Rendes del treball a Catalunya: una visió de gènere segons les fonts tributàries del 2019

(1)

Rendes del treball a Catalunya:

una visió de gènere

(2)

SUMARI

0. Notes sobre les fonts tributàries

1. Distribució de les rendes del treball a Catalunya

2. Rendes salarial

(3)

1

0. Notes sobre les fonts tributàries

Cada mes de novembre l’Agència Tributària publica les dades de fonts tributàries de rendes que tenen l’origen en el treball assalariat, és a dir, en els salaris, les pensions contributives i les prestacions d’atur. En aquest estudi, el concepte rendes del treball es refereix a totes elles; les que provenen sols d’un sou, les anomenem rendes salarials.

El valor d’aquestes dades és que són dades certes, no són el producte d’una enquesta i són de l’any anterior a la publicació, és a dir, de fa onze mesos. Pensem que l’Enquesta d’estructura salarial, que és la més important, publica els resultats de l’any divuit mesos després

Naturalment, no hi ha rendes del treball en l’economia submergida o la part que, eventualment, s’amagui a Hisenda i a la Seguretat Social. També cal remarcar que són dades del territori fiscal comú (TFC), que no inclou ni Navarra ni el País Basc, cosa que en fer comparacions entre Catalunya i Espanya cal tenir en compte. Com a norma general, si tinguéssim les dades de les comunitats forals, els resultats de Catalunya estarien una mica menys per sobre de la mitjana.

Una persona, al llarg de l’any, pot ingressar tres tipus de renda com a conseqüència del treball assalariat: sou o salari, pensió i prestació d’atur. Per calcular les rendes mitjanes (RM) tenim en compte tots aquests tipus de rendes, que hem anomenat rendes del treball. Quan ens referim a la renda salarial mitjana (RSM) fem servir el total de salaris i el total de persones que han percebut algun ingrés salarial al llarg de l’any, excloent-ne pensions i prestacions i les persones que no han percebut cap ingrés salarial.

Aquestes dades de fonts tributàries segueixen la mateixa evolució o una de molt semblant, i en alguns casos són les mateixes que les fonts de la Seguretat Social, el SEPE o l’Enquesta d’estructura salarial. Així doncs, les podem interpretar, com a mínim, com un indicador avançat per a aquells indicadors que es poden calcular d’un altra manera o amb una altra font.

(4)

2

1. Distribució de les rendes del treball a Catalunya

L’any 2019 va haver-hi a Catalunya 5.163.938 persones que, a efectes tributaris, van tenir algun tipus de renda derivada del treball assalariat . D’elles, 2.892.714 van percebre únicament salaris; 1.488.689, una pensió, i 127.073 només van tenir com a ingressos prestacions d’atur. La resta van tenir ingressos de més d’un tipus: 153.373 van ser assalariades i pensionistes, 475.217 van percebre salaris i prestacions per atur, 16.499 van cobrar prestacions i pensions, i les 10.373 restants van rebre, al llarg de l’any, salaris, prestacions per desocupació i pensions. Catalunya té el 18,1 % de persones del TFC (tot Espanya menys el País Basc i Navarra), les quals són perceptores de rendes derivades del treball, mentre que l’import total d’aquestes rendes a Catalunya va ser del 21,22 % del total del TFC. Aquesta dada indica un mercat laboral de més qualitat que la mitjana espanyola, si bé s’ha de tenir en compte que si en l’estadística hi estiguessin inclosos el País Basc i Navarra aquesta diferència positiva seria menor.

Més de la meitat (56 %) de les rendes del treball a Catalunya són exclusivament salarials, mentre que un 28,8 % són exclusivament pensions i un 2,5 % va rebre exclusivament prestacions d’atur. El 12,7 % restant va combinar salaris, pensions i prestacions, i destaca un 9,2 % del total de persones que va percebre al llarg de l’any salaris i prestacions com a conseqüència de la rotació laboral.

Gràfic 1.1. Distribució del total de persones perceptores de rendes del treball segons el tipus de renda. Catalunya, 2019

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència Tributària Estatal. Mercado de trabajo y pensiones en fuentes tributarias

En comparació amb la mitjana espanyola, a Catalunya es van comptabilitzar proporcionalment més rendes salarials, menys proporció de persones en situació d’atur i una proporció de pensionistes semblant (a Catalunya, 7 dècimes menys).

56,0% 28,8% 2,5% 3,0% 9,2% 0,3% 0,2% Assalariats/des Pensionistes Aturats/des Assalariats/des i pensionistes Assalariats/des i aturats/des Pensionistes i aturats/des Assalariats/des, pensionistes i aturats/des

(5)

3

Gràfic 1.2. Distribució del total de persones perceptores de rendes del treball segons el tipus de renda. Catalunya i Espanya, 2019

La variació anual dels diferents tipus de rendes ens mostra un increment interanual d’assalariats i assalariades i una reducció de les persones aturades, en consonància amb les dades del mercat de treball, que indiquen un increment de la població assalariada i una reducció de la població en situació d’atur. Es redueixen les persones que tenen més d’un tipus de renda del treball. D’altra banda, s’incrementen les retribucions mitjanes en tots els tipus de situació, excepte en els casos en què es compagina pensió i prestació d’atur, on, igual que va succeir el 2017, es produeix una reducció important de la renda del treball.

Taula 1.1. Quadre general de persones i retribucions mitjanes a Catalunya, any 2019. Variació anual per tipus de renda

VARIACIÓ ANY 2018-2019 Assalaria ts Pensionist es Aturats Assalariats i pensionist es Assalaria ts i aturats Pensionist es i aturats Assalariats, pensionis

tes i aturats Total Person es 2.892.71 4 1.488.689 127.07 3 153.373 475.217 16.499 10.373 5.163.93 8 Variació persone s 52.509 –25.669 876 3.929 14.028 –1.387 302 44.588 7,85 % 0,67 % –11,56 % –26,55 % 8,21 % –22,89 % –51,25 % 3,38 % Renda mitjana 25.443 16.746 5.036 34.487 14.712 13.216 20.668 21.666 Variació RM 888 761 326 877 469 466 642 850 3,62 % 4,76 % 6,91 % 2,61 % 3,29 % 3,65 % 3,21 % 4,09 %

Font: Agència Tributària Estatal. Mercado de trabajo y pensiones en fuentes tributarias

52,5% 29,5% 3,2% 2,5% 11,7% 0,3% 0,3% 56,0% 28,8% 2,5% 3,0% 9,2% 0,3% 0,2% 0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% Assalariats/des Pensionistes Aturats/des Assalariats/des i pensionistes Assalariats/des i aturats/des Pensionistes i aturats/des Assalariats/des, pensionistes i aturats/des

(6)

4

2. Rendes salarials

La renda salarial mitjana el 2019 a Catalunya va ser de 23.122 €, un 12,4 % superior a l’espanyola (20.566 €). Respecte del 2018, l’increment és d’un 3,35 %.

Si ajustem l’RSM al creixement de l’IPC en tota la sèrie, tal com ens mostra el gràfic 2.2, es pot observar que l’RSM presenta una davallada clara en el seu poder adquisitiu, especialment des del 2011. L’RSM real no comença a recuperar-se fins al 2015, i ho fa tímidament. El 2019 es manté encara un 5,9 % per sota del seu valor de compra el 2008.

Gràfic 2.1. Renda salarial mitjana real ajustada al creixement de l’IPC a Catalunya. Índex a partir del 2016

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència Tributària Estatal. Mercado de trabajo y pensiones en fuentes tributarias i IDESCAT

L’any 2019, 3.531.677 persones van percebre rendes salarials a Catalunya. Això vol dir que encara no s’ha recuperat el volum del 2007, que va ser de 3.547.425 persones. Les persones que han percebut una renda salarial el 2019 a Catalunya són 3.531.677 , xifra que representa el 18,3 % del total d’Espanya.

Si comparem l’evolució del nombre de persones assalariades de Catalunya amb la mitjana espanyola, observem que la caiguda per la crisi del 2008 va ser més punyent a Catalunya. La tendència a la recuperació a partir del 2014 també ha estat més intensa a Catalunya, especialment a partir del 2016. Com a resultat d’aquesta tendència, el 2019 la diferència respecte de les persones assalariades del 2008 és només de 4 dècimes.

23.100 23.400 22.985 23.090 22.354 21.321 20.806 20.690 21.099 21.283 21.231 21.492 22.021 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019

(7)

5

Gràfic 2.2. Variació percentual de les persones assalariades respecte del 2007. Catalunya i Espanya (2007 = 100)

2.1. Bretxa salarial de gènere

La diferència entre l’RSM dels homes i les dones a Catalunya és del 22,23 %. S’ha reduït en 67 centèsimes respecte de l’any anterior. La velocitat de reducció de la bretxa ha augmentat després d’uns anys en què aquesta s’ha reduït molt lentament. És una bretxa superior en 0,6 punts a la d’Espanya, que té una bretxa del 21,63 %.

L’any 2019 la variació interanual de l’RSM de les dones és del 3,75 % i la dels homes, d’un 2,91 % (0,84 punts de diferència). A Espanya l’augment de l’RSM dels homes és d’un 3,41 % i el de les dones, d’un 4,17 %, amb una diferència de 0,76 punts.

La disminució de la diferència entre les RSM d’homes i dones es manté des del 2006, que és quan es comencen a publicar dades d’ingressos salarials desagregades per sexes. Es pot advertir, però, l’alentiment del ritme de reducció de la bretxa.

100,0 99,3 94,2 91,7 90,4 86,6 84,6 85,8 88,0 91,6 94,5 97,6 99,6 100,0 100,0 95,6 93,3 92,1 88,4 86,4 87,5 89,9 92,6 95,0 97,8 99,2 80,0 85,0 90,0 95,0 100,0 105,0 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 Catalunya Espanya

(8)

6

Gràfic 2.3. Evolució de la bretxa salarial entre homes i dones segons l’RSM

Si prenem l’RSM d’homes i dones del 2006 com a indicador 100, podem veure com tant a Catalunya com a Espanya l’RSM de les dones creix més ràpidament que la dels homes. És aquest major creixement de la RSM de les dones el que ha fet reduir la bretxa des de el 30 punts de l’any 2006 fins l’actual. Com mostra el gràfic següent, en la fase inicial de la crisi, les dones incrementen la seva RSM, mentre que els homes la redueixen lleugerament. En la segona fase, ambdós sexes veuen com es redueixen les rendes salarials, però les dels homes ho fan de manera molt més intensa, fins al punt que l’any 2014 la seva RSM és gairebé 5 punts inferior a la del 2008. Durant la fase de recuperació econòmica, a partir del 2015, el ritme d’increment de l’RSM és semblant, però la distància entre ambdós sexes es manté.

Gràfic 2.4. Evolució de l’RSM per sexes 2006 = 1.000. Catalunya i Espanya 20,00% 22,00% 24,00% 26,00% 28,00% 30,00% 32,00% 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 Catalunya Espanya 100 108 113 111 112 111 110 108 ₁₀₈ 109 111 113 116 120 100 109 117 121 122 123 ₁₂₁ 121 121 123 124 127 131 136 100 107 112 111 111 111 108 107 106 108 109 111 114 118 100 108 116 119 120 120 118 118 118 120 121 123 127 133 100 105 110 115 120 125 130 135 140 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 Catalunya Homes Catalunya Dones Espanya Homes Espanya Dones

(9)

7

Tot i que els dos últims gràfics semblin demostrar una tendència positiva de reducció de la bretxa, si comparem l’evolució de les RSM d’homes i dones, veiem que tenen una evolució quasi en paral·lel, on la convergència queda lluny. Si es manté el ritme de reducció del darrer any, caldrien trenta-un anys (el 2050) perquè les RSM d’homes i dones a Catalunya s’igualessin. Si el ritme fos el mateix que portem des del 2010 —quan va començar a alentir-se significativament la reducció de la bretxa—, no assolirem la igualtat fins a començaments del segle que ve.

