E S T U D I SOCIOECONÒMIC DE LA COMARCA D E L V A L L È S O R I E N T A L
2 0 0 6
Estudi socioeconòmic de la comarca del Vallès Oriental 2006 Novembre del 2006
© Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Elaboració de continguts
Autors:
Jordi Pons i Novell
(Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials, UB) Modest Guinjoan i Ferré
(Consulting Barcelona Economia, SL) Supervisió i coordinació:
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Supervisió lingüística:
LinguaCom, SL Direcció editorial:
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Disseny gràfic:
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Autoedició i fotocomposició:
Anglofort, SA Impressió:
Ingoprint, SA
Dipòsit legal: B-54.172-2006
La Cambra no comparteix necessàriament les opinions signades pels autors.
Imprès en paper ecològic de 115 g/m2
Des de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona volem agrair la col·laboració de les persones següents:
䡲 Ramon Aymerich, periodista 䡲 Joan Carles Basi, Pimec
䡲 Bonaventura Batlle, Pimec Vallès Oriental 䡲 Carles Campàs, Grup HD Covalco, SA
䡲 José Luis Caña, Constructora Cycons (Grupo Caña) 䡲 Mª Àngels Caparrós, Fimoga Associació
䡲 Alícia Casart, Cambra de Comerç de Barcelona
䡲 Mireia Casas, Granollers Mercat (Ajuntament de Granollers) 䡲 Màrius Catalan, Fimoga Associació
䡲 Lluís Farran, Departament de Política Territorial i Obres Públiques 䡲 Carles Fernández, Consorci de Turisme del Vallès Oriental 䡲 José Manuel Fernández, Ajuntament de Mollet del Vallès 䡲 Pere Gabern, Centre Tecnològic i Universitari de Granollers 䡲 Xavier Gispert, Ficosa International, SA
䡲 Anna M. Gómez, Ajuntament de Mollet
䡲 Laura Grau, Consorci de Turisme del Vallès Oriental 䡲 Anna Jané, Consell Comarcal del Vallès Oriental 䡲 Josep Maria Lloreda, KH Lloreda, SA
䡲 Mercè Llorente, Observatori de l’Activitat Econòmica i el Mercat Laboral del Vallès Oriental
䡲 Pepita Maymó, Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona al Vallès Oriental 䡲 Núria Maynou, Observatori de l’Activitat Econòmica i el Mercat Laboral del Vallès
Oriental
䡲 Joan Miquel, Coperfil Group, SA 䡲 Pere Miret, Celtic Group
䡲 Pilar Perea, Cambra de Comerç de Barcelona 䡲 Jordi Planas, Universitat de Barcelona
䡲 Carme Poveda, Cambra de Comerç de Barcelona 䡲 Manuela Redondo, Departament de Treball i Indústria 䡲 Carme Rodríguez, Consell Comarcal del Vallès Oriental
Agraïments
䡲 Ramon Roig, Caixa Catalunya
䡲 Josep Saperas, Grup HD Covalco, SA
䡲 Maria Segarra, Cambra de Comerç de Barcelona
䡲 Albert Serrano, Granollers Mercat (Ajuntament de Granollers) 䡲 Joaquim Solà, Universitat de Barcelona
䡲 Demián Pau Tabbia, Associació d’Industrials del Vallès Oriental (AIBV) 䡲 Montserrat Termes, Universitat de Barcelona
䡲 Elsabet Viladecans, Institut d’Economia de Barcelona (Universitat de Barcelona) 䡲 Monserrat Vilalta, Universitat de Barcelona
䡲 Juan Luis Zalbidea, Cambra de Comerç de Barcelona
Presentació . . . 7
Fonts i bibliografia . . . . 9
1. Definició i delimitació del territori . . . 13
2. Situació i evolució socioeconòmica . . . 17
2.1. Població . . . 17
2.2. Activitat i renda . . . 26
2.3. Ocupació i mercat laboral . . . 33
El treball estranger al Vallès Oriental . . . 49
2.4. Indicadors socials i de qualitat de vida . . . 54
3. L’activitat econòmica al territori . . . . 63
3.1. Estructura econòmica: trets principals . . . 63
Les principals empreses . . . 67
La industrialització del Vallès Oriental en perspectiva històrica . . . 75
3.2. Agricultura i ramaderia . . . 80
L’Espai Rural de Gallecs: un exemple de desenvolupament . . . . econòmic sostenible en el sector primari . . . 83
3.3. Indústria . . . 88
El sector del moble a la Garriga i al Vallès Oriental . . . 93
KH Lloreda, SA . . . 95
Celtic Group . . . 97
3.4. Construcció . . . 99
L’expansió del sector immobiliari . . . 107
Coperfil Group, SA . . . 110
3.5. Serveis . . . 112
Granollers canvia la imatge . . . 117
Comerç i territori . . . 122
Oferta turística . . . 125
El futur dels serveis a la comarca . . . 129
Grup HD Covalco, SA . . . 130
4. Factors determinants de la localització de l’activitat . . . 133
4.1. Especialització i diversitat del teixit productiu . . . 133
Localització de l’activitat econòmica al Vallès Oriental . . . 137
4.2. Disponibilitat de sòl industrial . . . 140
4.3. Inversió pública i dotació d’infraestructures . . . 147
Centre Tecnològic Pujol i Tarragó (Ficosa International, SA) . . . 154
Centre Tecnològic i Universitari de Granollers . . . 157
4.4. Disponibilitat de mà d’obra qualificada i capital humà . . . 160
4.5. Principals entitats i polítiques de promoció econòmica territorial . . . . 166
El Baix Vallès, un sistema urbà singular . . . 173
Integra, un servei per a les empreses . . . 175
Vallès Oriental: una mirada de prop . . . 178
Diagnosi estratègica d’un territori divers . . . 179
5. Estudi monogràfic: La indústria al Vallès Oriental . . . . 183
6. Síntesi i principals conclusions . . . 203
Índex
L’Estudi socioeconòmic de la comarca del Vallès Oriental 2006 és el sisè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que des de la Cambra de Comerç de Barcelona estem portant a terme amb la voluntat de satisfer la demanda creixent d’informació de les nostres empreses sobre l’àmbit territorial més proper en el qual desenvolupen l’activitat econòmica.
L’Estudi pretén d’aconseguir dos objectius. D’una banda, donar a conèixer la realitat econòmica del Vallès Oriental als agents econòmics i socials interessats, a partir d’una recopilació i una anàlisi aprofundida de tota la informació estadística econòmica i social disponible per a un termini temporal ampli. De l’altra, l’Estudi pretén ser un document de reflexió que marqui línies d’actuació de futur i, amb aquesta finalitat, s’ha demanat la col·laboració a diferents institucions de promoció econòmica territorials, a empresaris i a experts coneixedors de la realitat econòmica de la comarca perquè ens donin una visió personal sobre els aspectes que més preocupen de l’esdevenidor del territori.
