Sarrià-Sant Gervasi. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Gener 2009

(1)

Entre les avingudes J. V. Foix i Pe-dralbes, i els carrers Bisbe Català i Manuel Girona, hi ha, des del co-mençament de desembre, una zona 30. Aquests són uns carrers amb molt trànsit rodat i a peu durant el curs per la concentració d’escoles que presenta.

La zona 30 és una espai delimitat i senyalat adequadament en el qual la velocitat màxima és de 30 quilòme-tres per hora. En aquesta zona, els vianants hi estan més protegits, es-pecialment els nens i les persones grans. Les bicicletes van més segures i no cal que pugin a la vorera. Es re-dueixen significativament els possi-bles accidents i disminueix el trànsit i la contaminació acústica. Hi ha mi-llor qualitat de vida.

Comença a implantar-se la

zona 30 a Sarrià-Sant Gervasi

El Tibidabo estrena una

nova muntanya russa

ATRACCIÓ

718 metres de longitud

que es recorren en 50

segons a uns 80 km/h

ACCESSIBILITAT

L’atracció és

accessible en

tot el circuit

MEDI AMBIENT

Diverses mesures n’han

garantit la protecció

mediambiental

Pàg. 3

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Ramon Tort

Maquetista

“Catalunya no

destaca per la

comissió de moltes

irregularitats

urbanístiques”

PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4

El nou parc al

Torrent de les

Monges es dirà

Joan Reventós

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Bicibarris

i Biciarbres

La descoberta

de la ciutat a cop de pedal

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Eleccions als consells

escolars dels centres

públics i concertats

V I A P U B L I C A Pàg. 6

Oferta d’Àrea Verda

S’amplia amb 3.396 places de nova creació

Pàg. 5

SARRIÀ-SANT GERVASI

V A L L V I D R E R A , E L T I B I D A B O I L E S P L A N E S

·

S A N T G E R V A S I - L A B O N A N O V A S A R R I À

·

L E S T R E S T O R R E S

·

S A N T G E R V A S I - G A L V A N Y

·

E L P U T G E T I F A R R Ó

SUPLEMENT

(2)

Dissabte 17 de gener

Historietes

A les 18 h. Centre cívic Pere Pruna (Ganduxer, 130)

A dalt de l’escenari, la figura d’un rondallaire i un conjunt de baguls cadascun amb una història.

Diumenge 25 de gener

La pallassa mandarina

A les 12 h. Centre cívic Vil·la Florida (Muntaner, 544)

La Mandarina està molt preocupada perquè ha perdut la seva vareta màgica. De Lapsus Espectacles.

Dimarts 27 de gener

Tarda infantil

A les 17.30 h. C. cívic Vallvidrera (Reis Catòlics, 22)

Activitats infantils al centre cívic.

Divendres 6 de febrer

Contes amb Kristinoshka

A les 19.15 h. Centre cívic L’Elèctric (Ctra. Vallvidrera a les Planes, km. 6,5)

Sessió de contacontes familiar.

Caminada pel Turó de la Magarola

A les 10 h. Sortida del c. cívic Vallvidrera (Reis Catòlics, 16)

Itinerari: Can "Ja hi som", Camí de les Aigües passant per la Font de Can Borni, Vista Rica, Coll de l’Erola i Turó de la Magarola. Inscripcions al centre cívic.

Dimecres 21 de gener

Intel·ligència emocional

A les 19 h. Centre cívic Can Castelló (Castelló, 1)

Xerrada del cicle “Fent equilibris: parlant d’emocions”.

Divendres 23 de gener

Zombies

A les 22 h. L’Elèctric (Ctra. Vallvidrera a les Planes, km 6,5)

Nit de cinema de sessió contínua amb els films Zom-bies partyi El ejército de las tinieblas.

Dimarts 27 de gener

Aromateràpia

A les 19 h. Centre cívic Vil·la Florida (Muntaner, 544)

Usos pràctics i senzills de les olors.

Dijous 29 de gener

Dijous gras

A les 17.30 h. Centre cívic Vallvidrera (Reis Catòlics, 16)

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Diumenge 18 de gener

Concert de Nadal: ‘Magnificat’

A les 18 h. Església de Sant Ildefons (Marià Cubí, 111)

Partitura de John Rutter.

Dijous 22 de gener

A capella

A les 20.30 h. Centre cívic Vil·la Florida (Muntaner, 544)

Jazz, gòspel i blues amb Coda Grup.

Divendres 30 de gener

Concert de rock

A les 22 h. Centre cívic Sarrià (Eduardo Conde, 22)

Organitza: Coordinadora de Rock de Sarrià.

Musica’t. Càmera XXI

Quartet de guitarres. Música espanyola amb obres de Manuel de Falla.