Gràfic 2.5. Evolució de les RSM per sexes. Catalunya i Espanya

Aquesta millor evolució de l’RSM de les dones en totes les fases del període estudiat coincideix amb una menor reducció de la població assalariada femenina. Així, pel que fa a l’evolució de les persones assalariades per sexes, hi ha també una clara però molt lenta tendència cap a la paritat. A Catalunya, l’any 2019, els homes assalariats són un 93 % dels que ho estaven el 2006, mentre que les dones representen un 107 %.

21.604 23.353 24.312 24.079 24.103 24.087 23.686 23.408 23.271 23.621 23.881 24.370 25.107 25.860 14.796 16.091 17.365 17.898 18.120 18.164 17.858 17.878 17.839 18.239 18.383 18.727 19.357 20.111 19.314 20.750 21.596 21.433 21.449 21.422 _{20.876 20.647 20.537 20.779 21.026}21.417 22.095 22.875 13.497 14.568 15.620 16.110 16.209 16.264 15.872 15.956 15.917 16.143 16.281 16.568 17.180 17.927 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 20.000 22.000 24.000 26.000 28.000 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 Catalunya Homes Catalunya Dones Espanya Homes Espanya Dones

(10)

8

Gràfic 2.6. Variació de les persones assalariades respecte del 2008 per sexes. Catalunya

La pitjor situació de les dones pel que fa a l’RSM es deu al fet que una major proporció de dones cobra salaris baixos. Si analitzem els salaris percebuts en relació amb el salari mínim interprofessional (SMI), la proporció de dones que està en els trams més baixos és significativament major que la dels homes.

Gràfic 2.7. Percentatge de persones assalariades de cada sexe segons els trams en relació amb l’SMI

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència Tributària Estatal. Mercado de trabajo y pensiones en fuentes tributarias 1.980.659 1.957.002 1.933.453 1.817.943 1.759.794 1.722.562 1.634.479 1.588.584 1.608.901 1.647.649 1.714.461 1.764.608 1.815.520 1.849.598 1.573.477 1.590.432 1.589.947 1.523.788 1.492.171 _1.482.690 1.437.380 1.411.603 1.434.632 1.475.608 1.536.186 1.586.697 1.645.389 1.682.079 1.400.000 1.500.000 1.600.000 1.700.000 1.800.000 1.900.000 2.000.000 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 Homes Dones 0,00% 2,00% 4,00% 6,00% 8,00% 10,00% 12,00% 14,00% 16,00% 18,00% 20,00% de 0 a 0,5 SMI 0,5 a 1 SMI 1 a 1,5 SMI 1,5 a 2 SMI 2 a 2,5 SMI 2,5 a 3 SMI 3 a 3,5 SMI 3,5 a 4 SMI 4 a 4,5 SMI 4,5 a 5 SMI 5 a 5,5 SMI 7,5 a10 SMI més de 10 SMI HOMES DONES

(11)

9

Agrupant els trams, podem veure més clarament com les dones mostren uns percentatges molt superiors als dels homes en els dos trams més baixos i, en canvi, presenten percentatges més baixos que els homes en la resta de trams, especialment en el tram superior (més de cinc cops l’SMI), en què el percentatge d’homes dobla el de les dones.

Gràfic 2.8. Distribució de les persones assalariades per tram de salari sobre l’SMI per sexes

Es dona el cas que l’any 2018 el percentatge de dones que cobraven un sou per sota de l’SMI era 6 punts inferior al del l’any 2019 i en el tram d’entre 1 i 2 també. Aquesta variació es pot deure tant a l’increment de l’SMI com a un augment relatiu de la parcialitat i la pèrdua de feina per extinció de contractes o per finalització de contractes temporals. Tot i això, la bretxa salarial ha disminuït el 2019 d’una manera més significativa que en els anys anteriors i és, en gran part, com a conseqüència del rellevant augment de l’SMI l’any 2019. També hi deuen haver contribuït els acords en la negociació col·lectiva per fixar salaris de conveni per sobre dels 14.000 € l’any.

