Memòria 2007
La publicació de la Memòria d’Urbanisme i Infraestructures ens ajuda a conèixer la
feina diària dels professionals que van conformant el que anomenen “una ciutat per
viure”. Aquesta és la responsabilitat de la Gerència d’Urbanisme i Infraestructures de
l’Ajuntament de Barcelona: endegar les polítiques municipals que permeten adaptar
l’espai físic de la ciutat a les necessitats de la ciutadania.
Així doncs, volem avaluar tot un seguit de tasques, desconegudes per a molts
barcelonins i barcelonines, però imprescindibles per poder construir la ciutat moderna,
socialment cohesionada i territorialment equilibrada que volem.
Fer realitat tots els grans plans i projectes comença per la plasmació d’una idea en un
paper. Aquest és el primer pas per donar resposta a les il·lusions i les expectatives de
futur dels nostres barris. I després segueixen les altres tasques d’aquesta Gerència:
el planejament, la gestió del sòl, els projectes, les llicències i el seguiment de les obres.
Tot això dóna lloc a les grans transformacions que hem anat observant i continuarem
veient a la nostra ciutat.
Per això, us convido a llegir les dades que us presentem a continuació, perquè us volem
transmetre l’interès i l’entusiasme que ens mou en la nostra feina diària, una feina que té
com a objectiu prioritari continuar consolidant Barcelona com una de les millors ciutats
del món per viure.
Jordi Hereu i Boher,
3
MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES
Ramon Garcia-Bragado Acín,
Quart Tinent d’Alcalde
Presentació
Aquesta és, per a mi, la primera vegada que tinc l’ocasió de presentar la Memòria de
gestió de la Gerència d’Urbanisme i Infraestructures com a tinent d’alcalde i responsable
polític d’aquesta matèria. No cal expressar la satisfacció que sento de poder participar
en un sector tan important de la nostra ciutat i compartir la meva feina amb un conjunt de
professionals tan remarcable com els qui en formen part. Tots plegats som responsables
de l’urbanisme d’una de les ciutats més importants d’Europa i una de les més importants
del món, i per tant tenim una gran responsabilitat en les coses que es fan bé i també,
quan les coses no es fan tan bé.
Més que parlar del que seria el recull d’actuacions dutes a terme en aquests sis mesos
escassos de mandat, voldria situar els eixos d’intervenció per als propers anys i posar
de manifest les línies generals que hem de seguir tots plegats.
En primer lloc, sense cap mena de dubte, es troba tot allò que està relacionat amb el
transport públic i amb la mobilitat. La nostra ciutat té un problema, les entrades i les
sortides, i el moviment al seu interior, que està absolutament al límit.
Les iniciatives que estan en marxa en aquest moment són les ampliacions de la línia
del metro, l’ampliació del tramvia, la de la xarxa de rodalies, el tren d’alta velocitat, una
bateria de mesures, aprovades per la Generalitat, que tendeixen a millorar el problema
de la mobilitat de la nostra ciutat.
Una segona línia de treball són els habitatges i els
equipaments. L’habitatge, com a dret dels ciutadans,
i que, en les seves múltiples facetes, va ser prioritari en
l’anterior mandat, en aquest també ho és definitivament.
Respecte als equipaments, poques vegades com ara
havíem tingut la necessitat i la possibilitat de construir
un autèntic sistema d’equipaments socials. Hem signat
alguns convenis amb la Generalitat, que tenen relació amb
residències geriàtriques, escoles, casernes dels mossos
d’esquadra, centres d’atenció primària i equipaments
sanitaris. Mai havíem tingut un programa tan ambiciós a
la ciutat de Barcelona, pactat i amb diners per dur-ho a
terme. Hem d’evitar passar com si no res, doncs sabem
com és de difícil construir entre 40 i 50 equipaments en
quatre anys a la nostra ciutat; per tant, aquesta qüestió
és radicalment prioritària, forma part del sistema de drets
dels ciutadans, com ara del sistema de serveis que els
ciutadans de Barcelona necessiten per trobar-se amb
aquesta ciutat.
El tercer tema són els gran espais verds de la nostra
ciutat que van formar part de l’anterior mandat. A partir
d’ara, Montjuïc tindrà un nou pla d’usos, Collserola serà
parc natural i el planejament dels Tres Turons finalment
s’aprovarà. Per tant, els tres grans sistemes de parcs
centrals de la nostra ciutat estaran en marxa.
Les grans operacions de transformació a la nostra ciutat,
com ara la Colònia Castells, Can Batlló, la Marina del
Prat Vermell, La Verneda, els voltants de la plaça de les
Glòries Catalanes, comporten relacions importants de
participació ciutadana amb les associacions veïnals i amb
els districtes. Aquesta ciutat es fa als barris, es fa als
districtes.
Finalment, remarcaria tres grans operacions:
• El desenvolupament del nord de la ciutat amb el
desplegament de l’estació de Sant Andreu-Sagrera.
• El gran projecte de restauració de la llera del riu Besòs
des de Montcada fins al mar.
• Al sud, el desenvolupament del polígon Pedrosa i el
passeig de la Zona Franca, juntament amb el barri de la
Marina del Prat Vermell.
5 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES
Ramon Massaguer i Melèndez,
Gerent d’Urbanisme i Infraestructures
Introducció
MEMÒRIA 2007
Fins ara us hem anat presentant periòdicament les Memòries quadriennals del nostre
Sector. L’última va ser la dels anys 2003-2006. Ara, tal i com podeu comprovar,
n’encetem l’edició anyal. És evident que el balanç de la feina feta des d’aquesta nova
freqüència serà el mateix que en ocasions anteriors encara que des d’un altra perspectiva
més propera pel que fa al temps transcorregut.
Aquest darrer any ha coincidit amb l’acabament i el conseqüent inici d’un nou mandat
municipal, fet que no afecta l’activitat urbanística de la nostra ciutat que continua
transformant Barcelona.
Durant l’any 2007 hem desenvolupat, segons el full de ruta marcat pel Pla d’Actuació
Municipal (PAM), actuacions referents als grans temes de mobilitat i de transport públic,
temes que es configuren dins d’un dels grans eixos vertebradors d’aquest mandat.
Aquestes actuacions, tant en visió metropolitana com de ciutat, es veuran recollides al
Pla director d’Infraestructures.
De la mateixa manera, s’ha de tenir en compte la cohesió permanent de tot el programa
d’actuació municipal, pel fet que crea un fil conductor transversalitzat amb les polítiques
d’habitatge, equipaments i espai públic, el verd estratègic i amb les operacions de
transformació urbanística i de millora dels barris.
Dins el verd estratègic, podem esmentar el que serà el
pla d’usos i l’eventual Modificació del Pla General referida
a la muntanya de Montjuïc, que definirà i ordenarà les
diferents activats previstes. Respecte a Collserola i la seva
declaració de parc natural, s’haurà de desenvolupar el
planejament derivat dins l’àmbit perimetral i de contacte
entre el parc natural i la pròpia ciutat.
El planejament dels Tres Turons ajusta i preveu l’execució
del parc previst al Pla General mitjançant plans derivats
d’operacions de transformació urbanística i millora que es
configuraran com a eixos integradors dels barris.