Dilluns 2 febrer

Il Trovattore, de Verdi

Consulteu horari. Casa Orlandai (Jaume Piquet, 23)

Convidada: M. Luisa Corbacho, mezzosoprano.

Dissabte 7 de febrer

La música hispanoamericana

Recorregut pels elements comuns de la música espanyola i llatinoamericana. Música per a veu i piano.

Del 15 al 30 de gener

Efectes secundaris

Centre cívic Pere Pruna (Ganduxer, 130)

Recorregut per diferents continguts pictòrics que tracta d’explicar uns determinats significats que es reconeixen a l’art actual. D’Àngel Eceiza.

Del 8 al 27 de gener

I després de l’ESO, què?

Centre cívic Casa Sagnier (Brusi, 51-61)

Org.: Punt d’Informació Juvenil Sarrià-Sant Gervasi.

Fins al 22 de febrer

A la ciutat xinesa

CCCB (Montalegre, 5)

Documents arqueològics, obres d'art, maquetes, imatges d'arxiu i creació contemporània xinesa.

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Thais Gutierrez, Jordi Miró i Teresa Gámez. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Joan Soto i Rafael Escudé. Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs i Vicente Zambrano. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció: Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració: Ascensió García Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

SARRIÀ-SANT GERVASI

B A R C E L O N A

www.bcn.cat/publicacions [email protected]

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) Districte

Anglí, 31.

Telèfon d’informació 010

(0,45 ¤IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)

Telèfon del civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre cívic de Sarrià 93 205 02 29 Eduardo Conde, 22-42.

Centre cívic l’Elèctric 93 205 40 09 Ctra. de Vallvidrera a les Planes, 98.

Centre cívic

Vallvidrera-Vázquez Montalbán 93 406 90 53 Reis Catòlics, 22-34.

Casal de joves Sant Gervasi 93 414 01 95 Brusi, 51-61.

Centre cívic Pere Pruna 93 418 65 37 Ganduxer, 130.

Centre cívic Casa Orlandai 93 252 42 62 Jaume Piquet, 23.

Centre cívic Casa Sagnier 93 414 01 95 Brusi, 51-61.

Centre cívic Vil·la Florida 93 254 62 65 Muntaner, 544.

Centre cívic Can Castelló 93 414 28 57 Castelló, 7.

BIBLIOTEQUES

Bibl. Collserola-Josep Miracle 93 406 91 11 Reis Catòlics, 16-34.

Biblioteca Clarà 93 280 15 47 Doctor Carulla, 22-24.

Biblioteca La Llotja 93 417 38 40 Ciutat de Balaguer, 17.

SERVEIS SOCIALS

C. serveis socials Sant Gervasi 93 256 34 00 Saragossa, 74.

C. serveis socials Sarrià 93 291 65 45 Salvador Mundi, 6 bis.

CSS Sarrià (annex Vallvidrera) 93 406 84 08 Reis Catòlics, 38.

Punt d’atenció social les Planes 93 205 40 09 Ctra. de Vallvidrera a les Planes, 98.

Punt d’atenció a les dones (PIAD) 93 200 26 02 Brusi, 51-61.

GENT GRAN

Casal de gent gran Can Fàbregas 93 203 21 43 Pl. Pere Figuera, 1.

Llar de jubilats Mossèn Lluís Vidal 93 417 82 36 Bigai, 12.

Casal de gent gran Can Castelló 93 414 28 57 Castelló, 1-7.

Club Vedruna 93 200 39 31 Sant Hermenegild, 11-13.

Esplai Bonanova 93 201 88 06 Muntaner, 441.

Casal Sant Ildefons 93 200 75 15 Marià Cubí, 111.

Club de l’avi Parr. M. Auxiliadora 93 203 52 52 Pg. Sant Joan Bosco, 70.

Llar Santa Cecília 93 418 06 12 Craywinckel, 12.

Casal Sala del Roser 93 203 03 39 Clos de Sant Francesc, 62.

Casal M. de Déu de Gràcia 93 218 74 03 Pl. Lesseps, 25.

ALTRES SERVEIS

Centre de normalització 93 217 87 23

lingüística (Gràcia-Sarrià)

Príncep d’Astúries, 45, 2a.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana Sarrià-Sant Gervasi

Av. Josep Vicenç Foix, 55.

Comissaria Mossos d’Esquadra

Iradier, 9-11.

Emergències Guàrdia Urbana 092

Emergències Mossos d’Esquadra 088

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Mossos d’Esquadra 088

Bombers 080

SALUT

CAP Sarrià 93 204 22 88 Bonaplata, 54-58.

CAP Adrià 93 200 41 35 Vallmajor, 34.

