Descripció del processos erosius de la platja de Ca’n Pere Antoni (Palma) utilitzant l’evolució de la línia de costa utilitzant la tècnica End Point Rate (EPR)

Texto completo

(1)Descripció del processos erosius de la platja de Ca’n Pere Antoni (Palma) utilitzant l’evolució de la línia de costa utilitzant la tècnica End Point Rate (EPR) NOM AUTOR: Cristina Mas Riera DNI AUTOR: 43173438-T NOM TUTOR: Guillem X. Pons. Memòria del Treball de Final de Grau. Estudis de Grau de Grau en Geografia Paraules clau: Ca’n Pere Antoni, Palma, Evolució línia de costa, End Point Rate. de la UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. Curs Acadèmic: 4rt. Cas de no autoritzar l’accés públic al TFG, marqui la següent casella:.

(2) ÍNDEX Llista de figures..........................................................................................................................III Llista d’acrònims........................................................................................................................III Resum.........................................................................................................................................IV Capítol I .......................................................................................................................................1 1. Introducció...................................................................................................................1 1.1. Definició del problema.................................................................................1 1.2. Metodologia i objectius................................................................................1 2. Els sistemes platja – duna............................................................................................1 Capítol II.......................................................................................................................................4 3. Àrea d’estudi: Platja de Ca’n Pere Antoni...................................................................4 4. Característiques antròpiques........................................................................................6 5. Geologia.......................................................................................................................8 Capítol III......................................................................................................................................9 4. Metodologia.................................................................................................................9 5. Resultats......................................................................................................................11 Capítol IV....................................................................................................................................18 6. Conclusions................................................................................................................18. Agraïments................................................................................................................................20 Referències bibliogràfiques....................................................................................................21. II.

(3) III.

(4) Llista de figures Figura 1. Criteris morfològics per la gestió litoral de les Illes Balears basats en les Corves de sensibilitat dels sistemes platja –duna de les Illes Balears. Font: Rodríguez et al. 2002, Roig, (2005) Figura 2. Platja de Ca’n Pere Antoni, localització del sistema platja – duna. Font: elaboració pròpia Figura 3. Localització de la platja de Ca’n Pere Antoni . Font: Elaboració pròpia Figura 4. Canvis en el paisatge de la platja de Ca’n Pere Antoni, 1956 - 2002 – 2012 Font: elaboració pròpia Figura 5. Abocaments puntuals. Font: IDEIB. Elaboració pròpia Figura 6. Abocaments conductius. Font: IDEIB. Elaboració pròpia Figura 7. Estat de l’aigua després de realitzar les anàlisis a la platja de Ca’n Pere Antoni. Font: IDEIB Figura 8. Metodologia utilitzada per determinar l’evolució de la línia de costa. Font: elaboració pròpia Figura 9. Evolució per als diversos períodes de temps analitzats des del 1956 fins al 2002. Font: Article Evolució de la línia de costa de la platja d’Es Trenc Figura 10. Evolució Ca’n Pere Antoni. Font: elaboració pròpia. Font: elaboració pròpia Figura 11. Restaurant localitzat damunt d’una duna amb un cordó dissuasori per a la protecció de la vegetació psammòfila, actuació realitzada fa uns 3 anys. Foto: Cristina Mas Riera Figura 12. Posidonia oceanica a la zona de la línia de costa. Foto: Cristina Mas Riera Figura 13. Espigó esquerra de la platja Foto: Cristina Mas Riera. Figura 14. Espigó dret de la platja. Foto: Cristina Mas Riera Figura 15. Tub pluvial a peu de platja. Foto: Cristina Mas Riera Figura 16. Tub pluvial soterrat per l’arena. Font: elaboració pròpia Figura 17. Mur de formigó a peu de platja (a dalt trobem el passeig marítim). Foto: Cristina Mas Riera Figura 18. Escales que donen accés a la platja rompen el sistema de platja – duna. Foto: Cristina Mas Riera Figura 19. Canvis de dinàmica litoral 2002 – 2006, sistema EPR. Font: elaboració pròpia Figura 10. Canvis de dinàmica litoral 2006 – 2008, sistema EPR Font: elaboració pròpia Figura 21. Canvis de dinàmica litoral 2008 – 2010-2011, sistema EPR Font: elaboració pròpia Figura 22. Canvis de dinàmica litoral 2010-2011 – 2012, sistema EPR Font: elaboració pròpia Figura 23. Evolució de la platja per a cada període analitzat. Font: elaboració pròpia. Llista d’acrònims SIG: Sistema d’Informació Geogràfica DSAS: Digital Shoreline Analysis System EPR: End Point Rate AOR: Average of Rates. IV.

