Gaseta municipal de Barcelona. Any 094, núm. 11 (10 abr. 2007)

(1)

Núm. 11 / Any XCIV 10 d'abril de 2007 Disposicions generals

Decrets de l’Alcaldia

Modificacions de crèdit ... 790 Creació de la Comissió de la Memòria

de Barcelona ... 791

Consells Municipals de Districte Districte 1. Ciutat Vella. Acords sessió

15-III-2007 ... 792

Comissions del Consell Municipal

Comissió de Cultura, Educació i Benestar

So-cial. Acta sessió 13-II-2007 ... 794 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i

Coneixement. Acta sessió 13-II-2007 ... 804 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i

Medi Ambient. Acta sessió 13-II-2007 ... 815 Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació

Territorial. Acta sessió 14-II-2007 ... 821

Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i

Habi-tatge. Acta sessió 14-II-2007 ... 831 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta

ses-sió 15-II-2007 ... 845

Acords

Acords del mes de març de 2007 ... 852

Personal

Concursos

Convocatòria de dos concursos per a la

provi-sió de dos llocs de treball de l'IMH ... 856 Tècnic de gestió de deutors ... 857 Tècnic de la Inspecció Municipal d'Hisenda 858

Anuncis

(2)

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2007 (Transferències)

(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 14 de març de 2007)

Expedient 3-18/2007

Partida Tipus Descripció Altes Baixes

65107 9901 46910 MC7 Altres inversions 26.000.000,00

60240 0101 43230 MC8 Adquisició Casa Burés 26.000.000,00

26.000.000,00 26.000.000,00

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2007 (Transferències)

(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 19 de març de 2007)

22610 0609 12110 MC7 Altres despeses 7.028,00

22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum 7.028,00

22602 0601 12110 MC7 Publicitat 20.000,00

22109 0606 12110 MC7 Altre material de consum no inventariable 1.000,00

48101 0201 32390 MC7 Premis, beques i pensions d’estudi 502.841,47

48001 0601 31280 MC8 Ajuts a famílies 100.020,00

22731 0201 32530 MC7 Contractes promoció social 112.000,00

22606 0201 32530 MC7 Reunions i conferències 37.906,44

48903 0201 32340 MC8 A famílies i institucions sense afany de lucre 149.906,44

22109 9901 46520 MC7 Altre material de consum no inventariable 50.000,00 48999 0605 46360 MC8 Subvencions gestió de serveis 50.000,00

730.775,91 730.775,91

DISPOSICIONS GENERALS

(3)

60001 9901 43220 MC7 Gestió de sòl 36.806,59

60575 0607 43220 MC8 Exp. c/ Cànoves 104 (S. Genís Agudells) 36.806,59

36.806,59 36.806,59

Decret. Atès que Barcelona és, i així està recone-guda a nivell internacional, una ciutat de futur, d’em-penta i de progrés. Barcelona és també una ciutat amb un ric passat històric, una ciutat plena de records que han bastit el seu present i que no vol ignorar el seu passat.

Atès que la ciutat n’és plena, de senyals d’aquest passat: edificis, monuments, llocs i plaques. Monu-ments i plaques que tenen una missiófonamental: re-cordar.

Atès que hem d’evitar que l’instrument del record quedi invisible dins de la ciutat, cal promoure un con-junt d’iniciatives que amplifiquin i visualitzin els ins-truments de la memòria.

Atès que són moltes les iniciatives de ciutadans i entitats que reivindiquen la recuperació i visualització de la memòria de personatges, espais i fets d’espe-cial rellevància en el procés històric de la ciutat.

Atès que cal retolar de manera pertinent, i elaborar un registre unificat de plaques d’interès històric, que sigui el punt de partida d’una sèrie d’accions comple-mentàries per donar a conèixer el passat de la ciutat de Barcelona, posant-lo a l’abast de tothom.

En ús de les atribucions conferides a aquesta Al-caldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barce-lona, disposo:

Primer. Crear la Comissió de la Memòria de Bar-celona que informarà preceptivament de tots els as-sumptes que es refereixen a les plaques de senyalit-zació històrica de la ciutat de Barcelona.

Segon. Designar membres de l’esmentada Comis-sió les persones següents:

President:

Regidor/a ponent de Cultura. Vocals:

Director/a de Patrimoni de l’Institut de Cultura de Barcelona.

Arxiver/a en cap.

Director/a del Museu Marès.

Director/a del Museu d’Història de la Ciutat. Un assessor/a tècnic/a de la Regidoria de Cultura. Cinc persones de reconeguda vàlua, que seran de-signades per l’alcalde.

Secretari/ària:

Farà les funcions la persona nomenada com a se-cretari/ària de la Ponència de Nomenclàtor, que as-sistirà a les reunions amb veu i sense vot.

Així mateix, podran assistir a les reunions altres per-sones a petició del president i en atenció als temes a tractar.

La Comissió es reunirà amb una periodicitat míni-ma trimestral i sempre que sigui convocada pel pre-sident.

Tercer. Assignar-li les funcions següents:

– Impulsar accions per commemorar personatges, fets o espais que han deixat empremta i han con-tribuït en la construcció de l’imaginari de la nostra ciutat. Aquestes accions poden esdevenir propos-tes als òrgans municipals en la forma que sigui més adient.

– Estudiar i informar, amb caràcter preceptiu, les propostes que es presentin per iniciativa municipal o per la persona interessada.

– Establir i aplicar criteris de valoració de les pro-postes.

– Impulsar la creació d’un inventari i posar en fun-cionament un registre de les plaques ja existents a la ciutat i de les noves que es confeccionin. – Impulsar nous materials de difusió (itineraris,

guia...), i la creació d’una pàgina web vinculada amb l’Art Públic.

Barcelona, 23 de març de 2007. L’alcalde, Jordi Hereu i Boher.

(4)

Acords de la sessió celebrada el dia 15 de març de 2007

1. Aprovar per unanimitat i sense esmenes, de l’ac-ta corresponent a la sessió ordinària del Consell de data 25 de gener de 2007.

2. Quedar assabentat i ratificar, el contingut del Despatx d’Ofici corresponent a la sessió i on es re-flecteixen les resolucions adoptades pel regidor del Districte, i les propostes de cancel·lació i devolució de garanties.

3. Quedar assabentat, de les mesures de govern relatives a:

– Xarxa d’infància del Raval.

– Pla de millora i la integració de les persones im-migrades a Ciutat Vella: balanç del primer any. 4. Informar favorablement, i per unanimitat la Modi-ficació del PGM per a la destinació de finques de Ciutat Vella a habitatge social.

5. Informar favorablement, i per unanimitat la Modi-ficació del PERI del Raval per a l’ajust d’alineacions viàries.

6. Informar favorablement, i per unanimitat el Pla especial Urbanístic de concreció de l’ús de les con-dicions d’edificació i d’ajust de l’espai lliure de l’en-torn, en el sòl qualificat d’equipament al carrer de l’Arc del Teatre, 63-65.

7. Informar favorablement, i per unanimitat Pla Es-pecial Urbanístic d’adequació al nou equipament ad-ministratiu a la finca ubicada al passeig de Lluís Com-panys, 7, de Barcelona.

8. Informar favorablement, i per unanimitat la Modi-ficació del Pla Especial d’Ordenació Urbanística de l’equipament de l’Hospital del Mar i del Parc de Re-cerca Biomèdica.

9. Informar favorablement, i per unanimitat la Modi-ficació de l’acord assolit en el Consell Plenari del Dis-tricte de Ciutat Vella de 25 de gener de 2007, en el punt de Modificació del PERI del Sector Oriental del centre històric de Barcelona, en la Unitat d’Actuació núm. 2 i del Pla Especial de Millora Urbana Duran i Bas.

10. Aprovar per unanimitat, el Reglament de fun-cionament del Consell Sectorial de la Infància del Dis-tricte de Ciutat Vella.

11. Aprovar, per unanimitat la proposta per a l’ator-gament de les Medalles d’Honor de la Ciutat 2007:

A l’entitat Geganters de la Barceloneta, per la seva contribució a mantenir i difondre la cultura d’arrel tra-dicional a la Barceloneta, amb la creació d’un cos-tumari propi del barri, que manté i potencia la seva idiosincràsia i el seu caràcter mariner.

I al Sr. Enric Sánchez i Arias, per la seva implicació i compromís personal en la transformació del barri del Raval, i la seva dedicació a l’impuls del teixit asso-ciatiu comercial a Ciutat Vella.

12. Rebutjar, amb el vot favorable dels consellers dels grups municipals de CiU i PP i el vot en contra dels consellers dels grups municipals del PSC i d’ICV-EuiA, la proposta d’acord presentada pel grup municipal de CiU, per a la creació d’un equip de mediadors comercials.