CAP Sant Gervasi 93 259 44 11 Esteve Terrades, 30.

CAP Vallvidrera 93 406 84 53 Reis Catòlics, 2.

CAP Les Planes 93 280 56 32 Ptge. Solé i Pla, 16-18 (local 1).

FARMÀCIES

(3)

Daniel Venteo

D’

ençà que el parc va ser recuperat per a la ciu-tadania per l’Ajuntament, el Tibidabo es troba en una fase de modernització amb l’ob-jectiu de garantir la seva ac-cessibilitat i el seu atractiu per als usuaris.

La nova muntanya russa és una atracció especialment dis-senyada perquè pugui ser uti-litzada per les famílies, i és apta per a nens més grans de cinc anys acompanyats per adults. Es calcula que cada hora la podran arribar a utilit-zar més de mil persones. En total té una longitud de 718 metres que es recorren en uns 50 segons a una velocitat

mà-xima de 80 km/h. La nova atracció ha significat una in-versió econòmica al parc d’uns tres milions d’euros. El primer dels trams de la muntanya russa és la pujada anomenada “La intriga”, que recorre els 33,2 metres de

des-nivell entre el començament de l’atracció i el seu punt més alt, a 522 metres sobre del ni-vell del mar. A continuació, el segon dels trams de la mun-tanya és l’espai denominat “La

immensitat”, un suau recorre-gut que permet als usuaris gaudir de les vistes sobre el Vallès i la ciutat de Barcelona. Amb el nom de “L’aventura” es qualifica la baixada de l’atrac-ció, que es produeix per l’efecte de la gravetat. Es tracta d’una caiguda de 37 metres de longi-tud amb un pendent que arri-ba al 66% i que permet tenir unes impactants visions sobre la ciutat en caiguda lliure. L’úl-tim tram, i també el més llarg amb 621 metres de recorregut, és el denominat “L’emoció i la natura”, que transcorre arran de terra aprofitant l’orografia natural de Collserola, on la proximitat dels arbres amplia l’efecte de velocitat, la qual en

alguns moments torna a arri-bar als 80 km/h.

L’obertura de la nova atracció ha anat acompanyada d’un nombre molt important de mesures mediambientals. Du-rant els treballs de construcció s’ha tingut especial cura d’uti-litzar maquinària específica de dimensions reduïdes per mini-mitzar l’impacte de l’obra so-bre el seu entorn i s’han

tras-plantat una vintena d’arbres. Amb posterioritat a la cons-trucció de la nova atracció s’ha produït l’actuació més signifi-cativa en l’aspecte mediam-biental: segons els responsa-bles del parc s’han plantat més de 200 arbres d’espècies dife-rents, xifra que contrasta amb la quarantena d’alzines i set arbres d’altres espècies que ha calgut suprimir.

La nova muntanya rusa va estrenar-se el passat mes de desembre.

La nova muntanya russa ocupa

una posició central dins del

recin-te del parc d’atraccions i està

cri-dada a convertir-se en un dels

principals atractius del Tibidabo,

el qual des de fa uns anys viu un

nou capítol de la seva història

centenària

El Tibidabo estrena la seva

atracció més espectacular

S’ha triplicat el

nombre d’arbres

existents a la

mateixa zona

C I U TA D A N S O P I N E N

Sílvia Camañes

Assessora comercial

Em sembla molt bé, així hi anirà més gent gran. El parc s'havia convertit en un espai on només podien pas-sar-s’ho bé els més petits.

Carlos Santos

Exportació

A mi em sembla molt bé, sobretot pels nens. M'agrada com està muntada, tens una vista molt maca de Barcelona.

Bienvenido Ortega

Químic

Bien, cuantas mas cosas haya, mejor para los niños, aunque supongo que para los ecologistas no estarà tan bien.

Isabel Villena

Mestressa de casa

Me parece bien, sobre-todo para los niños, aunque tendremos que esperar a ver si vale la pena o no.

Tomás Piquero

Control de qualitat

Molt bé, ja era hora que el renovessin el material, perquè l'altra ja s'havia quedat anti-quada i feia falta que el parc es modernitzés una mica.

Sonia Simón

Auxiliar administra-tiva

Bien, porque quantas más atracciones mejor para los niños. Pienso que realmente hacia falta una nueva atrac-ción en el parque.

(4)

P L E D E L D I S T R I C T E

Daniel Romaní

J

oan Reventós tindrà un parc a Barcelona, concre-tament a Sarrià. Es tracta del nou parc situat al torrent de les Monges. Així ho va aprovar per unanimitat el darrer Consell Plenari del Districte de Sarrià-Sant Ger-vasi, celebrat el passat 4 de desembre. Joan Reventós (1927-2004) va ser veí de Sarrià, polític i escriptor. Va ser fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.

El debat sobre el pressupost de despeses corrents del Districte per a aquest any 2009 –que és de 20.730.285 euros, cosa que suposa un

increment del 14,34% res-pecte al del 2008- va centrar bona part del Consell Plena-ri. La regidora del Districte, Sara Jaurrieta (PSC), va des-tacar “l’increment de les

in-versions al Districte” (un 24%) i “el baix nivell d’en-deutament”. Carles Esquerra (CiU) va lamentar que “en moments de crisi com l’ac-tual no s’utilitzi la capacitat d’endeutament que té l’A-juntament”. Alberto Fernán-dez (PP) va subratllar “la

manca de control de la des-pesa per part de l’Ajunta-ment”. Finalment, Imma Clarà (ICV) va esmentar, d’entre els elements positius del pressupost, que “no s’augmenta la pressió fiscal” i que “continua permetent desenvolupar polítiques de contingut social”.

Al mateix Consell Plenari, s’hi van aprovar sengles plans urbanístics que per-metran millorar les instal·lacions de dos cen-tres docents de primera magnitud del Districte, la Universitat Abat Oliba i l’Institut Químic de Sarrià. També es va informar so-bre les mesures de govern que impulsa el districte so-bre el Pla de reserves públi-ques d’aparcament per a les persones amb discapacitat física i motora del Districte (n’ hi ha 2.213 a Sarrià-Sant Gervasi).

Un moment del ple del día 4 de desembre.

El debat sobre el

pressupost del

2009 va centrar el

Consell Plenari

El Consell Plenari del Districte va aprovar

per unanimitat batejar el nou parc al

Torrent de les Monges amb el nom de

Joan Reventós

El nou parc al Torrent de les

Monges es dirà Joan Reventós

Una de les bases de canó de Sant Pere Màrtir enmig d’una magnífica vista. (Foto: JMC)

Els canons de

Sant Pere Màrtir (II)

Seguint les informacions que afirmen l’existència de ca-nons en el cim de Sant Pere Màrtir, trobem un informe de l’Estado Mayor del Cuartel General del Generalísimo, de desembre de 1936, el qual, basat en informacions de la“quinta columna”, diu que hi ha quatre canons a la mun-tanya de Sant Pere Màrtir, informació que podria coincidir amb la construcció de les bases esmentades en el capitol anterior. En un altre informe franquista de l’11 de juny de 1938, s’ubiquen canons a la falda de la muntanya de Sant Pere Màrtir i a Sant Pere Màrtir. Aquestes dades coincidei-xen amb el desplegament de l’Agrupació de Maniobra núm. 5 per diferents punts de Barcelona. Josep Anguera, veí de tota la vida del barri de Finestrelles, comenta: “...un dia van pujar tres camions amb tres canons antiaeris, però al cap d’uns dies van anar-se’n sense haver-los instal·lat...” Per contra, en un informe sobre foc forestal dels bombers de Barcelona, del 23 de maig de 1937 a Sant Pere Màrtir, es refereixen a l’indret com un espai de la Brigada de Re-flectors i no pas d’artilleria. D’altra banda, en un informe franquista de juliol de 1937, no hi ha cap referència de ca-nons en aquest punt. En aquest sentit, Josep Anguera és taxatiu en la seva resposta, “...allà no hi va haver mai ca-nons instal·lats...”, i tant en el llibre d’Antonio Vera, com en el darrer informe sobre l’artilleria antiaèria a Barcelona abans de l’entrada dels franquistes a la ciutat, del coman-dant general d’Artilleria, Carlos Botet, no hi consten ca-nons a Sant Pere Màrtir. Però això no vol dir que les bases construïdes o la instal·lació d’uns canons suposadament antiaeris existissin com a tal i que en la reestructuració de la DECA, el març de 1937, s’abandonés l’indret.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 256 27 22

J. M. Contel

À L B U M H I S T Ò R I C

Revista d’informació i pensament urbans.

www.barcelonametropolis.cat

(5)

N O T Í C I E S

f

Propera inauguració de nous equipaments

Divendres 16 de gener, a les 16.45 hores, s’inaugura-ran dos nous equipaments municipals al barri del Putget i Farró: l’Espai Putget i l’escola bressol El Put-get. L’Espai Putget, situat al carrer Marmellà, 13, és un punt de trobada d’ús lúdic i social que té com a missió promoure la vida associativa i fomentar la participació en l’agenda cultural del barri. L’escola bressol funciona des del mes de setembre.