(5) Resum La platja de Ca’n Pere Antoni està localitzada dintre el terme municipal de Palma, aquest fet fa que sigui una platja urbana i amb presència de molts de factors antròpics que la condicionen, com són serveis de salvament i socorrisme, accés per a minusvàlids, para-sols, hamaques... Però també compta amb altres elements antròpics, com són espigons als costats de la platja i tubs per on s’aboca aigua depurada. La principal afluència amb la que compta la platja és de visitants locals degut a la seva localització. L’objectiu és analitzar si en aquesta zona hi ha una pèrdua o increment de sediments. Per poder saberho es realitzaran unes línies de costa de cada any que es vulgui analitzar mitjançant un programa de Sistema d’Informació Geogràfica (SIG), també es tindrà un línia de base per després poder fer el procés evolutiu mitjançant el programa Digital Shoreline Analysis System (DSAS). Aquest programa ens permet veure si hi ha hagut un retrocés o augment de la sedimentació i en quines zones aquest procés és més acusat. El programa es basa en realitzar uns transsectes amb les línies de costa segons el període evolutiu que es vol analitzar. En el nostre cas va des del 2002 fins al 2012. Aquests transsectes projectaran si hi ha hagut un retrocés de sediments o una acumulació, la seva equidistància és de 25 metres, dels quals surten 65 transsectes on es podrà observar l’evolució. El resultat obtingut és que la platja té una tendència a la pèrdua crònica de la superfície de la platja des de fa anys amb una marcada erosió a la zona est de la platja, encara que hi ha hagut una minva en la pèrdua de sediments.. V.

(6) Capítol I. Introducció i Sistema platja – duna. 1. Introducció. A partir de la segona meitat del segle XX destaca la creixent influència de l’home com un factor més entre els processos i formes litorals (Woodroffe, 2002; Finkl, 2004). A les Illes Balears les platges són la principal atracció per al sector turístic, aquest fet ens du a tenir una bona gestió. Però el mal ús i la mala planificació han conduit a la destrucció dels sistemes platja – duna, uns espais molt dinàmics i fràgils. L’arena de les Illes Balears està formada essencialment per materials bioclàstics, és a dir, fragments d’organismes marins. Per tant, si conservem o preservem ecosistemes marins i, sobretot, les praderies de Posidonia oceanica, es veurà reflectit en la platja. Les intervencions de l’home en la dinàmica litoral es separa en dos grans tipus: les directes i les indirectes, atenent els afectes sobre el balanç sedimentari o l’acció sobre un determinat espai costaner (Woodroffe, 2002; Masselink et al., 2003). Aleshores, la dinàmica natural del sistema platja – duna es basen en els canvis dinàmics de l’onatge segons si ens trobem en l’estiu o en l’hivern. Però degut a una mala gestió s’han edificat damunt de les dunes impedint que aquest sistema natural es pugui regenerar tot sol. Aleshores sorgeixen les regeneracions artificials mitjançant mètodes directes, es basa en transportar l’arena dels fons marí cap a l’exterior (aquestes pràctiques de regeneració no solen ser eficients ja que la mar sempre ho retorna) o bé explotant l’arena dels sistemes dunars. Però també hi ha la regeneració indirecte basada en construccions costaneres, com espigons, per interferir en la dinàmica litoral.. 1.1. Definició del problema La platja de Ca’n Pere Antoni, localitzat en el municipi de Palma, sofreix una gran pressió antròpica durant els mesos d’estiu degut a que és una platja metropolitana situada al nucli urbà de Palma. Però no sols sofreix aquest problema, també té emissaris d’aigües depurades i pluvials molt a prop de la costa i la instal·lació d’infraestructures com un restaurant o caseta de socorrisme.. 1.2. Metodologia i objectius L’objectiu del treball es veure si la platja ha sofert una disminució de superfície degut a les pressions antròpiques i si hi ha relació amb tots els elements antròpics que es localitzen en aquesta àrea. O, per altra banda, si la platja ha sofert un increment de sediments. Per poder-ho fer s’utilitzaran programes de SIG i una extensió anomenada DSAS per després poder fer una anàlisi dels resultats.. 2. El sistemes platja – duna Segons Rodríguez-Perea, et al. (2000), els sistemes platja – duna es formen des de la part submergida (zona de producció dels sediments) a la part subaèria (zona de sedimentació on trobem les platges i les dunes). En la zona submergida (infralitoral o nearshore) trobem la zona de la platja davall de la mar, va des del límit inferior del mesolitoral o zona de vaivé de l’onatge, fins a la isòbata (-40 metres de profunditat) on l’acció de les ones és nul·la sobre el fons marí. A l’infralitoral podem diferenciar dos sectors: el sector distal (els processos morfològics i dinàmics són més atenuats) i el sector proximal (és la part més activa pel que fa al transport de sediments cap a la costa).. 1.

(7) En la zona subaèria (mesolitoral o foreshore i supralitoral o backshore) és on trobem l’intercanvi de sediments entre la part submergida i la emergida o a l’inrevés. Però també succeeixen els intercanvis entre la zona emergida i les dunes. Una vegada s’ha arribat a la zona subaèria es troba ja el cordó dunar, dunes davanteres o foredunes, es troben a la part alta de la platja. A Ca’n Pere Antoni aquest sistema de platja – duna està molt deteriorat, és quasi inexistent, però encara queda un vestigi a l’entorn del cordó dissuasori que envolta el restaurant i el talús que es forma a final del mur del passeig marítim. Per tant, es varen instal·lar uns cordons dunars per a protegir-les dels visitants que van a la platja.. Figura 1. Criteris morfològics per la gestió litoral de les Illes Balears basats en les Corves de sensibilitat dels sistemes platja – duna de les Illes Balears. Font: Rodríguez et al. 2002, Roig, (2005). 2.

(8) Figura 2. Platja de Ca’n Pere Antoni, localització del sistema platja – duna. Font: elaboració pròpia. 3.

(9) Capítol II. Desenvolupament. 3. Àrea d’estudi: Platja Ca’n Pere Antoni. La platja de Ca’n Pere Antoni és una platja metropolitana situada al sud de la Ciutat de Palma. Té una llargària aproximada de 759,29 m i una amplada màxima de 38,31m, segons l’època de l’any en la qual ens trobem. Per tant, l’amplada mitjana de la platja és de 15 metres amb una àrea de 27949 m2. Compta amb un petit sistema platja – duna molt deteriorat degut a que té molta afluència de visitants durant tot l’any, però en especial durant els mesos d’estiu. Es varen establir uns cordons dissuasoris per a que els visitants no anessin per aquesta insipient foredune però no ho respecten, això pot ser degut a que, i és el més probable, la població no sàpiga el que signifiquen aquests cordons degut a que no hi ha panells informatius que ho expliquin (http://www.palmademallorca.es/portal/PALMA/home.jsp?codResi=1).. Figura 3. Localització de la platja de Ca’n Pere Antoni . Font: Elaboració pròpia. El fet de que estigui situada a la zona urbana de Palma provoca que hi hagi una altra antropització i s’hagin hagut d’instal·lar serveis i equipaments que la facin accessible per als visitants. Per tant, la platja està dotada amb 5 socorristes, un lloc per socorre, dues torres de vigilància, un punt d’accessibilitat per als minusvàlids, banys, abalisament i dutxes. La platja compta amb Bandera Blava des del 2010, això és degut a que compleix amb uns determinats criteris normatius (Llei de costes, Directiva de les aigües de bany, Directiva de les aigües residuals urbanes, etc.), de neteja i seguretat, i amb una informació i gestió ambiental adequades. Aquest guardó s'ha de renovar cada any. Aquesta és concedida anualment per la Fundació d’Educació Ambiental (FEE). Si es realitza una evolució comparativa mitjançant foto aèria de la zona i l’espai que l’envolta es pot observar que la platja de Ca’n Pere Antoni ha sofert grans canvis en 57 anys. Si s’observa la fotografia aèria de 1956 – 2002 – 2012 es pot veure que al voltant de la platja han sorgit molts elements antròpics que han desestabilitzat el sistema natural. Com són l’ampliació del port esportiu, la construcció de la. 4.

(10) via de circumval·lació, el passeig marítim i blocs d’edificis. Aquests grans canvis es concentren entre 1956 – 2002. Després de 2002 és poden observar alguns canvis de poca magnitud i pocs apreciables exceptuant un, la creació d’un restaurant a peu de platja. La construcció d’aquesta estructura ha suposat que li hagin llevat terreny a la platja i es posin més para-sols i hamaques damunt de la superfície arenosa.. Figura 4. Canvis en el paisatge de la platja de Ca’n Pere Antoni, 1956 - 2002 - 2012. Font: elaboració pròpia. 5.

