Gràcia. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Octubre 2005

(1)

Comença la renovació

de la plaça del Diamant

ACCESSIBLE

Hi haurà un únic

paviment de pedra

natural granítica

NOUS ELEMENTS

S’hi instal·len bancs

de fusta, enllumenat,

nous arbres...

HISTÒRIA

Hi destaquen el refugi

antiaeri i el monument

a “La Colometa”

G R À C I A

_{B A R C E L O N A}

Pàg. 3 S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • O c t u b r e 2 0 0 5

w w w. b c n . e s

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Maria Dolors Maura

Exdirectora del CEIP la

Farigola de Vallcarca

“Els pares no poden

ser amics dels seus fills,

perquè el seu rol és

marcar unes pautes”

E Q U I PA M E N T S Pàg. 6

Centre Cívic del Coll

Amplia l’horari i obre

tota la setmana

E D U C A C I Ó Pàg. 4

Pla educatiu

d’entorn

El nou pla d’aparcament en superfí-cie, més conegut com a Àrea Verda, arriba el proper mes de novembre a Gràcia. De fet s’ha aprofitat l’estiu per pintar les línies verdes als car-rers, però és previst que comenci a aplicar-se el dia 14 de novembre. Els únics barris que no estaran afectats pel pla seran els que queden per so-bre de la travessera de Dalt. Aparcar a l’Àrea Verda costarà un euro a la setmana (o 20 cèntims al dia) als veïns. Els no residents hauran de pagar 2,5 euros per cada hora, i els tiquets tindran un límit de dues ho-res. El Pla es va començar a aplicar a la ciutat el 2 de maig i els primers resultats demostren que des de la seva aplicació els veïns poden apar-car amb més facilitat.

Gràcia s’incorpora al

sistema d’Àrea Verda

El senyal de l’Àrea Verda ja es pot veure a una part del districte. Pàg. 5

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Bàsquet dels Lluïsos

Volen ser el referent

del districte

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

(2)

G R À C I A

2

Octubre 2005

G R À C I A

B A R C E L O N A ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)

Francisco Giner, 46.

Telèfon d’informació 010

(preu : 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00

Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre Cívic El Coll 93 285 70 11

Aldea, 15-17.

Centre Cívic La Sedeta 93 207 36 13

Sicília, 321.

Casal de Barri Cardener 93 210 63 91

Cardener, 45.

Centre Artesà Tradicionàrius 93 218 44 85

Travessia Sant Antoni, 6-8.

L’Espai de Música i Dansa 93 241 68 10

Travessera de Gràcia, 63.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca Vila de Gràcia 93 284 77 90

Torrent de l’Olla, 104.

Biblioteca Julià de Capmany 93 218 78 55

Biblioteca del Centre de 93 217 95 27

Treball i Documentació

Gran de Gràcia, 126.

SERVEIS SOCIALS

Centre El Coll-Zona Nord 93 285 72 67

Aldea, 15.

Centre Serveis Socials Gràcia 93 291 43 25

Pl. Rius i Taulet, 6.

Of. Serveis Socials Generalitat 93 284 27 21

Providència, 42.

Centre d’Atenció a 93 458 99 08

Disminuïts (Infants)

Grassot, 3, 4t.

GENT GRAN

Casal d’Avis de Gràcia 93 217 94 11

Mozart, 24.

Casal d’Avis Montmany 93 285 04 74

Montmany, 45.

Casal d’Avis de Penitents 93 212 60 62

Pg. Vall d’Hebron, 76-78.

Casal d’Avis La Miranda 93 284 01 26

Av. Coll del Portell, 74.

Casal d’Avis Siracusa 93 219 10 40

Siracusa, 23-27.

ALTRES SERVEIS

Punt d’Informació Jove 93 284 75 73

Oficina de Rehabilitació 93 291 65 55

Pl. Rius i Taulet, 2, 2n.

Centre de Recursos 93 237 47 43

Barcelona Sostenible

Nil Fabra, 20.

Arxiu Municipal de Districte 93 285 03 57

Camèlies, 36-38.

Agència Tributària 93 237 41 80

Av. Príncep d’Astúries, 66.

Federació Festa Major de Gràcia 93 459 30 80

Igualada, 10.

C. de Normalització Lingüística 93 217 87 23

Príncep d’Astúries, 54, 2n.

Centre de Recursos Pedagògics 93 415 50 98

Topazi, 29.

GUÀRDIA URBANA

Unitat Territorial Gràcia

Trilla, 10.

Emergències 092

Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22

Accidents (C/ A, núm. 97-103) 93 223 53 20

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Mossos d’Esquadra 088

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Pare Claret 93 208 25 70

Sant Antoni Maria Claret, 19-23.

CAP Larrard 902 011 040

Travessera de Dalt, 79.

CAP Vallcarca

(Parc Sanitari Pere Virgili) 93 259 44 22

Av. Hospital Militar, 169-205. (Edifici Pedraforca)

Servei d’Urgències de

l’Hospital de l’Esperança (24 h) 93 367 41 00

Av. Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 12.

Centre de Salut Mental 93 218 93 02

d’Adults de Gràcia

Mare de Déu del Coll, 41.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Dissabte 22 d’octubre

Un passeig pel Casc Antic de Gràcia

A les 10 h. Punt de trobada: plaça de Rius i Taulet

Ruta per la Casa de la Vila, el campanar de Rius i Tau-let, el Patronat Domènech, la Casa Fuster, la Casa del Rio, la Casa Salvador Castany, etc. Inscripcions al Taller d’Història. Tel. 93 285 03 57.

Divendres 28 d’octubre

Buenavista Social Club

A les 22 h. Bibl. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104)

Videofòrum de la pel·lícula de W. Wenders.

Divendres 4 de novembre

El milagro de Candeal

A les 22 h. Bibl. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104)

Videofòrum de la pel·lícula de Fernando Trueba.

Història de formes

A les 17.30 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

De la companyia Pizzicato.

Dissabte 5 de novembre

Mag Ferran

A les 17.30 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Espectacle de màgia.

10a Mostra de Teatre de Barcelona

Dilluns 17 i dimarts 18 d’octubre

Match Ball Sindreu

A les 20.30 h. Sala Cafè Teatre-Teatreneu (Terol, 26)

De la Cia. Pristin Fivallers.

Dimecres 19 i dijous 20 d’octubre

Canta tú!

De la Cia. Capella Sixtn’.

Dilluns 24 i dimarts 25 d’octubre

El hombre invisible

De la Cia. La Banda. Dimecres 26 i dijous 27 actua la Cia. Teatro de cerca amb l’obra Dos más.

Festival Lem de Gràcia Territori Sonor

Bar lacions Nietzsche

A les 21 h. Lluïsos de Gràcia (pl. del Nord, 7)

Oscar Abril Ascaso + Sedcontra avec des

es-Ivo Naïf et Antuan

Dijous 20 d’octubre

Kukan

A les 20 h. Maguroya (Ramón y Cajal, 32)

Altaba-Samsó-Urós i Les Anciens

Tüsüri

A les 23 h. Bibl. Pública Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104)

Rech-Courtis

A les 22 h. Oratori de Sant Felip Neri (Sol, 8)

Fins al 23 d’octubre

Fotomercè 2005

Palau de la Virreina (La Rambla, 99)

Les millors fotografies de l’edició de l’any passat.

Tot el mes d’octubre

Els llibres il·lustrats per Picasso

Museu Picasso (Montcada, 15-23)

Amb motiu de la inauguració de la nova biblioteca i centre de documentació, es presenta una col·lecció de llibres il·lustrats per l’artista, com Les métamorphoses d’Ovidi o Vingt poèmesde Góngora.

Fins al 23 d’octubre

Jaime Gil de Biedma, el poeta que volia

ser poema

Entresòl de la Pedrera (pg. de Gràcia, 92)

Homenatge a l’autor barceloní en el quinzè aniversari de la seva mort. Audiovisuals, llibres, fotos, objectes...

Del 4 al 13 de novembre

I Mostra del Llibre de Ciència

CosmoCaixa (Teodor Roviralta, 47-51)

Des de fons editorials clàssics fins a catàlegs i novetats.

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ferran Mascarell, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria

Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, Josep M. Lucchetti, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de

con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Gerard Maristany,

Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, Isabel Deniel. Coordinació general:Andreu Parera.

Coordinació de fotografia:Jaume Novell. Fotografia:Rafael Escudé, Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo,

Arxiu Municipal del Districte. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Joan

Isern, Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació:General serveis. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió

Garcia Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

(3)

Daniel Romaní

“Q

uan vam arribar a la plaça, els músics ja tocaven. E l sostre estava guarnit amb flors i cadeneta de paper de tots colors: una tira de cadeneta, una tira de flors. Hi havia flors amb una bombeta a dintre i tot el sos-tre era com un paraigua a

l’inrevés, perquè els acaba-ments de les tires estaven lligats més enlaire que no pas al mig, on totes s’ajunta-ven”. Aquesta és una escena festiva que s ucceeix a l a plaça del Diamant, a la no-vel·la que té el mateix nom, La plaça del Diamant, escrita per Mercè Rodoreda

(1909-1983). Avui, una escultura de la protagonista del llibre, la Colometa, obra de Xavier Medina-Campeny, recorda la novel·la més celebrada de Rodoreda que ha fet més po-pular la plaça.

Però la plaça del Diamant és molt més antiga que el llibre, publicat el 1962. Va ser

urba-nitzada al mateix temps que altres places de l’antiga vila de Gràcia, a mitjan segle XIX.

En aquests 150 anys, ha ex-perimentat unes quantes re-novacions –fins i tot s’hi va construir un refugi antiaeri el 1937, que avui continua exis-tint, i des de l’any 2000 és vi-sitable–; la penúltima reno-vació, la que li va donar la forma actual, va ser feta el 1991, i la d ar rera ar r iba aquesta tardor.

La remodelació millorarà l’ac-cessibilitat a la plaça amb l’e-liminació total de les barreres arquitectòniques als pavi-ments amb la instal·lació d’un únic pla de pedra natu-ral granítica; la substitució de les nou magnòlies existents per alguns exemplars de “Ti-puana tipu” i de “Jacaranda mimosifolia”; la col·locació d’un nou enllumenat d’acord amb els cr iter is d ’estalvi energètic i que evitin els

efec-tes de la contaminació celest amb el sistema de projecció en el pla horitzontal; la ins-tal·lació d’un banc de pedra com a protecció de la nova zona de jocs infantils del car-rer d ’A stúr ies i diversos bancs de fusta de format pe-tit; el soterrament dels con-tenidors de recollida selectiva de residus, etc. La proposta de remodelació ha estat pre-sentada al Consell

d’Urbanis-me del Districte de Gràcia, l’òrgan de participació ciuta-dana que ha per mès als veïns, associacions i entitats fer apor tacions i sug geri-ments al projecte.

G R À C I A

3

Octubre 2005

Hi haurà una nova zona de jocs infantils a la banda del carrer Astúries.

Se n’eliminen les barreres

arqui-tectòniques amb un pla únic de

pedra granítica, s’hi substitueixen

alguns arbres, s’hi col·loca nou

enllumenat i nous bancs, s’hi

soterren els contenidors de

reco-llida selectiva d’escombraries...

La plaça del Diamant es renova

completament aquesta tardor

C I U TA D A N S O P I N E N

Joan Julibert

Pensionista

Les reformes sempre estan bé. El que no trobo bé és que vinguin els de Menorca a fer-hi els foguerons, perquè encara que posin pro-tecció al terra sempre es fan malbé lloses.

Mercè Ollé

Pensionista

Veig molt bé la reforma que proposen perquè serà una millora. Caldria rumiar alguna cosa per al refugi, per-què l’obren, el tanquen i el deixen igual.

Lluís Blanc

Artista plàstic

Em semblen bé les millores que proposen. El terra actual és llis-cant. He vist caure per-sones grans. També fa falta una zona amb jocs per als més menuts.

Rosa Escudero.

Mestressa de casa

Totes les millores em semblen bé, mentre es mantingui net i es tin-gui en compte el soroll. També m’agrada que s’hagi pensat a fer una zona de jocs per als infants.

María Teresa Golmayo

Puericultora

Sempre m’ha semblat una de les places més lletges del barri. Si hi ha millores, seran ben-vingudes. I l’escultura de La Colometaem sembla una mica peri-llosa per als nens. S a p q u e e s r e f o r m a r à l a p l a ç a ? Q u è l i s e m b l a ?

La plaça va néixer

a mitjan segle XIX;

la darrera

renovació va fer-se

fa quinze anys

Jaume Nogués

Xofer

La plaça estava millor abans que no pas ara. Les magnòlies no s’han fet grans perquè no les cuiden prou. El bancs de pedra no m’agraden i els llums que hi ha al terra no han funcionat mai.

P L A Ç A D E L A PA U

A

Diferents elements de la plaça que ara es renova contri-buiran a considerar-la un espai dedicat a la pau: la presència del refugi antiaeri que va ser construït durant la guerra civil, sobre el qual es faran uns badalots –ober-tures elevades que deixen pas la llum a l’interior– que formaran part estructural de la plaça, l’escultura de La Colometa, i una placa al paviment.

(4)

G R À C I A

4

Octubre 2005

E D U C A C I Ó

Dolors Roset

A

mb l’objectiu que no només mestres i pares siguin responsables de l’edu-cació dels nens i joves, sinó també l’entorn i la societat, s’ha iniciat el Pla educatiu d’entorn de la Vila de Gràcia per fomentar la cohesió so-cial en l’educació, la intercul-turalitat, la inserció de les persones en el territori i la difusió de la llengua catala-na, i establir models de co-ordinació i treball en xarxa al barri. Hi participen cen-tres escolars, AMPA (asso-ciacions de mares i pares d’alumnes), entitats del bar-ri i els serveis educatius de l’Administració.