Ampliació del recorregut de la línia 118

El bus del barri de Mas Guimbau-Vallvidrera, la línia 118, ha prolongat el seu recorregut amb cinc parades noves a la zona de Mas Guimbau. El seu itinerari, en plena muntanya de Collserola, inclou diversos cen-tres públics, com el museu Casa Verdaguer, a més de connexions amb d'altres línies de bus del barri, el fu-nicular de Vallvidrera i les estacions de FGC Peu del Funicular, Baixador de Vallvidrera i Les Planes.

Homenatge a un antic director de

l’Institut Francès

L’alcalde de Barcelona va descobrir, el passat 27 de novembre, una placa commemorativa en homenatge a qui va ser director de l’Institut Francès de Barcelo-na, Pierre Deffontaines. La placa ha estat col·locada a la façana del centre amb motiu del 30 aniversari de la mort de Deffontaines, que va ser una figura cabdal en el desenvolupament de la cooperació cultural franco-catalana.

Obres al carrer Major de Sarrià

Aquest mes de gener comencen les obres de remodela-ció del carrer Major de Sarrià, des de la plaça d’Artós fins al carrer Pedró de la Creu. Aquest tram, com el que va fins a la plaça de Sarrià, serà també una via amb preferència per als vianants, amb la calçada i la vorera construïdes al mateix nivell, que només es dife-renciran pel tipus de paviment. Amb aquesta actuació, el carrer serà un espai més ample, segur i accessible.

Dolors Roset

L

a zona 30 no és una zona exclusiva per a vianants. Els cotxes hi poden circular limitant la velocitat màxima. L’objectiu principal és millo-rar la seguretat viària i re-duir de manera efectiva els accidents per atropellament. Paral·lelament, també es vol que vianants, vehicles i ci-clistes facin un ús equilibrat de l’espai públic.

L’extrem de Sarrià-Sant Geva-si al cantó Llobregat, a la zona limítrofa amb el districte de les Corts, forma part de la se-gona fase d’implantació de la zona 30 a la ciutat prevista per al període 2008-2010. En aquesta fase, la zona 30 s’es-tendrà a 180 quilòmetres. S’ha començat per les avingu-des J.V. Foix i Pedralbes, i els carrers Bisbe Català i Manuel Girona, que requereixen una especial atenció per les escoles que hi ha i és la solució que demanaven pares i veïns per regular el trànsit.

Les zones 30 estan formades per uns carrers, que es tro-ben entre artèries principals, en els quals la velocitat mà-xima per circular-hi es de 30

quilòmetres per hora. Estan senyalades, a l’entrada i sor-tida del carrer i a les cruïlles, amb una gran àrea de color vermell fosc i un cercle amb un ‘30’ a dintre pintats a te-rra. A més, a l’entrada hi ha elements de relleu al pavi-ment i a la sortida el 30 està barrat amb una banda fosca. Els encreuaments entre dos carrers 30 i les zones més sensibles està senyalitzat amb un recordatori de la li-mitació de velocitat, que pot anar combinat amb bandes reductores de velocitat. A Sant Andreu, on es va rea-litzar la primera prova pilot, l’aplicació de la zona 30 ha estat un èxit, ja que s'ha re-duït l'accidentalitat en un 27%. Com a efecte

secunda-ri, als carrers hi ha més per-sones que van a peu. En les àrees comercials de Sant An-dreu, durant la prova, es va apreciar un augment fins un 200 per cent de la gent que hi passejava.

Les zones 30 són una inicia-tiva de la ciutat per fer reali-tat el pacte de Barcelona per la mobilitat. Inclou quatre dels deu acords del pacte: augmentar la superfície i la qualitat de la xarxa viària dedicada als vianants, millo-rar la seguretat viària i el respecte entre els usuaris dels diferents transports, promoure l’ús de carburants menys contaminants i con-trolar la contaminació i el soroll, així com fomentar l’ús de la bicicleta.

Comença la

reducció de

velocitat dels

vehicles a 30 km/h

en determinats

carrers per fer un ús

més racional de

l’espai públic

L’alcalde, Jordi Hereu, va descobrir la placa a la seu del consulat.

30 aniversari del restabliment del Consolat de Mèxic

Redacció

B

arcelona ha commemorat el 30 aniversari del resta-bliment del Consolat General de Mèxic a la ciutat amb un acte celebrat el passat 4 de de-sembre durant el qual l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va descobrir una placa a la seu di-plomàtica, situada al passeig de la Bonanova.

Les relacions diplomàtiques entre Espanya i Mèxic es van trencar l’any 1939 amb

l’esta-bliment del règim franquista. Llavors molts catalans es van exiliar a Mèxic, una emigració que va tenir com a conseqüèn-cia un enriquidor intercanvi cultural entre aquest país i l’Es-tat espanyol.

