103C7
^ ^-U^
jj^^^^
'>
LA SOCIETAT BEL BORN,
PILANTROPÍA Y
DIVEUSIÓ.X_.A
E m
Al ULL DUlliíi
FiLAfíTRGPiA Y DiVEHSIO.
LOAESCRITA PER
Música del mestre D. Joseph Ribera.
Estrenada
eialo Teatre delCix'coBarcelonès,la nit del
dimars
18
fevrer 1S
7 3.
IMPRE^IPTA DE NARCÍS RAMÍREZ Y COMPANYIA, passatje de Esciadellers, 4.
1S73.
La
propietat deaquestaobra, per-I
tanyà sos respectius autors.
i
A MOS BONS AMICHS,
que s' aplegan
baix la bandera que te per divisa FILANTROPIA Y DIVERSIÓ.
La
virtud ab que s* adorn'lo Carnaval d'
avuy
diame
feu nàixer simpatia^
perla Societat delBorn.
Al darjo los primers passos pel camí quela evidencia, vosaltresab complacencia
m'
allargàreu vostres brassos.iQuemostra de gratitut estrevall vossiga certa!....
Pobre ysencilla es la oferta
mes
del cor eslo tribut.Un
tristnom
únicament, potsalvaria y darliglòria;poso dochs, perquè no moria,
el d' en Sebastià Junyent.
L' AUTOR.
REPARTIMENT
IPersonatjes. A.ctors.
LaCaritat Sta. Cristina Gurriols.
La Locura )) PepetaMateu.
La
Fama
» Marieta Quintana.Una
pobra » AdelaGiron.La
SocietatdelBorn....
Sr. Giménez.Un
disfressat » Puig.CORO DE DISFRESSAS Y DEPOBRAS,
NOTA.
—
Per dreta yesquerra s' enténlasdel actor.ACTE ÜNÍCH.
Lloch
solitari.ESCENA
I.ÜN
DISFRESSAT. [Impacientmim
cap d lapaH
dreta].Cant.
Un
dis. Elscompanys
tardaii 110 seque
fan;eltemps que perdan
elssabrà mal. [Continua mirant.]
Veigjaqué ve nan,
vuy
avisàls, {Cridant yfentsignos.]jA.pacuyteune!
jveniusi usplau!
{Surten
una munió
dedisfressats).ESCENA
II.Un
disfressaty Coro.CoRO
[sortint] ^Ja ^ns esperavas?Un
dis. iFames
d'un
quart!.GoRO
]Anem
à córrer!607451
Un
Dis.jAnémsemja!
Tots. Si del
mon
resuns*en porta vidaalegre cal passar, à lomenos
quant semori no '1tindran per enganyat.El temps quepassa no torna may,
i
Anem
a córrer!Anemsem
ja!{Quant van d
marxar
VUn
disfressat que vaal devant elsatura y diu mirant dí' esquerra.]
Recitat.
Un
dis. ^Qué voldran aqueixas donas que s'encaminan
aquí...?No
estaran per lo bullici, son aspectesemblatrist.{Surten imaspobras)
ESCENA m.
Un
disfressat. Coro dedisfressats yde pobras.Un
dis. ^Hont aneutan recollidas?{dirigintseduna
dona)^Dela
broma
es quefugiu ó nosbusqueu
à nosaltres coneixentnos pertranquils?Una
pob. <j,ïant betractannostres caras las penas y los fatichs,que no seconegui en ellas lodolor qu' estemsufrint...?
Un
DIS.Una
penasi es contada serebaixa mitxper mitx;teniu bonaproporció, ab nosaltres vos veniu y de las mitxa que queda
molt serà que non'eixim.
Una
POB.Empreneune
vostre ruta,-
9—
es distint nostrecamí, puigque mentres la ventura placentera vos sonriu, ab feresa la desgracia secomplau fentnospatir.
Hem
buscatllochsolitariavuyqu*es jorn d^ alegria, pera desfogarlo plor que s*aferraen nostrepit.
Y
ningú sepensarà en lo bull del regositx, quehiha qui plorantse trova dela misèriaal fatích.l'Ay! si veyadescuberta el que sempreditxós viu, tantapobresa ignorada, tantamisèria infelis, de segurquedéslas horas sols perventura tindria;
amparar à ladesgracia, lodesvulgut protegir.
iOsdich
que
noanem
bons noyas!anem
errats jo us hodich.Cada cosaquantli toca diu
un
refràdelpays;els sermons à la quaresma, ara es
temps
de divertins.Ab
aixòcom
no*nsdistreu vostretristacompanyia,sibe sentinthode veras, vos
deixem
solas aqui.^Solas...?
