Anàlisi i interpretació segons districtes

Per tal de donar resposta al primer objectiu específic de la recerca, la informació recopilada a l’inventari s’ha classificat i estudiar segons els 10 districtes de la ciutat de Barcelona i també la ciutat a nivell global.

En l’Annex 2 (A.2.), s’adjunta un l’anàlisi gràfic que recull informació a nivell quantitatiu i qualitatiu. Per cada districte, aquestes fitxes mostren:

‣

percentatge de diferents tipus d’espai

‣

número d’espais per districte

‣

detalls de gestió i titularitat

‣

número d’espai segons àmbit

‣

anys que de mitjana han funcionat els espais

‣

relació dels espais i els plans estratègics

‣

breu conclusió de cada àrea geogràfica

S’hi troba també mapes d’estat de la qüestió actualment i també quan van fer-se els dos plans estratègics anteriors (1999, 2006) per tal d’observar i analitzar l’evolució i quines noves centralitats ha pres la cultura a la ciutat.

A continuació s’interpreta la informació recopilada de cada districte. Són les conclusions principals de tota la informació que es pot trobar a l’Annex 2.

‣

01. Ciutat Vella

És important començar destacant que el districte de Ciutat Vella és l’únic de tots els districtes de la ciutat que acull equipaments de totes les tipologies. Així, trobem des de dos grans auditoris (el Liceu i el Palau de la Música Catalana), múltiples museus, teatres i tot tipus d’equipaments de proximitat. No obstant, com en altres casos, la categoria més abundant és la d’espais d’arts escèniques, que representa el 25% dels equipaments, seguida de la d'espais de concerts (14%). Destaquen també els centres d’interpretació i d’interès patrimonial (10%) i els arxius i biblioteques patrimonials (9%), degut segurament a que és el territori i nucli històric de Barcelona.

Fig. 12: Tipologies d’espais culturals al districte de Ciutat Vella, 2022.

Font: Elaboració pròpia.

A nivell de gestió, els espais a Ciutat Vella són majoritàriament privats (41). Els públics (34), són en gran part des gestió directa (29). Són sobretot de titularitat municipal (35, ja que en aquesta categoria també hi entren els que són de gestió público-privada), tot que també n’hi ha d’entitats estatals (Arxiu de la Corona d’Aragó) o de la Generalitat (Biblioteca de Catalunya).

Ciutat Vella, també és un dels districtes amb més equipaments amb vocació de país (Liceu, CCCB, MACBA són els exemples més evidents) tot i que majoritàriament l’àmbit que més destaca és el de ciutat (75).

Actualment, el nombre d’equipaments entre els diferents barris del propi districte és prou homogeni —El Gòtic i el Raval amb 32 i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, 24

Ara bé, si observem l’evolució temporal en relació als plans estratègics culturals de la ciutat, veiem que l’any 1999 el Gòtic i el Raval estan bastant equilibrats, que al 2006 el barri on més incrementen és el Raval i que no és fins al 2021 que el Gòtic emergeix com a pol d'iniciatives culturals.

Amb aquesta mapificació, arribem a la conclusió que molts dels espais ja hi e r e n e n l a p r i m e r a p l a n i fi c a c i ó estratègica cultural, i també que la tendència de creixement al llarg dels anys ha estat homogènia si bé els de titularitat privada han obert i tancat més, com és habitual.

Al Raval és el barri on més perllonga l’activitat cultural dels espais, amb una mitjana de 57,6 anys i la mitjana al districte no dista massa, amb un 52, 5.

Fig. 13: Evolució d’equipaments Ciutat Vella, 1999, 2006, 2021.

Font: Elaboració pròpia.

1999

2006

2021

‣

02. Eixample

A l’Eixample predominen sobretot els espais d'arts escèniques amb un 24%.

Centres cívics (12%), biblioteques (12%), museus (10%) i centres d’interpretació i interès patrimonial (8%) són les altres tipologies amb major representació al districte.

A nivell de distribució d’aquests espais, s’observa com actualment hi ha equipaments culturals a tots els barris de l’Eixample (condició que no varia des del 1999). Allà on n’hi se n’hi acumulen més és a La Dreta de l’Eixample (18) amb museus, centres d’exposició, sales de cinema i edificis d’interès patrimonial. Un tret també a destacar, és que només en aquest barri hi ha quatre equipaments de país (el tercer barri de tot Barcelona després del Poble-sec i el Raval).

Fig. 14: Distribució dels equipaments culturals als barris de l’Eixample, 2022.

Font: Elaboració pròpia.