Les relacions diplomàtiques entre tots dos països es van restablir l’any 1977 i el maig de 1978 es va tornar a instaurar el Consolat General de Mèxic, el qual es va obrir en una nova seu, situada al número 626 de

la Diagonal. L’any 2003, el con-solat es va traslladar a la seva seu actual, al passeig de la Bo-nanova.

Com a dada anecdòtica s’ha d’explicar que al Consolat enca-ra hi ha un rellotge que està aturat a les dues hores des del 1939, moment en què les tro-pes franquistes van entrar a la seu diplomàtica. El conserge de l’edifici va guardar-lo des-prés que el personal diplomàtic va haver d’abandonar la ciutat.

Mapa dels carrers on s’implanta la zona 30.

La zona 30 arriba

(6)

F

lors Zinnia, la floristeria que està a tocar del turó Parc, acaba de fer 50 anys. La va obrir el Pere Padrós Campo i durant molt de temps la va portar amb la seva esposa, la Mercè Ferrer. Tot dos venien de famílies de floristes que han anat transmetent l’ofici i l’amor a les flors de ge-neració en gege-neració. Ara Flors Zinnia la porta el fill, el Pere Padrós, i la seva dona, la Maria Ba-lius. Segons el Pere, les flors són presents en to-tes les ocasions i acompanyen els nostres senti-ments; serveixen per dir t’estimo, per demanar

perdó, per celebrar l’alegria d’un naixement o un casament, per expressar condol... A Flors Zinnia, hi treballen la flor natural i l’artificial i estan al dia de les darreres tendències en com-posicions florals. Una de les seves especialitats són els rams de núvies. També treballen l’apara-dorisme i la decoració en casaments i tot tipus de convencions.

Flors Zinnia

Avinguda Pau Casals, 22 Telèfon: 93 209 45 18

E L T A U L E L L

50 anys omplint de flors les nostres vides

Estan al dia de les darreres tendències en composicions florals.

Joan Anton Font

V I A P Ú B L I C A

Redacció

L

a tercera fase d’ampliació de l’Àrea Verda ha deixat a Sarrià-Sant Gervasi 3.396 places noves i 707 places més d’Àrea Blava, les quals entra-ran en funcionament el dia 2 de febrer. A més, de les places d’Àrea Verda de nova creació, 59 són exclusives per a resi-dents, 2.555 per a motos i 286 de càrrega i descàrrega. La nova ampliació de l’esta-cionament regulat a Barcelo-na s’està fent a petició dels veïns i s’ha planificat de ma-nera consensuada amb ells. Representarà la implantació de 18.303 places noves al conjunt de la ciutat. En aquesta tercera fase es creen les anomenades zones d’influència, és a dir, els car-rers adjacents a les Àrees Verdes. És una iniciativa adreçada a agilitar la mobili-tat al voltant de les zones re-gulades i permetrà que els ciutadans residents en aquests espais fronterers pu-guin rebre el distintiu i utilit-zar també l’Àrea Verda. Una altra novetat afecta les anul·lacions de denúncies. A

partir d’ara, els conductors residents que tinguin una denúncia per manca de

com-provant la podran anul·lar (té un cost de 6 euros) al ma-teix parquímetre, sempre que no hagi transcorregut un dia regulat de pagament. El novembre es va portar a

terme una campanya infor-mativa a tot Barcelona per als veïns afectats per l’am-pliació, amb la tramesa de 72.000 distintius nous. Pa-ral·lelament, s’està desenvo-lupant el procés de renovació de distintius per al 2009, els quals seran de color lila. Se n’enviaran 143.000, junta-ment amb un plànol amb els nous límits d’influència de l’Àrea Verda.

Més informació:

www.bcn.cat/areaverda

En aquesta tercera

fase de l’ampliació

es creen les zones

d’influència

Sarrià-Sant Gervasi

ha guanyat 3.396

places d’Àrea Verda

i 707 d’Àrea Blava,

les quals entraran

en funcionament el

dia 2 de febrer

La ciutat guanya 18.303 noves places d’Àrea Verda.

L’oferta d’Àrea Verda s’amplia

amb 3.396 places de nova creació

S E R V E I P Ú B L I C

Eleccions als consells

escolars dels centres

públics i concertats

En el procés electoral han participat

representants del professorat, PAS,

famílies i l'Administració a 500 centres

docents de Barcelona

Núria Mahamud

Més de 500 escoles públiques i concertades de Barcelo-na han renovat aquest passat mes de desembre el seus consells escolars de centre després d'un procés electo-ral en què han participat tots els sectors de la comuni-tat educativa [professorat, personal administratiu (PAS), alumnat, representants dels pares o tutors i de l'Administració]. D'aquests consells que renoven el 50% de la seva composició cada dos anys, n'hauran de sortir els representants dels consells escolars de distric-te, que, enguany, permetran renovar parcialment el Consell Escolar Municipal de Barcelona (CEMB). El procés electoral per escollir els nous consells escolars de Districte ha començat aquest mes de gener i finalit-zarà al març. Aquests consells són part important de l'organització territorial educativa de Barcelona, ja que els deu presidents dels consells escolars municipals de Districte són membres del CEMB, l'òrgan que represen-ta la comunirepresen-tat educativa de la ciurepresen-tat de Barcelona i que funciona com a entitat assessora en matèria educativa de la Generalitat de Catalunya, el Consorci d'Educació i l'Ajuntament de Barcelona.

