GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari Designació provisional dels Regidors-presidents
Actasessió 11-IV-1995 642 dels Consells Municipals dels Districtes 671
Nomenament de membres de laComissió de
Comissió de Govern Govern 672
Acta sessió 5-V-1995 667 Manteniment interíenels càrrecs de represen¬
tants alsòrgans degovern dels diferents
Disposicions generals patronats, instituts i empreses municipals .. 672
Acords delsòrgans degovern Prorrogació interina designacions alts càrrecs
Modificacions de crèdit. Fe d'errades 669 directius i funcionaris d'ocupació eventual.. 672 Decrets de l'Alcaldia Prorrogació interina de la designació i facultats
Modificacions decrèdit 669 dels Coordinadors de Districte, i atribució .. 672
Coordinadors de Districtefacultats delega¬
Cartipàs des als Gerents d'Ambit 672
Atribució decompetències 671
Nomenament Regidor-president del Govern Disposicions d'interès per a l'Ajuntament
Municipal 671 Maig 1995 673
Designació President del Consell d'Adminis¬
tració de l'Institut Municipal Parcs i Jardins 671 Consell Municipal Permanent Atribució de la condició de Cap de l'oposició . 671 Acta sessió 10-IV-1995
676
Ajuntament
t»
de Barcelona
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió celebrada el dia 11 d'abril de
1995 i aprovada el dia 14 de juny de 1995
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la
Ciutat
de Barcelona, el dia onze d'abril de mil nou-cents
no-ranta-cinc, es reuneix elConsell Plenari, en sessióor¬
dinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde
Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll·lms.
Srs.
Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Re¬ gidors Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i
Ca¬
parà, Juan José Ferreiro i Suàrez, Joan Torres i
Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó
i Lagares, Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i
Pena, Xavier Valls i Serra, Carolina Homar i Cruz,
NúriaGispert i Feliu, Francesc Narváez i Pazos, Joan Fuster i Sobrepere, Xavier Casas i Masjoan, Francesc Trillas i Jané, Josep M. Vegara i Carrió, Francesc Xavier Muñoz i Pujol, Antoni Lucchetti i Far¬ ré, Francesc Vicens i Giralt, Artur Mas i Gavarró, Josep M. Samaranch i Kirner, Jordi Bonet i Agustí,
Joan Colldecarrera i Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Marcet i Rocabert,
Daniel Fabregat i Llorente, Modest Batlle i Girona, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Antoni Audet i Novell,
Josep L. Olmedo i López, Jaume Alsina i Oliva,
Antoni Miquel i Cerveró, Carles Porrera i Sala, Jaume Ciurana i Llevadot, Enric Lacalle i Coll, José Alberto Fernández i Díaz, Emilio
Álvarez
i Pérez, assistits per l'll-lm. Sr. Secretan General, Jordi Baulies i Cortal,que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presi¬ dència obre la sessió a les deu hores i vint-i-nou mi¬
nuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, ce¬ lebrada el 10 de març de 1995, l'esborrany de la qual
ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s'aprova.
El Sr. Alcaldecomenta que el dens ordre del dia de
la present sessió obeeix a una doble circumstància: ésser l'última sessió del present mandat corporatiu i
aplegar la concentració d'assumptes que sol
produir-sesempre entorn les vacances de Setmana Santa. El Sr. Mas expressa la seva sorpresa pel fet que dins el temari d'aquesta sessió no figurin les mesu¬
res, anunciades la darrera sessió, en virtut de les quals l'Alcaldia podria retirar el carnet de conduir a aquells conductors que aparquin els seus vehicles a
les voreres.
El Sr. Alcalde contesta que trametrà al Sr. Mas els
dictàmens jurídics dels catedràtics Srs. Sosa Wagner
i García de Enterría, que avalen els criteris dels Ser¬ veis Jurídics municipals sobre les esmentades mesu¬ res.
El Sr. Mas creu que en la darrera sessió del man¬
dat calia haver adreçat al Govern de l'Estat la perti¬
nent demanda de delegació de competències.
El Sr. Alcalde contesta que tal demanda dedelega¬ ció de competències es cursarà i la qüestióse sotme¬
trà a ratificació plenària en el moment oportú.
El Sr. Fernández considera que l'anunci de l'Alcal¬
dia sobre la retirada dels permisos de conduir hauria
d'haver quedat recollit adequadament en el despatx d'ofici de la present sessió, on haurien de figurar igualment la instrucció a la Guàrdia Urbana sobre el capteniment incívic d'alguns propietaris de gossos, i
també la decisió de lliurartargetes gratuïtes d'aparca¬ ment als conductors consideratsexemplars en no te¬
nir antecedents per infraccions de l'Ordenança de
Circulació.
El Regidor de la Presidència, Sr. Ruiz Pena, obser¬ va que no escau al Plenari demanar delegacions de
competènciesa l'Administració central, sinó acceptar¬
ies.
El Sr. Fernández puntualitzaque amb la sevainter¬
venció ha volgut fer palès que els anuncis que es fan no solen traduir-se després en els pertinents acords consistorials.
El Sr. Mas insisteix que en l'acta de la sessió ante¬
rior el Sr. Alcalde assumí el compromís a portar a la propera unaproposta relativaa la retirada dels permi¬
sos de conducció de vehicles, compromís que creà
desconcert i preocupació i meresqué editorials, però que ara no es gosa complir, tal vegada perquè esféu
de forma improvisada i poc rigorosa.
El Sr. Alcalde contesta que tal anunci, que no
meresqué tan sols editorials sinó també una portada,
esrecolzava en un dictamen previ de l'Assessoria Ju¬
rídica, el qual està avalat pels dos catedràtics que ha
esmentat; i que l'acta citada no parla pas de "la" pro¬ pera sessió, sinó d'"una" propera sessió.
Tot seguit dóna lectura a la part de l'informe del Sr. García de Enterría, on s'afirma: que l'article 17 de la
Llei de Bases del Règim local permet la delegació de
competències feta tanta petició del Municipi interessat
com per ministeri de la llei; i que també l'article 9 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règimlocal de
Catalunya, recull igualment la possibilitatque la Gene¬
ralitat delegui competències en els Ens locals.
Indica que la delegació de competències en debat
no es deixarà de demanar perquè no hi ha cap
raó
jurídica que impedeixi que l'Estat o la Generalitat de¬
leguin competències a aquestAjuntament.
Fa avinent que, concretament, a la Generalitatse li
han demanat ja delegacions en matèria de
serveis
socials, d'assistència primària i d'educació,
capítol
aquest últim en el qual la Sra. Mata informarà
avui
que no pot portar un acord sobre la delegació de
la
gestió escolar ni tampoc un Conveni transitori fins a
obtenir tal delegació, mitjançant el qual
s'aconsegui¬
ria un avenç de 1.000 milions per al pagamentdels
nostres mestres i la creació d'una Comissió gestora del Patronat Escolar Municipal. Tem que amb
l'Estat
pugui passar alguna cosasimilar, tanmateix,
està dis¬
posat alluitar perquè la Ciutat tingui una autoritatque
NÚM.