La major part dels espais són de titularitat privada (30) i l’Ajuntament n'és el titular de la majoria d’aquells que són públics (16). Alhora, a nivell de gestió, al districte hi ha un gran pes d’associacions i fundacions, així com també de societats limitades.

La gran majoria d’equipaments d'aquest districte ja estaven en funcionament en aprovar-se el primer pla estratègic cultural de la ciutat al 1999 (40). La xifra, en nombres absoluts, només ha augmentat

fins als 49, si bé és cert que hi ha hagut un flux d’obertura i tancament entre 1999 i 2022. De fet, la mitjana d'anys dels equipaments al districte és de 41.

S’observa, doncs, que molts dels equipaments inicien la seva activitat les primeres dècades del segle passat i ho fan al voltant dels eixos vials principals, com són Gran Via de les Corts Catalanes i el Passeig de Gràcia. De fet, al barri de Sant Antoni, més jove a nivell cultural, els espais culturals només porten de mitjana 31,2 anys funcionant.

‣

03. Sants-Montjuïc

Sants-Montjuïc té una multiplicitat de tipologies d’espais molt gran, malgrat a nivell quantitatiu els espais d’arts escèniques representen gairebé un terç de la iniciativa cultural del districte. Museus (19%), espais de concerts (13%) i centres cívics (13%) són els altres tipus d’espais amb més constància en aquest tros de ciutat.

Fig. 16: Tipologies d’espais culturals al districte i barris de Sants-Montjuïc, 2022.

Font: Elaboració pròpia.

Es destaca que hi ha dos barris —La Marina del Prat vermell i Sants-Badal— sense ni un sol equipament, mentre que El Poble-sec acumula tres quartes parts del total d’espais culturals. Els pocs equipaments repartits entre la resta de barris — Hostafrancs, La Bordeta, La Font de la Guatlla, La Marina del Port i Sants— són tots de proximitat i de titularitat municipal o bé propis del teixit associatiu (a excepció d'una sala de concerts, un cinema i un teatre). Aquests espais públics responen a una voluntat descentralitzadora de l’activitat cultural i fan que hi hagi un equilibri entre el tipus de gestió al districte (entre públic i privat). Aquesta lògica també es trasllada a nivell d’anys en funcionament: mentre que a Poble-sec la mitjana és gairebé de cinquanta anys (l’eix del Paral·lel és reconegut com al lloc predilecte dels teatres de la ciutat), aquesta xifra a la resta de barris només arriba a la meitat.

A mesura que avancen els plans estratègics, la iniciativa cultural es trasllada del Paral·lel cap a altres barris del districte, sempre amb el Poble-sec acumulant la majoria dels espais. Aquest barri, a més, és el barri amb més equipaments amb vocació de país de tota la ciutat, en especial es concentren a la muntanya de Montjuïc (museus com el MNAC, el Mercat de les Flors, el CaixaFòrum, entre d'altres).


‣

04. Les Corts

El districte de Les Corts, juntament amb el de Nou Barris, és el que menys nombre d’espais culturals té, amb només 14 equipaments. Una de les raons pel que fa als públics podria ser el reduït número de barris que té, només tres. El barri homònim de Les Corts és aquell que n’allotja més, el 60%. Els centres cívics (4) són els espais més comuns al districte.

Fig. 17: Tipologies d’espais culturals al districte de Les Corts, 2022.

Font: Elaboració pròpia.

Gairebé tots els espais actuals són públics i de titularitat municipal (10). Els quatre restants, privats, són molt diversos: dos museu (el del Futbol Club Barcelona i la Fundació Suñol), un ateneu i una sala de concerts.

Destaca no només que cap dels equipaments del districte sigui d’àmbit de país, sinó que de fet, la majoria tenen vocació de proximitat.

Analitzant el districte des d’una perspectiva temporal, no s’observen grans canvis dels del 1999 fins a l’actualitat. Certament hi ha espais que desapareixen, però són museus públics que en cap cas tanquen —les seves col·leccions no desapareixen—, sinó que s’ubiquen en altres espais. Es tracta dels museus de la ceràmica, de les arts decoratives i del tèxtil i d’indumentària que es traslladen al hub de les Glòries, al voltant del museu del Disseny.

Si descomptem el barri de Pedralbes en ser un espai d’interès patrimonial (on hi ha actualment només el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes), la mitjana d’anys de

‣

05. Sarrià-Sant Gervasi

La realitat del districte de Sarrià-Sant Gervasi és molt fragmentada. Si bé és cert que els centres cívics representen el 29% dels equipaments culturals del districte, la resta de tipologies es distribueixen de manera força equilibrada. Succeeix el mateix a nivell de barris, on s’observa una proporció similar entre els sis barris del districte.

Fig. 18: Tipus de gestió i titularitat d’espais culturals a Sarrià-Sant Gervasi, 2022.

Font: Elaboració pròpia.

Aquesta heterogeneïtat també es troba en el tipus de gestió i en la titularitat dels espais. Setze dels espais del districte són de titularitat pública (tots municipals a excepció d’un, la casa-museu de Joan Maragall, en què n’és titular la Generalitat de Catalunya). La seva gestió s’equilibra entre pública (7) i público-privada (9). Aquest darrer espai i el CosmoCaixa són els dos equipaments amb vocació de país que allotja Sarrià-Sant Gervasi. La resta es divideixen de manera equànime entre àmbit de ciutat i de proximitat.

Destaca com els equipaments del districte són en general força joves. Deixant a banda els barris Sant Gervasi-Galvany i Sarrià, la mitjana d'anys que fa que els espais estan oberts no supera el vint anys. Així doncs, s’observa clarament com el creixement d’espais a partir del pla del 2006 és considerable i la tendència es confirma al 2021. Amb els anys els espais culturals han anat ocupant en major grau la muntanya.

Fig. 19: Relació entre els espais culturals de Sarrià-Sant Gervasi i els plans estratègics.

Font: Elaboració pròpia.


‣

06. Gràcia

Al districte de Gràcia hi ha un total de 32 equipaments. Aquells amb major representativitat són espais d’arts escèniques i espais de concerts, ambdós amb el 22% del global. Els segueixen els centres d’interpretació i interès patrimonial i ateneus, amb el 13% i 10% respectivament.

A nivell d’equilibri entre els barris del districte, hi ha una evident desproporció: la Vila de Gràcia acull el 70% dels equipaments, mentre la resta de barris només en tenen 1 (El Coll) i 3 (El Camp d’en Grassot i Gràcia nova, La Salut i Vallcarca i els Penitents). A més, tot i que amb certes excepcions, aquests darrers són de titularitat pública, és a dir, la iniciativa privada no es belluga de La Vila de Gràcia.

Fig. 20: Evolució d’equipaments a Gràcia, 1999, 2006, 2021.

Font: Elaboració pròpia.

Més del 60% dels equipaments són privats (20) i la resta són de titularitat municipal (11) i d’un consorci o fundació (1). És en aquest districte, concretament a La Vila de Gràcia, on es troba l’únic espai de concerts de titularitat pública, el Tradicionàrius.

Si analitzem els espais en funció dels anys en què hi ha hagut planificació estratègica en matèria cultural, observem que des del 1999 al 2006, no s'obren massa espais i, en canvi, en desapareixen. I que no és fins al 2021 quan n’apareixen força més, val a dir que tots a La Vila de Gràcia. Mentrestant, els barris de muntanya es mostren indiferents.

A dia d’avui, els espais que han desaparegut són dos cinemes i dos teatres, a la part sud de La Vila de Gràcia (Cinema Casablanca, Cinema Arkadín, Teatre del Club Helena

ESPAIS CULTURALS A LA CIUTAT DE BARCELONA

© 2022 TomTom, © 2022 Microsoft Corporation,

© 2022 TomTom, © 2022 Microsoft Corporation, © OpenStreetMap© OpenStreetMap

BCN, accent de cultura (1999)

0 200

sí sí, però ≠ seu sí, però ≠ ús sí, però ≠ nom

Nous accents (2006)

0 100 200

sí no sí, però ≠ seu sí, però ≠ ús sí, però ≠ nom Tipus d'espais per districtes

Espais d'arts escèniques Sales de cinema Centres cívics (CCultutrals) Museus Ateneus (CCultutrals) Arxius i bilioteques patrimo… Centres d'interpretació i d'i… Biblioteques de Barcelona Espais d'exposició Fàbriques de creació i labo… Grans Auditoris Cases de la festa (CCultutra… Espais de concerts Ciutat Vella

Gràcia Horta-Guinardó L'Eixample Les Corts Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Sants-Montjuïc Sarrià-Sant Gervasi

Espais per barri

La Vila de

Gràcia La Salut Vallcarca i els Penitents El Camp

d'en Grass… El Coll

Fem Cultura, Drets Culturals (2021)