El Pla es desplegarà, bàsica-ment, en tres etapes. Pri-mer s’elaborarà un mapa

dels serveis i recursos del territori. Després s’identicaran les necessitats. I fi-nalment, s’elaboraran les propostes d’actuació, que es començaran a aplicar

plenament al 2006. Des d’aquest estiu, però, ja es duen a terme algunes acti-vitats, com tallers de llen-gua a les escoles per a po-blació nouvinguda, classes de català per a pares, tallers d’estudi assistits per al re-forç escolar i tallers de llen-gua catalana per a alumnes

de Primària i Secundària. El Pla vol que nens i joves, en el seu procés educatiu, es beneficiïn dels recursos que hi ha al territori. Per a això tenen a disposició tots els equipaments munici-pals per a activitats d’oci i d’educació no formal, i s’ha demanat a les associacions i veïns del barri que cedei-xin les seves instal·lacions per a un ús social. Els veïns, per la seva part, po-dran gaudir dels recursos escolars i de la dinamitza-ció del barri a través de les entitats que ja hi ha. En el projecte, hi participen les escoles Rius i Taulet, Josep M. Jujol, Reina Vio-lant, Patronat Domènech, Vedruna i Sant Josep, així com els instituts Vila de Gràcia, Gal·la Placídia i Jo-sep Serrat i Bonastre. La intenció és ampliar la ini-ciativa a tots els centres es-colars del barri.

S’inicia el Pla educatiu

d’entorn de la Vila de Gràcia

L’escola Reina Violant és una de les que participen en el Pla.

El 2006, el projecte

d’actuació estarà

llest i s’aplicarà a

escoles i instituts

Cal Xero i el tramvia

Al carrer Bailèn amb la travessera de Gràcia, hi havia una masia, coneguda com Cal Xero. Era una casa envol-tada d’arbres i terres de conreu. El 1902, va perdre part dels conreus a causa de l’entrada en servei del tramvia que unia la plaça de Santa Anna (portal de l’Àngel-Cucu-rulla-Arcs) i la plaça Rovira. Aquest tramvia pujava i bai-xava seguint la doble corba que feien els carrers Bailèn, travessera de Gràcia i el torrent de les Flors. Entre la travessera i la plaça Rovira hi havia una única via amb tres apartadors; per motius de seguretat i per indicar si hi havia pas lliure, van dotar aquest tram amb una se-nyalització que consistia en una mena de disc durant el dia i amb un fanalet a la nit. La masia va ser enderroca-da el 1935 i el tramvia va ser suprimit el 1968.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte. T. 93 285 03 57

Abans El tramvia i Cal Xero poc abans de l’enderroc de la masia.

Ara Amb la desaparició de Cal Xero, la travessera va guanyar l’am-plada actual, en aquest indret.

J. M. Contel

A B A N S I A R A

Tothom se’n beneficiarà. Els nens i joves

tindran més recursos educatius i els veïns

podran gaudir de les instal·lacions escolars

2005, 400 pàg. Format: 22,5 x 27 cm PVP: 45 euros ISBN 84-8478-144-5

Coedició de l’Ajuntament i Triangle Postals

Barcelona. Palimpsest

Joan Barril (text) | Pere Vivas (fotografia)

Els barcelonins, tant els de tota la vida com els d’un únic dia, ens sorprenem d’una ciutat que és capaç de mante-nir les pedres ben posades i que fa que els balcons i els carrers llueixin colors ben diferents, segons pregona Joan Barril, autor del text del llibre. Un llibre que permet encara mirar Barcelona de més a prop, amb més detall, contraposant la pedra al color, el gòtic al contemporani, les persones a l'urbanisme...

(5)

Obres de manteniment al districte

Al llarg de la recent finalitzada temporada d’estiu s’han portat a terme diferents obres de manteni-ment i millora als carrers del districte. Cal destacar, l’asfaltat del carrer August Font i la col·locació d’anti-lliscant a les voreres de diferents carrers del barri del Coll. També s’ha fet el manteniment integral a Mare de Déu de la Salut, als carrers Providència, Torrent de les Flors i s’ha posat paviment sonoreductor al ca-rrer de Torrent de l’Olla.

I Concurs de Poesia Festa Major

Fins al proper 31 d’octubre hi ha temps per presentar les poesies al I Concurs de Poesia Festa Major de Grà-cia. El tema és lliure, però ha de tenir relació amb la Festa Major. Les obres s’han de presentar al Centre Moral Instructiu de Gràcia (c/ Ros de Olano, 9). Les nominacions seran el 30 de novembre i el lliurament de premis, el 15 de desembre. Més informació: www.festamajordegracia.org.

