Plans de gestió de les dejeccions ramaderes

Plans de gestió de les dejeccions

ramaderes

Decret 153/2019 de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes

Constantí

4 de desembre de 2019

Índex

Plans de gestió

Generació de nitrogen

Destinació de les dejeccions (dins / fora del marc agrari)

Nitrogen de referència i ampliacions de bestiar en ZV

Emmagatzematge de les dejeccions ramaderes

Tractaments de les dejeccions en origen

Definició

• Document de planificació, ...

... que recull la destinació i altres aspectes de la gestió de les dejeccions ramaderes, ...

... que genera o transforma una explotació ramadera, un centre de

gestió de dejeccions o un gestor de residus, ...

... que permet garantir que es disposa de la capacitat per realitzar una

correcta gestió de les dejeccions.

Qui ha de disposar de Pla de gestió?

• Explotacions totalment extensives

• Explotacions d’autoconsum

• Generació < 500 kg/any en coef. estàndard

• Incubadores, nuclis zoològics, punts de parada i escorxadors

• Bestiar semi-intensiu:

Indicació del % d’estabulació

Justificació de les dejeccions generades mentre el bestiar està estabulat: no cal

incloure al PG les terres de pastura

5

Qui pot elaborar un Pla de gestió - Decret 153/2019

• Tots els PG han d’estar elaborats i signats per persones tècniques habilitades

• Titulacions:

Enginyeria tècnica agrícola / Enginyeria agrònoma Veterinària

Enginyeria de forests Ciències ambientals Biologia

Tipus de Plans de gestió

7

•

Plans de gestió d’explotacions ramaderes

• Plans individuals

• Plans de gestió conjunts (a extingir)

•

Plans de gestió dels Centres de gestió de les

dejeccions ramaderes

•

Pla de gestió agrària (gestors de residus)

• Si tracten dejeccions ramaderes

Contingut del Pla de gestió. Explotació ramadera

• Dades de la persona titular

• Capacitat de bestiar existent o sol·licitada

• Indicació del supòsit de l’article

54 (ampliacions)

• Quantitat anual de N dejeccions

Article 34 del Decret 153/2019

• Capacitat d’emmagatzematge disponible

• Tractament de les dejeccions. Descripció i rendiment

• Base agrícola disponible

Contractes de cessió de terres

Contingut del Pla de gestió. Explotació ramadera

• Documentació complementària:

Compliment art. 54.1.f) i 55.d) – ZV-B – Anàlisis de sòls

– Declaració persona assessora en fertilització Contractes amb gestors de residus

Contractes amb Centres de gestió

Condicions de vigilància i manteniment de les instal·lacions d’emmagatzematge (publicació properament)

9

Modificació del Pla de gestió

• Ampliació de capacitat de l’explotació ramadera

• Increment de N generat per canvi de dieta

• Canvi del supòsit de l’article 54 (ampliacions)

• Implantació de tractaments o modificació dels rendiments

Article 36 del Decret 153/2019

• Increment d’aplicació de N en ZV, si se supera el N-ref

• Disminució de la gestió fora de marc agrari

Extinció dels plans conjunts i creació de CG

11 Disposició addicional tercera

No poden acollir noves explotacions a partir de l’entrada en vigor

Deixaran de tenir vigència al cap d’un any de l’entrada en vigor (25/07/2020)

Les explotacions que els integraven han d’haver presentat un pla individual

Transformació a CG

Els titulars dels CG poden conservar el núm. de pla i la GDN que tenien quan eren PCPs

Cal presentar Comunicació prèvia d’inici d’activitat del CG (A0161.06.DO1)

agricultura.gencat.cat > Tràmits > Pla de gestió. Centre de gestió

13

Transformació a CG

Memòria descriptiva de les activitats d’acord amb el model normalitzat. Tràmit telemàtic

Presentar el Pla de gestió de dejeccions ramaderes

Presentació i tramitació dels Plans de gestió. Llei 20/2009

Classificació de les explotacions ramaderes

15

Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats

Règim d’autorització ambiental (Annex 1) DTES

Règim de llicència ambiental (Annex 2) Ajuntament

Generació de Nitrogen

1. Coeficients estàndard

2. Coeficients inferiors

1. Coeficients de generació de nitrogen

Generació N del Pla

Generació N capacitat de bestiar autoritzada (o sol·licitada)