Dins l’àmbit del districte 22@, la redacció del planejament,
com ara l’execució del Pla d’Infraestructures estan molt
avançades i això representa posar l’accent en l’impuls
econòmic amb l’atracció i la localització d’empreses i
institucions científico-tecnològiques.
Com a planejaments força avançats, podem esmentar
Glòries, Casernes de Sant Andreu i el Campus Sud Barça.
El planejament que s’ha de desenvolupar al barri
del Carmel es configura com una gran operació de
transformació urbanística que s’ha de desenvolupar
conjuntament amb l’Agència del Carmel.
Finalment, després de passar pel damunt de tot un
seguit d’actuacions que conformen el nostre dia a dia,
voldria fer èmfasi especialment en allò que serien els
aspectes organitzatius clau de la pròpia Gerència. És un
gran repte i, per mitjà de la nostra organització sectorial,
es dóna resposta al compliment dels objectius del Pla
d’Actuació Municipal, amb actuacions que van des de
la informació directa als ciutadans i ciutadanes fins a
l’impuls i el desenvolupament del planejament, la gestió
urbanística i les llicències, passant pel manteniment
dels monuments artístics, la qualitat i el seguiment de
les obres, i evidentment tota la política de participació
ciutadana. En tota actuació urbanística, la participació
ciutadana esdevé una de les eines fonamentals pel fet que
legitima socialment el que, des del punt de vista jurídic i
administratiu, serien els expedients del planejament.
Són les sessions tècniques i informatives amb els veïns
i les veïnes les que realment donen aquesta legitimació
social a les actuacions urbanístiques.
7 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES
Índex
Organigrama del Sector d’Urbanisme i Infraestructures
pàg. 09
1
Direcció Tècnica d’Urbanisme i Infraestructures
pàg. 10Introducció Organigrama
Tramitació del planejament urbanístic
2
Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infraestructures
pàg. 15Introducció Organigrama
Departament d’Informació i Documentació
Estadística del Departament d’Informació i Documentació de l’any 2007 Memòria de la Biblioteca d’Urbanisme de l’any 2007
3
Gerència Adjunta d’Urbanisme
pàg. 29Introducció Organigrama
Departament d’Administració Departament de Personal
Secretaria Delegada i suport jurídico-administratiu del Sector Suport i assistència informàtica
4
Direcció de Serveis de Participació i Comunicació
pàg. 38 IntroduccióOrganigrama
Responsable dels Projectes de Participació Responsable dels Projectes de Comunicació Responsable dels Projectes de Qualitat
Gestió de la sala Barcelona i la maqueta de Barcelona al Fòrum
5
Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística
pàg. 48 IntroduccióOrganigrama
Departament d’Edificació
Departament de Llicències d’Activitat
Projecte de Revisió del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic
6
Direcció de Serveis de Gestió Urbanística
pàg. 63Introducció Organigrama
7
Direcció d’Urbanisme. Arquitecte en Cap
pàg. 67Introducció Organigrama
8
Direcció de Serveis de Planejament
pàg. 71
Introducció Organigrama
9
Gabinet d’Estudis Urbanístics
pàg. 83Introducció Organigrama
Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans
L’art a l’espai públic on line
Comissions de Qualitat
10
Direcció d’Infraestructures
pàg. 98Introducció Organigrama
Sector de Urbanismo e Infraestructuras. Memoria 2007
pàg. 112
MEMÒRIA 2007
Organigrama
Estructura organitzativa del Sector d’Urbanisme i Infraestructures, juliol de 2006.
Direcció Jurídica
d’Urbanisme
i Infraestructures
Direcció Tècnica
d’Urbanisme
i Infraestructures
Direcció
d’Urbanisme.
Arquitecte en Cap
Gerència Adjunta
d’Urbanisme
Direcció
d’Infraestructures
MEMÒRIA 2007 9 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES
Gerència del Sector d’Urbanisme
i Infraestructures
Departament d’Informació i Documentació
Direcció de Serveis
de Participació
i Comunicació
Direcció de Serveis
de Gestió Urbanística
Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans
Departament d’Edificació
Departament de Llicències d’Activitat
Departament d’Inspecció
Gabinet d’Estudis
Urbanístics
Direcció de Serveis
de Planejament
Departament de Personal
Direcció de Serveis
d’Actuació Urbanística
1
Ricard Fayos i Mulet,
Director Tècnic d’Urbanisme i Infraestructures
Direcció Tècnica
d’Urbanisme
i Infraestructures
El tipus d’activitat de la Direcció Tècnica del Sector d’Urbanisme i Infraestructures ha
estat dirigida cap a la coordinació i el suport dels equips de direcció. En conseqüència,
l’activitat és força variada i, per això, les característiques del seu treball es fonamenten
en la disposició d’un equip compacte i reduït amb un funcionament transversal.
Es poden identificar les següents línies de treball:
MEMÒRIA 2007
2. L’activitat urbanística es desenvolupa actualment, en
part, en els districtes, les empreses, els patronats i els
instituts adscrits al Sector. L’assistència i la participació
en aquests departaments, com la coordinació de les
seves activitats, són una tasca important que es porta
a terme des de la Direcció Tècnica. Entre totes elles,
destaca la col·laboració amb els deu districtes sobre
els quals es basa la participació en els processos
urbanístics dels col·lectius de barri i dels ciutadans i
les ciutadanes. En aquest cas, la Direcció Tècnica en
col·laboració amb els responsables de participació
pública del Sector han treballat en les propostes de
planejament més importants desenvolupades pels
serveis d’urbanisme.
3. El retorn dels resultats dels processos participatius
també ha portat a una col·laboració directa amb els
equips redactors per tal de discutir, valorar i prendre
les decisions corresponents sobre la valoració crítica
que es dóna en aquests processos. Les aportacions
fetes al llarg de la redacció del planejament signifiquen
estudiar novament les alternatives de planejament,
moltes vegades de forma reiterada, per tal de trobar
el màxim consens possible amb tots els ciutadans i
les ciutadanes implicats(des). El resultat és sempre
l’enriquiment del producte final que permet incorporar
opcions i visions de tothom.
4. El tràmit dels documents de planejament, gestió
i projectes comporta una feina precisa en termes
jurídics, tècnics i de coordinació en el temps. Mantenir
la dinàmica dels programes de treball que desenvolupa
el Sector també és marcar el ritme dels procediments
de tramitació i aprofitar la seqüència dels òrgans de
govern amb competències d’aprovació dels diferents
documents. L’expressió quantitativa de la feina feta en
aquest camp que s’exposa més endavant dóna una
idea de les dificultats de mantenir aquesta dinàmica i el
nombre total de documents aprovat ofereix un balanç
tremendament positiu del treball realitzat.
5. L’atenció als visitants de la nostra ciutat també ocupa
una part en l’activitat de l’equip d’aquesta direcció. Es
tracta d’atendre als visitants especialitzats que visiten
Barcelona i volen conèixer de prop els projectes, els
fons de gestió i els arguments de la política urbanística.
Es tracta de professionals, estudiants, professors,
polítics i tècnics de les Administracions que demanen
informació especialitzada de la pràctica urbanística.
SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES
Organigrama
Estructura organitzativa de la Direcció Tècnica d’Urbanisme i Infraestructures, juliol de 2006.