Exposició sobre Marilyn Monroe

Fins al 26 d’octubre es pot visitar la mostra “Marilyn Monroe retratada per Arnold Newman”, una oportu-nitat de conèixer una mica més la peculiar actriu a través de la fotografia. L’exposició està situada a la Galeria Hartmann, al carrer Santa Teresa, 8. L’entra-da és lliure i es pot veure de dilluns a divendres de 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores. Els dissabtes, de 17 a 20 hores.

Contra l’assetjament immobiliari

Des del Districte de Gràcia s’ha valorat molt positi-vament el resultat de la sentència de l’Audiència de Barcelona contra la societat propietària de la finca del c/ Verdi, 28, acusada d’exercir assetjament immo-biliari. El problema es va fer públic el passat mes de febrer, quan els afectats i un grup de veïns van de-nunciar les coaccions que patien els llogaters per fer-los abandonar la finca.

G R À C I A

5

Octubre 2005

N O T Í C I E S

f

Redacció

E

l 14 de novembre és pre-vist que arribi a Gràcia el nou sistema de regulació d’a-parcament al carrer que ha posat en marxa l’Ajuntament de Barcelona aquest 2005: l’Àrea Verd a . Els pr imers símptomes ja s’han fet pre-sents durant l’estiu, ja que s’ha aprofitat per pintar les línies verdes a la calçada dels carrers on s’implanta el pla, tots els del districte per sota de la travessera de Dalt i la rond a del Guinardó. E ls veïns d’aquests carrers han de rebre el distintiu corres-ponent al seu domicili. Qui no l’hagi rebut la setmana abans, haurà d’anar a l’Ofici-na de l’Àrea Verda. Probable-ment calgui solucionar pa-pers. A quests distintius s’han de col·locar al

parabri-sa, en un lloc ben visible. Do-nen dret a aparcar en la zona que a cadascú li toqui amb la tarifa de preferència (0,20 euros al dia o 1 euro a la

set-mana). En dates ben pròxi-mes rebran també un plànol de la zona on poden aparcar i una targeta de prepagament

amb un valor de 12 euros. Aquesta targeta s’envia per tal que els residents es fami-liaritzin amb el nou sistema. L’espai on s’aplica configura la zona número 16 de l’Àrea Ver-da i està delimitaVer-da aproxima-dament pels carrers de Sarde-nya i Príncep d’Astúries, i per la travessera de Dalt i Còrsega. L a implantació del pla ha permès una reordenació de l’a-parcament en superfície amb un augment de places de mo-tos en calçada i, segons els pri-mers balanços, ha comportat una major facilitat al veí per estacionar a prop de casa seva.

L’Àrea Verda arribarà a

Gràcia el 14 de novembre

El pla s’implanta als

barris de sota la

travessera de Dalt.

Al cor de Gràcia,

només hi podran

aparcar els veïns

Festa final dels tallers de caire trimestral.

El CAT inicia nova temporada

B. Sanchís

E

l Centre Ar tesà Tradi-cionàrius ha iniciat aquest mes d’octubre la seva progra-mació regular. Entre les seves propostes es troben els cursos i tallers d’aprenentatge d’ins-truments i els dedicats a la dansa. Sense oblidar la pro-gramació dedicada a concerts, balls i sessions d’improvisació i intercanvi entre solistes i grups. Tot i que el seu àmbit preferent d’actuació és la

mú-sica tradicional catalana, el CAT incorpora a les seves pro-gramacions grups i solistes d’altres tradicions musicals. A causa de les obres de millora de la seva seu, els cursos de dansa es realitzaran a l’escola Reina Violant, i els d’instru-ments tindran lloc a la seu dels Lluïsos, a la plaça del Nord. Els treballs de millora de l’Artesà començaran el no-vembre i tenen una durada prevista d’un any i mig.

El CAT va ser creat el 1993 a partir de la iniciativa de l’As-sociació Cultural TRAM –for-mada per músics i persones interessades en la promoció de la música i la cultura tradi-cional catalana– i de la pro-posta de l’Ajuntament de Bar-celona per assumir la gestió d’un dels centres cívics de la xarxa pública de la ciutat.

M

Mééss iinnffoorrmmaacciióó:: www.tradicionarius.com

Amb l’Àrea Verda

els veïns tenen més

facilitats per

aparcar a prop de

casa seva

R E S P O S TA A L E S P R E G U N T E S M É S F R E Q Ü E N T S

A

• Cal estar empadronat.

• El vehicle ha d’estar donat d’alta de l’impost de vehicles de tracció mecànica (IVTM) a Barcelona.

