Barcelona
econòmica
Indicadors econòmics
de
Barcelona
Núm.0
Ajuntament
de
Barcelona
Àrea
d'Economia
iEmpreses
Àrea
d'Economia iEmpreses
Departament
d'Estudis Barcelona econòmicaIndicadors econòmics de Barcelona Núm. 0
Juny
1988 Edició:Ajuntament
de BarcelonaRegidoria
d'Edicions i PublicacionsDisseny gràfic:
Ferran Cartes
Impressió:
Grafos,S.A. Art sobre
Paper
Índex
Introducció 5
Síntesi 6
I. Població
1.1. Evolució dela
població
residentaBarcelona 111.2. Distribució dela
població
peredats. Piràmide d'edats 121.3. Canvis de residènciacapafora del
municipi
141.4.
Canvis
de residènciaper àreesde destinació 151.5. Canvisde residència per àreesde destinació
i
categories professionals
16II.
Ocupació
II. 1. Mercat detreball 19
11.2. Estructura de
l'ocupació
assalariadaaBarcelona 20III.
Habitatge
111.1.Construcció
d'habitatges
iprojectes
visats 25IV. Consum i preus
IV.1.Consum d'electricitat 29 IV.2.Consum d'electricitat segonsusos 30
IV.3. Consum degasos 31
IV.4. Consum
d'aigua potable
32IV.5. Entrades de verduresifruitesaMercabarna 33
IV.6. Matriculació de vehicles 34
IV.7.Consum de ciment 35
IV.8.
índex general
depreus alconsum 36V.
Transports,
comunicacions i turismeV.1. Tràfic de mercaderies
pel
Port de Barcelona 39V.2. Tràfic de mercaderies per
l'Aeroport
deBarcelona 40V.3. Trànsit d'avionside
passatgers
per
l'Aeroport
de Barcelona 41V.4. RENFE. Trànsit de
passatgers
i tràficde mercaderies 42V.5. Utilitzaciódel
transport
públic
urbà 43V.6. Confèrencies
telefòniques
efectuadespels
abonatsde Barcelona 44
V.7. Oferta hotelera i derestauració 45
VI.
Enquestes
deconjuntura
VI.1.
Enquesta
turística(oferta hotelera)
50VI.2.
Enquesta
comercial agranssuperfícies
52 VI.3.Enquesta
alcomerçdetallista 54Annex
Preus dels
habitatges
aBarcelona(1984-1987)
58Introducció
L'Àrea
d'Economia iEmpreses,
amb la informació recollida i seriada quepresenta
enaquest document,
pretén
iniciarlaconstrucció d'unasèrie d'indicadors econòmicsper alaciutat deBarcelona.
L'objectiu
ésposar al'abast detotsels
interessats,
ienespecial
delsgestors
públics,
uninstrument de
gestió
capaçde reflectir amb immediatesa i fiabilitatlainformació necessària i
imprescindible
perconèixeren cadamomentquin
ésl'estat real de la ciutat i de lasevaactivitat econòmicaisocial,
amés d'identificar lesgranstendènciesicicles de
mitjà
illarg
abast.Tot aixóesfarà enfunció de la
disponibilitat
ifiabilitat de lainformació existent.
En
aquest sentit,
éspropòsit
del'Area
d'EconomiaiEmpreses,
atravès del seu
departament
d'estudisien coHaboració amb la UnitatOperativa
d'EstadísticaMunicipal
i elsaltresdepartaments
i àrees del'Ajuntament
ques'escaiguin,
anaravançant
enl'explotació
estadísticail'anàlisi econòmica delainformació que el mateix
Ajuntament
recullarran dela sevaactivitat diària ique habitualment roman
desaprofitada
aefectes d'anàlisi sócio-econòmica.
A
més,
s'aniràavançant
enla recollida denovainformacióprovinent
de fontsexternesaixícom enla millora
—immediatesa,
desagregació,
fiabilitat—
d'aquella
dequè ja
esdisposa.
Finalment,
aterminimitjà,
no esdescarta efectuar estimacions de les grans
magnituds
macroeconómiques
—renda, PIB, inversió,
llocs de treballs creats,etc.—que
requereixen
unprocés
d'elaboracióméscomplex.
En
aquest
informeinicial,
laprimera
tascadesenvolupada
haestatbuscar
quina
esla informació dequè
espot
disposar
de formamésimmediata i menys costosa,tanten
gestions
ales diferents fontscom enprocés
d'elaboració.D'aquesta
informació,
que ésbàsicament la querecull la U.O.
d'Estadística,
n'hem seleccionataquelles
variables quecreiem mésinteressants i necessàries per alsnostres
objectius.
Enconcret, són variables relativament
heterogènies
amb elnexecomú del'àmbit territorial de
referència,
el de constituir indicadors méso menysdirectes de la realitat sócio-econòmica de la ciutat i quees
poden
agruparsotagrans
epígrafs: producció,
mercatdetrebal,
consum,població
ienquestes
deconjuntura.
S'ha
procurat
disposar
també d'una sèrie que abasti l'actualdècada,
perales variables
emprades,
que s'enumerenal'índex.Aquestes
sèriesserveixen per identificar les tendències icontextualitzar la informació
conjuntural.
En relació amb lainformació recollidaen
aquesta
primera
fase enshan
preocupat
especialment
tresaspectes:
graude fiabilitat de lainformació
obtinguda,
lapossibilitat
d'obtenir-la ambun retardmínimper
períodes
detemps
relativamentcurts(mesos
otrimestres,
segonstipus
devariables)
i àmbit de referència ciutat de Barcelona.Dela informació que
aquí
esrecull,
elproblema
mésimmediat ambquè
enshem d'enfrontar aterminicurtés el dela sevadisponibilitat
amb elmenorretard
possible,
més quela sevafiabilitat,
atèsque la
fiabilitat de la
major
part
deles dadesesdóna persuposada
perdiverses raons, com ara
l'experiència
delpersonal
d'Estadística dedicatal'obtenció i eltractament
d'aquestes
dades,
iel fet queesrecullendirectamentde la fonti amb el detallila
desagregació requerits
peralaseva
publicació.
Pel cap
alt,
elsproblemes
de fiabilitat que teòricamentpoden
presentar-se
són elspossibles
errorsperla utilització de dadesprovisionals
mensualsotrimestrals queafinald'any poden
presentar
lleugeres
correccions. Creiem que val lapenadecórreraquest
petit
risc,
que mainoafectaràlesgrans línies tendencials de les
sèries,
perpoder
oferirunadeterminada informació trimestralmentino a final
d'any.
Entot cas,al comentari
posterior
sèrieasèries'especifica
amb detalltotelque
pot
afectarlafiabilitat i ladisponibilitat
de la informació.En
aquest
númeroinicial, presentem
com a annex unaanàlisi sintèticasobreuntema
puntual,
el dels preus delshabitatges
nous aBarcelona.És
elnostrepropòsit
que,acadanúmerod'aquesta publicació,
s'hiincorpori
un annexsobrealgun
temapuntual
enbaseal'anàlisid'informació d'interès
general
que per lasevaimportància
i/o pocadivulgació
mereixen unadifusióal mésàmplia possible.
