LUB
iClick!
Llévatelo
Kodak Site gusta I
a casa .
.p te
la
enmarca telc
na a dejes ahíI ara que lo conser o envuelvey te
I~
e 'P PelículasKodavhs en su color toda ïVI~da casa.
ara enmarca e rame ~ Ektaeh a VI ai
r y guardar lo que mas te gusta.,romeo
Kodak
Película Oficial de los JuegosOlmpicos 1988
.. EDITORIAL
SUMARI
.. REPORTATGE
"UNA MAR SENSE COSTES"
.. ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIA
REPORTATGE
FOCA "PELUSO"
"ADOPCIONS
lIBI
FAUNA CATALANAREPÒRTATGE
ELS SURlCATES
.. ELS NOSTRES ANIMALS
.. EL NOSTRE ZOO
IfDIZOOTENDA
iii
ZOO·CLUB INFANTIL... NOTICIARI
"ADOPCIÓ
"FWQUEf DE NEU"
.. LLIBRES
er segon cop em retrobo
des d'aquestes planes amb
tots els socis de Zoo Club i
amb tots els amics del Zoo de
Bar-celona. I en aquesta ocasió puc
co-mentar amb goig i també amb un
cert orgull, alguns esdeveniments
importants per a la nostra
Institu-ció.
Per una banda, l'adopció de
Flo-quet de Neu per part de la firma
"Cacaolat-Letona".
Retrobant una
antiga línia de collaboració
amb el
Zoo i fidel al seu esperit de
patroci-ni de valors arrelats a la nostra
so-cietat, Cacaolat-Letona ha sabut un
cop més fer el gest que el Zoo li
de-manava, assumint el paper de pare
adoptiu de l'animal més famós i un
dels més estimats
de la nostra
col-lecció.
Això ha suposat la
cul-minació de la primera fase de la
campanya d'adopcions i un estímul
per a seguir en aquesta línia, tant
per a nosaltres com per a futurs
adoptants.
Malgrat la importància i
singula-ritat d'aquesta adopció, no podem
oblidar totes aquelles que li han
servit de precedent o que l'han
se-guit, i que constitueixen
mostres
de l'esperit desprès i de l'afany de
cooperació amb el Zoo dels seus
Director:
Mariano Hispano
EDITORIAL
equips directius. La llista,
afortuna-dament, ja és llarga, i els destinem
una plana de la revista. Des d'aquí,
la nostra sincera gratitud a tots ells,
i també als adoptants particulars.
El segon aconteixement a
desta-car ha estat la inauguració de
l'ex-posició "Natura misteriosa" fruit de
la col' la boració
amb
el grup
ATROX. Aquesta mostra ens
per-met observar un seguit d'animals
que, llevat de les serps, han estat
molt escassament representats a la
nostra colIecció,
i que ofereixen
uns atractius evidents. A més
l'ex-posició serà dinàmica,
doncs s'hi
aniran incorporant
altres animals
destacats, segons l'època de l'any
en que ens trobem .
L'èxit de públic dels primers dies
ens confirma l'encert
d'organitzar
aquesta exposició que contribueix a
donar vida i major atractiu al nostre
Zoo. En aquesta
línia d'actuació
pensem seguir.
De moment,
no em resta més
que desitjar a tots els lectors un bon
any 1990, emplaçant-los per al
pro-per editorial en el que farem balanç
del que ha estat l'any 1989.
Enric Mas
Gerent
Edita:
Ajuntament de Barcelona
Parc Zoològic de Barcelona SA
Parc de la Ciutadella 08003 Barcelona
Parc Zoològic de Barcelona és membre de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i dels Recursos Naturals.
Redacció:
Rafel Cebrián (Biòleg)
Joaquim Lacueva (Biòleg)
Josep-Lluís Melera (Biòleg)
MaJosep Nató (Biòloga)
Socis protectors:
Documentació gràfica:
Arxru Zoo Firo Foto
J M Borrero/ J PUIg
Maqueta: GS.GRAFICS
Consell de Redacció:
Enric Mas
(Gerent)
Manel Aresté (Terrari)
Lluís Colom (Aus)
Ferran Costa (Aquarama)
Salvador Fillela (Retolament)
Miquel Luera (Servei vetennen¡
Josep MaRUIZ(Director Tècnic)
Jaume Xampeny (Mamífers)
Dipòsit legal:
B-41969-86
Printed in Spain by
COI
Carlos Divo, Impresor.
l
aMar dels Sargassos és una regió del centre de l'Oceà Atlàntic tan gran com Europa (uns quatremi-lions de Km2). És una mar sense
costes delimitada per la circulació dels corrents oceànics. El corrent del Golf, el corrent de les Canàries i el corrent Nord-equatorial formen un gran cercle que gira en el sentit de les agulles del rellotge (anticiclònic) i acumula al seu interior gran quantitat d'algues, especialment de les que re-ben el nom de sargassos. L'efecte combinat de la circulació marina, els vents i la rotació de la Terra produeix un desplaçament de part de l'aigua cap a la dreta dels corrents i les algues tendeixen a concentrar-se a la extensa i tranquil-la àrea central, és a dir la Mar dels Sargassos. Les condicions climàtiques que hom troba es caracte-ritzen per la temperatura relativament alta de l'aigua (entre 20 i 28° C; el sargàs no creix per sota de 18 OC)i la feblesa dels vents i els corrents. Les teories per explicar l'origen d'a-questes algues han omplert moltes pà-gines de literatura científica. La idea que els sargassos són arrencats contí-nuament per les onades de les aigües somes del Carib i del golf de Mèxic i transportats pels corrents fins a la mar homònima ha estat descartada. El que sí és cert, en canvi, és que els seus an-cestres eren originaris d'aquelles ai-gües americanes, però la forma actual
Llimac de mar camuflat entre els sargassos.
de sargàs que ha evolucionat a la Mar dels Sargassos al llarg de milers d'anys és totalment independent de les al-gues costaneres. La seva reproducció és vegetativa: els fragments d'algues que es trenquen accidentalment creixen fins a atènyer la grandària de l'individu original.
Les plantes individuals són petites i espesses, d'uns 30 cm de llarg i suren just per sota de la superfície sostin-gudes per petits flotadors. A la mar, els sargassos es presenten en clapes de dimensions i forma variables, des d'individus ai1lats fins a franges que segueixen la direcció del vent o grans flotes de centenars de metres de dià-metre que constitueixen veritables
Esquelet calcari d'un briozou (Membranipora).
illes flotants. El que a primera vista crida més l'atenció d'aquestes algues és el seu llampant color groc terrós que destaca sobre el blau cobalt de les clares aigües tropicals.
Tal quantitat de vegetació flotant no podia deixar de ser aprofitada per la vida animal, que hi troba bon nombre d'hàbitats disponibles. En conseqüèn-cia la Mar dels Sargassos hostatja co-munitats complexes d'animals les vides dels quals s'entrellacen amb les de les algues. A causa de l'aïllament en què es troben, les comunitats de la Mar dels Sargassos han evolucionat de forma que tenen gran quantitat de particularitats úniques que no es tro-ben enlloc més, igual que passa en moltes illes.
Si, a bord d'un vaixell que solqués aquestes aigües, agaféssim un grapat de sargassos i els sacsegéssim sobre la coberta, segurament quedariem sor-presos. És possible que hi hagi tants animals i tan diferents amagats entre unes quantes algues? Són éssers amb una forma i un color tan adequats a l'ambient que sovint cal mirar dues vegades per a veure'ls. Es poden tro-bar unes 100 espècies diferents d'ani-mals que viuen entre els sargassos, des de mol-luscs fins a crancs, des d'a-nemones a gambes. En aquestes "illes vivents" les associacions no són a l'at-zar; una mata de sargassos és un eco-sistema dinàmic en què proliferen al-guns dels més consumats mestres del camuflatge.
Alguns d'aquests organismes són in-crustants i viuen enganxats a les frondes de les algues tota la vida sense poder-se desplaçar, com el briozou Membranipora. Més interessants i di-versos, però, són els animals que
REPORTATGE
rapen a les algues tot mantenint la mobilitat, de manera que poden des-plaçar-se i canviar de planta si cal. A vegades un sol sargàs té molts passat-gers d'una sola espècie: una planta pot servir de suport a entre 50 i100 anemones (Anemonia sargassensis) o
20 gasteròpodes Scyllaea pelagica; tots poden tenir la mateixa mida i competir per l'aliment o per l'espai. Per a la majoria dels passatgers de l'alga és molt necessari ser caute, tenir bones reaccions de fugida o un camu-flatge molt efectiu. La gambeta La-treutes, tacada de blau i marró, resta immòbil entre les algues picotejant delicadament amb les pinces frag-ments de menjar. El gasteròpode sense closca (llimac de mar) Scyllaea és especialment difícil de distingir ja que es confon perfectament amb les irregularitats i ombres de l'alga; llis-cant per damunt la planta devora els hidroïdeus i els briozous incrustants. Una de les disfresses potser més acon-seguides és la del peix Histrio (el nom científic significa precisament actor). Amb els seus colors marró i groc i els seus nombrosos apèndixs en forma de fulla es confon amb les algues com si en formés part. ~ovent adequada-ment les aletes pectorals, resta estàtic entre l'embull de vegetació mentre mostra la mena de canya de pescar en què s'ha transformat un radi de la se-va aleta dorsal del qual penja un es-quer d'aspecte apetitós. Un cop s'hi ha apropat prou un crustaci o un peix, fins i tot de la seva mateixa espècie, és engolit amb inesperada rapidesa.
Els peixos Histrio resten estàtics aguaitant les preses.
Alguns animals no formen part inte-gral de la comunitat però utilitzen les algues d'alguna forma. Poden ser qualificats de transeünts. Alguns peixos voladors adults s'alimenten so-ta els sargassos. Els alevins s'arrece-ren sota les frondes fins que són prou grans per valdre's a mar oberta. A més els peixos voladors fan la posta sota les algues, ja que els ous són adhesius i arriben a formar masses de la mida d'una pilota de futbol del ma-teix color que les plantes.
En definitiva, ens trobem davant
d'u-Cranc dels sargassos ipercebes.
6 ZOOCLUII
na comunitat que depèn completa-ment dels sargassos per mantenir-se a les aigües càlides assolellades de la su-perfície, per desplaçar-se a través de masses de plàncton i per protegir-se dels predadors. Però què passa amb la pròpia alga? En realitat el sargàs en treu poc o cap profit, excepte si tenim en compte que gairebé cap d'aquests animals se'l menja perquè no tindria gaire sentit que es mengessin el seu propi sostre.
A mesura que l'alga creix es formen nous flotadors que l'ajuden a surar. Encara que la Mar dels Sargassos és molt encalmada també hi ha tem-pestes que contribueixen a la repro-ducció del sargàs en trencar-lo en trossos que creixen per formar noves plantes. Les parts més velles són molt carregades d'epibionts (animals que viuen a sobre de la planta) i en canvi tenen pocs flotadors, que han anat trencant-se; separades per la tempesta de les parts noves on els flotadors són encara eficients, tenen tendència a en-fonsar-se i perdre's a milers de metres de fondària. Alguns animals, per exemple peixos, crancs i gambetes, semblen detectar que s'apropa la fi i abandonen el vaixell que s'enfonsa per refugiar-se en altres illes més se-gures. Altres, en canvi, no poden marxar i segueixen el destí de la
plan-ta. David Shale
Traduccto:
Cuidamos de sus aficiones
hasta en los más mínimos detalles.
V I A J E S
MADRID
Velázquez, 75 (Ortega y Gasset-Padilla) Tel. (91) 408 00 63
BARCELONA
Rambla Catalunya, 60 (Aragón) Tel. (93) 215 13 65
Casanova, 246 (Diagonal) Tel. (93) 322 38 52
ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIA
ELSDOFI S I L'ECO
M
olts de nosaltres hem gaudit de l'experiència de submergir-nos a la platja, proveïts d'unes ulleres adequades, i observar l'interessant medi subaquàtic que s'estén davant els nostres ulls. Qui ho hagi fet haurà tingut ocasió de comprovar que els objectes propers es veuen prou bé, però si dirigim la vista cap a la llunya-nia no percebem més que una broma borrosa. Això és a causa de que la llum es propaga de manera molt dife-rent a l'aigua que a l'aire. L'atmosfera no interfereix pràcticament gens les ones lluminoses; de fet, en un dia clar i èn un paisatge sense obstacles, la nostra visió només és limitada per la curvatura de la Terra, que ens marca la línia de l'horitzó a desenes de qui-lòmetres. En canvi dins l'aigua, la llum és absorbida molt ràpidament i, fins i tot en les aigües més transpa-rents, ningú no pot veure més enllà de trenta metres.Per a molts organismes marins de po-ca mobilitat això no representa cap problema, però altres molt actius i que neden a força velocitat han de confiar en sentits diferents al de la
vis-a
ta per a reconèixer a una certa distàn-cia el món circumdant. Aquest és el cas dels dofins. Un dofí pot arribar als 40 Km/h, la qual cosa vol dir que, en el millor dels casos, a aquesta veloci-tat pot veure els objectes o les preses 2,7 segons abans d'arribar-hi; un temps massa curt per a poder reaccio-nar adequadament. Què fan doncs els dofins per identificar les moles de peix de què s'alimenten o per esqui-var roques o altres obstacles que pu-guin trobar? Senzillament utilitzar els sons. En ser l'aigua més densa que l'aire, el so es desplaça a una velocitat cinc vegades més gran dins el mar que a l'atmosfera, i això fa de les ones so-nores un mitjà idoni per a transmetre informació en el medi subaquàtic. Els dofins, i en general els cetacis amb dents o odontocets (dofins, orques, catxalots, marsopes, etc.), són ca-paços de produir una gran varietat de sons que podríem incloure en dues categories: els xiulets, utilitzats en la comunicació entre individus i dels quals no en parlarem ara, i els petits espetecs o clics ultrasònics que ser-veixen per a orientar-se. Es tracta
ZOO CLUB
d'ones sonores d'alta freqüència emeses pels dofins, els quals al mateix temps capten els ecos que es pro-dueixen en topar aquestes ones amb un obstacle qualsevol; aquest meca-nisme (molt semblant al que empren els rats-penats) es coneix amb el nom d'ecolocalització i els permet saber la distància a què es troba un objecte, la seva mida i fins i tot la seva textura, ja que no és el mateix un peix que un tros de fusta, i el dofí ha de poder dis-tingir-ho. D'aquesta manera s'esta-bleix un camp sonor que permet als cetacis "veure" fins a 2 Km lluny. Els clics -alguns dels quals només duren 0,025 segons- s'emeten en forma de sèries de freqüència i inten-sitat variables, de manera que la in-formació resultant és molt elaborada. Les variacions de paràmetres, com la freqüència, l'amplitud, i el temps transcorregut entre l'emissió de la sè-rie de clics i la successió d'ecos, confi-guren una imatge mental molt com-plexa de l'entorn del dofí.
ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIA
No es coneix encara prou bé el meca-nisme pel qual aquests animals pro-dueixen els clics ultrasònics, però sembla clar que els origina l'aire contingut a les vies respiratòries, tot i que durant el procés no hi cap pèrdua d'aire a l'exterior, la qual cosa vol dir que ha d'existir un sistema interior de reciclatge de l'aire utilitzat en l'emis-sió dels ultrasons. Val a dir que'enels cetacis les vies respiratòries es troben totalment separades de les digestives, de forma que la boca no intervé en absolut ni en la respiració ni en les emissions sonores. Els clics originats a l'interior del cap són orientats cap en-davant pel meló; aquest òrgan és un acúmul de greix de forma arrodonida que es troba al front de l'animal i que actua com a veritable lent per a les ones sonores, tot projectant-les en la direcció correcta.
La recepció o audició dels sons també té característiques particulars. To-thom ha tingut ocasió d'observar que els dofins no tenen orelles -de fet l'obertura de l'oïda és minúscula, pràcticament invisible, i el conducte auditiu és troba obstruït per cerumen. En realitat la recepció dels ecos que retornen té lloc a determinades re-gions sensibles de la mandíbula infe-rior, la qual conté un cos greixós que encamina les vibracions cap a l'oïda interna i el cervell, ón són interpre-tades.
La navegació per eco locació pot explicar el perquè d'un dels fets rela-cionats amb els cetacis que més ha ocupat les planes dels diaris: els vara-ments massius o "suïcidis col- lectius" d'aquests mamífers marins. De quan en quan s'esdevé que un grup de ceta-cis odontocets, a vegades centenars
Els ultrasons són modulats pel meló il'eco recollit a la mandíbula inferior.
d'individus, queda encallat en una platja on moren aixafats pel seu propi pes i deshidratats pel sol. Sovint la premsa sensacionalista interpreta que els animals s'han suïcidat; evident-ment l'explicació cal buscar-la en un altre lloc. Aquests accidents poden te-nir lloc a causa del tipus de fons de la zona; si el pendent és molt poc pro-nunciat i el fons poc consistent (fang o sorra fina) pot donar-se el cas que els sons siguin absorbits i l'eco no ar-ribi mai als cetacis, que actuaran com si fos un àrea de mar obert i es dirigi-ran cap a la platja fins que sigui massa tard per retrocedir. Si a això afegim que aquests grups acostumen a seguir l'individu que fa de guia, n'hi ha prou amb que aquest es desorienti perquè tots els altres el segueixin a la perdi-ció.
L'home també ha sabut treure partit de l'emissió d'ultrasons submarins. A part de l'invent del sonar, que no és més que l'ecolocalització aplicada als vaixells, la flota soviètica que pesca verats al Pacífic aplica un curiós siste- ._ ma per augmentar les captures: per evitar que un bon nombre de peixos fugin per l'obertura que queda abans de tancar la xarxa del cèrcol, els __ vaixells emeten enregistraments de sons de dofins que provoquen la fugi-da dels verats ... cap al fons de la xar-xa.
texte
Josep-Lluís Melero
fl.lustracio
Marisa 8endala
REPORTATGE
"'ELU50"
Lli
"M
VELL
MAI
E
Ivell marí (Monachusmonachus) és l'espècie de fòcid que viu a la Mediterrània. Altre temps àmpliament estesa arreu les nostres costes, va anar quedant reduïda a causa de la pressió humana a petites zones de difícil accés.
A principi de segle, encara hi havia poblacions a l'Empordà i altres zones de la costa on se'l coneixia com a vedell marí, però expulsada de la costa i perseguida pels pescadors al mar, el seu nombre va anar minvant fins a quedar reduït a l'actualitat en uns 300 exemplars arreu del món, els quals estan repartits en petites poblacions que es troben
principalment a les illes gregues, a la costa de Mauritània (a l'Atlàntic) i, de forma més dispersa, a les costes marroquines. Encara que de forma ai11adahi ha observacions a les Balears i a Canàries. L'última foca que de manera continuada ha estat vista a les costes espanyoles és a les illes Chafarinas.
Aquestes tres illes anomenades Isabel, Congreso i Rey que es troben a pocs quilòmetres de la costa marroquina i que estan habitades per un destacament de l'exèrcit i uns pocs civils, no han sofert una degradació tan profunda com la de la resta de la costa. Això havia permés que en altre temps existís una colònia
reproductora a la zona, en Peluso és ara l'únic supervivent i alterna la seva vida a l'illa amb viatges continus a les costes marroquines, on encara hi viuen uns pocs exemplars més. Però aquestes illes no només són importants per aquesta raó, a més tenen, entre d'altres aus, una magnífica colònia de gavines corses
10
Larus audouinii, espècie que també té problemes de població i que està sent controlada per biòlegs de l'leona.
Va ser aquest equip que l'any passat se'n va adonar que "El Lobo", com és conegut en Peluso pels habitants de l'illa, portava una espècie d'anell que l'envoltava i oprimia el cos. En aquella ocasió va ser sol·licitat l'ajut del zoo per intentar la captura de l'animal i poder alliberar-lo d'aquest anell que, de no ser tallat, podia acabar amb la seva vida. Ens vàrem desplaçar el conservador de l'Aquarama del Zoo, Ferran Costa, un equip de biòlegs de l'leona i jo mateix, amb lacol-laboració de l'exèrcit, a les illes Chafarinas. Sabíem que les possibilitats eren molt baixes, ja que no es coneixia
pràcticament la biologia i els costums
de l'animal i la captura només es podia efectuar a terra. Tot i que portàvem armes anestèsiques,
aquestes només podien ser utilitzades quan l'animal fos a terra i sense possibilitats de retornar a l'aigua, pel perill que suposava que l'anestèsic fes efecte amb l'animal dins l'aigua i aquest pogués ofegar-se.
Després de 5 dies de recòrrer amb Zòdiacs tots els recons i amagatalls de les illes on l'animal solia sortir i de vigilar amb binocles qualsevol
moviment estrany, vàrem decidir ajornar l'operació fins que tinguéssim més dades dels costums de l'animal i haguessin més possibilitats
d'agafar-lo.
Finalment, aquest juliol l'animal va ser avistat de forma continuada sobre una platjeta de roca a la qual sortia amb freqüència.
El tinent Arrieta, Cap militar de les illes, a qui per altra banda li agraden molt els animals, va aconseguir acostar-s'hi i comprovar que l'anella havia anat penetrant fins a produir una lesió que profunditzava en els teixits i va poder fer unes fotos de l'animal.
Veient l'estat de la lesió i coneixent millor aquests costums de sortir en llocs determinats, vàrem organitzar una segona expedició conjunta leona-Zoo-Exèrcit, a la qual es va afegir aquesta vegada el comandant veterinari Pineda i altres membres i veterinaris de la Guàrdia Reial. Aquesta vegada havíem tingut més temps per a preparar la captura i,
Pe/uso mostrant /a ferida abans de ser guarida.
després de l'arribada en helicòpter a l'illa, ens vàrem reunir tots plegats per a definir el pla de captura. Sabíem que només teníem una oportunitat i que si fallàvem l'animal no tornaria a permetre que ens hi
acostéssim.
Vam muntar unes xarxes a la zona on ell sortia a fi de tallar-li la tornada al mar, i vàrem assajar una i mil vegades la captura amb el salabret (similar a un caçapapallones gegant) i la xarxa,
Preparació de la xarxa per capturar a l'animal.
Lloc a on sortia habitualment la foca.
Radar per localitzar a l'animal.
REPORTATGE
valent-nos d'una sèrie de pneumàtics units que utilitzàvem a manera de foca. Controlàvem la zona de dia i de nit amb binocles de visió nocturna i, finalment, la segona nit ens va semblar l'adequada, però l'animal va canviar de costums i va marxar.A partir d'aquest moment, tot i que la veiem a diari, potser tot presentint les nostres intencions va decidir sortir en altres indrets sense cap tipus de regularitat. Finalment, la vàrem veure sortir per anar a dormir a una platjeta que podia ser adequada per als nostres propòsits tot i que hi havia el problema de tenir una cova que comunicava directament amb el mar. Això lidonava dues sortides a l'animal i dificultava la nostra tasca. Amb una Zòdiac ens vam apropar els components de l'equip de captura, remant enganxats als penya-segats i provant de fer el mínim soroll possible, mentre un vaixell s'esperava a més distància amb la resta de la gent i l'equip.
Ens vàrem acostar, ja tots dins l'aigua, fins que vam ser al seu costat i, dit i fet, l'animal estava dins el salabret. Un cop col·locada la xarxa i entre tots vam aconseguir
d'immobilitzar-lo' mentre venien ja els que esperaven al vaixell.
Vàrem tallar l'anella que va resultar ser de ventilador de motor, vàrem netejar la ferida que arribava als 10 cm en algunes zones. Després de posar-li un antibiòtic d'efecte retardat, la vàrem tornar a deixar anar.
Tot això va durar poc més de 20 minuts. L'animal va tornar a la mateixa platgeta després de marxar nosaltres. La vàrem veure l'endemà. Em plau de comunicar-vos que les últimes notícies que hem rebut de les illes són que l'animal té la ferida pràcticament tancada i ja ha estat vist en companyia d'una altra foca (potser la seva futura parella). Tant de bo tota aquesta operació no hagi servit tan sols per salvar en Peluso, sinó també per cridar
l'atenció sobre la precària situació de la Foca de la Mediterrània i es protegeixin les zones on encara podria criar i potser així amb el temps tomaríem a tenir no una sinó vàries colònies de cria a les nostres costes.
Conrad Enseñat
Veterinari
n
ADOPCIONS
12 ZOO-CLUB
EIZoonecessita la contnbuoó de tothom per a aconseguIr ser un centre cultural I d'esbarjo de pnmer ordre Adoptant un ammal col-laboreu a subvernr les despeses que aquest ongma I per tant ajudeu a millorar el funcionament del parc zoològic Fins ara la relació d'adoptants és la seguent
EMPRESES I ENTITATS
~ V ...;:H1'S'
)6 - . CHASYR 3 àguiles daurades
DIGEC, S.A. I dofí «Nereida»
ESrM
ESMA, Escola Sup. de Màrketing I cigne
FRIGO 3 goril-les
la catalana delfred
LA CATALANA DEL FRED I ós polar
A!&Q.NIA
LABORATORIS AUSÒNIA 2 hipopòtams
fibpr
,,;:U1)C:f)
(':
MANUFACTURES FIBER, S.A. I dofí
SAIIUDZ
SANDOZ, S.A.E. 2 óssos tibetans
¿37gJ~~
SEFI 2 óssos-bruns
l'''....
~ VICHY CATALAN
SOCIEDAD ANÓNIMA «VICHY CATALÁN»
I dofí
TEMSSA - Joan Barrachina I pantera negra
CONFORT PROM. IMMB. 2 dofins
DINEMSA 2 cangurs bruns
MANADA MAKARENKO I cangur
BASI, S.A. 5 cocodrils
a0
INDUSTRIAS TITÁN l tigre
¡
STHAL IBÉRICA I bisó americà
~ ~~
CARAMELOS MAURI 2 lleons marins
I.-Etml
(J,RIBU~ALEMUR INTERNACIONAL 5lemurs
~
BEBE CONFORT HISPANIA I elefant
~
S.A. LETONA-CACAOLAT Floquet de neu
PARTICULARS
Rosa Ortiz Ballester l fringíHid
Meritxell Giménez i Guarner 1 tortuga o escurçó
Oleguer Biete i March 1 fringíHid
M. Costas-M. GÓmez-J.M. Estapé 1 tortuga
Núria iMercè Alba Navarro 1 tortuga
Ana Salieras Fontané 1 tortuga gegant
Irina Bosch Garcia 1 cangur
Isabel Basi 1 tortuga babaua
Carlos Chiner 1 tortuga
M.a Pilar Wertzman
1 tortuga i 1 estornell
FAUNA CATALANA
n les terres temperades i fredes no és gaire freqüent de trobar
espècies animals amb coloracions vistoses. Per això les excepcions a aquesta regla solen ser conegudes de tothom, sobretot si, com la puput, tenen tendència a habitar zones ruderals i no defugen la presència humana.
Aquesta au, d'uns 28 cm de llargada, té el cap i el cos de color taronja amb tons rosats, que contrasta amb les ales i la cua negres creuades per franges blanques. El cap és coronat per una cresta de plomes erèctils, dels mateix color que el cos, amb les puntes negres, i la sol desplegar quan vola o quan es sorprèn.
Aquesta pigmentació característica, junt amb la forma ondulatòria del vol
-provocada pel fet que plega les ales cada pocs batecs- fan de la puput un ocell fàcil de veure i de reconèixer. També la podem identificar sense gaires problemes pel cant, del qual deriva el nom en la majoria
d'idiomes, un "pu-pu-pu" que se sent des de força lluny, format per tres síl-labes perfectament separades, el que ens permet de distingir-lo del cant del cucut, molt semblant però format només per dues sfl-labes. El fet de ser la puput un animal marcadament termòfil, amant dels dies assolellats i de les zones càlides, ha fet que el seu cant es prengui en moltes regions com un auguri de bon
temps. .
És entre la segona quinzena de gener i fins ja entrat el mes de maig quan les puputs arriben dels seus quarters d'hivernada, situats entre el sud del Sahara i la línia de l'Equador. A casa nostra s'hi estan a la primavera i l'estiu i pels voltants de setembre o octubre tomen a emprendre la migració, generalment volant de nit, cap ·a les terres d'Àfrica que havien deixat uns mesos abans.
Lacausa d'aquests viatges entre el sud i el nord és, a més de la ja esmentada preferència per les temperatures altes, la dificultat de trobar aliment suficient (compost principalment per invertebrats) a les nostres terres durant l'hivern. De fet, els pocs exemplars que es decideixen a passar els mesos freds als Països Catalans perden un important percentatge del seu pes.
El bec de la puput, llarg, prim i lleugerament corbat avall, li permet de furgar per terra i d'arribar fins a
14
racons prohibits per a altres espècies. Des de primera hora del matí podem veure-la caminant per terra (mai es desplaça a saltirons) pels camps de conreu, els prats de pastura del bestiar o, fins i tot, pels abocadors d'escombraries, buscant els petits animals de què s'alimenta. Quan aconsegueix una presa, si és de mida petita, la llança a l'aire i l'entoma amb sorprenent habilitat tot engolint-la seguidament, perquè l'estructura del bec i de la llengua no li permeten d'empassar-se el menjar d'una altra manera. Si la víctima és massa gran per a realitzar aquesta operació amb èxit, primer la colpeja repetidament amb el bec fins a aconseguir els trossos de la mida adequada.
Una de les raons per la qual és ben coneguda la puput és la desagradable ferum que desprèn, el que li ha donat fama de ser amant de marranejar per les escombraries i els femers. Aquesta afirmació és certa només en part, perquè si bé és normal de veure-la remenant porqueries és perquè hi abunden els invertebrats dels quals s'alimenta; però com tots els ocells té prou cura de no embrutar-se les plomes. La pudor que fa, que a l'època de cria pot arribar a ser ofensiva, prové de secrecions de l'única glàndula que els ocells presenten a la pell -no tenen glàndules sudorípares- la uropigial, situada al carpó. Aquestes secrecions tenen, evidentment, funcions
defensives.
Un altre comportament defensiu que ens pot cridar l'atenció, és la postura que adopta quan se li acosta un predador potencial: s'estira a terra amb les ales i la cua obertes tot girant el cap enrera, apuntant el bec cap a la font del perill.
És cap al mes de març, quan encara no ha arribat tota la població des d'Àfrica, que comencen a sentir l'impuls reproductor: s'intensifiquen els cants per marcar el territori i hi ha les baralles entre els mascles, que consisteixen a agafar-se pel bec i fer salts de fins un metre d'alçada. Una vegada trobat el lloc escaient per nidificar, qualsevol forat o esquerda d'un marge, una masia o un terraplè, nius deshabitats de picots i dos branquillons malt posats, comença la posta dels ous, entre 4 i 9, al ritme d'un diari. Com que el procés d'incubació, que dura uns 18 o 19
ZOO CLUB
dies, s'inicia en el moment de la posta del primer ou, els petits no neixen tots alhora i, per tant, les possibilitats de sobreviure dels últims són més baixes que les dels primers, perquè aquests acaparen la major part del menjar que porta el pare.
Com a sistema de defensa, a més de la pudor que desprèn el niu, els petits tenen uns comportaments força curiosos: quan algú s'acosta a tafanejar, els polls profereixen uns xiulets gairebé reptilians i si aquests sons no són suficients per espantar l'intrús, donen mitja volta i disparen un raig d'excrements líquids -ja us en podeu riure de la pudoreta de la glàndula uropigial- directament a la cara del tafaner que gosa torbar la pau del niu.
Entre els 22 i els 25 dies d'edat, els joves abandonen el niu i els pares, després d'un període de repòs, poden . fer una segona posta al mes de juny.
Actualment les poblacions d'aquesta espècie, com les de moltes altres d'insectívors, està patint una regressió a causa de l'abús de pesticides que s'utilitzen en els nostres camps.
Jordi Fàbregas (J.
....
Classe: Aus Ordre: Coraciformes Família: UpúpidsDescripció: Au de mida mitjana, de color taronja amb les ales i la cua negres ratllades de blanc. Crida l'atenció la cresta de plomes erèctils que presenta al cap. També cal remarcar el bec, prim i llarg, lleugerament corbat avall.
Alimentació: Composta principalment d'invertebrats, encara que
esporàdicament pot capturar algun amfibi o alguna sargantana.
Reproducció: Nidifica en forats, entre març i abril, quan arriba d'Àfrica, on passa l'hivern. Els ous, entre 4 i 9, eclosionen després d'uns 18 o 19 dies d'incubació. Pot haver-hi una segona posta al mes de juny.
REPORTATGE
EIjoc sempre és present.
Per una banda, són caçadors que cer-quen insectes i petits rèptils excavant al terra tot deixant descoberta i des-protegida la part posterior del cos mentre tenen el cap ficat dins d'algun forat; per altra banda, han de vigilar el cel en previsió d'un atac per part d'un ocell rapinyaire; és clar que no es poden fer les dues coses a la vega-da. Essent depredadors i preses si-multàniament, l'associació és una so-lució immillorable per poder alimentar-se amb seguretat. D'aques-ta manera, en qualsevol grup de suri-cates un individu vigila el cel tot dret mentre els altres s'alimenten. Aquesta tasca es realitza per torns i, en gene-ral, sigui quin sigui el nombre d'inte-grants del grup en un moment donat, hi ha un sol vigilant; per tant, en grups grans cada individu haurà de vi-gilar menys estona que en grups pe-tits. De tota manera els torns no són d'igual durada per a tots els compo-nents del grup: hi ha individus espe-cialitzats en aquesta tasca sobre els quals recau la major part de l'esforç. El lloc de vigilància acostuma a tenir una alçada d'un o dos metres i pot ser un arbust o un arbre caigut; allà s'en-fila el sentinella i pot estar-s'hi més d'un hora, si és un dels "professio-nais", suportant el sol del Kalahari i exposat als predadors que el poden veure des de quilòmetres a la rodona.
16
La resta del grup, tranquil-litzat per la seva presència, busca menjar despreo-cupadament. Quan el guarda abando-na el seu lloc amb gaabando-na, un altre corre a ocupar-lo. Les femelles vigilen du-rant períodes de temps més curts que els mascles i quan tenen cries queden alliberades d'aquesta tasca i dediquen tot el seu esforç a alimentar-se de for-ma suficient per produir la llet neces-sària per a la seva descendència; tan sols quan els fills són prou grans tor-nen a fer torns de vigilància.
Els grups de suricates cobreixen terri-toris molt extensos (fins a 10 Km2) però rarament s'allunyen molt d'un cau que els proporcioni seguretat; per tant el seu territori és ple de caus, ca-dascun d'ells amb diverses sortides, la situació dels quals recorden a la per-fecció. Sovint altres animals aprofiten aquests refugis. En una ocasió l'autor va poder observar un grup de suri-cates que recorrien una zona determi-nada del seu territori; en un moment donat van aproximar-se a un cau que tenien proper i en arribar a l'entrada van quedar paralitzats, amb les cues aixecades i ensumant cap a l'interior. De sobte, va sortir una guineu d'o-relles grosses que amenaçà els suri-cates. Immediatament aquests van fer pinya tot plantant-li cara decidits a expulsar-la, cosa que van aconseguir després d'un intercanvi de grunys
ZOO CLUB
amenaçadors. Acte seguit, van dirigir-se cap a l'entrada una altra volta man-tenint l'actitud amenaçadora fins que va sortir una altra guineu, aquesta de-cidida a quedar-se; els suricates ava-nçaren a l'uníson bufant i saltant fins que la nova guineu va haver de mar-xar també amb la cua entre cames. Un cop van tenir el camp lliure, van arreglar el cau disputat treient una mica de sorra i van continuar el seu camí. No necessitaven el refugi en aquell moment, senzillament el volien buit.
Els suricates recorren el seu territori i l'inspeccionen metòdicament: cada dia segueixen una ruta mentre revisen curosament tot el que troben al seu pas en recerca de les seves preses. Per a ells no hi ha diferència entre la loco-moció i la caça; a cada passa escruten un forat, oloren una esquerda; al més petit indici d'una presa es produeix una explosió d'activitat excavatòria. L'endemà seguiran una altra ruta. Pot passar més d'una setmana entre dues visites successives al mateix lloc, temps que pot permetre que els recur-sos alimentaris d'aquell indret es re-cuperin. Determinades zones del ter-ritori poden tenir diferents tipus de presa; per exemple, les larves d'escar-bats tenebriònids són més abundants a les dunes de sorra roja, mentre que els dragons prefereixen els arbusts. Els escorpins també formen part de la dieta dels suricates, que són gairebé immunes al verí del seu fibló encara que mostren un cert respecte per les grans pinces dels aràcnids.
Grup prenent el sol a primera hora del matí.
La intransigència que tenen amb els estranys només és comparable amb l'afecció que demostren entre ells els integrants d'un mateix grup. Els dies en què el menjar ha estat abundant poden dedicar-se a la distracció; ales-hores, amb l'estómac ple, comencen a jugar. És durant aquests jocs quan es fa evident la gran integració de la so-cietat de suricates. Tots, des del més
jove fins al més vell participen en un aldarull acrobàtic. Refreguen l'esque-na contra la terra, salten i s'amunte-guen un a sobre de l'altre darrera una presa imaginària o formen cadenes agafant-se per la cua. Un espectacle com aquests en un entorn tan inhòspit com el desert de Kalahari és extraor-dinari, sobretot perquè els partici-pants no mantenen cap barrera
jeràr-Els suricates mengen escorpins habitualment.
quica, d'edat o de sexe. Generalment les societats animals es poden des-criure segons un patró jeràrquic en el qual hi ha individus dominants i su-bordinats. Aquest model no serveix per a la societat igualitària dels suri-cates. Si bé alguns mascles més ro-busts porten la iniciativa en situacions perilloses, tots els individus tenen de-dicacions preferencials a diferents tas-ques i és molt difícil determinar si una activitat com la vigilància dóna molt rang o una altra com la de portar les cries a coll (no necessàriament les pròpies) en dóna poc.
És quan arriba el vespre que es fa més patent la unitat de tota la colla: des-prés d'un dia d'activitat incessant re-tornen cansats cap al cau on s'arru-peixen plegats; alguns dormiten, altres es netegen el pèl o li netegen al veí, s'abracen i s'arramben. Cap cria o jove té temor de l'adult més gran. Ni un sol individu adopta actituds de do-minar-ne cap altre; tots llepen o aca-ricien amb el musell els del costat amb gran tendresa. A poc a poc els caps somnolents van caient sobre el llom del company, les potes abracen els colls i una pila de suricates s'adorm en la tranquil-litat del seu cau.
David Macdonald Traducció iadaptació:
Josep-Lluís Melero
17
ELS NOSTRES ANIMALS
E181. EUROPE
t
a salvació "in extremis" del bisó europeu (Bison bonasus) és un clar exemple de la importància que tenen els Parcs Zoològics per a la supervivència d'espècies desaparegudes del seu ambient natural, ja que aquest bòvid salvatge, el més gran dels mamífersd'Europa, va ser totalment exterminat en llibertat a la primeria d'aquest segle i tan sols va sobreviure gràcies als pocs animals que es mantenien en captivitat en aquell moment.
EI bisó europeu és el mamífer més gran
d'hrccc,
amb una
alçada de fins a 2 m, una longitud de 3 m i un pes que pot
arribar als 1.000 kg.
En efecte, el bisó europeu es trobava antigament a quasi tot Europa, ocupant els extensos boscos que cobrien gariebé tot el continent. Però la destrucció del bosc i l'excessiva caça el van anar eliminant de tot arreu, de
El bisó europeu es distingueix del seu parent el bisó americà, entre altres coses, per tenir molt menys pèl a la part superior del capiper la seva gepa
menys pronunciada.
18 :ZOO CLUB
manera que en començar el segle només quedaven dues poblacions relictes: una al Caucas, descrita com una subspècie de muntanya de dimensions més petites i desapareguda l'any 1919, i l'altra al bosc de Bialowieza, a la frontera entre Polònia i l'URSS, de la qual se'n va matar l'últim exemplar l'any 1921. Semblava, doncs, que l'extinció de l'espècie era definitiva, atès que tan sols restaven vius els 56 individus que es trobaven repartits per diferents Zoos d'Europa. Però l'any 1923 fou fundada la Societat Europea per a la Protecció del Bisó, que va reunir els supervivents en pocs Zoològics per tal de formar grups reproductors, i tres anys després es deixaven anar 3 animals, dues femelles i un mascle, un en tancat de 60 ha. situat al bell mig del bosc de Bialowieza. L'èxit acompanyà aquesta iniciativa, i l'any 1938 n'eren ja 30; l'any 1960 se'n contaven 341 i l'any 1982 la població de Bialowieza era de més de 1.600 animals, molts d'ells completament lliures i en estat salvatge. Actualment, per tant, el bisó europeu pot considerar-se definitivament salvat de l'extinció, malgrat que encara s'ha de seguir vigilant acuradament la seva situació. Així, el Parc Zoològic de Varsòvia porta el control internacional de tots els bisons europeus captius -que eren 2.706 l'any 1984- de manera que cada bisó que neix a qualsevol Zoo del món es registrat i controlat per aquesta institució.
L'alimentació del bisó europeu al nostre Zoològic consisteix en
userda, ordi, pastanagues, segó, garrofes, pomes i pinso.
El nostre Zoològic col- labora també en aquesta important tasca des de fa temps i en l'actualitat tenim un grup de 12 animals d'aquesta espècie, la major part d'ells nascuts en el nostre propi recinte. Cada Zoològic que posseeix bisons europeus en la seva col-lecció, té asignada una síl-laba per començar el nom dels seus animals per tal de poder reconèixer immediatament la seva procedència. Tots els nostres bisons europeus, per exemple, tenen un nom que comença per la síl-laba ES, i així es diuen Estanyol, Espinós, Esbadoc, Estudianta, Esbalaïda, Espina, Esvalot o Esplendor. La seva reproducció no presenta dificultats i pràcticament cada any es produeix algun naixement. El problema és que tots els petits nascuts darrerament són fills de l'únic mascle adult del grup, l'Esbadoc, amb el risc de consanguinitat que això comporta. Per solventar aquesta situacióm, el setembre d'enguany ha arribat un nou mascle procedent del Zoo d'Amsterdam i anomenat Arlequino, que servirà per augmentar la variabilitat genètica dels nostres bisons.
es serps són els rèptils verinosos per antonomàsia, però no els únics. Existeixen també dos llangardaixos que utilitzen verí per matar les seves preses. Són dos animals poc coneguts per la gent, agrupats dins el gènere Heloderma i un dels quals, el monstre de Gila (Heloderma suspectum), és representat al terrari del nostre zoològic. Malgrat el que el seu nom pugui fer pensar no es tracta d'un animal enorme i ferotge, sinó d'un llangardaix rabassut, de cua gruixuda i potes curtes, amb unes
llampants taques grogues o taronges sobre fons negre, que acostuma a passar la major part del temps amagat en forats que excava a terra.
La cua del monstre de Gila és el principal reservori de greix per
passar l'hivern. EIseu pes pot variar més d'un 20% a mida que
aquestes reserves són consumides.
A diferència de les serps, aquests rèptils tenen les glàndules verinoses situades a la mandíbula inferior i no disposen de cap mecanisme d'injecció del verí comparable als sofisticats ullals de cobres o escurçons. Per tant, el verí cau a la boca, des d'on és dirigit a través d'un canal de la part interna del llavi fins a les dents, que són estriades per facilitar l'accés a la ferida de la víctima. És per això que el monstre de Gila mossega les seves preses amb força extraordinària i les manté agafades una bona estona, donant temps així perquè el verí acompleixi la seva missió. Aquest afecta el sistema nerviós i provoca la mort per parada càrdia-respiratòria. Es diu que pot arribar a ser mortal per a l'home, però la veritat és que sovint no passa de provocar dolors forts i inflamacions locals. La majoria dels pocs casos fatals enregistrats afectaven a persones que havien pres alcohol que, curiosament, sembla potenciar la toxicitat del verí.
Viuen en hàbitats àrids del sud dels Estats Units,
concretament als deserts d'Arizona i Nou Mèxic. Les altes temperatures i l'escassa humitat d'aquestes zones
expliquen que sigui un animal d'hàbits predominantment crepusculars o nocturns. A causa de la pobresa del terreny aprofiten el màxim les èpoques favorables i passen gran part de l'any inactius en algun forat, de vegades un cau abandonat per algun mamífer. En arribar l'estiu surten en busca de parella. En aquesta època procuren menjar el màxim, per tal d'adquirir reserves per a l'hivern següent. Són massa lents per perseguir ocells i mamífers adults, i per aixó es mengen les seves cries i també sargantanes, granotes, ous, insectes, cucs i animals morts. S'empassen les preses senceres, a excepció dels ous, que esclafen abans. Cap a la darreria d'agost les femelles ponen de 3 a 13 ous, ensorrats a una fondària d'uns 12 cm.
ELS NOSTRES ANIMALS
El monstre de Cila és la més petita de les dues espècies de llangardaixos verinosos; no supera els 50-60 cm de longitud.
Malgrat el seu aspecte pacífic i els seus moviments lents i feixucs,
cal anar amb compte a l'hora de manipular aquests animals, ja
que són capaços de reaccions instantànies de gran rapidesa.
I I J 111111
Al nostre zoo hi ha dos exemplars d'aquesta espècie, de sexe indeterminat, ja que aquest llangardaix no presenta una clara diferenciació entre els sexes i mai no s'ha observat entre ells cap tipus de comportament que aclari aquesta qüestió. Van arribar el setembre de 1984 i ara es troben en un terrari que procura mantenir unes condicions semblants a les seves originals: baixa humitat i
temperatura alta (uns 35°C durant el dia); que es baixa una mica per la nit. En captivitat els monstres de Gila modifiquen la seva alimentació i consumeixen amb preferència carn picada barrejada amb rovell d'ou. Un dels nostres llangardaixos s'ha adaptat completament a aquest menú, mentre que l'altre encara accepta algunes preses vives, habitualment cries de ratolí. Aquests animals, ben atesos, a les nostres instal-lacions, podran arribar a viure fins als 20 anys.
Joaquim Lacueva 19
EL NOSTRE ZOO
(cublepnaris macularius)
ecentment, han ingressat en la nostra col-lecció vuit joves exemplars de dragó lleopard. Aquests bells ani-mals, pertanyents a la fanulia dels gecònids i, per tant, emparentats amb els nostres abundants i menys-preats dragons comuns, són un dels animals més exte-sos a les col-leccions dels terraris dels principals zoològics del món és a causa de la seva bellesa iel seu fàcil manteni-ment i reproducció.
Es tracta d'un dragó d'una mida lleugerament superior a la mitjana de la família, generalment petit, que fa de 18 a 21 cm del cap a la cua. Pertany a la subfamília dels eublefaris, que es distingeixen per tenir parpelles vertaderes i habitar zones desèrtiques. Un altre caràcter distintiu dels dragons lleopard respecte a la majoria dels gecònids és que estan mancats de discs adhesius, per la qual cosa no poden enfi-lar-se per les parets verticals, una característica tan peculiar d'aquest grup d'animals.
Un fet que dóna gran atractiu a aquest animal és la textura i el color de la seva pell: fina i granulosa, d'aspecte vellutat i gairebé translúcida de vegades. Varia de color segons l'e-dat. Mentre els joves són d'un color generalment fosc, amb bandes grogues transversals ben clares, en anar creixent aquestes bandes tendeixen a desaparèixer i romandre-hi només com si fossin una multitud de taques marrons o ne-gres sobre un fons gris rosat o blanc cremós.
Tenen dimorfisme sexual extern, perquè els mascles pre-senten els porus pre-anals més marcats que les femelles. També la forma general del cos és lleugerament diferent.
20 :Z:OOCLUB
El génere Eublepharis és característic dels ambients semi-desèrtics del sud d'Àsia i consta de quatre espècies. Els dragons lleopard. (Eublepharis macularius), concretament, habiten al sud d'Àsia central des d'Iraq fins al nord-oest de l'índia.
Els seus hàbits, en consonància amb la rigorositat del clima dels indrets on habita, són crepusculars, fins i tot nocturns, i el seu aliment consta d'una gran diversitat d'espècies de petits invertebrats. Els individus ben alimentats es distin-geixen perfectament per la seva cua gruixuda en forma de maça, on acumulen el greix que els servirà com a reserva d'aliments. La cua és molt fràgil, i per això la seva manipu-lació en captivitat s'ha d'efectuar amb compte per evitar una fractura, perquè després, encara que es regenera, mai no arriba a ser tan bonica com l'original.
Les femelles poden pondre a la primavera vàries postes (fins a quatre), que consten generalment de només un ou, de considerable mida i amb la closca molt fina i fràgil. Els mascles són una mica agressius i territorials, i per això es barallen entre ells a l'època de la reproducció. Encara que generalment no es produeixen ferides greus, en captivitat es pot provocar la inhibició del contrincant perdedor, per la qual cosa cal separar-los fins allà on sigui possible. L'experiència que ens proporcionarà la seva reproducció a les nostres instal-lacions, ens ha de permetre, en un futur no gaire llunyà, reproduir altres espècies de gecònids de manteniment més difícil i amb un risc de desaparició en lli-bertat molt més elevat.
Es el fruto de la Pasión.
V
TriNaranjus lo ha convertido
ACTE D'ADOPCIÓ DE
uFLOQUET DE NEU"
l
aCampanya d'Adopció d'Animals endegada pel Parc Zoològic de Barcelona l'any passat i que tan bona acollida ha tingut per part de les empreses, entitats i particulars a qui va adreçada, va celebrar el proppassat 14 de desembre l'adopció de l'estrella del Zoo, ens referim, per suposat, a "Floquet de Neu", per part de Letona-Cacaolat, S.A. L'adopció de "Floquet de Neu" donada la seva singularitat i valor simbòlic, no solament per al Zoo de Barcelona sinó per a tota la ciutat, per ser exemplar únic en el món, suposa un pas importantíssim en el desenvolupament de l'esmentada campanya. L'acte va començar davant de lainstal-lació de l'homenatjat, amb la signatura del contracte d'adopció entre els senyors Joan Clos i Enric Mas, President i Gerent del Parc Zoològic, i el senyor Juan Antonio Sellés, Conseller Delegat de Letona-Cacaolat, S.A., davant de membres del Consell d'Adminístració d'ambdues entitats, així corn un nombrós públic i mitjans de comunicació. Posteriorment, es va oferir a "Floquet de Neu" unesplèndid pastís del qual van gaudir tant ell corn el grup de femelles amb les quals conviu. L'acte es va cloure amb el descobriment de la placa de Letona-Cacaolat en la instal-lació de l'animal adoptat.
L'acte va transcórrer en tot moment en un ambient festiu, i durant el mateix la firma adoptant va oferir a tots els nens assistents productes de les seves marques.
EXPOSICIÓ
UNATURA MISTERIOSA"
e
n el Parc Zoològic de Barcelona s'ha dut a terme en els darrers anys exposicions que per la seva singularitat enriqueixen l'oferta de per si prou interessant, que es mostra en el seu recinte.Moment de /0 visita inaugural.
"Floquet de Neu" deixa que Virunga, una de les femelles del seu grup, tasti el pastís que se liofereix.
L'acte d'adopció va despertar gran interès entre els diferents mitjans de comunicació.
v
E/s representants després de /0 signatura del contracte.
Podríem recordar les de "Les Serps Verinoses del Món", ''Àfrica en el Zoo" i "L'altre Zoo", corn les darreres que s'han celebrat.
El proppassat 20 de desembre, es va inaugurar la titulada "Natura Misteriosa", nascuda de lacol-laboració entre el grup naturalista Atrox i el Parc Zoològic de Barcelona, que reuneix els més insolits insectes, aràcnids i plantes carnívores; així corn una col-lecció excepcional de serps verinoses, entre les quals destaquen una cobra i una serp de cascabell albines, corn també altres espècies
pràcticament desconegudes de petits i estranys animals. L'exposició "Natura Misteriosa", consta de 60 terraris i més de 100 animals.
A l'acte d'inauguració va assistir una nombrosa representació dels diferents mitjans de comunicació, membres del Consell d'Administració del Parc Zoològic, encapçalats pel seu President, el Conseller Joan Clos, i altres convidats.
L'exposició "Natura Misteriosa" serà una mostra dinàmica a la qual s'aniran incorporant nous exemplars i
instal·lacions, per mantenir viu en tot moment l'interés dels visitants.
A.MB LES INICIALS DELS NOMS D'AQUESTS DIBUIXOS ES ?OT FORMA.R EL NOM
D'UN ANIMAL.
.
....
\
HIPOpoíA,·, BALENA eSQU\RO\..
CORB
6úFA\...
J
ZOO·CLUB INFANTIL
POSEU AQUESTS NOMS A LES CASELLES DE
MANERA QUe US SUR-TI UN NOM D'AU AL
REQUADRE VERTICAL..
EN At¡>UE'5TA SOPA DE LLE-TRES HI HA VUIT NOMS
PE COLORS. EL.S V~'EU ~
ALNVTRCDVV
LGRISEDLIT
ITNOLOF
I
A
PLBLAU
L
VS
~I
EL
CPEER
I
LTAVERDRK
BNAVFILHML
ALEDFNEGRER
VA*I
LTRTLO
SNF
FAHoRLX
Re
EZ50CNVK
ENTRE AQUESTS DOS
DIBUIXOS \-lI PODEU TR08.AR.
SIS O\FERè.NCI ES.
ELS REPORTATGES DE LA NOEMí
JO, QUAN SIGUI GRANI SERÉ
FOTÓGRAFA D'ANII'Y\ALS.
COM A l/HOBBY" E5'TÀ SÉ, 'PERb HAS D'E PENSAR EN
FEINES QUE'
DONIN
DI-NERS.
AAA\l.!
UNA RATAAt
VAL MÉSQUE BUSQUIS
UN ALTRE OFICI, NEBODA. AI':i.b DE LES
FOTOS I ELS ANI-MA\..S NO CREC QUE SERVEIXI
PER
GUANYAR-TE LA VIDA.
ACTIVITATS DEL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ
T.II.... ele el... (10.14.ny.)
Corn funciona el Zoo: 3, 10, 17,24 de febrer
Estudiem els dofins: 3, 10, 17,24 de març
Lavegetació. 31 de març, 7, 21, 28 d'abnl
Taller ele Setm.na Santa (8a 14any.)
Taller d'Ecologia: 3, 10, 17, 24 de març
Cunef
Curset de metodologia etològica (l'observació en l'estudi del comportament): mes de gener
Per a més informacó truqueu al319 81 56
NOVES ADQUISICIONS
Recentment han arribat al Zoo de Barcelona, provinents del Zoo d'Emmen (Holanda), tres exemplars de
suricata (Suricata suricatta), simpàtic i petit carnívor sobre el qual podeu llegir un artiele en aquest mateix número. Provisionalment es troben en la instal-lació situada a la dreta de la dels lleons.
AIxímateix, el Zoo de Calarasi (Rumania) ens ha proporcionat un grup d' 11 exemplars de pelicàcresp
(Pelicanus crispus).
EU BOLnS
Aquest curset, que va ternr una acollida entusiasta per part dels nostres socis, es va celebrar a principis de novembre. El lloc fóu el Parc Comarcal del Castell de Montesquiu, on durant un cap de setmana els assistents gan rebre les interessants explicacions de dos experts micòlegs de la comarca. Hom va aprendre què és en reahtat un bolet, quins són els més corrents, quins els més apreciats i quins són els verinosos. Després d'una excursió de recollida, hom pogué tastar, un cop cuinats, els deliciosos exemplars agafats.
L'ESTIU A SAU
El mes d'agost un grup deSOCISde Zoo
Club va gaudir d'unes vacances en plena natura a les espelèndides mstallacrons que l'Associació Catalana de Cases de Colònies posseeix a la vora del pantà de Sau. A part de l'estada en un indret de gran bellesa, els participants van poder aprendre sobre el terreny moltes coses dels arnmals i les plantes de la comarca,
aixícom realitzar activitats d'esbarjo força atractives com el piraguisme i l'equitació.
EXPOSICiÓ "NATURA
MISTERIOSA-Aquesta exposició presenta alguns dels petits animals més bonics i també més penllosos del món. Aquests exemplars d'msectes, aràcruds i amfibis, exhibits en uns terraris esplèndidament decorats amb plantes, constitueixen una visió difícil d'oblidar. En tractar-se d'una exposició singular, el preu d'entrada per al públic en general serà de 300 ptes.; però els socis de Zoo Club només hauran de pagar 150 ptes. Aquest preu bonificat només és pot aplicar al socis i no a les persones que els acompanyin.
NOTICIARI
NOTICIARI
26 ZOO CLUB
Rèptils
111 tortugues de diverses espècies. Xavier Tomás; Mana Bargalló; Cnstma Martí; Alba i Anna Escolà; Núria Torrents; José Buenaventura; Pedro González; Ma. Mercè Rios; Jordi Solana; Ma Dolors Grau; Manuel Martín, TOnI Hernández, Alfred Sala; Josep Lluís Maroto-Magdalena Peñalver; Leandro Martínez, Lorenzo Moya; Prudencio Fernández; Marta Riutort; Jordi Sangrà, Rubén Pérez, Guillem i Lena Peiró; Dermis Thompson; LUISA. Torres i Carme Bertrán; Mireia Alasà; Gemma Sendra; Josep-Andreu lvern; Joan Albert Camprodón; Vicenç Jorge; Amadeu Ribodigo; José Riazo; Caputxms de Pom pela, Anna Ma. Menajía, Jordi Ruiz; Escola Costa i Llovera (Classe Tramuntana); Joan Godoy; Javier Gassó; Leo Gonzàlez; Anabel Moreno;
R.Vidal Gurb; Lluís Meseguer; Carmen Cebayos; Jordi Gisbert; DaVId Eslava; Anna Martí; Marta Martí; Francisco Serrano; Santiago Borncón; Silvia Latatur I José LUISGonzález; Carmen Somia; Rosalia L1adó; Josep GUIxe; PIlar Cinquián. [Barcelona]. Antonio Calderón; JoséL.Esquius. [El Masnou]. Jordi i Cristina Cañellas [Santa Susanna]. Manuel Giménez; lleth Mejan. [Sant Cugat del Vallès]. Ajuntament [Calafell]. Carme RIbera. [Banyoles]. Rosa I Ennque Moliné. ¡La Seu d'Urgell]. Anna Sellarés. [Tare! ó]. Montserrat Ubach. [Cornellà]. Mireia CUnIll.JTorrelles de Llobregat]. Josep Ma. Se a [Sant Fe!iu de Llobregat].
Mana Cuscó [SantAdnà del Besós] SIlVIaEscalero. [EI Prat de Llobregat] Conçal Gama [Sant VICenç dels Hans] Pere Vilaseca. [Mataró]. Josep Ma. Castan.f Avià]. Manna Domínguez [Cubelles]. Mercè Ramoneda [Sant BOI de Llobregat]. Xavier Giménez
[Castelldefels] Carles Contreras; Juan Carlos Guillén [L'Hospitalet de Llobregat] Jaume I Mana Borros [Manresa].
2 llangardaixos de cua espinosa
(Uromasnx] Gabnel Montserrat. [Barcelona]
5 camaleons (Chamaleo ehamaleon).
Antorno Joven [Colmenar VIeJo
-Madrid]. Rosa Mana Ceder. [VIlassar de Dalt]. Ricardo Roca. [Castelldefels]. Eduardo Rodríguez. [Barcelona]. Sebastián Muñoz. [Esplugues de Llobregat]
2 serps Cos Nacional de Pohcía. [Barcelona]. Carmen Sana [Santa Perpètua de Mogoda]
1cocodril del Nil(Crocodilus mloticus}.Dolores MartÍ. [Sant Sadurní d'Anoia]
Ocells
1 mascarell (Sula bassana).Lluís Casas, [Badalona]
2oques domèstiques. ElIsa MIquel. [Barcelona/. Antomo LUISMartínez. [L'Hospita et de Llobregat] 5 xoriguers (Falco ttnnunculus¡
Fernando Carlos Pamplona; Juan Antonio Marín; Antonio Catalán; Alba Zapater i Marc González, Guillermo Alcover. [Barcelona]
1 àguila calçada (Hieraetus pennatus).
Grup de Biologia de Santa Coloma [Santa Coloma de Gramenet] 1 tòrtora (Streptopeha nsona].
Florentino Domínguez [Barcelona] 1 cama-llarg (Himantopus
himamopus). Albert Pedro. [Montgat] 7 gavines(Larus spp.).Ma. Luisa Losada; Guàrdia Urbana, José Luis RamírezJBarcelona]. Policia Minicipal [Arenys e Mar]. Rosa A. Sona. [Badalona]. Oscar Sánchez-Toritajêl Prat de Llobregat]. Carlos Ruiz [L'Hospitalet de Llobregat] 1perdiu (Aleetoris rufa).José Antonio Caparrós. [Barcelona]
1 guatlla (Cotumix coturnu].
[Barcelona]. Laura Pérez [Barcelona] 1gallina holandesa. Albert Xala barder. [Caldes de Montbui].
ipolla d'aigua (Gallinula ehloropus)
Ma. Josefa Cortés. [BarceIOna¡ 1 fotja (Fuliea atra).Juan Car os Cascino i Pedro Alonso Mora. [L'Hospitalet I Barcelona] -1 agapornis. Sergio I Òscar Huerta. [Barcelona]
3 cotorres. lgnanus Henderson, A Laguía, Darnela García [Barcelona]
Iperiquito (Melopswacus undulatus¡
RIcardGumovart [Barcelona] 2 enganyapastors (Capnmulgus ruñcollis¡ Adela Seguí [Castelldefels] José Arrabal [Pohnyà]
3 xots(Otus scops) Agustín Celentano
SflviaJímenez. [Barcelona]. Adela Fernández [L'Hosprtalet de Llobregat]
2mussols (Athene noctua¡ Guàrcia
Urbana. [Barcelona] Fehpe
[Viladecans]
Iduc(Bubo bubo) Joaquín Cebnán [Badalona]
2òlibes(Tvu:alba).Policia Murucipal [EI Prat de Llobregat). 1. Casbas [Barcelona]
Icucut (Cuculus canorus).Andrea Jafre, Pep Sopena I Mon Monfort. [Barcelona].
Iblauet (Alcedo atus] José Manuel Sesma [Barcelona]
1 abellerol (Merops apiaster}.Anòmm. I minà de l'India. Jaume Magnñà, [Barcelona]
1bec de corall.lord:IMontserrat Anglada [Barcelona]
3garses (Picapica}.Antorno Álvarez. [Badalona]. Manuel Gonzàlez [L'Hospitalet de Llobregat]. Joaquina Giralt [Barcelona].
Mamlfers
1 eriçó (Ennaceus alguus},José Salguero. [Barcelona]
1 tití Francisco Ramez, [Barcelona] 1 conill d'angora. 1 Santiago Trujillo [Gavà]. Xavier Torrent. [Barcelona] 1 conill. Xavier Torrent. [Barcelona] 10 cobais. Rubén Rodríguez; Evarizo Gómez; Baltasar Lázaro; Tamt Canals
l
BarCeIOna].Elisabeth Ramos. Vilanova I la Geltrú]hàmsters. Fco. Manuel Sánchez. [Barcelona]
NAIXEMENTS
Aquests són alguns dels animals que han nascut darrerament en el Zoo 1 bisó europeu (Bison bonasus)
1 antilop negre {Anulope cervicapra}
1 gasela dorcas (Gazela dorcas)
1 antilop aquàtic (Kobus ellipsiprymnus)
1 daina (Dama dama)
1 saqui (Pitheeia pitheeia)
26 Tortugues mediterrànies (Testudo hermanni)
2 caimans d'ulleres (Caiman croeodilus)
L'acte de l'adopció es va celebrar el passat 14de desembre i van assistir-hi els Srs. Joan Clos i Enric Mas, president i gerent
respectivament del Parc Zoològic de Barcelona, S.A., i el Sr. José Antonio Sellés, Conseller-Delegat de Letona Cacaolat.
DONACIONS
Relació de les donacions rebudes recentment.
Invertebrats
1escorpí africà. SImone Plaza. [Barcelona]
1escorpí (Burhus oeeuanus) Oscar Andreu. [Barcelona]
Peixos
3 cíclids de vellut(Astronotus oeellatus).Joan Llagostera, José LUIS López. [Barcelona]
3 Plecostumus sp. José LUISLópez [Barcelona]. Francesc ROIg [Calella]
1peix rat-penat (Plaiax crbiculans¡
Rosa Aranda [Montcada I Reixac] 1 piranya (Serrasalmus puieri}.Malawi Acuarios [Barcelona]
AmfibiS
1salamandra (Salamandra salamandra).Jorge PIllada. [Barcelona]
AcrE D'ADOPCiÓ DELFLOQUET DENEU
I
Leo
RÇ
D'IVORI,
PROHIBIT
Lausana, va decidir incloure l'elefant africà (Loxodonta africana) en l'an-nex I de la Convenció. L'Annex I conté la llista d'espècies el comerç de qualsevol de les quals és prohibit; l'Annex 11, en canvi, en el qual s'in-cloïa fins ara l'elefant africà, permet el comerç amb algunes condicions. La decisió de canviar la classificació d'aquest proboscidi i, per tant, de prohibir absolutament el comerç d'i-vori, ha estat conseqüència de la dràs-tica disminució que ha patit aquesta espècie. Hom calcula que el 1979 hi havia 1300000 elefants en tot el con-tinent africà; actualment es pensa que n'hi ha 625000. La reducció, per tant, ha estat de més del 50% en 10 anys. El motiu, com tantes altres vegades, és la cobdícia. La demanda incessant
E
I passat mes d'octubre va quedar formalment prohibit el comerç internacional d'ivori. La setena conferència de la Convenció so-bre el Comerç Internacional d'Espè-cies Protegides (CITES), celebrada a-NOTICIARI
d'ivori per part d'alguns països asià-tics (Japó, Singapur i Hong Kong mouen el 90% d'aquest comerç) ha fet desorbitar el preu d'un material ja per ell mateix car. Els alts preus que es paguen han encoratjat els caçadors furtius que s'arrisquen més a caçar elefants als parcs nacionals tot desa-fiant les prohibicions; cal afegir que, a molts dels parcs, la guarderia és insu-ficient o, en alguns casos, té complici-tats amb els furtius. Tot això ha de-sencadenat una persecució implacable contra els elefants africans que, si continua a aquest ritme, pot portar a la total extinció a curt termini de l'a-nimal més gros que camina sobre la Terra.
La decisió de prohibir el comerç d'i-vori no ha estat exempta de polèmica: un grup de països, fonamentalment del con sud africà, s'ha oposat a la prohibició total. Aquests països, argu-menten que la prohibició provocarà uns efectes indesitjables: la consolida-ció del mercat negre ja existent i la puja encara més gran dels preus. Cal considerar que Zimbabwe ingressa anualment 10 milions de dòlars pro-ducte de la venda controlada d'ivori, diners que s'inverteixen en la protec-ció de la natura. Així mateix, Zim-babwe és l'únic país africà que ha vist augmentar la seva població d'elefants mitjançant una adequada política de protecció, foment de la cria i conscienciació popular, passant de 30000 a 54000 en 10 anys. Segons aquesta postura la prohibició perjudi-caria també la conservació de l'elefant perquè els camperols, que el conside-ren com una plaga que destrueix els camps de conreu, perdrien tot l'in-terès en conservar-lo si no poden ob-tenir cap benefici d'ell, amb la qual cosa augmentaria la persecució per motius agrícoles.
La solució, per tant, no és fàcil, però és clar que la clau es troba en aconse-guir que els preus de l'ivori baixin. I l'única manera d'aconseguir-ho és fer pressió sobre els països importadors; països que sovint, com és el cas del Japó, s'han distinguit per mostrar un total despreci davant els esforços in-ternacionals per la conservació de la natura. Mentre el preu del quilo d'i-vori continuï representant el salari anual per a un africà mitjà, la supervi-vència dels elefants serà molt proble-màtica.
J-L. M.
