb un telèfon mòbil, la presentació d'aquest “Sabies que...?” es pot fer en format audiovisual, component un vídeo. Els alumnes del grup es van alternant per a explicar cadascuna de les frases en l'enregistrament.

També es poden anar intercalant imatges del que es va contant. Es recomana subtitular el vídeo, per a poder posar-lo en el museu en forma de bucle, en cas que es dispose d'una pantalla o projector en el lloc on se situa l'exposició.

Alternativa 2: Si es vol fer aquesta activitat més interactiva per al visitant, es pot convertir en un

“Vertader o fals”, utilitzant les mateixes frases, convertides en pregunta.

Paper continu, fulls de colors, retoladors.

Grup EXTRA (2): Puzle cronològic

 Producte:

Un puzle de la línia del temps del viatge del Poble gitano, amb alguns dels fets més rellevants, que es puga muntar i desmuntar fàcilment.

 Procés:

Aquesta obra parteix de la sessió 2, activitats 2.1, 2.2. i 2.3 , en les quals es va parlar del recorregut històric del Poble gitano des de la seua eixida de l'Índia, i els primers segles de convivència a Espanya. Pot utilitzar-se la mateixa línia del temps utilitzada en aquestes activitats, o elaborar-ne una altra més completa.

El procés hauria de començar triant els esdeveniments o fets històrics que es volen incloure en la línia. Posteriorment, es dissenya una línia del temps fàcil de muntar i desmuntar, on les peces encaixen mínimament, i que continga tots els moments històrics que hem triat, amb una imatge i una xicoteta descripció. Per a la selecció d'imatges es pot introduir l'alumnat en la cerca

d'imatges lliures de drets per Internet, en portals com «Pixabay», «Freepik» i similars.

Una vegada triats els esdeveniments i buscades les imatges, cal redactar una xicoteta frase que resumisca cada esdeveniment. Posteriorment s'ha de dissenyar la línia o eix cronològic, copiar en aquesta cada esdeveniment i pegar les imatges. Seria interessant plastificar-la una vegada muntada, perquè tinga més durabilitat.

Finalment es retallen les diferents parts del puzle i es deixen sobre una superfície plana perquè puga ser muntat. De la mateixa manera que els panells sobre les persones gitanes, seria desitjable que el puzle es puga muntar sobre una superfície de cartó ploma, o almenys sobre cartó, perquè siga més manejable.

Alternativa TIC: Si el centre disposa dels recursos necessaris, es pot plantejar fer aquesta obra en format digital, aprofitant alguna de les múltiples eines lliures i gratuïtes que s'ofereixen en Internet per a crear i compartir línies del temps. En aquest enllaç es pot trobar un recopilatori de

(26)

les millors aplicacions gratuïtes actuals per a elaborar línies del temps (totes en anglés).

Ordinador amb connexió a Internet, impressora, full o cartolina blanca, bolígrafs i retoladors, plastificadora, cartó ploma, cúter (per a tallar les peces en cartó ploma).

Grup EXTRA (3): Entrevista a un professional gitano o gitana

 Producte:

Publicació d'una entrevista a un professional gitano anònim o una professional gitana anònima

 Procés:

Aquesta activitat parteix dels continguts treballats en la sessió 3, activitat 3.2 , on es va tractar de rebatre els estereotips que acompanyen les persones gitanes i mostrar una altra realitat. El grup, amb ajuda del mestre o la mestra, haurà de contactar amb un professional gitano o gitana de qualsevol camp laboral, i fer-li una entrevista, en la qual es tractarà de reflectir aquesta altra realitat ignorada sobre les persones gitanes, que treballen i conviuen en el dia a dia de la nostra societat com qualsevol altre.

Si no es té contacte amb cap persona que puga fer l'entrevista, es pot contactar amb entitats representants del Poble gitano en la zona del col·legi (Fundació Secretariat Gitano, Unió Romaní, associacions diverses que funcionen per tot el territori de la Comunitat Valenciana…) perquè puguen posar en contacte amb alguna persona disposada a col·laborar.

Una vegada triada la persona a la qual se li farà l'entrevista, i segons la seua disponibilitat, s'ha de decidir el suport en el qual es vol editar l'entrevista. Des del format més senzill, una entrevista per escrit, fins al més complet, un enregistrament audiovisual, en el mateix centre, que se

subtitularà per a emetre-la (sense so) en bucle en una zona del museu. També es pot penjar en el blog de la classe o web del centre, si així es decideix. Segons l'opció elegida, evidentment, els materials necessaris i el procés d'elaboració serà diferent.

En tots els casos, el pas següent serà preparar una sèrie de preguntes que es consideren rellevants. Es recomana utilitzar alguna de les estructures cooperatives exposades durant la UD (l'estructura 1-2-4 que s'utilitzarà en l'avaluació va perfecta per a aquest cas) per a arribar a un consens sobre quines preguntes plantejar. Una vegada decidides, cal passar-les a l'ordinador.

En el cas més probable, que el/la professional no puga desplaçar-se al centre, i l'entrevista es faça per escrit, se li enviaran les preguntes per correu electrònic. Quan es reben les respostes, aquestes s'han d'editar, bé en ordinador, bé a mà en una cartolina gran, per a poder presentar l'entrevista en el museu. És important que l'entrevista vaja sempre acompanyada d'alguna o algunes imatges.

(27)

Òbviament, serà important convidar també aquesta i totes les persones que col·laboren en la UD a la inauguració del museu.

Ordinador amb connexió a Internet, impressora, cartolina gran.

(28)

SESSIÓ 5: ELABORACIÓ DE LA TASCA FINAL

Activitat 5.1 (10’) Música gitana popular

A l'inici de la sessió s'ajunten els grups de treball per a optimitzar el temps, i no haver de fer un altre canvi per a la següent activitat. Es reprodueix la cançó “Tu me camelas”, de Niña Pastori.

Després, per grups, es passa un full amb la lletra de la cançó en la qual falten algunes paraules, i al final de la cançó hi ha unes preguntes. Els grups emplenen els buits i contesten les preguntes sobre la cançó.

• Objectius:

Aquesta activitat es considera “extra”, i es farà a manera d'inici de la sessió si es considera que els grups de treball estan complint adequadament la planificació temporal.

L'objectiu principal és afavorir que els membres del grup format en la sessió anterior facen una activitat lúdica i animada, on es vegen treballant junts, i els servisca d'estímul per a la resta de la sessió, que dedicaran a elaborar en equip la tasca final.

D'altra banda, també serveix per a introduir un estímul musical en la UD, que no en té molts. És probable que tinguem alumnat amb dificultat en altres tasques, però amb una molt desenvolupada intel·ligència musical, i és important que aquest alumnat tinga la seua oportunitat d'aportar al grup.

Es proposa utilitzar l'estructura cooperativa del “Foli giratori” perquè tot el grup complete la cançó i conteste les preguntes.

L'objectiu d'aquesta estructura (o tècnica) cooperativa és que tots els membres del grup realitzen una aportació escrita al treball final. Cada membre emplenarà en el seu torn una (i només una) paraula de les que falten. Si no en sap cap de les que queden, els companys o les companyes poden ajudar-lo. El moderador o la moderadora del grup s'encarregarà que es respecten els torns.

Si es vol facilitar l'activitat, també es pot donar la fitxa abans d'escoltar la cançó. Una vegada acabada l'activitat, els grups comencen directament l'activitat següent, per a elaborar la seua part de la tasca final.

A partir d'aquest moment es pot usar la cançó per a posar-la de fons mentre els grups treballen autònomament, o per a començar o acabar una classe.

✗ Fitxa amb la lletra de la cançó amb buits en blanc

✗ Fitxa amb la lletra de cançó sencera (per al mestre o la mestra)

Activitat 5.2 (35’) Treball per grups

Cada grup treballa segons la planificació establida en la primera sessió. El mestre o la mestra va passant pels grups, orientant i demanant informació sobre com van.

• Objectius:

L'objectiu en aquesta activitat, igual que en les anteriors, és triple: en primer lloc, evidentment, poder elaborar el producte triat en la sessió anterior. Però al mateix nivell d'importància, també s'haurà de promoure tant el desenvolupament de les habilitats per al treball en equip com la