Suport
a la Direcció
Tramitació
d’expedients
als òrgans
de govern
MEMÒRIA 2007
Tramitació del planejament urbanístic
La tramitació del planejament urbanístic és un procés
reglat, sotmès a un seguit d’actuacions concretes i
determinades, subjectes en algunes fases a uns terminis
determinats prèviament, que culmina en una planificació
del model urbanístic de la ciutat, en uns casos, a iniciativa
de la pròpia Administració, i en altres, a iniciativa privada,
ja sigui dels propietaris del sòl o de la resta d’operadors
privats.
En el Departament de Tramitació Urbanística, que depèn
de la Direcció Tècnica d’Urbanisme i Infraestructures, es
porta a terme tota la tramitació jurídico-administrativa
dels instruments de planejament, des de l’entrada de la
documentació en el Registre General corresponent (plans
d’iniciativa no municipal) o la redacció del corresponent
instrument de planejament (plans d’iniciativa municipal)
fins a la finalització del procediment, d’acord amb
les determinacions del vigent Text Refós de la Llei
d’Urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26
de juliol, i el seu Reglament, aprovat per Decret 305/2006,
de 18 de juliol.
Les funcions següents són habituals en aquest departament:
• Tramitació jurídico-administrativa d’expedients
urbanístics, en especial els que fan referència al
desenvolupament del Pla General Metropolità, les
seves modificacions, el planejament derivat, etc.,
tant d’iniciativa pública com privada.
• Preparació mensual de la relació d’instruments
de planejament urbanístic en la fase d’aprovació
corresponent, que es poden incloure a les ordres del
dia dels òrgans de govern.
• Redacció dels acords que s’han d’adoptar pels òrgans
de govern competents: Alcalde, Comissió de Govern,
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, i
Consell Municipal.
• Sol·licitud d’informes preceptius a diversos organismes.
• Preparació de publicacions al Butlletí Oficial de la
Província,
La Vanguardia
i el Tauler d’Edictes de
l’Ajuntament d’acords adoptats pels òrgans de govern.
• Control dels terminis d’informació pública.
• Notificacions preceptives d’acords dels òrgans de
govern.
• Control d’al·legacions.
• Preparació d’acords de modificacions de normes
urbanístiques i ordenances.
• Control del Registre.
• Preparació de certificats de “quòrum” de determinats
acords adoptats pel Plenari del Consell Municipal, que
així ho requereixen.
• Tramitació de convenis urbanístics.
Comentaris
S’ha recuperat l’activitat de planejament pel que fa al
nombre d’expedients en general, així com s’ha reemprès
l’activitat de planejament promoguda per l’Ajuntament un
cop aprovat el cartipàs municipal i els nomenaments del
personal directiu.
Durant l’any 2007, l’activitat urbanística queda resumida
en els quadres que es mostren a continuació.
Segons l’instrument Segons la iniciativa
MPGM PMU PE Total Ajuntament Altres administracions Privats
TOTALS 19 28 55 102 43 19 40
MPGM, Modificacions del Pla General Metropolità; PE, plans especials, plans de reforma interior, plans especials urbanístics, modificacions i altres; PMU, Pla de Millora Urbana.
42 % Ajuntament 19 % Altres Administracions
39 % Privats 27 %
PMU
19 % MPGM
54 % PE
15 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES MEMÒRIA 2007
La Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infraestructures va ser creada en la reestructuració
del Sector i aprovada per Decret de l’Alcalde, de 15 de desembre de 2005. Té com a
funcions principals l’assessorament jurídic als òrgans de l’Administració executiva en
matèria d’urbanisme i infraestructures. El Departament d’Informació i Documentació
s’inclou dins aquesta direcció, com també la Biblioteca del Sector.
Les funcions de la Direcció comporten les línies d’actuació següents:
1. L’assistència jurídica al gerent d’Urbanisme i a l’equip de direcció del Sector és una
funció d’ampli contingut que abasta el funcionament diari i comporta una important
dedicació, en matèria de reunions, preparació d’assumptes d’ordres del dia d’òrgans
col·legiats i resolució d’incidències.
2. Les funcions de la Direcció Jurídica del Sector es desenvolupen sobre els temes en
relació amb els quals cal definir línies d’actuació, establir i unificar criteris jurídics
que afecten altres serveis del Sector o districtes. Participa en els processos de
creació de noves ordenances i normativa en general, en especial el planejament
urbanístic, i en els recursos administratius interposats contra resolucions i acords que
són competència del Sector. També és important la presència en el grup de treball
Enric Lambies i Ortin,
Director Jurídic d’Urbanisme i Infraestructures
Direcció Jurídica
d’Urbanisme
i Infraestructures
aquesta funció: Direcció de Serveis de Planejament,
Direcció Tècnica d’Urbanisme, Societat Municipal
22@ i Foment de Ciutat Vella, S.A. Així mateix, la
funció d’assessorament i supervisió jurídica s’estén
al planejament elaborat per altres Administracions i
institucions –Generalitat, universitats i Administració
de l’Estat– sotmès a l’aprovació de l’Ajuntament i al
planejament pròpiament dit d’iniciativa privada.
5. La col·laboració amb altres Administracions,
institucions i la iniciativa privada es plasma, en
moltes ocasions, amb la signatura dels corresponents
convenis de col·laboració i urbanístics que es preparen
o són informats des d’aquesta Direcció. Cal tenir en
consideració, a més, el treball conjunt amb altres
serveis municipals en l’elaboració de convenis amb
molt diferents objectius, però que tenen importants
aspectes urbanístics.
6. Entre les tasques específiques, cal assenyalar les
funcions d’informe en matèria d’assumptes tramesos
pel Síndic de Greuges de Catalunya, el Defensor del
Pueblo i la Síndica de Greuges de Barcelona.
7. En aquesta Direcció recauen funcions d’assessorament
a les empreses municipals vinculades al Sector (grup
BIMSA –Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A.–,
en general), i del grup BSM (Barcelona de Serveis
Municipals, S.A.), especialment en relació amb els
projectes d’obres ordinàries i d’urbanització que els
han estat encarregats, els temes de responsabilitat
constituït amb els Serveis Jurídics per tal d’avaluar els
recursos administratius presentats contra resolucions
dels òrgans dels districtes en matèria urbanística i
d’activitats.
3. La col·laboració amb els Serveis Jurídics centrals
té diferents aspectes. Cal destacar, en tot cas,
l’àmplia col·laboració instrumentada mitjançant
les corresponents consultes i reunions sobre les
estratègies d’actuació o resolució d’assumptes
específics, que es fonamenten en el següent:
3.1 La Direcció dóna suport al Servei Contenciós en
els recursos contenciosos administratius interposats
en matèria urbanística. Especialment important és la
col·laboració en relació als aspectes suscitats en el
període de prova dels contenciosos i, així mateix, en
relació a les execucions de sentències i incidents que
se susciten en aquestes.
3.2 Les resolucions de recursos administratius d’alçada
interposats contra les resolucions dels districtes en
matèria de llicències i disciplina urbanístiques, que
han d’informar els Serveis Jurídics, són examinades
en el grup de treball conjunt constituït entre els propis
Serveis Jurídics i el Sector.
MEMÒRIA 2007
i altres aspectes de coordinació amb el Sector.
S’elaboren protocols específics en aquestes matèries.
8. La incorporació al Sector d’Urbanisme i Infraestructures
dels temes relatius a les infraestructures fa
necessari donar el suport jurídic en aquesta matèria
i, específicament, a la Direcció d’Infraestructures.
En especial, cal tenir en consideració les grans
infraestructures del transport (AVE –Alta Velocitat
Espanyola–, Rodalies, metro i FGC –Ferrocarrils de
la Generalitat de Catalunya–) executades per altres
Administracions, però que, lògicament, plantegen
moltes qüestions de competència municipal.
9. Així mateix, aquesta Direcció, conjuntament amb
la Direcció Tècnica, desenvolupa, dins la ponència
tècnica de la Subcomissió d’Urbanisme, les tasques de
preparació per part municipal dels assumptes que han
de ser sotmesos a aquesta.
10. El Departament d’Informació i Documentació porta
a terme la informació urbanística centralitzada i el
manteniment i actualització de la informació urbanística
en funció dels diferents instruments urbanístics que
s’aproven. És molt important la tasca d’incorporació al
web
municipal dels diferents instruments urbanístics.
SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES
Departament
d’Informació
i Documentació
Biblioteca
Direcció Jurídica d’Urbanisme
i Infraestructures
Organigrama
Estructura organitzativa de la Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infraestructures, juliol de 2006.
Restitució
cartogràfica
Informació
urbanística
19
MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES
Emet els plànols parcel·laris relatius a cessions i parcel·les
sobreres del vial.
Disciplina urbanística
Redacta els informes previs a llicències d’obres,
parcel·lacions i certificats de compatibilitat.
Recull i lliura la documentació sobre llicències.
Informa sobre normativa del Pla General Metropolità
–normes urbanístiques i ordenances metropolitanes
d’edificació– en relació concreta amb temes puntuals
d’edificació.
Projectes d’urbanització i d’obres
És el lloc de consulta dels projectes d’urbanització
tramitats pel Sector durant el tràmit d’informació pública.
És el lloc de consulta on es dipositen els plecs de
condicions durant la informació pública, relacionats amb
els concursos convocats pel Sector.
Manteniment de la informació urbanística
El Departament transcriu en les bases informàtiques
corporatives els àmbits de planejament en les seves
diverses fases de tramitació.
Departament d’Informació i Documentació
Informació urbanística
El Departament d’Informació i Documentació té funcions,
a diferents nivells, que tenen a veure amb la informació del
procés urbanístic en les seves diferents fases.
Planejament
Informa de la qualificació del sòl atorgada peI Pla General
Metropolità (PGM), els instruments anteriors a aquest i els
instruments que el desenvolupen.
Informa de l’estat de tramitació dels instruments de
planejament segons les fases i és el lloc on es consulten
els instruments de planejament que estan en tràmit
d’exposició pública en termini d’al·legacions, i de tots els
plans aprovats definitivament.
Fa el buidatge del resultat i les seves prescripcions a les
bases mecanitzades gràfica i alfanumèriques.
Gestió del sòl
Fons documental
Per tal de portar a terme les seves funcions, el
Departament disposa, arxiva i gestiona el fons documental
integrat bàsicament pels instruments de planejament
urbanístic i de gestió que configuren el procés del
planejament a la ciutat, incloses les còpies del PGM i els
plans i ordenacions anteriors a aquest, com també els
anomenats “plànols Martorell”. El fons documental és la
reproducció dels documents originals que es troben en
l’expedient administratiu respectiu.
El fons documental de planejament es troba en la seva
major part en suport digital disponible en les aplicacions
Siu i l’Infoambits, que permet visualitzar el document
aprovat definitivament.
S’assigna un número d’àmbit i es procedeix al seu
manteniment a nivell gràfic i alfanumèric. Les bases
s’actualitzen segons l’estat de tramitació: àmbits en
aprovació inicial o avanç de planejament, suspensions de
llicències, aprovació provisional i aprovacions definitives.
Un cop aprovats definitivament els instruments de
planejament, es transcriuen les dades urbanístiques
bàsiques a nivell gràfic: alineacions, qualificacions
urbanístiques, paràmetres d’ordenació proposada;
es dibuixen els àmbits de gestió i es procedeix a la
digitalització de la documentació que s’incorpora a les
bases alfanumèriques perquè pugui ser consultada en la
xarxa interna.
Sistemes i mitjans d’informació
Presencial:
sense cita prèvia, tant les consultes de
caràcter tècnic com les de caràcter general.
Telefònic:
consulta tècnica (en funció del nivell de
complexitat es resol o s’adreça a la consulta presencial);
consulta general (resol la consulta o adreça al
departament/organisme corresponent).
Escrit:
emissió d’informes i certificats urbanístics.
Fax:
la sol·licitud es via fax o via telefònica. Es resol amb
la remissió per fax del plànol d’informació urbanística.
21
MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES
Programa de manteniment gràfic del patrimoni
L’any 2006 es va iniciar l’encàrrec del Departament a
l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) d’un aplicatiu de
manteniment de la informació gràfica dels elements
catalogats amb estreta col·laboració amb el Departament
del Projecte de Revisió del Catàleg del Patrimoni
Arquitectònic, com encarregat del manteniment de les
dades alfanumèriques, connectant ambdues bases de
dades. Durant l’any 2007 ha finalitzat l’elaboració de
l’esmentat aplicatiu i s’ha procedit a la comprovació
de l’exactitud de les dades. L’any vinent s’integrarà la
informació a les bases del sistema.
L’arxiu i el fons documental
L’Oficina de l’Arxiver en Cap va procedir a estudiar la
documentació del Sector, la seva problemàtica i les
actuacions d’intervenció que caldrien. L’estudi va consistir
en un treball de camp en tots els departaments que va ser
recollit en un informe exhaustiu per part de l’esmentada
Oficina de l’Arxiver en Cap i que constituirà les bases
d’actuació futures.
Actuacions i projectes
destacables de l’any 2007
Informació al web
El Text Refós de la Llei d’Urbanisme i el seu Reglament
estableix l’obligació dels ajuntaments de més de
10.000 habitants de garantir la consulta telemàtica dels
instruments de planejament municipal que s’aprovin a
partir del dia 1 de juliol de 2007. Així mateix, estableix
aquesta obligació per a les aprovacions inicials. El
Departament, en col·laboració amb la Direcció de
Comunicació i Qualitat, ha millorat els serveis ja
existents al
web
i ha creat un cercador de plans per a les
aprovacions definitives, complint el mandat de publicació
de les aprovacions definitives des d’aquella data i ha
completat progressivament el nombre d’instruments en
sentit cronològic.
Programa informàtic “informes i certificats”
Memòria de la Biblioteca
d’Urbanisme de l’any 2007
Introducció
La Biblioteca d’Urbanisme és una de les quatre biblioteques
departamentals que, juntament amb la Biblioteca General,
com a servei central, formen el sistema d’informació
documental de l’Ajuntament de Barcelona i posen al servei
dels treballadors(es) municipals els seus fons especialitzats.
La Biblioteca General actua envers les biblioteques
departamentals com a coordinadora transversal i els
facilita els recursos d’informació corporatius de què ella
disposa. Així doncs, vetlla per la qualitat dels serveis
que les biblioteques departamentals ofereixen, dóna
assessorament i formació, proporciona accés a bases de
dades especialitzades, hostatja els seus
web
a la intranet
municipal i facilita la informatització de la gestió de les
biblioteques departamentals amb un programari que els
permet alhora compartir les col·leccions documentals i
mantenir una autonomia.