0 100 200

sí

no

ESPAIS CULTURALS A LA CIUTAT DE BARCELONA

© 2022 TomTom, © 2022 Microsoft Corporation,

© 2022 TomTom, © 2022 Microsoft Corporation, © OpenStreetMap© OpenStreetMap

BCN, accent de cultura (1999)

0 100 200

sí no sí, però ≠ seu sí, però ≠ ús sí, però ≠ nom

Nous accents (2006)

0 200

sí sí, però ≠ seu

sí, però ≠ ús

sí, però ≠ nom Tipus d'espais per districtes

Espais d'arts escèniques Centres cívics (CCultutrals) Museus Sales de cinema Ateneus (CCultutrals) Arxius i bilioteques patrimo… Biblioteques de Barcelona Centres d'interpretació i d'i… Espais d'exposició Fàbriques de creació i labo… Cases de la festa (CCultutra… Grans Auditoris Espais de concerts Ciutat Vella

Gràcia Horta-Guinardó L'Eixample Les Corts Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Sants-Montjuïc Sarrià-Sant Gervasi

Espais per barri

La Vila de

Gràcia La Salut Vallcarca i els Penitents El Camp

d'en Grass… El Coll

Fem Cultura, Drets Culturals (2021)

0 200

sí

no

ESPAIS CULTURALS A LA CIUTAT DE BARCELONA

© 2022 TomTom, © 2022 Microsoft Corporation,

© 2022 TomTom, © 2022 Microsoft Corporation, © OpenStreetMap© OpenStreetMap

BCN, accent de cultura (1999)

0 100 200

sí no

* sí, però ≠ seu sí, però ≠ nom sí, però ≠ ús

Nous accents (2006)

0 200

sí no

* sí, però ≠ seu sí, però ≠ nom sí, però ≠ ús Tipus d'espais per districtes

Centres cívics (CCultutrals) Espais d'arts escèniques Espais de concerts Museus Biblioteques de Barcelona Centres d'interpretació i d'i… Ateneus (CCultutrals) Arxius i bilioteques patrimo… Sales de cinema Espais d'exposició Fàbriques de creació i labo… Cases de la festa (CCultutra… Grans Auditoris Ciutat Vella

Gràcia Horta-Guinardó L'Eixample Les Corts Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Sants-Montjuïc Sarrià-Sant Gervasi

Espais per barri

La Vila de

Gràcia El Camp

d'en Grass… La Salut Vallcarca i els Penitents El Coll

Fem Cultura, Drets Culturals (2021)

0 200 400

sí

* no

1999 2006 2021

‣

07. Horta-Guinardó

Horta-Guinardó és un dels districtes amb menys diversitat en la tipologia d’equipaments. En grans xifres, el 29% són centres cívics i el 23% biblioteques. De fet, la gran majoria d’espais culturals del districte són de proximitat i de titularitat pública i, específicament, municipal. Això ens indica que no és una zona de la ciutat on s’hi inverteixi des de l'àmbit privat, sinó que la voluntat cultural és pública o associativa.

Fig. 21: Tipologies d’espais culturals al districte d’Horta-Guinardó, 2022.

Font: Elaboració pròpia.

Horta és amb diferència el barri amb més espais culturals en ús des del 1999, si bé cada vegada han aparegut nou espais a més barris del districte. Tot i així, dels onze barris, tres no tenen cap tipus d'equipament (La Font d’en Fargues, La Vall d’Hebron i La Clota).

El gran gruix d'espais culturals d’Horta-Guinardó ja estaven en funcionament l’any 1999 i durant els darrers plans estratègics (2006 i 2021) no s'ha vist un gran creixement ni decreixement en cap dels seus barris. Per aquest motiu, és elevat el nombre d’anys que aquests espais porten oberts. De fet, de mitjana porten més de cinquanta anys funcionant al districte. No obstant, el barri de Can Baró és l’excepció en què la mitjana es situa només als 11 anys; com també ho és en sentit contrari Horta, barri que gaudeix d’un gran teixit associatiu arrelat des de fa molts anys que situa a 87,3 els anys de mitjana que els seus equipaments estan en funcionament (Lluïsos d’Horta, Foment Hortenc i Ateneu Hortenc).

‣

08. Nou Barris

El districte de Nou Barris és, juntament amb Les Corts, el districte amb menys iniciativa d’espais culturals de Barcelona.

A excepció de dos espais (Cinesa Som Multiespai i el MUHBA Casa de l’Aigua) tots són de proximitat i de titularitat pública. És a dir, hi ha una clara voluntat de l’Ajuntament de fer-hi arribar cultura, des d’una vessant d’equilibri territorial i comunitari, per bé que la iniciativa privada no ho considera oportú.

Fig. 22: Tipologies d’espais culturals al districte de Nou Barris, 2022.

Font: Elaboració pròpia.

Així doncs, observem com hi ha força proporció d'equipaments entre els barris per bé que no és un fet positiu ja que el nombre d’equipaments per barri és molt baix. Dels tretze barris del districte, quatre tenen 2 equipaments, la resta només 1 i 3 barris no tenen ni un sol equipament (Vallbona, La Prosperitat i Can Peguera).

De mitjana, els espais culturals de Nou Barris porten només 28,4 anys. Una xifra molt baixa en comparació a la resta de la ciutat. Si observem quina evolució han tingut respecte la planificació en la matèria observem com al 1999 només hi havia la meitat dels equipaments a tot el districte que funcionessin, que al 2006 hi va haver un lleuger increment (2 espais) i que al 2021 ja s’observa com n’hi ha 14 oberts. És dels pocs districtes on els espais no han sofert canvis de localització, de gestió, de nom o d’ús

‣

09. Sant Andreu

Sant Andreu és un dels districtes amb més diversitat d’espais a nivell tipològic.

Així, només manca al districte museus, grans auditoris (de fet, només dos districtes en tenen) i espais de concerts.

Fig. 23: Tipus de gestió dels espais culturals al districte de Sant Andreu, 2022.

Font: Elaboració pròpia.

Al districte, el tipus d’equipament més abundant són els centres cívics (26%), seguits de biblioteques (15%). Com s’ha vist a la majoria de barris perifèrics, la iniciativa és majoritàriament pública. D'aquesta manera, vint-i-un dels vint-i-set espais són de titularitat municipal i són alhora equipaments de proximitat. Ara bé, malgrat els equipaments siguin públics, és bastant notòria la gestió indirecta d’aquests: 4 són per consorcis o fundacions amb presència de les administracions públiques, 8 són concessions o cessions d’ús i 2 de gestió cívica.

El barri on es concentren la majoria d’espais, de manera molt destacada, és el nucli antic, és a dir, Sant Andreu, amb 13 espais mentre que a la resta de barris n’hi ha 1, 2 o 4.

Si es fa el mateix anàlisi des d'una perspectiva d’evolució temporal es constata que el canvi es produeix sobretot a partir del 2006: Sant Andreu sempre encapçala la llista de barris amb més espais culturals mentre que La Sagrera i El Bon Pastor van alternant-se la segona i tercera posició. Aquests tres barris, juntament amb La Trinitat Vella i El Congrés i els Indians, són els barris on fins al 2006 hi han equipaments. És llavors, quan se n’obren de nous a la resta de barris del districte.

Fig. 24: Espais culturals als barris de Sant Andreu, 2022.

Font: Elaboració pròpia.


‣

10. Sant Martí

Per últim, analitzem Sant Martí. Aquest districte, a excepció de Grans Auditoris, té totes les tipologies d’espais que s'han registrat en aquesta investigació. A més, els té en una proporció força equilibrada entre ells. D’aquesta manera, malgrat els espais de concert siguin aquells més representatius del districte amb el 19% del total, biblioteques (14%), ateneus (12%), centres cívics (12%) i fàbriques de creació (10%) els segueixen de ben a prop.

Fig. 25: Tipologies d’espais culturals al districte de Sant Martí, 2022.

Font: Elaboració pròpia.

A nivell de gestió i titularitat, l’equilibri entre públic i privat és al 50%. Destaca que tots els espais públics, són municipals: la intenció de l’administració local per avançar cap aquella zona de la ciutat és notòria.

Els barris on hi ha menys equipaments són els perifèrics. De fet, actualment l’activitat cultural es concentra sobretot al Poblenou, El Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica i el Clot. Ara bé si analitzem quants anys han estat oberts aquests espais, així com l’evolució temporal en relació als plans estratègics, veurem com El Poblenou, El Clot i Sant Martí són els barris amb equipaments més longeus, amb aproximadament 57, 72 i 61 anys respectivament (el teixit associatiu hi és prou fort). En canvi, el Parc i la Llacuna o la Vila Olímpica, amb molts espais actualment, tenen mitjanes d’anys molt baixes (14 i 26 anys respectivament). Tot això ens indica que, si bé ja hi havien equipament al 1999, no és fins al període entre el segon i tercer pla estratègic que hi ha

In document Evolució d’espais i iniciatives culturals a la ciutat de Barcelona: factors generadors de desigualtats territorials en l’exercici dels drets culturals (página 64-80)