També inclou un estudi monogràfic molt aprofundit dedicat al sector més estratègic del Vallès Oriental, la indústria manufacturera.
Estic molt satisfet amb el resultat perquè crec que pot ser una eina de gran utilitat tant per als poders públics com per a les empreses a l’hora de prendre decisions, precisament ara que la comarca es troba en un moment de canvis profunds com a conseqüència dels efectes de la globalització sobre el teixit industrial. Malgrat això, l’expansió del sector serveis i de la construcció ha permès un període de bonança econòmica els darrers anys que ha de ser aprofitada pels agents econòmics per establir unes bases econòmiques sòlides amb vista al futur.
Confio que el trobareu interessant i que amb els vostres suggeriments ens ajudeu a millorar-ne les edicions futures.
Miquel Valls i Maseda
President de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Presentació
Fonts 䡲 Agència Catalana de l’Aigua
䡲 Agència de Residus de Catalunya 䡲 Caixa Catalunya
䡲 Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, ”la Caixa”
䡲 Cambra de Comerç de Barcelona 䡲 Consell Comarcal del Vallès Oriental
䡲 Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya 䡲 Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya 䡲 Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
䡲 Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
䡲 Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya 䡲 Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
䡲 Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya 䡲 Fomento de la Producción
䡲 Idescat: Institut d’Estadística de Catalunya 䡲 Incasol: Institut Català del Sòl
䡲 INE: Institut Nacional d’Estadística 䡲 Institut Cartogràfic de Catalunya
䡲 Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona 䡲 Ministeri de Foment
䡲 Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona 䡲 REIC: Registre d’establiments industrials de Catalunya 䡲 Renfe
䡲 SABI: Sistema de Análisis de Balances Ibéricos 䡲 Secretaria d’Estat de la Seguretat Social
Bibliografia
䡲 Abel, J. i Jordana, J. (1987). L’activitat econòmica al Vallès Oriental. Barcelona:
Oikos-Tau.
䡲 Aced, J.M. (2006). «L’associacionisme als polígons industrials: situació actual».
Informe territorial de la província de Barcelona. Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona.
䡲 Ajuntament de Granollers (2003). Programa d’orientació per als equipaments comercials (POEC) del municipi de Granollers. Granollers.
䡲 Álvarez, M.; Quevedo, J. i Viladecans, E. (2005). «La localització i el creixement de l’activitat econòmica a les comarques catalanes en la dècada dels noranta». Revista Econòmica de Catalunya, vol. 51, p. 12-22.
䡲 Anguera, J. (1994). La transformació del Vallès Oriental. Barcelona: Caixa de Catalunya.
Fonts i bibliografia
䡲 Caixa Catalunya (1994). «El Vallès Oriental: Un teixit industrial diversificat i dinàmic en una situació territorial privilegiada». Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya 1994. Estimació del PIB comarcal 1990-1993. Barcelona.
䡲 Caixa Catalunya (2005). «L’augment de residències d’ús turístic a Catalunya en el període 1991-2001: una visió comarcal». Informe sobre conjuntura econòmica, vol.
100, p. 85-98.
䡲 Caixa Catalunya (2006). Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya 2006. Estimació del PIB comarcal 2005. Barcelona.
䡲 Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (2005). Anuario Económico de España.
Barcelona.
䡲 Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona (2005). Informe territorial de la província de Barcelona. Barcelona.
䡲 Consell Comarcal del Vallès Oriental (2001a). Sòl industrial al Vallès Oriental.
Granollers.
䡲 Consell Comarcal del Vallès Oriental (2001b). «Dones i homes al mercat de treball».
L’Observatori del Vallès Oriental, vol. 12, p. 4-20.
䡲 Consell Comarcal del Vallès Oriental (2001c). «Sectors industrials del Vallès Oriental».
L’Observatori del Vallès Oriental, vol. 13, p. 4-23.
䡲 Consell Comarcal del Vallès Oriental (2003a). «Nivells d’instrucció a la comarca».
L’Observatori del Vallès Oriental, vol. 14, p. 4-17.
䡲 Consell Comarcal del Vallès Oriental (2003b). «Transició escola-empresa».
L’Observatori del Vallès Oriental, vol. 15, p. 4-18.
䡲 Consell Comarcal del Vallès Oriental (2004a). «Informe agrari del Vallès Oriental».
L’Observatori del Vallès Oriental, vol. 16, p. 4-22.
䡲 Consell Comarcal del Vallès Oriental (2004b). «L’economia social». L’Observatori del Vallès Oriental, vol. 17, p. 4-29.
䡲 Consell Comarcal del Vallès Oriental (2005a). «L’envelliment demogràfic. Una aproximació». L’Observatori del Vallès Oriental, vol. 18, p. 4-18.
䡲 Consell Comarcal del Vallès Oriental (2005b). Anàlisi DAFO dels sectors agroalimentari i industrial a la comarca del Vallès Oriental. Granollers.
䡲 Consell Comarcal del Vallès Oriental (2005c). Informe de conjuntura econòmica del Vallès Oriental (primer semestre de l’any 2005). Granollers.
䡲 Consell Comarcal del Vallès Oriental (2006). Anàlisi de les necessitats formatives del sector agroalimentari. Granollers.
䡲 Consell General de Cambres de Catalunya (2006). Memòria Econòmica de Catalunya. Barcelona.
䡲 Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (2001).
Les multinacionals industrials catalanes, 2001. Barcelona.
䡲 Diputació de Barcelona (2004). Document d’estratègies pel territori del Vallès Oriental. Barcelona.
䡲 Espasa, M. (2005). «La inversió pública a la província de Barcelona: una comparació amb la Comunitat de Madrid». Informe territorial de la província de Barcelona.
Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona.
䡲 Fomento de la Producción (2005). España 30.000. Barcelona.
䡲 García, J.; Viladecans, E. i Álvarez, M. (2002). Evolució dels sectors econòmics i del sòl industrial a la comarca del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.
䡲 García, J.; Viladecans, E. i Álvarez, M. (2003a). Diagnosi estratègica del territori corresponent al Pacte Territorial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.
䡲 García, J.; Viladecans, E. i Álvarez, M. (2003b). La situació actual de l’estructura productiva de la comarca del Vallès Oriental: un model explicatiu. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.
䡲 Hernández, J.; Fontrodona, J. i Pezzi, A. (2005). Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya. Barcelona: Departament de Treball i Indústria.
䡲 Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2000). Enquesta de la Regió metropolitana de Barcelona (ERM). Barcelona.
䡲 Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2006). «La localització de l’activitat industrial a la província de Barcelona». Informe territorial de la província de Barcelona. Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona.