Entre les novetats de l’any 2007, destaca el funcionament
ple del nou programari de gestió bibliotecària Unicorn que
ha facilitat la consulta del fons corporatiu, sia conjunt sia
per a cada biblioteca departamental, i la gestió acurada
dels serveis, entre els quals destaquen el del préstec i el
del control del fons de les publicacions periòdiques.
Estadística del Departament d’Informació i Documentació de l’any 2007Informes urbanístics
Certificats 452
Informes 332
Districtes 18
Obres del Sector 225
Activitats 333
Alineaments 108
Total 1.468
Transcripció i informació del planejament
Aprovacions inicials 154
Aprovacions provisionals 43
Aprovacions definitives 122
Total 319
Transcripció i informació de la gestió
Iniciació i altres tràmits 21
Aprovacions definitives 15
Total 36
Correus electrònics i faxos atesos
Correus electrònics + programa Iris 1.409
Faxos 18.835
23
MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES
La Biblioteca d’Urbanisme ofereix serveis presencials
i serveis electrònics. Aquests darrers, des del portal
de la Biblioteca General i des de l’Àrea d’Urbanisme i
Infraestructures a la intranet.
Serveis
Servei d’informació i atenció al públic
Aquest servei va adreçat a satisfer les necessitats
d’informació i documentació de les persones que treballen
a l’Ajuntament o que fan les seves estades de pràctiques
en les dependències municipals. Tot i que la biblioteca
és interna, també s’atenen usuaris i usuàries externs(es),
ciutadans i ciutadanes, institucions, estudiants
estrangers(es) i altres persones que vulguin consultar els
seus fons.
Aquest servei es realitza tant de forma directa, sia
presencialment sia per telèfon, com també de forma
electrònica per la intranet.
Portal de la Biblioteca General i l’accés a les biblioteques departamentals.
Personal de l’Ajuntament Becaris i becàries Persones externes Total
Gener 160 70 7 237
Febrer 173 125 6 304
Març 155 182 9 346
Abril 99 118 8 225
Maig 232 234 17 483
Juny 173 197 5 375
Juliol 178 214 5 397
Agost 100 10 0 110
Setembre 181 66 1 248
Octubre 187 117 14 318
Novembre 183 91 12 286
Desembre 168 101 10 279
Total 1.989 1.525 94 3.608
Usuaris i usuàries presencials
Al costat es presenta una taula amb les dades de les
persones usuàries d’aquest servei.
Usuaris i usuàries segons la tipologia (2007)
A sota a l’esquerra es mostra una figura amb el
percentatge de persones usuàries d’aquest servei en
funció de la seva tipologia.
Evolució dels usuaris i les usuàries (2006 i 2007)
A sota a la dreta es presenta una figura amb l’evolució
dels usuaris i les usuàries d’aquest servei entre els anys
2006 i 2007.
55 % Personal de l’Ajuntament
3 % Persones externes
42 % Becaris i becàries Usuaris i usuàries segons la tipologia (2007)
2006 2007
3.072
3.608
2.800 3.000 3.200 3.400 3.600 3.800
25
MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES
Servei de préstec
Aquest servei permet facilitar als usuaris i les usuàries
el fons bibliogràfic i documental que es troba al catàleg
corporatiu (de la Biblioteca General i les biblioteques
departamentals) i no només d’aquell que es troba a la
Biblioteca d’Urbanisme. Aquest servei també busca
i sol·licita préstec a altres institucions (universitats,
biblioteques públiques, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
–COAC–, etc.) mitjançant el préstec interbibliotecari i
recíprocament també deixa el seu a aquestes mateixes
institucions.
Durant l’any 2007 s’han fet 595 préstecs.
Evolució del préstec els anys 2006 i 2007
A continuació es mostra una figura amb l’evolució del
préstec en els anys 2006 i 2007.
Usuaris i usuàries a la intranet
A la taula següent pot trobar-se informació refererent al
nombre d’usuaris i usuàries a la intranet del servei.
Pàgina principal
Accés al fons gràfic
Consulta dels manuals del fons gràfic
Revistes informatiuButlletí
Visualitzacions
Gener 119 32 3 2 5
Febrer 92 37 0 5 2
Març 91 43 1 2 1
Abril 77 27 5 12 2
Maig 111 26 1 9 10
Juny 92 20 0 16 1
Juliol 75 10 3 10 2
Agost 23 12 3 0 0
Setembre 71 17 2 9 1
Octubre 90 34 1 8 2
Novembre 64 29 1 8 2
Desembre 56 30 6 4 1
Total 961 317 26 85 29
2006 2007
548
595
520 530 540 550 560 570 580 590 600
Fons bibliogràfic al catàleg corporatiu
de l’Ajuntament de Barcelona
Durant l’any 2007 es va introduir en aquest catàleg
tot el Fons Històric Adolf Florensa, a més de novetats
bibliogràfiques i revistes.
5.082 monografies
68 publicacions periòdiques
TOTAL 5.150 títols
Fons Històric Adolf Florensa 560 monografies22 publicacions periòdiques
Novetats 64 monografies
TOTAL 646 títols
Fons gràfic del Sector d’Urbanisme Imagurb
El formen fotografies en paper i en negatiu, diapositives
i fotografies digitals. La Biblioteca el conserva, digitalitza
i posteriorment difon amb la base de dades Imagurb,
accessible des de la intranet.
Aquesta base de dades funciona com a repositori
d’imatges per als diferents aplicatius que les necessitin.
Utilitzen les fotografies:
• El Catàleg del Patrimoni Arquitectònic en versió CD
i en línia (
www.urbanismedebarcelona.net/patrimoni
).
• L’aplicatiu de manteniment del Catàleg del Patrimoni
Arquitectònic.
• La base de dades d’art públic i el seu
web
a internet
(
www.bcn.cat/artpublic
).
Circulació de revistes
Aquest és un préstec especial de revistes de manera que,
quan n’arriba un nou exemplar, s’envia a les persones
interessades a rebre-la.
Persones que utilitzen el servei 27
Publicacions periòdiques que hi circulen 22
Fons bibliogràfics i documentals
a la Biblioteca d’Urbanisme
Formen part de la biblioteca llibres, publicacions
periòdiques i dossiers de planejament urbanístic,
CD-Rom i DVD, i un ampli fons gràfic i audiovisual sempre
tot especialitzat en el tema que li és propi: arquitectura,
enginyeria, desenvolupament urbanístic i restauració i
conservació.
Destaquen, per la seva singularitat, el fons bibliogràfic
Fons Històric Adolf Florensa amb llibres i publicacions
periòdiques des de 1832 i el fons gràfic del Sector
d’Urbanisme i Infraestructures amb fotografies,
diapositives, etc., relatiu a les actuacions urbanístiques
fetes a Barcelona.
27
MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES
A continuació, es presenta la visualització d’una cerca a
Imagurb, a la intranet.
En aquesta pantalla es mostren algunes fotografies d’Imagurb a Art Públic a internet.
Formació d’usuaris i usuàries
La Biblioteca realitza diverses accions formatives amb
l’objectiu d’ensenyar als treballadors i les treballadores
del Sector i als becaris i les becàries que realitzen les
pràctiques a cercar la informació que necessiten per dur a
terme la seva tasca i a conèixer i utilitzar els serveis i les
tecnologies que la Biblioteca posa al seu abast.
Així, es realitzen:
• Sessions formatives adreçades a nous treballadors
que s’incorporen, adaptades a les seves necessitats
(arquitectes i enginyers, advocats, personal
administratiu, etc.). Poden ser individuals o en petits
grups.
• Sessions formatives per a becaris i becàries en petits
grups.
• Sessions de presentació de nous productes o serveis.
• Formació individual segons la necessitat de la persona
que ho demana. Acostumen a ser sobre la utilització de
l’escàner, la cerca al catàleg i a internet, i la creació de
documents pdf.
Assessorament individual 57 Persones
Sessions formatives per a becaris i becàries 3 Sessions
Organització d’una sessió formativa sobre la base de dades legislativa Westlaw 1 Per a tot el Sector
Han fet servir aquest fons presencialment el personal
tècnic i els becaris i les becàries del Sector d’Urbanisme i
Infraestructures, principalment per preparar presentacions,
com a documentació prèvia a la restauració d’edificis o
escultures, preparació de projectes, etc. I també altres
sectors i institucions vinculats a l’Ajuntament com l’ICUB
(Institut de Cultura de Barcelona), Barcelona Regional,
Imatge i producció editorial, l’Institut Municipal de
Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, l’Agència de Promoció
del Carmel i l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, com
també estudiants espanyols i estrangers, professionals
diversos i editorials. A continuació es mostren dues taules
amb els elements catalogats a la base de dades Imagurb i
altres indicadors del fons gràfic del Sector.
Catalogat a la base de dades Imagurb
Barcelona general 1.629
Elements urbans 1.685
Edificis 3.622
Escultures i monuments 4.634
Plans i projectes 7.223
Total 18.793
Altres indicadors
Realització de reportatges en fotografia digital 83
Digitalització de vídeos sobre la ciutat 90
Usuaris i usuàries presencials 115
29 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES MEMÒRIA 2007
L’any 2007 es caracteritza pel tancament del mandat 2003-2007 i l’inici, a partir de les
eleccions del mes de maig de 2007, d’un nou mandat municipal. Això ha comportat un
esforç per elaborar la memòria de gestió i balanç del quadrienni 2003-2006 que es va
poder distribuir durant el primer semestre del 2007.
Durant el segon semestre del 2007 s’ha treballat en la preparació dels documents base
per al debat del Programa d’Actuació Municipal (PAM) 2008-2011 i en la incorporació,
durant la fase del procés participatiu d’exposició pública, de les aportacions i els
suggeriments que els ciutadans i les ciutadanes, col·lectivament o individualment, van fer
arribar a l’Ajuntament. El PAM recull el conjunt de mesures i accions que seran el marc de
treball del Sector d’Urbanisme i Infraestructures durant el mandat, algunes de les quals
tenen visibilitat en el territori, com són: el planejament, la gestió i l’obra pública.
Pel que fa a la millora de la prestació dels serveis al conjunt de l’estructura municipal i a
la ciutadania, amb la col·laboració de l’Institut Municipal d’Informàtica, s’ha dut a terme
un nou sistema d’informació i gestió d’indicadors per facilitar l’assoliment més eficaç i
eficient dels seus objectius, dels departaments i serveis.
3
Josep Maria Lucchetti i Piu,
Gerent Adjunt d’Urbanisme
Amb la Direcció d’Infraestructures s’ha treballat en
la programació dels plecs de condicions del Pla
d’optimització, qualitat de la comunicació i impacte a
la via pública, com també del concurs del seguiment i
control de les obres d’infraestructures del transport. Els
dos concursos s’han previst per a un període de 2 anys,
amb la possibilitat de prorrogar-los 2 anys més.
La Direcció de Serveis de Participació i Comunicació,
sota la direcció de l’Arquitecte en Cap i en col·laboració
amb el Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans,
ha treballat en l’exposició Barcelona Projectes, situada a
l’edifici Fòrum.
Així mateix, s’ha treballat en diversos processos de
participació. Cal destacar, pel seu abast, pel nombre
d’associacions implicades i la participació d’un nombre
important de ciutadans i ciutadanes el corresponent a
la modificació urbanística en l’àmbit de la plaça de les
Glòries Catalanes i els seus entorns.
A la vegada, s’ha treballat en l’anàlisi dels circuits
“aplicatius del planejament i la gestió urbanística” per tal
de proposar alternatives i un pla d’acció per al quadrienni
que contempla totes les fases del procés, des de la
confecció del pla i la seva tramitació fins a la seva difusió i
la publicació de la part documental i de la part gràfica.
Pel que fa als recursos humans, les diverses direccions
del Sector han col·laborat amb la Direcció de Recursos
Humans dels Serveis Generals en la convocatòria i
la selecció de personal en les oposicions de tècnics
superiors d’arquitectura i enginyeria per al conjunt de
l’Ajuntament.
Durant l’any 2007 s’ha realitzat, amb la col·laboració
de totes les direccions i els departaments del Sector, i
a iniciativa dels serveis centrals, l’avaluació dels riscos
psicosocials. Alhora, s’ha treballat en l’elaboració del Pla
d’evacuació del Sector, en supòsits d’emergència.
SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES
31
MEMÒRIA 2007
Organigrama
Estructura organitzativa de la Gerència Adjunta d’Urbanisme, juliol de 2006.
Direcció de Serveis
de Gestió
Urbanística
Secretaria
Delegada
Departament
d’Administració
Departament
de Personal
Direcció
de Participació
i Comunicació
Direcció de Serveis
d’Actuació
Urbanística
Gerència Adjunta d’Urbanisme
Projectes
de Qualitat
Departament
d’Inspecció
Projectes
de Participació
Departament
de Llicències
d’Activitat
Projectes
de Comunicació
Departament
Pressupost 2007 definitiu (en euros)
Percentatge executat
Capítol I
Capítol II 6.348.398,88 95,70
Capítol IV 26.562.887,12 98,89
Capítol VI 3.166.804,80 75,68
Total 36.078.090,80 96,29
Capítol II
Despesa autoritzada sobre el crèdit definitiu de les partides del capitol II (2007), en euros
Arrendament d’edificis 788.870,87
Projectes diversos 835.418,67
Manteniment del patrimoni 3.368.271,07
Despeses diverses del funcionament 1.355.838,27
2007
Menor 136
Negociat 32
Concurs obert 6
Concurs restringit 5
Convenis 14
Total 193
Departament d’Administració
33
MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES
Personal del Sector d’Urbanisme i Infraestructures i col·laboradors (31/12/07) Aguado Martínez, Ma. Luisa
Aleu Vila, Neus Alfaro Manzanares, Luís Altamirano Delgado, Juan Carlos Aluja Uya, Elisabeth
Alvarez Bezana, Bernardina Amorós Bosch, Natàlia Argelés Toló, Josefina Arnau Fernández, Inocencio Asensi Jimenez, Juan M. Augé Cuyás, Jordi Aznar Rueda, Ma. Teresa Azpiroz Ladrero, Ma. Pilar Badal Valls, Miquel Balagué Timoneda, José Barbal Sabarich, Immaculada Baró Puigvert, Josep Batlle Pamies, José M. Bea Narciso, Josepa Benito Rello, Albert Bermejo Rebollo, Ma. Dolores Bernabeu Fernández, Manuel Blanco Gómez, Victorino Bonnet Ausin, Ma. Elena Borras Binimelis, Micaela Buenaño Pastor, Manuel Calmell Ibáñez, Alicia Calvet Simón, José Campanero Sala, Ma. del Mar Canelles Seix, Ma. Isabel Canet Emeterio, Lourdes Carbó Duarte, Carme Carol Sallarés, Marta Carreras de Nadal, Pere Casamor Maldonado, Carlos Casas Alcubilla, Isabel Casas Fernández, José E. Chico Martorell, Carlos Clos Costa, Oriol Cobos Lucas, Sonia Codina Fontova, Rosa Ma. Coll Estruga, Josep M. Corominas Rovira, Ignacio Costa Amat, Alberto Costa Iranzo, Fco. Javier Coy Santiago, José Miquel Creus Lacasa, Adolf Diaz Capón, Laura Diaz Gibert, José Ma. Dieguez Ponte, José Luís Domingo Queralt, Lluís Doz Iglesias, Manuel Duch Simó, Jaume Español Espada, Carlos Español Palau, Josep Espinosa Rioja, Carmen Espuelas Martínez, Immaculada Fábregas Campeny, Ana M. Falcón Cupeiro, M. Remedios Falgueras Ymbert, Lidia Fayos Molet, Ricard Fernandez Prat, Armand Ferrer González, Mercedes
Fitó Hermida, Carolina Font Ribas, Joaquim Fuente Fuente, Carlos Fuertes Sevilla, Justina Gabas Chesa, Montserrat Gallen Diaz, Aurea García Giral, Rafael García López, Nùria García Sanjuan, Miquel Garrido Salmerón, Silvia Gasén Sabanés, Mario Gaza Fernández, Ma. Victoria Gimenez Gómez, Olga
Giménez-Salinas Botella, Ma. del Mar Gómez Casals, Cristina
Gómez Martínez, Ma. Carmen González Gou, J. Antonio González Ruiz, Manuel Grandas Sagarra, Ma. Carmen Gri Espinagosa, José Guitart Duran, Camilo Hernández Benito, Míriam Hernández Crisol, Maribel Hosta Calderer, Carme Ibañez Monzón, David Iglesias Acero, Fernando Julia Capdevila, José M. Lambies Ortín, Enric
Larracoechea Arteagabeitia, Xavier Lavín Forcada, Serafina Lerma Carravilla, Raquel Llauradó Grau, Jose M. López López, Sandra Lozano Gil, Silvia Lucchetti Piu, Josep Ma. Manresa Oto, Fernando Marsal Monge, Ma. Teresa Martín Fernández, Isidoro Martorell Ceballos, Esperanza Martorell Martínez, Carme Mas Montagut, Claudio Masana Padrós, Judith Massaguer de Nin, Anna Massaguer Melendez, Ramon
Massisimo Sanchez de Boado, Francisco J. Mateo Bretos, Lourdes
Mayench Jordana, Rosa Ma. Melendez Plumed, Ma. Isabel Mendoza Vilaseca, Montserrat Mestres Camprodón, Concepción Miquel Amengual, Ariadna Mir Solé, Francesc Moya Magriá, Juan Muniesa Marco, Elena Muñoz Ibañez, Francisco Mur Cavero, Eva Mussons Angaril, Laia Ocaña Guimerá, Elisabeth Oliva Solé, Antoni Omar Nieto, Amina Pagès Carol, Lali Palacio Fores, Montserrat Pascual Sordi, Aina Patón Morales, Fco. Javier Paya Llinàs, Anna Ma. Peix Orobitg, Xavier
Pera Jubany, Francesc Perelló Riera, Marta Pérez Buendía, Ma. Isabel Pérez Esteban, Mila Pérez Hernández, Ma. Carmen Pigrau Santeugini, Francesc Planells Tur, Antonio Polo Sangüesa, Cristina Prangue Then, Andrea Prol Cabido, Francisco Quetglas Saborit, Ester Ragués Muñarch, Francesc Redó Verdaguer, Eva Reventós Porcar, José R. Ribas Seix, Anna Rios Pedreño, Julian Rocosa Vila, Juan Rodal López, Hector Rodriguez Barraquer, Ana Ma. Rogent Albiol, Jordi Roig Román, Pilar Rovira Hortal, Oscar Ruiz Rovira, Francesc Sabi Rojas, Neus Sabrià Benito, Anna Sagarra Estany, Teresa Ma. Sala Safont, Josep Salamanca Alcaraz, Enrique Salamero Badell, Ma. Angels Saló Gómez, Pilar Sangüesa Zorrilla, José L. Santamaria Guilera, Jordi Serrataco Ganga, Nidia Sierra Valle, Elena Solana López, Francisco Sunyer Martín, Mercedes Tajadura Martínez, José A. Tapias Banchs, Jorge Torres Juan, Teresa Udina Armengol, Sara Valdés López, Manuel Vallverdú Millán, M. Teresa Ventura Cabús, Carles Vida Marín, Noelia Vovelle Casas, Diana Widmann Roquer, Nuria Xiqués Morales, Magaly Zafon Celma, Joan Lluís
Estudiants d’arquitectura i enginyeria (31-12-07)
Alonso Boré, Mónica Bel Segués, Oriol Camps Jorge, Victor De Oleza Palau, Alejandro Domenech Rodriguez, Marta Marín Antolín, Eva Masic Selma Moriel Muñoz, Ferrán Ramovic Emir Ruete Díaz, Ione Tost Díaz, María Vidal Maestre, Eva Vodolazka Maria Paradell Sabanés, Laura
Departament de Personal
Gestiona els recursos humans del Sector, el pla i els
programes de formació, analitza les necessitats i formula
propostes en matèria de selecció, promoció i provisió
de llocs de treball i processos de racionalització. També
formula propostes per a l’adopció d’acords en matèria de
gestió i administració de personal.
Formació 2007
Accions formatives 16
Nombre d’assistents 47
Cost de les accions 16.943 €
Convenis 2007
Universitat Politècnica de Catalunya 15
IDEC – Màster en Dret Públic 4
Total 19
Plantilla al mes de desembre de 2007
Categories
Gerència Dir
ecció Tècnica
Dir
ecció
d'Infraestructur
es
Direcció
Jurídica Gerència Adjunta
Dir
ecció de
Gestió Urbanística Dir
ecció de Participació
I Comunicació
Actuació Urbanística Direcció d'Urbanisme
TOT
AL
Dir
ecció
In
fo
rm
ac
ió
urbanística Ger
ent adjunt
Administratius Personal Dir
ecció
Edificació Llicències Dir
ecció
Dir
ecció del Pla
Gabinet Departament
d
'A
rq
u
it
ec
tu
ra
i Pr
ojectes
Subtotal (personal directiu) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 11
Arquitectes 3 1 3 4 5 9 1 8 34
Enginyers de camins 2 2
Enginyers industrials 4 2 6
Advocats 1 3 1 1 1 3 4 1 1 16
Economistes 1 1 1 3
Tècnics superiors (altres categories) 1 3 1 1 1 7
Subtotal (tècnics superiors) 4 4 2 1 2 6 4 10 5 5 10 2 13 68
Arquitectes tècnics 6 2 3 1 6 18
Enginyers tècnics 1 5 1 7
Tècnics mitjans (altres categories) 1 1
Tècnics auxiliars d'arquitectura 6 1 1 2 10
Subtotal (tècnics mitjans i auxiliars) 1 12 1 2 3 5 2 1 9 36
Administratius amb responsabilitat 1 1 4 2 3 1 2 14
Secretàries A 1 1 1 1 2 1 1 1 9
Secretàries B 1 1 1 1 1 5
Administratius 2 1 1 1 2 2 2 3 1 2 2 19
Operaris i subalterns 1 2 3
Subtotal (administratius i altres) 1 4 1 2 6 5 6 2 3 4 4 4 1 1 2 1 3 50
Total 2 9 3 7 20 7 9 2 12 9 15 12 11 2 15 5 25 165
MEMÒRIA 2007
Secretaria Delegada
i suport jurídico-administratiu del Sector
Les seves funcions són les següents:
1. Donar suport jurídico-administratiu als òrgans
directius i operatius del sector i exercir les funcions
pròpies de secretaria comprensives de la fe pública
i l’assessorament legal preceptiu per delegació del
secretari general de la Corporació, d’acord amb les
normes legals i reglamentàries aplicables en cada cas,
i amb la finalitat de garantir la legalitat de l’actuació
del Sector en tots els seus aspectes i les seves
manifestacions.
2. Instrucció, tramitació i seguiment dels expedients
relatius als projectes d’urbanització tant d’iniciativa
municipal com d’iniciativa privada, fins a la seva
aprovació definitiva.
3. Preparació i revisió de la documentació relativa als
òrgans de govern municipal per al regidor o la regidora
i per al gerent del Sector, per a l’aprovació dels
projectes d’urbanització i dels instruments urbanístics
(planejament i gestió), tant del propi Sector com de les
societats que en depenen (22@bcn,S.A., BSM, BIMSA,
Bagursa), com també d’alguns districtes.
SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES
Nombre de documents signats per la Secretaria Delegada. Període: gener-desembre de 2007
Compulses
Anuncis
Convocatòries
Resolucions Notificacions
Contractes
Mes
Plans Llicències Gestió urbanística 22@bcn, S.A. BIMSA Plans
Llicències
Administració Gestió urbanística BIMSA 22@bcn, S.A. Plans Gestió urbanística 22@bcn, S.A. Administració Llicències BIMSA
Obr
es
Activitats Co
m
p
a
ti
b
ili
ta
t
urbanística
150 14 23 25 9 0 27 27 30 27 31 63 21 3 26 142 106 46 53 106 2 Gener
94 37 28 29 13 0 27 27 30 28 42 42 24 0 16 105 277 25 32 84 20 Febrer
94 17 11 14 7 27 50 30 45 28 69 24 16 64 127 12 28 53 12 Març
104 7 6 12 8 4 16 21 22 12 30 33 21 9 18 93 135 20 28 45 6 6 Abril
110 22 8 34 7 12 24 4 17 39 35 9 26 14 12 110 28 19 29 31 7 10 Maig
145 70 71 55 53 14 18 37 36 45 47 48 42 39 109 171 54 20 30 14 Juny
162 70 47 65 53 39 33 39 42 48 40 43 89 171 54 26 32 14 Juliol
153 66 42 60 48 41 25 36 35 64 41 29 83 159 63 23 26 14 Agost
127 8 12 12 7 9 18 12 24 22 30 21 6 21 175 74 7 26 18 17 8 Setembre
131 8 18 12 7 11 27 15 12 27 28 18 27 18 28 148 46 18 30 63 11 6 Octubre
105 13 11 21 11 10 18 40 14 30 26 61 30 29 181 26 29 58 12 4 Novembre
76 12 5 6 5 5 18 21 14 21 35 30 30 9 6 38 1 36 27 9 6 Desembre
1.451 344 282 345 228 220 322 275 373 401 515 347 283 1.337 1.321 347 331 573 116 Suma
120,92 28,67 23,50 28,75 19,00 22,00 29,27 22,92 31,08 33,42 42,92 28,92 23,58 111,42 110,08 31,55 30,09 47,75 9,67 Mitjana
1.966 1.199 128 2.516 3.909 146 Total
163,83 99,92 10,67 212,11 330,89 12,17 Mitjana
9.864 Suma total
MEMÒRIA 2007
Les aplicacions desenvolupades durant l’any 2007 han
estat les següents:
• Ampliació dels requeriments funcionals de l’aplicatiu
de seguiment de temes del Sector d’Urbanisme i
Infraestructures.
• Publicació del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic
mitjançant un estudi previ.
• Certificats i informes urbanístics.
• Gestió de les contractes de la conservació de
monuments.
• Incorporació d’itineraris al
web
d’Art Públic.
• Gestió integral del planejament.
• Consulta telemàtica dels instruments de planejament
mitjançant un estudi previ.
• Publicació del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i
millores a l’aplicació.
Suport i assistència informàtica
Dóna suport i col·labora, juntament amb el responsable
client de l’IMI (Institut Municipal d’Informàtica), dels nous
processos d’actualització de la informàtica del Sector.
També gestiona les incidències que puguin tenir els
usuaris i les usuàries, i fa el seguiment i control de les
empreses de manteniment respecte a les infraestructures
de la xarxa informàtica i de telefonia.
Du a terme la gestió de compres de material informàtic i
de telefonia del Sector.
Al Sector, a final de l’any 2007 hi havia:
• 212 Ordinadors Pentium IV; el 80 % d’aquests té un
processador a 3.000 MHz i la resta, a 1.700 MHz.
• 169 Equips destinats a ofimàtica tenen pantalla plana
de 17” mentre que els 43 que es fan servir per a
dibuixar són pantalles normals de 19 i 21”.
• Un total de 39 impressores en xarxa i 5 en xarxa local.
De les 39 en xarxa, n’hi ha 5 que són de tipus làser a
color A-3 i 7 que són d’injecció amb tinta a color A-3.
Les 27 restants son de tipus làser en blanc i negre A-4
per ofimàtica i atenció al públic.
• 7
Plotters
a color (3 de format D-3 y 4, D-0).
• 7 Escànners (6 de format D-4 y 1, D-3).
SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES
Les característiques i l’abast dels projectes urbanístics sobre els quals es desenvolupa
la tasca de comunicació i informació als ciutadans i les ciutadanes, com també les
noves fites respecte als processos de participació ciutadana endegats des del Sector
d’Urbanisme i Infraestructures els darrers anys, requerien revisar els continguts i les
funcions del Departament de Comunicació i Qualitat, creat l’any 2000.
D’aquesta manera, amb la remodelació de l’organigrama del Sector es va proposar la
creació d’una nova Direcció de Participació i Comunicació del Sector d’Urbanisme i
Infraestructures amb capacitat per a gestionar amb eficàcia les actuacions derivades de
la comunicació i la participació ciutadana en els projectes urbanístics.
La creació d’aquesta Direcció està emmarcada per la voluntat que s’expressa en les
línies estratègiques municipals d’impulsar una nova forma de relació amb els ciutadans
i les ciutadanes, des de l’àmbit de l’urbanisme municipal, fent especial incidència en els
aspectes que tenen a veure amb la informació, la divulgació i la participació.
Joan Lluís Zafon i Celma,
Director de Participació i Comunicació
Direcció de Serveis
de Participació
i Comunicació
39
MEMÒRIA 2007 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES
