La “Carpeta personal”
En aquesta ocasió, us volem presentar la “Carpeta personal del treballador/a”. Es tracta d’una aplicació que ben aviat tro-bareu disponible a la intranet de l’Ajuntament de Barcelona i que serà accessible amb el navegador des de l’apartat de “Recursos humans”.
La creixent demanda per part dels treballadors/es de tractament d’informació de caire personal, ha motivat la creació d’aquesta aplicació, que ha de permetre una informació més ràpida i efectiva i la simplificació de determinades tasques relacio-nades amb aquest procés.
En aquesta primera fase, hi tindran accés els tre-balladors/es de l’Ajuntament de Barcelona. Prope-rament, i de manera progressiva, també hi podran accedir els organismes autònoms que utilitzin el mateix sistema d’informació de “Recursos hu-mans” que fa servir l’Ajuntament.
Es tracta d’una aplicació en la qual la informació presentada només farà referència al treballador/a en qüestió i només podrà ser consultada per ell/a. Això serà possible, en primer lloc, quan aquest tre-ballador/a estigui donat d’alta a la xarxa in-formàtica corporativa i hi accedeixi des del
ma-teix ordinador que hagi entrat a la xarxa. En se-gon lloc, i un cop situat/ada al navegador, a la in-tranet de “Recursos humans”, serà imprescindi-ble que s’identifiqui amb el NIF i la clau d’accés que fa servir a la xarxa. Només així podrà accedir a les seves dades.
Què hi trobareu
La informació estarà organitzada per temes en carpetes i subcarpetes. Així doncs, hi podreu tro-bar:
- Dades personals com ara el nom, l’adreça, etc. - Dades econòmiques, com ara la nòmina, el
cer-tificat de l’IRPF o les dades del banc.
- Dades de formació, els cursos fets a l’Ajuntament i d’altres que hagueu comunicat.
- Dades professionals, les que tenen a veure amb la vostra feina, el lloc on la feu, com també les baixes que heu fet, i l’antiguitat que teniu reco-neguda a efectes de triennis.
- Dades de les vacances i permisos. Finalment, hi trobareu un calendari anual en el qual figuraran totes les vacances i permisos que us hagueu aga-fat durant l’any i que estiguin enregistrats en el
sistema informàtic. I també hi podreu consultar el calendari de l’any anterior.
A més a més, tindreu la possibilitat de modificar di-rectament des de l’aplicació algunes de les vostres dades personals (com per exemple l’adreça o les da-des bancàries), i d’aquesta manera podreu assegu-rar que aquestes estiguin actualitzades. També po-dreu imprimir, en forma de còpia, determinats do-cuments (com ara la nòmina, el certificat de retencions de l’IRPF i la formació efectuada). En el cas que considereu que alguna informació no està actualitzada o és errònia, des de la matei-xa aplicació tindreu la possibilitat d’emplenar i enviar un formulari, que arribarà automàti-cament al departament corresponent perquè es corregeixi, si s’escau.
I ¿quan ho podreu fer, tot això?
Cada dia millor
E
l Consell Municipal del Poble Gitano de Bar-celona és un òrgan consultiu i de participa-ció que va ser creat l’any 1998 i que actua com a plataforma estable de debat per a les qüestions referents a la millora del benestar i la qualitat de vida dels gitanos i les gitanes de la ciutat. D’entre les propostes dutes a terme pel Consell, podem destacar les accions en defensa i promo-ció de la cultura gitana mitjançant campanyes de comunicació i producció de material audio-visual, com ara el DVD Gitanos de Barcelona avui(2003) i la seva presentació en estreta col·la-boració amb els districtes de la ciutat, ladina-mització d’iniciatives per combatre el racisme i la discriminació, l’estímul de la participació fomentant l’associacionisme i donant suport als projectes de les entitats que integren el Consell, i, per últim, destaquem especialment la partici-pació activa i compromesa del Consell en el pro-cés d’elaboració del Programa d’actuació mu-nicipal 2004-2007.