䡲 Monés, M. A. (dir.) (2003). La inversió pública per nivells de govern (1991-2002).
Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
䡲 Muñoz, F. (2004): UrBANALització. La producció residencial de baixa intensitat a la província de Barcelona, 1985-2001. Tesi doctoral. Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
䡲 Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (2003). Transport públic i treball. Quadern del Pacte Industrial, 1. Barcelona: Beta Editorial.
䡲 Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (2004). Mapa de la formació professional a la Regió Metropolitana de Barcelona. Quadern del Pacte Industrial, 2.
Barcelona: Beta Editorial.
䡲 Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (2006). Indicadors, infraestructures i serveis d’innovació. Una primera anàlisi del potencial innovador de la RMB. Barcelona: CIDEM. [En premsa]
䡲 Parés, J. i Bibiloni. D.J. (2005). La mobilitat en els polígons industrials. Consell Comarcal del Vallès Oriental: Granollers.
䡲 Piqué, J. M. (coord.) (2002). La inversió de l’Administració Central a la província de Barcelona en el període 1995-2000. Barcelona: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.
䡲 Sáez, X.; Solà, J. i Termes, M. (2006). La indústria a la Regió Metropolitana de Barcelona. Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. [En premsa]
䡲 Serra, A.; Saz, A. i Xalabarder, A. (2004). Els serveis de proximitat al Vallès Oriental:
potencialitat econòmica i social. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.
La comarca del Vallès Oriental ocupa part de les serralades Litoral i Prelitoral i de la depressió que s’estén entre les dues, fet que motiva que el relleu sigui determinant per establir-ne els límits. Tota la comarca és interior i limita, al nord, amb el Bages, Osona i la Selva, a l’est, amb el Maresme, al sud, amb el Barcelonès, i, a l’oest, amb el Vallès Occidental.
La divisió territorial promulgada per la Generalitat de Catalunya republicana l’any 1936, que va donar a la comarca del Vallès Oriental 42 municipis, es va restablir el 1987. L’any 1990, en modificar-se la divisió comarcal del 1987, el municipi de Caldes de Montbui, fins aleshores al Vallès Occidental, va passar a formar part del Vallès Oriental. La comarca va quedar formada, per tant, per 43 municipis, amb capital a Granollers.
El Vallès Oriental és una comarca d’importants contrastos, atès que s’hi poden trobar, d’una banda, àrees densament poblades i industrialitzades, com les del voltant de Granollers i Mollet del Vallès, on se situen el major nombre d’activitats econòmiques i d’equipaments, així com una bona part de la població comarcal. Aquestes dues ciutats comparteixen la funció vertebradora del territori i són dues grans àrees de concentració de l’activitat industrial, tot i que progressivament tendeixen a integrar-se en una gran àrea econòmica. D’altra banda, a la comarca hi ha altres localitzacions industrials, tot i
1. Definició i delimitació del territori
Mapa 1.1. El Vallès Oriental. Mapa comarcal de Catalunya Font: Institut Cartogràfic de Catalunya
que amb menys activitats productives, un nivell de població molt inferior i una saturació del territori menor, com és el sistema urbà de l’entorn de Sant Celoni, a la zona del Baix Montseny. En contraposició, al Vallès Oriental també hi ha municipis situats als vessants més muntanyosos i extrems de la comarca i relativament allunyats de les xarxes de transport principals, que tenen un volum de població més reduït i un nivell de desenvolupament i implantació industrial gairebé nul. En aquests municipis s’han donat les condicions òptimes per al creixement de les urbanitzacions de segona residència.
La saturació de Barcelona i el desplaçament de la indústria i de la població cap a les comarques del seu entorn han provocat un brusc increment del nombre de residents i d’activitats industrials del Vallès Oriental. Aquest fet, juntament a la important tradició industrial de la comarca, l’esperit emprenedor dels seus habitants i la seva capacitat d’adaptació econòmica, han provocat que el sector industrial tingui una importància cabdal dins de l’economia del Vallès Oriental i que el seu pes en l’estructura productiva sigui superior que a la resta de les comarques de l’àmbit metropolità de Barcelona. A més, una notable diversificació és un dels factors clau que permeten d’explicar-ne l’expansió i la consolidació a la comarca.
Mapa 1.2. El Vallès Oriental. Mapa municipal Font: Institut Cartogràfic de Catalunya
Baix Montseny Baix Vallès
Mercat de traball de Granollers Altres
Selva
10 15
9
Maresme Osona
Bages
Vallès Occidental
35
39
26
12
17
30
40 38 31
5 7 34
11
3 14 32
4 36
2
19
20 16
6
13 8
29
21 42
28
43
41 37 18 33
23 27 24
25 1
22 1Aiguafreda
2Ametlla del Vallès, l' 3Bigues i Riells 4Caldes de Montbui 5Campins
6Canovelles 7Cànoves i Samalús 8Cardedeu 9Castellcir 10 Castellterçol 11 Figaró-Montmany 12 Fogars de Montclús 13 Franqueses del Vallès, les 14 Garriga, la
15 Granera 16 Granollers 17 Gualba 18 Llagosta, la 19 Lliçà d’Amunt 20 Lliçà de Vall 21 Llinars del Vallès 22 Martorelles 23 Mollet del Vallès 24 Montmeló
25 Montornès del Vallès 26 Montseny
27 Parets del Vallès 28 Roca del Vallès, la 29 Sant Antoni de Vilamajor 30 Sant Celoni
31 Sant Esteve de Palautordera 32 Sant Feliu de Codines 33 Sant Fost de Campsentelles 34 Sant Pere de Vilamajor 35 Sant Quirze Safaja 36 Santa Eulàlia de Ronçana 37 Santa Maria de Martorelles 38 Santa Maria de Palautordera 39 Tagamanent
40 Vallgorguina 41 Vallromanes 42 Vilalba Sasserra 43 Vilanova del Vallès
La proximitat a la ciutat de Barcelona i les condicions de l’entorn natural de la comarca, amb indrets tan suggeridors com el Parc Natural del Montseny, els cingles de Bertí, el Montnegre o la serra del Corredor, així com la disponibilitat de sòl, també han impulsat el creixement immobiliari i l’aparició de nombroses urbanitzacions destinades al turisme interior, per bé que cada vegada més les residències secundàries han tendit a convertir- se en habitatges principals.
El medi físic de la comarca és molt variat, amb altituds que van des dels 50 m de la vall baixa del Besòs fins als 1.712 m del turó de l’Home. La comarca és formada per un nombre considerable de valls que la travessen en direcció nord-sud i que la divideixen en paisatges clarament diferenciats. S’hi poden distingir tres unitats geogràfiques, com la Serralada Prelitoral, on destaca el massís del Montseny, amb el turó de l’Home, les Agudes, el Matagalls o el Tagamanent; la Depressió Prelitoral, i la Serralada Litoral o de Marina, que al Vallès Oriental és formada per un grup de relleus de poca alçada, com la serra del Montnegre o la serra del Corredor.