Enllestit
aquest
primer producte
queaquí
espresenta,
lanostratascaes
dirigirà
amillorar l'abastilaqualitat
dela informació iaassegurarnel'edició de forma
periòdica, possiblement
cada trimestre.Amb
aquest
únicobjectiu
de serveia laciutat, agraïm
atoteslespersones, empreses i institucions laseva
col4aboració,
que ha fetpossible
aquest
treball i els demanemunesforç
futurperconvertirenrealitat la
disponibilitat
d'unconjunt
d'indicadors econòmics de la ciutatQuadre
de síntesi
Indicador
Producció
(indirectes)
Consum d'electricitatusoscials.-indtrals.
(Gwh)
Consum de ciment
(prov.) (tm)
Conferències
telefòniques
internacionals(milers)
Projectes d'habitatges
visats(prov.) (unitats)
Habitatges
acabats(unitats)
Tràfic de mercaderies
pel
Port
-Total
(milers
detm)
-Càrrega general (milers tm)
Tràfic de mercaderies per
l'Aeroport
-Total
(tm)
-Interior(tm)
-Internacional(tm)
Tràfic de mercaderies per RENFE
(milers tm)
Transport públic
urbà(milions)
Trànsit de
passatgers
perl'Aeroport
-Total
(milers)
-Interior(milers)
- Internacional(milers)
Trànsit de
passatgers
per RENFE(milers)
Oferta hotelera
-Placesahotels de4 i5 estrelles
Mercatde treball
Taxa
general
d'atur(Barcelona ciutat) (%)
Taxa
general
d'atur(Barcelona prov.) (%)
Taxa
general
d'atur(Catalunya) (%)
Aturtotal
Atur
juvenil (16-24 anys)
AturmasculíAtur femení
Contractacions
registrades
per l'INEMConsumi preus
Consum d'electricitat
(usos domèstics) (Gwh)
Consum de gasos
- Canalitzat
(milions tèrmies)
-Butà-propà
domèstic(milions tèrmies)
Consum
d'aigua (usos privats) (milers
m3)
Mercabarna. Entrada de fruites i verdures
(milers tm)
Matriculació de vehicles
(prov.) (vehicles)
IPC Barcelona
(%)
Espanya (%)
Població
Població resident estimada
(milers
depersones)
- Creixement
vegetatiu (naix.-defunc.)
-Saldo
migratori (immigr.-emigr.)
Enquestes
deconjuntura
Enquesta
turística. Activitat hotelera.Enquesta
comercial peragranssuperfícies.
Enquesta
comercial peradetallistes.Període Dada 4t.tr.87
684,2
4t.tr.87 385.300 1987 9.807 1987 17.919 1987 2.771 198716.875,4
19875.988,4
1987 44.062 1987 24.458 1987 19.604 1987 2.306 4t.tr.87117,3
1987 6.680 1987 4.335 1987 2.345 1987 12.098 1987 9.008 Des.8717,4
Des.8720,4
Des.8719,2
Des.87 118.402 Des.87 38.923 Des.87 58.754 Des.87 59.648 1987 220.091 4t.tr.87259,2
4t.tr.87371,0
4t.tr.87155,4
4t.tr.8743.681,2
lr.tr.88158,9
4t.tr.87 50.560 Des.870,5
Des.870,3
1987 1987 1987 1.760 -1.449 -11.009 Variació(%)
s/mateixperíode
any anterior 1987/869,2
25,4
-1,5
-5,8
-15,2
-12,0
1,2
5,6
7,2
-2,1
-0,3
0,4
17,3
12,3
18,1
19,2
54,2
-10,2
-2,7
7,2
-2,2
-13,1
15,9
15,0
1,0
9,6
11,8
5,6
7,1
10,6
29,3
8,6
5,9
-2,7
0,2
3,3
33,6
5,9
4,6
-0,7
13,5
-57,6
TendènciaAccentuació delatendència
positiva.
Accentuació delatendència
expansiva.
Continua la tendència creixent.
Notable canviala tendència.
Manteniment de latendènciaala baixa.
Mantéla tendència
negativa.
Expansió
continuada de lacàrrega
desembarcada.Segueix
latònicanegativa.
Persisteix la tendència
negativa.
Recuperació
devolumsanteriors.Es confirma latendència
positiva.
Trencament delatendència
negativa.
Es confirmal'evolució
positiva
iniciada el 1986.Augmenta
la tendènciapositiva.
Es manté la tendència
positiva.
Recuperació després
d'uns anysd'estancament.Continua
augmentant
l'ofertadequalitat.
Canvien la tendència.
Confirmació dela tendència.
Confirmació dela tendència.
Tendeixa unarelativa estabilització.
Forta acceleració de la tendència.
Continua la tendència creixent.
Segueix
lalleugera
tendènciapositiva.
Continua l'evolució
negativa.
Manteniment del nivell deconsum.
Continua la tendència lleument
expansiva.
Alentiment de la tendència.
S'accentuala diferència relativa amb el total
d'Espanya.
Creixement
ajustat
alesprevisions.
Segueix
lapèrdua
de residents de dret.Aparent
desceleració d'una evoluciónegativa.
Confirmació d'una evolució
negativa.
4t.tr.87 s/4t.tr.86- Lleu
augment
del nivelld'ocupació
de lesplaces
hoteleres. 4t.tr.87 s/4t.tr.86-Estabilització de les vendes per motius estacionals. 4t.tr.87 s/4t.tr.86
-Manteniment d'una tendència
lleugerament negativa.
Síntesi
Gairebétotesles variables
econòmiques
referides directamentoindirectamenta activitato consumhan evolucionat
força
favorablementdurantel 1987iconcorden amb la tònica
generalitzada
derecuperació
econòmica viscudaa
Catalunya
iatot l'Estatespanyol
durant el mateixany. En
efecte,
lamajoria
delsindicadors mostrenunaevoluciófavorableen relació amb 1986
i,
enaquells
dequè disposem
d'informaciómés
desagregada temporalment,
al darrertrimestrede1987es
reprodueix
lamilloraen relació amb el darrer trimestredel'any
anterior.
Comaindicadordel'activitat
productiva,
és claral'evolució al'alça
delconsum
d'energia
elèctrica,
tant deles activitats secundàriescomterciàries. En
aquesta
mateixalíniademilloradelsnivellsd'activitat,
s'ha de destacarla disminució de l'atur
registrat —especialment
deljuvenil
ielmasculí—,
toti conviure amb unlleuger
increment delfemení,
enelcontextgeneral d'incorporació
accelerada de la dona almón del treballen els darrers
temps.
