Dossier Recuperació Ciències Socials 2n ESO. Nom:

Dossier Recuperació

Ciències Socials 2n ESO

CONTINGUTS

1. La fragmentació del món antic

2.L’islam i Al-Andalus

3. L’Europa feudal

4. La ciutat medieval

5. Els orígens de Catalunya

ACTIVITATS

1.

a) Identifica l'espai físic del mapa.

b) A quina època correspon?

2.

a) Quina divisió estableix la línia verda?

b) Per què es va produir aquesta divisió i quan?

c) Quines entitats polítiques estaven situades a la zona occidental al començament del segle VI?

d) Esmenta els diferents regnes senyalats amb una lletra.

e) Quan i com es van formar? A quin imperi corresponia la zona oriental? Quan i com va aparèixer?

f) Identifica les tres ciutats senyalades amb un número i explica la seva importància històrica.

g) Justifica per què a Constantinoble se la coneix com la "nova Roma".

3

a) Quin regne germànic es va formar a Hispània? Quines n’eren les característiques principals?

b) Quin nom va rebre la part oriental de l’Imperi romà? Per què? Quina evolució va tenir?

4.

visigot compte franc missi domici basileus sueu arrià Imperi bizantí Imperi carolingi

5.

El príncep ha de prescriure que es doni la màxima empenta a l'agricultura, que ha de ser impulsada, de la mateixa manera que els pagesos han de ser tractats amb benevolència i ser protegits en les seves feines. També és necessari que el rei ordeni als seus visirs i als personatges poderosos de la seva capital que tinguin explotacions agrícoles personals, la qual cosa serà de gran profit per als uns i els altres, perquè així incrementaran les seves fortunes, el poble tindrà més facilitats per aprovisionar-se i no passar fam, el país serà més pròsper i ric, i la seva defensa estarà més ben organitzada i disposarà de sumes més grans. L'agricultura és la base de la civilització, i tota la vida i els seus principals avantatges en depenen. Pels cereals es perden existències i riqueses i canvien d'amo les ciutats i els homes. Quan no se'n produeixen, s'ensorren les fortunes i es rebaixa tota organització. Tractat jurídic escrit per Ben Abdun, Sevilla, segle XI.

a. Quins consells proporciona l'autor del text als governants?

b. Quin tipus d'explotacions li sembla que són més avantatjoses per al desenvolupament agrícola? Per quin motiu?

c. Justifica amb paraules teves per quin motiu l'autor considera que l'agricultura és la base en què es fonamenta la civilització.

d. Quines millores agrícoles van aportar els musulmans a la península Ibèrica? e. Esmenta cinc productes agrícoles introduïts pels musulmans.

6.

7.

a) Quan i on va aparèixer l’islam? Com es va estendre? Quins territoris controlava l’Imperi islàmic al segle VIII?

b) Què fou Al-Andalus? Quan la van conquerir, i de quina manera? Quin territori de Catalunya va estar durant més temps sota domini musulmà?

c) Situa les etapes d’Al-Andalus. Quina va ser la de màxima esplendor? Durant quina etapa va perdre més territoris?

d) En quines activitats econòmica es basava la prosperitat d’Al-Andalus? Descriu la importància de les ciutats de Lleida i Tortosa.

e) Esmenta algunes aportacions científiques, tècniques, culturals i artístiques d’Al-Andalus.

8.

Call Arc de ferradura Cadi Raval Medina Alqueria Alfòdec Sínia

9.

Caiguda dels omeies a Damasc

Conquesta del regne nassarita

Divisió en regnes de taifes

10.

– Constituïen la majoria de la població musulmana: ________________ . – Eren una minoria i acaparaven càrrecs, privilegis i la propietat de la terra: ______________.

– Havien arribat amb l’exèrcit conqueridor o emigrat des del nord d’Àfrica, tenien una condició humil i molts es dedicaven al pasturatge: _____________________.

– Pagaven més impostos i tenien limitats alguns drets:__________________ .

– Professaven la religió cristiana i vivien majoritàriament a les ciutats:_____________ . – Es dedicaven a l’artesania, el comerç, la medicina o la ciència: ________________ . – Es diferenciaven entre l’aristocràcia, la classe mitjana i la gent del poble: _______________.

12.

Serfs / rendres senyorials / nobles / cerimònia d’homentage / vassalls / ajuda i consell / castell / protecció / mainades / feu / rei / pagesos / fidelitat

13.

a) Quin va ser l’origen del feudalisme?

b) Quins tres estaments integraven la societat feudal?

c) Quines característiques tenia la monarquia feudal? Amb qui compartia el poder? Què era el Sacre Imperi Romanogermànic?

d) Què era la cavalleria? Explica com es formava un cavaller i quines eren les formes de vida de la noblesa.

e) Qui formava el clergat? Quina importància tenia l’Església en la societat medieval?

14.

a) Relaciona cada xifra amb el nom corresponent: reserva senyoria , masos, església, castell, pasturatges, poblat, pont de peatge, camps llaurats, bosc senyorial, molí i camí.

b) Quines relacions s'establien entre el senyor i els pagesos? On vivien? Quines terres treballaven? Quines obligacions i drets tenien?

c) On penses que vivia el senyor? Quines terres es reservava? Quins poders tenia? Quines rendes tenia dret de cobrar?

15.

Feudalisme Escut Cavaller Vassallatge Torre de l’homenatge Amor cortès Estament Torneig Mainada

16.