Els rius del Vallès Oriental pertanyen a la conca del Besòs i a la de la Tordera, i es caracteritzen pel fet de tenir un cabal escàs i una gran irregularitat. El Besòs es forma de la unió del Congost i de la riera de Mogent, a l’altura de Montmeló. El Congost neix a la plana de Vic i travessa un important nucli urbà i industrial format pel triangle Granollers, Canovelles i les Franqueses del Vallès. La riera de Mogent neix a la serra del Corredor, passa per la Roca del Vallès i Montornès del Vallès i després s’uneix al Congost. Afluents importants del Besòs són la riera de Tenes, la riera de Caldes i el Ripoll. La conca de la Tordera neix al peu de les Agudes, segueix la vall de Sant Marçal i voreja tot el massís del Montseny fins a endinsar-se a la comarca de la Selva. Recull les aigües del vessant oriental del Montseny i dins el Vallès els seus principals afluents són les rieres de Trentapasses, Fuirosos, Pertegàs, Gualba i Breda.
La diversitat del relleu, la presència de sistemes muntanyosos i la proximitat del mar provoquen que el Vallès Oriental presenti una gran diversitat climàtica, amb la presència de diferents microclimes, atès que en un espai relativament petit es troben importants contrastos: una plana amb turons que no sobrepassen els 200-300 m i, al voltant, muntanyes, que al Montseny arriben als 1.700 m d’altitud. Si s’observen les temperatures de la plana es posa de manifest que tenen les característiques del clima mediterrani litoral, mentre que a les zones properes a les muntanyes són més extremes.
D’altra banda, el fet que una bona part del Vallès Oriental sigui una plana envoltada de muntanyes motiva que sigui un indret propens als fenòmens d’inversions tèrmiques.
Les pluges a la comarca també són molt variables segons l’altitud i la localització dels diferents municipis.
La topografia tan variada i les diferents condicions climàtiques de la comarca donen lloc a una gran varietat de vegetació, tot i que en algunes zones ha estat molt alterada pel desenvolupament econòmic i urbanístic. Entre els paratges naturals més notables de la comarca destaquen el Parc Natural del Montseny, que és el massís més enlairat de la Serralada Prelitoral i ocupa una extensió de 30.120 ha, distribuïdes en 18 municipis del Vallès Oriental, la Selva i Osona; el Parc Natural del Montnegre-Corredor, que és un paratge natural situat a la Serralada Litoral de 15.000 ha repartides entre el Vallès Oriental i el Maresme, i l’espai rural de Gallecs, situat al bell mig de la comarca, que és una zona on predominen els usos agrícoles i forestals, i que evoca un paisatge cada dia més escàs al voltant de Barcelona.
2.1. Població Evolució demogràfica: trets principals Segons la darrera revisió del padró corresponent a l’any 2005, la comarca del Vallès Oriental tenia 361.319 h., distribuïts en 43 municipis. Granollers i Mollet del Vallès concentraven el 30,2 % de la població de la comarca. La població del Vallès Oriental ha augmentat de 136.224 persones els darrers 24 anys, que representa una diferència relativa del 60,5 % entre els anys 1981 i 2005, equivalent a un creixement anual acumulatiu del 2 %. Durant aquests anys, el ritme de creixement quinquennal de la població s’ha anat accelerant, des del 6,8 % del subperíode 1981-1986, fins al 12,7 % del subperíode 1996-2001; mentre que els últims quatre anys, des del darrer cens de l’any 2001, la població ha crescut el 12,4 % (quadre 2.1.1.).
La població del Vallès Oriental ha guanyat pes de manera significativa en relació amb el conjunt de Catalunya, i ha passat de representar el 3,8 % el 1981 al 5,2 % el 2005, fet que posa de manifest un creixement més ràpid de la població de la comarca, que ha estat, com s’esmentava anteriorment, del 2 % anual acumulatiu, davant del 0,7 % del conjunt de Catalunya. En aquests anys, el Vallès Oriental ha estat la quarta comarca catalana que en termes absoluts ha guanyat més població, el 13,1 % del que ha assolit el Principat; i en termes percentuals ha estat també la quarta comarca que ha guanyat més habitants, superada únicament pel Baix Penedès (4,2 % anual acumulatiu), el Garraf (2,6 %) i la Selva (2,4 %). Quan es compara l’evolució de la població al Vallès Oriental amb la de les comarques de la regió metropolitana de Barcelona, es posa de manifest que en termes absoluts el nombre d’habitants ha crescut més al Vallès Occidental, al Baix Llobregat i al Maresme, però en termes relatius la situació ha estat la contrària, atès que a l’entorn de Barcelona sols ha estat superada pel Garraf.
Cal emmarcar el comportament demogràfic de la comarca del Vallès Oriental en el procés de reequilibri territorial de la població de Catalunya que es va iniciar a la dècada dels vuitanta. Aquest procés s’ha caracteritzat per una pèrdua de pes de l’entorn de Barcelona i del Barcelonès, mentre que el comportament més favorable ha tingut lloc a les zones de l’àmbit metropolità. Un altre aspecte que cal remarcar al voltant de l’evolució de la població catalana aquests anys és que el creixement demogràfic s’ha localitzat fonamentalment en els municipis de dimensió mitjana.
2. Situació i evolució socioeconòmica
Quadre 2.1.1. Població. Període 1981-2005. Nombre de persones
Vallès Oriental Catalunya Vallès Oriental/
Catalunya %
1981 225.095 5.956.414 3,8
1986 240.464 5.978.638 4,0
1991 262.513 6.059.494 4,3
1996 285.129 6.090.040 4,7
2001 321.431 6.343.110 5,1
2005 361.319 6.995.206 5,2
Fonts: Idescat, padrons municipals d'habitants 1986, 1996, 2005 i censos de població 1981, 1991 i 2001
La posició geogràfica del Vallès Oriental, amb la seva proximitat a les zones que conformen el districte central de negocis de Barcelona, i la riquesa del seu teixit productiu, proporcionaven una base molt sòlida per assolir una expansió demogràfica intensa des dels anys setanta i fins avui. El Vallès Oriental, juntament amb altres comarques del seu entorn, s’ha trobat just en l’epicentre dels moviments de relocalització poblacional que han afectat el conjunt de la regió metropolitana de Barcelona i que han consistit, bàsicament, en una pèrdua d’habitants de la ciutat de Barcelona en benefici de les àrees més properes. Aquesta redistribució de la població en l’entorn de la ciutat de Barcelona es va iniciar a la dècada dels vuitanta i progressivament s’ha anat estenent cap a zones més allunyades. La comarca del Vallès Oriental s’ha vist beneficiada de manera intensa fins al moment actual per aquest fenomen, que sembla que encara no s’ha aturat i que, com es veurà en capítols posteriors, ha provocat canvis rellevants en la composició de la població, en el teixit productiu comarcal, en el dinamisme de la construcció residencial, en el preu de l’habitatge i en la disponibilitat de sòl en algunes àrees per desenvolupar noves activitats empresarials.