També podem analitzar la bretxa salarial per edats, ja que tenim les RSM per gènere. Podem observar que, a tots els grups d’edat, l’RSM de les dones és inferior a la dels homes.

0,00% 5,00% 10,00% 15,00% 20,00% 25,00% 30,00% 35,00% 40,00%

Per sota SMI Entre 1 i 2 cops SMI Entre 2 i 3 cops SMI Entre 3 i 4 cops SMI Mes de 5 cops SMI HOMES DONES

(12)

10 Gràfic 2.9. RSM per edats i sexes

Com en altres anys, les bretxes més altes es troben en les edats més avançades. La bretxa inferior en edats més joves no s’explica tant per la millora dels salaris de les dones com per l’empitjorament dels salaris dels homes més joves respecte dels homes més grans.

A més, la persistència de la bretxa en les edats més joves, edats en què homes i dones han tingut les mateixes oportunitats formatives i han ingressat en el mercat de treball en condicions de més igualtat que les generacions més grans, ens hauria de fer veure la importància de prendre mesures específiques per reduir-la.

Gràfic 2.10. Bretxa salarial per edats

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència Tributària Estatal. Mercado de trabajo y pensiones en fuentes tributarias 2.605 9.157 20.892 27.793 32.390 32.749 23.361 1.641 7.838 18.230 22.757 24.231 22.906 16.148 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 16 a 18 18 a 25 26 a 35 36 a 45 46 a 55 56 a 65 més de 65 DONES HOMES 37,01% 14,40% 12,74% 18,12% 25,19% 30,06% 30,88% 0,00% 5,00% 10,00% 15,00% 20,00% 25,00% 30,00% 35,00% 40,00% 16 a 18 18 a 25 26 a 35 36 a 45 46 a 55 56 a 65 més de 65

(13)

11

La important bretxa en les edats de setze a divuit afecta només 18.000 persones, de les quals 8.000 son dones. Podem deduir que entre els homes d’aquesta edat hi ha un grup relativament més gran que entre les dones que ha deixat els estudis i treballa o que intenta treballar a temps complet, i que té més ingressos que la resta del grup que segurament fa el treball compatible amb els estudis.

Gràfic 2.11. Bretxa salarial de gènere per nacionalitats

La bretxa salarial és del 23,9 % entre les persones de nacionalitat espanyola i del 21,3 % entre les persones estrangeres. És molt significativa la diferència de l’RSM amb motiu de la nacionalitat, però això és matèria d’una altra part de l’informe.

Per acabar, les fonts tributàries també ens ofereixen dades sobre pensions. A causa d’un mercat laboral molt desigual, les pensions de les dones són notablement inferiors a les dels homes. La bretxa va ser, l’any 2019, d’un 28,55 %. Cal dir que les dades de les fonts tributàries no diferencien per tipus de pensió, tot i que la immensa majoria són les de jubilació.

0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000

Nacionalitat Espanyola Nacionalitat Estrangera 27.733

17.210 21.112

13.536

(14)

12 Gràfic 2.12. Evolució de la bretxa de les pensions

La bretxa de les pensions del 2018 era del 30,3 %. La millora en la reducció de la bretxa es deu tant al fet que les dones que s’incorporen a les pensions de jubilació tenen unes pensions relativament més altes com al fet que les pensions mínimes van pujar un 3 % el 2019. En créixer les altres un 1,6 % i ser majoritàries les dones entre les pensions mínimes, això ha contribuït també a reduir la bretxa en pensions.

Podem concloure que tot increment de l’SMI, de les prestacions i de les pensions mínimes, i dels salaris mínims de conveni contribueix a reduir la bretxa salarial.

25,0% 27,0% 29,0% 31,0% 33,0% 35,0% 37,0% 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019