20 10-VII-1995 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 643El Sr. Mas comparteix laconveniènciaque la Ciutat
tingui tal
autoritat; però
pensa quela petició d'aques¬
ta competència
sancionadora
espodia
haver fet
fa
molttemps perquè la
situació
enles
voreress'ha
anatdegradant;
i lamenta
que nos'hagi portat
ala present
sessió si realment l'Alcaldia hi creu.
El Sr. Alcalde significaque la seva preocupació per
la invasió de lesvoreress'ha fet famosa; que la situa¬ ció ha millorat sensiblement, com pot demostrar amb dades; que la petició de la delegació s'ha de
fer amb
mà esquerra; i que la
política de l'equip de
governés
ben clara: fer sortir els camions del centre urbà, ob¬
jectiu que
exigeix: l'entrada
enservei del Centre de
mercaderies de Santa Perpètua de Mogoda i el res¬
catdel peatgede la B-30 o, com a
mínim, la
supres¬sió dels semàfors laterals; humanitzar els carrers fent-hi voreres més amples com s'ha fet ja al carrer
de Guipúscoai a la Rambla de
Catalunya i
s'està fent
al carrer d'Aragó; reduir l'aparcament de
superfície
durant el dia i eliminar els estacionaments sobre les voreres; i executar el Pla de mínims del Metro amb
lesprolongacions de les
Línies III, IV
i
V,
el Metro
re¬gional a
Ciutat Meridiana
i Torre Baró, l'arribada del
Metroa la Zona Franca i al Polígon Pedrosa, el Metro
lleuger del Baix Llobregat
i la
solució
peral Barri del
Bon Pastor.
Comenta que, malgrat les preocupacions expres¬
sades per alguns sobre el tram del
Moll de la Fusta
del Cinturó del Litoral, en la seva opinió és més en¬
certatdescongestionar de camions el sistema
de les
Rondes, cosa que potaconseguir-se amb les
millores
de la B-30 que ha apuntat; i que el
model òptim de
circulació urbana no es podrà aconseguir mentre no
s'acabi l'autovia del margedretdel Llobregat i el
Cen¬
tre de mercaderies esmentat, ja que construir un qui¬
lòmetre de tres carrils dintre del tram del Cinturó del
Litoral comprès entre el Llobregat i el
Besòs
queté
deu quilòmetres amb dos carrils, nofaria altra
cosa quetraslladar les cues un quilòmetre mésenllà
omés
ençà.
Recalca que seguirà lluitantperaconseguir la
disci¬
plina en la circulació urbana, perquè mentre esconti¬
nuï aparcant en lesvoreres i les multes es paguin en un percentatge baix serà molt difícil aconseguir un model òptim de circulació urbana.
El Sr. Fernández demana que el Sr. Alcalde, da¬
vant les crítiques de l'oposició per
determinades
mancances en l'ordre del dia, no intenti convertir lapresent sessió en una roda de premsa a la recerca de determinats titulars.
El Sr. Alcalde matisa que mentre les rodes de premsatenen per objecte que els mitjans de
comuni¬
cació traslladin a la població les seves pròpies opini¬
ons, a les sessions plenàries es forma l'opinió corpo¬ rativa; i que només es portarà al Plenari
l'acceptació
de la delegació de competències fetaper l'Estat. El Sr. Mas reitera queel Sr. Alcalde anuncià el seu propòsit en aquest Consell Plenari amb improvisació i
sense tenir res lligat.
El Sr. Alcalde replicaque la Ciutat ha de tirar enda¬
vant perseguint amb tenacitat els seus objectius; que mentre el Grup de Convergència i Unió està
més
pre¬ocupat per les formes que pels continguts, l'equip de govern opta per les actituds decidides quan té la raó
al seu costat; que els nivells superiors no cedeixen
fàcilment les seves competències, i la Ciutat ha hagut de maldar sempre per assolir els seus propòsits inno¬
vadors perquè s'ha topat amb una colla
de "no"
com en els casos del Polígon Pedrosa, de la Pota Nord odel Pla d'Hotels, en què ha hagut de tirar del carro passant perdavantdel sector
privat i el
públic.
En el despatx d'ofici el Consell
Plenari acorda:
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 30de març de 1995 (2108), que cessacom a
membres
del Consell d'Administració de l'Institut Municipal de
Mercats de Barcelona en representació de les Orga¬
nitzacions sindicals de treballadors, el Sr. Francisco
Cobo i Cano, i en representació de les
Organitzaci¬
ons de consumidors i usuaris el Sr. Jordi Torredemer
i Taló, i designa persubstituir-los els Srs.
Lluís Orri i
Riba, i Fèlix Gatell i Aparici, respectivament.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 20
de març de 1995 (1773), que designa
Presidenta
del
Consell de Dones de Barcelona la ll·lma. Sra. Eulàlia
Vintró i Castells, i Vice-presidenta la ll·lma. Sra. Caro¬ lina Homar i Cruz.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 16
de març de 1995 (1699), que desestima
les al·lega¬
cions presentades per l'Associació Provincial d'esta¬ cions de serveis de Barcelona al Plec de condicions jurídiques i econòmiques del concurs per a
la ins¬
tal·lació i explotació d'una estació de serveis en
el
Nus de Collserola.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 8 de
març de 1995
(1648),
quedesestima les
al·legacions
presentades pel Grup Popular
al Plec de
condicions ju¬
rídiques i econòmiques regulador de la
concessió
pera la remodelació i adequació de la masia Can
Travi
Vell com a centre d'activitats culturals, científiques o
d'esbarjo d'interès ciutadà i sense ànim de
lucre.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 16
de març de 1995 (1700), que adjudica, en
virtut
de
concurs, a Guasch Soler-Morató, SL, la concessió
per a la remodelació de l'espai
subterrani situat
al
carrerde Numància-avinguda Diagonal per un
termini
de deu anys i ambun cànon de 2.640.000
anuals.
Ratificar la resolució dictada, perdelegació de l'Al¬
caldia, pel President del Districte de Ciutat
Vella, el 14
de marçde 1995, perla qual s'adjudiquen a
SICE, SA,
les obres per a la instal·lació d'enllumenat
públic als
carrers de Sant Domènec del Call, de la Fruita, de Marlet, de l'Arc de Sant Domènec del Call i a la plaça de Manuel Ribé, per un importde 4.855.884 pessetes.
Ratificar la resolució dictada, per delegació de l'Al¬
caldia, pel President del Districte de Ciutat Vella,
el
10 de març de 1995, per la qual
s'adjudiquen
a COTESA les obres d'ordenació i millora dels espais públics del Districte per un import de 30.294.000 pes¬ setes.S'aproven els dos punts precedents amb l'absten¬
ció dels Srs. Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina,
Miquel, Porrera,
Ciurana, Lacalle, Fernández, i
Álvarez.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de
23 de març de 1995 (1955), que aprova
l'expe¬
dient de generació de crèdits per ingressos,d'import
64.080.000 pessetes.Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 27
de febrer i 7 d'abril de 1995 (1815 i2312), que aproven les liquidacions del Pressupost de 1994 cor¬
responents, respectivament: el primer, a
l'Ajuntament
de Barcelona; i el segon, als seus Organismes
autò¬
d'Educa-ció, d'Informàtica, de Mercats, de Recaptació, de Ser¬
veis Funeraris, d'Urbanisme, de Barcelona Especta¬ cles, de Música, i de Parcs i Jardins, el Patronat Muni¬ cipal de l'Habitatge, i la Fundació Mies
Van Der Rohe.