17

1. Coeficients de generació de nitrogen

•

Càlcul teòric de la generació de nitrogen

•

Unitats: kg N/plaça i any (segons núm. cicles estàndard)

•

Annex 1 del Decret 153/2019

• Espècies o categories d’animals que no surten:

[email protected]

Indicar coeficients que es volen aplicar Documentació justificativa

1. Coeficients de generació de nitrogen

19

Canvis en els coeficients

Espècie Categoria kg plaça/any

Decret 136/2009

Canvi (kg N) kg N plaça i any Decret 153/2019

Vaquí llet Engreix 28,97 6,97 22

Boví carn Engreix (mamó) 28,97 6,97 22

Boví carn Engreix (pasturer) 28,97 0,97 28

Gallus gallus Rep. pesades (mares bròilers) 0,50 0,05 0,55

Gallus gallus Rep. lleugeres (mares ponedores) 0,35 0,078 0,428

Gallus gallus Recria rep. pesades 0,08 0,183 0,263

Gallus gallus Recria ponedores i rep. lleugeres 0,08 0,102 0,182

Gallus gallus Engreix 0,22 0,054 0,166

Gallus gallus Ponedores ou consum 0,50 0,072 0,428

Galls d’indi i paons Engreix 0,46 0,295 0,755

Èquids Reposició, engreix i cria NOUS COEFICIENTS Mamó: engreix des dels 50 kg – 450 kg pes viu

Pasturer: vedell mascle / engreix 250 kg (6 mesos a pastures) – 570 kg pes viu

1. Coeficients de generació de nitrogen

Canvis no incorporats a GDN

Designació del

tipus de dieta Fase productiva

% màxim de proteïna bruta % de reducció del N respecte a l’estàndard Nivell 1 alimentació 3 fases engreix

Porcí creixement (20 - 40 kg) Fórmules

actuals _5%

Porcí engreix 1 (40 - 70 kg) Porcí engreix 2 (70 - sacrifici)

Nivell 2: 3 fases d’alimentació d’engreix amb % màxim de proteïna bruta Garrins (< 20 kg) 18 12% - 25% Porcí creixement (20 - 40 kg) 16,5 Porcí engreix 1 (40 - 70 kg) 15 Porcí engreix 2 (70 - sacrifici) 14

Mares gestació 14

Mares lactació 16,5

Nivell 3:

X fases d’alimentació

X fases alimentació A concretar individualitzat

Generació de nitrogen amb reducció per alimentació

•

Nivell 3a:

– reducció N 12-25% porcs d’engreix – Full de càlcul simplificat

•

Nivell 3b:

– reducció N >25% porcs d’engreix

– reducció N >12% porcí reproductor (màx. 30%) – Realitzar estudi específic

Nivell 3a – Nivell 3b

23

•

Conservar (3 anys) documentació

Composició pinso Quantitat pinso

Nombre de porcs engreixats Pes mitjà inicial i final

15 % Quantitat consumida per pinso 5% Quantitat total pinso consumit

Balanç de nitrogen en granja (BNG)

Properament: Publicació de l’Ordre del Balanç

2. Coeficients de nitrogen inferiors als estàndards

Caducitat dietes actuals

Nivells de reducció 1, 2 i 3a

Vigents a l’entrada en vigor de l’Ordre: 31 març 2021

Nivells de reducció 3b

Vigents a l’entrada en vigor de l’Ordre: 31 març 2022

Destinació de les dejeccions

Només cal justificar la destinació de les dejeccions

que genera el bestiar quan està estabulat

Per tant, al PGDR:

No s’han d’incloure les terres on pastura el bestiar

extensiu

Destinació de les dejeccions

Gestió dins del marc agrari

Aplicació agrícola

Emmagatzematge Transport

Tractament en origen Maduració en destinació

Centres gestió dejeccions

Gestió fora del marc agrari

Lliurament a una persona gestora de residus autoritzada per l’ARC

Plantes de compostatge Plantes de biogàs

Plantes d’assecatge de purins

GESTIÓ DINS DEL MARC AGRARI. Base agrícola.

Decret 153/2019 GDN assigna dosi màxima en funció

de l’ÚS SIGPAC

Gestió dins del marc agrari. Base agrícola.

• CODI SIGPAC

• Només usos SIGPAC fertilitzables.

• No s’admeten:

Pastures arbrades i arbustives

Rompudes forestals que no consten a SIGPAC

Introducció a GDN

29 Terra campa (TA)

Horta (TH)

Hivernacles i cultius sota plàstic (IV) Oliverar (OV)

Fruiter de closca (FS) Fruiter (FY)

Vinya (VI) Cítrics (CI)

Associació fruiter - vinya (VF)

Associació fruiter de closca – oliverar (FL) Associació fruiter de closca - vinya (FV) Associació oliverar - fruiter (OF)

Associació oliverar - vinya (VO) Pastius (PS)

Gestió dins del marc agrari. Base agrícola.

• Adjuntar autorització de l’autoritat competent

• El titular ha de sol·licitar el permís prèviament a la presentació del PG

Terres properes a l'explotació en altres CCAA

• Aragó:

Article 26 del Decret 94/2009 Parcel·les en propietat

Gestió dins del marc agrari. Base agrícola.

• Adjuntar contractes vigents amb els cultivadors (titulars DUN)

• Ramader = cultivador Terres titular No hi ha contracte

• Si no hi ha cultivador Propietari

• Contracte aplicació ≠ _{contracte arrendament}

• No cal adjuntar còpia de DUN ni còpia cadastre

Acreditació de la disponibilitat de terres

Gestió dins del marc agrari. Base agrícola.

• MODEL A “Declaro sota la meva responsabilitat: - Adjuntar al PG

Que sóc la persona titular de les terres que figuren en l’Annex 1 d’aquest document i que les ha cedit a la persona indicada com a titular d’explotació ramadera o de pla de gestió de dejeccions.

Que aquesta cessió es refereix a l’aplicació agrícola de dejeccions ramaderes sota la normativa vigent, d’acord amb els contractes que s’adjunten, i per al període indicat al mateix annex. Així mateix, manifesta que encara queda com a mínim un

any de vigència d’aquests contractes.

Que, en cas que hagués establert altres contractes d’aplicació de dejeccions referits a les mateixes terres, he procedit a rescindir-los i a comunicar-ho als afectats o bé, per altres motius, aquests altres contractes ja no són vigents actualment.”

Gestió dins del marc agrari. Base agrícola.

Model B – Titular de les terres

33

1. Que sóc la persona titular de les terres que figuren en l’Annex 1

d’aquest document i que vull donar-les de baixa de tots els plans de gestió de dejeccions ramaderes en què hi consti el dret d’aplicació agrícola de dejeccions ramaderes.

2. Que, en cas que hagués establert contractes d’aplicació de dejeccions referits a les mateixes terres, he procedit a rescindir-los i a comunicar-ho als afectats.

Gestió dins del marc agrari. Centres de gestió.

Contracte amb el CG

Contracte vigent kg N lliurats

Contracte signat per ambdues parts

Quantitat de N-ref que es cedeix al Centre de Gestió

Freqüència de recollida

El CG només podrà

aplicar en ZV el

sumatori del N-ref

contractat amb les

Gestió dins del marc agrari. Centres de gestió.

Contracte amb el CG

35

Explotació d’aviram sistema “tot dins – tot fora”

No té l’autonomia d’emmagatzematge requerida a l’explotació

El contracte amb el CG ha d’indicar la capacitat

d’emmagatzematge que pot utilitzar la granja

GESTIÓ FORA DEL MARC AGRARI

Gestors de residus autoritzats

per l’Agència de Residus de

Catalunya (ARC)

Gestors de residus autoritzats

en altres Comunitats

Autònomes

Sistema documental de

residus (SDR)

Disposar de codi

SANDACH

En aquest tipus de gestió és aplicable la normativa

sobre residus

Gestió fora del marc agrari

37

Gestió fora del marc agrari

En altres comunitats autònomes

Gestió fora del marc agrari.

39

Cal adjuntar contracte vigent,

on s’indiqui:

kg N anuals d’acord amb l’Annex 1 del Decret 153/2019 i tenint en compte reducció per

alimentació

m3 volum real produït

Freqüència de recollida

Acreditació

Concentració

adient pel tipus

Nitrogen de referència

Índex

1. Definició i càlcul del N-ref.

2. Gestió de dejeccions en terres en ZV. Article 55.

3. Assignació del N-ref.

4. Implantació de granges i ampliacions de bestiar en ZV. Article 54.

Quantitat de N en les dejeccions ramaderes, ...

...generades pel bestiar en règim intensiu o semiintensiu, ...

...que es pot aplicar com a fertilitzant en terres ubicades en ZV, ...

...segons el pla de gestió de dejeccions ramaderes vigent per a

cada explotació ramadera a l’entrada en vigor d’aquest decret.

Nitrogen

referència

Generació intensiu amb reducció

Kg ZV segons Pla vigent

=

≤

1. Definició i càlcul del N-ref.

43

La xifra més baixa entre:

Generació intensiu amb reducció

kg ZV segons pla vigent

Generació data referència Decret 136/2009

Ampliació art. 20 (Decret 136/2009) FORA DE ZV

2. Gestió de dejeccions en terres en ZV. Article 55.

Designació de ZV

Actualment: 422 municipis en ZV

2. Gestió de dejeccions en terres en ZV. Article 55.

45

Compliment de l’article 55.

Explotacions existents

Explotacions que han ampliat després del

25/07/2019

Aplicació ZV ≤ _N-ref

Aplicació ZV ≤ _N-ref

Aplicació en ZV > N-ref si:

- Totes les terres del pla en ZV són pròpies - Si són extensives o ecològiques

2. Gestió de dejeccions en terres en ZV. Article 55.

Compliment de l’article 55.

N-ref és un topall que condiciona

la gestió d’un PGDR, més enllà

47

Prèviament, es publicarà una

Resolució on es descriuran els criteris utilitzats per

l’assignació del N-ref a les explotacions ramaderes

1º) Assignació del N-ref en explotacions que disposen de pla individual

Assignació progressiva (per tandes)

Agrupació de les resolucions per comarques

Avís individualitzat per correu electrònic de la data de la resolució

Publicació al Tauler de la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya (e-Tauler)

2º) Assignació del N-ref en explotacions incloses en plans conjunts

3. Assignació del N-ref.

4. Implantació de granges i ampliacions de bestiar en ZV.

Compliment de l’article 54:

Implantació de noves explotacions i ampliació de les existents en ZV

ZV amb ICR > 1,2

Ampliacions en ZV

49

66 municipis 165 municipis

Borges del Camp Vinyols i els Arcs

Banyeres del Penedès Llorenç del Penedès

191 municipis

La resta

4. Implantació de granges i ampliacions de bestiar en ZV.

Ampliacions en ZV (art. 54):

DESAPAREIXEN:

CG que aplica en ZNV Exp. agrària prioritària Compensació en PC

Millores en alimentació (dietes) Aplicació en ZNV

Eliminació de N per tractament Lliurament a gestor de residus Terres pròpies

Ecològiques i extensives

Ampliacions en ZV:

51

Venda de fertilitzants comercials (art.54.b)

RD 506/2013 (productes fertilitzants) RD 865/2010 (substrats de cultiu) Producte registrat

Modificació permís ambiental (autorització SANDACH)

Aplicació en ZV-B (art. 54.f)

[P] < 80 mg/kg sòl Còpia anàlisis de sòls

Declaració responsable de la persona

assessora en fertilització

Emmagatzematge de les

dejeccions ramaderes

Autonomia emmagatzematge

Permet triar època aplicació

Autonomia emmagatzematge

55

Tots els Municipis de:

Alt Camp

Baix Camp

Conca de Barberà

EXEMPLE

Granja 1.000 porcs

1.000 x 1,65 = 1.650 m

_/any

6 mesos

⇒

825 m

(fosses + basses)

7 mesos per FEMS.

Contracte amb gestor residus o centre gestió

Almenys 4 mesos autonomia en granja

Aviram tot dins, tot fora

El terra nau no comptabilitza

Cal femer extern per tot el cicle excepte si...

o

Contracte amb gestor residus

o

Contracte amb centre gestió (que tingui femer)

mesos

10 mesos autonòmia

Autonomia emmagatzematge

Desapareix mínim 0,71 m

_{/plaça en porc engreix}

Granja semiintensiva

⇒

reducció emmagatzematge

Oví, cabrum: compta el terra de la nau

Si és impermeable...

...i ho certifica tècnic habilitat

Boví: compta el terra de la nau

Si és impermeable...

... i sistema de jaç compostant

57

Característiques constructives emmagatzematge

Impermeabilitat

Femers

Recollida lixiviats

< 250 m2 → _{almenys 1 paret lateral}

Aigües pluvials teulades i patis: NO a bassa o femer

Basses purins: tancament específic

Fixat al terra

Noves

basses a partir Decret 153/2019

Sistema detecció fuites

Basses circulars

⇒

altura : diàmetre

≥

1:4

Resta basses

⇒

altura : superfície

≥

1:50

Emplenament i buidatge: per sota.

59

Verificació basses purins

Cada 6 anys

Impermeabilitat, integritat, estat materials

Tècnic competent

En redacció projectes o direcció obres

Ha d’estar buida

Excepció: sistema detecció fuites

Presentar resultat al DARP

1ª verificació basses en granges existents

Granges Annex I o II en ZV: 1 any

Granges porcs engreix

≥

_{1.200 places en ZV: 2 anys}

Granges porcs engreix < 1.200 places en ZV: 3 anys

Resta granges: 4 anys

Emmagatzematge dins del Pla gestió

PG: descripció i capacitat instal·lació

d’emmagatzematge

PG: incloure previsió de vigilància i manteniment

emmagatzematge

Se’n farà model

Distàncies a respectar

Distàncies Annex 3.1

750 m a habitatges, àrees lleure, centres treball (no

agraris)

Punts captació aigua potable: 100 m

Rius, llacs, embassaments: 100 m

Altres cursos aigua: 25 m

Excepcional (informe Secció Ramaderia SSTT)

Tractament de les dejeccions

ramaderes en origen

Tractament dejeccions en origen

És gestió en el marc agrari

Fora àmbit Llei residus No intervé ARC

Inclou tractar de diverses granges si...

< 500 m entre elles, i = unitat epidemiològica

Es permet barrejar-hi

Palla

Altres materials naturals, agrícoles o silvícoles, no perillosos

Instal·lació inclosa al permís ambiental de la granja

Grup d’experts en tractaments de dejeccions

GETD: creat pel DARP

IRTA, UVic, UPC, UdL, DARP, ARC, DGQACC

Web Oficina Fertilització

Tipus de tractaments

Tractaments consolidats (compostatge, NDN, etc.)

Instal·lacions mínimes

Llibre d’operacions (seguiment a realitzar)

Rendiments acceptats

Tractaments emergents (i consolidats millorats)

Proposar prova pilot al GETD

Presentar resultats

Pronunciament

Tractaments consolidats

Separació sòlid-líquid

Aplicable a purí i fracció líquida (FL)

Digestió anaeròbia

Aplicable a purí, FL, fracció sòlida (FS) i fems

Compostatge

Aplicable a fems, gallinassa i FS

Nitrificació i desnitrificació (NDN)

Aplicable a FL

Distàncies

69

Dins recinte granja

Ídem distàncies normativa ordenació granges (Decret 40/2014)

Fora recinte granja

Excepcional (informe Secció Ramaderia SSTT) Distàncies Annex 3.1

o 750 m a habitatges, àrees lleure, centres treball (no agraris) o Punts captació aigua potable: 100 m

o Rius, llacs, embassaments: 100 m o Altrs cursos aigua: 25 m

agricultura.gencat.cat

Més consultes: