Númm. 30 / Any XC
M
G
Consell M Acta se Acords Comissió Acta se Acta se Acta se Acords Acords Acords Consells District 23/1 CIXMU
GA
Municipal essió 5/10/20 s sessió 26/10ó de Govern
essió 17/10/2 essió 24/10/2 essió 31/10/2 s sessió 24/10 s sessió 31/10 s sessió 7/11/2
s Municipals
te 2. L’Eixamp 10/2012 ...
UN
A
12 ... 0/2012 ... 012 ... 012 ... 0112 ... 0/2012 ... 0/2012 ... 2012 ... de Districteple. Acords se ...
N
AS
S
... ... ... ... ... ... ... ... essió ...NIC
SE
SUMA
4572 4635 4640 4651 4656 4669 4673 4685 4690CI
E
ARI
Disposicion Acords dels òAprovació Modificacio
Decrets de l’A
Nomenam Estratèg Nomenam cionals, i Esport Nomenam Esports Aprovació l’Ajunta
P
ET
ns generals òrgans de govdefinitiva mo ons de crèdit
’Alcaldia
ment gerent ad gics ... ment director d Gerència Qua ts ... ment gerent de ... de la nova no ment de Barc
PA
TA
vern
odificació del R 2012 ... djunt de Proje ... de Relacions I alitat de Vida, ... e l’Institut Bar ... ormativa gràfi celona ...
10 de novembr
AL
A
ROM ... 4 ... 4 ctes
... 4 nstitu- , Igualtat
... 4 rcelona
... 4 ica de
... 4
Cartipàs
Complementar i designar composició del
Consell Municipal de Benestar Social ... 4701 Delegació de la signatura regidora de Ciutat
Vella durant període de baixa ... 4702 Designació de representant a la Barcelona .. Graduate School of Economics, Fundació
Privada ... 4703
Designació membres del Consell Municipal
de Benestar Social ... 4703 Designació representants en la Junta de Di-
recció del consorci del Besòs ... 4703 Complementar designació membres del Ju-
rat del Premi Consell Municipal de Benes- .
tar Social als Mitjans de Comunicació ... 4703
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Actes
Acta de la sessió celebrada el dia 5 d’octubre de 2012, aprovada el dia 26 d’octubre de 2012.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia cinc d’octubre de dos mil dotze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Jordi Martí i Grau, Joan Trullén Thomàs, Jordi William Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Ma. Pilar Díaz López, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Maria Elisa Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 25 de juliol de 2012, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova.
El president del Plenari del Consell Municipal informa que es retiren de l'ordre del dia els punts 7, 13 i 14.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents:
Decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2012 (S1/D/2012 2810), que nomena el Sr. Jordi Bordas i Villalba membre del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella en substitució del Sr. Xavier Roman i Pérez de la Lastra.
2. Decret de l’Alcaldia, de 19 de juliol de 2012 (S1/D/2012 2809), que proposa a la Junta General de la Societat Capital Risc Barcelona Emprèn la designació de la Sra. Inés Garriga i Rodríguez com a representant d’aquest Ajuntament en el seu Consell d’Administració en substitució de l’Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot.
modifica les funcions de la Direcció de Programa de Dona i li assigna un nivell de responsabilitat 2619X del Catàleg de Llocs de treball vigent.
4. Decret de l’Alcaldia, de 23 de juliol de 2012 (S1/D/2012 2820), que faculta els/les regidors/res que es relacionen en annex adjunt, i en els termes que hi consten, per tal que en el supòsit d’absència del regidor/ra de districte corresponent, puguin exercir les facultats delegades en el Decret d’Alcaldia d’1 de juliol de 2011, relatiu a la incoació, instrucció i resolució d’expedients sancionadors. Així mateix els faculta per a l’exercici de qualsevol altra competència atribuïda en la resta de decrets de delegació a favor dels/ de les regidors/res de districte.
5. Decret de l’Alcaldia, de 23 de juliol de 2012 (S1/D/2012 2813), que faculta els/les Gerents d'Àrees d'Actuació i Districte que es relacionen en annex adjunt, i en els termes que hi consten, per tal que en el supòsit d'absència del Gerent/a de l'àrea o Districte corresponent, puguin exercir determinades facultats delegades; i estableix, en supòsits d'absència, les suplències dels Directors de Serveis de Llicències i Espai Públic i dels Secretaris Tecnicojurídics dels Districtes que es relacionen en annex adjunt, i en els termes que hi consten, en les tasques que els són pròpies per raó del seu càrrec.
6. Decret de l’Alcaldia, de 26 de juliol de 2012 (S1/D/2012 2867), que delega en el Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans la imposició de les sancions per infracció de la legislació d’aplicació en matèria de residus, per aquells cassos en que sigui competència de l’Alcalde de Barcelona.
7.Decret de l’Alcaldia, de 26 de juliol de 2012 (S1/D/2012 2953), que designa el Sr. Joaquim Torra i Pla membre de la Comissió de la Memòria Històrica de Barcelona en substitució del Sr. Albert Garcia Espuche.
8. Decret de l’Alcaldia, de 31 de juliol de 2012 (S1/D/2012 2954), que designa la Sra. Silvia Fitó i Hernández com a representant del Comitè d’Empresa al Consell d’Administració de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, en substitució del Sr. Eduard J. Pros i Caballero.
9. Decret de l’Alcaldia, de 31 de juliol de 2012 (S1/D/2012 2947), que actualitza la composició de la Comissió d’Administració Electrònica de l’Ajuntament de Barcelona (CAEB).
10. Decret de l’Alcaldia, d’1 d’agost de 2012 (S1/D/2012 2887), que accepta les ajudes incloses en el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya 2008-2012, anualitat 2012 per al finançament de les obres destinades a la construcció, adequació i moblament de la biblioteca pública Agustí Centelles.
11. Decret de l’Alcaldia, d’1 d’agost de 2012 (S1/D/2012 2888), que accepta les ajudes incloses en el programa específic de biblioteques integrat al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya 2008-2012, anualitat 2012 per al finançament de les obres destinades a la construcció, adequació i moblament de la biblioteca pública Joan Maragall.
12. Decret de l’Alcaldia, d’1 d’agost de 2012 (S1/D/2012 2910), que nomena com a membres col·laboradors de la Fundació Barcelona Cultura els Srs. Narcís Castanyer i Bachs i Josep Tejedo i Fernández en substitució, respectivament, del Sr. Àngel Mestre i Vila i de la Sra. Montserrat Gil de Bernabé i Sala.
14. Decret de l’Alcaldia, de 2 d’agost de 2012 (S1/D/2012 2956), que crea el Comitè de Direcció del Projecte Vehicle Elèctric, defineix les seves funcions i la seva composició.
15. Decret de l’Alcaldia, de 2 d’agost de 2012 (S1/D/2012 2955), que fixa com a festes locals a celebrar durant l’any 2013, en el terme municipal de Barcelona, els dies 20 de maig (dilluns de Pasqua Granada) i 24 de setembre (Mare de Déu de la Mercè).
16. Decret de l’Alcaldia, de 2 d’agost de 2012 (S1/D/2012 2915), que assigna un lloc de treball 3080H del vigent Catàleg de Llocs de Treball adscrit a la Gerència Adjunta de Coordinació Territorial amb la denominació de Director/a de Supervisió Estratègica.
17. Decret de l’Alcaldia, de 3 de setembre de 2012 (S1/D/2012 3141), que aprova el sistema electrònic que suporta l’atorgament de les autoritzacions d’obres i d’ocupacions de la via pública i la corresponent ocupació del sòl i subsòl del domini públic municipal a les empreses subministradores de serveis públics així com els assenyalaments dels ramals i canalitzacions.
18. Decret de l’Alcaldia, de 3 de setembre de 2012 (S1/D/2012 3154), que designa la Sra. Pilar Soldevila i Garcia com a membre del Consell d’Administració de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, en substitució del Sr. Albert Cortina i Ramos.
19. Decret de l’Alcaldia, de 12 de setembre de 2012 (S1/D/2012 3229), que designa membres del Jurat dels Premis Consell d’Immigració, edició 2012 i delega en el Comissionat d’Immigració i Diàleg Intercultural, Sr. Miquel Esteve i Brignardelli, la presidència del Jurat de l’esmentat premi.
20. Decret de l’Alcaldia, de 17 de setembre de 2012 (S1/D/2012 3266), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de l’Eixample la Sra. Irene García Abellán en substitució del Sr. David Abelló i Bajos.
21. Decret de l’Alcaldia, de 19 de setembre de 2012 (S1/D/2012 3265), que designa el Sr. Eusebio Mesa i Moreno vocal del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona, en representació de la Plataforma Sindical Prioritària, i en substitució del Sr. Rafael Ferré Ferraté.
22. Decret de l’Alcaldia, de 21 de setembre de 2012 (S1/D/2012 3310), que designa membres del Jurat del Premi Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació, edició 2012.
23. Decret de l’Alcaldia, de 25 de setembre de 2012 (S1/D/2012 3335), que proposa a la Societat Barcelona de Serveis Municipals, SA, com a accionista de la societat Parc d’Atraccions Tibidabo, SA, elevar a la Junta General de l’esmentada societat la designació de l’Im. Sr. Oscar Ramírez Lara com a membre del Consell d’Administració de Parc d’Atraccions Tibidabo, SA, en substitució del Sr. Xavier Basso Roviralta.
b) Mesures de govern
Única. Pla 16-19. Programa de recuperació acadèmica d’alumnat de 16 a 19 anys per promoure la seva qualificació i inserció laboral.
El Sr. Ardanuy presenta la mesura de govern, que té com a objecte la franja d'edat dels 16 als 19 anys on, com a administració, estan obligats a actuar des del punt de vista de la prevenció a fi d'afavorir i enfortir el posicionament per reduir el fracàs escolar i l'abandonament dels estudis.
Destaca que la mesura ha estat treballada en àmbits de les diverses administracions que col·laboren en el terreny educatiu i social, i aprofita per agrair la bona feina de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, de l'Institut Municipal de Serveis Socials, del Consorci d'Educació de Barcelona, de l'IMEB i de la Fundació Barcelona Formació Professional en la construcció de la proposta que avui presenta.
Precisa que aquesta aposta en els àmbits social i educatiu pretén donar resposta i reduir l'abandonament dels estudis en la franja d'edat del 16 a 19 anys. Precisa que parteixen de la situació del curs 2011-2012, en què les administracions públiques oferien 511 places, distribuïdes en 35 grups, repartits entre el Consorci d'Educació de Barcelona (30) i l'Ajuntament (5), que cobrien aquesta franja d'edat amb els Programes de Qualificació Professional Inicial –PQPI–, que amb una durada de 800 hores, pretenen que els nois i noies que han acabat l’ESO sense haver-se graduat pugin reinserir-se en la formació professional. Així, destaca que de les 511 places del curs 2011-2012, el proper curs es passa a 1.124, que significa un augment del 120%, i que estan distribuïdes en 67 grups, dels quals 30 liderats pel Consorci, 33 per l'Ajuntament i 4 per l'Ajuntament juntament amb districtes i fons FEDER. Remarca igualment que s'han previst quatre cursos adreçats a l'alumnat amb necessitats educatives especials, amb un total de 48 places.
Entre les virtuts que atribueix al programa, destaca, en primer lloc, la col·laboració entre diverses administracions per donar resposta a una necessitat social i educativa; en segon lloc, la bona col·laboració entre el partenariat públic, el privat i les entitats socials, que posen en valor un seguit d'equipaments i propostes que aporten qualitat al model que planteja la mesura de govern.
Assenyala que aquestes col·laboracions permetran desenvolupar 24 especialitats d'àmbits professionals, alhora que són la demostració que aquest ajuntament fa una aposta clara en aquesta línia, que esmerça en total 940.000 euros per a l'impuls dels programes que acaba d'esmentar, convençuts que són programes d'èxit atesa l'anàlisi de programes similars, que posen de manifest que el 67% de nois i noies que fan els PQPI els superen i passen a la formació professional de grau mitjà. Consideren, doncs, que això és un bon indicador que la direcció és encertada.
Admet que queda molta feina per fer, però confirma que aquest ajuntament ha fet una aposta clara per donar peu a aquestes accions que ajuden a enfortir el seu posicionament respecte a l'abandonament dels estudis, i que pretenen coordinar amb altres accions els propers mesos que ajudin a un posicionament millor davant d'aquesta situació.
La Sra. Andrés confirma que el seu Grup comparteix la preocupació per respondre a una problemàtica que afecta els joves de més de 16 anys que no han obtingut titulació acadèmica i la manera com poden acarar el futur. Remarca que s'han expressat en aquest sentit en les comissions de Plenari de l'abril i del juliol, i també en aquest Plenari amb la proposició, aprovada el maig, on es posava de manifest la necessitat de garantir i augmentar l'oferta de PQPI a Barcelona.
Observa que aquesta mesura de govern va en la línia d'aquella proposició del seu Grup, inscrita en un marc de diferents mesures en matèria educativa; per aquest motiu, n'agraeixen la presentació i valoren positivament el seu contingut.
que no tinguin titulació i tampoc que no vulguin trobar feina. Entén, per tant, que tots coneixen la connotació social del terme, i el seu Grup és del parer que les institucions han d'aplicar el llenguatge amb rigor i respecte per tal que tota la ciutadania, també els joves, es pugin sentir al·ludits i representats correctament i amb dignitat pels seus governants.
Afegeix que troben a faltar en la mesura una referència expressa al col·lectiu de joves amb necessitats educatives especials i, per tant, que es garanteixi el seu accés a la formació a través dels PQPI.
Indica que una altra consideració és que es reconeix en la mesura que respon a l'anunci del SOC de deixar de finançar els PQPI a Barcelona, i també que el Departament d'Ensenyament ha congelat l'oferta educativa d'aquests programes a la ciutat.
Addueix, per tant, que tornen a trobar-se amb una situació de subsidiarietat d'aquest ajuntament, com el cas de les beques-menjador, les escoles bressol o la construcció de centres educatius, en el sentit que supleix la responsabilitat de qui la té en primer grau, que és la Generalitat en el cas de les polítiques educatives, i en polítiques actives d'ocupació l'estat.
Recorda que l'atur juvenil a Barcelona ha crescut en un any més de tres punts, i ha passat del 40% al 43,4%; alhora, l'abandonament escolar prematur ha anat millorant el seu índex d'ençà del 2005, de manera que en cinc anys s'ha reduït de cinc punts, una disminució on hi han contribuït els programes que avui presenta el govern municipal i que existeixen des del 2006 imposats per la Llei orgànica d'Educació.
Per tot plegat, al·lega que passar de 23 a 33 grups subvencionats per l'Ajuntament va clarament en aquesta direcció, però resulta del tot insuficient perquè, al seu parer, cal una mesura estructural que doni resposta a un problema estructural com és l'atur juvenil a la ciutat.
La Sra. Pajares inicia la seva intervenció fent avinent la perplexitat del Grup del PP per la presentació prèvia de les actuacions incloses en mesura de govern en roda de premsa. Fa notar que, si fa memòria, el govern municipal recordarà que criticava aquesta mena d’actuacions quan era a l'oposició, de manera que entenen que això suposa una certa informalitat respecte al compromís amb aquest Plenari i els grups municipals.
Feta aquesta reflexió, diu que valoren positivament el contingut de la mesura pel que fa a l'abandonament escolar prematur. Remarca que les dades sobre abandonament i fracàs escolar són prou significatives com per prendre mesures a favor del futur dels joves a través de la inserció en el sistema educatiu, tot i que afegeix que no s'ha de perdre de vista el context econòmic i social, marcat per una taxa d'atur general i per un percentatge de fracàs escolar elevats.
Recorda que en la sessió de la comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació del juliol passat van manifestar el seu acord respecte als PQPI, atès que consideren que es tracta d'una bona estratègia que permet continuar amb els estudis en cas de fracàs escolar. Coincideixen, doncs, que cal garantir l'ampliació d'aquests programes i l'adaptació a les noves realitats, a més de disposar d’una dotació econòmica suficient.
Destaca la concertació de les places amb les entitats privades, una col·laboració público-privada que ja funciona en altres àmbits com la sanitat o els serveis socials, que permet dinamitzar i resoldre el dèficit de places públiques.
Remarca que és important lluitar contra el fracàs escolar, sobretot en una conjuntura que augmenta els entrebancs als joves per trobar feina; en aquest sentit, creu que els centres escolars han de treballar també en la línia de la detecció preventiva, ja que un diagnòstic ràpid permetrà una resposta més adient. En aquest terreny, posa en relleu la importància del context familiar i la seva col·laboració amb les administracions i les entitats.
Acaba formulant algunes preguntes al Sr. Ardanuy, entre les quals les dades del fracàs escolar a Barcelona, atès que en la mesura només hi apareixen les de Catalunya i la UE; igualment, assenyala que en la mesura només hi surten percentatges, i demana les xifres reals, atès que altrament sembla que es vulgui amagar la realitat; pregunta si tenen previst fer campanyes per difondre els PQPI entre els joves.
I, finalment, manifesta que haurien volgut més precisió sobre els programes adreçats als alumnes amb necessitats educatives especials.
La Sra. Sanz agraeix la presentació de la mesura, tot i que lamenta començar la seva intervenció expressant la indignació personal i del seu Grup en comprovar que, avui, el govern municipal utilitza el concepte ni-ni per referir-se a joves que, malauradament, han patit fracàs escolar o laboral.
Posa en relleu que només alguns mitjans de comunicació i alguns partits polítics utilitzaven aquest terme per referir-se a aquesta problemàtica; de tota manera, consideren que havia quedat prou clar que el concepte era estigmatitzador del col·lectiu. Altrament, en aquesta mesura el terme ni-ni s'eleva a categoria, un terme que, d'altra banda, no té cap mena de validesa científica i que ha estat criticat per nombrosos experts en polítiques de joventut i per moltes entitats juvenils i, sobretot, pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona.
Recorda que el concepte és producte de la televisió-escombraria i, per tant, voldria creure que la regidoria de Joventut no en tenia constància. Els demana, doncs, que no frivolitzin i que facin un exercici de rigor a l'hora de tractar aquesta problemàtica, atès que l'Ajuntament de Barcelona no pot alimentar una imatge negativa, i en cap cas representativa, de la joventut de la ciutat.
Afirma que hi ha moltes altres maneres per qualificar el jovent que en un moment determinat no estudia o no té feina, com és el cas del SOC que els tipifica com a "joves inactius", sense caure en la intencionalitat de fer entreveure que la seva situació és voluntària. Insisteix que si avui hi ha joves a la ciutat que ni treballen ni estudien és perquè no poden. Demana, per tant, que retirin aquest terme del document.
Tot seguit, entrant en el contingut de la mesura, fa notar que s'hi posa en evidència que una vegada més l'Ajuntament ha de tapar els forats de la Generalitat, i diu que no li sembla malament que gasti per oferir serveis públics de qualitat a la ciutadania, malgrat que això demostra, d'altra banda, la poca voluntat de la Generalitat d'atendre les necessitats i reconèixer l'especificitat de Barcelona.
Indica que el govern considera clau aquesta mesura a fi de reduir el fracàs escolar, i adverteix que està orientada als joves que ja han patit fracàs escolar però, en cap cas, no va a l'arrel del problema i insisteix que els PQPI no reduiran el fracàs escolar. Precisa que per reduir-lo, d'entrada, cal analitzar les causes, i especificar mesures concretes dirigides a edats més joves i coordinar-les amb moltes altres àrees, especialment amb la regidoria de joventut.
Pregunta, en aquest sentit, si el govern municipal preveu abordar aquesta problemàtica i amb quines mesures.
El Sr. Portabella afirma que consideren aquesta mesura com la voluntat del govern per mirar de cobrir les deficiències, especialment les de la Generalitat, dels programes destinats a les persones que no han acabat els estudis obligatoris, que no tenen feina i que conformen un sector molt divers, motiu pel qual consideren que no es pot aplicar només l'òptica dels PQPI. En aquest sentit, recorda que en el debat del PAM, el seu Grup va introduir l’elaboració d’un pla de lluita contra el fracàs escolar amb una visió transversal dels problemes i situacions que porten al fracàs escolar, molt per sobre de la mitjana europea, que se suma a factors com ara que el fet que hi hagi molta menys població amb estudis postobligatoris que la mitjana europea, i que tenen com a conseqüència principal les elevades taxes d'atur.
Entén, doncs, que el govern municipal fa un gran esforç, al qual s'afegeix el que fan per compte d'altres administracions.
Conclou que valoren positivament la intenció de la mesura de govern; l'esforç de l'Ajuntament per pal·liar els dèficits d'altres administracions, però consideren que això hauria d'estar inclòs en un pla contra el fracàs escolar i coordinar-se amb altres mesures.
El Sr. Ardanuy respon que la mesura està coordinada amb la resta de mesures que formen el pla contra el fracàs escolar de la Generalitat; és, doncs, l'enfortiment d'una de les línies més estratègiques, aquella que permet actuar sobre un col·lectiu a fi de recuperar un nombre important de nois i noies per a la formació professional.
Indica que, com a ajuntament, passen d'apostar per cinc grups de PQPI a trenta-set; considera, per tant, que no hi ha cap dubte sobre la línia que volen seguir, que s'acompanya d'una inversió que també s'enforteix clarament. Així, conjuntament, l'Àrea de Qualitat de Vida, l'IM de Serveis Socials i l'Àrea d'Educació disposen de 940.000 euros, que s'acompanyen de coordinació tècnica i amb els centres educatius i les derivacions socials.
Reitera que treballen en l'àmbit de les necessitats educatives específiques, i precisa que quatre dels programes hi van dirigits abastant quaranta-vuit places, amb especialitats que permeten la formació professionalitzadora, fent-ho amb els millors professionals de què disposen, tant públics com privats.
Adverteix que tenen el repte del 26% d'abandonament d'estudis globalment a la ciutat, que no entren a l'educació postobligatòria dels 16 als 19 anys, i això significa que tothom s'ha de comprometre a disminuir aquest percentatge, en la línia del 15% en tot el sistema educatiu que planteja el Pla 2020.
Quant a l’al·lusió de la Sra. Pajares, confirma que van fer una roda de premsa abans del Plenari, com fan tots els Grups, per presentar les propostes i les mesures, i no entén per quin motiu no ho haurien de fer.
Remarca que la situació és prou greu com per plantejar-se mesures com aquesta; i puntualitza que la utilització del terme a ni-ni està emprada amb tot el respecte, atès que consideren que descriu un àmbit que no només és inactiu, sinó que té altres connotacions. De tota manera, assegura que prefereix parlar de nois i noies que no han graduat l'ESO, i que no han continuat estudis en l'etapa postobligatòria.
En aquesta línia, indica que es tracta més aviat d'una mesura de recuperació per al sistema educatiu que d'inserció laboral, tot i que els quatre programes finançats amb fons FEDER tenen com a principal objectiu la inserció laboral.
En referència a la intervenció d’UpB, assenyala que es passa de trenta a seixanta-set grups de PQPI, i que els cent sis que ha esmentat eren programes finançats privadament tot i que autoritzats pel Departament.
Finalment, coincideix amb què aquesta mena d'actuacions han d'anar coordinades amb altres destinades a altres franges d'edat.
La Sra. Andrés insisteix que qui té la competència en matèria educativa és la Generalitat, i se li ha d'exigir que posi remei a la situació.
Afegeix que, al seu parer, s'està tractant l'atur juvenil, quan en realitat s’hauria de tractar d'una mesura d'ocupació juvenil.
La Sra. Sanz observa que la definició que acaba de fer el Sr. Ardanuy no és el que s'entén pel qualificatiu ni-ni. I demana novament que retirin el terme del document, atesa la connotació estigmatitzadora del terme.
Insisteix que al seu Grup li preocupa què passa després dels PQPI, ja que actualment no disposen de les polítiques actives d'ocupació que acompanyaven la inserció dels joves en el mercat laboral. Igualment, diu que els preocupen els itineraris laborals que tipifiquen, que són els clàssics, i són de l'opinió que caldria una innovació en aquest terreny.
Acaba demanant que no s'oblidin de la regidoria de Joventut a fi de tenir en compte la veu del jovent i per coordinar tots els esforços.
1. Programa Reempresa.
La Sra. Recasens presenta l'informe sobre el Programa Reempresa, fruit de l'acord entre aquest ajuntament i la patronal Cecot per implantar a Barcelona Activa una oficina de reempresa a Barcelona.