RatificareI decret de l'Alcaldia, de 4 d'abril de 1995 (2204), que ratifica les sol·licituds de subvencions per import de 419.817.452 pessetes, realitzades a l'em¬
parade l'Ordre ministerial de 2 de març de 1994, per
als programes Plans d'ocupació, INEM, Corporacions
locals (INEM-CCLL 95) i del Servei integral per a
l'ocupació (SIPE-95); i n'encomanala gestió a Barce¬
lona Activa, SA.
El Sr. Puigdollers no acaba d'entendre que la ges¬ tió d'aquesta subvenció s'encomani a BarcelonaActi¬ va quan a la darrera sessió es creà el Consorci Bar¬ celona Ocupació.
El Sr. Alcalde contesta que a aquestes altures del
mandat no considerava adient procedir a la constitu¬ ció formal de tal Consorci, tanmateix no té capobjec¬
ció a tirar-la endavant.
S'aproven els dos punts precedents amb l'absten¬
ció dels Srs. Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Porrera, Ciurana, Lacalle, Fernández, i
Álvarez.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de
Govern, de 31 de març de 1995, aprovatori del Catଠleg d'arbres d'interès local de la ciutat de Barcelona.
El Sr. Armet destaca que amb tal acord arriben ja a
cent els arbres que perles seves característiques de bellesa, antiguitat i raresa, figuren al Catàleg d'arbres
d'interès local, el qual, conjuminat amb la Norma Gra¬ nada permet, en cas de sinistre, una recuperació de capital que s'aplica a reposar el verd urbà malmès.
Quedar assabentat desengles acords de la Comis¬ sió de Govern de 31 de març de 1995, pels quals
respectivament: A) s'estima el recurs interposat per SETEINSA en relació a l'aprovació definitiva del Pro¬
jecte d'urbanització de la vorera delimitada pels car¬ rers dels Comtes de Bell-lloc, del Marquès de
Sentmenat, d'Evarist Arnús, i de Novell i es modifica
l'esmentat projecte d'acord amb l'informe adjunt; i
B) s'aprova inicialment el Projecte d'urbanització del
Clot de la Mel per a l'execució del Polígon únic del
Pla especial de reforma interior de tal sector.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de
Govern, de 31 de març de 1995, que aprova els
preus públics i les tarifes per la utilització de les Ins¬
tal·lacions municipals esportives d'àmbit de ciutat per a l'any 1995, segons proposta adjunta, tenint en
compte que si es justifiquen raons socials, benèfi¬
ques, culturals od'interès públic que ho aconsellin, es podran fixar preus per sota dels límits previstos.
El Sr. Puigdollers assenyala que aquest expedient
comporta uns increments desmesurats, sobretot pel
que fa als drets d'inscripció on les puges oscil·len en¬
tre el 12,5 i el 25 %.
El Regidor d'Esports, Sr. Truñó, puntualitzaque els preus de les quotes per la utilització de les instal·la¬
cions esportives municipals s'apugen un 5 % com a
màxim, però es mantenen invariablesquan el compte d'explotació ho permet; i que els drets d'ingrés solen
ésser d'unes 5.000 pessetes, trets alguns casos en
què es fixen en 6.000 i això explica els percentatges
adduïts pel Sr. Puigdollers.
El Sr. Puigdollers precisa que els increments de tals drets són del 25 % en l'Àreade la Vall d'Hebron,
del 16,6 % a la Palestra i a la Piscina de Can Dragó, al Poliesportiu del carrer Perill i a les Llars Mundet i del 14,2 % a l'Espanya Industrial.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de
Govern, de 31 de març de 1995, que faculta l'Excm.
Sr. Alcalde o el Regidoren qui delegui, per a la signa¬
tura del conveni o instrumentjurídic pertinent entre el Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambi¬
ent, el Departament de Política Territorial i Obres Pú¬ bliques de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament
de Barcelona als efectes del finançament del Projecte de recuperació mediambiental del Pla central del Ra-val de la Ciutat Vella, beneficiari de la subvenció a
través de l'esmentat Ministeri, amb càrrec als Fons
de Cohesió de la Unió Europea, aprovat per la deci¬
sió de la Comissió de les Comunitats Europees, de 24 de desembre de 1994.
Assumir l'acord del Ple de la Diputació de Barcelo¬
na, adoptat en la sessió de 23 de març de 1995, rela¬
tiu a la modificació dels Estatuts del Consorci de les Drassanes de Barcelona; i, en conseqüència, aprovar la modificació dels articles 24 i 26 dels esmentats Es¬
tatuts en elstermes que resulten de tal acord.
Ratificar l'acord del Consell d'Administració de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelonaque dóna
conformitat al Pacte de condicions laborals del perso¬ nal de l'esmentat Institut.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 30 de marçde 1995, pels quals, envirtut deconcurs, es nomena: els
Srs. Jordi Reynés i Garcés, i Francesc Barreda i
Solé, Cap de Nucli Orgànic Intersectorial de Districte, adscrits, respectivament, als de la zona nord del Dis¬
tricte de Nou Barris i de la zonadel Guinardó del Dis¬ tricte d'Horta-Guinardó (2136); la Sra. M. José Barberà i Filló, Responsable dels Sistemes d'Informa¬ ció de Districte, adscrita al de Ciutat Vella (2137); el
Sr. Alfons Hurtado i Farré i la Sra. Ascensión Arquillo
i Arquillo, Director de Centre Cívic, adscrits, respecti¬
vament, als de de Via Favència i de Sant Andreu (2138); el Sr.
Ángel
Vicente Hernández i Pérez, Di¬ rector de Complex Esportiu, adscrit al de Can Caralleu (2139); el Sr. Jordi Aguilar i Montferrer, Su¬pervisor d'Usuaris del SIGEF (2140); la Sra. M. Isabel
Benito i García, Staffde Serveis Personals de Distric¬
te, adscrita al de Nou Barris (2141); la Sra. Meritxell
Cusí i Pérez, Tècnic Superior d'Especial qualificació adscrit a l'Àrea d'Urbanisme (2142); el Sr. Jordi Vergés i Farreró, Director de Centre Cívic, adscrit al
de la Teixonera (2143); el Sr. F. Xavier Tarraubella i
Mirabet, Cap de l'Arxiu Municipal Administratiu
(2144); la Sra. Francesca Viader i Margall i Miguel
Ángel
Barrabia i Aguilera, Auditors Delegats adscritsa la Intervenció de Fons (2145).
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 30 de març de
1995 (2135), pels quals, en virtut de concurs, es no¬
mena Informadors-tramitadors d'Oficines Integrades d'Atenció al Ciutadà els senyors i senyores: Santiago
Mas i Plaza, Gemma Lombart i Badal, Helena
Martínez i Vallmitjana, Anna Maestro i Gesto, M. Francesca González i Muñoz, Gualalupe Blesa i
Pallarès, Javier Benítez i Sevillano, Purificació García
i Soler, Palmira Abaurrea i Artal, Núria Macià i Bas¬
sols, Aurora López i Cardenas, Rosa M. García i
Tijera, Joan Josep Hernández i Minguet, M. Victoria
González i Martínez, Elena Serrasolsas i Pla, Antoni
Cadena i Portal, M. Josep Soler i Pons, Lluïsa Ruiz
i
NÚM.
20 10-VII-1995 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 645Bruballa, M. Teresa Vila i Merino, M. Carme Petit i Pitarch, Montserrat Sánchez i Fernández, Yolanda González i López, Andreu Pina i Blanch, Esther Tor¬
rent i Montaner, M. Fe García i Borque, Lluís Aguilar
i López, Cèlia
Guaita
i Moreno, MontserratSaura
iLanceta, Montserrat Torres i Serra, Joaquim Acosta
i Carbajo, Lídia Balart i Cuartera, M.
Ángeles
Pérez iBorrel, i M. Socorro Martínez i García.
S'aproven els dos punts precedents amb l'absten¬
ció dels Srs. Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdollers, Audet,
Olmedo,
Alsina, Miquel, Porrera,Ciurana, Lacalle, Fernández, i
Álvarez.
Ratificar els convenis següents:
A) Amb el Ministeri d'Obres Públiques, Transport i
Medi Ambient, la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana, i els Ajuntaments de Santa Co¬
loma de Gramenet i de Montcada i Reixac, relatiu a
les actuacions en l'àrea del Congost del Besòs.
B) Amb la Intendencia Municipal de
Montevideo
(Uruguay): Protocol de
ratificació de l'acord comple¬
mentari d'agermanament.
Es passa,tot seguit, a tractardels assumptes inclo¬
sos a l'ordre del dia, en el qual la Presidència, amb
l'assentiment del Consistori, avantposa el debat dels
informes assenyalats amb els núm. 29, 30 i 33.
ÀMBIT DE BENESTAR SOCIAL
Informe: Balanç d'actuació 1991-1994, del Pla mu¬
nicipal per a les Dones.
Informe-. Balanç d'actuació 1991-1994, del Pla mu¬
nicipal per a la Gent Gran.
La Regidora d'Afers Socials, Sra. Homar, presenta
conjuntament els dos Informes anteriors fent primera¬
ment una anàlisi, possible gràcies als instruments
desenvolupatsen els darrers quatre anys,de les con¬ dicions de vida de la gentgran i de les dones, sectors que representen respectivament el 17,4 i el 52 per 100 de la població total, i constata una millora de les condicions de vida d'aquests sectors dient:
Pel que fa a la capacitat econòmica: que l'incre¬ mentde les pensions i la implantació de les pensions nocontributives en favor de la gentgran ha fet que la
pensió mitjana dels nous jubilats hagi passat de
51.300 pessetes el 1991 a més de 100.000 en l'actu¬ alitat; que, gràcies a l'increment constant de la incor¬ poració de les dones al mercat de treball, en el grup d'edat comprès entre els 18 i els 25 anys, la taxa d'activitat de les dones arriba al 56,2 % i supera la
deis homes; que dintre la població activa total, el per¬
centatge de dones ha pujat del 37 % el 1990 al 40 %
el 1994, mentre que dintre de la poblaciótotal ocupa¬ da tal percentatge ha passat del 33 % al 37 %en els mateixos anys; i que unatercera part de les donesde
la Ciutat compta amb ingressos propisprovinents del treball o d'una pensió.
Pel que fa a la salut i l'esperança de vida: que s'ha
produït un increment del nombre de les persones grans i del seu pes relatiu en la població total de la Ciutat, el qual supera la mitjana de Catalunya i d'Es¬
panya però no arriba encara a la de les ciutats euro¬ pees; i que l'envelliment de la població no s'ha de
presentar com un element negatiu, sinó que cal ac¬
ceptar-lo com a positiu i considerar-lo com la mani¬ festació estadística d'un privilegi.
Pel que faa la presència social i a la participació:
que les dones tenen garantida una presència iguali¬
tària en el sistema educatiu, i així en el grup d'edat de menys de 25 anys, el percentatge de dones amb
estudis universitaris és del 54 %; que els jubilats
han assolit una major capacitat d'informació i de de¬ fensa dels seus interessos i així un 54 % dels ho¬ mes i un 34 % de les dones pertanyen a alguna as¬
sociació; que les persones grans estan adquirint una nova imatge com a col·lectiu actiu i útil i les dones
estant abandonant el seu rol tradicional de mestres¬ ses de casa (el percentatge de les quals ha baixat del 31 % el 1986 al 26 % el 1991) per passar a in¬ corporar-se als diferents espais de la vida pública;
que cal parar atenció a les persones grans amb re¬ cursos econòmics escassos que necessiten ajuda per a les tasques bàsiques, especialment al
col-lectiu d'unes 2.500 dones que viuen soles amb una
pensió de viudetat i no disposen del suport d'una
xarxa assistencial pròpia com la família o el veïnat, i al grup d'entre 14.000 i 20.000 persones grans amb
malalties cròniques o degeneratives; i que també re¬
quereixen la deguda atenció les dones amb càr¬
regues familiars i dificultats d'inserció laboral, ja que el 81 % de les llars monoparentals té una dona per cap de família, el 62 % de la població separada o di¬
vorciada està format per dones i també ho són 9 de
cada 10 persones més grans de 18 anys que decla¬
ren no tenir cap ingrés
Resumeix, seguidament, l'actuació municipal en funció de les línies programàtiques fixades en cada Pla i en el Programa d'actuació municipal tot remar¬
cant que s'ha produït un notable increment en l'oferta
de serveis municipals, esforç que ha exigit el paral·lel
esforç pressupostari; que el Programa de gent gran
ha incidit especialment en l'ajut a la llar, en el qual s'han atès més de 7.000 persones i s'han posat en
marxa, en el barri de Sant Antoni del Districte de l'Ei-xample, experiències d'arranjament d'habitatges, ne¬
teges de xoc, parament de la llar, àpats i bugaderia.
Esmenta, dintre del mateix capítol: el servei d'alar¬
ma telefònica, que ha passat de 393 aparells el 1991 a 800 el 1994; l'arranjament de 200 habitatges fet pels Serveis centrals; el Centre d'Acolliment i Urgèn¬
cies per a la vellesa, que, entrat en funcionament el
1991, ha atès més de 100 persones; la millora de
l'accessibilitat mitjançant l'entrada en servei de 10 ta¬ xis adaptats i 45 autobusos de pis baix i la instal·lació de 53 plataformes d'accés als autobusos convencio¬
nals; els Programes d'activitats esportives amb 5.110 participants en els darrers anys; la instal·lació d'11
punts informatius específics atesos per persones grans; la tramesa d'informació especialitzada a 127.000 persones d'edat compresaentre els 60 i els
65 anys; la millora de l'oferta de serveis dels equips
d'atenció a la dona gràcies als Convenis amb entitats
especialitzades; l'increment en més de 3.000 perso¬ nes de la població atesa pels Centres d'orientació i
planificació familiar; la consolidació del Centre d'Infor¬
mació i Recursos per a les Dones; la millora de l'ofer¬ ta formativa per afavorir la inserció social de la dona,
la diversificació de l'oferta assistencial del Centre Geriàtric Municipal; la reordenació de la xarxa de re¬ sidències i la reconversió de places residencials en
habitatges tutelats; l'adaptació de la targeta rosa a
l'ordenança metropolitana; la intensificació de la coo¬
amb l'increment tant de les partides per a subven¬
cions i convenis, com del nombre de les entitats
beneficàries; el desenvolupament d'iniciatives inno¬
vadorescom els cursos de preparació per a la jubila¬
ció dintre de l'Administació municipal; els projectes
per a estimular les
relacions
intergeneracionals; la
realització d'una primera mostra
d'iniciatives
per ala
gent gran; les accions per a
garantir
unamajor
pre¬sència de la donaa laCiutat, especialmenten la
reto-lació dels carrers; l'aplicació de les recomanacions
sobre l'ús no discriminatori del llenguatge, la declara¬ ció de principissobre l'assetjament
sexual i el projec¬
te"A Barcelona les dones canvien els temps".
Referint-se després a les propostes de futur,
expli¬
ca que es proposa la realització d'unsplans
espe¬ cífics per a cada sector, la dona i la gent gran, que siguin capaços de determinar elsserveis i els equipa¬
ments necessaris per garantir una major i una millor
atenció d'acord amb les competències i recursos dis¬
ponibles en cada Administració i en
cooperació amb
la iniciativa social i privada; que pel que fa a la gent gran, s'hauria d'incrementar la
dotació
dels progra¬mes d'ajut a la llar i corregir el dèficit de places
pú¬
bliques de residències i pel que fa a les dones,
s'haurien d'ampliar les places públiques de les esco-les-bressol i crear un nou centre d'acolliment de do¬ nes maltractades.
Acaba expressant el seu agraïment a totes aque¬ lles persones que amb el seu esforç han fet possible
el debat, l'intercanvi d'opinions i la discrepància, però també l'acord, la col·laboració i la cooperació, i cita
explícitament els Srs. Jacint Casanovas i Tomàs
Tortajada.
La Sra. Perelló, després d'agrair el treball presentat, observa que s'hi recullen dades objectives que resul¬ ten difícils de valorar; perquè resulta insuficient dirque s'han atès 1.200 dones sense precisar quantes peti¬ cions hi ha hagut, ni de quineszones provenien, i tam¬ poc es concreta quins han estat els projectes benefici¬
aris de les subvencions ni quines eren les demandes
de subvencions; que les dades sobre la gent gran fan
una radiografia de la situació ciutadana, però sense oferir un tractament diferenciat per grups d'edats i pa¬
lesen lamanca de recursos per a l'atenció domiciliària;
i que hi falten també elements comparatius per poder
avaluar l'actuació del'Oficina Permanent d'Atenció So¬
cial, dels serveis d'alarma telefònica, i del Centre
d'Acolliment i Urgències per a la Vellesa.
Comenta que les deficiències d'informació no per¬
metenals destinataris d'un i altre pla gaudir de tot allò que es posa al seu abast; que cal assegurarles perti¬ nents dotacions pressupostàries a les Conselleries
d'igualtat de les dones, les quals fins ara se sostenen
en fons dels Districtes; que per ajudar a resoldre la situació de les dones en l'atur, caldria reimplantar
agents de desenvolupament local en tots els Distric¬ tes i evitar així, que les persones del Districte de les Corts o Sarriàs'hagin de desplaçar fins alcarrerde la Llacuna.
Propugna, també, una major coordinació en els serveis lúdics per a la gent gran, la instal·lació de sa¬ nitaris en eis jardins i parcs públics, i l'obertura dels Casals d'avis els dissabtes i diumenges.
Creu, com s'assenyala en les conclusions, que cal aprofundir la difusió informativa, potenciar els serveis
domiciliaris i reorganitzar la xarxa municipal de resi¬ dències.
El Sr. Fernández respecte al balanç del Pla per a
les dones manifesta que, com consta a l'informe pre¬
sentat, els avençospel quefa a la disponibilitat de re¬ cursos econòmics, a la incorporació al treball i a la igualtat d'oportunitats, no poden fer perdre de vista
que la dona continua encara discriminada a la nostra societat; que des del Consistori s'hauria d'impulsar
l'aplicació de la legislació comunitària en favor de la
família i, sobretot, la relativa a l'educació continuada,
a l'aprenentatge permanent, a la cura compartida de la família, i a la protecció social de la dona; que cal
fomentar l'equilibri entre les responsabilitats professi¬ onals i familiars i el desenvolupament integral de la
dona, obstaculitzat per la manca de places de guar¬
deries; que cal parar unaespecial atencióa les dones
recluses i a les abocadesa la prostitució; que elspro¬ grames adreçats a la gent gran haurien de tenir pre¬
sent que un 85 % són dones, fet que hauria d'incidir
en el barems del Reglament de servei d'habitatges
tutelats; que lamentablement la dona està encara, pel
seu nivell d'estudis, menys qualificada que l'home i
això faimprescindible continuar els programes de for¬
mació permanent d'adults; i que cal impulsar la cons¬ titució en tots els Districtes dels Consells de Dones i
potenciar el Consell de Dones de Ciutat.
Tocant albalanç del Plaper a la gentgran el consi¬ dera:
a) decebedor, perquè es perd en divagacions i ge¬ neralitats sobre la realitat de la nostra gent gran sen¬ se oferir-hi alternatives i respostes, i perquè les inver¬
sions han estat molt insuficients per atendre una demanda cada vegada més gran quantitativament
però també qualitativament, donat que la nostra po¬ blació va envellint i la seva problemàtica s'agreujaper efecte del sobreenvelliment, cosa que reclama la es¬
pecialització dels serveis;
b) poc ambiciós, tant pel que fa a les causes de la
situació actual com pel que faa les actuacions de fu¬
tur, perquè, concretament, un puntcabdal com el de
la col·laboració institucional es despatxa tan sols en
set ratlles on es propugna un pla específic per a la
tercera edat que planifiqui i concentri els recursospú¬
blics i d'iniciativa social i coordini la xarxa existent: apressa, doncs, la confecció d'un veritable Pla d'equi¬
pamentsper a la tercera edat coordinadament amb la
Generalitat de Catalunya.
Remarca que l'informe presentat no ressenya ne¬ cessitats ni prioritats, no inclou una anàlisi, desglos¬
sada per Districtes, de l'atenció que es presta a la
gentgran ni concreta el nombre d'habitatges tutelats
que la Ciutat necessita, ni l'oferta de places en resi¬
dències i centres de dia; que no hi ha cap referència als malalts terminals que són foragitats dels hospitals
ni a la potenciació de la família integral formada per pares i avis; que cada vegada hi ha més gent gran
que viu sola, però s'ha desaprofitat l'ocasió per
conscienciar els altres nivells administratius envers la
seva problemàtica, de manera quefacin possible que
l'Ajuntament pugui assumir aquestes responsabilitats
com a Administració més propera al ciutadà, o bé les assumeixin ells mateixos mitjançant les pertinents modificacions legislatives; i que cal avançar vers
la
implantació de la figura del tutor, opció menys
dràsti¬
ca que la incapacitació perdemència senil.