• És imprescindible que el vehicle estigui a nom del resident o que el resident acrediti que n’és el conductor habitual.

• Encara que es tingui distintiu de resident, s’ha de pagar l’estacionament.

(6)

G R À C I A

6

Octubre 2005

L

’

antiguitat de la pastisseria Núria es re-munta a l’any 1932, quan Gabriel P. Dau-ner, natural de Ribes de Fresser, la va obrir i la va batejar en honor a la Vall de Núria; a l’ana-grama de la pastisseria hi veiem una imatge de la vall. Josep Rodríguez és l’actual propietari i hi treballa des dels 14 anys, quan hi va entrar com a aprenent. La pastisseria conserva a la façana uns vitralls originals, que hi són des de la seva fundació. Durant la Guerra Civil, la pastisseria va ser requisada per proveir de pa

els soldats que eren al front. Ja són tres les ge-neracions de clients que han gaudit dels seus pastissos. Hi trobem des de pastissos clàssics fins a d’altres més nous, com la mousse de fruites del bosc, el tiramisú o els pastissos bai-xos en calories i sense sucre. Han sabut combi-nar l’esperit tradicional amb la innovació i mantenir un compromís de qualitat.

Pastisseria Núria

Passeig de Sant Joan, 166

E L T A U L E L L

Molts anys conjugant tradició i innovació

Josep Rodríguez va entrar a la pastisseria amb 14 anys.

Joan Anton Font

E Q U I P A M E N T S

Dolors Roset

D

es de l’abril passat, un nou equip de gest ió està al capdavant del Centre Cívic del Coll i ja s’ha notat el canvi. Hi ha més activi-tats, cursos, tallers i exposi-cions, i a més el centre obre cada dia, de dilluns a diu-menge. El seu objectiu és fer una tasca de difusió cultural i col·laborar amb el teixit as-sociatiu del barri, així com donar resposta als interessos d’infants, joves, gent gran i de mitjana edat.

A banda dels cursos i tallers habituals, que s’han ampliat amb cinc més de tast de vins, tai-txi, labors, balls de saló i cuina casolana, l’activitat s’or-ganitza per trimestres, tot i que es manté la mateixa es-tructura. Un dels plats forts és el cicle Pinzellades d’Histò-ria del Barri, en què col·labo-ra el Grup d’Estudis del Coll. Aquest cicle consta d’exposi-cions, conferències, projec-cions de documentals i itine-raris relacionats amb el tema, i sempre té una vinculació

amb el barri. L’altra activitat central de cada trimestre és un cicle temàtic de mostra d’activitats. La resta de la programació temporal inclou

tres concerts, amb el títol genèric de Vespres Musicals, un cicle de cinema familiar i un altre d’espectacles infan-tils. Per als joves, el centre està obert divendres i dissab-tes, fins a la una de la mati-nada, i s’organitzen concerts, conjuntament amb el Casal de Joves.

Activitats programades per a aquesta tardor

S’inicien els cicles temàtics amb Coll Fantasy, que trac-tarà de ciència ficció i fanta-sia. Les exposicions seran so-bre les mines d’aigua del Coll i Vallcarca i les explotacions mineres de ferro. Pel que fa a les actuacions musicals, està previst un concert de bandes sonores de Ciència Ficció, un altre de guitarra espanyola i un darrer d’acordions. També hi haurà un cicle de cinema per a tots els públics i tres es-pectacles infantils.

Més informació

Centre Cívic del Coll C/ Aldea, 15

Telèfon: 93 256 28 77 [email protected]

S’hi fan activitats per

a tothom: dones i

homes, infants, joves

i gent gran

El nou equip de

gestió ofereix més

cursos, tallers i

activitats puntuals,

i amplia a tota la

setmana els dies

en què el Centre

Cívic està obert

Ball de Festa Major per a la gent gran al Centre Cívic del Coll.

Més activitat al Centre Cívic del

Coll, que ara obre tota la setmana

Les activitats van adreçades a infants i joves fins a 17 anys.

