Mapa de la Recerca Ambiental de Catalunya
Centre per a la Sostenibilitat
Alessandro Meluni Alessandro Meluni
Juliol de 2008
Per encàrrec de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat
Departament de Medi Ambient i Habitatge Generalitat de Catalunya
Coordinació:
Jordi Pon Jordi Bruno Càtedra ENRESA-Amphos en Sostenibilitat i Gestió de Residus
Amb el suport del Servei de Biblioteques de la UPC Marta Roca Anna Rovira
El present document és un document de treball i en cap cas es pot assumir com una posició oficial del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
Índex de continguts
Llistat d’acrònims ...5
Introducció...7
Classificació temàtica... 8
Síntesi del document...9
Quantificació de la recerca ambiental catalana... 11
Dades quantitatives de la recerca ambiental ...11
Participació catalana en el VI Programa Marc ... 11
Tesis doctorals llegides des de l’any 2000...12
Grups de recerca a les universitats catalanes ...14
Metodologia utilitzada ... 14
Grups de recerca reconeguts per la Generalitat ... 14
Anàlisi temàtica dels grups de recerca segons l’estructura interna ... 16
Dades qualitatives de recerca ambiental a Catalunya...21
El context de la recerca ambiental catalana... 21
Anàlisi de les publicacions per universitat i àmbit temàtic... 23
Recerca ambiental en els Centres de recerca...26
Consell Superior d’Investigacions Científiques ... 26
Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) ... 26
Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals J.Pascual Vila (IIQAB) ... 26
Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA) ... 26
Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA) ... 26
Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRII)... 27
Observatori de Física Còsmica de l’Ebre (OE) ... 27
Altres centres de recerca a Catalunya...27
Institut de Ciències Fotòniques... 27
Institut Català d’Investigació Química ... 27
Institut de Geomàtica ... 28
Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners... 28
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya... 28
Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals ... 28
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries ... 29
Institut Català de Nanotecnologia ... 29
Institut de Recerca en Energia de Catalunya...30
Bibliografia i referents consultats ...31
Índex d’annexos
Annex 1. Classificació temàtica del Mapa de la Recerca Ambiental ... 33
Annex 2. Dades de la recerca ... 37
Annex 2.1. Pes dels subàmbits ambientals en cada universitat ... 37
Annex 2.2. Comparativa entre universitats... 43
Annex. 2.3. Evolució de les publicacions en l’àmbit ambiental ... 44
Annex 3. Grups de recerca a les universitats i el CSIC ... 51
Annex 3.1. Grups de recerca ambiental per universitat i temàtica... 51
Annex 3.2. La recerca ambiental per àrees temàtiques ... 54
Annex 3.3. Tendències a les universitats i centres públics de recerca de Catalunya ... 61
Annex 3.4. Comparativa entre universitats... 67
Annex 4. Llistat de grups i centres de recerca a Catalunya ... 71
Llistat d’acrònims 5
Llistat d’acrònims
UAB Universitat Autònoma de Barcelona UAO Universitat Abad Oliva
UB Universitat de Barcelona UdG Universitat de Girona UdL Universitat de Lleida
UIC Universitat Internacional de Catalunya UOC Universitat Oberta de Catalunya
UPC Universitat Politècnica de Catalunya URL Universitat Ramon Llull
URV Universitat Rovira i Virgili UVic Universitat de Vic
Dades extretes del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.
Fonts:
1) INE 2005
2) National Citation Report (ISI) Catalunya 1981-1998.
Febrer de 2001. L. Coma, E. Suñen, J.M. Carbó, Ll. Rovira, J. Camí
L’any 2005 la despesa catalana en recerca arribà als 2.302 M€, un 1,35% del PIB català.
L’especialitat d’enginyeria ambiental i energia, durant els anys 90s arribà a un factor d’impacte (cites per article) de 3,84, per sobre del de l’estat espanyol (FI=2,53), el d’Europa (FI=1,78) o el dels Estats Units (FI=2,91). Mentre que l’especialitat de medi ambient i ecologia computà un factor d’impacte de 2,76 al territori català, per sobre del de l’estat (FI=1,95), el d’Europa (FI=2,69), però per sota del dels Estats Units (FI=3,32).
7
Introducció
El document que teniu a les mans no pretén ser una guia exacta i infal·lible de la recerca realitzada al nostre país, sinó més aviat una aproximació, realitzada amb la major rigurositat que ens ha estat possible, sobre l’estat de la recerca ambiental a Catalunya (centres, tendències, etc.).
La tendència creixent a transversalitzar aquesta disciplina dificulta la identificació d’aquesta tipologia de recerca. Per tant, l’obtenció de dades constitueix una tasca complexa i feixuga que incrementa el risc d’error si es vol arribar a un nivell de definició molt elevat.
No cometrem l’error doncs, de no reconèixer que hem pogut generar biaixos, ometent activitats científiques i/o investigadors que haurien d’aparèixer en aquestes pàgines o, al contrari, mostrant activitats que, amb l’intent de no ser massa restrictius en la definició de l’àrea temàtica «Medi Ambient», s’aparten en certa mesura dels temes considerats, de forma generalitzada, com a centrals.
Per altra banda, la denominació dels grups de recerca (GR) de les diferents institucions responen a diferents paràmetres interns (en relació a l’estructura de la pròpia organització) i externs (corresponents a paràmetres de mercat). En el document s’ha intentat referenciar els grups en funció dels paràmetres interns, tot i que és possible que no siguin tan coneguts sota aquesta denominació.
El nombre de GR de les universitats i centres públics que es dediquen a activitats de recerca en un camp ambiental específic, és un indicador orientatiu sobre la preferència de les institucions en aquest camp. No obstant, cada GR pot estar constituït per un major o menor nombre d’investigadors i personal de recerca, i pot mostrar diferents graus d’activitat (en quantitat) i diferents nivells d’excel·lència (en qualitat).
A efectes de l’informe, hem considerat igualment interessant però, desenvolupar aquest indicador, perquè podrà orientar posteriorment l’anàlisi qualitatiu de la recerca ambiental a Catalunya.
Així doncs, el Mapa de la Recerca Ambiental de Catalunya resta a disposició de tots aquells que detectin anomalies en les seves pàgines, amb l’objectiu de poder-ne millorar el contingut.
Per altra banda, existeixen o han existit, a l’entorn català diversos organismes que han fet un seguiment de les activitats de recerca i transferència de tecnologia en diferents períodes. L’anàlisi quantitatiu realitzat en l’informe es basa en les dades que han recollit, així com en la informació disponible a data de la realització de l’informe, en els portals de recerca de les diferents institucions analitzades.
Per la seva banda, l’anàlisi de la qualitat de la recerca es basa principalment, en les dades recollides en la plataforma ISI Web of Knowledge per aquests organismes. En aquesta base de dades podrem trobar bona part de la producció científica que es genera arreu i que gràcies a la tasca del Servei de Biblioteques de la UPC, ens ha estat possible d’analitzar.