Observa que en la documentació lliurada no ha tro¬
NÚM. 20 10-VII-1995 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 647
i concretament a l'atenció domiciliària, el finançament
de la qual per la Generalitat és clarament insuficient,
fet que l'informe hauria de denunciar en coherència
amb la moció presentadaa la darrera sessió i això el porta a
inquirir si s'han firmat els
corresponents
Con¬
venis i, en tal cas, si tenen un abast econòmic satis¬ factori.
Acaba reconeixent un cert avanç en el camp dels
serveis socials a la tercera edat, especialment en els aspectes de
la informació i l'atenció ciutadana, de
su¬ port al'associacionisme i de creació d'òrgans
consul¬
tius i de participació, però assenyala alhora un cert
estancament pel que fa a l'entrada en servei d'auto¬
busos de pis baix i de taxis adaptats i també expres¬ sa la sevadiscrepància en la implantació del nou mo¬ del de guals i la regulació de la targeta rosa. Creu, en
definitiva, que la gent gran no ha vist una millora
substancial en les prestacions que reben de l'Admi¬
nistració.
El Regidor de Salut Pública, Sr. Casas, subratlla
que el procés
d'envelliment de la població és
conse¬qüènciade la millora de les seves condicions de sa¬
lut; que els resultats dels programes pilots per a la
gent gran en el Districte de
Ciutat
Vella, que teniencom a precedent les accions de Càritas, han estat francament positius; que el programa "Vida als anys" té uns recursos escassos en el seu conjunt, però en¬ cara ho són proporcionalment més a la nostraCiutat;
i que s'imposa la transformació de llits de malalts agutsen llitsd'atenció sòcio-sanitària, que estan molt
lluny dels objectius desitjables, de manera que s'han
d'incrementar sensiblement les 1.400 places exis¬ tents a la Ciutat, 400 de les quals corresponen als
centres geriàtrics de la Ciutat.
Fa notar, finalment, les dificultats que troba la crea¬ ció de residències assistides a la Ciutat i, concreta¬ ment, al Districte de Ciutat Vella i explicita les de la Barceloneta, barri que compta amb un 35 % de po¬ blació més gran de 65 anys.
La Sra. Homar indica que les dades dels dos infor¬
mes palesen el notable esforç de perfeccionament dels instruments d'informació, fet quan encara els
Districtes no havien consolidat les seves unitats de serveis personals, per apropar tals serveis als ciuta¬
dans; que la valoració de tals dades ha estat franca¬ ment positiva, i l'any vinent es disposarà del conjunt d'indicadors; que, efectivament, cal assegurar l'accés
igualitari als diversos serveis municipals amb mitjans
d'informació adequats i facilitarà a la Sra. Perelló el conjunt de fulletons i guies editats perquè pugui tenir
una idea més precisa d'allò que s'està fent en aquest
sentit; que el balanç presentat ha estat suficientment sensible perquè recull no només les coses que s'han
fet, sinó també aquelles que queden perfer i les que es podrien millorar en vista de l'evolució dels dife¬
rents sectors de població; que aquest Ajuntament s'ha caracteritzatpel seu enfrontament amb les altres
Administracions en defensa dels interessos dels ciu¬
tadans; i que les línies de futur se centren en aquells sectors on es poden plantejar increments de la de¬ manda de cara a la confecció de properes edicions dels Plans tant de lagent gran com de les dones.
La Tercera Tinent d'Alcalde i Regidora de Benestar
Social, Sra. Vintró, estima que s'ha facilitat als mem¬ bres del Consistori una documentació àmplia i com¬
pleta sobre la situació de la gent gran i les donesa la nostraCiutat.
En contestació a les preguntes formulades pel Sr.
Fernández, explica que a finals de desembre de l'any
passat estingué amb la Conselleria de Benestar So¬
cial, al capde setanys de la sevacreació, una prime¬
ra reunió sobre la possibilitat de discutir el conjunt de
recursos que la Ciutat necessita en el camp de la
gent gran; que en una posterior reunió es comunicà
la no disposició de la Conselleria a discutir de planifi¬ cació fins després de les eleccions municipals; que el
balanç presentat no fa esment de l'activitat, en el pre¬
sent any, del Grup de treball de gentgran del Consell
de BenestarSocial, el qual, en vista de la problemàti¬
ca de les persones grans amb malalties mentals, ja ha formulat una proposta per agilitar la incapacitació que permeti actuar sobre aquelles que vaguen pels nostres carrers, i crear unafundaciótutelarque hauri¬
en de promoure les Administracions de l'Estat i de les Autonomies i aquells Ajuntaments que estiguin dispo¬ sats a col·laborar-hi, com és el cas d'aquest; i que encara ahir la Conselleria enviava modificacions als annexos del Conveni d'enguany, que té com a data límit el dia de demà, i aquest matí ha passat al des¬
patx del Sr. Alcalde el Conveni amb les seves previ¬ sions, sobre les quals pot precisar que no ha estat atesa cap de les peticions formulades per aquest Ajuntament el mes d'octubre, de manera que s'inclou tant sols un creixement del 3,5 % en els salaris dels
treballadors i es mou substancialment en les matei¬ xes xifres que l'any 1993, mentre que una part dels 330 milions deixats de pagar el 1994 es rescabala amb el compromís de pagar-ne 130 en el Pressupost de 1996 i 130 més en el de 1997, i tot això quan la
Generalitat avui encara deu 700 milions dels anys 1993 i 1994.
Destaca que, davant el fenomen dels canvis en l'estructura de la població per l'augment de l'esperan¬ ça de vida i la voluntat de les dones d'incorporar-se
amb igualtat de drets i deures a la vida ciutadana, Barcelona és una de les poques ciutats catalanes i
espanyoles que disposa d'un conjunt d'indicadors i
d'un conjunt de projectes i també d'una participació ciutadana activíssima per donar resposta a aquestes noves realitats, com pogué comprovar amb satisfac¬
ció recentment en el Congrés celebrat a Sitges, on les set ciutats espanyoles de més de 500.000 habi¬
tants manifestaren un enorme interès a poder seguir els nostres mètodes per conèixer la realitat, els quals
són l'única eina vàlida per poder després planificar degudament; que aquestAjuntament estàen disposi¬ ció d'assumir les competències que reclama; i que un altre instrument a l'abast d'aquest Ajuntament és el Pla integral de desenvolupament dels serveis socials, en què han treballat 140 entitats, el qual incorpora moltes de les dades esmentades pel Sr. Fernández i que no té ningú més, com l'import de la despesa so¬ cial a la Ciutat, gràcies, en aquest cas, a la col·labo¬ ració amb la Generalitat.
També remarca que, malgrat les restriccions pres¬
supostàries dels darrers exercicis d'austeritat, les do¬
tacions en despesa social s'han incrementaten més d'un 40 %, que s'ha esmerçat en allò que correspon a les competències municipals; i que Barcelona dispo¬ satambé d'uns mecanismes de participació i implica¬
ció de la ciutadania com no tenen altres ciutats i té
capacitat per assumir serveis per delegació i evitar
així que hi hagi terrenys cedits fa anys per
ÀMBIT D'EDUCACIÓ I CULTURA
Informe sobre la proposta de Mapa
escolar de Bar¬
celona i dels possibles acords de
la Generalitat
de
Catalunya en el camp
de
l'educació.