13. Rebutjar, amb el vot favorable dels consellers dels grups municipals de PP i CiU i el vot en contra dels consellers dels grups municipals del PSC i d’ICV-EuiA, la proposta d’acord presentada pel grup municipal del PP, per tal de pacificar el trànsit al carrer de l’Almirall Cervera.

Retorns garanties

Cancel·lar i tornar, previ informe favorable de l’in-terventor, la garantia definitiva de 2.312,84 euros, constituïda a la Dipositaria municipal el dia 13 de desembre de 2005, amb el taló-resgaurd núm. 84854, en benefici de IMISA de Mantenimiento y Montaje, SA per a respondre del contracte relatiu a intervencions en centres del districte per acabament d’aquest con-tracte, i donar-ne coneixement a la propera reunió del Ple del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella. Cancel·lar i tornar, previ informe favorable de l’in-terventor, la garantia definitiva de 1.880,11 euros, constituïda a la Dipositaria municipal el dia 11 d’oc-tubre de 2005, amb el taló-resgaurd núm. 84206, en benefici de IMISA de Mantenimiento y Montaje, SA per a respondre del contracte relatiu a millora ins-tal·lacions en la seu del Districte, CSP Casc Antic, CC Drassanes per acabament d’aquest contracte, i do-nar-ne coneixement a la propera reunió del Ple del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella.

Cancel·lar i tornar, previ informe favorable de l’in-terventor, la garantia definitiva de 2.344 euros, cons-tituïda a la Dipositaria municipal el dia 2 de juny de 2005, amb el taló-resgaurd núm. 83208, en benefici de SEVIP, SA Sdad. Española Vigilancia per a res-pondre del contracte relatiu a instal·lació d’avisadors acústics per acabament d’aquest contracte, i donar-ne codonar-neixement a la propera reunió del Ple del Con-sell Municipal del Districte de Ciutat Vella.

Cancel·lar i tornar, previ informe favorable de l’in-terventor, la garantia definitiva de 1.530,70 euros, cons-tituïda a la Dipositaria municipal el dia 25 d’octubre de 2005, amb el taló-resgaurd núm. 84316, en benefici de Translar 21, SL per a respondre del contracte

re-Districte 1. Ciutat Vella

(5)

latiu a reforma dels despatxos de la planta baixa de la Guàrdia Urbana per acabament d’aquest contracte, i donar-ne coneixement a la propera reunió del Ple del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella.

Cancel·lar i tornar, previ informe favorable de l’in-terventor, la garantia definitiva de 2.331,04 euros, constituïda a la Dipositaria municipal el dia 29 de juliol de 2005, amb el taló-resgaurd núm. 83758, en be-nefici de Linia d’Arquitectura i Construcció, SL per a respondre del contracte relatiu a millores a la caserna de la Guàrdia Urbana i Casal d’Avis Casc Antic per acabament d’aquest contracte, i donar-ne coneixe-ment a la propera reunió del Ple del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella.

Cancel·lar i tornar, previ informe favorable de l’in-terventor, la garantia definitiva de 2.151.06 euros, cons-tituïda a la Dipositaria municipal el dia 7 de desembre de 2005, amb el taló-resgaurd núm. 84802, en bene-fici de Linia d’Arquitectura i Construcció, SL per a res-pondre del contracte relatiu a reforma de dutxes de la Guàrdia Urbana i inter. CC Barceloneta per acaba-ment d’aquest contracte, i donar-ne coneixement a la propera reunió del Ple del Consell Municipal del Dis-tricte de Ciutat Vella.

Cancel·lar i tornar, previ informe favorable de l’in-terventor, la garantia definitiva de 2.301,51 euros, cons-tituïda a la Dipositaria municipal el dia 5 de desembre de 2005, amb el taló-resgaurd núm. 84766, en bene-fici de Aplicación de Pinturas API, SA per a respondre del contracte relatiu a pintura a diferents centres per acabament d’aquest, i donar-ne coneixement a la propera reunió del Ple del Consell Municipal del Dis-tricte de Ciutat Vella.

Cancel·lar i tornar, previ informe favorable de l’in-terventor, la garantia definitiva de 2.320,02 euros, constituïda a la Dipositaria municipal el dia 13 de

de-sembre de 2005, amb el taló-resgaurd núm. 84855, en benefici de IMISA de Mantenimiento y Montaje, SA per a respondre del contracte relatiu a renovació de la xarxa de calefacció per acabament d’aquest con-tracte, i donar-ne coneixement a la propera reunió del Ple del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella. Cancel·lar i tornar, previ informe favorable de l’in-terventor, la garantia definitiva de 18.363,20 – 182 – 1.836,32 euros, constituïda a la Dipositaria municipal el dia 22 de gener de 2004 – 29 de novembre de 2004 – 9 de novembre de 2005, amb el taló-resgaurd núm. 79267 – 81520 – 84446, en benefici de IMISA de Mantenimiento y Montaje, SA per a respondre del contracte relatiu a manteniment dels edificis del Dis-tricte de Ciutat Vella per acabament d’aquest con-tracte, i donar-ne coneixement a la propera reunió del Ple del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella. Cancel·lar i tornar, previ informe favorable de l’in-terventor, la garantia definitiva de 2.320 euros, cons-tituïda a la Dipositaria municipal el dia 19 de de-sembre de 2005, amb el taló-resgaurd núm. 84928, en benefici de Gestión Integral de Instalaciones, SA per a respondre del contracte relatiu a adequació de les instal·lacions d’aigua sanitària al Frontó Colom per acabament d’aquest contracte, i donar-ne coneixe-ment a la propera reunió del Ple del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella.

(6)

Acta de la sessió celebrada el dia 13 de febrer de 2007 i aprovada el dia 13 de març de 2007

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 13 de febrer de 2007, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de l’Im. Sr. Pere Alcober i Solanas. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Jo-sep Gomà i Carmona, Montserrat Ballarín i Espuña, Sara Jaurrieta i Guarner, Carles Martí i Jufresa, Im-maculada Moraleda i Pérez, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Ignasi Fina i Sanglas, Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Teresa M. Fandos i Payà, i Ángeles Esteller i Ruedas, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

També hi és present la Ima. Sra. Imma Mayol i Bel-tran.

S’obre la sessió a les deu hores.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:

1. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

De la gerent municipal, de data 29 de desembre de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, per adjudicar el contracte de concessió de la gestió de serveis de gent gran Can Fàbregas i de Can Castelló, gestió del centre cívic de Can Castelló i di-namització del sector de la gent gran del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, per als exercicis 2007-2009, i per un import de 667.954,23 euros.

2. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

De la gerent municipal, de data 29 de desembre de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de concessió de la gestió, dinamització i coordinació del centre cívic Ca-sa Sagnier, situat al carrer Brusi, 51, per als exercicis 2007-2009, i per un import d’1.163.195,38 euros.

3. Districte de Gràcia

De la gerent municipal, de data 26 de gener de 2007, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte del punt de dina-mització infantil de la zona sud del Districte de Gràcia, per als exercicis 2007-2008, i per un import de 125.730 euros.

4. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 22 de gener de 2007, que adjudica a la societat Universal Lease Iberia, SA el contracte d’arrendament amb opció de compra d’un vehicle tot terreny, per al servei d’emer-gències socials, per als exercicis 2007-2010, i per un import de 32.151,84 euros.

5. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 22 de gener de 2007, que adjudica a la societat Lease Iberia, SA el contracte d’arrendament amb opció de compra d’un vehicle de fins a 2000 Kg de càrrega total, per al servei d’emergències socials, per als exercicis 2007-2010, i per un import de 22.216,80 euros.

6. Districte de l’Eixample

De la gerent municipal, de data 2 de febrer de 2007, que adjudica a la societat Eixample SPI, SL el contracte de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació dels espais-casals de gent gran del Districte de l’Eixample, per als exercicis 2007-2008, i per un import de 398.258,95 euros.

7. Districte de Nou Barris

De la gerent municipal, de data 29 de desembre de 2006, que adjudica al Club Natació Atlètic-Barce-loneta el contracte de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió per a la gestió i explotació de la piscina del Turó de la Peira, per als exercicis 2006-2009, i per un import de 395.400,56 euros.

8. Districte de Sant Martí

De la gerent municipal, de data 29 de desembre de 2006, que adjudica a l’entitat C.D. Pujadas el con-tracte de gestió del camp de futbol municipal Mares-me, per un període de quatre anys.