Parallelament durante el 1987 esprodueix
unnotable increment enrelació ambl'any
anterior(29,3 %)
delnombre decontractes
registrats
perl'INEM,
tantdels acollitsa mesuresde fomentcomdels quenohoestan. D'altra
banda,
resulta tambésignificatiu
que, perprimer
cop des de1982,
el nombre depassatgers
transportats
permitjans públics
urbans,
unflux molt condicionatpels
viatges obligats
per motiu detreball,
augmenti,
ni quesigui
lleument.La
producció
alsector de la construcciónotéunadinàmicatanclara.L'indicador indirecte que constitueix elconsum de cimentésclarament
expansiu (18,1 %), però
les dades sónal nivellprovincial.
Al mateixtemps,
el nombred'habitatges
acabatsalaciutat de Barcelona continuadisminuint
(-10,2 %),
si bé el nombre deprojectes
visatspel CoHegi
d'Arquitectes
queprevisiblement
es construiranen untermini d'unodos anys—,
augmenta
espectacularment (+54,2 %);
arabé, aquestes
darreres dades són per al
conjunt
de laprovíncia
i no és arriscat pensarqueen
aquest
casla dinàmica delaprovíncia
no téperquè
coincidiramb la de la
ciutat,
queté unsproblemes
de saturació i d'encarimentaccelerat dels preus de sól molt intensos.
El
transport
de mercaderies constitueixunaltre indicador indirected'activitat
econòmica,
encaraquenodisposem
d'informació delprincipal tipus
detransport,
eltransport
percarretera.Així,
mentrehihaunnotableincrement del
transport
perferrocarril,
disminueixen eltransport
marítim i aeri. En elprimer
cas,a causadel descens de lesexportacions
de ciment i de lesimportacions
decereals;
el segon,enelcontextde les dificultats
operatives
del'Aeroport
del Pratidelsaeroports
de larestade l'Estatespanyol.
Caldestacar, tanmateix,
l'increment del tràfic internacional
aeroportuari
i, sobretot,
l'augment
del moviment de
càrrega general
alport,
vertaderaespecialització
relativa,
afavorit sobretot per l'increment dels, intercanvis comercials amb l'exterior.Pel que fa alsector
turístic,
lesúniques
dades d'entrada de visitantscorresponen al trànsit aeri. El 1987esconsolida la tendència
positiva
enl'entrada de
passatgers
iniciada el 1985 per als internacionals i el 1986per als
interiors,
després
d'unllarg període
de davalladaoestancament.Adiferència de
l'any anterior,
elspassatgers
de vols interiores creixenmés
(11,8 %)
que els d'internacionals(5,6 %).
Tanmateix,
segonsl'opinió
delshotelers,
el darrer trimestre de 1987presenta
unaIleumillora enrelació amb el mateix trimestre de
l'any
anterior.Quant
al'ofertade
places d'allotjament,
mésindicativa de la dinàmicatendencial que de la
conjuntural,
el 1987 s'incrementaen un4,9
%respecte
al'any anterior, percentatge
que arriba al10,6
%en els hotelsde4i 5 estrelles. Fins
aquí pel
que fa als indicadors d'activitat.Respecte
als deconsum, els indicadorssón tambépositius
sensegairebé
excepcions.
Aixípassa amb elconsumd'electricitat d'usos domèstics—increment del
8,6
% el 1987 sobreel1986—,
si bé hi haunalleudesceleració al darrer trimestre de 1987 enrelació amb el mateix
trimestre de
1986,
motivadasegurament
per labonança
climàtica delpassat
desembre.Quant
alconsumde gas—encaraquenodisposem
dedesagregació
delsusosindustrials— s'ha incrementaten un2,4
%després
de la recessió de 1986. Continualatònica de substitució degasos, amb variacions
positives
del canalitzat davant delbutà-propà,
amb tendènciaala baixa bàsicamentpera usosdomèstics i de tracció.
Altres indicadors deconsummés indirectesomés
amplis
funcionalment tambétenen un
comportament
expansiu,
des delmésponderat
de les entrades de fruites i verduresaMercabama fins alamatriculació de vehicles que creix de l'ordre d'un
17,3
% al darrertrimestre de 1987enrelació amb el mateix trimestre de
l'any
anterior,
si bé la informació és per al
conjunt
de laprovíncia
de Barcelona.Calremarcar,
finalment,
que el 1987 subsisteixen i s'accentuenunasèrie
d'estrangulacions
estructurals,
la mésimportant
delesquals
éslapoblació:
el creixementvegetatiu
continuasentnegatiu,
toti que hihaunacertamillora enrelació amb
l'any
anterior,
deguda
a unadisminucióen el nombre de
defuncions,
i el saldomigratori
tambéesnegatiu
ambunnotableempitjorament
enrelació amb el 1986. D'altrabanda,
encaraquealesdadesdisponibles
nohi hadesagregació
pergrups de
productes,
l'IPC continua creixent aBarcelona per damunt deldel
conjunt
del'Estat,
talcompassa des de finals de 1985. Un elementparadigmàtic
i sensdubte pocponderat
al'hora d'establirl'esmenfiit
índex de preus, alhora molt vinculat als procesos
migratoris,
ésl'increment de preus de
l'habitatge.
Enconcret,en observacions efectuades el 1984 i el
1987,
elpreu perm2
útild'habitatge
nous'incrementaentreel 15 i el 93 %enpessetes
constants iun 51 i un 154 %en termescorrents, segons el barri de la
ciutat de
què
estracti.,.;••?
•
•';
••••tl
1.1. Evolució de la
població
resident
Creixemen vee10,11
aBarcelona
Immigrants
(d)
Emigrants
(e)
Saldomigratori
e)
Evolució total(c+f)
Població estimada*s)
Població INE(milers)
Any
Naixements(a)
Defuncions(b)
1975 27.976 13.763 14.213 12.586 11.567 1.019 15.232 1.778 1.751
1976 27.897 16.023 11.874 10.386 9.640 746 12.620 1.794 1.816
1977 25.297 14.107 11.190 10.621 13.621 -3.219 7.971 1.806 1.887
1978 23.917 14.303 9.614 6.961 14.773 -7.812 1.802 1.814 1.903
1979 22.465 14.069 8.396 8.850 15.769 -6.919 1.477 1.816 1.907
1980 20.311 14.134 6.177 8.919 16.780 -7.861 -1.684 1.814 1.753
1981 19.123 14.302 4.821 5.218 8.790 -3.572 1.249 1.815 1.761
1982 17.973 14.007 3.966 5.598 15.236 -9.638 -5.672 1.810 1.772
1983 16.440 14.908 1.532 9.269 20.134 -10.865 -9.333 1.800 1.770
1984 15.598 14.812 786 11.198 21.103 -9.905 -9.119 1.791 1.769
1985 15.190 16.057 -867 13.214 21.824 -8.610 -9.477 1.782 1.702
1986 14.413 16.089 -1.676 8.932 15.919 -6.987 -8.663 1.773 1.704
-1.449 10.3 -11.009 1.760
Notes:*
Població estimada perl'Àread'Economia iEmpreses incorporantales dades de padróde 1981 les altes per omissióproduïdesenelquinquennisegüenti refent la sèrieen
base al saldovegetatiui al saldomigratori.Les dues sèries de poblaciófan referenciaa31/Des, de cada any, ambl'excepciódel període1980-1985 que és referidaa31/Març
de l'anysegüent.
