LA TERRA
1. El planeta Terra
Els moviments de la Terra
Les estacions
2. La Lluna
Els eclipsis
Les marees
3. La Geosfera
1.El planeta Terra
-El planeta Terra és en principi l’únic del sistema solar que hi ha vida, amb una gran varietat d’espècies, al conjunt d’éssers vius se l’anomena Biodiversitat.
-Posseeix un camp magnètic el qual ens protegeix de les radiacions solars, com també és el responsable que les aus migratòries realitzin viatges molt precisos.
-Té una atmosfera que bàsicament està formada per N2 (78%), O2 (21%) i altres gasos (1%). Tots ells són
imprescindibles per a la vida, sobretot l’O2.
-Té una Tª mitjana d’uns 16ºC, gràcies a que hi ha una capa a l’atmosfera que provoca l’Efecte Hivernacle, és a dir no permet que les Tª sien molt extremes.
-A igual que altres planetes del sistema solar té un satèl·lit que orbita entorn seu, en aquest cas se
l’anomena Lluna, la qual és la responsable de les marees i del cicle d’alguns éssers vius (plantes).
-A causa que el mantell és líquid és el responsable de l’activitat volcànica i sísmica (terratrèmols).
Copiar pàg 27 (subratllat)
Les estacions
Copiar els solsticis i equinoccis pàg 28
La Lluna realitza dos tipus de moviments: -rotació:
-Translació:
Eclipsis
La Lluna conjuntament amb la Terra i el Sol són els
responsables de realitzar els eclipsis, els quals es poden definir com: ocultació total o parcial d’algun astre per
un altre.
Els eclipsis poden ser de dos tipus:
- De Sol: tenen lloc quan la Lluna s’interposa entre el Sol i la Terra, de manera que no ens deixa veure el Sol.
-De Lluna: té lloc quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, de manera que la Terra projecta la seva ombra damunt la Lluna i per tant no es pot veure.
Generalment es realitza quan la Lluna es troba en un dels seus nodes (= intersecció del pla de l’òrbita lunar amb el pla de l’eclíptica)
Les marees
Def: són oscil·lacions periòdiques (cada dia i a unes determinades hores) del nivell de la mar.
Les marees són moviments del nivell de la mar com a conseqüència de l’atracció que realitza la força de gravetat de la Lluna.
Només tenen lloc als mars oberts, com per exemple el Mar Cantàbric, per altra banda no tenen lloc en el Mediterrani.
Les marees es poden anomenar:
-Marea alta: quan el nivell de la mar és màxim. Tenen lloc a les 12h i a les 24h.
-Marea baixa: quan el nivell de la mar és mínim. Tenen lloc a les 6h i a les 18h.
-Marees mortes: aquestes tenen lloc quan les oscil·lacions de la mar són dèbils, és a dir, són les que tenen lloc
normalment.
Tenen lloc quan el Sol, la Terra i la Lluna formen un angle de 90º.
-Marees vives: aquestes tenen lloc quan les oscil·lacions de la mar són molt exagerades, és a dir, són molt més fortes.
Tenen lloc quan el Sol, la Terra i la Lluna estan en línia recta, és a dir formen un angle de 180º, per tant es pot dir que tenen lloc quan hi ha un eclipsi.
3. La Geosfera
Def: és la part rocosa i sòlida de la Terra, és el que
anomenam escorça terrestre.
En general podem diferenciar dos tipus d’escorça:
- continental: és la més gruixada, sol tenir uns 70
km de profunditat, ja que en ella és on s’hi troben
els continents i les grans serralades.
La gran majoria està formada per un material
anomenat granit.
- oceànica: és la més prima i té gruix d’uns 10 km.
Es caracteritza perquè damunt seu s’hi troben els
oceans i mars. Per altra banda, és on s’hi troben
les dorsals oceàniques, les quals són zones per
on surt el magma del Mantell i originen més
escorça oceànica.
Generalment està formada per una roca
anomenada basalt.
Per altra banda si hi ha una zona on l’escorça es va
formant, hi ha unes altres zones on l’escorça es
destrueix. Aquestes zones s’anomenen zones de
subducció o Fosses oceàniques.
Generalment en aquestes zones hi ha una gran
activitat sísmica.
L’escorça terrestre (escorça continental + escorça
oceànica) està fragmentada en trossos petits i
grans els quals s’uneixen com si fossin peces d’un
trencaclosques.
Cada una d’aquestes peces s’anomena placa
litosfèrica (= cada un dels fragments en que es
El relleu de la superfície terrestre s’ha format com a
conseqüència del moviment de les plaques
litosfèriques (PL), que en alguns casos es formen i
en altres es destrueix, de manera que es van
provocant xocs entre elles i així es va formant el
relleu de la Terra.
Els moviments que realitzen les PL es poden
classificar en:
- Xocs frontals: aquests es realitzen quan dues
plaques xoquen frontalment, evidentment
ocasionen terratrèmols.
En el cas que siguin dues PL continentals (PLC), el
xoc sol ser molt potent de manera que es solen
formar les grans serralades del món,
com
per ex Andes, Alps, Himàlaia, Rocalloses ...Per altra banda, aquests tipus de xocs també es poden donar entre una PLC i una PL oceànica (PLO), en
aquest també donen lloc a grans serralades i
evidentment a moviments sísmics, en el cas que es donin dins els oceans donen lloc a tsunamis.
- Lliscament lateral: en alguns casos les PL poden tenir fregaments laterals, els quals provoquen moviments sísmics. Generalment aquest tipus de moviments es solen donar entre microplaques, per ex és el cas de les microplaques que formen el Mediterrani, que
consta de la placa occidental i la oriental, les quals s’uneixen a la zona d’Itàlia i aquí hi ha una gran activitat sísmica i volcànica.
Aquest tipus de lliscament també es solen donar a la zones on hi ha les dorsals.
- Separació de les PL: en aquest no xoquen les PL
sinó que es van separant, de manera que són zones on hi ha una gran activitat volcànica, ja que són
zones on hi ha fisures que connecten el Mantell amb l’escorça terrestre.
Aquests moviments que realitzen les PL són a
conseqüència dels moviments de convecció que
tenen lloc al Mantell, aquests es realitzen perquè en el nucli hi tenen lloc reaccions nuclears de fissió. Per tant, les PL es mouen ja que llisquen per damunt el Mantell, de manera que hi ha plaques que xoquen entre elles i d’altres que es van separant.