Classificació temàtica
Acotar i posar límits a l’abast temàtic d’una disciplina transversal com el Medi Ambient és força complex. Aquest fenomen queda palès quan busquem una definició única, consensuada i avalada per organismes internacionals de referència.
En funció de l’enfocament o la perspectiva des què la vols treballar la gamma de matisos que entren en joc es fa poc manejable. No obstant, i com que no és objecte d’aquest treball entrar en el debat conceptual sobre què és medi ambient i què no ens basarem, per establir un punt de partida concret, en la definició de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient a Estocolm (1972), en què es defineix Medi Ambient com «el conjunt de components físics, químics, biològics i socials capaços de causar efectes directes o indirectes, en un termini curt o llarg, sobre els sers vius i les activitats humanes»1.
Així doncs, quan definim les temàtiques incloses en aquest estudi considerarem diferents disciplines: Ciències Naturals (Biologia, Geologia, Física i Química), Enginyeria (Telecomunicacions, Electrònica, Mecànica, etc.), Arquitectura, Ciències Socials i Humanitats (Geografia, Història, Dret, Economia, etc.).
La classificació de matèries considerades en el document pot consultar-se ampliada a l’annex 1. Els grans blocs temàtics són els següents:
1. Energia i canvi climàtic 2. Cicle de l’aigua
3. Cicle materials 4. Territori 5. Altres:
a. Ciències marines
b. Toxicologia i salut ambiental c. Anàlisi de riscos
d. Contaminació acústica e. Activitats extractives f. Impactes socioeconòmics
1 Des d’un punt de vista economicista, Medi Ambient és una font de recursos i un suport d’activitats productives, un lloc on abocar els residus, ...
Des d’un punt de vista operatiu, Medi Ambient és un sistema format per l’home, la fauna, la flora, el sòl, l’aire, el clima, el paisatge, els béns materials, el patrimoni cultural i les interaccions entre tots aquests factors.
Des d’un punt de vista ecologista, Medi Ambient és la suma de factors físics, químics i biològics que actuen sobre un individu, una població o una comunitat.
9
Síntesi del document
La recerca a les universitats catalanes comporta una tercerca part del retorn del total estatal en la participació en el 6è Programa Marc. Aquesta proporció pràcticament es manté si ens fixem únicament en la prioritat temàtica de Desenvolupament Sostenible i Canvi Climàtic. No obstant, des de l’any 2000 només un 5% de les tesis doctorals presentades en les universitats catalanes estan incloses dins d’algun dels epígrafs vinculats a medi ambient (la majoria estan dins l’epígraf de Ciències del medi ambient).
La UB és la universitat líder en relació a la participació al programa marc dins la prioritat temàtica (aproximadament un 50% dels projectes otorgats són d’aquesta universitat). Mentre que a nivell de tesis doctorals, un 25% de les presentades, de caràcter ambiental, corresponen a la UdG. També aquesta universitat disposa del percentatge de grups amb caràcter ambiental, reconeguts oficialment, més alt de Catalunya.
Si ens fixem en el còmput català només un 13% dels grups de recerca es focalitzen en medi ambient. Les tres quartes parts (en valors absoluts) els trobem a les tres universitats més grans (UB, UPC i UAB).
Els temes d’interès majoritari són la recerca sobre el Territori i el Cicle de l’aigua.
En el primer cas, però, s’observa una mancança significativa entorn a recerca vinculada a la Protecció i conservació de sòls. La UAB i la UdL tenen certa activitat en aquest àmbit (de fet la UAB disposa del CREAF, centre de recerca especialitzat) però a nivell global, és minoritari.
En relació al Cicle de l’aigua, la diversitat de línies de recerca dins aquest àmbit és força considerable. A més a més, és una temàtica present en pràcticament totes les universitats. L’activitat principal es troba concentrada en els mecanismes de depuració i regeneració de l’aigua, tot i que molts dels grups que treballen en aquest àmbit ho fan també en el de la Qualitat de l’aigua o en el dels Aprofitaments hídrics. Destaca la recerca en Qualitat de l’aigua de la UB i la recerca sobre Hidrologia i hidrogeologia de la UPC.
L’àmbit del Cicle dels materials està present en totes les universitats de forma força homogènia. La línia de recerca en què més es focalitzen els grups és la Producció neta. Per contra, la gestió dels residus (entesa com a minimització, reciclatge, reutilització) o l’Eco-disseny són temàtiques minoritàries.
Aquest fet, juntament a l’anàlisi de les temàtiques prioritàries en el cicle de l’aigua, evidencia una manca de visió sistèmica en la recerca a Catalunya. Bona part de l’activitat es destina a tractaments de final de canonada i s’oblida la prevenció en l’origen.
L’àmbit de l’Energia i el Canvi climàtic té una distribució a Catalunya poc homogènia. Les universitats que més s’hi focalitzen són la UPC i la UB, però la forma de tractar-lo és força diferent. A la UPC el tema estrella és l’Eficiència Energètica, mentre que a la UB, l’Estudi del clima és el més rellevant (la UB acaba d’aprovar la creació del Laboratori de Recerca del Clima que ha d’aglutinar els esforços de diferents grups de recerca en aquest àmbit).
En canvi, és poc significativa l’activitat entorn a les fonts d’energia renovables, per les quals Catalunya té una important mancança. L’energia solar i més recentment l’eòlica disposen de línies de recerca interessants dins el territori català, però en canvi, altres com la biomassa o la mareomotriu tenen poc importància.
Una línia emergent és la de l’Arquitectura sostenible. Destaquen els treballs realitzats a la UPC i la UdG, que comença a situar a Catalunya en una bona posició
en aquest tema. Per contra, hi ha un marcat dèficit entorn a Mobilitat. Només a la UPC existeix una certa activitat representativa en aquest àmbit.
La recerca en Ciències socials sembla experimentar un lleuger augment des de l’any 2002; tot i que la tendència general continua essent no considerar les humanitats o inclús les ciències socials dins el camp del medi ambient. Aquest fet és important perquè demostra el reconeixement que està adquirint aquest àmbit disciplinari, que per altra banda, existeix des de fa molts anys al territori català.
Per últim és important destacar l’existència de solapaments entre la recerca realitzada entre algunes universitats i centres públics de recerca especialitzats.
Aquest podria ser un element d’anàlisi per a determinar si aquesta coincidència fa perdre oportunitats a la recerca catalana o per contra, i degut a les particularitats d’autonomia d’aquests centres, és important que les universitats també destinin esforços als mateixos temes.
Un cas molt significatiu és el relacionat a la recerca en Ciències del mar. El CSIC disposa de diversos centres especialitats en aquest àmbit, mentre que, certes universitats hi destinen també molts esforços. En molts casos, el tractament que es fa a aquest tipus de recerca és força diferenciat. Per exemple, mentre que el CSIC es focalitza més en temes de biologia marina, la UPC està més orientada a la recerca en Enginyeria marítima (LIM/UPC).
A nivell de producció científica, Catalunya es troba en una posició significativa a nivell mundial. A nivell global, un 10% de les publicacions de l’àmbit català universitari es troben dins alguna de les àrees de medi ambient considerades en l’informe. Aquesta dada es correspon al percentatge de grups de recerca ambiental abans presentat, amb un valor del 13% del total català.