La Regidora de l'Ambit
d'Educació
i
Cultura, Sra.
Mata, fa un resum del procés seguit per a la confec¬
ció del nou Mapa escolar i la
reordenació del sistema
educatiu a la Ciutat, sobre el qual s'ha facilitat exten¬sa documentació als Presidents dels Districtes i als
Grups municipals i s'ha lliurat
després
a totsels
membres del Consistori còpia dels dictàmens eme¬ sos pel Consell Escolar Municipal i pels
diversos
Consells Escolars de Districte.Exposa que la propostade Mapa escolar formulada
el 24 de gener perla Delegada Territorial del Departa¬
mentd'Ensenyament de la Generalitat tenia el mateix encapçalament que el Mapa escolar de
Catalunya i
contenia el detall de la realitat escolar actual de laCiu¬
tat i el de lesactuacions futures respecte a l'escolapú¬
blica;que l'extensió de l'escolaritat general i obligatòria
dels 3 als 16 anys i la previsió de la demanda perals
demés edat i perals nensde menysde 3anys reque¬ reixen la creació d'un nombre considerable de línies
d'escolapública, de manera que elsactuals percentat¬ ges del 34, 33 i 37 per 100perals parvularis, la primà¬
ria i la secundària, respectivament, passin a ésserdel
51, 50 i 50 per100, perspectiva positiva, sobretot valo¬
rada des de laqualitat creixent de l'escola pública;que els treballs previs de col·laboració tècnica entre el De¬
partament esmentat i l'Institut Municipal d'Educació
van permetre establir les zones de continuïtat de l'es¬ cola primària al'institut de secundària, tascaque resul¬ ta relativamentfàcil en les zones rurals i ciutats mitja¬
nes, però es fa més difícil en les grans ciutats com
Barcelona; que mentre fa dos anys l'anterior proposta
fixava com a zona el Districte municipal, ara s'han po¬
gut establir trentazones (que tenen en compteel nom¬ bre d'alumnes i distàncies) i determinarun certnombre de models de complex de continuïtat escolar de 0 o3
anys fins a 18, curiosament en els antics grans Grups escolars del Patronat EscolarMunicipal i en les actuals conjuncions d'escoles de l'Ajuntament i de la Generali¬ tat; i quecaldrà revisar les dades des del punt de vista delsòptims pedagògics i establir mecanismes de con¬ tinuïtat respecte dels equips i projectes pedagògics.
Explica que un estudi fet per una Comissió mixta
del Departament i de l'Institut Municipal, coordinada per les Sres. Sara Blasi i Irene Balaguer; permet sa¬ ber els diversos tipus d'escola on van els infants barcelonins en els seus primers sis anys de vida i
constatar l'escolarització del cent percent dels nens
de 3o més anys, mentre que la mitjana d'escolaritza¬ ció dels més petits ha pujat al 31 % amb unes os¬
cil·lacions perDistricte que es mouen entre el 23% a
Ciutat Vella i el 41 %a l'Eixample; i que per estendre
aquesta darrera mitjana a tota la Ciutat cal crear 64
escoles-bressol segons uns índexs de prioritats mix¬
tos de necessitat pedagògica i possibilitats econòmi¬ ques, la realització de les quals s'iniciaràper la doble
via de l'adaptació d'espais en edificis escolars obso¬
lets i de les noves construccions.
Referint-se després al dictamen sobre el Mapa es¬ colar aprovat perla Comissió Permanent del Consell Escolar Municipal el 20 de març, en concreta el con¬
tingut i comenta les propostes específiques de la con¬ sideració final sobre: a) la flexibilitat en les mesures
d'aplicació del Mapa escolarperla diversitat de situa¬ cions; b) la necessitat de gestió compartida entre la
Generalitat i l'Ajuntament per a tal aplicació; i c) la conveniència de crear una Comissió de seguiment, formada pel Departament d'Ensenyament, l'Institut
Municipal d'Educació i el Consell Escolar Municipal.
Creu que el Plenari pot fer seves les conclusions
de tal dictamen per incorporar-Ies a les negociacions
sobre a la implementació del Mapa escolar. Assenya¬ la que els informes del Consell Escolar de cada Dis¬
tricte plantegen la seva problemàtica específica, que la Secretaria Tècnica de l'Institut estudia sistemàtica¬
ment i contrasta amb els informes dels Serveis Tèc¬ nics dels Districtes pertraduir-la en les pertinents ma¬
tisacions, contrapropostes i alternatives.
Fa avinent que el procés per a fer realitat les
construccions previstes en el Mapa escolar no té
una data límit, tanmateix ei Departament ha fixat un ordre de prioritats en cinc períodes flexibles de
construcció; i que les mesures pedagògiques i admi¬
nistratives per a l'aplicació del Mapa són complexes i exigeixen una estreta col·laboració, que s'ha cercat
insistentment els darrers anys, entre les Administra¬
cions educativa i local, i aquesta convicció s'ha re¬ fermat en les reunions dels representants d'amb¬
dues Administracions.
Significa que el projecte de Carta municipal preveu
la delegació de competències o la col·laboració
consorciada en el camp de l'educació (alternativa ja
explicada per ella mateixa en una de les darreres
sessions del mandat anterior), tanmateix donatque el procés per a la sevaaprovació és llarg i dificultós i re¬ sulta indispensable i urgent millorar la col·laboració
institucional, demanà, per enèsima vegada, un primer
pas d'administració consorciada mitjançant la restau¬ ració, adaptada a les circumstàncies actuals, del Pa¬ tronat Escolar Municipal dissolt el 1939, demanda que reiterava la ja formulada en 1987, tanmateix la
Conselleria no l'ha acceptada per ara mateix, si bé
accepta, en canvi, la confecció d'un conveni-marc
que aplegui la cinquantena de convenis vigents en el camp educatiu, els quals afecten unes setanta esco¬ les i uns quinze serveis de suport.
Informa que tal Conveni persegueix l'objectiu d'a¬
vançar en la planificació conjunta de l'oferta del Mapa escolar, en la gestió dels serveis de suport, ien la
cor-responsabilització econòmica dels centres municipals;
que les clàusules que estan encara en discussió són
les relatives a l'aportació de solars, a les obres de re¬
forma, ampliació i millora, a la planificació conjunta de
l'oferta de places i de la matriculació i a la cogestió delsCentres de recursospedagògics de Districte i a la creació dels especialitzats; que s'hi pretén avançar en
els Plans de formació permanent de mestres i profes¬ sors i en les dades d'inspecció i avaluació, en l'aug¬
mentdel finançament de les escoles-bressol, dels par¬
vularis i dels centres de primària i de secundària i dels
ensenyaments artístics atès que la situació actual re¬
sulta molt insatisfactòria per a l'Ajuntament; que s'hi preveu també la creació d'una Junta general de go¬
vern i una Comissió permanent de seguiment i de Co¬
missionstemporals per a l'anàlisi dels problemes con¬
crets; que s'hi expressa la voluntat de continuar
avançant en la col·laboració institucional de què tant
s'haparlaten l'any Artur Martorell; i que s'hi reculltam¬
NÚM.