Per tant, es felicita per poder presentar avui aquesta mesura, que s'emmarca en les trenta mesures que inclou la iniciativa Barcelona Creixement, on hi són presents els principals actors econòmics i socials de la ciutat, i és la primera que es tira endavant amb col·laboració público-privada.
Precisa que aquesta iniciativa té la voluntat de dotar Barcelona Activa amb un Centre de Reempresa per donar informació i oferir assessorament als empresaris que volen cedir la seva empresa a nous emprenedors disposats a donar continuïtat a les seves empreses; pretén impulsar una nova via de suport a l’emprenedoria i el creixement empresarial amb la qual un nou emprenedor pren el testimoni en la gestió d’una empresa ja existent, comprant-la per continuar la seva activitat i evitar, així, el tancament de negocis que són econòmicament viables, alhora que es converteix en una sortida per a persones que estan a l'atur.
Recapitula, per tant, que el Programa Reempresa és un model de suport a l'emprenedoria i al creixement empresarial amb l'objectiu d'impulsar i estructurar la cessió d'empreses com una via de creixement econòmic; on el govern municipal assumeix un paper proactiu davant de la crisi, orientat sobretot cap a posar el know-how de Barcelona Activa al servei d'aquesta plataforma.
Posa en relleu la importància de poder parlar en aquesta època d'èxit empresarial, atès que permet trencar el binomi crisi econòmica-fracàs empresarial, aturant la destrucció de llocs de treball i el tancament d'empreses viables. Remarca, en aquest sentit, que tant important és crear noves empreses com mantenir les existents, amb un mecanisme mitjançant el qual un nou emprenedor pren el testimoni d'una companya existent.
Puntualitza que a Barcelona Activa s'ubicarà un Centre de Reempresa adreçat als empresaris que volen cedir els seus negocis als reemprenedors disposats a donar-los continuïtat, proporcionant ajuda a ambdues parts, per a la qual cosa han elaborat dues guies informatives i un web en què es recull tota la informació sobre el procés de traspàs, i a través del qual es pot sol·licitar l'assessorament i consultar les ofertes disponibles a Barcelona.
Insisteix en què cal retenir el capital econòmic i coneixement especialitzat, i el govern municipal entén que aquesta és una fórmula que permet les dues coses.
Entrant en el terreny de les concrecions, apunta que s'estima que al voltant de 90.000 empreses i més de 190.000 treballadors de la província de Barcelona es podrien trobar involucrats en processos de reempresa.
Quant a la dotació pressupostària, indica que, de moment, és de 48.000 euros, i l'objectiu és d'atendre 300 reemprenedors i tancar vint operacions durant el primer any; així doncs, es posen com a exigència un indicador de compliment de la mesura per valorar si són capaços de complir amb els objectius.
Entre els principals motius pels quals un empresari cedeix la seva empresa, apunta la jubilació, el canvi de domicili i la impossibilitat de tirar endavant el negoci; en aquest sentit, consideren que aquest mecanisme permetria mantenir un 45% de les companyies i dels llocs de treball, evitant la pèrdua de capital econòmic, de llocs de treball i de coneixement especialitzat.
Posa de manifest que a Barcelona i a Catalunya no existia un mercat per a la transmissió d’empreses, per tant consideren molt positiu que a través d’una oficina del Centre de Reempresa de Catalunya a Barcelona Activa, el programa ofereixi serveis d'assessorament, formació i acompanyament als processos de cessió d'empreses a altres emprenedors per poder continuar amb l'activitat, tant als empresaris que volen cedir el seu negoci com als reemprenedors disposats a donar-los-hi continuïtat, facilitant que disposin de tota la informació de com fer-ho a través dels Tallers de Formació per a la Reempresa.
abasten el pla de cessió i l'estudi de viabilitat de l'empresa fins a la col·laboració prevista en el desenvolupament de processos de reempresa i la signatura del contracte.
Tot seguit, cita les xifres que avalen que el Programa Reempresa és un èxit, i apunta que arreu de Catalunya s'han atès més de cinc-cents emprenedors, s'ha assessorat sis-centes empreses i ha centralitzat amb èxit més de quaranta-cinc operacions de reempresa, amb més de tres milions d'euros d'inversió induïda, cosa que ha permès mantenir dos-cents llocs de treball.
El Sr. Trullén considera que la iniciativa és interessant i confirma que tindrà tot el suport del seu Grup; destaca que s'inscriu en una trajectòria europea i catalana que ha demostrat que té recorregut, tot i que entenen que cal afinar en la seva implementació, tant pel que fa als aspectes financers com els d'organització.
Expressa que la iniciativa té interès emmarcada en l'objectiu general de mantenir l'emprenedoria com a condició prèvia per generar o mantenir llocs de treball; en aquest sentit, posa en relleu la dada que només el 15% de les empreses familiars arriben a la tercera generació, i que aquesta dinàmica s'està accelerant els darrers anys; posa de manifest que la raons són diverses, tot i que en destaca la prejubilació o la jubilació del propietari; per tant, buscar reemprendors i facilitar la cessió i venda de les empreses esdevé fonamental.
Assenyala, tanmateix, que a Catalunya no està prou desenvolupat el model, tot i que és molt remarcable la labor de la Cecot, en què s'inscriu el programa. Per tant, creuen absolutament necessari que Barcelona, capdavantera en polítiques actives d'ocupació, disposi d'aquest instrument que serveix per preservar empreses i llocs de treball.
Posa en relleu que el programa s'implanta en una trajectòria europea i catalana que ha demostrat que el model pot funcionar i que té recorregut; així, a França la iniciativa Reprise Empresarial ja fa força temps que es desenvolupa i hi ha gran quantitat de webs especialitzats en la transmissió d'empreses, sobretot petites i mitjanes, identificant les empreses que es venen i facilitant-ne la compra en el mercat obert. Igualment, a Catalunya destaca la labor de la Cecot, que des del 2009 desenvolupa un programa de reempresa, que com deia la Tinent d'Alcalde ja ha atès cinc-cents reemprenedors i ha assessorat sis-centes empreses.
Conclou, doncs, que existeix una trajectòria que avala aquest instrument; els processos estan estandarditzats, els problemes legals identificats i s'ha assajat la formació, i tot plegat ha permès facilitar a la Cecot quaranta-cinc cessions d'empreses, mantenint dos-cents llocs de treball i posant en marxa el Market Place a través d'internet.
Altrament, consideren que cal afinar la implementació del programa, tant pel que fa als aspectes financers com els organitzatius; observa que, tot i que la inversió és molt modesta, és molt correcta per a una fase inicial, i que s'esmerça, sobretot, en el terreny de la formació, cosa que consideren un primer pas encertat i ben orientat.
De tota manera, el parer del seu Grup és que s'hauria de posar l'accent en l'aprofitament de Barcelona Activa com a gran plataforma de potenciació de l'ocupació. En aquest sentit, el conjunt de programes d'emprenedoria de Barcelona Activa van generar, el darrer mandat, quinze mil llocs de treball i van crear 3.400 noves empreses, unes magnituds força superiors a les previstes amb programes com el que ara els ocupa. Puntualitza, però, que la seva pretensió no és contrastar xifres, sinó significar la importància de Barcelona Activa com a instrument que, convenientment emprat, pot amplificar l'acció de programes per donar suport i empenta a la reemprenedoria.
Per acabar, insisteix en la idea que caldria articular el Programa Reempresa amb els ja existents de Barcelona Activa a fi de treure tot el potencial a la iniciativa de la Cecot.
Remarca el fet de treballar en l'objectiu de la continuïtat de l’activitat econòmica de les empreses i que es mantingui el seu objecte social amb la doble perspectiva de la creació de riquesa i d'ocupació i, també, d'arrelament. Es tracta de donar suport a fi que una nova empresa pugui constituir-se sense que, forçosament, una altra hagi de tancar.
Entre els avantatges, cita la continuïtat dels negocis; el fet que nous emprenedors agafin el relleu de la gestió empresarial; l'evidència que existeix un nou model d'emprenedoria; i la salvaguarda del patrimoni empresarial col·lectiu de la ciutat.
Entre les observacions, apunta que en la seva opinió el programa s'hauria d'ampliar en el temps, així, més que circumscriure's a un sol exercici, hauria de ser plurianual a fi que tingui més perspectiva i recorregut.
Apunta, també, la conveniència de revisar l'adscripció econòmica per garantir els objectius que persegueix.
Acaba reiterant el suport a la iniciativa perquè consideren que posa en evidència la necessitat de la col·laboració público-privada, on l'administració es converteix en motor de la iniciativa privada, en aquest cas de la Cecot, a fi de generar ocupació i arrelar l'activitat econòmica.
Conclou que es tracta d'una eina imprescindible no només per evitar el retrocés econòmic pel tancament d'empreses, sinó per a què amb la seva continuïtat s'enforteixi l'arrelament a la ciutat.
La Sra. Sanz agraeix a la Tinent d'Alcalde la presentació de l'informe, especialment per la seva relació amb el teixit empresarial i econòmic de la ciutat.
De tota manera, entrant en l'anàlisi de la proposta que ja fa temps que desenvolupa la Cecot, així com les dades de valoració contingudes en l'informe, observa que no s'hi expressa una relació causal entre els emprenedors atesos i les empreses assessorades i, finalment, de les cessions fetes amb èxit.
Entenen que això palesa que falla l'element essencial, el que determina que avui dia tanquin tantes empreses, i no creuen pas que la jubilació sigui la causa principal, sinó l'accés al crèdit. Precisament aquest és un dels problemes principals del teixit productiu i, també, de l'èxit de les cessions, atès que comporten un procés de compra-venda i, per tant, necessitat de liquiditat.
Posa en relleu que la realitat és, ara com ara, que bancs i entitats financeres han estat rescatades amb fons públics i, malgrat això, continuen ofegant empreses sense oferir més crèdits o refinançaments.
Així doncs, arriben a la conclusió que aquestes mesures seran insuficients si no van acompanyades de propostes d'actuació que recondueixin aquesta tendència i que ajudin a buscar finançament, entre les quals cita Business angels, capital risc o crowdfunding i, també, la banca ètica.
Quant a l'objectiu de la mesura en matèria de mercat laboral, consideren que és el manteniment de l'ocupació, i no pas la generació d'ocupació com s'afirma en el document. Entenen que cal ser prudents en fer aquestes afirmacions, atès que inicialment els processos de reempresa tenen com a objectiu principal el manteniment de les empreses.
Així doncs, conclouen que, paral·lelament amb aquesta mesura, la primera prioritat del govern municipal ha de ser lluitar contra l'atur i, per tant, generar ocupació. En aquest sentit, recorda que fa mig any que han impulsat la iniciativa Barcelona Creixement, de la qual els han presentat algunes mesures, però tot i que els han demanat en més d'una ocasió quines són les actuacions que han fet per ajudar a les persones en situació d'atur i quina és la seva estratègia no han obtingut cap resposta, de manera que els preocupa que aquest ajuntament no tingui prou clara la seva estratègia de lluita contra l'atur.
El Sr. Laporta, després d'agrair la presentació d'aquest informe, expressa el convenciment que el Programa Reempresa és una idea encertada, com ho és que es posi en marxa a Barcelona en col·laboració amb la Cecot, l'Ajuntament i Barcelona Activa.
Es refereix, tot seguit, a les dades preocupants de l'atur i impròpies d'una capital europea, una xifra que assoleix els 112.380 aturats, que suposa una taxa d'atur del 17,5% i un atur juvenil del 47,1%; amb un 56% de persones amb un atur de llarga durada, i el fet que el 40% d'aquest col·lectiu ja no percep cap prestació ni subsidi. Adverteix que tot plegat significa el risc que les diferències socials s'eixamplin i que la ciutat perdi la cohesió social; per tant, és evident que calen recursos i iniciatives com la que presenten avui.
Creu que el programa també podria servir per recuperar oficis, que configuren el model de ciutat que defensa UpB, el de la vida de barri i el comerç de proximitat; així, de la mateixa manera que es planteja la transmissió d'empreses, s’hauria de fer amb els oficis, a fi que quan es jubila la persona titular d'un determinat negoci hi hagi qui el continuï; en conseqüència, entén que s'hauria d'ampliar i millorar l'oferta formativa d'oficis.
També suggereix que el programa s'hauria d'apropar a la universitat amb l'objectiu de promoure i facilitar més encara la cultura emprenedora; i que una vegada es tanca el procés de reemprenedors i es completa la cessió, se li hauria de fer un acompanyament a través de Barcelona Activa a fi que es consolidi a través la cerca d'inversors, de relacions comercials i del desenvolupament de plans de negocis.
En definitiva, UpB demana que es potenciï el paper de Barcelona Activa en el desenvolupament del programa.
La Sra. Recasens agraeix el to positiu i el suport de tots els grups municipals a aquesta iniciativa.
Observa que tots els grups han fet avinent que s'haurien estimat més que el programa comencés més fort, amb més pressupost i amb un abast més enllà de l'any. Assegura que aquests també són els seus objectius, però en aquest moment prefereixen optar per una certa prudència i el punt just d'ambició, sent realistes i esperant a valorar la posada en marxa.
Entenen, doncs, que la dimensió que han donat al programa s'ajusta a la primera fase d'implantació, tot i que la seva perspectiva és el programa tingui èxit, tal i com avalen les xifres del Programa de Reempresa a Catalunya i, en conseqüència, l'any vinent donar-li continuïtat.
Adverteix que no és fàcil tirar endavant aquest projecte, atès que abasta un procés complex que inclou aspectes jurídics, fiscals i humans, així com la necessitat de formar les persones que atendran i assessoraran els projectes i que la plataforma tecnològica funcioni bé.
Coincideix plenament amb el Sr. Trullén amb què cal aprofitar Barcelona Activa, que assoleix el paper de braç executor de les polítiques de promoció econòmica de l'ajuntament de Barcelona i creu, per tant, que la transversalitat està garantida.
Igualment, està d'acord amb el Sr. Laporta en què, una vegada s'hagi produït la cessió, es faci l'acompanyament de l'emprenedor en les fases següents des de Barcelona Activa.
Fa avinent a la Sra. Sanz que el programa està dirigit a empreses econòmicament viables, atès que si no en són, entren en un altre canal de Barcelona Activa, com poden ser els programes del Fòrum de capital risc o de Business angels. Insisteix que parlen de mantenir llocs de treball i d'aturar-ne la destrucció; en aquest sentit, concreta que amb les quaranta-cinc operacions dutes a terme amb èxit s'han mantingut dos-cents llocs de treball.
La Sra. Sanz agreix les precisions de la Tinent d'Alcalde en relació a la viabilitat de les empreses i, per tant, quines són les que es poden acollir al programa. Tanmateix, fa notar que en el document es parla de generar ocupació i, per aquest motiu, ho ha posat de manifest en la seva primera intervenció.
Remarca que fa molt de temps que senten a dir al govern municipal que té un model, però ara com ara només han constatat que persisteix la situació actual i que es resumeix en el creixement de l'atur a Barcelona. Consideren, per tant, que totes aquestes propostes són positives, però només fan de pedaç.
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA
a) Ratificacions
b) Propostes d'acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR
2. Resoldre les al·legacions al Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 formulades durant el període d’informació pública, en els termes que es concreten en l’expedient i aprovar definitivament el Programa d’Actuació Municipal 2012-2015.
El Sr. Forn posa de manifest que amb aquest punt de l’ordre del dia s’arriba a la recta final d’un procés iniciat fa prop de vuit mesos, en el qual s’ha abocat tota la maquinària municipal i ha permès que avui es pugui presentar en aquest Plenari el document definitiu del Pla d’Actuació Municipal 2012-2015. Defineix el document com el full de ruta cap al model de ciutat que volen: el de la ciutat de les persones. Recapitula que el tret de sortida del PAM va ser el 22 de febrer d’enguany amb l’aprovació del document de bases; a partir d’aquí, es va obrir el procés de participació, iniciat el 8 de març i que va finalitzar el 3 de maig. Destaca que durant aquest període es va establir un debat ampli amb la ciutadania, entitats i partits polítics, fruit del qual es va obtenir un segon document –el Projecte PAM– aprovat inicialment a la comissió de Presidència i Règim Interior del 20 de juny, i que va donar lloc al període d’informació pública que, després de ser prorrogat, s’ha allargat des del 5 de juliol al 5 de setembre. Precisa que en aquest període s’ha fet el tràmit d’audiència pública i les votacions dels Consells de Districte i del Consell de Ciutat, i s’ha dut a terme un procés de negociació amb dues de les formacions polítiques del consistori que ha portat a la inclusió de noves propostes al text inicial.
Així, assenyala que el dimecres de la setmana passada, el document definitiu va passar pel dictamen de la comissió de Presidència i Règim Interior i, finalment, avui culmina en el debat en aquesta cambra.
Mostra la seva satisfacció per la feina feta fins arribar aquí, i el convenciment que ofereixen a la ciutat el full de ruta que cal, coherent, ambiciós i possible. Agraeix, en nom del govern municipal la feina feta a totes les persones que han contribuït a configurar el PAM, regidors, partits polítics, gerents, el conjunt dels treballadors municipals i, sobretot, la dels ciutadans i ciutadanes i de les entitats, i remarca que durant aquests mesos han escoltat tots aquells que han tingut res per dir-los.
En aquest sentit, posa en valor els 27.000 participants i les més de disset mil aportacions que ha rebut el document durant el procés de participació; les 547 al·legacions que s’han rebut durant el procés d’informació pública i que han permès incloure idees, valoracions i nous enfocaments al document. Indica que el 72% de les al·legacions, o bé han estat acceptades o bé ja estaven recollides al PAM.
Destaca que avui compareixen en aquest Plenari sentint-se més acompanyats per la ciutadania, atès que el document hi arriba de la mà de molts barcelonins i, això, els dóna nous ànims com a govern per tirar endavant la ciutat.
Observa que el document que avui porten a debat ja no és del govern municipal, sinó que va més enllà i esdevé un document de ciutat; un text que indica clarament què han de fer i qui ho ha de fer, sense generar expectatives falses, significant un compromís en ferm.
Quant al contingut del PAM, expressa que recull tot allò que volen i que poden fer partint de tres valors molt clars: lideratge a la ciutat i visió de futur, proximitat i eficiència. Igualment, assenyala que el text inclou tres eixos, quaranta objectius de ciutat i cent quaranta-sis objectius estratègics, que es tradueixen en centenars d’actuacions concretes.
Precisa que els tres eixos principals se sintetitzen en reactivació econòmica per fer de Barcelona el motor del país, una ciutat generadora d’ocupació, amb un model basat en el rigor; atenció a les persones, per fer de Barcelona una ciutat referent en serveis de qualitat de vida; i regeneració urbana, amb l’objectiu d’arribar a un model urbà sostenible i intel·ligent.
Indica que la reactivació econòmica parteix del convenciment que si les coses es fan bé, Barcelona és la ciutat que té l’engranatge més sòlid per sortir de la crisi; Barcelona és i ha de continuar sent el motor del país, una capital d’oportunitats, per innovar, atraure talent, afavorir el coneixement i per generar activitat econòmica. En aquest àmbit, estableixen com a prioritat els 112.000 aturats de la ciutat, per a la qual el PAM articula una estratègia entorn l’empresa i l’ocupació, desplegant les mesures de Barcelona Creixement; impulsant la marca Barcelona, vinculada a la marca Catalunya; buscant fonts de finançament i d’inversió; donant suport a sectors estratègics; fent polítiques de foment de l’ocupació; acompanyant els col·lectius en risc; i potenciant una nova Barcelona Activa amb vocació metropolitana.
Adverteix que, tot i el bon posicionament de la ciutat, ara més que mai, cal preservar el patrimoni per continuar generant riquesa i benestar. Per tant, es postulen per una administració que no posi bastons a les rodes; així les empreses han de disposar d’una finestreta única al servei de l’activitat econòmica; afavorir una administració més telemàtica; revisar les normatives; reduir els temps de tramitació de llicències i simplificar els processos a fi de facilitar la relació amb l’Ajuntament.
Puntualitza que tot això ho faran sense oblidar sectors clau que defineixen el model urbà com és el comerç, al qual donaran suport i preservació ajudant a enfortir una xarxa de qualitat; impulsaran la modernització dels mercats municipals; tiraran endavant els mercats dels Encants, de Sants, del Guinardó, la Guineueta, de Provençals, el Ninot, el de Sant Antoni, la Boqueria i el de Vall d’Hebron. Anuncia que al llarg de tot el mandat invertiran més de sis milions d’euros en els mercats municipals, alhora que continuaran treballant per ser una gran destinació sostenible de primer ordre.
Assegura que Barcelona pot fer tot això perquè és una ciutat solvent; així garanteixen el dèficit zero, un compromís que ja és una realitat a Barcelona; destaca que paguen els proveïdors a trenta dies; asseguren un estalvi anual entorn del 15% dels ingressos corrents, que en un context de crisi ha de permetre que la ciutat actuï de motor fent inversions per valor de 1.900 milions d’euros; i remarca que aquesta inversió es farà sense hipotecar ni les finances ni el futur de la ciutat. Observa que un context complex i incert com l’actual no hi ha cap ciutat que pugui presentar una aposta tan contundent pel que fa a la inversió i tan rigorosa i eficient pel que fa a la gestió de la despesa.
i treballen per combatre-hi els efectes de la pobresa. Així, fan seus els compromisos de millorar l’accessibilitat i la qualitat dels serveis socials bàsics; de prioritzar l’atenció als col·lectius socials més vulnerables i a tirar endavant un acord ampli per donar resposta a la manca d’habitatge social i a la problemàtica dels desnonaments i urgències socials.
Posa en relleu que el PAM identifica molts reptes i busca respostes, entre les quals cita el nou Centre d’Emergències i Urgències Socials, l’obertura de seixanta-sis apartaments d’allotjament temporal per a persones o famílies afectades per desnonaments, un pla d’assentaments irregulars, el Pla de Drogues 2012-2015, l’increment de menjadors socials i l’ampliació de places en els existents. Afegeix que, tal i com recull el PAM, enguany s’obriran tres nous menjadors socials, amb 300 places als districtes de l’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts i tres nous menjadors de servei d’àpats en companyia.
Remarca que l’atenció a les persones també inclou apostar per la cultura, l’educació, la seguretat, la creativitat, la innovació i el coneixement concretant-ho en grans equipaments de projecció internacional com el DHUB i el Museu de les Cultures, també apostant pels creadors i les entitats amb la Fabra i Coats com a capdavantera de les Fàbriques de Creació. Afirma que volen una cultura a l’abast de tothom i, per això, aquest mandat impulsaran un nou carnet cultural, continuaran apostant per fer créixer la xarxa de biblioteques i faran un programa cultural descentralitzat per als barris a través dels centres cívics. Avança que donaran més suport a les entitats de cultura popular i tradicional i posaran en valor el patrimoni de la ciutat mitjançant el Pla Barcino o el del Born-Centre Cultural, que obrirà les portes amb un any temàtic sobre el fets del 1714.
Posa de manifest que Barcelona és capital cultura, però que també ha de ser capital de referència de l’educació i de l’esport. En aquest sentit, s’ha previst un increment notable de places d’escola bressol –el PAM en preveu l’obertura de sis de noves–, i desenvoluparan un pla de manteniment i millora dels equipaments educatius existents. Confirma que estan parlant d’una inversió en educació entorn de 115 milions d’euros.
Apunta que un altre dels seus reptes és la lluita contra el fracàs escolar, i que continuaran millorant la xarxa d’equipaments esportius a fi de situar l’esport com un eix estratègic de la ciutat.
Finalment, en l’àmbit de la seguretat, es refereix a la prevenció, on el PAM fixa les línies d’actuació des de l’anticipació per fer front a les necessitats de seguretat ciutadana; en aquest sentit, un dels objectius és adequar els efectius de la guàrdia urbana i dels bombers. Entén que és conegut per tothom que hi ha dificultats a causa de les restriccions legals imposades des de l’estat, però diu que Barcelona vol i pot incrementar aquestes plantilles i, si no ho poden fer, ja han advertit que el 2015 tindran 313 agents menys a la ciutat, cosa que pot portar molts de problemes a curt termini. Fa avinent, però, que esgotaran totes les vies per poder complir els seus objectius en aquest àmbit. Destaca, igualment, que en el PAM es recull l’aposta per uns serveis de prevenció i de seguretat moderns i efectius, coordinats amb la resta de cossos.