(11) 3.1. Característiques antròpiques. La central elèctrica de Sant Joan de Déu va ser construïda als anys 60 i funcionà fins l’any 2002 en que fou tancada definitivament. Aquesta central durant bona part del seu funcionament va abocar cendres de carbó a les zones properes, Fornòs (1980) realitza un treball sobre l’abocament d’aquestes partícules als sediments de la zona. Actualment, es continuen trobant restes de carbó en la composició granulomètrica de l’arena (Del Valle, et al, 2012). Aquest efecte antròpic és molt habitual trobar-lo en sistemes litorals que hagin tingut relació amb extraccions mineres o amb la utilització d’aquests. Actualment, la platja de Ca’n Pere Antoni compta amb abocaments puntals per a les aigües pluvials, aquestes estructures són de formigó amb un diàmetre de 50 cm i estan a nivell del mar (figura 3). Però, també compta amb abocaments conductius que transporten aigües depurades, aquests tubs són de fundició dúctil amb un diàmetre de 100 m i una longitud de 1480 m de cap a la mar (figura4). Aquests tubs no surten directament de la platja de Ca’n Pere Antoni però els hi afecta degut a que estan molt a prop i els corrents marins transporten les aigües depurades de cap a la costa. Això pot ésser un problema si el procés de depuració no es realitza correctament.. Figura 5. Abocaments puntuals. Font: IDEIB. Elaboració pròpia. 6.

(12) Figura 6. Abocaments conductius. Font: IDEIB. Elaboració pròpia. Tot i així, cada any es realitzen mostrejos de la platja durant els mesos de temporada de bany (maig a setembre) per a controlar si l’aigua és bona per als banyistes. En la figura 5 es pot veure que les anàlisis realitzades d’aigua surten excel·lents per als banyistes. Per a les anàlisis d’aigua de la mar s’agafen les mostres a dos punts de la platja, el primer es localitza davant de la torre dels socorrista i el segon devora de l’espigó dret (aquestes anàlisis són quinzenals). També, de forma setmanal, s’analitza s’arena de la platja, en aquest cas s’agafen mostres cada 50 metres. Els encarregats d’analitzar aquestes mostres són els laboratoris municipals. I, per altra costat la Conselleria de Sanitat també realitza anàlisis per la seva compta per validar aquestes dades.. 7.

(13) Figura 7. Estat de l’aigua després de realitzar els anàlisis a la platja de Ca’n Pere Antoni. Font: IDEIB. Durant 1984 a la platja de Ca’n Pere Antoni es va realitzar la regeneració més important d’arena de dragat amb 80.166 m3 (Llorente-Nosti i Pons, 1997). Durant aquests darrers 10 anys no s’ha alimentat artificialment la platja.. 3.2. Geologia. La platja de Ca’n Pere Antoni està formada per materials que daten de l’època quaternària composta per llims, argiles i graves en la costa. Segons Jaume i Fornós (1992) els sediments arenosos al litoral de Mallorca són carbonatats i biogènics (70% de bioclasts). A això, li hem d’incloure les restes litoclàstiques terrígenes, a més de les de carbó ja esmentades.. 8.

(14) Capítol III. Metodologia i Resultats. 4. Metodologia. Per a poder complir amb l’objectiu del treball s’han utilitzat els sistemes d’informació geogràfica. Per tal de poder mesurar els canvis que s’han produït a la línia de costa s’han seleccionat tot un seguit de fotografies àrees de la Platja de Ca’n Pere Antoni. Les fotografies de 1956 i 1989 no estaven disponibles, per tant, s’han agafat les que si hi eren. En aquests cas han estat les dels anys 2002, 2006, 2008, 2010-1011 i 2012. Segons Fraile i Ojeda (2007) es recomanable observar períodes superiors a 10 deu anys per poder tenir un diagnòstic fiable del comportament evolutiu de la línia de costa. Una vegada s’han seleccionat les fotografies es sistematitzen per tal de poder extreure polígons lineals de cada una d’elles mitjançant un programa de GIS (GvSIG). Un cop tenim els shapes corresponents utilitzarem una eina anomenada Digital Shoreline Analysis System, DSAS (Thieler et al., 2003). Aquesta ens permet veure els canvis que ha sofert la platja en la línia de la costa. En aquest cas s’ha considerat oportuna una equidistància de 25 metres amb la qual s’han obtingut 65 transsectes de control al llarg de la platja.. Figura 8. Metodologia utilitzada per determinar l’evolució de la línia de costa. Font: elaboració pròpia. El resultat ens dona una evolució temporal en forma de gràfica on es podrà observar si la platja ha augmentat o ha disminuït i en quines zones. S’utilitzaran la mitjana de les taxes (AOR) del mètode. Aquest va ser desenvolupat per Foster i Savage (1989). Consisteix a calcular les taxes de punt final separades per totes les combinacions de línies de la platja sempre que hi hagi dues disponibles, i pot ser ampliat per incorporar l'exactitud de les dades de posició de la costa i de la magnitud de la velocitat de canvi mitjançant l'ús d'un criteri de temps mínim, aquesta evolució representa una evolució general. I, també utilitzarem la taxa de punt final (EPR), es calcula dividint la distància de moviment de línia de costa pel temps transcorregut entre els mesuraments de la primera i l'última (és a dir, la línia més antiga i la més recent de la platja), representa evolucions per períodes.. 9.