El Vallès Oriental té una superfície de 851 km2i representa el 2,7 % del territori català.
La densitat geogràfica de la comarca és de 425 h./km2, per sobre dels 218 h./km2de Catalunya. La comarca és la setena més densament poblada de Catalunya, superada tan sols per les de l’entorn de Barcelona i el Tarragonès. En el mapa 2.1.1. es mostra la densitat demogràfica, mesurada en h./km2, dels municipis de la comarca l’any 2005 i es posa de manifest que hi ha importants diferències pel que fa a la distribució de la població en el territori. Així, un conjunt de nou municipis, caracteritzats pel fet de tenir el major nombre d’habitants de la comarca (Mollet del Vallès, Granollers, Canovelles, Parets del Vallès, Montornès del Vallès i Cardedeu) o bé un terme municipal relativament petit (la Llagosta, Montmeló i Martorelles), tenen una densitat superior als 1.000 h./km2. D’altra banda, municipis amb un nombre elevat d’habitants com Caldes
Mapa 2.1.1. Densitat de població per municipis. Any 2005 Font: Idescat i elaboració pròpia
Entre 200 i 425 h./km2 (mitjana comarcal) Superior a 1.000 h./km2
Entre 425 (mitjana comarcal) i 1.000 h./km2
Entre 50 i 200 h./km2 Menys de 50 h./km2
de Montbui i, especialment, Sant Celoni, tenen una densitat inferior a la mitjana comarcal, atès que la seva superfície és elevada. Finalment, cal esmentar que els municipis amb una densitat més reduïda estan situats al nord de la comarca, a l’entorn del massís del Montseny. Es tracta de municipis com Granera, Tagamanent, Fogars de Montclús, Montseny, Castellcir, Sant Quirze Safaja o Gualba, que tenen pocs habitants i un terme municipal relativament gran.
Evolució demogràfica per municipis El creixement de la població en el període 1981-2005 als municipis del Vallès Oriental ha presentat tendències diferents. Un dels fets més destacats ha estat la pèrdua de pes de població comarcal dels dos municipis més grans, atès que l’any 1981 Granollers i Mollet del Vallès concentraven el 35,9 % dels residents al Vallès Oriental, mentre que el 2005, com s’ha esmentat suara, han acumulat el 30,2 % de la població. Això no obstant, tant Granollers (amb un increment anual acumulatiu de l’1 %) i Mollet del Vallès (1,5 %) han assolit un augment de la població superior al del conjunt de Catalunya, tot i que han perdut pes a la comarca, atès que l’augment dels residents al Vallès Oriental ha estat molt notable. Pel que fa a la resta de municipis, tots menys cinc (la Llagosta, Castellterçol, Martorelles, Aiguafreda i Montseny) han assolit un increment del nombre d’habitants superior, en termes percentuals, que el conjunt de Catalunya. Els municipis amb un augment percentual més important de la població en aquests 24 anys han estat Vallromanes, Sant Pere de Vilamajor, Bigues i Riells, Lliçà d’Amunt, Cànoves i Samalús i l’Ametlla del Vallès, tots amb un nombre relativament reduït d’habitants al principi de la dècada dels vuitanta i que s’han beneficiat del boom residencial de la comarca (quadre 2.1.2. i mapa 2.1.2.). L’increment assolit per aquests municipis ha implicat que en aquest període hagin pràcticament quintuplicat la població. Aquesta evolució tan
Mapa 2.1.2. Creixement de la població. Període 1981-2005 Font: Idescat i elaboració pròpia Superior al 4%
Del 2% (mitjana del Vallès Oriental) al 4%
De l’1% al 2%
Inferior a l’1%
Quadre 2.1.2. Població per municipis. Nombre de persones
1981 1986 1991 1996 2001 2005 1981-2005
Diferència
Aiguafreda 2.034 2.019 2.063 2.090 2.155 2.308 274
Ametlla del Vallès, l' 1.889 2.554 3.362 4.771 6.133 7.319 5.430
Bigues i Riells 1.467 1.983 2.807 3.969 5.914 7.155 5.688
Caldes de Montbui 10.153 10.407 11.293 12.788 13.848 15.536 5.383
Campins 158 187 190 242 294 354 196
Canovelles 12.138 12.557 13.326 13.287 12.912 14.668 2.530
Cànoves i Samalús 576 738 1.033 1.552 1.968 2.375 1.799
Cardedeu 7.240 8.052 9.040 10.805 12.792 15.018 7.778
Castellcir 221 211 247 307 406 528 307
Castellterçol 2.057 1.982 1.903 1.970 2.031 2.195 138
Figaró-Montmany 634 632 631 763 873 1.020 386
Fogars de Montclús 278 278 245 313 352 417 139
Franqueses del Vallès, les 8.710 9.403 10.294 10.810 13.007 15.196 6.486
Garriga, la 8.178 8.714 9.447 10.476 12.037 13.472 5.294
Granera 54 51 58 57 67 79 25
Granollers 45.348 47.967 51.873 50.951 53.105 57.796 12.448
Gualba 631 587 629 685 830 988 357
Llagosta, la 12.705 12.189 11.276 11.264 12.042 13.455 750
Lliçà d'Amunt 2.655 3.775 5.417 7.668 10.629 12.439 9.784
Lliçà de Vall 1.703 2.041 3.496 4.513 5.353 5.821 4.118
Llinars del Vallès 4.693 5.029 5.586 6.040 7.238 8.166 3.473
Martorelles 4.336 4.523 4.888 4.937 4.906 4.903 567
Mollet del Vallès 35.480 38.407 40.877 41.911 47.270 51.218 15.738
Montmeló 6.871 6.965 7.454 7.675 8.592 8.804 1.933
Montornès del Vallès 10.187 10.427 10.844 11.970 12.868 14.190 4.003
Montseny 269 276 286 286 286 306 37
Parets del Vallès 8.745 9.869 10.960 12.601 14.983 16.202 7.457
Roca del Vallès, la 5.545 5.144 5.791 6.728 7.748 8.946 3.401
Sant Antoni de Vilamajor 1.654 1.821 2.216 2.822 3.829 4.627 2.973
Sant Celoni 11.946 12.275 11.957 12.890 12.700 15.081 3.135
Sant Esteve de Palautordera 968 1.047 1.179 1.282 1.484 1.961 993
Sant Feliu de Codines 3.316 3.360 3.698 4.007 4.530 5.282 1.966
Sant Fost de Campsentelles 2.969 3.820 4.938 5.711 6.718 7.265 4.296
Sant Pere de Vilamajor 702 849 1.141 1.882 2.809 3.444 2.742
Sant Quirze Safaja 321 252 249 282 417 543 222
Santa Eulàlia de Ronçana 2.346 2.494 3.029 4.049 4.950 5.814 3.468
Santa Maria de Martorelles 398 387 483 658 690 763 365
Santa Maria de Palautordera 4.159 4.468 4.979 5.456 6.442 7.762 3.603
Tagamanent 132 135 151 180 217 265 133
Vallgorguina 635 647 755 1.065 1.430 1.881 1.246
Vallromanes 383 439 657 1.079 1.545 1.911 1.528
Vilalba Sasserra 211 292 297 338 491 564 353
Vilanova del Vallès1 – 1.211 1.468 1.999 2.540 3.282 2.071
Vallès Oriental 225.095 240.464 262.513 285.129 321.431 361.319 136.224
% s/Catalunya 3,8 4,0 4,3 4,7 5,1 5,2 13,1
Catalunya 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.090.040 6.343.110 6.995.206 1.038.792
1Municipi segregat el 1983 del terme de la Roca del Vallès i del de Montornès del Vallès, el qual ja va formar municipi independent entre 1936 i 1939. La diferència correspon al període 1986-2005.