Actualment, el Consell té plantejats nous jectes, d’entre els quals podem destacar la pro-ducció d’una pel·lícula que té per objectiu fo-mentar el coneixement de la cultura gitana en-tre els infants de la ciutat; la col·laboració amb el Museu Etnològic de la ciutat per a la produc-ció d’una exposiproduc-ció estable sobre patrimoni del poble romaní; la promoció de projectes d’inter-canvi amb joves gitanos d’altres països d’Euro-pa; i el projecte de desenvolupament en noves tecnologies per tal d’apropar-les a l’espai natu-ral de les associacions.
Al llarg d’aquests anys, el Consell ha demostrat que és capaç d’articular propostes realistes i via-bles i, al mateix temps, s’ha consolidat com un òrgan estable d’interlocució a l’hora de fer visi-bles necessitats, particularitats i reptes d’aquest col·lectiu de cara al futur.
En aquest sentit, les aportacions del Consell te-nen un gran valor a l’hora de consolidar a la nos-tra ciutat un model de diversitat, cohesió i con-vivència, en el qual el reconeixement de la iden-titat, el respecte a la diferencia i la integració social de les gitanes i els gitanos han de conver-tir-se en una garantia de futur per a tothom.
Pere Sala i Médico
Secretari del Consell Imatge: caràtula DVD
Gent de casa
Q
uan arribo a la primera planta de la seu del Districte de Sants-Mont-juïc, la Neus Munt està cobrant els ti-quets del sopar de Nadal. “L’organit-zem cada any, i s’hi conviden entre no-ranta i cent entitats del districte. Aquest any serà el dia 14 de desembre”. I no m’estranya que els cobri, ja que ella és qui gestiona el pressupost de tot el Districte. De fet, abans el sopar no es cobrava. Ara, “amb la de gent que hi ve, no només hem de cobrar, sinó que hem hagut de canviar de lloc i fer-ho a la sala d’un hotel, i no a la sala de plens com fins fa uns quants anys”.Ara farà trenta-un anys que treballa a la casa, sempre al Districte de Sants-Montjuïc. Hi va entrar arran d’haver guanyat unes oposicions. I sempre al mateix edifici del carrer de la Creu Coberta. Un edifici que abans havia allotjat l’Ajuntament de la Vila de Sants i que ara allotja la seu del Dis-tricte. Quan hi va entrar, a la mateixa sala on avui gestiona “el calaix” de Sants, aleshores era l’Oficina de Quin-tes. “Aquí hi havia cinc persones, que fèiem les quintes: fer les cartes als nois de divuit anys, mesurar-los, ges-tionar les al·legacions i rebre els met-ges... fins a l’any 1979.”
Després, la Neus Munt va passar a Se-cretaria fins a l’any 1986, “fent d’ad-junta del secretari del Districte, perso-na per la qual passava tot”. A partir d’a-quell any, “amb l’increment de les competències del Districte, em van ofe-rir de ser la gestora pressupostària, i portar tot el pressupost del Districte”. Des d’aleshores, s’encarrega d’aquesta tasca. “Buscant la millor manera de gestionar, fer els pagaments que to-quen...” Curiosament, “i com que els pressupostos municipals són tancats, algun cop he de perseguir els proveï-dors perquè m’enviïn les factures, que, si no, no els podré pagar”.
Neus Munt i Manzana,
Districte de Sants-Montjuïc
Esquia
amb un 7% de descompte
du-rant
els caps de setmana del 2006
.
Snow Travel Viatges ofereix un
des-compte del 7% a funcionaris de
l’A-juntament i acompanyants que
vul-guin esquiar a les pistes de Boí Taüll
Ressort (Pirineus de Lleida). El pack,
que inclou dues nits d’apartament i
forfet de dos dies, té un preu per
per-sona de 84 € els mesos de gener i
març. Reserves i més informació, al
telèfon 93 419 41 03
o a www.snowtravel.es.
