• No se han encontrado resultados

Gaseta municipal de Barcelona. Any 082, núm. 02 (20 gen. 1995)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gaseta municipal de Barcelona. Any 082, núm. 02 (20 gen. 1995)"

Copied!
48
0
0

Texto completo

(1)

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

Consell Plenari

Acta sessió 30-XI-1994 17

Acords sessió 23-XII-1994 39

Comissió de Govern

Acta sessió 22-XI-1994 45

Acords sessió 16-XI-1994 49

Consell Municipal Permanent

Acta sessió 28-XI-1994 55

Personal Concursos

Bases generalsque han de regir la convocatò¬

ria d'unconcurs pera la provisiód'un lloc

de treball 60

Concurs 581. Responsable SIGEF-Facturació

(Sots-direcció de Comptabilitat de la Direc¬

ció d'Administració Econòmica) 61

Anuncis

Anuncispublicats en el BOP des dies 1

al 31 de desembre de 1994 62

:iO:

Ajuntament

V

de Barcelona

Núm. 2 / Any LXXXII

(2)

CONSELL

PLENARI

Acta de la sessió celebradael dia 30 de

novembre

de 1994 i aprovada el

dia 23 de desembre

de

1994

Al Saló de la Reina Regent de la Casa

de la

Ciutat

de Barcelona, el dia trenta de novembre

de

mil

nou-cents noranta-quatre, es

reuneix el Consell

Plenari

en

sessió ordinària, sota lapresidència de

l'Excm.

Sr. Al¬

calde Pasqual Maragall i

Mira. Hi

concorren

els ll·lms.

Srs. Tinentsd'alcalde Lluís Armet i Coma,Joan

Clos i

Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells,

i

es

ll·lms. Srs.

Regidors Joaquim

de Nadal i Caparà, Juan

José

Fer-reiro i Suàrez, Joan Torres i Carol,

Antoni

Santiburcio

i Moreno, EnricTruñó i Lagares, Albert

Batlle i Bastar¬

das, Guerau Ruiz i Pena, Xavier

Valls i

Serra,

Caroli¬

na Homar i Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc

Narváez i Pazos, Joan Fuster i Sobrepere,

Xavier

Ca¬

sas i Masjoan, Francesc

Trillas i Jané,

Josep M.

Vegara i

Carrió, Francesc

Xavier

Muñoz

i Pujol,

Antoni Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt, Artur

Mas i Gavarró, Josep M.

Samaranch i Kirner,

Jordi

Bonet i Agustí, Joan

Colldecarrera

i Ortiz,

Teresa

Perelló i Domingo, Fèlix Amat

i

Parcerisa,

Antoni

Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente,

Modest

Batlle i Girona, Joan Puigdollers i Fargas,

Joan

Antoni

Audet i Novell, Josep L. Olmedo

i López, Jaume

Alsina i Oliva, Antoni Miquel i

Cerveró, Carles Porrera

i Sala, Jaume Ciurana i Llevadot,

Enric

Lacalle i

Coll,

Aleix Vidal-Quadras i Roca, José Alberto Fernández

i

Díaz, Emilio

Álvarez

i Pérez,

assistits

per

Pll-lm.

Sr.

Secretan General, Jordi Baulies i Cortal, que

certifica.

Excusa la seva assistència la ll·lma. Sra. Marta

Mata i Garriga.

Hi és present l'Interventor

Municipal, Sr.

Lluís Mata

i Remolins.

Constatada l'existència de quòrum legal, la

Presi¬

dència obre la sessió ales deu hores i quinze minuts.

Es dóna per llegida l'acta

de la

sessió

anterior,

ce¬ lebrada el 28 d'octubre de 1994, l'esborranyde la

qual

ha estat tramès a tots els membres del

Consistori; i

s'aprova.

El Sr. Puigdollers observa que

el despatx

d'ofici

de

la present

sessió, al qual

a

darrera

hora

s'han

incorporat dos nous

assumptes (els

núms. 17

i

23),

que no figuraven en

la

versió

repartida durant

la

re¬

unió del Consell Municipal Permanent,

s'ha convertit

virtualment, per la importància

de les qüestions

que

s'hiplantegen, en un

ordre

del dia

paral·lel.

En el despatx

d'ofici el

Consell Plenari

acorda:

Quedarassabentatdel decretde l'Alcaldia, de 9

de

novembre de 1994 (7374), que

constitueix la Comis¬

sió deTelecomunicacions i en determina les funcions i composició.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de

28

d'octubre de 1994 (7652), que nomena

la

ll·lma. Sra.

EulàliaVintró i Castells i l'Il·lm. Sr. Joaquim de

Nadal i

Caparà, representants

de

l'Ajuntament

de

Barcelona

en el Patronat de la Fundació del Gran Teatre

del

Liceu.

Quedarassabentatdel decret de

l'Alcaldia, d'11

de

novembre de 1994 (7417), que nomena

l'Il·lm.

Sr.

Albert Batlle i Bastardas, representant d'aquest

Ajun¬

tamenta la Fundació Gresol Cultural.

Quedar assabentat de sengles decrets

de

l'Alcal¬

dia, de 14 de novembre de

1994

(7420 i

7418),

que

proposen,

respectivament

la

designació: de

l'Il·lm. Sr.

Joaquim de

Nadal i

Caparà,

com a

representant

de

l'Ajuntament

de Barcelona,

en

el

Consell

Econòmic i

Social de la Universitat Pompeu Fabra; i

del Sr. Joan

Majó i Crúzate, com a

representant

de l'Ajuntament

de Barcelona, als Consells Socials: de

la

Universitat

de Barcelona, en substitució de la ll·lma.

Sra. Marta

Mata i Garriga, de la

Universitat Autònoma de

Barce¬

lona, en substitució de l'Il·lm.

Sr. Josep

M. Vegara

i

Carrió, i de la Universitat

Politècnica de

Catalunya,

en

substitució del Sr. Manuel de Forn i Foxà.

El Sr. Lucchetti expressa la seva

disconformitat

amb aquestes propostes

de

designacions,

que

no

s'han examinat prèviament en

el si de

la

coal·lició

de

govern.

Quedarassabentat del decret de

l'Alcaldia, de 14

de novembre de 1994 (7428), que

constitueix la

Comissió d'Aparcaments, en

determina les

funcions

i

composició i crea

la

Direcció

Executiva

i l'Equip

de

Gestió del Plad'Aparcaments.

El Sr. Fernández expressa la

conformitat del

seu

Grup amb la

constitució

d'aquesta

Comissió

sense

perjudici del seu

posicionament

en

el

debat sobre

la

problemàtica

de la

construcció dels

aparcaments.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia,

de 14

de novembre de 1994 (7424), que

designa membre

del Plenari del Consell Municipal de Benestar

Social,

com a experta, la Sra.

Elvira Méndez i

Méndez.

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia,

de 14

de novembre de 1994 (7426), que

designa

l'Il·lm. Sr.

Joan Colldecarrera i Ortiz membre del

Consell del

Fòrum Ciutat i Comerç com a representant

del Grup

Municipal de

Convergència i

Unió.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia,

de 21

de novembre de 1994 (7591), que

atribueix

al Sr.