Els consells escolars dels centres educatius, de la seva banda, són l'òrgan de govern de cada centre docent i s'encarreguen d'aprovar el projecte educatiu de centre, els recursos, els pressupostos i el reglament de règim intern, entre altres qüestions. La seva funció, per tant, és molt important. Per aquest motiu, el CEMB ha dedi-cat el seu últim butlletí a explicar a la comunitat educa-tiva el reglament i les atribucions d'aquesta peça vital en el funcionament dels centres docents.

Més informació:

(7)

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Hola Barcelona”

De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM

Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

La Veu de Sarrià

Associació de Comerciants de Sarrià Canet, 20. 08017 Tel. 93 204 40 26 [email protected]

Sarrià

Associació de Veïns de Sarrià Canet, 4. 08017 Tel. 93 204 90 58

Quirol Notícies

Associació de Veïns de la Font del Mont Font del Mont, 1

[email protected]

La Vall de Vidre

Associació Mont d'Orsà de Veïns de Vallvidrera Reis Catòlics, 2. 08017 [email protected]

Zona Alta de Barcelona

Juan de Sada, 48. 08028

Tel. 93 339 32 00. [email protected]

INTERNET

Disseny Hub Barcelona

El Disseny Hub Barcelona és un nou centre de l’Institut de Cultura de Barcelona dedicat a promoure el conei-xement, la comprensió i el bon ús del disseny. Al seu espai web, hi trobareu informació sobre les exposicions del centre, els museus que componen Disseny Hub Barcelona i una agenda d'activitats.

www.dhub-bcn.cat/

Mobilitat i transport

Com moure's amb transport públic per Barcelona? En aquest web, hi trobareu tota la informació sobre el transport públic de la ciutat: la xarxa de metro i autobús, el tren, el tramvia, els taxis, el Bicing... També podreu saber l'estat del trànsit per si us moveu amb cotxe i llegir notícies relacionades amb les principals afectacions en la mobilitat de la ciutat.

www.bcn.cat/mobilitat

w

P O L I E S P O R T I U

David Sabaté

E

l passat dissabte 22 de no-vembre va començar la sego-na edició de Biciarbres, usego-na sèrie de rutes mediambientals amb bi-cicleta que volen donar a conèixer la riquesa natural de Barcelona. “Aquest any volem convidar els ciutadans a descobrir la flora i la fauna dels espais verds menys co-neguts de la ciutat”, explica Anna Coca, del Bicicleta Club de Catalu-nya (BACC), entitat organitzadora de l’activitat en col·laboració amb Biciclot i la subvenció dels distric-te s . B i c i a r b re s s ’ h a a l distric-te r n at aquesta tardor amb la vuitena temporada de Bicibarris, itinera-ris de filosofia similar, però de caire més cultural, que enguany han girat al voltant de Mercè Ro-doreda i la Barcelona del segle XX. “Bicibarris és més històric, i

Bi-ciarbres tracta sobre temes com la poda dels arbres, l’ecologia o la fauna de la ciutat , que també existeix; quan venia cap aquí, per exemple, m’he creuat amb un es-quirol”, explica Andreu González, guia de Biciarbres. Això ha passat al costat de la parada de metro de Zona Universitària, punt de sorti-da de la comitiva. Abans, però, tots els participants -una quinze-na, tot i que la mitjana habitual

és de 25- mengen barretes de sè-sam, sucs de fr uites i gale tes biològiques de comerç just per

es-morzar. El recorregut els durà per diferents zones dels districtes de lees Corts i Sarrià-Sant Gervasi, amb parades, entre altres punts, al parc de Cervantes, als jardins de Torre Girona, al turó Parc o al costat d’alguns arbres singulars de l’avinguda Diagonal. Un altre objectiu de les sortides és, segons Coca, “que els ciutadans desco-breixin la bicicleta com un mitjà de transport quotidià, saludable i sostenible”.

Informació sobre les rutes de gener i febrer: www.bacc.info

La iniciativa ofereix una

sèrie de rutes amb

bicicleta per les zones

verdes i pels espais i

edificis més emblemàtics

del Districte

El Bicibarris d’enguany

gira al voltant de

Mercè Rodoreda i la

Barcelona del segle XX

Participants en una de les sortides de Biciarbres.

Bicibarris i Biciarbres, la descoberta

de la ciutat a cop de pedal

D.S.

E

ls itineraris, tant del Bicibarris com del Biciarbres, estan pen-sats per a la participació de tot-hom. No cal estar acostumat a anar amb bicicleta per la ciutat i són aptes per a tota la família. Això sí, els menors d’edat han d’anar sempre acompanyats d’un adult, i

els menors de 7 anys, asseguts en una cadireta a la part posterior de la bicicleta del seu responsable. Tots els grups compten amb l’a-companyament de monitors espe-cialitzats, com també d’un guia històric o naturalista, segons el cas. Tampoc cal que els participants es-tiguin entrenats, perquè les

para-des són freqüents al llarg del reco-rregut i les distàncies són curtes i fàcils. A més, no cal tenir bicicleta pròpia, perquè se’n pot llogar una al punt de sortida.

Més informació: Telèfon: 93 307 71 00 www.bacc.info

(8)

Al seu estudi s’alcen en miniatura tot tipus de promocions immobi-liàries i de ciutats, com ara Dubrov-nic o La Meca. L’entrevista té lloc al voltant de la maqueta del nucli històric de Sarrià que aquest ma-quetista sarrianenc ha fet per a la Casa Orlandai amb motiu de l’ex-posició “Sarrià. El nucli històric”.

Com es fa una maqueta d’un nu-cli històric com aquest?

És una reproducció d’una maqueta que es va fer als anys 50 sobre com era Sarrià l’any 1850 i que es va per-dre pels arxius. Vam seguir-li la pis-ta, però va ser impossible trobar-la. Aleshores vam haver de fer servir ampliacions de les fotografies que es conserven d’aquella maqueta. Aques-ta és plana i hi ha la trama antiga su-perposada a la trama actual, que està il·luminada per sota.

I quin Sarrià és millor, aquest o el d’abans?

El d’abans sens dubte. No hi ha gai-rebé res del traçat que es conservi igual. Pràcticament només el carrer Major de Sarrià i l’illa Sandoz seguei-xen el mateix traçat. En gairebé tots hi ha hagut corriments i alineacions, com a la plaça Sant Vicenç. I amb les cases s’han fet moltes bestieses, se n’ha enderrocat algunes, com Can Marfà, que tenia alguns elements gòtics, i se n’ha construït de noves amb més nivells dels que hi havia anteriorment. Sarrià era molt més poble abans. Ara ja no ho és. Però té un sabor de barri. Tot i això, encara hi ha racons increïbles, que et trans-porten en el temps a pobles perduts com la plaça Sant Gaietà, una molt petita que hi ha al darrere del mercat de Sarrià. Vés-hi. Et pensaràs que estàs en una plaça d’un poble del Maresme.

Com hauria de ser el nou plane-jament del centre històric?

Crec que aquest nou planejament ja arriba una mica tard, a misses dites, per preservar el centre històric. S’hauria d’haver fet abans. Però és millor això que res.

Com ha canviat la professió?

Ara l’únic que es conserva de l’arte-sania és el muntatge. Tot és a base d’ordinador, i això redueix molt els costos. Si fos com abans, no es po-dria mantenir, seria insostenible pels preus que es paguen. Només com a dada: una maqueta que l’any 1971 vaig trigar sis mesos i una

set-mana a fer-la, em va costar de fer-la nova, fa cinc anys, només dinou dies. Si jo l’hagués fet en sis mesos i mig, s’hauria convertit en un objecte de luxe intocable. Ara és més barat tot. Ja no pagues tant les hores com abans. Només el material, com les fustes, per exemple. Però continua sent molt bonic treballar d’això. No em fa gens mandra llevar-me per

anar a treballar (somriu). I això és una sort.

També hi ha crisi entre els ma-quetistes, com passa al sector immobiliari?

Sí, és clar. Pensa que el 90% dels clients que tenim són constructores, promotores, ajuntaments, etc. que demanen maquetes de promocions o modificacions de plans urbanístics. I ara treballem molt menys per a aquests clients.

Suposo que vostès treballen amb informació “privilegiada” sobre com es fan i desfan els plans urbanístics...

Sí, treballem amb informació que de vegades és confidencial. I hem estat testimonis de barbaritats que es fan, com coses que estan a la maqueta i que després no hi són a l’obra acabada. De vegades, ens citen per anar a judi-cis. Però Catalunya no és dels territoris que més es destaquen per la comissió de moltes irregularitats urbanístiques. Res a veure amb el que s’ha fet a València, Múrcia o Andalusia.