9. Districte de Sant Martí

De la gerent municipal, de data 17 de gener de 2007, que adjudica a l’entitat Club Esportiu Vila Olím-pica la concessió per a la gestió del camp de futbol

COMISSIONS DEL CONSELL

MUNICIPAL

(7)

municipal Agapito Fernández, per un període de qua-tre anys, i un cànon fix mínim anual de 193 euros.

b) Mesures de govern c) Informes

A la Comissió:

1. Sobre el Monument “Quatre columnes”.

El Sr. Martí recorda que l’equip de govern havia adquirit el compromís de donar un seguiment públic i transparent a les decisions que s’anessin prenent al voltant del compliment de la moció del Parlament de Catalunya i de la declaració institucional de l’Ajunta-ment sobre la necessitat de restituir, com més aviat millor, el monument “Quatre columnes”, obra de Puig i Cadafalch, a l’actual plaça de Carles Buïgas. Explica que, com tothom recordarà, els motius de la restitució eren polítics, perquè el poble de Catalunya i l’Ajun-tament de Barcelona decidien que, atès que el mo-nument havia estat enderrocat per motius polítics, calia restituir-lo donant fe, amb el gest simbòlic de la restitució, que la societat havia canviat de parer. Puntualitza que el text d’ambdues resolucions deixa-va oberta la possibilitat de com fer la restitució i, per tant, podia tenir caràcter al·legòric, reinterpretatiu o ser una reproducció exacta. Explica que l’Ajuntament ha abordat el procediment sense prejudicis estètics o culturals i tenint en compte únicament els motius de caràcter noble i polític.

Es va demanar, tal com ja es va explicar en una sessió anterior d’aquesta Comissió, a quatre equips d’urbanistes, arquitectes i persones del món de la cul-tura sorgits de diferents propostes i amb sensibilitats diferents, davant d’aquesta qüestió política, que ela-boressin les seves propostes. L’Ajuntament les va rebre a finals d’any i ell mateix, com a president de la Comissió d’Escultures, en funció de les seves atribu-cions, va presentar una de les propostes a la Co-missió d’Escultures perquè fos avaluada, reafirmada i perquè en el seu cas es fes l’encàrrec. Explica que l’Ajuntament ha triat una proposta que opta per la reproducció no total perquè l’emplaçament originà-riament ocupat per les quatre columnes, ara, està ocupat per la font màgica i, òbviament, no tenia cap sentit el seu desplaçament i perquè Puig i Cadafalch havia pensat, a banda de la funció simbòlica, que les quatre columnes, des del punt de vista estètic, tin-guessin la d’una certa parada visual entre la plaça d’Espanya i el Museu Nacional de Catalunya, funció que en aquests moments fan les mateixes fonts. S ’ha optat, doncs, per una reproducció literal perquè s’ha considerat que no tenia sentit esmenar la plana a Puig i Cadafalch perquè la seva proposta era la d’una persona d’absoluta vàlua a Catalunya i arreu del món per les seves idees estètiques i per les seves ca-pacitats i, avui, difícilment es podia fer una lectura que millorés la seva proposta. Explica que en l’entorn d’aquesta part de la muntanya de Montjuïc, la ciutat ha fet una aposta per les restitucions literals, hi ha una reconstrucció exacta del Pavelló Mies Van Der Rhoe, hi ha un manteniment volgut del Palau Nacio-nal i el mateix ha succeït amb els pavellons de la Fira i, per tant, en tot aquest entorn s’ha optat per man-tenir l’esperit de l’Exposició Universal de l’any 1929. Explica que l’emplaçament idoni s’estableix no en el frontal ocupat per la Font de Carles Buïgas, sinó en els laterals que permeten mantenir la mateixa alçada

de les columnes, que queden a la mateixa distància del Palau Nacional que de la plaça d’Espanya i que qualsevol altra ubicació hauria implicat una discussió sobre la justa proporció de les columnes projectades per Puig i Cadafalch, i alhora la funció de filtre que Puig i Cadafalch havia establert en un pla vertical es podia mantenir ara en un pal horitzontal. Diu que aquestes reflexions són les que han portat a la Co-missió d’Escultures a prendre la resolució que el ga-binet d’arquitectes Elías Torres i Martínez Lapeña, que van ser els proposants, tirin endavant l’encàrrec i decideixin quin dels dos laterals de la Font Màgica és el millor per al seu emplaçament i determinin també els materials amb què es reconstruiran les columnes i quines tècniques s’utilitzaran per al seu enclavament. Explica que l’encàrrec es farà en els propers dies i pensa que s’està en condicions perquè abans d’aca-bar l’any s’iniciïn les obres.

El Sr. Ciurana, com a qüestió prèvia, fa constar que entén que avui el que s’està expressant és l’opinió de tot l’equip de govern ja que el Sr. Martí ha parlat del compromís de l’equip de govern de presentar-ho i entén que les dues possibles ubicacions, ja sigui a la dreta o a l’esquerra de la Font, és l’aposta que fa l’equip de govern per a la restitució de les quatre columnes.

(8)

Mies Van der Rohe i caldria afegir l’Estadi Olímpic que, probablement, des d’un punt de vista funcional i arquitectònic, hi havia altres possibilitats, potser mi-llors, però es va fer una opció de restitució mimètica, fins i tot amb les mateixes parets perquè aquell Estadi Olímpic tenia com a vocació la celebració de l’Olim-píada popular que, en el seu moment, no es va poder celebrar per l’adveniment de la guerra. Insisteix que el seu Grup considera que les quatre columnes han d’estar al bell mig de la perspectiva entre la plaça d’Espanya i el Palau Nacional sense efectivament to-car la font de Carles Buïgas, però diu que la mateixa xarxa d’entitats, que des de fa temps està treballant per la restitució de les quatre columnes, parla de la possibilitat d’ubicar-les en el pla immediatament su-perior al pla del Marquès de Foronda. El regidor ha dit que no es vol esmenar la plana de Puig i Cadafalch, però posar el monument en un lateral és esmenar-lo. Demana que, si cal pensar en el projecte quinze o trenta dies més, es faci perquè té la sensació que l’equip de govern està a punt de cometre un error. Es pregunta si s’entendria, per exemple, que avui es pretengués restituir l’Arc del Triomf del passeig de Lluís Companys i que es reconstruís no al mig, sinó en un lateral, o que s’hagués de desmuntar la Torre Eiffel i que aquesta no es restituís al centre de l’es-planada que ocupa. Pensa que aquestes accions no tindrien lògica i insisteix en la concepció simbòlica i de perspectiva i torna a demanar que l’equip de go-vern es repensi la decisió.

La Sra. Esteller lamenta que l’informe no sigui més complert. Recorda que ells sempre han abordat la necessitat de recuperar-les i per això van subscriure la declaració institucional perquè estan d’acord amb la recuperació del patrimoni de la ciutat, però sense cap connotació política, i sempre han defensat que cal prioritzar els criteris paisatgístics i de l’entorn per aconseguir un encaix harmònic de les columnes. Diu que confia que se’ls convoqui, com més aviat millor, a una reunió per veure un projecte més ampliat.

La Sra. Vallugera puntualitza que és difícil deslligar aquest projecte de la seva connotació simbòlica i polí-tica i, per tant, creu que és en aquesta clau que s’ha d’analitzar quin projecte finalment es duu a terme. Pensa que durant aquest mandat s’ha fet una bona feina i que s’ha avançat molt perquè era dubtós de pensar que es pogués arribar al punt actual de parlar de restitució de les quatre columnes tal i com eren en el seu origen. Entén que avui es presenta un informe que explica un procés que no està del tot tancat i el seu Grup pensa que la proposta és bona perquè restitueix i recupera la memòria històrica perquè tothom, quan vegi les quatre columnes, sabrà el que va fer Puig i Cadafalch i el que la dictadura de Primo de Rivera va enderrocar. Puntualitza que en l’informe es marquen dos emplaçaments alternatius sense dir quin dels dos es triarà. Pensa que la decisió té a veure amb el problema que pugui significar la seva col·locació davant del Pavelló Mies Van der Rohe o amb el manteniment o no del Pavelló d’Itàlia. Fa constar que el seu Grup no s’oposa frontalment a cap de les dues ubicacions, però prefereix que es recu-peri la visió des de la plaça d’Espanya i creu que hi ha localitzacions que ho permeten fer amb la restitució de les columnes de 20 metres, idèntiques a les originals sense trencar cap dels elements que confi-guren ara l’avinguda de Montjuïc. Pensa que el pla

immediatament superior a les cascades seria un bon lloc que permetria des de la plaça d’Espanya recupe-rar l’element simbòlic de veure les quatre columnes al cap de munt, però això no obstant, tampoc no creuen que el que es presenta siguin males solucions perquè el valuós és que s’ha fet el pas important de la restitució. Recorda que aquest no és un punt d’acord, que a l’informe es diu que és un procés que s’està acabant d’estudiar i considera un fet molt positiu que hi hagi previsió pressupostària per al projecte.

El Sr. Gomà comparteix la significació política i simbòlica que ha expressat el Sr. Martí en el seu in-forme, com també la de la Sra. Vallugera, qui creu que també és compartida per CiU. Fa una valoració positiva del procés que s’ha dut a terme i expressa que per part del seu Grup estan oberts a qualsevol dels dos emplaçaments proposats.

(9)

consi-derar que la ubicació de les columnes trenca la pers-pectiva o la filtra i, per tant, davant el pavelló Mies Van der Rohe es pot entendre que el pavelló només podrà ser contemplat des d’una certa distància o bé s’oferirà una altra manera de contemplar-lo. Insisteix que cal tenir en compte que el gust i l’estètica estan absolutament condicionats per elements que a prin-cipis del segle XX no existien.

El Sr. Ciurana pensa que el Sr. Martí s’ha equi-vocat en el to de la resposta. Diu que en la seva intervenció ell ha exposat el seu posicionament i ha manifestat que si calia esperar uns dies no hi posa-rien cap inconvenient, però insisteix que s’està a punt de cometre un error. Fa constar que no ha parlat ni de motius obscurs, ni de manca de patriotisme. Diu que les columnes tindran un impacte al que els ciutadans s’hauran d’acostumar i posa com a exemple de nous impactes la torre Agbar, o la placa fotovoltaica del Fòrum. Insisteix que l’argumentació principal de la restitució té caràcter simbòlic, però no es poden oblidar els aspectes monumentals i de perspectiva. No està d’acord amb què l’expedient sigui complert i diu que ja sap que no hi ha solucions perfectes, però afirma que cal apropar-se a la solució idònia i perfec-ta. Pensa que l’equip de govern pot considerar que la ubicació en un lateral és la solució idònia i perfecta, però demana al regidor que respecti que CiU con-sideri que la ubicació centrada en el pla immedia-tament superior al de les fonts és la solució que s’acosta més a la idònia i perfecta. Diu que si es volgués una restitució al cent per cent es demanaria el canvi de la font, cosa que ningú fa, però insisteix que la ubicació que ells proposen és la que, a parer seu, s’acosta més a la restitució simbòlica i el respec-te per l’obra de Puig i Cadafalch i a la monumentalitat i perspectiva que, en el seu moment, se li va donar. Reitera que si es necessiten quinze dies o un mes per mirar si és possible la seva ubicació en el pla superior a la font, tenen el seu suport, però que no li semblen suficients els arguments que s’han fet servir per justi-ficar la ubicació lateral de les columnes.

La Sra. Esteller manifesta que, naturalment, es pot recuperar un patrimoni històric sense una determina-da connotació política i per aquest motiu el PP va do-nar suport a la proposta. Comparteix els criteris pai-satgístics i de l’entorn citats pel Sr. Martí perquè són similars als que fonamenten el seu posicionament. Torna a demanar una major informació del projecte ja que voldria veure en una propera reunió, mitjançant projeccions, la perspectiva del conjunt en la zona.

El Sr. Martí manifesta a la Sra. Esteller no tenir cap inconvenient a celebrar una reunió i explicar tot el material del projecte, que no és gaire més del que fi-gura en l’expedient perquè insisteix que el que es va demanar als equips d’arquitectes era una reflexió conceptual sobre com aquesta voluntat política del poble de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona s’havia de plasmar noranta anys després. Vol deixar constància que el Sr. Ciurana, en la seva primera intervenció, ha dit “veig motius polítics per no posar les quatre columnes a la vertical de la plaça d’Es-panya”. Insisteix que la realitat urbana demana, de vegades, intervencions d’impacte, però l’impacte s’ha de valorar i això és el que s’ha fet a la llum de la realitat actual. Repeteix que el regidor només admet com a solució idònia la seva, que ja tenia pensada abans de qualsevol debat, i està basada en el

pre-judici perquè està presa, abans del pre-judici, l’anàlisi i la valoració. Repeteix que la solució avui presentada s’ha adoptat després de debatre i d’analitzar les dife-rents propostes presentades.

Es dóna per tractat.

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions

Al Plenari del Consell Municipal:

2. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 15 de gener de 2007 (S1/D/2007 43), que accepta la subvenció, per un import de 118.800 euros, atorgada pel Departa-ment d’Educació de la Generalitat de Catalunya a aquest Ajuntament, com a corporació titular de l’es-cola d’educació infantil La Farinera.

El Sr. Alcober manifesta que amb aquest punt i amb el següent es ratifica l’acceptació de les subven-cions atorgades pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat a aquestes dues escoles d’educació in-fantil

La Sra. Esteller pregunta per què aquestes escoles no van rebre la subvenció amb la resta d’escoles bressol. Avança el suport del seu Grup perquè ha millorat el finançament per part de la Generalitat tot i que encara no s’ha arribat al compromís de finan-çament a terços.

La Sra. Ballarín assenyala que per una resolució del febrer de 2006 s’atorgava per part del Depar-tament d’Educació la subvenció a totes les escoles bressol en funcionament durant el curs 2005-2006 i que aquestes dues escoles a què s’ha referit van començar a funcionar més tard.

Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.

3. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 24 de gener de 2007 (S1/D/2007 158), que accepta la subvenció, per un import de 70.200 euros, atorgada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a aquest Ajuntament, com a corporació titular de l’escola d’educació infantil Nic.

Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.

b) Propostes d’acord

4. Aprovar la proposta del Conveni de Col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, el Ministerio de Eco-nomia y Hacienda, el Consejo Superior de Deportes i la Fundació Privada Navegació Oceànica de Barcelo-na, per al desenvolupament de l’organització de Bar-celona World Race. Aprovar inicialment la creació i la participació de l’Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat al Consorci Barcelona World Race per a desenvolupar i concretar el plans i programes d’ac-tivitats de l’esdeveniment Barcelona World Race. Aprovar inicialment la proposta d’Estatuts del Con-sorci, segons documentació adjunta. Sotmetre aquest acord, juntament amb els Estatuts, a informació públi-ca per un termini de trenta dies hàbils, i en el públi-cas de no presentar-s’hi al·legacions, tenir-los per definiti-vament aprovats.

(10)

La Sra. Fandos avança la reserva de vot del seu Grup. Diu que agrairia que el regidor expliqués alguns punts del conveni que no entenen. Primer, però, vol fer una puntualització a la resposta que el Sr. Alcober en el Plenari del Consell Municipal passat va donar a la Sra. Recasens quan es va queixar perquè no es te-nia la informació, referent a la Fundació Privada Navegació Oceànica, i el regidor va respondre que s’havia informat a l’Institut Barcelona Esports on CiU hi tenia un representant. Vol fer constar que l’as-sumpte es va informar quan CiU encara no s’havia incorporat a l’Institut i, per tant, continuen sense tenir la informació que la regidora Recasens va demanar relativa al cost de la Fundació. Vol que quedi clar que no està en contra que es faci una regata, els sembla important des del vessant esportiu i de la projecció in-ternacional de Barcelona, però continuen tenint el dubte de quants diners costarà a l’Ajuntament. Diu que en el Consorci que avui es presenta, tot i que es crea per poder acollir-se als beneficis fiscals que atorga la Llei, també segons els Estatuts, programarà activitats i no entén que el finançament del Consorci es realitzi a través de la Fundació Privada sense que l’Estat aporti res, ni entén per què la Generalitat no és present en el Consorci. Torna a demanar quant cos-tarà a la ciutat la realització d’aquestes regates més enllà del 1.000.000 d’euros aprovats.

La Sra. Esteller avança la reserva de vot del seu Grup i recorda que el seu Grup va donar suport a la creació de la Fundació i que en el seu moment van presentar al·legacions als seus estatuts perquè volien conèixer quina era la quantificació econòmica. Sap que per a aquest any hi ha aprovada la quantitat d’1.000.000 euros atorgada via subvenció, però vol tenir més informació.

El Sr. Alcober, en resposta a l’afirmació de la Sra. Fandos, que en aquell moment no hi havia repre-sentant de CiU a l’Institut, fa constar que de forma més informal aquest assumpte s’ha comentat altres vegades a l’Institut.