20 10-VII-1995 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 649Comenta quetal Conveni, que és ben poc en com¬
paració
amb
allò
aquè aquest Ajuntament
pot
aspirar
per la seva
trajectòria històrica
enel
campeducatiu,
resulta imprescindible per a la implementació del
Mapa escolar
i la millora de l'escola pública i de l'edu¬
cació en general a Barcelona.
Subratlla que en l'informe presentat al comença¬ ment del mandat anterior ja assenyalà les mancan¬
ces i desequilibris de l'escola pública en la Ciutat fent
vots perquè l'aplicació de les Lleis de reforma educa¬
tiva pogués corregir aquest buit amb la restauració
del Patronat Escolar Municipal, però vuit anys des¬
prés s'ha avançant
molt
respecte ala
situació
d'ales¬
hores, i poc respecte a la situació desitjable; ara bé
pensa que estem en
el bon camí
per ala col·labora¬
ció institucional després dels treballs de perfecciona¬ ment tècnic i millora pedagògica.
Finalment, invocant els precedents del Pressupost extraordinari de construccions escolars de 1908 i del
Patronat Escolar Municipal, que, malgrat els entre¬
bancs externs, es traduïren en realitzacions internes,
fa una apel·lació a la tradició municipal barcelonina
d'acord intern dels Grups polítics municipals en tot
allò que contribueixi a millorar l'educació i la col·labo¬
ració institucional en aquest camp.
El Sr. Fabregat manifesta que el Grup de Conver¬
gència i Unió aposta per la qualitat en l'educació,
especialment mitjançant la creació de més
escoles-bressol, la formació del professorat i la millora dels equipaments, en els quals hi ha unsdèficits per resol¬ dre com a conseqüència de les aportacions de solars per part de l'Ajuntament per a la construcció de nous
centres fins al puntque les prioritats del Mapa escolar
estan condicionades per la disponibilitat dels terrenys
necessaris, aspecte en el qual, a pesar d'haver-se
heretat una oferta de places poc equilibrada, en els darrers anys el Govern socialista s'ha adormit i s'ha avançat poctot i entendre les dificultats de trobar sòl
alcentre urbà, i així, concretament, encara no esdis¬
posa de solar per a l'IES-Granada.
Tocant a la gestió compartida, se sent orgullós de la història educativa de la nostra Ciutat i reconeix la necessitat de caminar cap a noves fórmules, amb les quals l'Ajuntament assumeixi noves competències en
aquest camp, però creu que l'actuació municipal no ha sabut encisar i convèncera qui havia d'atorgar-les i s'ha quedata mig camí.
Admet la necessitat de fer un seguiment de la
implementació del Mapa escolar, però no veu neces¬ sari crear una Comissió "ad hoc" quan l'Ajuntament
compta amb uns òrgans, el Consell Escolar Municipal
i els Consells Escolars de Districte, que podrien assu¬ mir aquesta responsabilitat.
El Sr. Fernández es congratula de la via de diàleg
entre l'Ajuntament i la Conselleria, que ha permès
avançar en determinades qüestions com ara els Cen¬
tres de recursos pedagògics, els Equips d'orientació
pedagògica, l'ensenyament universitari d'idiomes, la
planificació de nous Centres escolars i la modificació dels existents.
Opina que el nou Mapa escolar presenta encara notables dèficits, no sempre imputables a l'Ajunta¬
ment, de planificació i qualitat, sobretot pel que fa a les escoles d'adults, als menjadors escolars i a l'aten¬
ció d'infants i joves amb disminució psíquica; que s'hi
hauria d'incorporar una Escola de música per a cada Districte i recollir també el xecescolar que és una de
les pedres angulars del model educatiu del Partit Po¬
pular; i que resulta imprescindible la unificació de la
xarxaeducativa pública existenta la Ciutat i la restau¬ ració del Patronat Escolar Municipal.
Mostra la seva disconformitat amb qualsevol intent de programarl'oferta d'iniciativa social, que considera
una manifestació de la llibertat d'ensenyament; i pro¬ pugnala creació d'un cos d'inspectors docents i el re¬ coneixement de la llibertat dels pares a elegir el mo¬ del educatiu per als seus fills, i de l'autonomia dels
Centres concertats.
Observa, finalment, que la documentació aportada pels Districtes constata reclamacions, errors i deficièn¬
cies que cal esmenar en benefici de la millora de la
qualitat educativa; i lamenta que el marge de temps
amb què se li ha tramès la documentació pertinent, unit a l'acumulació d'assumptes en l'agenda d'avui no li hagi permès un estudi més aprofundit de la temàtica en debat; ara bé, creu que l'informe presentat permet
avançar notablement en matèria educativa i, peraixò,
el Grup Popular li dóna òbviament suportsens perjudi¬ ci de les observacions que acaba de formular i de
l'aprofundiment en els vessants de caire més tècnic.
La Sra. Vintró destaca que l'informe presentat afronta una de les qüestions més importants per a la
Ciutat i per al conjunt dels Ajuntaments que han tin¬ gut una actuació més compromesa amb les reivindi¬
cacions de les Associacions de pares, dels Sindicats i
del moviment de renovació pedagògica.
Recorda que fa divuit anys, en acabar el franquis¬
me, en la conurbació barcelonina hi havia un 55,8 %
d'alumnes mal escolaritzats com a conseqüència d'un mal entès principi de subsidiarietat; que pa¬ ral·lelament a l'elaboració de la Constitució i de l'Es¬
tatut, es produí un fort moviment social que acabà
amb una fabulosa concentració en la qual participa¬ ren Marta Mata, Maria Rubies i ella mateixa; que en el curs 1981-1982, gràcies a l'esforç de l'Ajuntament en oferta de sòl i pressupostos, s'aconseguí tenir es¬ colaritzada tota la ciutadania, objectiu que Alemanya havia aconseguit l'any 1900.
Significa que l'actuació de l'Ajuntament, a partir
d'una tradició que ve de lluny, va permetre fer coses en el camp educatiu fins i tot durant la guerra civil,
però hi ha moments de la història en què els canvis són crítics i cal trencardeterminades inèrcies i pensar
en una realitat diferent i transformada: consegüent¬
ment, comparteix plenament el dictamen del Consell
Escolar Municipal.
Lamenta la intervenció del Sr. Fabregat, per a la qual pot trobar un qualificatiu en la filosofia grega, per¬
què la distribució actual entre escola pública i escola privada a laCiutat no es potimputar a lamancade so¬
lars, quan se sap perfectament que la Generalitat ha
pres l'opció, legítima perquè està avalada pels vots, de
no incrementar l'escola pública i donar suport a la pri¬
vada, i que el sobrefinançament destinat als concerts
amb les escoles privades a canvi de noajudaratancar
aquelles que no tenen possibilitats de supervivència
hauria canviat el Mapa escolar de la Ciutat si s'hagués
aplicat a construir escola pública. Afegeix que l'estiu
de 1987 féu un estudi de les escoles subvencionades
que tendiena la desaparició atès el seuvolum d'alum¬
nes en elscursos8è. i 1r., i el passà el Conseller d'En¬ senyament, però no se li féu cap cas.
Remarca que les manifestacions del proppassat