Font: Elaboraciópròpiaamb dades facilitadespelServei d'EstadísticaMunicipalde l'Ajuntamentde Barcelona.
Variació1987/1986
Naixements: -4 %
Creixement
vegetatitu:
13,5
%Defuncions: -5%
Immigrants:
16,0
%Saldo
migratori:
-57,6
%Emigrants:
34,3
%Evoluciótotal
de la
població:
-0,7
%(c+f
/població 1986)
Comentari
Seguint
la tendènciadels darrersanys,lataxa de natalitat de 1987torna adisminuir
(entre
el 1975i el1987,
els naixements s'han reduïtala
meitat). Aquesta
éslaprincipal
causad'un creixementvegetatiu
negatiu
perterceranyconsecutiu;
la disminucióenel nombre dedefuncions nomésha evitat l'accentuació
d'aquest
fenomen,
que semblainevitable a
mitjà
termini.La fortavariacióen el saldo
migratori
condiciona elcomportament
de la variable al darrer decenni.Lacausamésdirecta haestat el
notableincrementdel nombre
d'emigrants,
queno hapogut
sercompensat
perl'augment
més moderatde laimmigració.
L'agregació d'aquests
doscomponents,
creixementvegetatiu
isaldomigratori,
dónacom aresultatunaevoluciónegativa
de lapoblació
del'ordred'un
0,7
%enrelació amb la de 1986.L'evolucióde les dades facilitades perl'INEnoconcorda amb la que
esderivaria
d'aplicar
alapoblació
del'any
anterior lasumadel saldomigratori
i delsaldovegetatiu.
Això ésa causaquelapoblació
inscrita alspadrons
éssempre inferiorala reala causad'errors involuntaris.Aquesta població,
enels anyssegüents
al delpadró,
es vadonant d'alta a mesuraqueté necessitat de demostrar lasevaresidència. Aixòprovoca que la
pèrdua
realdepoblació quedi
emmascaradaa causad'aquest tipus
d'altes i que la diferènciaentrelapoblació
quecomptabilitza
l'INEl'any
anterioralpadró
ambladel mateixpadró
sigui
méselevada delcompte.
Per aixòs'haconsiderat interessant ferl'estimació d'una sèrieno afectada per
aquest
fenomenpurament
registral.
Sèrieenquè, lògicament,
lapoblació
totalésunamicasuperior
aladerivada delsregistres padronals però
que mantéunacoherència amb l'evolució dels saldos
migratoris
ivegetatius
que les
dades
provinents
de les rectificacionspadronals
que recull l'INE notenen.
1.2. Distribuc ó de la
població
de Barcelona per edats
1981 1986
Variació
Edats
població
(%)
població
(%)
1986/1981(%)
0-14 376.955
21,32
305.31617,94
–19,0
15-24 265.754
15,03
265.77615,62
0,0
25-64 887.940
50,22
878.43151,62
–1,1
65 i+ 235.980
13,35
252.28914,82
6,9
no consta 1.557
0,08
— —total 1.768.186 100 1.701.812
1
100,00
—3,8
Font: Dades recollidespelServei d'EstadísticaMunicipalde l'Ajuntamentde Barcelona.
Variació 1986-1981
(segons
dadespadronals)
Variació total: —
3,8
%(0-14)
anys :—19,0
%>65 anys :
6,9
%12
Comentari
Segons
les dades delpadró
de1986,
l'evolució de lapoblació
residentala ciutatenel
quinquenni
1981-1986 haestat claramentnegativa
perpartida
doble.Peruncantó,
lapoblació
total ha disminuït enmés de66.000 persones—
un
3,75
% del total i perl'altra,
italcoms'observaala
piràmide
d'edats i reflecteixl'indicador,
l'interval d'edats quepateix
unadavalladamésespectacular
és la dels nensigent
jove
fins als14 anys— 71.000 menys que cinc anysenrere. La tendència
compensatòria
veper l'increment de les persones demésedat,
enconcretde 65 imésanys. L'evoluciótantdel creixement
vegetatiu
comdel saldo
migratori
fa pensar queaquesta
tendènciaal'envellimentdePiràmide d'edats. Barcelona 1986
(milers d'habitants)
90
1.319 imés
4.089 85-89
10.206 80-84
18.731 75-79
26.543 70-74
32.478 65-69
46.798 60-64
52.719 55-59
54.394 50-54
47.713 45-49
51.223 40-44
54.222 35-39
52.744 30-34
60.968 25-29
68.350 20-24
62.362 15-19
65.548 10-14
51.859 5-9
39.667 0-4
70 60 50 40 30 20 10 10 20 30 40 50 60 70
Dones
3.903
10.571
22.185
33.937
41.487
46.840
57.233
60.973
59.708
50.618
54.923
57.860
56.807
60.828
65.431
64.633
61.775
49.135
37.333
1981 L1986
1.3. Canvis de residència
Intervals d'edats
cap
a
fora del
Persones
municipi
(Per
intervalsd'edat) (1984-1986)
Distribució de la
població
resident % ombre
0-15 12.271
20,9
19,4
16-25 10.890
18,5
15,6
26-35 13.765
23,4
13,3
36-55 12.545
21,3
25,4
56-65 4.878
8,3
12,5
>65 4.497
7,6
13,8
Total 58.846
100,0
100,0
Font: Dades recollidespelServei d'EstadísticaMunicipal del'Ajuntamentde Barcelona. Elaboració pròpia.
Comentari
El
comportament
del'emigració
en el darrertrienni,
pel
que esdisposa
d'informació i segons lesedats,
confirma la tendènciaal'abandó de la ciutatcom a residència habitual per
part
de lagent
mésjove
en unpercentatge
superior
que no pas la
gent
demésedat.Mentre queel 1986 la
gent
de menys de 36 anysrepresenta
el48,3
%de la
població
de laciutat,
deltotald'emigrants
enel trienni1984-1986,
els
d'aquesta
edatsignifiquen
el62,8
%.Una tendència inversa s'observaentrelarestade la
població,
però
molt
especialment
entreaquells
de>55 anys,quepot
ajudar
aexplicar
el fenomen relativamentrecent de l'envelliment de la
població
resident.14
D'aquestes
dades,
se'npot
deduir que lespersonesque deixenBarcelona peranar aresidirfora dela ciutatsón
majoritàriament
lespersones
joves
ien edat detreballar,
entre 16i35anys,forçats potser
perla
major
facilitat de trobar feina o unhabitatge
mésassequible
oamb relació
qualitat/preu
mésfavorable forade Barcelona. Lamenorpropensió
de les persones demés edata marxar vemotivadabàsicament per l'escassetat derecursos, que els
impedeix
canviar deresidènciaamb facilitat.