No
hi estarem gayre.De
saverjo tinchdesitx quideixantnela tavola, os vindrà à fercompanyia
Lames
santadelas donas, laquecorra vers 1*humild, laqueploraabla desgracia, la ques'apartadel rich, laCaritat.jDeu te4torni!
-
10—
desperta crech quesomías;
ino laveuràs!
Una
pob, N* estich certa;;vindrà!
ESCENA
IV.Los mateixos y
la
Caritat. (Sortida ràpida.]Caritat.
Ben
alt ho potsdir.Perjaniayal
que'm
reclamahi deixat jo d' assistir, qu' es per
mi
la millor glòria consolar al infelis.Fujo dels vans oropéls,
me
seduheix lo sensill y del orgull apartantme seignoramon
procedir.La publicitatla busco en lo cor del desvalit y lo qu' allarga
ma
dreta, der esquerra no n'és vist.Tu
quesempre
contra penas (A ell)tens fortuna perabrich,
com
ignoras qu' es misèria, per xo duptavas demi.Y
aquestaque déu almon
(A ella) sols dolorsdesde que viu,com
no sapni lo qu' es ditxa, per xó en mi tant sols confia,Un
dis. Si algun dia, qu' es moltfàcil, secansés de protegimla veleidosa fortuna abanhel tebuscaria, però ara ab tota franquesa tu no serveixes per mi.
Ab
los seus va cadascú;
à
mi
m' espantalo trist,per xó a na tu prefereixo la bona amiga que tinch,
amiga
tan verdaderaLa
logura.—
11—
que
may me
donaal oblit.Ya ho veuràs, jViua Locura!
it' espero!
ESCENA
V.Los mateixos,
La locura
Ja 'm tens aquí.
Cant.
Ya
saps quesempre
ab tu jo visch, quesols m' agrada lagenttranquil.Ab
ella goso,perella visch, no
mes
desitxo.lo que noes trist.
CoRO DiSF. La grantavola ab tu tenim.
CoRO POB. tu 'ns aconsolas nostrepatir CoRO DISF.
Anemsen
promptei'Marxem d' aquí
!
GoRO
POB. Nos donaal veuret venturas mil.CoRO
DISF. Duri, duri lagatzara, duri, duri el daltabaix;viva, la locura, viva, elcarnaval.
CoRO
POP. Brilla, brilla 1'esperanza, brilla,brillaen lo cel blau, benvinguda protectora, benvinguda caritat,
/Al anarsenlaLocuras' adona delaspobres y7s hi diu.)
La
locura. 6Que
feu paradas aquí?^,Algunapotser
m'
espera?Caritat. Ves seguitne ta carrera;
vanper
un
altre camí.La
locuraCaritat.
La
locuraCaritat.
La
locuraCaritat.
La
locura.Caritat.
Locura.
—
12—
6Qui sou vos bellasenyora que no obstant la sensillesa indici que lapobresa en lo vostre costat mora, aixishas deixat vensut
mon
accent queres lo lliga?Jo so delpobreramiga;
jo aconsolo al desvalgut.
Santa missió; elevada y per
mi
desconeguda;mes
si un diala sort ruda sobremi
caigués ayrada, castigantme ab crueldat,6per trovarte que faré?
Aclamam,
no 't faltaré,me
dihuen la Caritat.Tu
vas ab luxo vestida tu d'aquestos te rodejas, senyal de que nopateixas, mostra d' agitada vida;mes
el corquant teveus sola,en fer be
may
no t'empenya?
Jo no tinch cap
mes
enseyar qu' elbullici y la tavola.Quin'ets tu que la desgracia aixis logras subjugar?
6
Com
haspogutalcansar que àn' a capmal
tefassia?6Qui n'ets tú quela ventura
sempre H
mira sensembós?
L' estimadadel ditxós,
me anomenan
laLocura^Y
no 't cansaaqueixavida?^no desitxas
may
fer bé'^6
No
t'agradaria sé perlo pobre benehida?Porta '1 seu destí marcat
alnàixer la criatura;
el felís teab
mi
ventura, ab vos la té1'orfandat.Deixem
donchsrodar labola—
13—
perlapendent que l'inclina, seguiu vos missiódivina;
jo segueixola tavola.