Entrant en el tercer eix del PAM, la regeneració urbana, precisa que volen una ciutat funcional, neta, segura i ben il·luminada; posant la innovació al servei de la qualitat de vida, amb el barri com a referència i la ciutat com a objectiu.
Afegeix que apostaran per una ciutat més sostenible, el que Hàbitat Urbà ha definit com a “renaturalització” de la ciutat, amb actuacions al passeig de les Aigües i els Tres Turons.
Remarca que la primera prioritat és fer que la ciutat funcioni bé en aspectes cabdals com la neteja, àmbit en el qual continuaran implantant el pla de millora dels serveis; en el de la il·luminació es presentarà un pla director per a la seva millora a tota la ciutat i es marquen l’objectiu de la reducció del soroll; pel que fa a la sostenibilitat, es comprometen a reduir el consum d’energia i aigua potable.
Indica que durant el mandat es farà una inversió entorn de 250 milions d’euros en un pla de manteniment i millora de l’espai públic a fi que Barcelona esdevingui capital de la innovació urbana; així el City Protocol i les actuacions smart-city són prioritats de present. Per això, tiraran endavant l’Smart-City Campus al 22@, desenvoluparan les primeres línies autosuficients i implantaran els primers Fab Labs per afavorir la reindustrialització.
Destaca entre aquestes actuacions la posada en marxa de la nova xarxa d’autobús aquesta mateixa setmana, que aposta per una mobilitat intel·ligent, sostenible i eficaç.
Observa que això no es pot comprendre si no és en clau metropolitana, atès que l’àrea metropolitana pot donar més de si i esdevenir un factor de creixement econòmic i de benestar. En aquesta línia, destaca que impulsaran la integració del port, l’aeroport i la Zona Franca com a pols d’acció d’activitat econòmica. De la mateixa manera que treballaran amb lleialtat i col·laboració per fer del Parc del Besòs un autèntic punt d’unió metropolità.
Fa avinent que avui porten aquest PAM Plenari del Consell Municipal amb la voluntat que generi confiança, que estigui basat en el rigor, que garanteixi solvència i que ofereixi credibilitat dins i fora de la ciutat.
Acaba la seva primera intervenció reiterant l’agraïment als grups municipals del PSC i UpB, que han fet possible que aquest document arribi a aquest Plenari, demostrant el seu sentit de la responsabilitat, i celebra la seva capacitat de diàleg i compromís, especialment atesa la conjuntura complexa i plena d’incerteses, i que hagin sabut sumar per no deixar Barcelona sense full de ruta, alhora que convida la resta de formacions polítiques d’aquesta cambra a sumar-s’hi, oferint-los mà estesa. En aquest sentit, es remet a les seves paraules de fa pocs dies a la comissió de Presidència i Règim Interior, on va confirmar que l’endemà de l’aprovació del PAM continuaran demanant la col·laboració a tots els grups municipals perquè Barcelona ha d’exercir de capital del país i de la llengua i la cultura catalanes i, en conseqüència, necessita el suport de tots per fer de punta de llança de la recuperació del país. Insisteix en què la construcció de la ciutat es fa des de la generositat i la responsabilitat de present i de futur, i el context actual obliga a fer un esforç que el govern municipal acara amb bona disposició a fi que tot el que preveu el PAM es faci realitat.
El Sr. Martí Grau comença la seva intervenció referint-se al debat de l’estat de la ciutat del febrer passat, on la principal crítica que va fer al govern va ser que administra però que no governa; així, constataven l’absència d’un projecte sòlid i coherent que permeti utilitzar les fortaleses de la ciutat i de l’Ajuntament per combatre els problemes principals que l’afecten en un context de crisi profundíssima. Recorda que el va definir com un govern sense ànima.
Observa, també, que moltes de les iniciatives incloses en el PAM que acaba d’explicar el Sr. Forn són la continuació de projectes i estratègies que l’Ajuntament havia endegat ja fa anys.
Fa avinent que en el balanç del primer any de govern va denunciar la incapacitat d’adaptar les polítiques locals als temps de crisi i, concretament, criticava diversos àmbits de gestió municipal, entre els quals el de l’urbanisme, que en comptes de fer ciutat s’enamora de la tecnologia i dels projectes metabòlics com el Blau@Ictinea o les Portes de Collserola; i afegeix que avui li preocupa el fet que a la tecnologia l’ha substituït el luxe, amb passejos prèmium i marines.
Igualment, criticaven les polítiques educatives que definien les escoles bressol com a bomba de rellotgeria pressupostària, on el paper de l’Ajuntament era subsidiari de la involució educativa dirigida des de la Generalitat, que ha fet que, novament, a Barcelona s’hagi implantat un sistema educatiu de doble velocitat, allunyat de l’escola comuna per la qual tant van lluitar a la transició.
Afegeix que, llavors, també van discrepar d’una política cultural cada vegada més identitària, que oblidava el nervi cosmopolita de la cultura urbana; i avui cal sumar-hi la incapacitat d’articular un pacte cultural amb el govern que salvi de la inanició l’ecosistema cultural barceloní amenaçat per retallades salvatges.
Posa de manifest que també posaven en evidència l’absència d’un projecte social que adeqüi les polítiques i els instruments a la situació límit de milers de ciutadans en un context d’alta vulnerabilitat social.
Assenyala que, a tot això, avui hi vol afegir un altre element de crítica: la subordinació del projecte de ciutat al projecte de país.
Diu que això mai no havia succeït, que Barcelona ha estat la capital de Catalunya sense renunciar a projecte propi; i entén que hi ha un excés de servir-se de la salut financera municipal per pagar tot allò a què no arriba la Generalitat, i s’explota la marca Barcelona en projectes dubtosos a més d’un centenar de quilòmetres, com l’anunciat Barcelona World, sense ni demanar l’opinió municipal.
Adverteix que Barcelona no pot estar subordinada a cap altre govern perquè, en un context de sobirania compartida, la ciutat també hi té el seu bocí, potser sense l’ètica de la sobirania nacional, ni amb la prepotència d’un estat que no comprèn la seva mateixa articulació plurinacional. Diu que la sobirania de ciutat és tova, de baixa intensitat emocional, però indispensable per mantenir la seva ànima i el sentiment de pertinença. A fi d’il·lustrar les seves paraules es refereix a què, en rebre la Medalla al Mèrit Artístic de la ciutat, Baltasar Porcel va dir que el valor més preuat de Barcelona és que s’ha fet a si mateixa, podent afirmar que té autosuficiència energètica urbana.
Considera que Barcelona ha de continuar mantenint el seu esperit rebel, que converteix el seu compromís amb Catalunya, no pas en subordinació, sinó en tensió creativa, estimulant i oberta al món. La ciutat no ha estat mai el dissolvent de la cultura catalana, sinó la factoria més potent i el seu millor altaveu; de fet, continua sent el principal actiu de Catalunya i així pretenen que es mantingui.
Recapitula, doncs, que les crítiques del seu Grup es referien a manca de projecte, a les polítiques impulsades pel govern municipal i la subordinació al govern de la Generalitat, els tres elements que han conformat el fil argumental de la seva oposició.
Confirma que, des d’aquesta mateixa posició, es van asseure a negociar el PAM, conscients que els moments presents exigien un plus de responsabilitat. En aquest cas, posa de manifest que l’objectiu era doble, d’una banda, la voluntat d’incorporar iniciatives i propostes que fessin recuperar nervi a l’acció municipal; d’altra banda, impedir algunes actuacions que, en la seva opinió, van en contra del model de ciutat que sempre han defensat.
En l’àmbit urbà, destaca el Pla Besòs, que exigirà emprar les metodologies de l’urbanisme tradicional, de sargit –manllevant el terme d’Oriol Bohigas–, que ha construït la Barcelona d’avui, aplicada, en aquest cas, a l’escala dels trenta-sis municipis de l’àrea metropolitana.
Fa notar que la desaparició del PAM del projecte Blau@Ictinea, busca posar el focus d’atenció en l’àrea més important de centralitat metropolitana, que inclou La Sagrera i la plaça de les Glòries, tal i com havien dit moltes vegades: el govern havia de deixar de mirar tant cap al Llobregat i girar els ulls cap al nord.