Joan Molina i Vivas la Gerència

Delegada de

Patrimoni, al Sr. Ramon Seró i

Esteve la Gerència

De¬

legada

d'Economia i Empreses,

i

al Sr. Josep

M.

Alibés i Rovira la Gerència Delegada

d'Urbanisme.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia,

de 14

de novembre de 1994 (7644), que admet

parcialment

les al·legacions

presentades

pel

Grup

Municipal Po¬

pular i,

consegüentment,

modifica el

Plec de

condi¬

cions reguladores

de la

concessió

per a

la

remode-lació i adequació de

l'espai

subterrani situat

al

carrer

de Numància-avinguda

Diagonal, donant

nova

redac¬

ció a les condicions 10.6 i 13.2.

El Sr. Fernández agraeix

l'acceptació de

les al·lega¬

cions formulades pel seu Grup.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia,

de 14

de novembre de 1994 (7645), que:

desestima les

(3)

d'Estacions de Serveis de Barcelona als Plecs de condicions jurídiques i econòmiques dels concursos

públics per a la instal·lació oexplotació d'estacions de

serveis i unitats de subministrament en els indrets que

especifiquen; i estima les al·legacions del Grup de

Convergència i Unió modificant la condició 7.12 dels Plecs de condicions relatius a les unitats de subministrament de la rambla de Prim-Autopista A-19 i a l'estació de servei de la rambla de

Prim-avinguda

Diagonal, i la 12.12 dels Plecs relatius a les estacions del carrerde la Constitució i del'avinguda de Madrid¬ 'T'ravessera de les Corts.

El Sr. Puigdollers demana que els expedients

relatius a les estacions de serveis del carrer de la

Constitució i de l'avinguda de Madrid-Travessera de les Corts, quedin sobre la taula deconformitat amb la

petició del Consell Municipal del Districte.

El Sr. Truñó, en la seva condició de President del Districte de Sants-Montjuïc, troba escaient que el Plenari s'assabenti del decret de l'Alcaldia, tanmateix anuncia l'intenció d'aturar els corresponents concur¬

sos en vista de les favorables perspectives quant co¬ bertura del tram de la ronda del Mig esmentat pel

Portaveu de Convergència i Unió, mitjançant la concessió d'aparcaments de superfície.

Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 27 i 28 d'octubre de 1994, pels quals, en virtut de concurs, es

nomenen: la Sra. Isabel Sánchez i Bianchi, Staff de Control i Planificació del Districte de Nou Barris

(6862); les Sres. Sílvia Gaviña i Guerrero, Núria Ramoneda i Aiguadé i Raquel Gisbert i Borras, Res¬ ponsables de Sistemes d'Informació 010 (6965); i el Sr. Jaume Fort i Riera i la Sra. Pilar Roca i Viola,

Supervisors Adjunts d'Informació Personalitzada

(6966); la Sra. Cèlia Gerboies i Pardo, Cap de

l'Oficina de Neteja (6967); i el Sr. Josep Francesc Olivé i Figa, Cap del Negociat de Població i Cens

Electoral (6968).

El Sr. Fernández avança el vot del seu Grup en contra de la ratificació dels decrets enregistrats amb els núms. 6965 i 6966 en considerar arbitràries les puntuacions atorgades; i el Sr. Puigdollers abona aquestes consideracions.

El Sr. Lucchetti indica que, en no haver-se-li precisat els plantejaments d'Informació Cartogràfica i de Base, SA, enel campde la informació, el seu Grup

tampoc pot donar suport a la ratificació dels decrets

enregistrats amb els núms. 6965 i 6966.

S'aprova la ratificació dels decrets enregistrats amb els núms. 6862, 6967 i 6968 i es desestima la dels

decrets núms. 6965 i 6966 pels vots en contra dels

Srs. Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers,

Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Porrera, Ciurana, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández,

Álvarez,

Vintró,

Lucchetti, i Vicens.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 28 d'octubre de 1994 (7453), que aprova un expedient de generació de crèdits

percompromisos d'ingressos

per import de 242.259.000 pessetes.

El Sr. Puigdollers indica que, segons l'informe de la

Intervenció, l'efectivitat d'aquest ingrés no està

suficientmentjustificada; i el Sr. Clos ofereix

trametre-li un informe sobre aquestaqüestió.

Quedar assabentatdels decrets de l'Alcaldia, de 10

de novembre de 1994 (7508, 7509 i 7510), que aproven expedients de generació de crèdits per

ingressos per import d'1.346.799, 4.656.504.000 i 6.000.000 de pessetes.

Ratificar les resolucions dictades per delegació de

l'Alcaldia pel President del Districte de Sant Martí el

23 dejuny de 1994, perles quals respectivament:

a) S'aprova el Plec de condicions i Projecte de

nova construcció de l'Escola Municipal d'Ensenya¬

ment Especial Joan Manuel Zafra i s'adjudica

el contracte a Enrique Rodríguez Petriz, SA, pel

preu de

83.885.070 pessetes.

b) S'aprova el Plec de condicions i Projecte del col·lector del carrer de Joan d'Àustria i adjudica el contracte a Corviam, SA, pel preu de 17.940.300

pessetes.

c) S'aprova el Projecte i Plec de condicions de peonalització dels entorns del mercatdel Clot i adjudi¬

cael contracte a Fomento de Contrucciones y Contra¬ tas, SA, pel preu de 55.510.100 pessetes.

d) S'aprova el Projecte i Plec de condicions de peonalització dels entorns i desguàs de la plaça del Doctor Trueta i adjudica el contracte a Catalana de

Obras, SA, pel preu de 20.457.778 pessetes.

e) S'aprova el Projecte i Plec de condicions de

rehabilitzacióde la viapública del barri del Taulati ad¬

judica el contracte a ACYCSA pel preu de

42.702.971 pessetes.

Ratificar les resolucions dictades per delegació de

l'Alcaldia pel President del Districte de Sant Martí, per

les quals respectivament:

a) Amb data 29 de juliol de 1994, s'aprova el

Projecte i el Plec de condicions d'adequació del Casal d'Avis i del Casal de Joves del Clot i s'adjudica el contractea Enrique Rodríguez Petriz, SA, pel

preu de

50.100.000 pessetes.

b) Ambdata 19 d'octubre de 1994, s'aprova el Plec de condicions i el Projecte d'arranjament del carrer d'Alfons el Magnànim,entre els de Cristóbal de Mourà i de Llull, i s'adjudicael contractea Fomento de Cons¬ trucciones y Contratas, SA, pel preu de 37.554.900 pessetes.

c) Amb data 24 d'octubrede 1994, s'aprova el Plec de condicions i el Projecte d'adequació del local situat

a la rambla del Poblenou com a Casal Infantil i

s'adjudica el contracte a Corbania, SA, pel preu de 19.425.000 pessetes.

El Sr. Puigdollers opina, com ja manifestà en la sessió anterior,.que és irregular portar a ratificació aquests expedients quan les obres ja estan en marxa; i el Sr. De Nadal contesta que la tramitació seguida s'ajustaales bases d'execució del Pressupost i que la necessitat de la ratificació plenària consta explícita¬ ment en totes aquestes resolucions.