Font: Idescat
favorable del nombre de residents en la majoria dels municipis ha provocat uns canvis socioeconòmics profunds en el teixit social de la comarca i la necessitat d’afrontar, bàsicament els ajuntaments, les demandes de diferents tipus de serveis socials i equipaments per part de la població, en augment continu.
En termes absoluts, els municipis que més han incrementat la població en el període 1981-2005 han estat, amb l’excepció de Sant Celoni, els més grans de la comarca:
Mollet del Vallès (15.738 h.), Granollers (12.448 h.), Cardedeu (7.778 h.), Parets del Vallès (7.457 h.), les Franqueses del Vallès (6.486) i Caldes de Montbui (5.383). A més, també ha augmentat considerablement el nombre de residents a alguns municipis que al principi del període eren relativament petits: Lliçà d’Amunt (9.748 h.), Bigues i Riells (5.688 h.) i l’Ametlla del Vallès (5.430 h.). A la banda oposada, cal esmentar que cap municipi no ha perdut població en aquest període, mentre que els que han tingut un increment més reduït en termes absoluts del nombre d’habitants són Granera, Montseny, Tagamanent, Castellterçol, Fogars de Montclús i Campins que, amb l’excepció de Castellterçol, són els més petits de la comarca i estan situats a prop del massís del Montseny.
Aquesta evolució de la població posa de manifest que el comportament de les quatre grans àrees en què es poden agrupar els municipis de la comarca ha estat força diferent en el període 1981-2005 (quadre 2.1.3.). Així, els municipis englobats en el mercat de treball de Granollers, que l’any 2005 han representat el 58 % de la població del Vallès Oriental (amb Granollers, Caldes de Montbui, Cardedeu i les Franqueses del Vallès, com a municipis més grans), aquests anys han crescut el 2,4 % anual acumulatiu; mentre que la resta d’àrees han assolit un increment del nombre de residents inferior a la mitjana
Quadre 2.1.3. Població per àrees. Nombre de persones
1981 1986 1991 1996 2001 2005 1981-2005
Diferència
Baix Montseny 19.044 19.765 20.220 22.219 23.818 28.750 9.706
Baix Vallès 81.691 86.587 91.720 96.727 108.069 116.800 35.109
Mercat de treball de Granollers 119.462 129.305 145.756 161.139 183.977 209.552 90.090
Altres 4.898 4.807 4.817 5.044 5.567 6.217 1.319
Vallès Oriental 225.095 240.464 262.513 285.129 321.431 361.319 136.224
En % total Vallès Oriental
Baix Montseny 8,5 8,2 7,7 7,8 7,4 8,0 –0,5
Baix Vallès 36,3 36,0 34,9 33,9 33,6 32,3 –4,0
Mercat de treball de Granollers 53,1 53,8 55,5 56,5 57,2 58,0 4,9
Altres 2,2 2,0 1,8 1,8 1,7 1,7 –0,5
Vallès Oriental 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 –
Nota:
Baix Montseny: Campins, Fogars de Montclús, Gualba, Montseny, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera i Vallgorguina.
Baix Vallès: la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles.
Mercat de treball de Granollers: l'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Canovelles, Cànoves i Samalús, Cardedeu, Figaró-Montmany, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Granollers, Lliçà de Munt, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès, la Roca del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Feliu de Codines, Sant Pere de Vilamajor, Santa Eulàlia de Ronçana, Tagamanent, Vallromanes i Vilanova del Vallès.
Altres: Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Granera, Sant Quirze Safaja i Vilalba Sasserra.
Font: Idescat i elaboració pròpia
comarcal, però superior al del conjunt de Catalunya. Així, els municipis del Baix Vallès (on destaquen Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Montornès del Vallès i la Llagosta), amb el 32,3 % de la població de la comarca el 2005, han crescut l’1,5 % anual acumulatiu; mentre que els municipis del Baix Montseny (amb Sant Celoni i Santa Maria de Palautordera com a municipis amb més residents), que han representat el 2005 el 8 % de la població comarcal, han tingut un increment anual acumulatiu de la població de l’1,7 %. Finalment, la resta de municipis (tots per sota dels 2.500 h., entre els quals destaquen Aiguafreda i Castellterçol), amb l’1,7 % de la població del Vallès Oriental, han crescut a una taxa anual acumulativa de l’1 % aquests 24 anys.
Característiques demogràfiques
L’estructura de la població per sexe i edat de la comarca del Vallès Oriental és una mica diferent de la del conjunt de Catalunya (gràfic 2.1.1.). La piràmide d’edats del Vallès Oriental reflecteix que la població de la comarca està menys envellida que la mitjana de Catalunya, atès que el 16,1 % dels habitants de la comarca tenien l’any 2005 menys de 15 anys, mentre que aquest percentatge era del 14,1 % a Catalunya. D’altra banda, el 48,2 % de la població del Vallès Oriental tenia entre 15 i 44 anys (45,6 % a Catalunya), el 22,9 %, entre 45 i 64 anys (23,8 %), i el 12,8 %, 65 anys o més (16,5 %). Pel que fa a la distribució de la població per sexes, al Vallès Oriental hi ha un nombre més elevat d’homes (50,6 %) que de dones (49,4 %), mentre que al conjunt de Catalunya el percentatge de dones (50,4 %) és lleugerament superior al d’homes (49,6 %). En els dos casos es palesa un predomini significatiu de les dones en la franja de les persones de més de 64 anys.
El procés d’envelliment de la població del Vallès Oriental és menys pronunciat que la del conjunt de Catalunya. L’índex d’envelliment, que relaciona el total de població de més de 64 anys amb la de menys de 15 anys, era del 80 %, molt inferior a la mitjana de Catalunya (116 %). Això significa que per cada 100 persones més grans de 64 anys n’hi havia 125 que tenien menys de 15 anys. La resta d’indicadors demogràfics del quadre 2.1.4. assolien uns valors similars al Vallès Oriental i al conjunt de Catalunya,
Gràfic 2.1.1. Piràmide de la població per sexe i edat. Any 2005 Font: Idescat
0 1 2 3 4 6
>85 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 0 Edat
% Homes % Dones
5 1 2 3 4 5 6
amb l’excepció de l’índex de recanvi de la població d’edats actives, és a dir, els habitants de 60 a 64 anys / 100 h. de 15 a 19 anys, que era més reduït a la comarca, fet que posa de manifest que el nombre de persones per dur a terme el relleu al mercat laboral, en termes percentuals, era superior al Vallès Oriental que a Catalunya.
En el període 1990-2004, l’expansió demogràfica del Vallès Oriental s’explica, en bona part, per la immigració procedent de la resta de Catalunya, una part de la qual ha estat deguda, com ja s’ha esmentat, a les dinàmiques de relocalització de la població a l’entorn de la ciutat de Barcelona. D’altra banda, els darrers anys es palesa un creixement de les persones provinents de l’estranger, que, segons les darreres dades del padró corresponents a l’any 2005, ja representaven el 9,8 % de la població de la comarca, encara per sota, però, del 12,6 % del conjunt de Catalunya. El fenomen de la immigració estrangera ha estat molt ràpid i molt intens, tant al Vallès Oriental com al conjunt del país, atès que a la comarca fa sols nou anys el percentatge de la població nascuda a l’estranger era tan sols del 2,1 %. Les migracions de població estrangera, com es posa en relleu en el quadre 2.1.5., han estat bàsicament extracomunitàries, formades inicialment de manera majoritària per persones que buscaven feina i que, posteriorment, tendeixen al reagrupament familiar. Finalment, cal esmentar que, en aquest període de temps, el creixement natural de la població ha estat, a diferència d’altres comarques, bastant elevat al Vallès Oriental.
Una altra característica demogràfica rellevant per definir una àrea geogràfica és la composició de la població segons el lloc de naixement. El 36,6 % dels residents a la comarca l’any 2005 han nascut a la comarca, el 28,9 %, en una altra comarca catalana, el 24,7 %, a la resta d’Espanya, i el 9,8 %, a l’estranger. Els darrers anys es palesa un augment de les persones nascudes a Catalunya que viuen a la comarca, un descens de les nascudes a la comarca i a la resta de l’Estat, i un augment espectacular de les persones estrangeres residents al Vallès Oriental (quadre 2.1.6.). En aquest sentit, com ja s’ha esmentat, el percentatge de residents a la comarca nascuts a l’estranger del Vallès Oriental, tot i que força elevat, se situa per sota de la mitjana catalana i queda lluny del percentatge d’algunes comarques com l’Alt Empordà, la Segarra, el Baix Empordà, la Selva, la Vall d’Aran, el Barcelonès, el Montsià i la Cerdanya, en les quals les persones nascudes a l’estranger representen més del 15 % de la població comarcal.
Quadre 2.1.4. Indicadors d'estructura d'edats. Any 2005
Vallès Oriental Catalunya
Índex d'envelliment1 80 116
Índex d'infantesa2 16 14
Índex de dependència juvenil3 22 20
Índex de dependència senil4 18 24
Índex de recanvi de la població d'edats actives5 86 103
Relació de nens/dones en edat fèrtil6 23 20
1 Habitants de 65 anys i més / 100 h. de menys de 15 anys
2 Habitants de 0 a 14 anys i més / 100 h. del total de població
3 Habitants de menys de 15 anys / 100 h. de 15 a 64 anys
4 Habitants de 65 anys i més / 100 h. de 15 a 64 anys
5 Habitants de 60 a 64 anys i més / 100 h. de 15 a 19 anys
6 Habitants de 0 a 4 anys / 100 dones de 15 a 49 anys
Font: Idescat
Quadre 2.1.5. Fluxos de població. Període 1990-2004. Nombre de persones Moviment naturalMoviment migratori Migracions internesImmigracions estrangeres NaixementsDefuncionsSaldoResta deRestaSaldoÀfricaAmèricaEuropaAltresTotalSaldo naturalCatalunyad'Espanyamigrac. int.immigr est.migracions 19902.7161.7389783.1443953.539419797162513.7904.768 19912.6491.723926s.d.s.d.s.d.s.d.s.d.s.d.s.d.s.d.s.d.s.d. 19922.7461.8459013.592183.6101568088133373.9474.848 19932.7261.7279993.400–613.3391455392133033.6424.641 19942.7811.7899923.895–3153.5801194388152653.8454.837 19952.8451.8699763.963–563.9071676490103314.2385.214 19962.9531.966987s.d.s.d.s.d.s.d.s.d.s.d.s.d.s.d.s.d.s.d. 19973.1052.0451.0604.497–634.4342191027964064.8405.900 19983.0982.2078914.1711144.28522788140284834.7685.659 19993.4822.2971.1853.7771083.885238123141275294.4145.599 20003.7362.1321.6043.6112503.861498523204571.2825.1436.747 20013.8012.2641.5373.377–263.351s.d.s.d.s.d.s.d.s.d.s.d.s.d. 20024.1402.3541.7863.3991743.573s.d.s.d.s.d.s.d.s.d.s.d.s.d. 20034.2812.3391.9423.609–2873.322s.d.s.d.s.d.s.d.s.d.s.d.s.d. 20044.5782.3882.1903.290–5932.6971.8852.0531.0072235.476 (1)8.17310.363 1990-2004249.63730.68318.95447.725–34247.3833.6953.2262.0264089.66346.80058.576 1Hi ha 308 persones de les quals no consta la procedència 2En el cas de les migracions internes no inclou els anys 1991 i 1996, mentre que en el cas de les immigracions estrangeres no inclou els anys 1991, 1996, 2001, 2002 i 2003 s.d.: sense dades Font: Idescat
Saldo total
Síntesi L’any 2005, la comarca del Vallès Oriental tenia 361.319 h., el 30,2 % dels quals estaven concentrats a Granollers i Mollet del Vallès. En el període 1981-2005, la població de la comarca ha crescut més que al conjunt de Catalunya, el 2 % anual acumulatiu, davant del 0,7 % de Catalunya. La posició geogràfica del Vallès Oriental, pròxima a les zones que conformen el districte central de negocis de Barcelona, i la riquesa del seu teixit productiu, proporcionaven una base molt sòlida per assolir una expansió demogràfica intensa des dels anys setanta i fins avui. El Vallès Oriental, juntament amb altres comarques del seu entorn, s’ha trobat just en l’epicentre dels moviments de relocalització poblacional que han afectat el conjunt de la regió metropolitana de Barcelona i que han consistit, bàsicament, en una pèrdua d’habitants de la ciutat de Barcelona en benefici de les àrees més properes. La comarca del Vallès Oriental s’ha vist beneficiada de manera intensa fins al moment actual per aquest fenomen, que sembla que encara no s’ha aturat i que ha provocat canvis rellevants en la composició de la població, en el teixit productiu comarcal, en el dinamisme de la construcció residencial, en el preu de l’habitatge i en la disponibilitat de sòl en algunes àrees per desenvolupar noves activitats empresarials.
L’estructura de la població per sexe i per edat del Vallès Oriental era lleugerament diferent a la del conjunt de Catalunya. La piràmide d’edatsposa de manifest que la població de la comarca estava menys envellida que la del total català i que el nombre de persones per efectuar el relleu en el mercat laboral, en termes percentuals, era superior al Vallès Oriental que a Catalunya.
Els darrers anys, es palesa un augment espectacular de les persones estrangeres residents al Vallès Oriental, que ja representaven el 9,8 % de la població, davant del 12,6 % del total català.
Quadre 2.1.6. Població segons el lloc de naixement. En percentatge
1991 1996 2001 2005
Vallès Oriental
Mateixa comarca 41,8 40,5 38,4 36,6
Una altra comarca 22,8 26,2 28,9 28,9
Resta de l'Estat 34,3 31,2 27,7 24,7
Estranger 1,2 2,1 5,0 9,8
Total 100,0 100,0 100,0 100,0
Catalunya
Mateixa comarca 50,8 50,3 48,5 45,3
Una altra comarca 16,7 18,1 19,4 19,1
Resta de l'Estat 30,8 28,8 26,0 23,0
Estranger 1,7 2,8 6,1 12,6
Total 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Idescat
2.2. Activitat i renda
Durant el període 2002-2005, el PIB de la comarca del Vallès Oriental ha crescut de mitjana interanual el 2,5 %, segons les estimacions comarcals de Caixa Catalunya, un ritme pràcticament idèntic al del conjunt de Catalunya en el mateix període, que ha estat del 2,7 %. Com a conseqüència d’aquest comportament similar de les dues economies, el pes del Vallès Oriental amb relació al Principat s’ha mantingut constant en aquest període i actualment la comarca representa el 4,8 % del PIB de l’economia catalana. Amb l’excepció de l’any 2004, el creixement de la comarca va ser lleugerament inferior al del conjunt de Catalunya (gràfic 2.2.1.).1
En aquest període, els quatre grans sectors productius també s’han comportat d’una manera molt semblant a la comarca i al conjunt de l’economia catalana. En aquests anys els sectors més dinàmics de l’economia vallesana han estat la construcció i els serveis. En els dos casos, el creixement de l’activitat a la comarca ha estat molt similar a l’assolit pel conjunt de Catalunya. La indústria ha estat el sector amb un menor creixement al Vallès Oriental (0,2 % anual acumulatiu), per bé que ha evolucionat de la mateixa manera que el conjunt de l’economia catalana. En el cas de l’agricultura i la ramaderia, el creixement de l’activitat al Vallès Oriental (el 0,3 % anual acumulatiu) ha estat una dècima superior que al Principat (quadre 2.2.1.).
L’any 2005, el PIB/càpita de la comarca del Vallès Oriental, calculat a partir de les estimacions de PIB de la Caixa de Catalunya i expressat en euros constants de l’any 2000, ha estat de 16.207 €, un 7,7 % menys que la mitjana catalana (17.555 €).
Aquest diferencial s’ha eixamplat lleugerament des del 2002 fins al 2005, atès que en aquests anys la comarca ha assolit un creixement del PIB lleugerament menys favorable que el del conjunt de Catalunya, mentre que la població ha crescut més al Vallès Oriental que al Principat (el 12,4 % a la comarca i el 10,3 % al conjunt de Catalunya) (quadre 2.2.2. i gràfic 2.2.2.).
1Les dades de creixement del PIB emprades en aquest estudi no incorporen els impostos. Així, per exemple, en el cas d’haver- los tingut en compte, el creixement del PIB del conjunt de Catalunya l’any 2005 hauria estat del 3,3 %, en lloc del 3,1 % que es mostra en el gràfic 2.2.1.
Gràfic 2.2.1. Creixement del PIB. Taxa de variació interanual, en percentatge Font: Caixa Catalunya
5
4
3
2
1
Taxa de variació interanual, en % 0
2002 2003 2004 2005
2,9
Vallès Oriental Catalunya 2,3
2,5 2,7
3,1 2,8
2,2 1,9
En comparar el PIB/h. del Vallès Oriental l’any 2005 amb el de la resta de comarques catalanes, es posa de manifest que, en ordenar-les de més a menys producció/h., el Vallès Oriental ocupa el lloc dissetè, tot i que sols és superada per una comarca de
Quadre 2.2.1. PIB sectorial. Període 2002-2005. Taxa mitjana de variació interanual, en percentatge
Vallès Oriental Catalunya
Primari 0,3 0,2
Indústria 0,2 0,0
Construcció 5,4 5,5
Serveis 3,8 3,5
Total 2,5 2,7
Font: Caixa Catalunya
Gràfic 2.2.2. PIB/càpita. Vallès Oriental. Índex Catalunya = 100 Font: Elaboració pròpia a partir de Caixa de Catalunya i l'Idescat
96
95
94
93
92
91
90
2002 2003
Índex
2004 2005
94,5
94,0
92,9
92,3
Quadre 2.2.2. Evolució del PIB. Euros constants del 2000
PIB PIB/càpita
Vallès Catalunya Vallès Oriental/ Vallès Catalunya Vallès
Oriental Catalunya % Oriental Oriental
MEUR milers €/h. Índex
Cat.=100
2002 5.422 113.242 4,8 16,5 17,4 94,5
2003 5.539 116.039 4,8 16,3 17,3 94,0
2004 5.697 119.150 4,8 16,3 17,5 92,9
2005 5.856 122.798 4,8 16,2 17,6 92,3
Font: Elaboració pròpia a partir de Caixa Catalunya i l’Idescat