Y
si al sortirde 1'orgia de son foch encarruenta, la misèriame
presenta deun
ser dèbil 1'agonia, llavorsjo,trista y plorosade la virtut fent memòria, vos davatota
ma
glòriaper ser
com
vos piadosa.Los sentimentsqu'el teu cor per taboca don'sortida,
no sond'
anima
envilida son de virtutun
tresor, y ab ells sepot demostrar que quantvulgui lalocura, lo plaher y la ventura ab losantsabràjuntar.No
deixis tanbon camí, emprenéntlo abfé y costanciadegratitutlafragància trovaràs al sernealíi.
A
tú be't fora possible mentresunse diverteix, recordarlielquepateix;be podrias
Imposible.
ESCENA
VI.Los mateixos
yhA Fama
(Sortida ràpida.)^Qui tals mots gosa llensar...?
^<)m diraixò s'aventura...?
No
esimpossible lograr puguia alpobreaconsolar quielplaher abgoig apura.En
la noble Barcelona poderósbrilla esplendent perla lluhentorque dona—
'14—
de sas virtuts la corona, un fill del poble, en Junyent.
Desde samodestaesfera impuls donaalCarnaval y meníres la
broma
imperala misèria lo venera perquè calma lo seu mal.
De
la careta ab Vembós
lograr caritat alcansa;
tothom se compta ditxós, fins lo pobre riujoyós, puig d'
amparo
teespcransa.Caritat. Virtutque m'era ignorada, virtudque no'n la savía ab ella
vuy
serjuntada;de
mon
costatapartada no'n seràni perun
dia.LocuRA.
També
jo,desitxo afe córrerprompte
d son costat, perguia m'oferiré;sialcanso semblant
mercè
novuy mes
felicitat.La
Fama. Puig vos ha marcat la nova enlacara el regositx,jous
duréaliaahontse trova demas
paraulaslaprova.MUTACIÓ.
A un
signo deLa Fama
se correrà loteló y apareixerà una rí-quísima mansió ahonthihauràla ^Societat delBorn,-» volta-
da de pobres ydisfressas.
Lo
pendóalseudetràs.ESGEiNA ULTLMA.
La
Fama. Escumplert vostre desitx,La disfressaalia present ab pobres àsonentorn, es laSocietat delBorn fundada peren Junyent.
Mireuson
hermós
pendó—
15—
jYquantbé lasimbolisa!
hi campejanper divisa
«Caritat yDiversió.»
Soc.delBorn. Vina à
mon
costatLocura
{A la Locura)si deboyra 'm donsindici,
ab descomunal bullici
allunyarem la tristura,
Y
tú ladonames
pura, (A la CAiniAT)la que semprealdesgraciat
un
consolli tens donat;la que quantpateixan ploras...
jNo t'allunyis de
mas
voras!iVina prop
meu
Caritat!Locura. Si hasconegutd' importància lo
meu
inútil serveyfaréaquidel goitx1'estancia, trevallànt per túab constància:
tavoluntates
ma
Ueyl Garit. iQui després deveneradatant gran
amor me
sap du,
sentencarajo T*honrada, ab eccésquedo pagada no apartantme
may
de tu!
Born. Incapas de vanagloria
ma
ambicióqueda cifrada, en quesiga respectadademà
, lameva
memòria.Y
'1millortítol deglòria, perla veudeP
orfandat, ourer dir àmon
entorn que puch rebrér; esun
jorn jBen'hajastú Societat!jBen*hajas tú ladel Born
!
La
fama. Per honrarun
fet tan noble es moltdèbilmon
accent;i
Honor
à lo fill del poble!iGlòria àSebastiàJunyent
!
La
Societat del Born,s'ahrassaahlaLocuray ah laCaritat,formantlospobres y disfressas
un
grupo d gust del directorde escena.CoRO DisF. Ben'haja l'hora
—
i6—
que lo disfràs, es lo ropatxe devirtuts grans.
Gorgdepob. Ben* haja1*hora qu*el Carnaval, portaab ventura
la Caritat.
CORO GENERAL.
Ben
haja l'hora que sMiajuntat ab lagatsaraLA CARITAT. 1
Avantsdelfinal se cremaran flamas de Bengala, aparei- xentdetrds de la Societat del
Born
un trasparentqne diga losdos últimos versosde