(15) A l’hora d’haver de seleccionar d’on agafar la línia de costa és pertinent treballar amb el punt màxim de l’arribada de l’ona, també anomenat swash. Altre aspecte que es tindrà en compte a l’hora d’haver de fer el transsecte serà l’acumulació de Posidonia oceanica a la platja, ja que es un referent de fins a on arriba l’onatge (Martín Prieto et al, 2010). Per tant, una vegada es tinguin digitalitzades les línies de costa de cada any, a partir del programa GvSIG, es realitzarà una línia base per tal de poder fer les comparacions dels diferents moments temporals amb el programa DSAS. A partir d’aquí es pot observar si hi ha erosió o acumulació de sediments. Aquest mètode ha estat utilitzat en altres estudis, com és el cas de la platja d’Es Trenc, catalogat com a ANEI. Aquest litoral es troba localitzat al terme municipal de Campos, entre sa Colònia de Sant Jordi i Ses Covetes. Aquest sistema platja – duna és un referent de conservació i gestió a tota l’illa de Mallorca, a més, és uns dels pocs paratges que s’ha aconseguit no urbanitzar. Encara així sofreix una gran afluència de visitants durant els mesos d’estiu, tant de locals com d’estrangers, fet que suposa que s’instal·lin estructures mòbils per als visitants, com és el cas de “xiringuitos”. Però no sols hi ha aquests problema, també hi ha pàrkings localitzats a prop del sistema platja – duna provocant que els visitants passin per damunt de les dunes per accedir a la platja, per tant, hi ha un seriós problema d’accessos incontrolats. Per tant, hi ha hagut una manca de gestió i planificació que ha provocat la degeneració i degradació de la zona amb unes conseqüències, com són els descens de sediments, de la superfície de la platja o la degradació del sistema platja – duna. Tots aquests problemes varen aconseguir que es realitzés una anàlisi de si havia perdut o no línia de costa la platja d’Es Trenc. La metodologia utilitzada va ser la DSAS, va calcular els metres acumulats i/o erosionats entre cada línia de costa a partir d’una línia de base paral·lela a la costa. Per tant, una vegada s’ha delimitat cada línia de costa de les diferents composicions temporals a partir de SIG, s’ha començat a utilitzar l’extensió d’Arcview, la DSAS. Es varen establir 84 transsectes perpendiculars amb una separació de 30 metres l’un de l’altre, el resultat és la relació entre l’erosió i l’acumulació. Aquest estudi es va basar en els anys 1956-1983, 1983-1990, 1990-1997, 1997-2002, 1956-2002. En les tres primeres etapes els resultats obtinguts és que hi ha un petit retrocés de la línia de costa. Però, a partir de l’any 1997 hi ha un augment greu del retrocés, sobretot a la meitat meridional de la platja. Les causes d’aquest retrocés son principalment antròpiques, degut als accessos incontrolats de la platja i a la retirada de Posidonia oceanica amb maquinària pesant, fet que provoca pèrdua de sediment i modificació del paisatge (Martín Prieto et al, 2010).. Figura 9. Evolució per als diversos períodes de temps analitzats des del 1956 fins al 2002. Font: Article Evolució de la línia de costa de la platja d’Es Trenc (Martín Prieto et al, 2010).. 10.

(16) 5. Resultats. A partir dels resultats obtinguts es pogut observar que estudiant un període superior a 10 anys la platja de Ca’n Pere Antoni ha tingut una pèrdua de sediments amb els anys (2002, 2006, 2008, 2010-2011 i 2012). La platja tendeix a tenir una disminució progressiva, fet que suposa que s’hagi de regenerar artificialment la platja cada any. En la figura 8 es pot observar que hi ha una correlació entre AOR i EPR, aquesta ens indica que la platja té aquesta tendència erosiva natural ja que les línies del gràfic van juntes a excepció del darrer tram on si es pot veure que hi ha hagut un retrocés de la platja que no té a veure amb la seva evolució. Evolució Ca'n Pere Antoni 1 0,5 0 1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43 45 47 49 51 53 55 57 59 61 63 -0,5. EPR,N,10,2 AOR,N,10,2. -1 -1,5 -2. Figura 10. Evolució Ca’n Pere Antoni. Font: elaboració pròpia. Font: elaboració pròpia. Aquest fet pot venir donat degut a que es va instal·lar un restaurant a peu de platja envaint part d’ella, a més de localitzar-se damunt d’una duna rompent el sistema de la platja. També pot venir donada per la retirada de Posidonia oceanica que es localitza en aquest punt, entre l’espigó de formigó i el restaurant. Aquesta política es realitza per als visitants de la platja ja que no els hi agrada veure-la així però que tampoc saben la funció que té dins el procés de regeneració de platges per mètodes naturals. Això també es realitza degut a la antiga Llei de Costes 22/1988 de 28 de juliol (B.O.E. 29-7-1988) en el seu capítol III, art.115, especifica que entre les competències municipals en els termes previstos per la legislació que dictin les Comunitats Autònomes s'inclou la de mantenir les platges i llocs públics de bany en les degudes condicions de neteja, higiene i salubritat, així com vigilar l'observança de les normes i instruccions de l'Estat sobre salvament i seguretat de les vides humanes. Modificada per la nova Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la llei 22/1988, del 28 de juliol, de Costes.. 11.

(17) Figura 11. Restaurant localitzat damunt d’una duna amb un cordó dissuasori per a la protecció de la vegetació psammòfila, actuació realitzada fa uns 3 anys. Foto: Cristina Mas Riera. Figura 12. Posidonia oceanica a la zona de la línia de costa. Foto: Cristina Mas Riera. La platja de Ca’n Pere Antoni té una tendència erosiva, la qual també pot venir donada pels espigons que es troben als costats de la platja, fet que pot provocar que els corrents marins hagin variat i en lloc d’aportar sediments sols se’n porta, provocant l’erosió de la platja. Altre fet important és que compta amb dos tubs grossos que són abocadors d’aigües depurades que desemboquen a la mar que també pot repercutir en la dinàmica litoral de la platja a l’hora de regenerar-se naturalment. A més de dos tubs fluvials que desemboquen a peu de platja i que quan plou se’n porten sediments de cap a la mar.. 12.

(18) Figura 13. Espigó esquerra de la platja. Foto: Cristina Mas Riera. Figura 14. Espigó dret de la platja. Foto: Cristina Mas Riera. 13.

(19) Figura 15. Tub pluvial a peu de platja. Foto: Cristina Mas Riera. Figura 16. Tub pluvial soterrat per l’arena. Foto: Cristina Mas Riera. No s’ha d’oblidar que la platja està molt antropitzada a la zona on es junta amb el passeig marítim. El sistema platja – duna que té Ca’n Pere Antoni es troba amb un mur de formigó que l’impedeix. 14.

(20) regenerar-se cap a defora de la platja. I, quan no és un mur, la platja està interrompuda per unes escales les quals donen l’accés.. Figura 17. Mur de formigó a peu de platja (a dalt trobem el passeig marítim). Foto: Cristina Mas Riera. Figura 18. Escales que donen accés a la platja rompen el sistema de platja – duna. Foto: Cristina Mas Riera. Els punts on trobem un augment del sediment a la platja pot ser degut a que l’Ajuntament de Palma realitza polítiques de regeneració a les platges amb molta afluència de visitants, com ho és en aquest cas la platja de Ca’n Pere Antoni.. 15.

(21) Ara bé, també s’ha realitzat un estudi de la platja per períodes. El primer període correspon als anys 2002 – 2006, en aquesta figura es pot observar que la platja sofreix canvis de dinàmica litoral a la zona central de la platja. En la figura 19 es pot observar que els canvis de la línia de costa es troben entre els 15 i 20 metres d’erosió.. Figura 19. Canvis de dinàmica litoral 2002 – 2006, sistema EPR. Font: elaboració pròpia. El segon període correspon als anys 2006 – 2008, aquí la pèrdua de sediment es concentra en la part est de la platja, arribant a la pèrdua de 10 metres de la línia de costa en la zona occidental.. Figura 20. Canvis de dinàmica litoral 2006 – 2008, sistema EPR Font: elaboració pròpia. 16.

(22) El següent període correspon als anys 2008 – 2010-2011, en aquesta figura la platja torna a tenir una pèrdua de sediment a la zona central. Però aquesta vegada és un poc més inferior a la del període 2002 – 2006, no arriba als 12 metres d’erosió.. Figura 21. Canvis de dinàmica litoral 2008 – 2010-2011, sistema EPR Font: elaboració pròpia. El darrer període correspon als anys 2010-2011 – 2012 on la platja torna a sofrir una pèrdua de sediment a la zona est, principalment. Aquesta pèrdua es superior a la del període 2006 – 2008, es perden quasi 12 metres de línia de costa.. Figura 22. Canvis de dinàmica litoral 2010-2011 – 2012, sistema EPR Font: elaboració pròpia. 17.

(23) Capítol IV. Conclusions. 6. Conclusions. La platja de Ca’n Pere Antoni té una tendència erosiva, encara que aquesta ha anat disminuint a mida que han passat els anys. Evolució de la platja per períodes evolutius 50 0 2002-2006. 2006-2008. 2008-2010/11. 2010/11-2012. Global. -50 -100 -150 -200 -250 -300 -350. Figura 23. Evolució de la platja per a cada període analitzat. Font: elaboració pròpia. En la figura 23 es mostra el resultat obtingut a partir del sumatori de tots els transsectes (36), erosius i d’acreció, que es mostra en el conjunt de les imatges analitzades de la línia de costa de Ca’n Pere Antoni. La línia de costa ha sofert un retrocés de quasi 200 metres dels transsectes (5,5 metres per transsecte) durant el període 2002 – 2006, amb una tendència cap a la recuperació en els següents períodes analitzats. Sofreix una petita recuperació de 1 metre durant el període 2006 – 2008 però que torna a caure durant els períodes següents, això si amb una manco pèrdua, arribant quasi als 100 metres dels transsectes (2,8 metres per transsectes). Aquesta dinàmica litoral que té la platja segurament ve donada per tots el processos antròpics que es localitzen en aquesta àrea i que provoquen canvis en la línia de costa. Encara així aquesta disminució de pèrdua de sediments s’ha recuperat notablement amb els anys. Aquest fet pot venir donat degut a les polítiques de manteniment que es realitzen a les platges de Palma, realitzades per l’Ajuntament de Palma i per la dinàmica litoral pròpia de la platja. Per tant, aquesta disminució erosiva durant el període 2008-2012, en comparació al 20022006, és un bon prestigi de que la platja té una tendència cap a la recuperació de sediments a molt llarg termini. Si s’observa la tendència global de la línia de costa es pot veure que la platja, durant el període 2002 – 2012, ha perdut poc més de 30 metres, encara que la tendència sigui cap a una certa estabilització. L’anàlisi de la dinàmica de la platja, després d’haver realitzat l’EPR, es pot dividir en tres sectors clarament ben diferenciats, est, oest i centre. En les figures 20 i 22 es pot veure un tendència erosiva localitzada en la zona occidental de la platja, està compresa entre els anys 2006 – 2008 i 2010-2011 – 2012. Durant el període 2002 – 2006 i 2008 – 2010-2011 també es troba aquesta tendència localitzada a la zona central de la platja, però amb una major erosió que durant el primer període, figures 19 i 21. S’ha de tenir en compte que aquesta pèrdua de línia de costa no és un reflex de que la platja hagi perdut volum, és a dir, la platja pot perdre superfície però guanyar en volum. Un exemple seria la foredune que es troba a la zona final de la platja, s’han sembrat plantes per a retenir l’arena i que així. 18.

(24) aquesta no se’n vagi cap el passeig marítim quan hi ha temporals, que és quan es troba una major pèrdua de sediments a les platges. Si es compara amb les dades de la platja d’Es Trenc (Martín Prieto et al, 2010), la pèrdua de superfície per transsectes analitzats (84) és de 7,1 metres per transsecte, des del 1956 fins al 2002. En canvi, a la platja de Ca’n Pere Antoni, aquestes pèrdua és de 9 metres per transsecte (36), des del 2002 fins al 2012. Si s’observa la tendència evolutiva per períodes es pot veure que Es Trenc, figura 9, comença amb uns períodes d’estabilitat o inclòs d’acreció. Però és durant el període 1997 – 2002 que es dona la major alteració de pèrdua de la línia de costa. Aquesta minva de superfície de platja està influenciada per l’augment dels visitants amb els anys. En canvi, a Ca’n Pere Antoni l’efecte és invers, comença amb una gran pèrdua de sediment (2002 – 2006), arribant als quasi 200 metres (5,5 metres per transsecte). Però, a mida que passen els anys té una tendència cap a una minva de pèrdua de sediment (2006 – 2012), arribant als 130 metres del sumatori de transsectes (3,6 metres per transsecte). Totes dues platges tenen un element comú, l’antropització. Aquest és un dels grans problemes que sofreixen les platges de les Illes Balears. A major densitat de visitants majors són les instal·lacions que es localitzen a prop de les platges. Les platges urbanes no tenen tanta capacitat de regeneració com les platges naturals degut a que es troben localitzades, normalment, entre una passeig marítim, infraestructures urbanes, espigons, entre altres. Aquests fet fan que les platges tinguin major pèrdua de sediment degut a que no tenen un bon sistema de platja – duna que les permeti regenerar i créixer cap a darrera (foredune). En el cas de la platja de Ca’n Pere Antoni, a més de la pèrdua que sofreix pels temporals marítim s’han de tenir en compte les pèrdues produïdes pels efectes antròpics i que no són comptabilitats. Aquests són produïts per la seva localització (platja urbana), totes les infraestructures del seu voltant i l’alta densitat de visitants que sofreix durant tot l’any. Però, també té una pèrdua de sediment molt més dràstica degut a que l’arena que perd se’n va més enfora de la foredune i ja no retorna a la platja ja que aquesta es diposita a damunt del passeig marítim.. 19.