Seguidament, es refereix al pacte per l’educació, en la línia de combatre el 26% d’abandonament escolar, per arribar al 15%, que és la mitjana de la UE. En aquest sentit, remarca que garantir les polítiques actives que garanteixin l’èxit acadèmic ha de ser una prioritat; però, sobretot, cal fer front a la involució que signifiquen les polítiques governamentals que s’estan carregant l’escola comuna.
millora del suport educatiu els migdies, tot i que no se’n han sortit amb la demanda de mantenir les ràtios del model original.
Quant a l’àmbit cultural, posa en relleu que es retallen els pressupostos i rep el tractament d’un mer entreteniment, i adverteix que cal esmerçar esforços per no perdre, sobretot, la capacitat de produir, que és un element clau en termes econòmics i de projecció de la ciutat.
Pel que fa a la incorporació en el PAM, a instàncies del seu Grup, del fons per a la recerca, indica que hauria de ser l’instrument idoni per combatre la caiguda d’ingressos de tot el sistema cultural i de recerca barceloní.
Esmenta, igualment, que l’altre projecte impulsat pel Grup Socialista en el PAM són els eixos culturals del Paral·lel, la Rambla i Pere IV.
En l’àmbit social, destaca tres propostes que configurarien per elles mateixes tota una estratègia per als propers tres anys. En primer lloc, recuperar les polítiques actives d’ocupació, que amb el desmantellament de Barcelona Activa s’havien carregat i, en aquest sentit, fa avinent que el canvi acceptat pel govern municipal no és insubstancial.
Esmenta, tot seguit, l'Estratgègia 20x25, dirigit als vint-i-cinc barris amb més problemàtica social, que vol suplir la Llei de barris, actualment sense finançament, i retorna la idea de reciclatge urbà o d’urbanisme social. I aprofita per recordar, en aquest sentit, que cinquanta barris dels setanta-tres que configuren Barcelona estan per sota de la mitjana de renda familiar.
Addueix, però, que tot plegat no és suficient perquè el seu Grup voti a favor del PAM, altrament el continua considerant un document ple de frases buides que no estructura un projecte global.
En referència a la metodologia, puntualitza que van proposar-ne una de ben simple i honesta: fixar les vint prioritats estratègiques per als propers anys; deu les proposaria el Grup Socialista i les altres deu el govern municipal. Ara, acaba d’explicar les seves, que consideren clares i defineixen acció i tensió estratègica; altrament, dels projectes proposats pel govern, entén que els títols són prou reveladors del grau de potència i concreció: “Barcelona, generadora d’oportunitats”, “Posar les coses fàcils”, “No deixar ningú enrere” i, el que li sembla més significatiu, “Fer que la ciutat funcioni”.
Adverteix a l’Alcalde que això no és governar, sinó passar per la corda fluixa i confiar en la dita “qui dia passa, any empeny”.
Reitera que la incorporació dels deu projectes estratègics proposats pel seu Grup, avui els permet optar per l’abstenció, però adverteix que cal ser conscients que tenen un full de ruta incomplet i sense l’ambició que els temps i la ciutat exigeixen. Alhora que manté que continuaran tenint la mà estesa, però amb la màxima exigència.
Per acabar, s’adreça directament a l’Alcalde, fent-li avinent que la inèrcia del que es va trobar s’acaba; la salut de les finances municipals es pot posar en perill si continuen subordinats al govern de la Generalitat; i remarca que el PAM no aclareix on vol portar la ciutat.
Posa en valor el gest de responsabilitat del Grup Socialista, i entén que palesa clarament que quan es tracta de batallar per Barcelona no l’atura res. Es mostra convençut, doncs, que el PAM que avui s’aprova és incomplet, però també n’està que és millor tenir-lo, tot i que avisa que en la conjuntura actual l’Alcalde no pot mantenir l’actitud d’esperar i veure-les venir. I diu que li sorprèn que avui no sigui ell mateix qui defensi directament i amb claredat el que ha de ser el full de ruta per als propers anys.
El Sr. Fernández Díaz posa en relleu que avui s’aprovarà l’acord de govern més important del mandat, i remarca que ha dit acord de govern perquè aquest Plenari és el màxim òrgan de govern de l’Ajuntament.
Creu que algú podria interpretar aquest retard justificat per la densitat i la concreció de les propostes del PAM, però entén que resulta evident que la realitat és una altra, i que és un programa d’aparador, no pas d’actuació, que demostra, una vegada més, que l’Alcalde està més pendent de semblar que no pas de d’actuar; així, allò que importa és aprovar el PAM, independentment que estigui buit de continguts, que no tingui recursos assignats, i li manqui el calendari de compliment. I posa de manifest que aquells qui li donaran suport són els mateixos que qüestionaran una a una de les propostes que conté.
Es pregunta, doncs, com és possible pactar el PAM amb uns grups municipals amb qui mai no es posaran d’acord, ni en l’aplicació ni en la interpretació dels continguts, i adverteix que això abocarà sense remei a la paràlisi i al desgavell en el govern de la ciutat i, en conseqüència, en pagarà les conseqüències la ciutat.
Fa notar la inconcreció del document, que és més aviat una memòria i una radiografia de la ciutat que no pas un programa, que conté molta literatura i molt poca matemàtica pel que fa a les xifres. I diu està convençut que el Sr. Alcalde serà incapaç de passar de la teoria a la pràctica, del discurs polític a l’acció de govern, que és el que reclama el Grup del PP.
Remarca que el Grup Socialista ha posat les coses fàcils, atès que si està desdibuixat a la ciutat de Barcelona, encara ho està més a escala de tot Catalunya. Entén que això ha contribuït a ajuntar la indefinició amb la incapacitat d’articular un discurs coherent a escala de ciutat per part del PSC en aquesta sociovergència que avui es manifesta.
Adverteix que el Grup del PP reclamarà avui coses concretes, sobre les quals n’espera una resposta en aquesta mateixa sessió. Així doncs, pregunta a l’Alcalde si pensen continuar endavant amb la fusió de les empreses urbanístiques en una de sola, tal i com es va acordar en aquest Plenari, amb el vot en contra dels qui avui donen suport al PAM; si mantindran la nova orientació de Barcelona Activa i, per tant, amb les polítiques de foment de l’ocupació, i recorda que els qui avui pacten per a l’aprovació del PAM, fa ben poc van dir tot el contrari. Pregunta, també, què passarà amb la venda d’accions i noves orientacions de BSM, per exemple amb la venda d’actius del Tibidabo; o què passarà amb el futur de Parcs i Jardins.
Considera que és molt fàcil posar-se d’acord amb un document que no diu res, i es pregunta de quina manera ho interpretarà el govern i si serà la mateixa d’aquells amb qui ha pactat el PAM.
Continua referint-se al Pla d’Usos de Ciutat Vella, atès que no queda clar si se’n farà un de nou, tal com pretenia el govern municipal, o bé es resoldrà amb una esmena dels grups de l’oposició mantenint l’actual. En la mateixa línia argumentativa es refereix a la Marina del Port Vell, i recorda que el govern municipal defensa el clúster nàutic, i no voldria creure, atès que no s’incorpora en el PAM, que l’Alcalde es desdiu d’un projecte, la importància del qual va manifestar posar en relleu en roda de premsa.
Destaca que, aquests, són assumptes que han debatut els darrers mesos i, per tant, reclamen claredat. Continua amb la llista d’exemples concrets, preguntant què passa amb les Portes de Collserola, que s’ha retirat, i recorda que fa ben poc el Sr. Vives ho presentava també com un tema de gran importància, alhora que suposa que donaran explicacions sobre els 240.000 euros que ja s’hi han esmerçat.
Diu que tot plegat el porta a concloure que tanta fermesa en la defensa de segons quins projectes dura només fins que s’esgota el crèdit.
Insisteix que el PAM és un full de ruta i, atesa la situació, es qüestiona sobre l’existència d’una agenda oculta de govern que desconeixen.
Assegura que podria continuar posant exemples, però concreta que el Grup del PP demanarà al govern municipal que mantingui uns plantejaments nítids i coherents que permetin saber cap a on es va. En aquest sentit, un urbanisme que deixi enrere el disseny, la mena d’urbanisme icònic generador d’emblemes de ciutat que tant agrada a l’Alcalde, com és el cas de les Portes de Collserola i el Blau@Ictinea, ambdós projectes retirats del PAM.