LA BOTIGA
L
a ciutat de Barcelona, aprofitant l’empenta que encara perdura dels Jocs Olímpics del 1992, i de tota la tradició esportiva que arrossega, serà la primera capital euro-pea a acollir un Museu Olímpic i de l’Esport. Aquest Museu està previst que es comenci a construir durant aquest mes de desembre, per poder-lo obrir al públic l’any 2007. L’equipament oferirà una visió global (històrica, lúdica, ètica i educativa) de les disci-plines i modalitats esportives. Per a tot això, es farà servir de manera destacada les no-ves tecnologies amb representacions interactino-ves i instal·lacions multimèdia. En el projecte també s’inclou que el Museu aculli les obres ara exposades al Museu Colet de Barcelona i a la Galeria Olímpica.El projecte museològic
El Museu Olímpic i de l’Esport mostrarà aspectes de tots els esports en general i en tots els seus vessants, des de l’alt rendiment fins a l’esport competitiu i de lleure, passant per la pràctica esportiva de persones amb discapacitats o l’esport associatiu. L’evolu-ció pròpia dels esports i la voluntat amb la qual neix el Museu farà que la seva oferta i la seva programació es vagin actualitzant constantment.
La concepció d’aquest nou equipament vol orientar-se cap a un format cultural i inte-ractiu, i no pas com un espai passiu per a la contemplació d’objectes. En aquest sentit, les noves tecnologies hi han de tenir un paper important, mitjançant representacions interactives i instal·lacions multimèdia que permetin subministrar experiències i pro-vocar reflexió.
Segons es diu en el material de presentació del projecte, “l’objectiu és que imatges cap-tivadores, relats emocionals o escenificacions realistes, siguin, entre d’altres, elements actuals que es posen al servei de l’entreteniment pedagògic o del lleure cultural, i que es retenen en la memòria de l’espectador”.
L’espai
Projectat pels arquitectes Xavier Basiana i Toni Camps, l’edifici del Museu tindrà di-versos espais monogràfics, com ara els dedicats a l’esport de masses (esports populars, grans esdeveniments i els seus protagonistes), la Col·lecció J.A. Samaranch (una col·lec-ció única al món que aplega peces relacionades amb l’esport, l’art i la cultura, propie-tat de l’ex-president del COI), l’espai “Barcelona ’92” (sobre els Jocs Olímpics del 1992 i les candidatures olímpiques al llarg de la història), i l’espai “Dinàmiques de l’esport” (al voltant dels dissenys innovadors que s’incorporen a l’esport per augmentar-ne el rendiment o facilitar-hi l’accés), entre d’altres. D’aquesta manera, el Museu es conver-tirà en un nou element dinamitzador del parc de Montjuïc, que rep catorze milions de visitants l’any, dels quals un milió visiten l’estadi Olímpic de Montjuïc.
L’equipament, pioner a Europa, serà gestionat per l’Ajuntament i es construirà dins de l’Anella Olímpica, al costat de l’estadi Olímpic de Montjuïc “Lluís Companys”.
Altres activitats
Vinculades a la programació del Museu, i atès el seu caràcter “evolutiu” i d’adaptació a l’actualitat, hi haurà un espai dinàmic que, sota el títol “Avui al Museu”, destacarà l’activitat especial del dia.
En la mateixa línia pedagògica del Museu, està previst realitzar diferents activitats i tallers, tant per a escoles com per al públic en general. També hi haurà conferències, xerrades, col·loquis i debats relacionats amb el món de l’esport, així com actes socials, reunions o presentacions.
L’1 de Gener...
deixem de
fumar?
el Museu Olímpic i de
l’Esport
E
l nou projecte de llei de mesures sanitàries davant el tabaquisme i reguladora de la ven-da, el subministrament, el consum i la publici-tat dels productes del tabac entra en vigor l’1 de gener de 2006.Segons aquesta llei, està prohibit fumar en cen-tres i dependències de les administracions pú-bliques i centres de treball. Aquesta prohibició també afecta a centres, serveis o establiments sanitaris; centres docents i formatius de qual-sevol tipus; instal·lacions esportives i llocs on es desenvolupin; espectacles públics, sempre que no siguin a l’aire lliure; centres d’atenció social per a menors de 18 anys; centres cultu-rals, sales de lectura, exposició, biblioteca, con-ferències i museus.
Davant aquesta prohibició, també es preveu la promoció del desenvolupament de programes sa-nitaris per a la deshabituació tabàquica i la pro-moció de programes per l’abandó del consum de tabac en els espais on està prohibit fumar.