Explica que la Fundació va néixer de la voluntat de la Cambra de Comerç, de la Fira, del Port i també de l’Ajuntament sense ànim d’excloure ningú i té com a objectiu fonamental aconseguir que Barcelona tingui activitats relacionades amb la navegació oceànica; diu que l’aportació econòmica per a la creació de la Fundació va ser de 8.000 euros i que el seu primer objectiu és buscar sponsor per als projectes. Per assolir aquests objectius, destaca la importància d’ha-ver aconseguit que en els pressupostos generals de l’Estat de 2007 la prova Barcelona World Race hagi estat declarada d’interès perquè la mesura dóna unes possibilitats de desgravació fiscal sobre el patrocini que facilita que els objectius es puguin tirar endavant. Explica que per desenvolupar aquesta qualificació, cal formar un Consorci amb presència del Ministeri d’Economia i Hisenda, del Consejo Superior de De-portes i de la mateixa Fundació, que té per única missió vetllar perquè les propostes que arribin per al patrocini i tinguin drets a aquests beneficis fiscals, que corresponguin a aquest esdeveniment. Destaca la importància de poder posar en el calendari de les organitzacions de navegació de la Federació mundial un esdeveniment que es farà cada quatre anys i que porta el nom de Barcelona.

La Sra. Fandos diu que continua sense entendre per què la Generalitat no forma part del Consorci.

El Sr. Alcober respon que la Generalitat no hi és com tampoc no hi és la Diputació. Explica que per a altres esdeveniments es crea un Comitè organitzador amb representació fonamentalment institucional, però en aquest cas la Fundació va néixer de la voluntat de les entitats que formen la Fundació i la Generalitat va considerar que no era un assumpte prioritari.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CIU i PP.

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord

5. Designar membres del Ple del Consell de la Cul-tura de Barcelona, d’acord amb l’article 6.3.e) del seu Reglament de funcionament intern com a represen-tants d’entitats culturals, inscrites al Fitxer General d’Entitats Ciutadanes, l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya, l’Associació de Galeries-Art Barcelona, ADETCA-Associació d’Empreses de Teatre de lunya, l’Associació de Professionals de Circ de Cata-lunya, l’Associació de Professionals de Dansa de Catalunya, l’Associació d’Actors i Directors Profes-sionals de Catalunya, el Consell Català de la Música, la Federació Unió de Músics de Catalunya, l’Asso-ciació de Productors Independents de Catalunya, l’Associació Professional de Directors de Cinema de Catalunya, l’Associació d’Escriptors en Llengua Cata-lana – AELC, la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona, la Coordinadora de Geganters de Barcelona i el FAD-Foment de les Arts i del Disseny; i designar membres del Ple del Consell de la Cultura de Barcelona d’acord amb l’article 6.3.f) de l’esmentat Reglament com a persones de reco-neguda vàlua el Sr. Jordi Balló i Fantova, el Sr. Oriol Bohigas i Guardiola, el Sr. Manuel Borja-Villel, la Sra. Rosa Cullell i Muniesa, el Sr. Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez, la Sra. Anna Maria Moix i Messeguer, el Sr. Ramon Muntaner i Torruella i el Sr. Joan Oller i Cuartero.

El Sr. Martí explica que se sotmet a la Comissió una proposta de nomenament parcial dels repre-sentants de reconeguda vàlua i de les entitats que formaran part del Consell de Cultura. Explica que, quant a les entitats, la proposta intenta abastar els diferents camps i sectors culturals de la ciutat i, quant a les persones, ara es fa una proposta de vuit perso-nes representatives del teixit cultural de la ciutat i queda pendent el nomenament de les altres vuit, que resta obert a les propostes dels diferents Grups polí-tics, que poden ser fruit del consens entre tots els Grups i que serien nomenades en la propera Co-missió.

(11)

la promoció de la llengua i la cultura catalana; entén que és una decisió de l’equip de govern d’ERC, IC i PSC; repeteix que les catorze entitats proposades tenen prou reconeixement, però haurien agraït que haguessin estat posades a debat. Respecte a les per-sones de reconeguda vàlua, pensa que s’ha creat un problema absurd, quan el regidor diu que en la propera sessió es nomenarà la resta de persones sembla que els que avui es nomenen són els pro-posats per l’equip de govern i els que es nomenaran el proper mes seran els que aporten els Grups de l’oposició. Insisteix que això és un error perquè es podia tenir l’oportunitat avui que les setze persones haguessin estat proposades per tothom i no entén per què avui se’n nomenen vuit i, després, tal com el regi-dor ha dit després de converses amb els Gups de l’oposició, es nomenarà la resta.

El Sr. Martí puntualitza que després de les conver-ses amb tots els Grups.

El Sr. Ciurana entén, doncs, que les vuit persones que ara es nomenen són només a proposta del regi-dor de Cultura i del PSC. Considera que s’ha perdut també l’oportunitat de posar a debat amb els altres Grups de l’oposició i del govern les entitats que es considera que podien ser membres del Consell de Cultura i, respecte als noms concrets, si aquests són proposta estricta del PSC encara pitjor. Repeteix que això és un error.

La Sra. Esteller no comparteix aquest procediment de designació i recorda que el PP va presentar al·legacions perquè cada sector pogués nomenar els seus representants propis, que va ser desestimada. Pensava, però, que els setze noms serien consen-suats i nomenats en una proposta conjunta. Constata que avui es proposa una relació de persones, que totes elles tenen mèrits a l’hora de formar part del Consell, però puntualitza que també hi ha altres per-sones amb mèrits per formar-ne part. Diu que ini-cialment el seu posicionament era d’abstenció, però que, tenint en compte que el regidor acaba de dir que les altres vuit persones es consensuaran, espera que amb tots els Grups, avança el suport del seu Grup a la proposta.

El Sr. Martí puntualitza que enlloc es diu, i que ell tampoc no ho ha dit, que les persones que formen part del Consell hagin de ser consensuades. Repeteix que el nomenament està obert a propostes dels Grups polítics, però no a què es faci per consens i vol que quedi clar que aquest segon grup, que encara no està nomenat, està obert a rebre propostes per part dels Grups polítics, però diu al Sr. Ciurana que això no vol dir que les vuit persones ara nomenades siguin del partit socialista i considera indigna que el regidor ho digui. Insisteix que aquestes vuit persones no te-nen res a veure amb el socialisme, s’han triat a proposta de l’Institut de Cultura de Barcelona i de l’Ajuntament, que les ha seleccionades amb criteris de representativitat cultural i ara se sotmet el seu nomenament a votació en aquesta Comissió.

El Sr. Ciurana lamenta el to irascible del regidor i pregunta si aquesta és una proposta de l’ICUB, on s’ha discutit perquè ell, que està a la Junta de Govern de l’Institut, no ho sap. Pensa que en tot cas és una proposta del regidor de Cultura. Insisteix que ell pen-sava que aquests noms estaven consensuats per l’equip de govern, però el Sr. Martí ha dit que les altres vuit persones es parlaran amb tots els Grups i

per tant ara creu que els designats ho són només a proposta del PSC, però en cap moment ha dit que fossin militants del PSC. Demana al Sr. Martí que no li atribueixi el que no ha dit.

La Sra. Esteller diu que en la resposta del Sr. Martí es veu quin és el seu tarannà perquè ha deixat molt clar que no necessita buscar el consens i que els Grups només faran propostes, però no explica quin serà després el criteri de selecció. Diu que no ha tingut coneixement previ de la llista que avui es pre-senta i pensava que els setze noms serien consen-suats. Demana al Sr. Martí un canvi d’actitud perquè amb tanta prepotència s’allunya del consens, si real-ment vol que el Consell de Cultura aglutini tothom i que es consensuin projectes. Insisteix en la neces-sitat de tenir en compte la pluralitat.

El Sr. Alcober constata que aquesta és una bona proposta ja que s’aprova per unanimitat.

El Sr. Martí accepta la reprimenda de la Sra. Es-teller i afirma que la realitat del que els regidors de-manen està en els noms proposats perquè el que mostra és que s’actua amb coherència amb el que es diu, i repeteix que les llistes d’entitats i de persones presentades són plurals i representatives. Diu al Sr. Ciurana que exerceix les seves competències com a regidor president de l’Institut de Cultura de Barcelona, les que corresponen al seu nomenament i als es-tatuts.

El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. S’aprova.

Districte de Ciutat Vella

6. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars del contracte de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió i ex-plotació del Camp de futbol Parc de la Catalana; con-vocar concurs obert per a l’adjudicació de l’esmentat contracte de gestió, d’acord amb l’article 159 i se-güents del Text refós de la Llei de contractes; i orde-nar la publicació de la licitació al Butlletí Oficial de la Província d’acord amb l’article 78 del Text refós de la Llei de contractes de les Administracions públiques.

El Sr. Alcober pregunta quin és el posicionament dels Grups de l’oposició.

La Sra. Fandos avança l’abstenció del seu Grup només motivada per poder estudiar les clàusules del plec.