(25) Agraïments Guillem X. Pons, professor del Departament de Ciències de la Terra i cap del grup de recerca BIOGEOMED. José Ángel Martín Prieto, geògraf membre del grup de recercar BIOGEOMED. Antònia Mª Amengual Vich, tècnic de Medi Ambient a l’Ajuntament de Palma.. 20.

(26) Referències bibliogràfiques Ajuntament de Palma. Platges i zones de bany. Disponible en web: http://www.palmademallorca.es/portal/PALMA/contenedor4.jsp?seccion=s_lloc_d10_v5.jsp&codbusq ueda=638&language=ca&codResi=1&codMenuPN=1811&codMenu=826&layout=contenedor4.jsp&l ayout=contenedor4.jsp Del Valle-Villalonga L, Fornós JJ, Gómez-Pujol L, Pomar F. 2012. Sedimentación reciente y dinámica litoral en la bahía de palma (Mallorca, Illes Balears): persistencia y dinámica de la contaminación sólida procedente de una antigua central Eléctrica. XII Reunión Nacional de Geomorfología, Santander: 387 – 390. Finkl CW 2004. Coastal Classification: Systematic approaches to consider in the development of a comprehensive scheme. Journal of Coastal Research 20, 166-213. Fornós JJ. 1980. Estudi dels sediments litorals de la zona compresa entre Ca’n Pere Antoni i la Punta d’en Pau. (Badia de Palma). SHNB, Palma. Fraile P, Ojeda J. 2007. La evolución de la línea de costa de la fachada atlántica andaluza entre 1956 y 2004. A: Gómez-Pujol, ll.; Fornós, J. (ed.). Investigaciones recientes (2005-2007) Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori. Infraestructura de dades espacials de les Illes Balears IDEIB. Disponible en web: http://www.ideib.cat/index.php?lng=ct Llorente-Nosti N, Pons GX. 1997. Estat del medi ambient, Illes Balears 1996. Sa Nostra, Caixa de Balears. Planogràfica Balear, S.L.: Palma 86 pp Martín Prieto JA, Rodríguez Perea A. 1996. Participación vegetal en la construcción de los sistemas dunares litorales de Mallorca. IV Reunión de Geomorfología, A Coruña: 785 – 799. Martín Prieto JA, Roig-Munar FX, Pons GX, Rodríguez-Perea A, Alvarado, Mir-Gual M, M. 2013. Description of erosion processes in Spratt Bight (San Andrés Island, Colombia) using Sequential End Point Rates (EPR). In: Conely, D.C., Massaelink, G., Russell, P.E. and O’Hare, T.J. (eds), Proceedinds 12th International Coastal Symposium (Plymouth, England), Journal of Coastal Research, Special Issue No. 65, pp. Xxx-xxx. Martín Prieto JA, Roig Munar FX, Rodríguez Perea A, Pons GX. 2010. Evolució de la línia de costa de la platja d’Es Trenc. Palma de Mallorca, 423 – 438. Masselink G, Hughes MG, Knight J. 2003. Coastal Processes and Geomorphology. London ED Hodder education. 368 pp. Pons GX, Vicens D. 2007. Geomorfologia Litoral i Quaternari, Homenatge a Joan Cuerda Barceló. Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, 14, 380 pp. Rodríguez-Perea A, Pons GX, Roig-Munar FX, Martín-Prieto JÁ, Mir-Gual M, Cabrera JA. 2012. La gestión integrada de playas y dunas: experiencias en Latinoamérica y Europa. Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, 19, 402 pp. Rodríguez-Perea A, Servera Nicolau J, Martín Prieto JA. 2000. Alternatives a la dependència de les platges de les Balears de la regeneració artificial continuada: informe Metadona. Universitat de les Illes Balears. Planogràfica Balear, S.L.: Palma; 108 pp.. 21.

(27) Roig i Munar FX, Martín Prieto JA. 2005. Efectos de la retirada de bermas vegetales de Posidonia oceanica sobre playas de las islas Baleares: consecuencias de la presión turística. Investigaciones Geográficas, Boletín del Instituto de Geografía, Núm. 57, 2005, pp. 40-52. Thieler, ER, Martin D, ErgulA. 2003. The Digital Shoreline Analysis System, version 2.0: Shoreline change measurement software extension for ArcView: USGS U.S. Geological Survey Open-File Report 03-076. Disponible en web: http://woodshole.er.usgs.gov/project-pages/dsas/ Woodroffe C. 2002. Coasts: form, process and evolution. New York. Cambridge University press, 623 pp.. 22.

(28)