Aquest fet ha portat a l’Ajuntament a la implan-tació d’un programa d’intervenció integral per l’aplicació de la llei de prevenció del tabaquisme en les seves dependències. L’objectiu és doble:
- desenvolupar la sensibilització dels fuma-dors amb la promoció dels canvis necessa-ris per tal de portar endavant la decisió d’a-bandonar l’hàbit tabàquic, i
- abordar i desplegar el programa terapèutic de deshabituació que una dependència tan severa requereix.
El desenvolupament es du a terme amb la sig-natura d’un conveni de col·laboració amb la Fundació Institut de Recerda de l’Hospital Uni-versitari Vall d’Hebron (IR-HUVH). Tot i que ini-cialment no estan inclosos en l’àmbit d’aplica-ció els organismes autònoms municipals i ens instrumental locals vinculants o dependents de l’administració matriu, queda oberta la possi-bilitat que s’adhereixin a aquest conveni, prèvia elaboració d’un projecte específic en cada cas.
Les línies bàsiques del pla d’actuació contempla les següents fases:
• Campanya d’informació als treballadors
• Mesures de suport per la deshabituació dels tre-balladors fumadors
• Avaluació dels programes de suport a curt i llarg termini
E
l passat 13 de novembre, va obrir les portes la Biblioteca Jaume Fuster. Ubicada a la plaça Lesseps, aquesta biblioteca és la més gran de la xarxa de biblioteques públiques de Barcelona. Amb un fons especialitzat en cultura juvenil i de viatges, la biblioteca ret homenatge a l’escriptor Jaume Fuster, personatge estretament vinculat a la realitat social i cultural de la ciutat.La nova Biblioteca Jaume Fuster és un equipa-ment de nova planta, situat en un edifici singu-lar de la plaça Lesseps, i es converteix en la bi-blioteca més gran de la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat. La Biblioteca —que s’i-naugura en la recta final de l’Any del Llibre i la Lectura— s’ha batejat amb el nom de Jaume Fuster (Barcelona, 1945-1998) en homenatge a aquest escriptor, guionista i traductor. Fuster, membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, va estar estretament vinculat a la re-alitat social i cultural de Barcelona i va donar categoria de clàssic a la novel·la de gènere en català.
Biblioteca Central del Districte de Gràcia
La nova Biblioteca Jaume Fuster és la Biblioteca Central del Districte de Gràcia i constitueix el se-gon dels tres equipaments previstos en aquest dis-tricte en el Pla de biblioteques de Barcelona: la Bi-blioteca Vila de Gràcia, de barri, inaugurada l’any 2002 amb 1.029 m2
; la Biblioteca Jaume Fuster, de districte, tot just inaugurada, amb 5.636 m2i que
substitueix la Biblioteca Antoni Julià de Cap-many (l’única que hi havia l’any 1998, amb 210 m2);
i la Biblioteca de Penitents, de barri, prevista per al període 2007-2010.
Barcelona disposa actualment de vint-i-nou bi-blioteques públiques, que gestiona el Consorci de Biblioteques de Barcelona, en una xarxa que s’està ampliant des de l’engegada del Pla de bi-blioteques, que va ser aprovat l’any 1998. Aquest Pla —en procés d’execució seguint els terminis previstos— preveu arribar a quaranta equipa-ments l’any 2010.
La Biblioteca Jaume Fuster també incorpora l’Ar-xiu Municipal del Districte de Gràcia, creat l’any 1989, i que ara disposarà de més espai documen-tal i podrà continuar oferint serveis com el Taller d’Història de Gràcia, adreçat a les escoles.
Un edifici singular en un
emplaçament privilegiat
L’edifici és obra de Josep Llinàs, arquitecte ex-perimentat en la construcció d’aquest tipus d’e-quipaments, que ha obtingut nombrosos premis FAD i premis Ciutat de Barcelona d’arquitectura pels seus edificis. A Barcelona, són obra seva l’al-tra biblioteca de Gràcia —Vila de Gràcia—, i la de Fort Pienc. També ho són la Biblioteca de Vila-seca (Tarragonès), la Central de Terrassa i la de Can Ginestar, a Sant Just Desvern.
El seu emplaçament a la plaça Lesseps (números 20-22), entre l’avinguda de l’Hospital Militar i l’a-vinguda de la República Argentina, la situa en un lloc privilegiat, de centralitat indiscutible en el districte de Gràcia. Alhora, l’obertura de la Bi-blioteca, el centre cultural de proximitat més im-portant per als veïns, ha de contribuir a articular la vida d’aquesta plaça, que està en procés de re-modelació.
E
s calcula que al segle XIX, el cometa Halley va so-brevolar la ciutat de Roma. La imatge fou immor-talitzada pel pintor Giotto al frec de l’adoració als Reis d’Orient. Tal com ell la plasmà, és com s’utilitza per representar l’estel de Betlem. Com a forma d’home-natge al cometa que inspira aquesta imatge, i aprofi-tant que Barcelona és ara presidenta de les ciutats ARIAN, la Cavalcada de Barcelona 2006 estarà en-capçalada per un gran cometa Halley, que serà la prin-cipal novetat d’enguany.De manera ininterrompuda des de l’any 1944, Barce-lona prepara tots els efectius, tant municipals com ciutadans, per a la rebuda del Reis Mags d’Orient. Atracaran a la bocana del port Vell, des d’on seran
conduïts amb el vaixell Santa Eulàliafins a l’escala reial del port.
Des del 1994, les carrosses del Reis Mags, Melcior, Gas-par i Baltasar (que serien Apel·li, Ameri i Damasc en grec; i Galgalath, Malgalath i Sarací en hebreu) s’en-carreguen a diverses companyies artístiques. Fins aleshores, era als tallers municipals on s’elaboraven. Així doncs, més de dos mil treballadors i voluntaris es po-saran al servei d’un públic potencial de quatre-centes mil persones per continuar oferint aquesta tradició d’origen barceloní, que prové del final del segle XIX, quan els bur-gesos que es reunien en els actes culturals del Liceu n’u-tilitzaven els vestits per disfressar-se i anar a dur regals als hospicis, principalment a l’antiga Casa de Caritat.
La Biblioteca ocupa un espai privilegiat a la Plaça Lesseps
La Biblioteca Jaume Fuster obre
les portes
transport públic
El Consell d’Administració de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat el Contracte programa 2005-2006, destinat a millorar el transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta in-versió permetrà que hi hagi més autobusos i combois del metro i, per tant, que en passin més en el mateix temps. En total, es millorarà la capacitat del metro en el 13%, i la dels autobusos, en el 12%. Abans d’acabar l’any 2006, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) posarà en circulació catorze nous combois a la xarxa del metro, i es renovaran tots els trens de la línia 5. Aquestes millores permetran augmentar la freqüència de pas de les línies 2, 3, 4 i 5. El Contracte pro-grama 2005-2006 també preveu remodelar íntegrament quatre esta-cions; adequar-ne i millorar-ne catorze; reforçar la netedat i la segu-retat a tota la xarxa, i aplicar un pla per evitar els grafits i les ratlla-des als vidres dels combois.
Pel que fa als autobusos de TMB, la xarxa tindrà 57 nous vehicles, i se’n renovaran 158. Aquesta millora de la flota possibilitarà crear set noves línies i prolongar-ne onze més. El Pla amplia espacialment els autobusos de barri per comunicar zones amb accessos difícils i millo-rar-ne la freqüència de pas els dies feiners, els caps de setmana i els mesos d’estiu.
Les actuacions previstes serviran per consolidar i millorar el trans-port de Barcelona, que aquest any ha registrat prop de 350 milions de passatgers en el metro, i uns altres 200 milions en els autobusos. A banda de Barcelona, el Contracte programa 2005-2006 també millora les comunicacions de divuit municipis de la primera corona metropoli-tana. El Pla inclou crear set noves línies, prolongar onze de les que ja fun-cionen i posar en circulació 114 nous autobusos. En aquest cas, també es millora la freqüència de pas i les connexions amb estacions de metro i ferrocarril; es creen autobusos de barri, i es reforça el servei del nitbús.
electrònica
¿Què és l’Administració electrònica? En sentit ampli, es tracta d’utilit-zar els mitjans electrònics (especialment Internet) per a les relacions amb el ciutadà i per a la gestió interna.
¿Per exemple? La informació pública (publicació dels plans urbanís-tics), la realització de tràmits (demanar una llicència d’activitats o pa-gar l’IBI), l’obtenció de volants i certificats (un volant de residència o de convivència), dictar actes administratius, presentar un escrit per registre, arxivar un document produït electrònicament, etc. Qualsevol cosa que fa l’Administració o que fan els ciutadans amb l’Adminis-tració, i amb la mateixa validesa jurídica.
¿Quines són les normatives aplicables? L’Estat ha produït bastant nor-mativa en els últims anys, lleis que són d’obligat compliment. A l’A-juntament s’aproven els procediments i les aplicacions electròniques que ja tenim per Decret d’Alcaldia. I ara estem preparant una norma-tiva de caràcter general, una ordenança.
¿Una ordenança d’administració electrònica?S’està discutint ara i con-fiem que l’avantprojecte pugui presentar-se a aprovació inicial al Ple-nari municipal del mes de gener.
¿Una aposta de futur?Però el futur ja hi és. Actualment es poden rea-litzar via Internet més de seixanta tràmits, els de més volum. Tots els tràmits fiscals o de població es poden finalitzar íntegrament per In-ternet amb la “Carpeta del ciutadà”. Alguns departaments ja fan ser-vir l’expedient electrònic o la signatura digital per a la contractació administrativa o per relacionar-se amb altres administracions.
¿Avantatges?Les ciutadanes i els ciutadans, empreses, gestors, pro-fessionals, etc. podran fer les gestions amb l’Ajuntament des de casa i les vint-i-quatre hores del dia, cada dia de l’any; podran conèixer l’es-tat del seu expedient, consultar les dades que l’Ajuntament té sobre el ciutadà, etc.
I per a les treballadores i treballadors, l’Administració electrònica per-met automatitzar moltes tasques manuals, alleugerir l’atenció pre-sencial al ciutadà, millorar els procediments de treball, adquirir no-ves habilitats i formació, fer tasques de més valor afegit.
¿El canvi?No és senzill, i en una etapa inicial costarà veure’n els be-neficis. A l’Ajuntament ja hi estem acostumats: ens ha passat amb la implantació de l’ofimàtica en els llocs de treball o les aplicacions de gestió que tots fem servir ara amb normalitat.
El equips d’atenció a la infància
i l’adolescència en alt risc
social(EAIA)
A
Barcelona hi ha onze equips d’atenció a la infància i l’adolescència en alt risc social dis-tribuïts en tots els districtes de la ciutat. Coneguts com a EAIA, són equips especialit-zats i pluridisciplinars constituïts general-ment per un psicòleg, un pedagog i un assis-tent social.No són un equip de primera línia. ¿Què vol dir, això? Doncs que totes les persones que s’hi adre-cen han estat derivades de serveis socials d’a-tenció primària.
Els EAIA col·laboren i donen suport a la xarxa de serveis socials de la ciutat i a altres serveis del territori sobre qüestions relacionades amb infància en risc social, i atenen directament els casos d’alt risc social que els deriven aquests ser-veis, les instàncies judicials o policials o la ma-teixa Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
En aquests casos, el procediment establert és
l’elaboració d’un estudi-diagnòstic de la si-tuació del menor des del triple vessant del tre-ball social, la pedagogia i la psicologia. S’in-tenta conèixer amb el màxim de profunditat els factors de risc de l’infant (cobertura de ne-cessitats emocionals, educatives, de salut, etc.), la situació de la famíliai l’entorn rela-cional on viu.
Un cop finalitzat aquest estudi-diagnòstic, l’EAIA emet les propostes tècniques i admi-nistratives que considera que beneficien més el menor: sigui atenció del menor en el nucli d’origen, en un recurs institucional, o fami-liar. Les mesures poden ser de caràcter as-sistencial, socioeducatiu o terapèutic. El se-guiment del menor i la família es realitza d’a-cord amb tota la xarxa de serveis i recursos del territori (escoles, centres de salut, centres oberts, casals infantils, esplais, empreses de reinserció, etc.).
¿Q
uè ens passa el primer dia de la set-mana que, a la pregunta de “¿Com estàs?”, responem amb un “De dilluns...”? La síndrome de dilluns al matí, en la qual es barreja la sensació de paradís perdut amb un cert malestar físic. ¿És la ressaca del cap de setmana, o simplement que no ens agra-da treballar? Tots aquests dubtes els inten-ta situar, no pas resoldre, Josep Schrijvers en el llibre Lunes por la mañana: Acaba con el sufrimiento. Catalogat de psicològic, el lli-bre ha estat prologat per Juan Luis Cano de Gomaespuma: “Dies lunae, ‘dia de la Lluna’, que ens van deixar els llatins. Dia de la Llu-na inspiradora, poètica… Dia de la LluLlu-na màgica, aventurera, encobridora d’amors i alentadora de vicis. ¿Odieu els dilluns? ¿Odieu el dia de la Lluna?”De dilluns...
CAIXA D’EINES
Per exemple…
Iruña
L’Ajuntament d’Iruña (Pamplona) i el Govern Foral de Navarra han promogut una campanya per a l’eficiència energètica al volant. La pràc-tica d’aquesta conducció eficient comporta im-portants beneficis, com ara l’estalvi en carbu-rants en un 15%; la disminució global de la con-taminació ambiental i acústica; la reducció del 15% en les emissions de CO2a l’atmosfera; eldescens del risc d’accidents; l’augment en el confort del vehicle; la reducció de l’estrès del conductor; i l’estalvi en els costos de manteni-ment del vehicle.
Més de vint entitats i organitzacions han
par-ticipat en l’organització de quatre cursos im-partits pel Real Automóvil Club Vasco-Nava-rro per aprendre i incorporar als seus hàbits circulatoris aquestes pràctiques de conducció d’estalvi i eficiència energètica.
Alguns dels consells que es donen són no pit-jar l’accelerador en el moment d’engegar el mo-tor; canviar de primera a segona marxa al cap de dos segons o sis metres d’haver engegat; con-duir al màxim possible amb marxes llargues; mantenir una velocitat de circulació al màxim uniforme possible, o aturar el motor quan es fan parades més llargues d’un minut.
E
s va posar en funcionament l’any 2000 i avui és un dels espais més consultats, amb unes quatre-centes cinquanta visites diàries. A les nou del matí són ja disponi-bles unes cent notícies procedents de més de vint mitjans (diaris, premsa estrangera, etc.), que se seleccionen al Departament de Documentació amb criteris d’interès cor-poratiu. Una eina molt útil d’aquest servei és l’accés a “Hemeroteca”, on les notícies queden arxivades per poder ser recupera-des en el futur. Aquest servei va possibili-tar al seu dia l’eliminació de centenars d’arxius de paper de la casa i avui acumu-la un fons de més de 230.000 informacions publicades en els darrers tretze anys.Recull de premsa
Sovint sentim que les noves tecnologies no són bones ni dolentes, però tampoc no són
neu-trals. A l’Administració municipal de Barcelona, igual que en moltes altres ciutats,
s’es-tan implans’es-tant sistemes d’Administració electrònica per atendre el ciutadà i per al
fun-cionament intern. ¿Què en penses, d’aquests projectes i avenços en matèria
d’Adminis-tració electrònica que s’estan impulsant?
Xavier Bachs i Fajarnés
Institut Barcelona Esports
L’Ajuntament ha estat i és capdavanter en l’ús d’eines electròniques per millorar la gestió in-terna i, més important, la relació amb els ciuta-dans. Especialment remarcable és l’esforç realit-zat en la gestió d’incidències, queixes i suggeri-ments per mitjans electrònics, ja que s’estimula la participació ciutadana en els serveis munici-pals i se’n fa possible la millora. Un dels reptes ha de ser vetllar perquè cap ciutadà no resti exclòs de l’accés a aquestes noves tecnologies de la informació i de la comunicació.
Cèlia López Chassignet
Institut Municipal d’Hisenda
Crec que el sistema d’Administració electròni-ca pot resultar molt útil i estalviar temps al ciu-tadà en segons quines qüestions. Però també crec que hi ha situacions en què l’atenció per-sonal no és substituïble per l’Administració electrònica, i una combinació de totes dues és el més adequat.
Joan Masdeu Claramunt
Agència de Salut Pública de Barcelona
El progrés de la informàtica aquests darrers vint-i-cinc anys ha permès, tant als ciutadans com al funcionariat, posseir una eina de treball i de re-lació molt important que continua creixent. Els avantatges són interessants: comoditat, rapide-sa, no haver de fer cues, fer gestions sense sortir de casa, aconseguir informació sense moure’ns de la taula, compartir dades, etc. Tot això fa que aquestes eines siguin molt positives per a l’Ad-ministració i per al conjunt de la societat. Però, ¡ull viu!, que no se’ns en vagi la llum...