La Sra. Esteller avança l’abstenció del seu Grup. El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CIU i la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP. S’aprova.

Districte de Gràcia

(12)

acord del Consell Plenari de 16 de juliol de 1999, per un termini de vint-i-cinc anys a comptar de l’endemà de la formalització que finalitza el 18 d’agost de 2024, per a finançar parcialment l’execució de les obres d’ampliació i reforma de l’esmentat complex esportiu, emparades per la llicència d’obres majors núm. 00.2004LM11535, per tal de mantenir l’equilibri eco-nòmico-financer de la concessió, d’acord amb la clàu-sula 12.2.b) del plec regulador del contracte, i de l’article 249 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens locals; i facultar el president de l’Institut Bar-celona Esports per a subscriure el corresponent conveni amb l’esmentada entitat per tal d’establir els compromisos i condicions que han de regular la subvenció que s’atorga, de conformitat amb l’article 28.1 de la Llei general de subvencions, i per a abonar l’import de la subvenció en base a l’actuació inversora núm. 24024.010 aprovada pel Comitè de Govern el 14 de juliol de 2006.

El Sr. Alcober diu que es proposa l’atorgament d’una subvenció al Club Natació Catalunya.

La Sra. Fandos avança el suport del seu Grup a la subvenció, però lamenta que hagi trigat tants anys a gestionar-se. Pensa que si s’hagués donat abans –per-què fa anys que es parla d’aquest ajut–, probable-ment l’import podia haver estat menor i, sobretot, el Club Natació Catalunya no hauria passat un calvari fins arribar a avui i, segurament, s’hauria evitat que seccions com el waterpolo deixessin de funcionar.

La Sra. Esteller avança el vot favorable del seu Grup.

El Sr. Alcober puntualitza que no fa tants anys que se’n parla. Explica que el Club Natació Catalunya, arran d’unes deficiències en la instal·lació, es va po-sar en contacte amb l’Ajuntament i va presentar un projecte de renovació no només per superar les deficiències, sinó per a la seva remodelació integral per donar nous serveis i aconseguir nous usuaris. Diu que l’Ajuntament fa un acompanyament; no és només amb aquesta subvenció extraordinària, sinó per trobar des de l’Institut Barcelona Esports altres fonts de finançament del Club que puguin ser amortitzades dins el termini de la concessió.

La Sra. Fandos insisteix que fa molts anys que es parla d’aquests ajuts i recorda que el 2003 el Club ja estava en una situació difícil, llavors ja feia temps que parlaven amb l’Ajuntament i diu que ha hagut de caure un tros del sostre perquè tothom es prengués seriosament el problema. Demana al regidor que no es diguin coses que no són perquè fa molts anys que se sabia que el Club necessitava l’ajut de l’Ajunta-ment.

El Sr. Alcober recorda el 2003 es va produir una deficiència en la instal·lació que va obligar al Club a demanar autorització a l’Ajuntament per hipotecar la concessió i aconseguir un crèdit per a la remodelació i l’ampliació de les instal·lacions, després el projecte s’incrementa i l’Ajuntament torna a col·laborar per do-nar la present subvenció i estar al costat del Club i del seu president fent gestions, per fer viable aquesta remodelació. Diu que des de l’Institut Barcelona Es-ports hi ha plena satisfacció per aquestes gestions, que donaran la possibilitat al Club de tenir, en un futur immediat, unes magnífiques instal·lacions.

El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra.

Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. S’aprova.

b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:

8. Impulsar les mesures necessàries per garantir que el col·lectiu de treballadors dels centres de Ser-veis Socials de la ciutat de Barcelona, puguin exercir amb plena eficàcia les seves funcions, garantint unes condicions laborals correctes al col·lectiu de treba-lladors esmentat i un bon servei als usuaris dels cen-tres de Serveis Socials.

El Sr. Forn formula la proposició que es fonamenta en diverses reunions de CiU amb la Junta de Perso-nal i el Comitè d’Empresa de l’Ajuntament on els han exposat alguns problemes que, a parer seu, s’estan produint en els Centres de Serveis Socials. Pensa que la situació ve de lluny i diu que els problemes es concreten principalment en dificultats de comunicació telefònica, llistes d’espera de fins a dos mesos, re-tards en la tramitació dels recursos i la manca de 118 treballadors inclosos en el Pla d’inclusió social sense saber si hi haurà una convocatòria per cobrir aquestes places. Posa de manifest la necessitat d’una major inversió en els Centres de Serveis Socials, però so-bretot tenint en compte l’aprovació de noves lleis, que provocaran més demanda per part dels usuaris de determinats serveis.

La Sra. Esteller avança el suport del seu Grup a la proposició. Recorda que es van expressar de forma similar en la passada Comissió arran d’una pregunta formulada pel seu Grup sobre la dependència i la necessitat de comptar amb mitjans professionals ple-nament capacitats per exercir les funcions requeri-des. Diu que aquest personal té una sobrecàrrega de feina i manca dels mitjans necessaris per al desen-volupament de la seva feina.

El Sr. Gomà manifesta que comparteix l’objectiu de la proposició i segurament una bona part de la di-agnosi, però també creu que és innecessària la seva formulació perquè, des d’octubre de 2004, l’equip de govern treballa en un Pla sostingut de millora dels Serveis Socials d’Atenció Primària que en aquest mandat són les polítiques de benestar social, la pri-mera prioritat.

(13)

tenir un centre d’atenció primària de salut o una es-cola; S’han renovat els instruments de treball, el parc informàtic o la tramitació electrònica de les presta-cions econòmiques; 4t. S’ha protocolitzat l’atenció a determinats col·lectius; i 5è. Es procedeix a la cober-tura immediata de les baixes i la seguretat en els llocs de treball. Pensa que són millores importants en els serveis socials d’atenció primària que estan en pro-cés d’implantació per un volum d’activitat que creix, però no de manera desmesurada s’ha passat de 38.000 a 41.000 persones ateses, de 130.000 a 143.000 unitats d’atenció. Diu que les noves Lleis de l’autonomia personal i la de serveis socials tindran un impacte important sobre el col·lectiu d’atenció pri-mària i des d’aquest punt de vista tant en el marc del Consorci de Serveis Socials com en les negociacions Ajuntament, Departament d’Acció Social i Ciutadania s’està fent la diagnosi i estudiant les propostes que caldrà incloure en el conveni marc dels anys 2007 i 2008 perquè hi hagi els increments necessaris per poder atendre la població en el marc de les dues noves lleis que universalitzaran la prestació d’aquests serveis.

Finalitza dient que s’està davant d’un procés, que en termes històrics, és equivalent al que va passar amb la salut a partir de la Llei general de sanitat de 1986 i el seu procés d’universalització i amb la Llei de sanitat del Parlament de Catalunya de principis dels anys noranta. Pensa que al llarg del quatre anys del proper mandat s’haurà de seguir intensificant el ritme de millora.

El Sr. Forn diu que el regidor parla del Pla de millora sostingut des de 2004, però es refereix a denúncies actuals. Insisteix en les llistes d’espera, en la manca de personal per atendre les trucades i per atendre determinades necessitats socials. No dubta que s’hagi invertit, però el regidor parla d’un 12% d’augment de treballadors, però ell mateix reconeixia que hi ha una manca important de més de cent tre-balladors socials i torna a preguntar quines previsions hi ha de convocatòria de places. També posa de manifest que fa pocs dies es reconeixia en l’informe de la Síndica de Greuges la greu mancança de perso-nal o les llistes d’espera de dos mesos, pel que fa als EAIAS. Voldria conèixer l’estudi que s’està fent sobre les previsions de creixement fruit de l’aprovació del les Lleis de dependència i serveis socials, saber quan es tindran dades concretes i li agradaria que s’ex-posés a la Comissió quina inversió representarà i en quins terminis s’executarà ja que la Llei de la de-pendència sembla que es podrà aplicar a Catalunya l’octubre i, teòricament, es produirà un increment de la demanda.

La Sra. Esteller repeteix que dóna suport a la pro-posta perquè cal millorar les condicions laborals i in-crementar el nombre de treballadors atesa la càrrega actual i per l’increment que es preveu. Diu que l’aten-ció primària és la via d’entrada als Serveis Socials i actualment està col·lapsada i cal descongestionar-la.