És interessant observar com la producció científica en aquest àmbit ha incrementat significativament en els darrers cinc anys.
Les universitats líders en nombre de publicacions ambientals són la UB i la UAB (50% i 25% del total català, respectivament), que estan dins el rànquing de les 500 universitats amb major nombre de publicacions. L’Ecologia i les Ciències ambientals són els temes més escollits pels investigadors a l’hora de publicar.
A continuació, les Ciències vegetals i la Salut ambiental, així com les Ciències marines i la Biologia de l’aigua dolça també són àmbits destacats. En canvi, les Ciències del sòl, l’Acústica, l’Economia i inclús l’Enginyeria oceánica, en canvi, són àrees amb poca producció científica a nivell de publicacions.
11
Quantificació de la recerca ambiental catalana
L’estructura de la recerca de les universitats i centres públics pot ser considerat com un reflex de les motivacions i interessos dels investigadors que hi pertanyen.
Els temes imperants i les preferències de recerca queden reflectits a l’hora d’aglutinar els esforços individuals en grups funcionals. Per tant, un anàlisi exhaustiu dels grups de recerca existents, així com de la seva raó de ser i característiques, pot donar-nos orientar-nos sobre les tendències de recerca d’aquestes institucions.
A més a més, altres indicadors quantitatius com el número de tesis doctorals presentades o la participació en programes de recerca competitius poden complementar aquesta primera lectura de la magnitud de l’activitat científica en l’àmbit del medi ambient.
Els resultats es mostren en els següents apartats.
Dades quantitatives de la recerca ambiental
Participació catalana en el VI Programa Marc La meitat de les 10 universitats
espanyoles que compten amb més participacions en el 6è Programa Marc (PM) són catalanes i 3 ocupen el segon, tercer i quart lloc (UPC, UB i UAB, respectivament)2. En total, un 24% del retorn espanyol del 6è PM corerespon a entitats catalanes (34% si ens basem exclusivament en universitats) mentre que el pes de Catatalunya en la despersa en
R+D a Espanya representa un 23% del total. Les universitat públiques catalanes són les que aconsegueixen una part més important d’aquest retorn, el 40%, mentre que els centres públics de recerca aconsegueixen un 18,4% del retorn català (Marín
& Testar, 2007). Les universitats majoritàries són la UPC (32%), la UB (24%), la UAB (17%) i la UPF (12%).
La UPC és la universitat que més projectes lidera (10), seguida per la UPF (5) i la UB i la URV, amb 4 projectes cadascuna.
2 La UdG, UdL, URL i UOC tenen un retorn inferior als 2M€.
Fig. 1 Participació de les universitats catalanes en el 6è PM (Font: Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació)
Participació catalana en l’àmbit del Medi Ambient i la Sostenibilitat
En la prioritat temàtica Desenvolupament Sostenible i Canvi Global Catalunya té un retorn del 29% (per sobre la mitjana estatal). En l’àmbit universitari representa la segona prioritat temàtica pel que fa a importància (15,3% de les participacions).
La distribució per àrees temàtiques es pot observar en la següent figura:
Fig. 2 Participacions en projectes per prioritat temàtica del 6è PM (en nombre de projectes) (Font: Comissionat d'universitats. Servei de projectes europeus i internacionals, 2007)
La UB és la universitat líder comptant amb pràcticament la meitat de participacions en projectes d’aquesta prioritat temàtica (17). La UPC en canvi, tot i la seva alta participació en el total del PM, en l’àmbit del Desenvolupament Sostenible té una participació molt baixa (4 projectes).
La resta d’universitats manté una baixa partiticació: 6 projectes a la UAB, 5 a la URV, 2 a la UdL i 1 a la UdG3.
En relació a lideratge de projectes vinculats a aquesta prioritat, només la UB i la URV disposen d’un projecte cadascuna, un Integrated Project i un STREP, respectivament.
Tesis doctorals llegides des de l’any 2000
Des de l’any 2000 s’han llegit a Catalunya un total de 4535 tesis doctorals (Generalitat de Catalunya). De totes elles, poc més d’un 4% estan classificades sota els epígrafs:
• 502 - Natura. Estudi, conservació i protecció de la natura
• 504 - Ciències del Medi Ambient
• 574 - Ecologia general i biodiversitat
• 628 - Enginyeria sanitària. Aigua. Sanejament. Enginyeria de la il·luminació
3 Texte extret de la publicació oficial de l’Oficina de l’Espai Europeu de Coneixement “La participació catalana en el 6è Programa marc d’R+D de la UE” de 2007.
13
El nombre i el repartiment per universitats pot consultar-se en la següent taula:
Taula 1 Tesis doctorals ambientals des de l’any 2000 (Font: TDX, tesis doctorals en xarxa, maig 2008)
Universitat
UAB URV UB UdG UdL UVic UPC UPF URL UOC UIC UAO
Total
Tesis 502 2 2 5 8 0 0 7 0 0 0 0 0 24
Tesis 504 26 17 9 34 2 0 49 1 0 0 0 0 138
Tesis 574 12 0 0 11 0 0 5 0 0 0 0 0 28
Tesis 628 3 3 4 12 0 0 6 0 0 0 0 0 28
Total 43 22 18 65 2 0 67 1 0 0 0 0 218
Total tesis (>2000)
1818 346 1137 256 88 1 630 182 67 3 1 6 4535
(En percentatges)
% 502/Total 0,1 0,1 0,3 0,4 0 0 0,4 0 0 0 0 0 1,3
% 504/Total 1,4 0,9 0,5 1,9 0,1 0 2,7 0,1 0 0 0 0 7,6
% 574/Total 0,7 0 0 0,6 0 0 0,3 0 0 0 0 0 1,5
% 628/Total 0,2 0,9 0,4 4,7 0 0 1,0 0 0 0 0 0 0,6
Total 2,4 6,4 1,6 25,4 2,3 0 10,6 0,5 0 0 0 0 4,8
Com es pot veure en la taula anterior el nombre de tesis llegides a Catalunya des de l’any 2000, en els àmbits temàtics seleccionats, representen un percentatge petit de l’activitat total de les universitats (4,8%). D’aquestes, més d’un 60%
corresponen a tesis dins l’àmbit de les Ciències del Medi Ambient.
La universitat que major nombre de tesis ha presentat en aquest ambit és la UPC, seguida de molt de prop per la UdG, no obstant, aquests valors absoluts representen per la UPC només un 11% del total presentat, molt baix en comparació a la UdG on aquest percentatge supera el 25%.
En el cas de la UPC la distribució temàtica està molt concentrada en l’àmbit de les Ciències del Medi Ambient, mentre que la UdG disposa d’una distribució més equitativa entre els 4 àmbits seleccionats.
La UAB i la UB, en canvi, disposen d’uns percentatges petits en relació a la gran producció d’ambdues universitats si mirem tots els epígrafs. La distribució també és força homogènia, si bé sorpren en el cas de la UB la seva baixa elaboració de projectes en l’àmbit de l’Ecologia general i la biodiversitat.
La URV obté uns valors força significatius essent el percentatge de tesis llegides dins els epígrafs seleccionats superior al 6%. A l’hora, l’activitat es troba concentrada en l’àmbit majoritari, les Ciències del Medi Ambient.
La resta d’universitats, excepte la UdL i la UPF, no contabilitzen cap tesis presentada.
Grups de recerca a les universitats catalanes
Metodologia utilitzada
Per contabilitzar els grups de recerca de les universitats hem utilitzat dues vies. Per una banda la facilitada pel catàleg de grups de recerca reconeguts pel PRI (Pla de Recerca i Innovació, 2005-08) de la Generalitat, disponible a través d’internet, en les pàgines del DIUE. En ella hi trobarem els grups classificats per àmbits temàtics.
A més a més, és possible identificar quins pertanyen a temàtica ambiental i quins no (segons la categorització feta a l’inici del document) a través del resum de l’activitat del grup.
Per altra banda, s’ha fet una segona identificació per mitjà dels cercadors de recerca dels portals web de les pròpies universitats. La UB, la UdL, la URV, la UdG i la URL utilitzen el gestor de la recerca GREC desenvolupat per la Universitat de Barcelona. En els altres casos, cada universitat disposa d’un buscador propi que permet el tipus de consultes que ens interessen per aquest informe.
De l’anàlisi exhaustiu de les descripcions dels grups de les universitats s’han obtingut les dades que es presenten a continuació.
Grups de recerca reconeguts per la Generalitat
La Generalitat de Catalunya ha reconegut durant l’any 2005, més de 900 grups de recerca (9 vegades més dels que hi havia reconeguts fins al 2002): 113 Grups de recerca emergents; 731 Grups de recerca consolidats; i 63 Grups de recerca singulars.
D’aquests, el repartiment per àmbits temàtics en diferents períodes és el següent4:
Fig. 3 Distribució de grups de recerca de Catalunya en els períodes 2002 i 2005 (Font: DIUE, PRI, 2005) És destacable el fet que el percentatge de dedicació en recerca ha augmentat en l’àmbit de les Ciències Socials. Això evidencia un creixent interés per aquesta disciplina, així com un increment de la qualitat dels grups que s’hi dediquen.
Les Ciències també incrementen considerablement la seva proporció dins les universitats. Per contra, la resta de disciplines (Enginyeria i Arquitectura;
Humanitats; Ciències mèdiques i de la salut; i Ciències de la Vida) disminueixen el seu percentatge de dedicació entre 3 i 5 punts.
El reconeixement d’un grup de recerca per part de la Generalitat és sinònim del cumpliment de certs paràmetres de qualitat. És un indicador important de les
4 Alguns grups de recerca estan contabilitzats en dos àmbits temàtics.
15
universitats i centres de recerca, però no reflecteixen una bona part de la realitat interna d’aquestes institucions.
Si comparem ambdós paràmetres (grups de recerca reconeguts internament i reconeguts per la Generalitat) veurem que existeix un biaix més o menys significatiu en funció de la universitat que analitzem.
Fig. 4 Desviació respecte el nombre de grups reconeguts per la Generalitat o la institució
A pràcticament totes les universitats existeix una desviació força important en relació al nombre de grups amb què treballa internament la institució i el nombre de grups reconeguts per la Generalitat. També s’ha de comptar que en el primer cas les dades són de 2008 mentre que en el segon, corresponen a la llista aprovada pel DIUE l’any 2005.
La UPC i la UB en canvi, tenen una desviació molt menor, per tant, serà normal que al contabilitzar els grups de recerca de temàtica ambiental a partir d’unes dades o de les altres, les proporcions per universitats puguin variar significativament. En la taula següent podem analitzar els valors dels percentatges de grups dedicats a medi ambient en funció de les dues contabilitats.
Taula 2 Nombre de grups de recerca reconeguts per la Generalitat i per les universitats
Grups de recerca reconeguts per la Generalitat
Grups de recerca reconeguts per les universitats
% Ambientals Total Ambientals % Total Ambientals % Gene/Uni
UAB 147 21 14,3 411 21 5,1 100,0
UPC 103 27 26,2 167 47 28,1 57,4
UB 249 25 10,0 366 48 13,1 52,1
URV 39 9 23,1 120 18 15,0 50,0
UdG 34 11 32,4 107 25 23,4 44,0
UdL 34 6 17,6 81 18 22,2 33,3
UVic 6 0 0 29 1 3,4 0,0
UPF 26 0 0 76 0 0 0,0
URL 15 0 0 52 7 13,5 0,0
UOC 3 0 0 0 0 0 0,0
UIC 2 0 0 0 0 0 0,0
UAO 0 0 0 0 0 0 0,0
Totals 658 99 15,0 1409 185 13,1 53,5
Poc més d’un 50% dels grups inclosos en la categoria de recerca ambiental per les pròpies universitats estan reconeguts oficialment5.
A la UAB, tot i tenir un nombre de grups identificats 3 vegades superior als reconeguts oficialment, obtenim el mateix nombre de grups de temàtica ambiental.
Aquesta xifra és representativa d’una recerca ambiental de qualitat a la universitat.
En canvi, en la resta d’universitats la proprorció és de 1 a 2 o menys (grups en medi ambient reconeguts per la generalitat en relació als grups reconeguts internament).
Si ens fixem en el nombre de grups ambientals respecte els totals de les universitats, en el cas de grups oficialment reconeguts, podem observar els bons resultats obtinguts per la UdG amb més d’un 30%. Altres com la UB o la UAB en canvi obtenen valors entre el 10 i el 15% respectivament.
A la UdL trobem un terç dels grups ambientals reconeguts internament dins el catàleg oficial. Tot i amb això, en valors absoluts el nombre de grups dedicats a aquesta activitat és força baix (6 grups reconeguts oficialment, 18 grups reconeguts internament).
La resta d’universitats no contabilitzen pràcticament grups dedicats a la recerca ambiental, amb excepció de la URL que té 7 grups reconeguts internament però cap d’ells reconegut oficialment.
Pel que fa al nombre de grups consolidats, el percentatge respecte del total en la categoria és força elevat, destacant el cas de la UB que supera el 90%.
Anàlisi temàtica dels grups de recerca segons l’estructura interna
El nombre total de grups de recerca comptabilitzats a les universitats catalanes per a l’any 2008 supera els 1400. De tots ells, poc més d’un 13% realitzen activitats de recerca en medi ambient (incloent les branques ambientals de la recerca Social i Econòmica).
A grans trets, la recerca ambiental a Catalunya està repartida entre quatre àrees prioritàries: Territori (amb una quarta part de presència en els grups de recerca);
Cicle dels materials (junt a Territori suposen un 50% del total); Cicle de l’aigua i Energia i Canvi climàtic (que suposen més de la quarta part restant).
Com a fet destacable trobem la recerca entorn als Impactes socioeconomics de les activitats humanes. La resta d’àrees, tenen una distribució més o menys homogènia i només sorprén el valor obtingut per Ciències del mar que, tot i
5 En totes aquestes universitats el nombre de grups consolidats respecte els singulars o els emergents està al voltant del 75%.
17
disposar només d’un 5% del total de grups de recerca de l’àmbit territorial és de les disciplines amb major nombre de publicacions com veurem en el següent apartat (encapçalada pel CSIC).
Fig. 5 Dades globals de recerca ambiental a Catalunya
Si ens fixem en la distribució entre universitats veurem que les universitats amb major proporció de grups de temàtica ambiental són la UB i la UPC. Entre ambdues acaparen un 50% de la dedicació en recerca ambiental de Catalunya.
Fig. 6 Distribució de grups de recerca ambientals a les universitats catalanes
La UAB veu modificat significativament el seu percentatge de participació en la recerca ambiental de Catalunya segons si considerem exclusivament els grups identificats al PRI o si considerem tots els grups de recerca de les universitats.
Quan considerem la classificació interna, la recerca ambiental queda diluïda entre la gran quantitat de grups donats d’alta. En canvi, cosiderant el llistat oficial, els nivells de magnitud es fan comparables als de les altres dues grans universitats.
Entre les tres acaparen les tres quartes parts de la recerca ambiental a Catalunya, dada força lògica degut que el nombre de grups de recerca acumulat també és de l’ordre del 75%.
La UdG, tot i ser una universitat més petita té un grau de participació d’entre un 10 i un 15% sobre el total català.
L’anàlisi de la distribució temàtica dels grups de recerca (veure annexos) mostra una gran diversitat de línies de recerca en medi ambient en totes les universitats:
Fig. 7 Recerca ambiental a les universitats de Catalunya (en nombres absoluts)
• Un dels aspectes més rellevants en moltes de les universitats és la recerca sobre el territori. Els aspectes vinculats a Gestió i Biodiversitat (veure annex 3.4) són majoritaris mentre que, hi ha una gran mancança a nivell de Protecció i Conservació de sòls.
• La recerca sobre els Cicles materials té representació en totes les universitats, essent la única disciplina ambiental tractada a la Universitat de Vic. Els aspectes més treballats són els relatius a la Producció neta, mentre que sorprenentment, recerca sobre la gestió de residus, entesa en un sentit estricte (minimització, reciclatge, reutilització, ...) és força deficitària. La major part de la recerca en aquest camp es destina a tractaments finalistes sense incorporar la prevenció en l’origen. Aquest fet es corrobora en observar les dades sobre recerca en Eco-disseny, que obtenen també uns valors molt baixos.
• En el cas del Cicle de l’aigua el tractament d’aquest àmbit és força divers.
Així doncs, aspectes vinculats a la depuració i la regeneració són els més habituals, tot i que el límit d’aquests amb l’estudi de la qualitat de l’aigua o els aprofitaments és força difús. Si els considerem conjuntament, l’estudi del Cicle de l’aigua és de les temàtiques preferides dels investigadors catalans.
• L’àmbit de l’Energia i el Canvi Climàtic té una distribució poc homogènia. Les universitats que més s’hi focalitzen són la UPC i la UB. La forma de tractar-lo però és força diferent. A la UPC el tema estrella és l’Eficiència Energètica, mentre que a la UB, l’Estudi del clima és el més rellevant. Aquest resultat és conseqüent amb la recent creació del Laboratori de Recerca del Clima de la UB que ha d’aglutinar els esforços de diferents grups de recerca en aquest àmbit. Per altra banda, destaca a la UPC i la UdG una recerca emergent i prou significativa sobre Arquitectura sostenible, que dóna una certa rellevància a Catalunya en aquest tema. Per contra, hi ha un marcat dèficit entorn a Mobilitat. Només a la UPC sobra existir una certa activitat representativa en aquest àmbit.
19
• Un tret destacat de la recerca a Catalunya és la considerable presència de grups focalitzats en l’anàlisi socioeconòmica dels fenomens ambientals, especialment a la UB. És interessant degut que, com s’ha vist anteriorment és un tema emergent a la regió i que, si bé ha existit durant molts anys certa activitat de recerca en aquest sentit, no s’ha oficialitzat fins molt recentment.
• Una altra línia temàtica interessant és la recerca en Ciències del mar. Tot i existir diversos centres del CSIC especialitzats en recerca marina, la UPC, la UB, la UAB i la UdG també hi destinen força esforços. Aquest fet és un element d’anàlisi interessant a l’hora de determinar la idoneïtat de l’existència de solapaments entre la recerca realitzada en centres especialitzats i la recerca universitària.
• Finalment, àmbits com el de la Contaminació acústica, la Toxicologia i salut ambiental, les Activitats extractives o l’Anàlisi de riscos tenen poca presència al territori català. Especialment interessants són els casos de la toxicologia i l’anàlisi de riscos, essent matèries que prendran o estan prenent una rellevància considerable en el tractament dels fenomens ambientals avui i en el futur, però pels quals Catalunya no té una magnitud de recerca suficient.
Fig. 8 Recerca ambiental a les universitats de Catalunya (en %)
L’anàlisi en valors relatius mostra certes tendències en cadascuna de les universitats:
• Les més clares són les de la UVic i la URV. Com hem dit abans, en el primer cas existeix una clara tendència dins l’àmbit dels Cicles materials. A la URV també existeix aquesta tendència, tot i que es compagina amb la recerca sobre el Territori, a què es destinen més del 20% dels grups de recerca ambientals.
• La URL destina també una gran part de la seva estructura a la recerca sobre els Cicles materials, però en aquest cas ho combina amb un àmplia activitat en el camp del Cicle de l’aigua.
• Més del 50% dels grups de recerca de la UdL focalitzen la seva recerca en l’àmbit del Territori; i al voltant d’un 5% destinen els seus esforços a l’estudi dels Impactes socioeconòmics.
• La UPC per la seva banda, disposa d’un ventall força variat de temàtiques ambientals. Així, tot i que l’Energia i el canvi climàtic sembla ser l’àmbit preferit dels grups, l’estudi sobre el Cicle de l’aigua o els Cicles materials representen aproximadament una cinquena part de la seva dedicació.
• Els grups de la UB tampoc tenen unes preferències molt marcades, tot i que si ens fixem en la recerca sobre el Territori veurem que probablement és la més comú. El Cicle de l’aigua, l’Anàlisi d’impactes socioeconòmics o els Cicles materials acaparen quasi el 50% del total dels grups de la universitat.
• La UdG i la UAB semblen compartir l’interés per la recerca sobre el Territori, els Cicles materials i el Cicle de l’aigua, tot i que en ambdós casos sembla existir major presència dels grups de recerca en l’àmbit del Territori. La UAB disposa d’una remarcable activitat en recerca sobre Impactes socioeconòmics, mentre que la UdG destaca per la recerca sobre Energia i canvi climàtic.
Per una informació més detallada sobre la distribució temàtica dels grups de recerca de les diferents universitats es pot consultar els annexos adjunts.
21
Dades qualitatives de recerca ambiental a Catalunya
Els sistemes d’avaluació de la recerca més habituals es basen en el nombre de publicacions d’un autor, el nombre de citacions que altres autors fan de les seves publicacions i el factor d’impacte de les revistes en què publica6.
En el cas de les disciplines transversals, com el medi ambient i la sostenibilitat, aquesta avaluació és més complexa degut que la producció queda diluïda entre els recursos bibiomètrics de les diferents disciplines.
ISI Web of Knowledge (WoK) és una plataforma integrada on es recull bona part de la producció científica que es genera al món, abastant àrees com les ciències, les ciències socials i les arts i humanitats. Dintre d’aquesta plataforma podem trobar eines de cerca així com d’anàlisi del contingut.
A nivell internacional, està àmpliament acceptat considerar les publicacions indexades per ISI WoK, com les publicacions més importants en cada àrea temàtica, així com l’ús de certs valors (factor d’impacte o índex h) per a l’avaluació de la producció. Per aquest motiu, en aquest estudi ens centrarem en la producció científica ambiental, dins l’àmbit català, existents en la Web of Science (WOS) de l’ISI.
Els indicadors utilitzats són doncs els següents:
• Factor d’impacte (Impact Factor): aquest indicador fa referència a revistes i mesura la freqüència amb la qual ha estat citat, de mitjana, l’article d’una revista en un any concret. El FI d’una revista es pot obtenir a partir de la cerca al Journal Citation Reports.
• Índex H (Hirsh index): té com a objectiu mesurar l’impacte de la recerca combinant qualitat i quantitat. La idea consisteix en agafar cadascun dels treballs d’un autor i ordenar-los de forma descendent en funció de les cites rebudes. Cada treball té, a més d’una quantitat de cites, un nombre d’ordre en el rànquing, que s’anomena rang. D’aquesta manera es construeixen dues llistes de números, una ascendent (els rangs) i un altra descendent (les cites).
Quan els valors d’ambdós es creuen, s’obté l’índex H. Aquest índex és una mesura de posició, concretament aquella en la qual el volum de cites és menor o igual al número d’ordre que ocupa l’article en una distribució descendent de les cites.
El context de la recerca ambiental catalana
El Essential Science indicator del Web Science of Knowledge és la base de dades més actualitzada per a la recerca de cites i articles ordenats per institucions internacionals en diferents camps d'investigació. Sobre la base del rànquing d'institucions, actualitzat al maig de 2008, apareixen 461 entitats universitàries i d'investigació amb una producció científica rellevant en l'àrea d'estudis ambientals.
Dins les 20 primeres en nombre de cites rebudes trobem el CSIC en la posició número 11. No obstant, si aquest indicador fos calculat en base al nombre d'articles
6 Cap a una nova comunicación científica. Universitat Politècnica de Catalunya, 2006.
publicats i no pel conjunt de cites rebudes, se situaria en la posició 6 amb 2.141 articles en total.
Així doncs, de les 461 institucions amb producció científica rellevant en medi ambient, les 20 amb més cites rebudes a nivell internacional són:
Taula 3 Ranquing internacional segons producció científica en medi ambient
Rànquing Institució Cites rebudes Articles Cites/articles
1 USDA 40,038 4,391 9.12
2 US GEOL SURVEY 37,095 2,814 13.18
3 UNIV CALIF DAVIS 31,762 2,283 13.91
4 US EPA 31,705 2,587 12.26
5 WAGENINGEN UNIV 29,619 2,209 13.41
6 UNIV CALIF BERKELEY 29,114 1,864 15.62
7 UNIV WISCONSIN 28,372 1,801 15.75
8 CSIRO 25,351 1,977 12.82
9 UNIV MINNESOTA 24,620 1,488 16.55
10 SWEDISH UNIV AGR SCI 22,944 1,700 13.50
11 CSIC 22,247 2,141 10.39
12 OREGON STATE UNIV 21,814 1,671 13.05
13 STANFORD UNIV 21,318 1,020 20.90
14 COLORADO STATE UNIV 21,184 1,552 13.65
15 CORNELL UNIV 21,099 1,447 14.58
16 UNIV WASHINGTON 21,027 1,382 15.21
17 DUKE UNIV 19,560 1,136 17.22
18 MICHIGAN STATE UNIV 19,482 1,124 17.33
19 UNIV HARVARD 19,172 1,134 16.91
20 UNIV FLORIDA 19,045 1,924 9.90
A nivell internacional Espanya demostra un desenvolupament important de la investigació ambiental, situant-se en la novena posició amb 8.504 articles publicats, 69.042 cites rebudes en el conjunt de tots els articles i una relació de cites per article de 8.12 de mitja. Dintre del context espanyol es destaquen per la seva particular importància un centre de recerca (el CSIC) i 6 universitats, de les quals les primeres dues són catalanes (la UB i la UAB). Així doncs, podem comprovar que ambdues universitats segueixen sent referents a nivell d’investigació ambiental en el territori estatal, mentre la resta d’universitats del territori català, inclús la Universitat Politècnica de Catalunya, no queden contemplades en aquest rànquing.
Dels països amb producció científica més rellevant en l’àmbit del medi ambient, els 10 més importants són els següents:
Taula 4 Top 10 en el rànquing per països de publicacions en medi ambient
Rànquing País Articles Cites Cites/Article
1 USA 77,062 864,343 11.22
2 ENGLAND 16,026 200,074 12.48
23
3 CANADA 16,575 166,988 10.07
4 GERMANY 13,378 137,182 10.25
5 AUSTRALIA 10,812 110,815 10.25
6 FRANCE 10,343 101,818 9.84
7 SWEDEN 6,876 86,514 12.58
8 NETHERLANDS 6,574 78,818 11.99
9 SPAIN 8,504 69,042 8.12
10 JAPAN 8,503 58,696 6.90
Espanya la trobem en la 9a posició, tot i que si ens fixéssim en el nombre d’articles indexats és molt probable que pugés posicions.
A nivell estatal trobem diverses universitats incloses en el rànquing internacional de les 500 amb major nombre d’articles, dues d’elles són catalanes la UB i la UAB.
Altres universitats com la UPC, no queden incloses en aquest top 500.
Taula 5 Rànquing estatal de producció científica inernacional en medi ambient
Rànquing Institució Cites
rebudes
Articles Cites rebudes/articles
134 UNIV BARCELONA 575 6,010 10.45
223 UNIV AUTONOMA BARCELONA 442 3,981 9.01
308 UNIV GRANADA 331 2,746 8.30
352 UNIV SANTIAGO DE COMPOSTELA 367 2,412 6.57
370 UNIV COMPLUTENSE MADRID 283 2,258 7.98
453 UNIV SEVILLA 277 1,607 5.80
‐ UNIV AUTONOMA MADRID - - -
- UNIV POLITECN CATALUNYA - - -
- UNIV POLITECN VALENCIA - - -
Anàlisi de les publicacions per universitat i àmbit temàtic
En la figura següent podem observar el nombre de publicacions per àrea temàtica considerada des de l’any 2000 a les universitats catalanes.
Fig. 9 Publicacions universitàries per àrees a Catalunya
Podem observar que les àrees temàtiques prioritàries són les Ciències Ambientals i l’Ecologia.
Les Ciències vegetals i la Salut ambiental, així com les Ciències marines i la Biologia de l’aigua dolça també són àmbits destacats.
Les Ciències del sòl, l’Acústica, l’Economia i inclús l’Enginyeria oceánica, en canvi, són àrees amb poca producció científica a nivel de publicacions.
La distribució per universitats està contemplada en la següent taula:
25
Taula 6 Publicacions indexades a les universitats catalanes per temes (des de 2004)
• Les universitats que més publiquen són la UB (representa quasi el 50% de totes les publicacions indexades) i la UAB (més de la quarta part de les publicacions).
En ambdós casos, els àmbits amb major nombre de publicacions són l’ecologia i les ciències ambientals. Seguidament hi trobem les Ciències vegetals i la Salut pública, ambiental i laboral.
• En el cas de la UB la Biologia marina i d’aigua dolça obté un valor també molt elevat i comparable amb el de les anteriors disciplines.
• La UPC en canvi, obté un valor molt baix en comparació (un 7%
aproximadament). Els àmbits on més destaca és en les Ciències ambientals, tot i que representa encara no un 12% del total català. Altres àmbits d’interès són la Meteorologia i les Ciències atmosfèriques, que representen un 22%
aproximadament del total de la universitat.
• La resta d’universitats no tenen un nivell de publicacions molt elevat en les diferents branques seleccionades. La URL de fet, no obté cap valor en l’anàlisi realitzat.
Un fet destacable és comprovar com en els últims cinc anys han incrementat significativament el nombre de publicacions dins aquests àmbits en totes les universitats (consultar annex 2).
UAB UB UdG UdL UPC UPF URV UVic Totals
ACOUSTICS 0 0 0 0 4 0 0 0 4
BIODIVERSITY CONSERVATION 37 30 4 2 0 3 0 0 76
BIOLOGY 81 84 3 2 6 9 4 0 189
ECOLOGY 146 220 31 11 5 9 0 0 422
ECONOMICS 0 0 0 2 0 0 0 0 2
ENGINEERING, ENVIRONMENTAL 55 87 0 11 0 0 7 0 160
ENGINEERING, OCEAN 2 0 0 0 0 2
ENVIRONMENTAL SCIENCES 191 270 0 20 68 0 31 0 580
ENVIRONMENTAL STUDIES 36 50 0 4 2 0 2 0 94
FISHERIES 20 0 22 0 4 0 0 0 46
FORESTRY 40 0 3 18 0 0 0 0 61
MARINE & FRESHWATER BIOLOGY 37 205 67 4 28 5 0 0 346 METEOROLOGY & ATMOSPHERIC
SCIENCES 14 93 8 2 47 11 0 175
OCEANOGRAPHY 0 71 11 0 21 2 0 0 105
PLANT SCIENCES 111 204 23 23 0 7 0 0 368
PUBLIC, ENVIRONMENTAL &
OCCUPATIONAL HEALTH 114 147 7 0 9 86 10 2 375
SOIL SCIENCE 0 0 8 8 0 0 0 16
TOXICOLOGY 64 71 0 16 0 11 0 162
WATER RESOURCES 25 72 0 7 8 0 3 0 115
TOTALS 971 1604 189 114 218 121 79 2 3298
Recerca ambiental en els Centres de recerca Consell Superior d’Investigacions Científiques
El Consell Superior d’Investigacions Científiques disposa de 8 centres dels 19 de tot Catalunya on es realitza recerca ambiental. Això suposa un 42% dels centres CSIC amb presència al territori. Són els que es presenten a continuació.
Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB)
Està constituït per dos departaments en el que es realitza recerca ambiental, el Dept. d’Ecologia continental i el Dept. d’Ecologia marina. En ambdós es realitza recerca entorn a les Ciències Marines i l’aprofitament d’aigües. En concret, es focalitza la recerca en temes de biologia, ecologia, ecofisiologia i taxonomia de les algues marines i macròfits aquàtics en general; l’anàlisi de la productivitat en els ecosistemes costaners; les interaccions biòtiques en el bentos litoral; l’estudi de les reserves marines; etc.
Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals J.Pascual Vila (IIQAB)
Dins del Centre d’Investigació i Desenvolupament Pascual Vila (CID) les Unitats d’espectrometria de masses i dioxines, de contaminació orgànica del medi ambient i de minimització de residus realitzen bona part de la recerca ambiental del centre. A nivell de departaments destaquen el Dept. de Química ambiental i el Dept. de Tecnologia de tensioactius.
La recerca realitzada és principalment en l’àmbit del Cicle de l’aigua i dins d’ell de l’anàlisi de la qualitat hídrica. També es realitzen però recerques en l’àmbit de la Producció Neta i la Gestió dels residus, així com de Toxicologia i salut ambiental i de Qualitat de l’aire dins l’àmbit de l’Energia i el canvi climàtic.
Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA)
La recerca realitzada en aquest institut és força diversa, des de l’anàlisi de la Qualitat de l’aire o l’aigua a recerques en l’impacte ambiental de les activitats extractives i l’anàlisi de riscos. Vinculat al territori també es realitza recerca en Gestió i planificació i conservació de sòls.
Els departaments on s’imparteix són:
• Dept. Geociències ambientals i cristal·lografia
• Dept. Estructura i dinàmica de la terra
• Dept. Geologia Sedimentaria
• Dept. Geofísica i georiscos
Dins aquests departaments destaquen el grups d’Hidrologia i Erosió i el de Geologia Ambiental.
Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA) Unitat de Tecnologia Marina (UTM)
Aquesta és una de les unitats d’investigació del CMIMA destinades a la recerca en Geociències marines, processat del senyal, tecnologia marina i instrumentació oceanogràfica.
27
Institut de Ciències del Mar (ICM)
L’ICM està quasi totalment dedicat a l’estudi de les Ciències Marines. Disposa dels departaments de Biologia marina i oceanogràfica, Geologia marina, Oceanografia física i Recursos marins renovables.
Són destacables el grup de recerca consolidat d’Oceanografia física i el Grup de Geologia Marina. Les principals recerques estan orientades a l’anàlisi de les dinàmiques costaneres així com a l’ecologia microbiana aquàtica.
Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRII)
A nivell global aquest institut no té pràcticament cap tipus de vinculació amb la recerca en medi ambient, no obstant, existeix una línia d’activitat vinculada a la Producció Neta; es tracta del grup de Control de sistemes dinàmics i processos industrials, que dins de les seves activitats realitzen l’aplicació pràctica de la robòtica al medi ambient.
Observatori de Física Còsmica de l’Ebre (OE)
L’Observatori de l’Ebre disposa de dues seccions dedicades a aspectes ambientals de la física còsmica, la Secció de Meteorologia, clima i activitat solar i la Secció de Sismologia. Tal i com indiquen els seus noms, aquestes branques del centre es destinen a l’anàlisi de la qualitat de l’aire i el clima i a l’anàlisi de riscos.
Altres centres de recerca a Catalunya
En aquest apartat hem volgut recollir aquells centre de recerca vinculats d’alguna manera a la Generalitat que dediquen part o tota la seva activitat productiva a la recerca en alguna vessant del medi ambient. No s’hi inclouen aqui altres centres universitaris de recerca ambiental que estan direcament vinculats a alguna de les universitats que ja s’han analitzat anteriorment, com per exemple l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB o el Centre de Recerca i Innovació en Toxicologia (CRIT) de la UPC.
Institut de Ciències Fotòniques
L’Insititut de Ciències Fotòniques (ICF)7 basa la seva recerca l’aplicació de la llum en diversos sectors, entre ells el del medi ambient. L’estudi més bàsic se centra en la generació, la transmissió, la detecció, el control i la manipulació de la llum làser principalment.
Concretament, la capacitat de revelar informació d’una manera no destructiva és el fonament de la teledetecció que permet construir radars òptics basats en sensors que responen a la temperatura, la pressió, la humitat i altres paràmetres químics i físics, àmpliament aplicables a la gestió ambiental, l’agricultura i el sector alimentari.
Institut Català d’Investigació Química
L’Institut Català d’Investigació Química (ICQ)8 centra la seva recerca en l’aplicació del desenvolupament sostenible en la indústria química. En aquest sentit, orienta la recerca cap a problemes químics rellevants des dels punts de vista científic i industrial, sense perdre de vista les implicacions socials i ambientals de la química i la seva indústria. Les problemàtiques de sostenibilitat, utilització racional dels
7 Texte extret de la revista Centres de recerca a Catalunya. Temes de Recerca i Innovació. Núm. 4 de la Generalitat de Catalunya.
8 Com la nota 8
recursos naturals i producció d’energia sense emissió de CO2 són al rerefons de la recerca desenvolupada a l’institut.
Durant el 2006, l’ICIQ ha dedicat una atenció especial a la implantació de grups de recerca que treballen sobre la problemàtica de l’energia, tant des de la perspectiva de l’aprofitament de l’energia solar mitjançant dispositius fotovoltaics com des de la perspectiva de l’obtenció d’hidrogen mitjançant la fotodescomposició de l’aigua.
Institut de Geomàtica
L’Insitut de Geomàtica (IG)9 es basa en la demanda social i econòmica creixent dels serveis geomàtics per a aplicacions d’administració del territori, del medi ambient i del transport.
Un dels projectes més emblemàtics d’aquest institut és el projecte ARGOS basat en l’ús de tècniques avançades de SAR interferomètric i diferenciat per a la gestió dels riscos relacionats amb deformacions i enfonsaments del terreny.
A banda d’això es realitza bona part de l’activitat científica en l’obtenció de dades geodèsiques per a cartografies i topografies ambientals, entre d’altres.
Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners
El Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC)10 realitza recerca sobre els recursos costaners, amb èmfasi en les diferents escales de temps i espai que es presenten a l’hora de solucionar conflictes i fer prediccions sobre la zona costanera en sentit ampli.
En el camp del modelat numèric es pot esmentar la predicció operativa d’onades, corrents i vessaments que s’ha dut a terme per a diferents administracions.
També realitza recerca en dinàmica i qualitat d’aigües costaneres i les seves implicacions per a l’aqüicultura.
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) 11 centra la seva activitat en el desenvolupament sostenible del sector forestal. Concretament, en l’anàlisi de les noves demandes d’usos socials dels terrenys forestals i a la potenciació de les funcions ambientals dels boscos. Focalitza la seva atenció en aquells canvis que alteren els usos tradicionals del bosc i la seva forma de gestió.
Les diferents línies de treball passen per la gestió del medi forestal, el desenvolupament de tecnologies d’aprofitament dels productes forestals, la protecció de la biodiversitat i els recursos naturals en general i el desenvolupament d’una política forestal i de desenvolupament rural (planificació regional, diagnosi socioambiental, establiment de models de governança i participació pública).
Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals
El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)12 destina la seva recerca a la prevenció del risc d’incendis als boscos, l’ús sostenible del medi ambient i el manteniment de la biodiversitat. Concretament s’estudia el
9 Com la nota 8
10 Com la nota 8
11 Com la nota 8
12 Com la nota 8
29
funcionament, diversitat i resposta a les pertorbacions del sistemes naturals, l’estudi dels problemes ambientals que poden afectar severament el funcionament dels ecosistemes com el canvi en els usos del sòl, canvis atmosfèrica i climàtica, i el desenvolupament d’instruments conceptuals i metodològics que permetin orientar la presa de decisions i facilitin la gestió sostenible.
Disposa de quinze línies a partir de les quals desenvolupa tota la seva activitat:
• Funcionament d’ecosistemes terrestres
• Dinàmica forestal
• Poblacions i comunitats vegetals
• Poblacions i comunitats animals
• Biodiversitat
• Ecologia del paisatge i ordenació del territori
• Canvi global
• Incendis
• Protecció i restauració de sòls
• Contaminació atmosfèrica
• Ecologia urbana
• Teledetecció
• Inventaris forestals
• Sistema d’informació geogràfica MiraMon
• Sistemes d’informació ambientals
• Tecnologies de la Informació i la comunicació
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)13 és un dels centres de referència a Catalunya en l’àmbit de l’agricultura, la ramaderia, l’aqüicultura i la indústria agroalimentària.
Les seves línies de recerca són: l’horticultura (material vegetal, tecnologia hortícola, ecofisiologia de la producció, i altres); la fructicultura (material vegetal, tecnologia de la producció i reg, i altres); conreus extensius (material vegetal, agronomia de conreus i altres); protecció vegetal (control integral de plagues, patologia i altres); biotecnologia vegetal (cultiu in vitro, genòmica de plantes, biologia molecular de plantes i altres); post collita (tecnologia de la conservació, fisiologia i bioquímica, patologia de la conservació i altres); genètica animal (selecció i millora genètica, aplicacions informàtiques a la gestió i altres); nutrició animal (valoració nutritiva i efectes de la dieta, additius i productes, tecnologia de la fabricació i altres); sanitat animal; sistemes de producció animal; aqüicultura (control del medi, cultius marins, aqüicultura terrestres i altres), indústries càrnies;
enginyeria ambiental; altres àmbits alimentaris i altres activitats.
Institut Català de Nanotecnologia
L’ICN està orientat a l’estudi teòric, l’observació experimental i el control de la matèria a escala nanomètrica, la síntesi i la fabricació, la funcionalització, l’estudi de les propietats i les aplicacions de la matèria a escala nanomètrica. L’activitat de recerca es divideix en dos grans blocs, un de nanociència i un altre de nanotecnologia.
Una part significativa de la recerca està orientada a cobrir les demandes socials i a desenvolupar estratègies que integrin la metrologia, instrumentació, l’energia i el medi ambient.
13 Com la nota 9
Institut de Recerca en Energia de Catalunya
Tot i que encara està en fase de creació l’IREC vol ser un centre de referència en la recerca i la innovació en el camp de l’energia, per aconseguir la transició cap a un model energètic més sostenible.
Les línies de treball prioritàries seran l’estalvi i l’eficiència energètiques i les energies renovables.