S E R V E I P Ú B L I C

Núria Mahamud

L’Oficina d’Atenció al Client d’Aigües de Barcelona (Agbar) del carrer Diputació, 355, ha canviat d’empla-çament. Des de setembre s’ha traslladat al carrer Con-sell de Cent 396, a només 100 metres de l’anterior, la qual ha estat oberta durant més de trenta anys al cos-tat de l’antic palauet del marquès de Santa Isabel. En aquesta nova oficina es poden fer les mateixes ges-tions que es feien fins ara: obtenir informació sobre serveis i tarifes, contractar l’alta o donar-se de baixa, domiciliar el pagament de les factures, així com també fer un canvi de dades, presentar una reclamació o un suggeriment a la companyia o sol·licitar un duplicat de la factura. A més, els ciutadans i ciutadanes també po-den fer totes les seves gestions a través dels telèfons gratuïts i d’Internet per evitar cues i desplaçaments. Així doncs, des d’ara existeixen a Barcelona dues ofici-nes d’Atenció al Client de la companyia de l'aigua: la de Consell de Cent, 396 (entre passeig de Sant Joan i Bailèn), i l’oficina del carrer Pallars, 477, al districte 22@ (a cinc minuts de Diagonal Mar). D’altra banda, cal recordar que la Torre Agbar de la plaça de les Glò-ries no té cap oficina d’atenció al públic.

Aigües de Barcelona

Oficines d’Atenció al Client • Consell de Cent, 396 • Pallars, 477

Horari: de dilluns a dijous, de 8.30 a 16.30 h, i divendres, de 8.30 a 14.30 h.

Telèfon d’Atenció al Client: 900 710 710

(de dilluns a divendres de 8 a 20 h)

Telèfon d’Avaries: 900 700 720(24 h)

www.aiguesdebarcelona.es

Interior de la nova oficina.

(7)

G R À C I A

7

Octubre 2005

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

L

a història de la secció de bàsquet del Lluïsos és una història molt relacionada amb Gràcia. És una enti-tat amb més de 60 anys de presència al districte i té “una de les primeres pistes cobertes que es van construir a Barcelona, ara farà uns 40 anys”, afirma Pep Morris, president de la secció de bàsquet dels Lluïsos. Per al president, el seu desig és que “quan parlis de bàsquet a Gràcia, ha-gis de parlar dels Lluïsos. Volem ser el millor referent del barri, i que no solament ens coneguin els veïns”. Els Lluïsos tenen actualment 18 equips integrats a la Federació

Cata-lana, que van des dels més petits del minibàsquet, i de l’escola de bàsquet, fins als sèniors. I per cobrir les neces-sitats tècniques d’aquests equips compten amb 39 entrenadors. Morris, que és president des de fa dos anys i que ha passat pels càrrecs d’entrenador i director tècnic de l’en-titat, està molt orgullós del bon fun-cionament del seu planter. “Els nos-tres equips estan nodrits en un 70% de nois i noies del planter”.

Ara mateix, es queixa Morris, “te-nim mancances al nostre camp de joc. En el seu moment va ser una de les millors pistes cobertes de Barce-lona, però ara se’ns ha fet molt peti-ta i hem de buscar solucions per su-perar aquest obstacle”.

Els Lluïsos estan totalment bolcats amb els col·legis del barri, als quals ofereixen la seva col·laboració i su-port tècnic per ensenyar aquest es-port. “D’aquesta manera, als nois als quals els agrada el bàsquet de debò i volen continuar, formaran

part de les plantilles dels Lluïsos”, afirma Morris.

El dies 10 i 11 de setembre va tenir lloc la IX edició del Torneig Vila de Gràcia. Un triangular on participen

els equips dels districte que han as-solit els millors resultats la tempora-da anterior. En aquesta edició, en ca-tegoria masculina, hi han participat el Pedagogium, el Club Esportiu Eu-ropa i els Lluïsos, i en categoria fe-menina el Safa Claror, el Claret i els Lluïsos. En totes dues categories, els Lluïsos han estat els campions.

Més informació

Lluïsos de Gràcia Plaça Nord, 7-10 Telèfon: 93 218 33 72

La secció de bàsquet dels

Lluïsos de Gràcia és una

de les més àmplies i

com-pletes del districte.

Compta amb més de 250

jugadors repartits en 18

equips

Els Lluïsos van guanyar,

en categoria femenina i

masculina, el torneig

Vila de Gràcia

La pedrera nodreix els equips dels Lluïsos.

Els Lluïsos de Gràcia volen ser el

referent del bàsquet al districte

per MANEL

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Viu el barri”

De dilluns a divendres, d’11,30 a 13,30 Canal 39 UHF

RÀDIO

Ràdio Gràcia - 107.7 FM

Aldea, 15. Tel. 93 284 82 88

COM Ràdio – 91.0 FM

Travessera de les Corts, 139. Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

L’Independent de Gràcia

La Perla, 31. Tel. 93 217 44 10

Revista Gracinova

Muntaner, 521, entl.

De l’Associació de Comerciants Gracinova Tel. 93 284 77 13

Zona Alta de Barcelona

Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00 [email protected]

Transversal

www.transversalweb.com [email protected]

INTERNET

Contra el racisme i la xenofòbia

A la pàgina de l’associació no governa-mental SOS Racisme, hi trobareu tot tipus d’informació i de denúncies de situacions que atempten contra la igual-tat i els drets fonamentals de les perso-nes. A més, ofereix material didàctic molt útil dirigit tant a educadors/es com a estudiants de primària i secundària. També hi podeu fer arribar les vostres denúncies.

www.sosracisme.org

Comença la temporada de bolets

L’associació de micologia Font i Quer us ofereix tot tipus d’informació sobre la recerca i la difusió dels coneixements micològics, la prevenció d’intoxicacions produïdes per la ingesta de bolets, així com la conservació i protecció de la flora. També hi trobareu una galeria de fotografies de diferents bolets i informa-ció sobre sortides organitzades.

www.fontiquer.org

(8)

G R À C I A

8

Octubre 2005

Quants anys ha estat de directo-ra de l’escola la Farigola de Vall-carca?

A la Farigola, hi he estat 23 anys, 21 dels quals com a directora, però a la professió de mestra hi he estat 40 anys.

Després de tants anys, per molt que sigui una feina molt estres-sant, suposo que trobarà a faltar l’ensenyament.

Sí, la decisió de jubilar-me la vaig pren-dre molt acuradament. Penso que s’ha de donar pas a la gent jove i com que nosaltres podem jubilar-nos als 60, ho vaig aprofitar. La veritat és que sí que és estressant. Però també puc dir que he tingut una gran sort i és que he es-tat a una escola que està molt bé. He tingut unes AMPA que han col·laborat amb l’escola moltíssim, he tingut bons equips de professionals. La veritat és que he fet la feina que més m’agrada. Si he estat directora, és perquè m’agra-dava aquesta feina.

I a més, deu haver creat un lli-gam amb el barri.

Exacte, perquè ha passat molta gent per l’escola. Alguns alumnes han estat pares i mares i hi han portat els seus fills. N’hi ha d’altres que ara estan ocupant càrrecs importants. Són co-ses satisfactòries, sobretot que vin-guin o et trobin i saludin. Es creen lli-gams especials. Jo, encara que m’estic molt a prop, no visc a Gràcia, sinó just al límit de Sarrià-Sant Gervasi,

però és el districte de Gràcia el que em conec. I puc dir que tots els con-sellers o regidors que han passat pel Districte de Gràcia han tingut una sensibilitat especial pel món de l’esco-la i per l’escol’esco-la mateixa.

I què s’hi ha pogut fer que no s’ha-gi fet en altres llocs?

Nosaltres hem tingut un manteni-ment d’escola que ha estat perfecte. Tot és millorable, oi? Però ha estat molt bé. Les escoles han estat una prioritat per a ells. De vegades s’ha pogut fer més i d’altres menys. Tot anava en funció dels recursos.

Al setembre, vostè va ser la pre-gonera de la Festa Major dels barris de Vallcarca, la Salut i el Coll. Per què creu que li van de-manar de fer el pregó?

Suposo que pel fet de ser dona, estar integrada al barri i com a reconeixe-ment a la tasca que he fet a l’escola.

Va parlar de la gent del barri.

Sí, vaig parlar del barri, de la seva gent, del seu civisme. Jo estava con-vençuda que no hi hauria cap aldarull ni cap problema, perquè hi ha una gent molt maca, que encara es coneix, se saluda. Com vaig dir, són gent cò-moda i no acocò-modada, culta i no pe-tulant. Són persones, la majoria, que hem de cuidar molt.

També va fer alguna reclamació.

Vaig reivindicar la figura de Maria Baldó de Torres, que va ser la primera directora de l’escola, que es va fer al 1923 i que només era per a nenes. Va

ser una pedagoga pionera de co-mençament de segle que va lluitar perquè les dones tinguessin un paper en la societat i va començar a educar-les amb aquest objectiu. Crec que se-ria bo que li posessin el seu nom als jardins del carrer de Sant Camil.

Vostè que és una dona molt acti-va, a què es dedicarà ara?

Ara estic a la junta del Fòrum Euro-peu d’Administrador de l’Educació de Catalunya i formo part de la Junta del Fòrum de debat de l’Aula Maria Rubia. Són organismes que organit-zen qüestions d’ensenyament, que es dediquen a analitzar assumptes rela-cionats amb l’educació.

Però es va jubilar perquè volia un canvi d’activitat.

Sí, però ara tota aquesta activitat és com un entreteniment. Sempre és bo investigar i és que ensenyar és tot el que he fet a la meva vida. No sabria fer una altra cosa.

Amb la seva experiència, té al-gun consell per als pares?

Els pares no poden ser amics dels seus fills, perquè el seu rol és fer de pares, marcar unes pautes. Els amics ja els troben al col·legi i allà on van.