El Sr. Gomà diu que els terminis que marca el Pla d’inclusió des del punt de vista de millora de ràtios són l’any 2008 i al llarg dels anys 2007 i 2008 s’haurà d’avançar per aconseguir el compliment d’aquests compromisos. Diu que la posada en marxa de les dues lleis són una variable nova en l’escenari i que les converses amb el Consorci i amb la Generalitat estan avançant per poder tenir cap a l’abril un primer

document amb el que ja es pugui tenir una valoració força aproximada de l’impacte i de les noves ne-cessitats. Diu que no és cert que hi hagi llistes d’es-pera de dos mesos, que si les prestacions són d’ur-gència no hi ha llista d’espera, i si les prestacions són ordinàries la llista d’espera és d’una setmana. Mani-festa, però, que l’atenció primària és la porta d’en-trada única de totes les prestacions del sistema i que algunes prestacions especialitzades, competència d’al-tres administracions, poden tenir puntualment llistes d’espera més llargues.

El Sr. Alcober expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Es-teller expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

Del Grup Municipal PP:

9. Presentar, el més aviat possible, el Mapa escolar de l’educació especial a la ciutat de Barcelona.

La Sra. Esteller formula la proposta i remarca que, avui dia, encara està pendent la reordenació de l’ofer-ta educativa destinada a alumnes amb necessil’ofer-tats educatives especials, punt que està recollit en el PAM i que és un compromís pres per l’Ajuntament des de fa molt de temps; i, en aquest sentit, recorda que la Sra. Subirats es va comprometre a fer aquesta reor-denació en les comissions d’abril del 2004 o el gener de 2005. Posa de manifest que a Barcelona hi ha 417 nens de 0 a 5 anys amb alguna discapacitat, dels quals 120 tenen un grau de discapacitat superior al 65% i que els especialistes consideren que no poden ser atesos amb reforç a l’escola bressol ordinària, sinó que necessiten una atenció específica en altres centres.

El Sr. Ciurana avança el suport del seu grup a la proposició atès que, aquest, va ser un dels arguments principals que CiU va posar sobre la taula amb motiu de la discussió del mapa escolar perquè entenien que quedava incomplet atès que, entre altres tipus de planificacions, hi trobaven a faltar, també, tot l’àmbit de l’educació especial.

La Sra. Ballarín comparteix la inquietud i la preo-cupació en què es fonamenta aquesta proposició, i entén que cal donar una resposta planificada a allò que precisen les famílies i els nois i noies amb necessitats educatives especials. Diu que cal comple-tar d’una manera ordenada i planificada tota l’oferta educativa pública que a la ciutat prové fonamen-talment de l’Ajuntament, que compta amb una llarga història de centres d’educació especial amb molt de prestigi i, dels quals, dos han estat reformats re-centment.

Entén que s’han d’aclarir les incerteses que tenen algunes entitats i escoles concertades d’educació es-pecial sobre quin ha de ser el seu futur, i pensa que ara és el moment de treballar pel mapa escolar i desenvolupar-lo, tenint en compte que l’objectiu pri-mer és la inclusió i que els centres d’educació espe-cial només actuïn quan la inclusió no sigui possible. Afirma que li agradaria que els centres d’educació es-pecial fossin el més similar possible als municipals dels està molt orgullosa.

(14)

no té competències. Precisa que aquesta és una competència del Departament d’Educació, que l’Ajun-tament comparteix en el si del Consorci d’Educació. Diu que en aquests moments, la Generalitat ha d’es-tablir els criteris bàsics sobre l’elaboració del Mapa i, desprès, el Consorci d’Educació de Barcelona ha de fer la concreció per a la ciutat. Insisteix en què s’ha treballat activament i, a més d’insistir al Departament d’Ensenyament que és l’hora de posar-se a treballar en els criteris i en el Mapa, diu que ella mateixa va di-rigir a la directora general competent una carta dema-nat que es fixessin ja els criteris per elaborar el Mapa i que ella mateixa ho impulsarà en el si del Consorci d’Educació.

Quant a si la proposició es manté en els termes presentats, considera que és difícil donar-li suport perquè l’Ajuntament no té la competència directa per fer-ho, motiu pel qual proposa una redacció transac-cional en els termes següents: ”Continuar treballant des de l’Ajuntament perquè s’aprovi, el més aviat possible, el mapa de l’Educació especial de la ciutat de Barcelona”.

La Sra. Esteller proposa un redactat transaccional que digui: “Treballar juntament amb la Generalitat per presentar, el més aviat possible, el mapa escolar de l’educació especial a Barcelona.

El Sr. Alcober manifesta el seu acord.

La Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. S’aprova amb el redactat següent:

Treballar juntament amb la Generalitat per presen-tar, el més aviat possible, el Mapa escolar de l’edu-cació especial a la ciutat de Barcelona.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs

Del Grup Municipal PP:

10. Millorar i assegurar el servei de transport en els centres de dia per a gent gran de la ciutat, i ampliar l’horari d’aquests centres, per tal de facilitar l’accés als seus potencials usuaris.

La Sra. Esteller formula el prec perquè els centres de dia són un recurs utilitzat per moltes persones grans que viuen soles en el seu domicili i que tenen l’oportunitat de rebre atenció i estar millor atesos al llarg de tot el dia. Diu que moltes persones grans tenen dificultats per accedir-hi perquè no hi ha un bon sistema de transport per arribar als centres i tampoc no s’utilitzen tots els mitjans públics i privats per arbi-trar un circuit idoni perquè aquestes persones es pu-guin desplaçar i gaudir dels avantatges que els suposa assistir al centre.

El Sr. Gomà comparteix amb la regidora la impor-tància que té el centre de dia com a recurs d’atenció de proximitat a la gent gran i diu que totes les residències públiques de la ciutat tenen i tindran equipament de centre de dia. Sap que l’horari i el transport són dues variables clau perquè el centre funcioni i reconeix que en el passat hi va haver algun

problema amb aquestes dues qüestions que van pro-vocar que, en alguns casos, algun centre de dia tin-gués un inici difícil. Pensa que ara, des d’un punt de vista global, l’horari i el transport estan solucionats i que, en tot cas, s’ha de millorar la gestió concreta en aquells aspectes que s’hagin d’optimitzar centre per centre. Explica que els centres públics de dia de Bar-celona tenen un horari de 8 del matí a 7 de la tarda, cosa que significa dues hores per sobre de les 9 hores d’obertura que marquen els plans gerontològics i que són la mitjana del país i també a Barcelona, en els plecs de clàusules per la concessió de la gestió d’aquests recursos, s’obliga a les entitats adjudi-catàries a atendre qualsevol necessitat fora de l’horari i això es pot fer a Barcelona perquè si de forma pun-tual una persona necessita una atenció fora de l’ho-rari d’obertura del centre de dia s’incorpora a la dinàmica d’assistència de la residència que compar-teix equipament amb el centre de dia. Quant al transport, explica que hi ha centres que tenen el ser-vei de transport internalitzat i és la mateixa entitat gestora de l’equipament la que dóna el servei de transport i en altres centres aquest servei és de caràcter extern i està contractat directament per les persones usuàries del centre i després s’estableix, en ambdós casos, un sistema de copagament en funció de la renda. Diu que el sistema funciona bé i que la taxa d’ocupació dels centres de dia públics de la ciutat arriba al màxim històric.

La Sra. Esteller diu que el regidor sap que en l’àmbit concertat hi ha places disponibles que no s’utilitzen tot i que siguin finançades públicament per-què hi ha una certa dificultat de la gent per accedir-hi i aquesta és una realitat que cal abordar. Sap que s’ha millorat el transport i que amb la combinació centre de dia-residència s’ha millorat l’atenció a la gent perquè per a moltes famílies és difícil anar a recollir la perso-na gran abans de les 7 de la tarda. Insisteix en la necessitat d’ampliar els horaris, que hi hagi una bona combinació de transport, que es resolguin els dèficits existents amb solucions com per exemple miniau-tobusos o convenis amb organitzacions de taxis i que s’ampliï l’horari dels centres de dia que no tenen residència.

El Sr. Gomà repeteix que aquest no és un proble-ma global ja que la taxa d’ocupació dels centres en la xarxa pública és màxima. Puntualitza que centres de dia públics que no comparteixin equipament amb la residència de titularitat municipal només n’hi ha un d’antic i un de nou i, per tant, son dos casos que s’es-tudiaran específicament, però en els que el sistema de transport està plenament garantit. Pel que fa a les places concertades, diu que s’ha prioritzat la concer-tació en places residencials més que de centre de dia perquè la prioritat és l’expansió de la xarxa pública. Insisteix que els termes del problema no són de ca-ràcter general, com es podria interpretar de la primera intervenció de la regidora, sinó que són puntuals i es poden solucionar a través de la gestió del dia a dia.

Es dóna per tractat.

b) Preguntes

Del Grup Municipal CIU:

(15)

El Sr. Ciurana formula la pregunta perquè durant el gener van ser coneixedors a través dels mitjans de comunicació que l’empresa Focus, segons unes ver-sions, havia rescindit el contracte per gestionar el Barcelona Teatre Musical i segons altres fonts no ha-via renovat el contracte que mantenia en aquesta instal·lació municipal.

El Sr. Martí respon que el contracte entre l’Ajun-tament i Focus no es va prorrogar a partir del 31 de desembre del 2006 i explica que el contracte preveia la seva revisió a final de cada any i, després que els objectius de la proposta cultural definida en el con-tracte no s’haguessin complert, es va decidir de mutu acord suspendre la vigència del contracte. Puntualitza que això no vol dir que no es pugi fer res al Palau d’Esports perquè Barcelona de Serveis Municipals té assumida la gestió d’aquest espai i s’hi poden fer altres activitats culturals, lúdiques i diferents pro-postes ciutadanes que es vehicularan a través de BSM. Puntualitza que el proper PAM definirà quin és l’ús futur de la instal·lació i si hi haurà alguna línia concreta de treball que pensa hauria d’estar al voltant de l’activitat cultural.

El Sr. Ciurana entén que fins a finals de mandat, i fins a l’aprovació del proper PAM, la instal·lació serà gestionada per BSM com un espai a llogar a deman-da. Pregunta si es considera, des del punt de vista de l’esport, una instal·lació útil de cara al futur o la seva vinculació amb el món de la cultura serà ja definitiva.

El Sr. Alcober respon que en un futur està prevista la possibilitat de trobar una activitat esportiva pel Palau i la situació s’està estudiant.

El Sr. Martí diu que s’està obert a totes les possi-bilitats i que hi ha propostes de futur pensades en els camps cultural i esportiu i que després de les elec-cions es prendrà la decisió estratègica que es cregui convenient i repeteix que mentrestant el Palau d’Es-ports continua al servei de la ciutat per a la realització d’actes de tot tipus.

Es dóna per tractada.

12. Quin pressupost detallat ha dedicat i pensa de-dicar l’Ajuntament de Barcelona a la celebració de l’any de l’esport?

La Sra. Fandos formula la pregunta perquè aquest any se celebra, amb el consens de tots els Grups, l’any de l’esport. Recorda que quan es va presentar el pressupost de l’Institut Barcelona Esports, a CiU li va sobtar que no hi figurés inclòs el pressupost de l’any de l’esport i es va dir que encara estava pendent de tancament. Torna a demanar quin és el pressupost que es pensa dedicar a aquest any temàtic ja que el 4 de març se celebra la Marató i, a partir d’aquesta data, es considera inaugurat l’any de l’esport al qual, repeteix, que el seu Grup hi dóna suport.

El Sr. Alcober respon que el programa d’activitats de l’any de l’esport no estarà tancat en el transcurs de tot l’any perquè s’aniran acceptant els suggeriments que es facin a través de les entitats i clubs i les ini-ciatives que l’Ajuntament aporti. Diu que no hi haurà un pressupost únic perquè en la presentació de l’any de l’esport ja es va dir que tenia diversos eixos, un d’ells que l’any representi una projecció internacional de la mateixa ciutat, hi ha compromisos amb esde-veniments esportius de primer grau que tindran el seu pressupost independent; un altre eix evidenciarà da-vant de la ciutat que els esdeveniments de les enti-tats, moltes d’elles subvencionades per l’Ajuntament,

tindran un tractament especial i les federacions i clubs faran l’esforç de presentar 27 diferents torneigs in-ternacionals. Diu que també hi haurà activitats extra-ordinàries vinculades al patrocini. Puntualitza que tot el pressupost de l’Institut Barcelona Esports va de-dicat a l’any de l’esport perquè el que es vol és donar un relleu especial a la vida normal dels mateixos clubs i diu que totes aquestes activitats tindran els seus expedients amb el pressupost corresponent que els Grups de l’oposició, naturalment, podran revisar.

A la Sra. Fandos li sorprèn la resposta perquè en el Consell d’Administració de l’Institut no li va semblar que el seu director digués això, sinó que s’estava pendent de veure quins eren els diners que des de l’Ajuntament es destinarien a la celebració de l’any de l’esport. No entén la resposta del regidor perquè creu que la importància d’aquestes celebracions és que hi hagi un plus i que l’any vagi acompanyat d’un progra-ma i un pressupost que mostri la voluntat real de l’Ajuntament darrere l’esdeveniment.

El Sr. Alcober diu que els números ja es poden sa-ber perquè hi ha un expedient en cada esdeveniment i evidentment hi haurà més recursos i una voluntat política que l’any de l’esport tingui relleu. Posa com a exemples la Marató de Barcelona del 4 de març, els 27 premis ciutat de Barcelona i que aquest any l’Ajun-tament farà un esforç superior perquè més gent parti-cipi en la cursa de El Corte Inglés, etc. Explica que hi ha un altre eix en relació a la copa del món de tennis de taula que té el seu pressupost i que constarà com una aportació a l’any de l’esport. Insisteix que no hi ha una partida específica per a l’any de l’esport, però hi ha voluntat política i aportacions econòmiques.

Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP:

13. Considera el Govern Municipal que s’han de legalitzar les drogues?

La Sra. Esteller formula la pregunta i diu que el debat sobre les drogues ha tornat a reactivar-se arran de les declaracions del Conseller Saura dient que es-tava a favor de la legalització de les drogues. El PP considera que debats com aquest el que fan és bana-litzar el consum i confondre els joves perquè creuen que hi ha drogues, com el cànnabis i altres, que els joves pensen que no suposen cap risc per a la salut i les dades mostren l’increment en el consum des dels dotze anys.

La Sra. Mayol respon que el govern municipal com a tal no té posició sobre aquesta qüestió perquè no l’ha de tenir. Manifesta que el govern municipal ha de tenir, perquè és la seva competència, un pla de dro-godependències per fer prevenció i tractament de les persones afectades.

La Sra. Esteller pensa que quan hi ha un debat d’aquesta naturalesa, que genera un debat social so-bre la necessitat o no de legalitzar les drogues i crea confusió entre la gent jove, caldria a part del pla de drogues que el PP considera insuficient, una expo-sició pública perquè tothom sabés la transcendència i un pronunciament específic i contundent de l’Ajun-tament sobre el perill del consum de drogues.

(16)

arribar un llibre escrit fa vint anys per encàrrec del Ministeri de Sanitat per quatre professionals, entre els quals hi és ella mateixa, sobre la hipòtesi de la lega-lització de les drogues, la prevenció i el tractament, reinversió i situació legal de les persones afectades per desmitificar aquest assumpte. Insisteix que, com a govern, fan complir la llei.

Es dóna per tractada.

c) Declaracions de Grup

No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-sidència aixeca la sessió a les dotze hores i quinze minuts.

Acta de la sessió celebrada el dia 13 de febrer de 2007 i aprovada el dia 13 de març de 2007

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 13 de febrer de 2007, s’hi reuneix la Co-missió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixe-ment, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maravillas Rojo i Torrecilla, Ignasi Fina i Sanglas, Joana Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Xavier Basso i Roviralta, i M. Àngels Esteller i Ruedas, assistits pel secretari ge-neral de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

També hi són presents els Srs. Jordi Torrades i Aladren, gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, i Albert González i Orduna, director de Serveis de Comerç i Consum.

Excusen la seva absència les Imes. Sres. i l’Im. Sr.: Montserrat Ballarín i Espuña, Pere Alcober i Solanas, Immaculada Moraleda i Pérez i Dolors Martínez i Gesa.

S’obre la sessió a les setze hores i quaranta mi-nuts.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comunica la resolució se-güent:

Únic. De la gerent municipal, de data 22 de gener de 2006, que adjudica a la societat Tu y Yo dos ami-gos, SCCP el contracte de gestió del punt d’infor-mació i servei de bar-cafeteria del barri del Bon Pas-tor, per un període de dos anys, i un cànon anual de 5.040 euros.

b) Mesures de govern c) Informes

A la Comissió:

1. Presentació informe de comerç 2005.

El Sr. Portabella indica que els regidors ja disposen de l’informe i passa a fer-ne una síntesi. Diu que el comerç de la ciutat va bé i creix tant el nombre de persones empleades en l’àmbit del comerç com la producció del sector. L’any 2005 el sector terciari bar-celoní ha registrat el major creixement de l’ocupació des de l’any 2000, amb un augment del nombre d’as-salariats del 4,8%, i se’n beneficien tant les activitats emergents com les branques més madures que el composen. Destaca que la facturació ha estat de 37.082 milions d’euros –el 14% del PIB de la ciutat–, té 165.241 llocs de treball –un 2% més respecte de l’any anterior–, i la superfície comercial és de més de 6 milions de m2_{. Seguidament, mostra el mapa}