S'aproven els dos punts precedents amb el vot en contra dels Srs. Mas, Samaranch, Bonet, Colldecar¬ rera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,

Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Porrera, i

Ciurana, i amb l'abstenció dels Srs. Lacalle,

Vidal-Quadras, Fernández, i

Álvarez.

Ratificarels decrets de l'Alcaldia, de 24 d'octubre i 15 de novembre de 1994 (6936, 6938 i 7487), pels quals respectivament:

a) S'aprova el Projecte i Plec de condicions del

contracte de construcció de la segona fase de lazona

primera del Complex Esportiu de la Barceloneta

(antics Banys de la Barceloneta) i s'adjudiquen les obres a Camunsa, SA, per un import de 112.534.604

(4)

b) S'aprova el Plec

de

condicions

del contracte

dels serveis de bugaderia del

Centre de

Primeres

Atencions i l'Alberg de Sant Joan

de

Déu

per un import de 4.800.000

pessetes

i

es

contracta

tal

prestació amb

CIPO-FLISA, Bugaderia

Industrial; i

c) S'aprova el

Plec de

condicions

econòmico-administratives de les obres d'enderrocament de la

meitat de la cinquena planta i

arranjament

del terrat

de l'edifici del carrer d'Avinyó, núm. 7, per un

import

de 5.961.313 pessetes i es

contracta

tal

prestació

amb Obres i Contractes Guitart i Plana.

El Sr. Fernández considera que en aquests expe¬ dients no s'ha acreditat la concurrència d'ofertes, cir¬ cumstància que obligael seu

Grup

a

votar

en

contra;

i

que en el camp

del benestar social

es recorre massa

sovint a la contractació directa, raó per la qual dema¬

na la relació dels contractes que en el present

exercici

s'han realitzatperaquest sistema.

S'aprova amb el vot en

contra

dels

Srs. Mas,

Samaranch, Bonet, Colldecarrera,

Perelló,

Amat,

Mar-cet, Fabregat, Batlle i

Girona,

Puigdollers, Audet,

Ol¬

medo, Alsina, Miquel, Pçrrera,

Ciurana,

Lacalle,

Vidal-Quadras, Fernández, i

Álvarez.

Ratificarel decret de l'Alcaldia, de 21 d'octubre de

1994, que accepta la

sol·licitud de

subvenció,

per un

import de 132.083.982 pessetes,

realitzada

per

l'Ajuntamentde

Barceiona mitjançant la SPM

Barcelo¬

na Activa, SA, davant de ('Instituto Nacional de

Em¬

pleo per al

Pla

d'ocupació 1994

en

l'àmbit de

la

col·laboració INEM-Corporacions locals, i encomana la gestió de la

subvenció,

un cop

atorgada,

a

l'esmentada Societat privada municipal.

El Sr. Fernández avança l'abstenció

del

seu

Grup

en aquest punt, incorporat a

darrera

hora

a

la

relació

d'assumptes del despatx

d'ofici.

El Sr. Puigdollersdemana

aclariments sobre els

as¬ pectes

competencials de l'acceptació de la

sol·licitud

de Mercabarna, sobre la prioritat social i política

de

l'edició de Barcelona-10, que justifiqui finançar-la

mit¬

jançant el Pla

d'ocupació, i sobre els fons

comple¬

mentaris quehaurà d'aportar aquest

Ajuntament.

S'aprova amb el vot en contra

dels Srs.

Mas,

Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat,

Mar-cet, Fabregat, Batlle i Girona,

Puigdollers,

Audet, Ol¬

medo, Alsina, Miquel, Porrera, i Ciurana,

i amb l'abs¬

tenció dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i Álvarez.

Quedar assabentatdels acords de la Comissió de

Govern, de 22 de novembre de 1994, pels

quals

s'aproven inicialment:

1) el Projecte d'urbanització del

vial d'accés a la finca situada al carrer del Torrent de les Roses, núm. 41 b, per un import de 7.117.919

pessetes; 2) el Projecte

d'urbanització del

carrer

Alt

de Pedrell, entre els de Montserrat Casanovas i de

Pedrell, per un import de 9.674.923 pessetes;

3) el

Projecte

d'urbanització del

carrer

de

la Llacuna, entre

els carrers de Pallars i de Pujades, per un import de

87.529.157 pessetes; i 4) el Projecte

d'urbanització

del xamfrà delscarrers de la Indústria i del Freser per

un import de 3.507.725 pessetes.

El Sr. Puigdollers reitera les

consideracions fetes

en anteriors sessions quant a la

competència del

Plenari per a l'aprovació d'aquests

expedients.

Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de

Govern, de 22 de novembre de 1994, que

destina els

solars de propietat obtingutspel sistema

d'expropiació

que es relacionen, a la

construcció d'habitatge social

de promoció pública,

amb prèvia

cessió al Patronat

Municipal de l'Habitatge o a

la Generalitat

de

Catalunya, llevat el solar

del

carrer

d'Oristà,

que

serà

concedita una entitatsense ànim de lucre dedicada a

la construcció d'habitatges a preus

assequibles.

El Sr. Fernández creu que aquestassumpte, per

la

seva importància, hauria d'haver

figurat

en

l'ordre

del

dia.

El Sr. Puigdollers observa que

l'Alcaldia s'havia

compromès davant del veïnat a

cedir

a

la

Generalitat

els terrenys de la via

Favència i,

no

obstant

això,

l'acord de la Comissió de Govern els cedeix ara al Patronat Municipal de l'Habitatge.

El Sr. Lucchetti contestaque al solar indicat

pel Sr.

Puigdollers s'hi pot

construir

prou

habitatges

per

resoldre tant els problemes del Pla

especial de les

Roquetes, com els casos

puntuals

que es

plantegin

en el cas dels habitatges del

Governador; i

que sens

perjudici de la

competència

de la

Comissió

de

Govern, l'assumpte, per la seva

evident importància

en el camp de l'habitage, s'ha

incorporat

al despatx

d'ofici d'avui per a l'assabentament

de

tot

el Con¬

sistori.

El Sr. Valls puntualitza que aquesta

cessió de

solars haurà de comportar

l'ampliació del

Conveni

amb la Generalitat quanta les

promocions públiques.

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 22

de novembre de 1994, que dóna conformitat

al Text

refós de la «Proposta de

Modificacions

puntuals del

Pla General Metropolità d'ordenació urbana,

PGM-76,

i dels Plans especials del Baró de Viver, sector

sud de

TrinitatVella, Roquetes i la Teixonera,

sobre

terrenys

de propietat pública, a les vores

de la

Ronda de Dalt,

entre el Nus de la Trinitat i el de Collserola, Primera

fase».

El Primer Tinent d'Alcalde, Sr. Armet comenta que amb aquest Text refós, redactat segons

les prescrip¬

cions de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, no

s'assoleix el sostre d'habitatge previst inicialment, a pesar dels canvis

legislatius,

impulsats

per

aquest

Ajuntament, en

garantia

de

les

característiques

socials dels nous habitatges que es

construeixin

en sòls provinents

d'expropiacions;

ara

bé, de totes

maneres, es disposarà de 61.000 m2 per

habitatge de

caràcter social (la situació de partida era tan

sols de

8.000m2), en els quals es

podrà construir

entre un

50

i un 60 per 100 dels 1.200

habitatges previstos

en

l'anterior redacció d'aquestes Modificacions

puntuals.