Josep Fernández Pérez
Serveis Personals
Amb la utilització de les noves tecnologies (NT), l’Ajuntament i les altres administracions opten per la tecnificació de l’actuació administrativa davant les tendències burocràtiques formalistes. Amb la incorporació d’aquestes tècniques a l’ac-tivitat administrativa es garanteix el dret dels ciutadans a obtenir informació i facilita les rela-cions amb l’Administració.
El desenvolupament de la societat de la informació exigeix la confiança dels ciutadans en les comuni-cacions telemàtiques. Les NT seran l’instrument capaç, si s’adopten les mesures oportunes.
Francisca Reverte
CSP Convent de Sant Agustí
Em sembla molt bé que l’Ajuntament s’estigui mo-dernitzant amb l’aplicació dels sistemes d’Admi-nistració electrònica.
Tot i així, perquè els treballadors i les treballa-dores municipals sapiguem adaptar-nos a aques-tes millores, caldria que s’impulsessin més acti-vitats i accions de formació interna.
Marga Muñoz i Guillén
cap de Personal de Serveis Generals
A Recursos Humans ja fa temps que es treballa a través dels “tràmits sense papers”. Com en totes les innovacions, hi ha hagut un període d’adap-tació, però crec que en general la gent està molt satisfeta del sistema i s’agiliten molt les gestions. Ara cal que l’ofimàtica evolucioni paral·lelament en potència i en ergonomia, per proporcionar als treballadors un entorn de treball de qualitat.
“Que ningú en quedi exclòs”
“Combinar atenció personal amb
Administració electrònica”
“¡Ull viu!, que no se’ns en
vagi la llum”
“La societat de la informació
Manual de funcionament de la carpeta
Accés a l’aplicació:recordeu que per accedir a l’aplicació heu
d’es-tar donats d’alta com a usuaris de la Xarxa corporativa, i introduir
el NIF i la contrasenya de l’esmentada Xarxa. També és
imprescin-dible que hi accediu des del mateix ordinador que us hagueu
con-nectat a la Xarxa.
Funcionament i navegació:la pantalla de l’aplicació està
estructu-rada en temes genèricsque estan representats per les pestanyes d’una carpeta al costat esquerra de la finestra d’aplicació (dades personals, econòmiques, de formació, professionals, vacances i permisos) i grups d’informació específicarepresentats per altres pestanyes a la part superior de la finestra d’aplicació.
Icones:a la part superior dreta de la finestra de l’aplicació hi
tro-bareu tot un seguit d’icones que seran o no visibles en funció de la subcarpeta on ens trobem: Passant el ratolí pel damunt ens indi-carà què és cadascuna, i les activarem fent un sol clic del ratolí. A continuació les passem a descriure:
Informació explicativa sobre la carpeta que estem visualitzant.
Activa només on es poden fer canvis (“Adreça”, “El compte banca-ri” i “Adreça rebut”), ens porta a una pàgina de formulari on podem realitzar-los.
Activa a “Nòmina”, “IRPF” “Cursos fets” i “Acreditació de fun-cionalitat”.
Apareix a totes les subcarpetes, i obre una finestra amb un for-mulari per comunicar de forma immediata al departament que co-rrespongui dades que considerem incorrectes o inexactes, per tal que es comprovin i, si s’escau, s’actualitzin.
Per fer els comentaris que considerem oportuns.
Obre la finestra d’ajuda de l’aplicatiu.
Que ens pregunta si estem segur de voler sortir de l’aplicació i tor-nar a la pantalla d’inici.
Formularis: De dos tipus:
Actualitzacions permeses: Cal tenir en compte que s’enregistren
al sistema automàticament, i per tant hem d’estar ben segurs de la informació que hi introduïm, ja que això afectarà a la utilitza-ció que s’en fa d’aquesta informautilitza-ció. En general tindran validesa a partir del mes següent al que les haguem realitzat.
Comunicacions: Generen un correu electrònic de forma