17.

a) Què difeicia la Catalunya Vella i la Catalunya Nova?

b) Com es van crear els primers comptats catalans? Resumeix-ne el procés. c) Explica en quinaes fases els comtes catalans van conquerir els territoris de

l’actual Catalaunya. Com es van repoblar els nous territoris conquerits?

d) Com es va formar la Corona d’Aragó? Quins territoris integrava? Com es va organitzar?

e) Quins territoris de la Penísula Ibèrica i d’altres indrets de la Mediterrània van conquerir els reis de la Corona d’Aragó?

18.

19.

Sigui conegut de tots els homes que jo, (...) Ermengol, comte d'Urgell, que posseeixo Lleida de mans del comte de Barcelona, donem a vosaltres, tots els pobladors i habitants a la ciutat de Lleida, les cases i patis i hortes i finques, i tota la ciutat de Lleida, (...) per tal que la pobleu i que hi edifiqueu cases. Us donem també tot el territori de la ciutat de Lleida, (...) en propi franc alou, perquè en feu el que vulgueu com a heretats pròpies vostres i que les pugueu donar, vendre o empenyorar a qui vulgueu excepte a cavallers i eclesiàstics. Us donem també els prats i les pastures, fonts i aigües, boscos i llenya i la caça, la plana i els turons per tots els vostres usos, i pasturar i conduir tots els vostres ramats. Us concedim també que no pagueu [a Lleida] cap lleuda ni cap usatge. Carta de poblament de la ciutat de Lleida, 1150.

a. Identifica qui són els dos personatges que s'anomenen al text. Quina relació tenien? b. Què concedeix el comte als habitants de Lleida? Explica tots els privilegis que els va atorgar. Què eren els alous?

c. Quan va ser conquerida a Al-Andalus la ciutat de Lleida? Per què creus que els comtes estaven interessats que hi hagués nous pobladors?

d. Què van ser les repoblacions? Explica de quines tres maneres es van fer (pagesos lliures, cartes de poblament i repartiments entre els conqueridors), a quin període correspon cadascuna i a quines zones es van donar.

20.

21.

22.

a) Quin va ser l’origen de l’art romànic? Quines en va ser les construccions principals a Catalunya?

b) Enumera els elements fonamentals que caracteritzen una església romànica (planta, coberta, naus, murs, columnes, arcs,...)

c) Què es un monestir? Com vivien els monjos i els monges? d) Què es una regla monàstica? Esmenta dos ordes monàstics

que coneguis.

e) Quina funció tenien la pintura i l’escultura romàniques? On havien les pintures i les escultures en una església? Posa’n alguns exemples.

23.

a) Quins canvis van permetre el ressorgiment de les ciutats a partir de segle XIII?

b) Quina estructura presentaven les ciutats medievals? Qui hi vivia? Com es governava? Busca una imatge i enganxa-la. c) Quines activitats comercials i artesanals es feien a la ciutat?

Com s’organitzaven els artesans?

d) Quin grup social es va desenvolupar i va anar adquirint més importància a les ciutats?

e) Com es protegia el comerç? Què eren les fires?

f) Quines eren les rutes comercials de llarga distància? Quin mitjà de transport utilitzaven?

g) Com s’organitzava el poder polític a la baixa edat mitjana? Què va ser la crisi dels segles XIV i XV?

24.

http://www.tiching.com/746551 A què es va deure el nom la Pesta Negra?

.

A quines causes van atribuir l’arribada de la Pesta les autoritats de Narbona?

25.

a) Quines institucions de govern tenia Catalunya? Com funcionaven les Corts? Què era el pactisme?

b) Quines eren les principals activitats econòmiques? Descriu els grups socials de la Catalunya medieval.

c) Quina importància tenia el comerç al Mediterrani? Com es feia? Què eren els consolats de mar?

d) Quins grups socials es van enfrontar e la guerra civil catalana? Quins interessos defensava cada un? Com es va resoldre?

26.

27.

Generalitat Farga Pactisme Pogrom Coca Consell de la Paeria Busca Biga Mals usos Mudèjar Remença Llotja

28.

Jo, Pere Granera, rebo de tu, Bernat de Lió, 250 sous. Aquesta quantitat l'haig de portar a Mallorca, i allà la invertiré en la compra d'esclaus (...), que transportaré a Ceuta. Procuraré vendre'ls i invertiré els diners obtinguts en aquesta venda en la compra de les mercaderies que et semblin més adients. De tots els beneficis que Déu em doni d'aquesta operació, havent-ne tret el capital inicial, tu en tindràs tres quartes parts i jo la quarta part. I això es farà així perquè faig aquest viatge per al teu benefici i fortuna. (...) Contracte de comanda, 30 de maig del 1231

a. En què consisteix el text? Quina transacció financera estipula? Qui en són els signataris?

b. Enumera les condicions i situacions que el document estableix. Quins beneficis n'obtindran totes dues parts?

c. Quin recorregut es compromet a fer el comerciant? Com justifica, al final del text, el motiu del viatge?

d. Penses que aquesta mena de contracte s'assembla a un préstec actual? Justifica la resposta.

e. Quina importància va tenir el comerç marítim a la Corona d'Aragó a l'edat mitjana? Relaciona'l amb l'expansió militar pel Mediterrani.

f. Explica per què el desenvolupament del comerç a llarga distància va portar al desenvolupament de la banca (emissió de moneda, lletres de canvi, préstecs)