Aquests
comportaments,
considerats de formaconjunta,
permeten
preveureque en un termini
mitjà
s'accentuarà la tendència observada1.4. Canvis de residència per àrees de
destinació
(1980-86)
.1980-83 1984-86
Regions
dedestinació Persones
(%)
Persones(%)
Resta CMB 15.454
25,3
14.94725,4
Resta prov. Barcelona 14.852
24,4
16.30027,7
Resta
Catalunya
6.0149,9
6.70811,4
Resta món 24.620
40,4
20.89135,5
Total 60.940
100,0
58.846100,0
Mitjana
anual 15.235 19.615Comentari
Considerant les
emigracions
delperíode
1980-1986endossubperíodes,
esconstatal'existència d'un ritmed'emigració
diferentenels dos intervals
(15.235
i19.615),
amésd'uncertcanvienles àrees dedestinacióentre els dos
subperíodes.
Per destinacions i
comparant
entre ells els dossubperíodes,
s'observaque l'únic flux queesmanté constanten la totalitat del
període
éselquees
dirigeix
ala restademunicipis
de laCMB. Els fluxsverslarestadela
província
de Barcelona i larestadeCatalunya
van enaugment
enel segon
subperíode
en relació amb elprimer,
en detriment dels queesdirigeixen
capala restadelmón,
que cal pensar que bàsicamentéspoblació originària
de larestad'Espanya
quetornaalsseus llocsd'origen.
1.5. Canvis de residència per àrees de destinació i
categories professionals
(1984/1986)
(%)
Grups
professionals
Resta CMB Resta Barcelona RestaCatalunya
Resta Món Distribució residents segonsprofessió
(1+2+3)
2,4
3,9
3,2
3,6
3,3
3,5
(4+5+6)
7,4
8,8
10,2
9,4
8,9
5,6
(7+8+9)
17,1
16,7
13,7
12,3
14,9
10,5
(10+11+12)
19,8
11,8
12,6
14,1
14,7
14,3
13
33,4
36,5
35,1
36,6
35,6
24,9
14
5,2
5,7
6,6
5,5
5,6
16,6
15
14,7
16,6
18,6
18,5
17,0
24,6
Total
100,0
100,0
100,0
100,0
100,0
100,0
1. Directius de l'Administraciopúblicai empreses. 2. Directius delcomerç.
3. Directius de serveispersonals.
4. Professions liberals. 5. Tècnicssuperiors. 6. Altres tècnics.
7. Artistes,esportistes, religiososi FF.AA. 8. Quadresintermedis del terciari.
9. Administratius i venedors.
10. Treballadors de les comunicacions itransports.
11. Treballadors dels serveispersonals.
12. Treballadors de la indústria il'agricultura. 13. Menors i estudiants.
14. Jubilats.
15.Dones,mestresses de la llar.
Font: Dades recollidespelServei d'EstadísticaMunicipal del'Ajuntamentde Barcelona. Elaboraciópròpia.
Comentari
A
partir
deltotald'emigracions
de residents de Barcelonaeneltrienni
1984-1986,
s'hapretès
ferunaanàlisi de la destinaciód'aquestes
persones pergrans àrees i grups
professionals.
Comparant
el totald'emigrants
amb l'estructura dels residents pergrups
professionals,
s'observenunasèrie decaracterístiques
que calremarcar.Peruna
part,
elsprofessionals
agrupats
sotal'epígraf
deprofessionals
liberals,
tècnicssuperiors
i altres tècnics hanemigrat
en unaproporció
molt per sobre delseu pes sobre eltotal delapoblació
resident-un
8,9
% delsemigrants
sobreun5,6
% dels residents.Elmateixes
pot
dit dels actiusagrupats
sobre elsepígrafs
d'artistes,
esportistes, quadres
intermedis delterciari,
administratius ivenedors,
que,tot i queno
representen
mésenllà del10,5
% delapoblació
resident,
hanrepresentat
gairebé
el15 % delsemigrants
en elperíode
1984-1986.
16
Un
comportament
mésequilibrat
és elque esdónaen elconjunt
format
pels
actius menysqualificats,
quevénenasignificar
alvoltantdel
14,5
%tantdelsemigrants
comdels residents.Pel que fa alsmenorsi
estudiants,
s'ha de matisar la fortadiscrepància
-35,6
% delsemigrats pel
24,9
% dels residents- enelsentit que
aquest
darrerpercentatge
estàinfravalorat,
ja
queno esconsideren els menors encara noescolaritzats.
En
definitiva,
abandonen la ciutatcom alloc de residència els actius mésqualificats
i mésjoves,
menys de 35-40 anys,amés d'una
proporció
elevada dejovent
encaraescolaritzat.Per contra, els queno marxen osi hofan ésambuna menor
intensitat,
sónelsjubilats
iles mestresses decasa. Es adir,
unsegment
11.1. Mercat de treball
Taxa gra. d'atur
(%)
(1)Àmbit
Barcelona-ciutat ProvínciaBarcelonaCatalunya
18,18
21,57
19,88
18,48
21,99
20,33
(1)Totes lestaxesesrefereixenalapoblacióactiva segons elpadróde 1986.17,40
20,40
19,21
Atur
registrat
Des.85 Des.86Variació Des 87
Atur total
registrat
123.673 125.694 118.402-5,8
%Atur
juvenil (16-24 anys)
47.134 45.891 38.923-15,2
%Atur masculí 70.315 66.756 58.754
-12,0
%Atur femení 53.358 58.940 59.648
1,2
%Aturatssense
ocupació
anterior 27.272 29.060 24.229-16,6
%Prestacions 48.938 46.639 44.596
-4,4
%Altesdemandes
d'ocupació
12.792 15.490 19.46725,7
%Baixes demandes
d'ocupació
16.066 17.725 21.20919,7
%Altes llocs treball oferts 3.194 3.948 2.018
-48,9
%Contractes de treball
registrats
11.095 13.952 18.82434,9
%- acollits
a mesures de foment 5.164 6.608 9.271
40,3
%
-noacollitsa mesures de foment 5.93 7.344 9.553
30,1
%Font: Dades de l'INEM recollidespelDepartamentd'Economiaaplicadade l'UAB.
Comentari
La darrera informació
disponible
esla referida al desembre del'any
1987.
Comparant
amb les dades del mateixperíode
del'any
anteriorressalta un
conjunt
de fets que acontinuacióesdestaquen.
Comanotes més
positives
hi ha el descensen el nombre d'aturatsregistrats
en un5,8 %,
resultat d'una evolució moltpositiva
entotselsseus
components
ambl'excepció
de l'atur masculí.L'aturfemeníregistrat
augmenta
en momentsde reactivacióeconòmicaperl'increment de
possibilitats
od'expectatives d'ocupació
que aixòimplica
pera unamàd'obraen
part
dereserva.Aquesta percepció general
concordaria,
perexemple,
ambel notableaugment
del nombre de contractes de treballregistrats,
de l'ordre d'un 35 %mésque un anyabans.
Coma
punt
menyspositiu,
destacar l'estancament del nombred'aturatssensedreta
prestació
-per sobre del 62 % delsregistrats.
Pel que fa lataxa
d'atur,
la de Barcelonaescompara favorablementtantamb la
provincial
comamb la referida al total deCatalunya,
encaraque la valoracióen el darrerany és mésmarcadaperal
conjunt
provincial.
11.2. Estructura de
l'ocupació
assalariada
1986 Distribució sectorial dels traballadors assalariats adscritsal'INSS.
Municipi
de BarcelonaSector CNAE 1986 Nombre treball. Variació s11985 1986 Barcel. Cat. %
1 Producció
agrària
155 1.3 23.82Producció ramaderia 88 -1.1 3.7
3 Serveis
agrícoles
iramaders 10 11.1 3.74
Repoblació cinegètica
238 -12.8 49.45 Silvicultura 31 34.8 20.5
6 Pesca 90 42.9 27.5
0
Agricultura, Ramaderia,
Silvicultura i Pesca 612 0.3 13.911 Extracciói
preparació
de combustibles sòlids 37 -5.1 3.112 Extracció de
petroli
i gas natural 13 225.0 7.413 Refi de
petroli
75 -23.5 5.614 Extracció i transformació de minerals radioactius 5 66.7 100.0
15
Electricitat,
gas i vapor 9523 -5.7 70.816
Captació, depuració
i distribuciód'aigua
1785 0.2 56.31
Energia
iAigua
11438 -4.8 59.221 Extracció i
preparació
de minerals metàllics 21 -25.0 19.122 Producció i
primera
transformació demetalls 4430 -3.6 43.823 Extracció de mineralsno metàllicsni
energètics
302 -4.7 8.224 Indústries de
productes
mineralsno metàllics 4561 -4.0 21.625 Indústria
química
30647 3.8 50.52 Transformacióde Minerals No
Energètics. Química
39961 1.9 41.831 Fabricació
productes
metülics 22065 -3.7 28.832Construcció
maquinària
5878 -1.2 21.033 Construcció de
màquines
d'oficina i ordinadors 1746 -5.2 94.234 Construcció de
maquinària
imaterial elèctric 12687 -0.3 33.935 Fabricació de materialelectrònic 4550 6.5 50.8
36 Construcció d'automòbils 30005 -2.5 70.0
37 Construccions navalsi
reparacions
652 -31.0 48.238 Construcció d'altre material de
transport
493 -9.5 28.139 Fabricació instruments de
precisió
2023 -10.0 43.23 IndústriaTransformadora dels Metalls 80099 -2.6 39.3
41 Indústries de
productes
alimentaris,
begudes
i tabac 14719 1.1 25.643 Indústria tèxtil 20167 -3.7 20.5
44 Indústria cuiro 1204 -3.2 15.3
45 Indústria del
calçat,
vestit i confecció 10805 -1.8 33.946 Indústria fusta i mobles fusta 4247 -8.0 16.4
47
Paper,
artsgràfiques
iedició 18617 -7.2 43.548 Transformaciócautxú i
plàstics
7935 -4.7 27.449 Restaindústries manufactureres 3149 -9.6 52.1
4Altres Indústries Manufactureres 80843 -4.0 27.0
5 Construcció 33305 7.8 36.5
61
Comerç
al'engròs
33881 17.0 52.362
Recuperació
deproductes
489 3.2 32.963 Intermediaris del comerç 1069 49.1 45.0
64
Comerç
al detall 54596 8.1 49.365 Restauració i cafès 14827 8.5 51.2
66 Hostaleria 5224 3.2 41.7
67
Reparacions
6304 8.1 28.26
Comerç, Restauració,
HosteleriaiReparacions
116390 10.6 47.871
Transport
per ferrocarril 2598 -1.9 86.072 Altres
transports
terrestre 19467 3.8 54.273
Transport
marítim 90 50.0 69.274
Transport
aeri 10793 5.9 95.675 Activitats annexesal
transport
10793 4.7 68.976 Comunicacions 9913 -14.9 76.2
7
Transports
iComunicacions 44351 -1.1 64.081 Institucions financeres 31466 -8.6 68.7
82
Assegurances
11069 -5.1 80.683 Auxiliars financers i Activitats immobiliàries 2653 16.4 53.9
84 Serveis alesempreses 23677 22.3 67.4
85
Lloguer
debéns mobles 435 16.0 63.386
Lloguer
debéns immobles 862 4.1 68.28 Institucions
Financeres, Assegurances,
ServeisalesEmpreses
70162 1.8 69.1Distribuciósectorial dels traballadorsassalariatsadscrits a l'INSS.
Municipi
de Barcelona 19861986
Nombre Variació
1986 Barcel.
Sector CNAE treball. s11985 Cat. %
91 Administració
pública
42999 5.8 54.892
Sanejament
ineteja
11895 11.8 56.593 Educació i
investigació
20540 6.7 48.994 Sanitati serveis veterinaris 24353 0.8 60.6
95 Assistència social i altres serveis 14181 4.4 63.6
96 Serveis recreatius i culturals 10756 17.1 55.0
97 Serveis
personals
6396 6.9 47.098 Serveis domèstics 2587 —2.4 71.0
99
Representacions
diplomàtiques
iorganismes
internacionals 150 —21.5 68.89 Altres Serveis 133857 6.0 55.5
Total 611018 2.8 44.6
Font: Dades de l'INSS facilitades per la COCINB.
11.2. Una
aproximació
al'estructura de
l'ocupació
assalariada
aBarcelona
Donada la inexistència d'uncensindustrial actualitzat que faciliti
l'anàlisi i l'estudi de l'estructura
productiva
d'un àmbit territorialdeterminat,
calrecórrer aaproximacions
per altres viesalternatives,
unade les
quals
ésla filiació dels assalariatsal'INSS.Comtotavariable queesvol utilitzar pera unafunció queno és
estrictament perala
qual
haestatpensada,
presenta
determinatsproblemes
que s'intentenexplicar
i superar quanésfactible. El mésimportant d'aquests problemes,
potser
l'únic realmentrellevant,
éslapèrdua
de fiabilitat queexperimenta
aquesta
variable quan s'intentaaplicar
a àrees relativament reduïdespels problemes ja
coneguts
de lesempreses amb més d'una
planta productiva
adiferentsmunicipis
olaseparació
deseuiplanta,
ubicades tambéendiferents demarcacions.Limitant elnostreestudiala ciutat de
Barcelona,
és obvi queaquesta
qüestió
espot presentar
ambfreqüència,
sobretotrespecte
ales grans imitjanes
empresesindustrials,
ipot
originar
unasobrevaloració de laciutat com a seude
força
indústries que tenenlaplanta
afora.Una altra consideracióatenir molt
present
és que nomésestractadetreballadors
assalariats,
i pertantl'estructuraocupacional
resultantnoha de sernecessàriament
equivalent
al'estructuraproductiva
basadaennombre
d'empreses,
atès que, endeterminats sectorsi segonsaquines
àrees de
Catalunya,
és molt rellevant lapetita
empresa, familiarono,senseassalariats.I
lògicament aquí
no esconsiderenaquests ocupats
autònoms.Així,
en funciód'aquesta
informació,
l'estructuraproductiva
deBarcelona segons els
ocupats
assalariats el 1986 seria agrans tretsaquesta:
Agricultura
:0,1
%Indústria :
34,7
%Construcció :
5,5
%Serveis :
59,7
%Aquesta
distribució de la mà d'obra assalariada per granssectorsreflecteix clarament la
importància
delterciari,
toti quejunt
amb el dela construcciósón
segurament
elsmésinfravalorats quan es mesurenpel
nombred'ocupats
assalariats,
atès quesónmolt nombrosos elsestabliments comercials i de serveis sensetreballadors afiliats al'INSS.
A la construcció cal
comptar
ambunaproporció
elevada detreballadors donats d'altacom aautònoms i que treballenabase de
subcontractacions. Els
ocupats
alprimari
són,
lògicament,
unapart
marginal
del total.Comparant
l'estructura de Barcelona enrelació amb el total deCatalunya,
s'hauran de tenir moltencompte
les limitacionsd'aquesta
informació
respecte
alapossible assignació
incorrecta de treballadorsd'una empresa al
municipi
dela seu oestablimentprincipal
en lloc defer-ho al
municipi
on realment treballen. Normalmentaquest
biaix seràafavor de Barcelona per la concentració deseus i serveis administratius
centrals. Unamostra
força
clara i moltsignificativa pel
volum detreballadors serà el pes del subsector de
producció
i distribuciód'energia
elèctrica,
gas i vapor aBarcelonaenrelació amb el total.Segons
aquesta informació,
gairebé
el71 % dels assalariatsd'aquesta
activitat treballenaBarcelona. Sembla méscorrecte pensar que
aquest
percentatge
correspon als treballadorsd'empreses
amb seucentral aBarcelona
però
senseseparar els que treballenaaltres indrets deCatalunya.
A subsectorscom arael d'institucions financeres i assegurances
també sembla claruncertbiaixafavor de Barcelona. El mateix passa
amb el
transport
ferroviari i aeri.Fetes
aquestes consideracions,
espot
entrar en l'anàlisi de les xifresmésrellevants. En
total,
més del 44 % dels treballadors assalariatsafiliats al'INSS treballena Barcelona. La
pràctica
totalitat delssubsectors del terciari —amb
l'excepció
d'hostaleria ireparacions
superen de
llarg
aquest
valor i confirmenl'especialització
de la ciutatcom asubministradora de serveis i la clara
polarització d'alguns
subsectors enella.
Entre les activitats
industrials,
se'n detectenunesquantes
ambvolums
d'ocupació força significatius
i moltpolaritzades
aBarcelona.Són,
amés delja
citat subsector deproducció
i distribuciód'energia,
laindústria
química (50,5 %)
i el de construcció de vehicles automòbils(70 %).
La resta ésquantitativament
poc
important
o bé elseupes estàpersotade la
mitjana.
En darrer
lloc,
caldria analitzar les variacionsexperimentades
peraquest
volumd'ocupació
en relació ambl'any
anterior per conèixerquines
activitats han incrementat odisminuït elsseusnivellsd'ocupació.
Nomésenscentraremenels sectorsi
tipus
d'activitats ambunmajor
pes sobre el total.
Entre elssectorsque enel
període
1985-1986 haurien disminuït deforma més notable elsseusnivells
d'ocupació destaquen
dins elsserveis,
el d'institucions financeres(-8,6 %),
comunicacions(-14,9 %)
i assegurances
(-5,1 %).
Entre elsindustrials,
paper i artsgràfiques
(-7,2 %),
fusta(-8,0 %)
iproducció
i distribuciód'energia
elèctrica(-5,7 %).
Al cantó
positiu,
laquímica (3.8 %),
fabricació de material electrònic(6,5 %),
construcció(7,8 %),
elcomerç,restauració ireparacions
(entre
un 17 % iun 8%),
serveis ales empreses(22,3 %),
activitatsimmobiliàries i auxiliars financers
(16,4 %)
i lamajor
part
dels serveispúblics
i serveispersonals.
'
•
••
.
,
,
•
"
.
'
•
'
•
,
-,.
•
•.•
. . „..
,■•• •••.•
....•••
r
•
•
.•
•
•
•
r
'
:
.;
„ •
• .
•
111.1. Construcció
d'habitatges
i
projectes
visats
Projectes d'habitatges
visatspel CoHegi d'Arquitectes
(prov.
Barcelona)Habitatges
acabats(Barcelona ciutat)
Any
UnitatsAny
Unitats1982 19.211 1982 5.221
1983 16.188 1983 4.011
1984 13.644 1984 3.254
1985 15.260 1985 3.456
1986 11.621 1986 3.085
1987 17.919 1987 2.771
Font: Direcció Gral.d'Arquitecturai Habita ge de la Generalitat de Catalunyai EstadísticaMunicipal.
Variació Variació
87/86 4t.tr.87/4t.tr.86
Projectes d'habitatges
visats54,2
%123,5
%Habitatges
acabats—10,2
% n.d.Comentari
L'any
1987 semblaunany d'inflexiópel
que faal'evolució claramentala baixa que
seguia
el visat deprojectes d'habitatges
finsa1986. Unincrement del
123,5 %, comparant
el 4t. trimestre de 1987 amb elmateix
període
del'any
anterioridel54,2
% pertotl'any,
semblaconfirmar-ho.
Aquest
augment
enel nombre deprojectes
visats s'ha de traduirenunincrement d'activitatperalsectorenels propers dos anys
(1988-1989)
o com amínimen unmanteniment dels nivells d'activitat deldarrerany.
•t•
't'"•••
••••
.■•••• •
•7*
IV.1. Consum
Any
(1electricitat
aBarcelona
2n. tr.
(Gwh)
3r. tr. 4t. tr.
Total
lr. tr. valor absolut núm. índex
1975 2.093
100,0
1976 3.094
106,6
1977 3.107
107,0
1978 3.078
106,0
1979 3.309
114,0
1980 3.342
115,1
1981 3.314
114,2
1982 903 858 741 796 3.298
113,6
1983 959 856 733 814 3.362
115,8
1984 948 913 822 787 3.470
119,5
1985 928 914 832 870 3.544
122,1
1986 1.020 983 711 909 3.623
124,8
952
.imigh
982 4.035 Ak~
139,0
Font: Dadesd'ENHER,FECSA iHIDRUÑArecollides ipublicadesper EstadísticaMunicipal.
Variació
1987/1986 :
11,4
%4t. tr.87/4t.tr.86:
8,0
%Comentari
Lasèrie de dades deconsum
d'energia
elèctricaala ciutat deBarcelonamostrauncreixement
sostingut
enels darrersanys. Enconcret,en el
període
1985-1987,
l'increment haestatd'un16,3 %,
enrelació ambelnivell deconsum de
1984,
encaraquemés de la meitatd'aquest
augment
correspona1987.Un dels
aspectes
adestacar delconsumdel darrerany ésladisminució de l'estacionalitat
d'aquest tipus
deconsum, ambunadiferència màxima entreels nivellsextremsdeconsum trimestrals d'un
10,4 %,
noméscomparable
ala de 1985ambun11,5
%.L'explicació
d'aquest
fenomen sembla quepot
venir del'increment enel consumcomercial-industrial,
especialment
el debaixatensió,
queno vetancondicionat
pels
factors estacionalsiclimàticscomelconsum domèstic.IV.2. Consum d'electricitat segons
usos(participació s/total)
Domèstic Comercial-Industrial Tracció
% % % Total
1975
29,1
67,8
100,0
1976
29,2
67,8
100,0
1977
29,6
66,9
100,0
1978
30,6
65,9
100,0
1979
31,7
65,1
100,0
1980
32,0
64,8
100,0
1981
33,3
63,5
100,0
1982
32,4
64,7
100,0
1983
33,2
63,6
100,0
1984
33,3
62,8
100,0
1985
31,4
64,8
100,0
1986
32,4
64,0
100,0
31,7
100,0
Font: Elaboració pròpiaamb dades d'ENHER,FECSA i HIDRUNA facilitades per EstadísticaMunicipal.
Comentari
Analitzant l'evolució delconsumper usos o
tipus
deconsum, esconstata que l'increment mésaccentuatcorresponalconsum comercial
industrial,
especialment
el de baixa tensió. Pel que fa alconsum pera usosdomèstics,
tot iexperimentar
unavariaciópositiva
en termesabsoluts de
gairebé
un 9%,
perd participació
sobre eltotal,
atès que elconsum total hacrescutun
11,4
%.30
Latendència
seguida
d'ençà
l'any
1975 haestatla d'una disminucióenla
participació
sobreel totaldelconsumperpart
delsectorunaestructuradeconsum en una
proporció
de 31/32 %per alconsumdomèstic,
64/65 % per alcomercial-industrial iun3,6/3,9
%peral detracció.
productiu
engeneral
i unlleuger
incrementen elconsum domèstic finsal bienni 1983-1984.Enel darrer trienni s'inverteixla
tendència,
amb laqual
cosasembla queesprodueix
unacertamilloraen elnivellIV.3. Consum de gasos
aBarcelona
Consum total
Gas canalitzat
(milions
detèrmies)
Butà-Propà
(milions
detèrmies)
núm. índex
Totúl,
Doméstic
Industrial Tr '1981
100,0
1.802,4
913,7
625,2
60,3
228,2
1982
93,4
1.700,9
836,8
582,1
54,6
200,1
1983
96,1
1.821,2
787,9
579,8
29,5
178,6
1984
96,6
1.906,3
716,5
549,5
7,6
159,4
1985
103,9
2.024,4
769,5
581,3
44,4
143,8
1986
99,1
1.967,8
722,6
544,6
39,8
138,2
1987
101,4
2.084,0
670,5
530,1
40,6
99,8
lr.tr.
888,0
281,3
238,2
15,3
27,8
2n. tr.
555,5
113,9
81,7
6,2
26,0
3r.tr.
270,0
84,7
54,8
8,1
21,8
4t.tr.
371,0
190,6
155,4
11,0
24,2
Font Catalana de Gas,S.A. iButano,S.A. Dades recollides per EstadísticaMunicipal.Elaboraciópròpia.
Gas canalitzat
Butà-propà
Variació 1987/1986
Variació 4t. tr.87/4t. tr.86
5,9
7,2
% %
-7,2
-8,0
% %
Comentari
Lasèrieconfirmacom a
primera
ideaaretenir que elsdostipus
degasos
segueixen
unes tendències deconsum clarament diferenciades i agrans trets substitutives. Mentre que elconsum de gas canalitzat ha
mantingut
unatrajectòria
tendencialment alcistaenel darrerquinquenni,
elconsum debutà-propà,
especialment
el d'ús domèsticipertracció -les utilitzacions més
importants d'aquest tipus d'energia-,
segueix
unatendència claramentalabaixa,
marcada per lafortaestacionalitat
d'aquest
consum ila fortacompetència
delgascanalitzatimmergit
en unprocés
continuatd'expansió
ide modernització de laxarxa.
IV.4. Consum
d'aigua
potable
aBarcelona
Any
Consum total Consum
privat
milions
m3
n.índexs milionsm3
'
exs
1976
208,7
100,0
184,5
100,0
1977
203,1
97,3
181,7
98,5
1978
203,0
97,3
182,1
98,7
1979
206,6
99,0
185,8
100,7
1980
203,7
97,6
184,5
100,0
1981
196,3
94,1
174,7
94,7
1982
196,8
93,3
176,6
95,7
1983
187,6
89,9
169,7
92,0
1984
174,7
83,7
157,7
85,5
1985
185,5
88,9
169,1
91,7
1986
189,7
90,9
173,1
93,8
1987
190,2
91,1
173,5
94,0
lr. tr.
45,0
41,2
2n.tr.
48,4
44,1
3r.tr.
48,9
44,5
4t. tr.
48,0
43,7
m3:metres cúbics.
Font: UnitatOperativa d'AigüesPotables. Dades recollides per EstadísticaMunicipal.
Variació
32
Consum total
1987/1986:
0,26
%4t. tr.87/4t.tr.86:
-0,09
%Comentari
Lainformació
disponible
sobreconsumd'aigua potable
a la ciutat deBarcelonano
permet
desagregar
aquest
consum entrel'efectuat per lesunitats
domèstiques
iel referitaactivitats comercials i industrials.S'estan fent les
gestions pertinents
peraconseguir
la informacióambaquesta
desagregació.
Pel que fa alconsum
privat d'aigua,
s'observentrestendènciesdiferents,
seguides
en elperíode
1976-1987. Unprimer subperíode
d'estancament
(1976-1980),
unsegonenquè
elconsum disminueixsensiblement
(1981-1984)
i elstresdarrersanysdelperíode
enquè
sembla donar-seuna
recuperació
en elconsum,però
senseassolir elsnivells de deu anys enrere.
L'explicació d'aquest
comportament
claramentregressiu
en elperíode
1981-1987
segurament
s'ha de buscarenel descens de l'activitatindustrial manufactureraala
ciutat,
especialment
d'activitats querequereixen
volums relativamentimportants d'aigua,
com aradeterminats processos del
tèxtil,
pell, química
deconsum,alimentació,
etc.
Lavariacióen el darrer any sembla