LA SEGONA REPÚBLICA SOLUCIÓ DEMOCRÀTICA FRACASSADA IMPORTÀNCIA I

SOLUCIÓ DEMOCRÀTICA FRACASSADA

LA SEGONA

REPÚBLICA

FRONT POPULAR

BIENNI CONSERVADOR

BIENNI REFORMISTA

IMPORTÀNCIA I

CARACTERÍSTIQUES

I

II

III

IV

I

IMPORTÀNCIA I

_{CARACTERÍSTIQUES}

ESPERANÇA FRUSTRADA

PROJECTE MODERNITZADOR

UNA SOLUCIÓ DEMOCRÀTICA

CRISI MUNDIAL

La Segona República coincideix amb una època de

depressió i crisi econòmica mundial:

Fase de crisi econòmica capitalista (crisi de 1929): “la gran depressió dels anys trenta”

La conjuntura perjudica l'economia espanyola: Actitud de desconfiança de la patronal

Descens de les exportacions

Augment de l'atur i retorn d'emigrants: malestar social

La Segona República coincideix amb el reformisme de

l'Estat de Benestar a EUA :

Política d'inversions públiques per a incentivar l'economia i eixir de la depressió (New Deal de Roosevelt)

Política de reformes socials per a augmentar el nivell de

CRISI MUNDIAL

La Segona República coincideix amb la consolidació

de l'estalinisme

Consolidació de la Dictadura de Stalin a la URSS Augment de l'afiliació als partits comunistes al món

La Segona República coincideix amb l'ascens del

feixisme:

Règim feixista a la Itàlia de Mussolini

Arribada al poder del nazisme a l'Alemanya de Hitler (1933)

CRISI MUNDIAL

UNA SOLUCIÓ DEMOCRÀTICA

La Segona República és un intent democràtic de

resolució dels problemes i contradiccions

anteriors:

PROBLEMA POLÍTIC

PROBLEMA SOCIAL

PROBLEMA “REGIONAL”

PROBLEMA EDUCATIU

PROBLEMA MILITAR

PROJECTE MODERNITZADOR

La Segona República és la primera experiència

democràtica en la història d'Espanya:

Durant la Transició Democràtica, segona experiència, es

prengueren com a referència moltes de les reformes republicanes També, durant la Transició es tingueren en compte les dificultats i problemes de la vida democràtica d'aquesta època

La Segona República és l'etapa de reformes més

intenses de la història d'Espanya:

Modernitzar l'Exèrcit i les forces de seguretat Estendre la cultura i limitar el control de l'Església Reordenació territorial de l'Estat

Modernitzar l'economia i la societat Establir un Estat democràtic

BIENNI CONSERVADOR BIENNI REFORMISTA GOVERN PROVISONAL 1936 (Juliol) 1933 (novembre) 1931 (juny) 1931 (abril) 1936 (febrer) FRONT POPULAR

ETAPES DE LA REPÚBLICA

ESPERANÇA FRUSTRADA

La Segona República fou aniquilada amb un colp

d'Estat que no triomfà a tot el territori:

Uns historiadors es pregunten: ¿què passà?

Altres historiadors es pregunten: ¿per què fracassà el colp d'Estat en Juliol de 1936?

Per a explicar i comprendre de forma adequada la

Segona República caldrà considerar i relacionar:

Les conseqüències (efectes, resultats, reaccions …) LES ACCIONS (mesures, lleis, intervencions …) Les intencions

(raons, motius, factors …)

BIENNI REFORMISTA

O D'ESQUERRES

CONSEQÜÈNCIES DEL BIENNI

REFORMES DEMOCRÀTIQUES

PROCLAMACIÓ DE LA

REPÚBLICA

1. Proclamació de la República en una festa popular:

El 14 de abril de 1931, els ajuntaments d'Eibar, Barcelona, València … proclamen la república

El comité republicà proclama la Segona República a la Puerta del Sol de Madrid i assumeix el Govern

2. El Govern Provisional inicia les reformes segons el

pacte de Sant Sebastià:

Projectes de reforma agrària, militar i educativa Negociació amb nacionalistes catalans i bascos Convocatòria d'eleccions a Corts constituents

3. Victòria electoral de la coalició republicanosocialista

en juny de 1931: Govern d'Azaña

PROCLAMACIÓ DE LA

REPÚBLICA

REFORMES DEMOCRÀTIQUES

REFORMA MILITAR

REFORMA EDUCATIVA I

RELIGIOSA

REFORMA TERRITORIAL

REFORMA SOCIAL

REFORMA POLÍTICA

REFORMA POLÍTICA

•Districte electoral: província i capital •Repartiment d'escons majoritari corregit

•Candidatures obertes

•Sufragi universal ple (1932: sufragi femení)

B) SISTEMA DE PARTITS DE MASSES

•Partits estatals i regionals •Partits d'esquerra i dreta

•Partits republicans i contraris a la República Acabar amb el caciquisme Mobilitzar les masses: major participació política Derecha Regional Valenciana Acció Popular Catalana

Acción Popular, CEDA Agrario Renovación Española Tradicionalistas (carlins) F. E. / JONS DRETA Lliga Catalanista PNB PURA Republicano Radical

Derecha liberal Republicana CENTRE Esquerra Republicana de Catalunya ORGA Izquierda Republicana Radical Socialista PSOE PCE ESQUERRA Regionals Estatals PARTITS POLÍTICS

REFORMA POLÍTICA

Divisió de poders, però el legislatiu controla els altres dos

El President de la República elegit pel Congrés de Diputats

2. Estat integral

Estat unitari

Possibilitat d'autonomia regional

3. Estat social de dret

Legislació social i laboral Dret a l'educació i propietat Impostos progressius reals

4. Estat aconfessional

Assentar un règim polític democràtic

Constitució de 1931

Sufragi universal. Majoria d'edat als 23 anys Sistema

Llibertat d'associació, expressió y manifestació Habeas corpus

Ensenyament gratuït i laic

La riquesa subordinada als interessos de l'economia nacional : expropiació amb indemnització

L'Estat assegura la dignitat en les condicions laborals Estat aconfessional, llibertat religiosa

Servici militar obligatori (no quintes) Drets

i deures

Jutges i jurat popular: poder judicial

Govern i President de la República: poder executiu Divisió de

poders

Sobirania popular Sobirania

REFORMA SOCIAL

(Decrets de Largo Caballero):

•Jurats mixtes per a negociar patrons i treballadors

•Creació de Seguros Sociales i extensió de l'assegurança d'accidents

•Obligació d'emprar els camperols del municipi, jornada de 8 hores

B) LLEI DE REFORMA AGRÀRIA

•Expropiació amb indemnització de latifundis mal cultivats, assentant camperols sense terra

•Creació de l'Institut de Reforma Agrària per a dirigir i gestionar la reforma

Limitar la desigualtat Posar en cultiu més terres Convertir en propietaris a jornalers

REFORMA TERRITORIAL

Estatut de Núria aprovat en

referèndum a Catalunya amb un 99% dels vots

Aprovat pel Congrés (sep. 32):

Govern de la Generalitat Cooficialitat del català

Poders en matèria educativa i cultural, social i ordre públic

B) ALTRES PROJECTES

País Basc: projecte d'Estella no aprovat per tots els ajuntaments

Galícia, arriba a redactar un esborrany Unir als espanyols en la diversitat: Estat no centralista Satisfer la demanda d'autogovern o d'algunes regions

REFORMA EDUCATIVA I RELIGIOSA

Dret al divorci, cementeris civils Supressió del pressupost de l'Estat al manteniment del culte i clergat

Prohibició d'exercir l'ensenyament als ordes religiosos, dissolució de jesuïtes

B) REFORMA EDUCATIVA

Construcció de 10.000 escoles

7.000 nous mestres funcionaris: Escoles gratuïtes de l'Estat

Programes de difusió cultural:

Missions Pedagògiques Teatre la Barraca,

Universitat d'estiu de Santander Acabar amb el control ideològic de l'Església Noves relacions Església -Estat Estendre la cultura i l'educació

REFORMA MILITAR

A) CREACIÓ D'UN COS DE SEGURETAT

Creació de Guàrdies d'Assalt responsables de l'ordre públic

Llei de Defensa de la República

B) MODERNITZACIÓ DE L'EXÈRCIT

Reducció d'oficials: passe a la reserva, retirs per antiguitat

Nou reglament sobre ascensos Tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa (dirigida per Franco)

Desapareixen els Tribunals de Honor de Justícia Militar Despolititzar l'exèrcit: obediència al poder civil Acabar amb les rivalitats internes Millorar la dotació i formació

CONSEQÜÈNCIES DEL BIENNI

REAGRUPAMENT DE LA DRETA

DESUNIÓ DE L'ESQUERRA

VICTÒRIA ELECTORAL DE LA

DRETA

A) ENFRONTAMENT ENTRE ELS SOCIALISTES

Entre moderats (Prieto, Besteiro) i radicals ( Largo Caballero) Entre els socialistes (demanen més reformes) i els

republicans (moderar les reformes)

B) ENFRONTAMENT DE LA CNT AMB ELS

GOVERNS REPUBLICANOSOCIALISTES

Per la lentitud de la reforma agrària

Por la repressió de les insurreccions camperoles: Castilblanco, Casas Viejas, etc.

B) ENFRONTAMENT ENTRE ELS REPUBLICANS

Republicans de centre esquerra (Azaña) amb republicans de centre dreta (Lerroux) per les reformes

A) CREACIÓ DE LA CEDA ( CONFEDERACIÓN

ESPAÑOLA DE DERECHAS AUTÓNOMAS)

Aliança dels partits conservadors estatals i regionals ( liderats per Acción Popular de Gil Robles)

Coalició contra les reformes (agrària, territorial, religiosa, militar)

B) ENFORTIMENT DELS PARTITS MONÀRQUICS

Reagrupament dels monàrquics: Calvo Sotelo Militarització dels carlins (requetès)

C) APARICIÓ DE GRUPUSCLES FEIXISTES

Falange Española, dirigida per José Antonio Primo de Rivera Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS)

REAGRUPAMENT DE LA DRETA

A) LES ELECCIONS LEGISLATIVES DE NOVEMBRE

DE 1933 DONEN LA VICTÒRIA A LA COALICIÓ DE

LA DRETA

La llei electoral afavorí la coalició de la CEDA que obtingué 115 diputats de 450

Els resultats electorals foren complexos:

Cap partit ni coalició té majoria absoluta per a formar un govern estable Els partits de centre dreta (Lerroux) amb 156 diputats componen els diversos governs

B) INESTABILITAT DELS GOVERNS

Els governs del centre dreta depenen del suport de la CEDA Canvis constants de ministres i governs

INSURRECCIÓ D'ASTÚRIES

CRISI DEL BIENNI

PARALITZACIÓ DE LES

REFORMES

BIENNI CONSERVADOR

III

PARALITZACIÓ DE LES

REFORMES

Derogació dels decrets de Largo Caballero

Fre a la reforma agrària Devolució de terres als antics propietaris latifundistes

B) DETINDRE LA REFORMA TERRITORIAL

Retard en la transferència de poders a la Generalitat

Cancel·lació del projecte d'estatut d'autonomia del País Basc

Empitjoren les condicions laborals Ambient de revenja al camp Radicalització dels partits nacionalistes catalans Rebuig del PNB

PARALITZACIÓ DE LES

REFORMES

Dotació d'un pressupost per a l'Església

Prohibició de la coeducació

D) RECUPERACIÓ DE L'INTERVENCIONISME MILITAR

“Estat d'excepció” permanent Militars africanistes a llocs clau de l'administració: Franco, cap de l'Estat Major de l'Exèrcit El Vaticà segueix sense reconéixer l'Estat espanyol republicà Increment de la repressió Augment de la rivalitat dins de l'Exèrcit

CRISI DEL BIENNI

1. Escàndols de corrupció dels partits de centre

dreta (“estraperlo”)

2. Feixistització de la CEDA

Proposta de Gil Robles de modificar la Constitució de 1931

Gil Robles “dóna suport” de forma “accidental” als governs republicans de centre dreta

Atracció per les mesures repressives i autoritàries del model nazi (Nuremberg)

3. Negativa de l'esquerra a la participació en el

govern de ministres de la CEDA: “Abans

Viena que Berlín”

INSURRECCIÓ D'ASTÚRIES

A) Etapes de la insurrecció d'octubre de 1934:

Vaga general a algunes ciutats (convocada per la UGT i la CNT) en protesta per les contrareformes i contra un futur govern de la CEDA

El Govern declara l'“estat de guerra” Revolució d'Astúries:

Els comités obrers governen Astúries (dirigeixen els transports, la sanitat, l'educació i administració)

Els sindicats obrers formen un exèrcit popular, suprimeixen els diners i regulen l'abastiment d'aliments

Proclamació de la República Catalana

INSURRECCIÓ D'ASTÚRIES

B) Repressió de la insurrecció:

El Govern envia l'Exèrcit (tropes legionàries) per acabar amb la insurrecció, enfrontament durant dues

setmanes

L'Exèrcit vencedor fa presoners 30.000 revolucionaris, alguns són torturats i afusellats

1.200 obrers i 450 militars moren, quasi tres mil ferits El Govern de la Generalitat de Catalunya és

empresonat. Suspensió de l'Estatut

Líders polítics d'esquerra són confinats en un vaixell a Barcelona, altres són empresonats per impulsar la insurrecció

INSURRECCIÓ D'ASTÚRIES

C) Conseqüències de la repressió i les

contrareformes:

Els successos d'Astúries divideixen més la dreta La por a la dreta feixista provoca una major unitat de l'esquerra a tot Europa

La repressió d'Astúries impulsa una aliança dels partits reformistes d'esquerra

D) Victòria del Front Popular:

Formació del FRONT POPULAR, coalició electoral dels partits republicans (centre esquerra), PSOE, PCE, UGT i el suport de la CNT

16 de Febrer de 1936, eleccions legislatives Victòria electoral del Front Popular

CONSPIRACIÓ MILITAR

REANUDACIÓ DE LES

REFORMES

FRONT POPULAR

REANUDACIÓ DE LES REFORMES

restablir les reformes

A) AMNISTIA PER A LS PRESOS D'ASTÚRIES

B) REORGANITZACIÓ POLÍTICA

Azaña, president de la República; Casares Quiroga, president del Govern

Govern format sols per republicans d'esquerra

C) CONTINUACIÓ DE LA REFORMA AGRÀRIA

Noves lleis restablint les del primer bienni

Brusca acceleració del repartiment de terra en aplicació de la Llei de Bases

Radicalització dels partits de la dreta:

“quan pitjor millor”

REANUDACIÓ DE LES REFORMES

Inici de negociacions per a l'estatut basc i gallec

F) NEUTRALITZAR LES AMENACES COLPISTES

Franco traslladat a Canàries Mola enviat a Navarra

Augment dels afiliats a la Falange: “ dialéctica de los puños y las pistolas”

Espiral de violència

CONSPIRACIÓ MILITAR

1. MALESTAR ENTRE ELS MILITARS

ANTIREPUBLICANS

3. CONSPIRACIÓ MILITAR

Mola prepara des de Febrer el colp militar a través d'instruccions reservades” als colpistes

Negocia la ajuda d'Itàlia i Alemanya Les fases a seguir devien ser:

1. Sublevació de totes les casernes a juliol de 1936 2. Execució d'opositors, suports civils

3. Sanjurjo president de la Dictadura Militar

3. FRACÀS PARCIAL DEL COLP MILITAR:

COMENÇA LA GUERRA CIVIL