El Sr. Bonet pensa que la versió anterior

d'aquesta

proposta era una mostra

de l'urbanisme de la pitjor

època i la

intervenció

de

la

Comissió d'Urbanisme ha

resituat les coses en rebaixar el sostre edificable i l'alçada que esfixaren per

suplir la

manca

d'oferta

pú¬

blica d'habitatge amb motiu dels

esdeveniments

olím¬

pics però que descuidaven

les

necessitats urbanes,

com la d'espais lliures, rebaixa que

repercutirà sobre

laqualitat devida i

el medi ambient.

Afegeix

que

la

ini¬

ciativa municipal, a més d'habitatges

públics,

genera¬

va usos comercials i d'oficines que s'allunyaven dels

objectius previstos per

la llei; i

que

determinades

implantacionsd'habitages no estaven

justificades.

La Presidència recomana al Sr. Bonet que procuri

sintetitzar la seva intervenció en un assumpteque es

discuteix ja per tercera o quarta

vegada

en

aquest

Plenari.

El Sr. Bonet diu, en resum, que el Text refós no

(5)

d'Urbanisme perquè augmenta l'edificabilitat en els sectors 10 i 12 i hauria d'excloure les actuacions 1 i 11-B (en la qual caldria reconèixer l'edificabilitat existent mitjançant l'oportuna modificació del Pla Ge¬ neral Metropolità), motius pels quals el seu Grup opta per l'abstenció.

El Sr. Fernández valora positivament que l'Ajunta¬

ment procuri trobarnoussolarson poder edificar nous

habitatges, però qüestionadeterminats aspectesde la

gestió previstos en aquest Text refós i la configuració

de la plaça de la Vall d'Hebron.

El Sr. Luchetti significaque aquest expedient, iniciat per l'IMPU idesprés traspassata BarcelonaRegional,

ha tingutunes limitacions que han coadjuvata l'objec-tiu, que sembla perseguir la Generalitat a través de la

seva Comissió d'Urbanisme, d'impedir que la nostra

Ciutat tiri endavant determinats projectes en el camp de l'habitatge. Addueix que la proposta estàmal plan¬

tejada urbanísticament perquè fa les modificacions des de la perspectiva de les rondes, i no des de les necessitats dels barris; i que valora positivament l'aparició de més habitatge a la nostra Ciutat i dóna

ple suport a la idea de dedicarespecialment al lloguer

els nous habitatges resultants d'aquesta proposta,

però les duplicitats i les diferències de criteri que són conseqüència de l'estructura bicèfala del nostre urbanisme, fan que el seu Grup es decanti per l'abstenció.

El Sr. Valls indica que en la tramitació de la proposta davant la Generalitat, si es compara l'informe de la Direcció General d'Urbanisme, l'acta de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya i la resolució del Conseller, també poden apreciar-se successius canvis de criteri que han conduït a una solució final beneficiosa per a la Ciutat. Mostra la seva sorpresa

pel posicionament del Sr. Lucchetti, quan

l'Àrea

d'Urbanisme ha informat favorablement el nou text; i

fa notar que l'IMPU ha operat en aquest cas com

qualsevol propietari particular, però després ha

regalat l'edificabilitat aconseguida.

El Sr. Lucchetti matisa que la seva actitud cal entendre-la des de l'esforç, que li comporta una certa

esquizofrènia, perquè el posicionament del seu Grup

no impliqui obstruccionisme en la tramitació d'expe¬

dients, és a dir, a partir de la distinció entre informe tècnic i posicionament polític.

El Sr. Valls replica que pot entendre que el Sr. Lucchetti políticament no estigui d'acord amb la proposta, però no pas que la consideri dolenta

tècnicament.

El Sr. Fernández comenta que la reducció del nom¬ bre d'habitatgeses fa per mantenir diverses reserves de sòl i usos; i que caldria haver abordat laqüestió de

l'edificabilitat del barri de la Teixonera i també deixar oberta la possibilitat d'una solució deconsens pel que fa a la plaça de la Vall d'Hebron i a l'edifici del carrer

d'Arenys. Demana, finalment, que s'aclareixi el

quòrum per a l'aprovació d'aquesta proposta.

La Presidència indica que l'aprovació requereix ma¬

joria absoluta, és a dir, vint-i-dos vots favorables; i el

Sr. Lucchetti demana que l'assumpte en debat quedi

sobre la taula fins a la properasessió. Queda sobre la taula el dictamen en debat.

Designar, a proposta del Grup Municipal Socialista,

representant de l'Ajuntament a l'Entitat Metropolitana

del Transport i a l'Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, l'Il·lm. Sr. Fran¬

cescTrillas i Jané, en subtitució de l'Il·lm. Sr. Joaquim

de Nadal iCaparà.

Designar, a proposta del Grup Municipal Socialista,

representant de l'Ajuntament en la Mancomunitat de

Municipis de

l'Àrea

Metropolitana, l'Il·lm. Sr. Francesc

Trillas i Jané, en substitució de l'Il·lm. Sr. Joaquim de

Nadal i Caparà.

Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 30 de novembre de 1994 (7770), que encomana a la Societat Munici¬

pal d'Aparcaments i Serveis l'execució temporal de la

construcció atorgadaa Corporación de Obras Interna¬ cional, SA, per a la construcció i subsegüent explo¬

tació d'un aparcament subterrani a les Cotxeres de Sarrià, donat que les obresestroben aturades des de fa més de cinc mesos.

El Sr. Fernández mostra la seva predisposicióa vo¬

tar favorablement la ratificació d'aquest decret que

pretén salvaguardar, alhora, la reivindicació d'aquest

terreny com a zona verda i els interessos dels veïns que ja han fet aportacions a la promotora; tanmateix

creu que caldria complementar-lo amb un pronuncia¬

ment sobre la incautació de les garanties de la concessionària.

El Sr. Puigdollers pregunta, com a qüestió prèvia, perquè en aquest expedient s'ha seguit una tramita¬ ció radicalment diferent de l'aplicada en els punts

núms. 13 a 15 de l'ordre del dia d'avui, i si s'ha instruït

algun expedient per declarar la caducitat de la concessió anterior.

La Presidència invita al Sr. Puigdollers a prosseguir la seva exposició, i el Sr. Puigdollers insisteix que la

respostaa les preguntes hauria detenir caràcter previ.

El Regidor de la Via Pública, Sr. Torres, explica que, en vista que la construcció de l'aparcament està abandonada des de fa més de cinc mesos, es pren

una mesura cautelar d'execució temporal, a càrrec d'un òrgan de gestió directa d'aquest Ajuntament, per garantir la seguretat i la possible continuïtat de les obres mentre formalitzen els tràmits de rescat de la concessió.

El Sr. Puigdollers pregunta si s'està tramitant la caducitat de la concessió i, en contestar-li el Sr. Tor¬ res que tal expedient està en marxa i probablement

podrà portar-se a la propera sessió, demana que

l'assumpte quedi sobre la taula.

El Sr. Fernández reitera que la proposta s'hauria

d'ampliar amb la declaració de caducitat de la

concessió anterior i la incautació de la garantia, pronunciamentsque, ajuí seu, són previs al'encàrrec

a Barcelona Activa.

El Sr. Torres repeteix el caràcter cautelar de la decisió sotmesa a ratificació, de conformitat amb el

criteri dels Serveis jurídics.

El Sr. Ruiz Pena subratlla que la mesura s'inscriu

en un expedient, més ampli, de resolució de la

concessió per culpa del concessionari en haver-se

detectat l'abandó de la construcció de l'aparcament. El Sr. Fernández insisteix en la esmena que ha

suggerit, invocant el principi de tracte successiu i

raons de legalitat.

El Sr. Torres torna a dir que la proposta es fa,

seguint els criteris dels assessors jurídics, per evitar

perjudicis als veïns afectats i de comú acord amb el

Regidor del Districte.

El Sr. Puigdollers anuncia el vot en contra dels membres del seu Grup, perquè no es volen fer

(6)

S'aprova amb el vot en contra

dels Srs. Mas,

Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat,

Mar-cet, Fabregat, Batlle i

Girona, Puigdollers, Audet,

Ol¬

medo, Alsina, Miquel, Porrera, i

Ciurana, i amb l'abs¬

tenció dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i

Álvarez.

S'inicia, totseguit, el debat

dels assumptes

inclosos

a l'ordre del dia:

COMISSIÓ DE GOVERN

Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de

22 de novembre de 1994, pels quals s'aprova

inicial¬

ment:

1) l'Estudi de detall de

l'àrea central

del Pla

espe¬

cial del sector oriental del Centre històric de Barcelo¬

na, obertura de l'avinguda Cambó; i

2) el Pla especial

d'ordenació del sector

via

Augusta-Flort de la

Vila i de l'equipament de la

Residència Fàbregas.

El Sr. Bonetcomparteix els objectius de

l'Estudi de

detall relatiu a l'obertura de l'avinguda de Francesc

Cambó, però considera que

seria més adequat

canalitzar-los per la via d'una

modificació del Pla

es¬

pecial corresponent i que, en

vista

que

s'han frustrat

algunes expectatives

dels

veïns,

s'hauria d'explicitar

el compromís d'accelerar l'obertura

de tal

avinguda,

perquè es tracta d'un sector

molt degradat. Anuncia,

doncs, l'abstenció dels membres del seu Grup en re¬

serva de poder presentar al·legacions

durant el

període d'informació

pública;

i confia

que en

la

tramitació ulterior de l'expedient, el capteniment

del

Grup d'Iniciativa per Catalunya no

doni

lloc

a sorpreses com la que s'ha

produït

en

el

punt

núm. 20

del despatx d'ofici.

El Sr. Fernández anuncia que els membres del

Grup Popular votaran favorablement

tal Estudi de de¬

tall tot condicionant el seu posicionament definitiu: al

fet que es garanteixi la

reubicació

dels

afectats

en

la

zona i el respecte dels edificis

d'interès

històrico-artístic, a la configuració de veritableszones

verdes i

no pas d'espais durs, i a

l'adequació del solar situat al

carrer de Mercaders entre l'avinguda de Francesc

Cambó i el carrerdel Pare Gallifa. Aprofita l'ocasió per

demanar informació sobre els costos de construcció i

posterior enderrocament dels

edicles de

l'avinguda

esmentada, jaque segons les notícies

podrien assolir

els 120 milions de pessetes.

El Sr. Alcalde qüestiona l'exactitud d'aquest import.

El Sr. Fernández replica que segons les dades

provisionals facilitades per

l'equip de

govern,

la

construcció dels edicles costà 50 milions de pessetes i l'enderrocament n'ha costataltres 70; i el Sr. Alcalde estima en 60 milions aquesta última xifra.

El Sr. Lucchetti remarca que tal Estudi de detall

ofereix una bona solució als problemes de lazona, si

bé cal concretar-ne amb el Districte determinats aspectes tècnics, i assegura

la recol·locació dels

afectats en el barri.

El Sr. Casas, en la seva condició de President del

Districte de CiutatVella, especifica que de lesvuit illes

d'actuació previstesen la zona, tresja estan

totalment

acabades, una pràcticamenttambé ho

està i

una

altra

ho serà en untermini de sis mesos, i l'Estudi de detall avui sotmès a la consideració del Consistori fa

possible emprendre l'execució de les altres tres; que

actualment unes 400 famílies ja han vist millorades

lescondicions dels seus habitatges; i que, pertant, no

pot admetre les apreciacions

del Sr. Bonet quant

a l'execució del planejament previst,

el ritme del

qual

està condicionat per la complexitat del

procés i la

voluntat de garantir la

recol·locació dels afectats

en

la

zona.

El Sr. Bonet insisteix que avui es fa marxa enrera

en el discurs fet el 1986 quant a la configuració de

l'avinguda de Francesc

Cambó;

que

la

degradació del

barri exigeix actuacions decidides per

fer realitat

els

determinis del planejament; i que la seva

intervenció

volia posarde manifest aquesta

necessitat.

El Sr. Casas puntualitza que

l'Estudi de detall

en debat permet que l'avinguda de

Francesc

Cambó

ar¬ ribi fins a la plaça de les Gatuelles, i

millora la qualitat

de vida de la zona.

S'aprova l'apartat

1)

del

dictamen

núm. 1 de l'ordre

del dia amb l'abstenció dels Srs. Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabre¬

gat, Batlle i Girona,

Puigdollers, Audet,

Olmedo,

Alsina, Miquel, Porrera, i Ciurana.

El Sr. Luchetticomenta que el Pla especial relatiu a

la Residència Fàbregas qualifica el sòl com a

equipament sense prejutjarres

més; i el Sr. Amat jus¬

tifica l'abstenció del seu Grup per determinats

aspectes tècnics, com ara

les alineacions

i la

volumetria, que no considera suficientments

aclarits.

S'aprova l'apartat2) del dictamen

núm. 1 de l'ordre

del dia amb l'abstenció dels Srs. Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabre¬

gat, Batlle i Girona,

Puigdollers, Audet,

Olmedo, Alsi¬

na, Miquel, Porrera, i Ciurana.

Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 22 de novembre de 1994, pels quals s'aprova:

1) la constitució de la Junta de

Compensació de la

unitat d'actuació núm. 4 de la Modificació del Pla Ge¬ neral Metropolità pera millores

dotacionals al conjunt

històric de l'Eixample; i el corresponent Projecte de

compensació per a

l'execució

de

la citada unitat

d'actuació;

2) inicialment els Projectes d'Estatuts

i

Bases

d'actuació per a l'execució de la unitat

d'actuació

núm. 11 del Pla especial de reforma interior

Diagonal-poblenou; i

3) la constitució de la Junta de

Compensació del

polígon únic del Pla parcial del sector

Diagonal-Mar,

àmbit 7, de la Modificació del Pla General Metropolità al front marítim del Poblenou.

El Sr. Fernández anticipa l'abstenció dels membres del Grup popularpel que fa a

l'apartat 3) d'aquest dic¬

tamen per coherència amb anteriors

posicionaments

del seu Grup sobre el mateix sector afegint-hi que, a

més, en aquestcas l'expedientno reflecteix els canvis

operats en la titularitat dels terrenys que

abans

pertanyien a IMPUSA.

S'aprova amb l'abstenció dels

Srs. Lacalle,

Vidal-Quadras, Fernández, i

Álvarez.

ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA

Departament de Gestió Administrativa de

Personal.

Resoluciód'expedients decompatibilitat d'activitats.

Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en

les

(7)

Autoritzarà les senyores: M. dels

Àngels

Crugelra i

Arnau, Rosa M. Escofet i Molero,

Àgata

Gelpí i Lluch,

i Inés Ucero i Alonso la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipalen aquestaCorporació amb

la categoria de Tècnic Mitjà en Ciències Socials i l'exercici lliure de la professió d'Assistent Social en el torn d'intervenció professional per a adopcions inter¬ nacionals (Col·legi d'Assistents Socials de Catalunya) si bé no podran, persi mateixes o mitjançant substitut,

assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els quals l'Ajuntament o els seus

Organismes tinguin relació, i d'acord amb allò que preveu l'article 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'Incompatibiltiats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat i l'article 329 del

Reglament del Personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral vigent a l'Administració Pública; i es condiciona, en qualsevol cas, la present autorització a l'efectiu i estricte compliment dels deu¬

res públics i a la modificació del règim d'incompati¬

bilitats.

Autoritzar al Sr. Luis Doñate i Barea la com¬

patibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal

com a Professor d'Art i Disseny i la de Professor associat de la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 1994-1995, d'acord amb allò que preveu l'article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre,

d'Incompatibilitats del personal al servei de l'Adminis¬ tració de la Generalitat, i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei, i de conformitat amb els articles 327 i 328 del Reglament del Personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/ 1990, de 30 dejuliol.

S'aproven, perunanimitat, ambdues propostes.

Negociat d'Administració de Béns immobles

Constituir un dret de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya, sobre el solar de propietat

municipal situat al carrer de l'Alumini, núms. 48-82,

grafiat en el plànol adjunt, pertalque hi construeixi un edifici destinat a l'ús escolar (Ensenyament Secun¬

dari), condicionantsuspensivamentels seus efectes a

l'aprovació del Pla especial que permetrà ajustar la ubicació i elsparàmetres urbanístics a les necessitats requerides per l'equipament escolar; practicar les operacions de segregació, agrupació o altres neces¬

sàries per a identificar com afinca independent laque és objecte del dret de superfície, amb subjecció a les condicions del document annex, que s'aproven, i amb la reserva del dret a explotar el subsòl per part de

l'Ajuntament de manera compatible i coordinada amb el projecte tècnic de l'edifici a construir per la

Generalitat, en els termes que acordin ambdues Ins¬ titucions; i inscriure el dret de superfícieen el Registre

de la Propietat.

El Sr. Alcalde fa avinent que la Sra. Mata, avui absent perquè assisteix a una reunió del Senat

(circumstància que el Grup del Sr. Lucchetti ha

aprofitat per bloquejar un punt del despatx d'ofici), li

ha demanat queaquestdictamen es retiri en atencióa

les converses que està mantenint amb la Generalitat.

El Sr. Lucchetti puntualitza que el seuGrup no s'ha

aprofitat de l'absència de la Sra. Mata perquè la ig¬

norava.

El Sr. Fernández observa que ni amb la presència

de la Sra. Mata, l'Alcaldia hauria comptat amb majoria suficient per a aprovartal punt.

El Sr. Puigdollers demana que s'explicitin les raons de la petició de la Regidora d'Educació.

El Sr. Truñó indica que aquest dictamen és fruit

d'un intens treball amb les associacions i entitats de la Zona Franca; i que, enlloc de retirar-lo, valdria més deixar-lo sobre la taula fins que s'aclareixin les

discrepàncies internes entre els serveis de la Generalitat quanta la naturalesa de lacessió.

Queda sobre la taula el dictamen precedent.

Aprovar el Plec de condicions reguladores de la concessió de l'ús privatiu dels terrenys de domini

públic municipal situats al nus de Collserola, grafiats

en el plànol annex, per a la construcció i explotació d'una estació de serveis destinada a la venda de benzina i altres derivats del petroli i a la prestació de serveis complementaris, en execució del Pla especial de serveis vinculats a les rondes de Barcelona, aprovatdefinitivament el 3 de març de 1993; sotmetre el Pleca informació pública durant el termini detrenta dies i, si nos'hi formulen impugnacionso al·legacions,

convocar el concurs públic corresponent per a

l'adjudicació de la concessió; i facultar l'Alcaldia per a resoldre les incidències i reclamacions que es puguin produir, modificar, si escau, les condicions i adjudicar

el contracte donant-ne compte al Consell Plenari. El Sr. Fernández justifica l'abstenció dels membres del Grup popularen aquest dictamen per les raons ja

exposades en altres expedients similars, a les quals

se sumen, en aquest cas, determinades mancances en la informació documental que consta a l'expedient.

S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i

Àlvarez.

Aprovarel Conveni amb la Fundació Artur Martorell, relatiu a la constitució d'un dret de superfície sobre la

finca de propietat municipal situada al carrer de Sant

Oleguer, núm. 10, coneguda com Casa Ricart, pertal de construir-hi i posar-hi en funcionament un centre cultural i educatiu d'interès ciutadà.

El Sr. Alcalde indica que la manca de concreció quantalsrecursos aplicables al'agençamentde la fin¬

ca aconsella deixar aquest dictamen sobre la taula.

Queda sobre la taula el dictamen precedent.

Sots-direcció de Comptabilitat

Aprovar, d'acord amb l'article 60.2 del Reial Decret

500/90, de 10 d'abril de 1990, reconeixements de

crèdit, que seran finançats amb càrrec al Pressupost

de 1994, per un import de 729.102 (un annex).

S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Mas,

Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat,

Mar-cet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Porrera, Ciurana, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i

Àlvarez.

Aprovarmodificacions de crèditen el Pressupost de

1994, per un import de 259.114.144 pessetes, de conformitat amb la documentació adjunta (cinc

annexos).

El Sr. Puigdollers demana aclariments sobre la

(8)

su-men a aquesta petició; i el

Sr. Clos

es

compromet

a

trametre'ls la informació pertinent.

S'aprova amb el vot en contra

dels Srs. Mas,

Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat,

Mar-cet, Fabregat, Batlle i Girona,

Puigdollers,

Audet,

Ol¬

medo, Alsina, Miquel, Porrera, i Ciurana,

i amb

l'abs¬

tenció dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i

Álvarez.

Departamentde Finançament

Procedira la realitzaciód'una emissió de bonsen el mercat interior perun import

màxim de 20.000 milions

de pessetes, en les

condicions

que

s'adjunten;

facul¬

tar l'Excm. Sr. Alcalde per a donar el mandat per

tal

de realitzar l'esmentada emissió de bons; i autoritzar l'Il·lm. Sr. Joan Clos i Matheu, Segon Tinent d'Alcalde,

a atorgar tota la

documentació necessària

per a

dur

a terme lesoperacions.

S'aprova amb ei vot en contra

dels Srs. Lacalle,

Vidal-Quadras, Fernández, i

Álvarez,

i amb l'abstenció

dels Srs. Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Pere¬

lló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,

Puigdo¬

llers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Porrera, iCiurana.

Autoritzar la contractació d'una operació de prés¬

tec, per un import màxim

de

10.000

milions

de

pes¬

setes, amb Société General, destinada a amortitzar

anticipadament deute a llarg termini, segons

les

con¬ dicions que s'adjunten; aprovar la

realització d'opera¬

cions de permutafinancera pertal de gestionar

el risc

del tipus d'interès; i autoritzarl'Il·lm.

Sr. Joan Clos i

Matheu, Segon Tinent d'Alcalde, a atorgar tota

la

documentació necessàriaper adur a terme

l'operació.

S'aprova amb el voten contradels

Srs. Lacalle, Vi¬

dal-Quadras, Fernández, i

Álvarez,

i amb l'abstenció

dels Srs. Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Pe¬

relló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdo¬

llers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Porrera, i

Ciurana.

ÀMBIT DE BENESTAR SOCIAL

Informe: Balanç d'actuació del Pla

d'Infància i del

Projecte Jove.

La Tercera Tinent d'Alcalde, Sra. Vintró, subratlla

que la manera de treballar d'aquest

Ajuntament, ini¬

ciada en l'anteriormandat amb el Projecte Jove, dóna

a les qüestions socials unenfocament

integral

que

ha

estat seguit després per altres Administracions; que,

conseqüentment, s'han anat aprovant tota una

colla

de plans que tenen dues

virtualitats:

a)

tractar

globalment els problemes

d'un

sector

de la població i

procurarresoldre'ls superantla

fragmentació orgànica

de les Administracions; i b) coordinar l'actuació muni¬ cipalperevitarincoherènciesentrela

programació

ge¬ neral de la Ciutat i la forma d'executar-laper unaban¬

da, i la capacitat d'intervenir des del territori en la programació de les activitats

sectorials

per

l'altra.

Afegeix que els plans que

avui són objecte

d'anàlisi

s'elaboraren amb una àmplia participació dels experts

i dels sectors socials afectats i palesen, per tant, la

capacitat desumaresforços perdefinir

prioritats; i

que el balançqueavui se'nfa ajudaràa

determinar

en

qui¬

na mesura han servit per a la millora qualitativa de la

Ciutat, i com cal continuartreballant en el futur.

El Regidor de Joventut,

Sr. Trillas,

comença

la

presentació del seu informe

justificant el tractament

conjunt d'ambdós documents

perquè permet oferir

una millor visió global d'uns sectors que

són

cor¬

relatius en l'edat, i perquè hi ha una franja,

la

compre¬

sa entre els catorze i els setze anys, que és objecte

d'atenció en l'un i l'altre.

Exposa, en primer lloc,

l'evolució de la realitat infan¬

til ijuvenila la Ciutat i diu que

la disminució

de la taxa

de natalitat (que conviu amb una de les taxes

de

mortalitat infantil més baixes d'Europa) comporta la

reducciódel primertramde la

piràmide d'edats, i de

la

ratio d'alumnes per professor en els centres

d'en¬

senyament; que ala

Ciutat hi ha més de

250.000

per¬

sones d'edatcompresa entre els 15 i el 24 anys,

però

si tal franja s'allarga fins als 30 anys,

s'arriba

a

les

370.000 persones, que representen

pràcticament

la

quarta part de la

població barcelonina;

que

si bé

el

saldomigratori és negatiu des de

1977, el segment

de

joves continua essent

el de més

gruix

en

la nostra

piràmide d'edats, i

això ha comportat dificultats

en

l'accés al mercat de treball malgrat ésser la

generació

més ben preparada en la

història de la

Ciutat;

que tanmateix la taxa d'aturjuvenil, situada el 1984 en

el

42% de l'aturtotal, estroba avui en el 19%; que si bé

el pes demogràfic dels joves

disminuirà

en

el futur

per

efectes de la disminució de la taxa de natalitat, els

països més avançats estan

dedicant

una gran

atenció

a les polítiques relatives als

infants i joves, sobretot

en els vessants de formació, de transició de l'escola

al treball, de benestar social i de participació comu¬

nitària.

Recorda l'èmfasi que posaven el Pla

d'Infancia i el

Projecte Jove en

aquells

aspectes

del

procés

educatiu en els quals aquestAjuntament

podia influir,

i en aquest sentit destaca:

l'allargament de

la

vinculació dels joves als centres d'ensenyament,

l'escolarització completa a partir dels 3 anys,

les

actuacions contra l'absentisme escolar, l'aplicació de

la reformaeducativa, la prolongació de l'ensenyament

obligatori, la tasca dels representants

municipals

en els Consells escolars de cara a la connexió dels cen¬

tres amb l'entorn ciutadà, l'enfortiment de la participació estudiantil, els programes

culturals de

dinamització de les activitats extracurriculars, la

potenciació de Barcelonacom a

Ciutat educadora,

els

avenços en la

col·laboració de la Ciutat

amb les

seves Universitats (que estan contribuint a la

transformació

urbana de Barcelona), col·laboració que ha

fructificat

en el camp dels serveis als estudiants, en

el Projecte

Barcelona-Centre Universitari, i en el suport a la

participació i a

l'associacionisme dels

universitaris.

Assenyala que, en l'àmbit

familiar, la política de de¬

fensa i protecció dels menors, sobretot

els

més

desafavorits, ha prioritzat l'atenció social

primària i la

problemàtica derivada de

la diversificació

dels models

familiars.

En el camp de l'habitatge perals joves,

explica

que les millores del mercat i de la legislació han d'anar

acompanyades per un

més

alt

nivell

competencial

dels Municipis i d'ajudes específiques a

aquelles

per¬

sonesque adquireixen el seu primer

habitatge;

que en

l'actual situació competencial aquest Ajuntament

ha

d'impulsar l'augment de l'oferta

amb promocions

a càrrec del Patronat Municipal de l'Habitatge, amb la

(9)

conjunt de

l'Àrea

metropolitana ja que tal augment incidirà en els preus de venda i de lloguer; i

que cal

ampliar l'experiència d'habitatges per a estudiants a

Ciutat Vella i estendre-la a altres barris.

En relació a la transició de l'escola al treball, que era un dels reptes principals del Projecte-Jove, co¬ menta que el Centre d'Informació Assessorament per

a Joves de l'Ajuntament ha atès unes 50.000 perso¬

nes; que la xarxa d'informació s'ha estès als Instituts i

als Districtes; que tanmateix les dificultats creixents per accedir als estudis universitaris desitjats no han anat acompanyades de les pertinents millores en la

formació professional; que s'han fet esforços impor¬

tants en polítiques actives d'ocupació per als joves,

mitjançant plans d'ocupació, vivers d'empreses i accions de formació ocupacional, mesures que han contribuït a millorar les xifres d'ocupació juvenil.

Posa en relleu que els joves han estat un dels

sectors més beneficiats de la transformació urbana operada en la Ciutat i encara avui estan descobrint a

poc a poc nous espais públics, com places, parcs,

platges, piscines, centres cívics, casals de joves, ludoteques i casals infantils; que una ciutat pensada

per alsvianants, en la qual la bicicleta i el patí tinguin

un espai cada dia més important, permetalsjoves de

créixer i formar-se amb unamillor qualitatde vida; que el 1995, Any internacional del Conductor jove, es po¬

saran en marxa noves accions preventives; i que les actuacions en matèria del medi ambient i de l'estalvi

energètic troben en els sectors juvenils els seus

principals defensors.

Fa referència al programa exemplar desenvolupat

peraquest Ajuntament perfacilitar el complement de la prestació social substitutòria del servei militar als

objectors de consciència. Anuncia que en un futur conveni el nombre de tals places s'ampliarà fins a 600; que es promourà la creació de places en altres institucions per pal·liar els dèficits actuals; que se ce¬ lebraran unesjornades per

avançar en el consens so¬ bre el model de la prestació social substitutòria.

Agraeix el treball dels gairebé 600 objectors que han

passat pels serveis municipals la seva predisposicióa

participar en els grans moments de mobilització ciutadana, i la seva col·laboració en els Jocs Olím¬

pics, en projectes de cooperació internacional, espe¬ cialment en els camps de refugiats de l'antiga

Iugoslàvia, i en l'extinció d'incendis forestals.

Respecte a l'associacionisme, explicita: el suport directe al Consell de la Joventut de Barcelona, el seu

reconeixementcom a principal interlocutor, paper que

també és reconegut en la Carta Municipal, i la seva implicació en les grans qüestions d'interès general (el

Consell Municipal de Benestar Social, el Pla Es¬

tratègic, i el Pla integral de desenvolupament dels ser¬ veis socials); l'augment considerable que han experi¬ mentat en els darrers anys, malgrat les restriccions

pressupostàries, les subvencions de suport directe al

moviment associatiu; l'inici d'experiències pilot de

gestió d'equipaments a càrrec d'entitats associatives,

entre les quals ha d'esmentar el cas del Casal

d'Associacions Juvenils gestionat pel Consell de la Joventut de Barcelona; la consolidació de l'Institut Mu¬

nicipal d'Animació i Esplai com a motor de quadres

associatius; la col·laboració amb les entitats de lleure infantil, ben palesa en la cessió de la finca de Can Gironaa una federació d'escoltisme; la

participació en el Simposi internacional d'activitats de vacances; la

constatació de la conveniència d'obrir les ins¬ tal·lacions escolars fora de l'horari lectiu per posar-les

al servei de les entitats; el canvi en el model de va¬

cances, en el qual el protagonisme i la responsabilitat s'ha cedit a l'oferta ciutadana i s'ha donat prioritat a

les beques en favor dels sectors que més ho neces¬ sitaven.

En el terreny de la cultura juvenil, en la qual Barce¬ lona ha estat un punt de referència per tot Europa,

remarca el caràcter participatiu i innovador de les dar¬

reres festes de la Mercè, el desenvolupament d'ac¬ tivitats creatives arreu de la Ciutat i enfocament de la Candidatura a la Capitalitat europea de la Cultura amb una preocupació especial per la incorporació de

joves creadors i els seusprojectes; i la potenciació del

Programa Interrock.

Esmenta, a continuació, els treballs sobre la

violència urbana, l'exercici de l'acusació particular en

casos d'atacs violents, les actuacions sobre la

violència en el món de l'esport, la col·laboració amb la Direcció General de Justícia Juvenil de la Generalitat, la preocupació pels brots de racisme amb la

consegüent col·laboració en les campanyes de

l'Institut de la Joventut i dels moviments juvenils, i la propera constitució del Comitè de Barcelona de la

Campanya contra el racisme promoguda pel Consell

d'Europa, si bé el millor antídot contra les actituds vio¬

lentes o intolerants és l'actitud activa i positiva del

moviment juvenil en defensa de la pau i la solidaritat, de la qual és bon exponent la contribució de la gent

jove a l'acampada en defensa de la destinació del

0,7% dels Pressupostos públics a favor del Tercer Món, que ha de merèixer el suport del Consistori com

ja ha rebut el de l'Alcaldia i de l'equip de govern.

Dintre d'aquesta línia, concreta que els anys 80

l'Àrea

de Joventut fou pionera a destinar el 0,7% de les

seves dotacions a la cooperació internacional; que molts projectes de notable envergadura han estat

protagonitzats perentitatsjuvenilsciutadanes; que els

col·lectius juvenils han tingut un paper destacat en la

Campanya «Sarajevo depèn de tu»; que la

preocupació d'aquest Ajuntament per la infància i el Tercer Món es fa palesatambé en el Premi Barcelona Solidaritat, la divulgació dels Drets de l'infant proclamats per les Nacions Unides, i la celebració del Dia del Voluntariat, dedicada enguany a la construcció de cases de fusta per als infants de Ruanda.

Subratlla que la dimensió europea de la política ju¬

venil de Barcelona s'ha traduït en la promoció dels

viatges d'intercanvi per Europa, en la consolidació de

la Mostra de Turisme Juvenil, i en el lideratge d'un grup de joventut dintre d'Eurociutats, impulsor d'una

exposició itinerant sobre els programes europeus

dirigitsa lajoventut, i de la conferència, que tindrà lloc els dies 16 i 17 de desembre, sobre la dimensió local dels programes comunitaris adreçats

a la joventut.

Diu, en resum, que els infants i joves es beneficien de la transformació operada perla Ciutat i en són els

principals protagonistes; que Barcelona és una ciutat

atractiva, agradable i amb futur per a les generacions

joves; que el govern municipal fa un balanç molt

positiu del

Pla d'Infància i

el Projecte Jove, els quals

impregnen avui l'actuació de les Àrees i Districtes i han contribuït a desenvolupar estratègies transversals

Referencias

Documento similar

ment de Planejament segons l'acord de la Comissió de Govern de 18 de maig de 1990; sotmetre l'esmen¬ tat Pla a informació pública pel termini d'un.

naven els apartats 8.2 i 10 de la Memòria de la present Modificació en la seva aprovació inicial, en relació a la formalització dels corresponents instruments de gestió prèviament

PREUS PÚBLICS DELS SERVEIS ESPECIALS DE NETEJA PER A 1995.. (Aprovats per acord de la Comissió de

Adjudicar a l'empresa Progess, SL, el contracte de prestació dels serveis integrats pels projectes "Usuari" i "Dona", per un import de 3.975.000 pessetes i una

(Ref. D'acord amb ei que es preveu en els arti¬ cles 10.2.a) i 11 dels Estatuts de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, aprovats pel Consell Plenari de 27 de març de 1992 i fent

nitivament el 5 de juny de 1996; aprovar inicialment la relació de béns i drets afectats que s'adjunta; sotme-.. tre-la a informació pública durant un termini de quinze. dies a

1r) Resoldre les al·legacions presentades dintre del termini d’informació pública del Projecte de reparcel.lació de la unitat d’actuació núm. 5 de la Mo- dificació puntual de

− Actuacions d’atenció domiciliària a persones en situació de dependència. − Actuacions de la secció canina i de la unitat muntada de la Guàrdia Urbana i serveis de la galeria