Comunicació assertiva

L’assertivitat és l’habilitat que ens permet expressar els sentiments, les opinions i els pensaments en el moment oportú respectant els drets dels altres a fer el mateix. Els nostres drets s’acaben on comencen els dels altres.

La diferència entre l’assertivitat i els altres estils està a la taula següent:

ESTIL ASSERTIU PASSIU AGRESSIU MANIPULADOR

Creences “Sóc igual als altres. Tinc drets i deures. Tinc dret a expressar els meus

sentiments i pensaments.

Tinc dret a equivocar-me.

Tinc dret a ser autònom i que les meves idees no coincideixin amb les dels altres”.

“Sóc inferior als altres. Tinc només

obligacions. M’he d’adequar a les demandes dels altres. Els meus sentiments i pensaments són menys

importants. No em mereixo... No tinc dret a...”

“Sóc superior als altres.

Només tinc drets.

Els altres s’han d’adequar a les meves

demandes.

Els meus sentiments i pensaments són més importants.

Jo tinc dret a...

Només jo puc...”

“No es pot confiar en els altres.

T’impedeixen aconseguir el que vols si ho saben...”

Objectius “Negociar i arribar a acords de forma

sincera; així, tots hi sortim

guanyant”.

“Evitar conflictes, renunciant als propis drets”.

“Guanyar sempre, ja que la vida és lluita”.

“...que ningú conegui el que vull”.

Causes Normalment, aprenentatge durant la vida.

Pares autoritaris o sobre

protectors. Poc afecte rebut.

Violència física o psíquica a la infància.

La seva família no s’expressava de forma

oberta.

Compor- tament

Són persones que defensen els

Els desitjos dels altres són primer

Són persones que defensen

Aparenten negociar i

seus drets i expressen opinions respectant les dels altres.

Contacte visual, parla fluida, gestos ferms, mans relaxades, somriure

freqüent

“Sento...” “Vull ...” “Què et sembla si...”

que els propis.

To de veu i mirada baixes, dubtes, mans nervioses, somriure forçat.

“Potser...”. “No vull molestar- te...”.

”T’importaria...”

els seus drets sense respectar els dels altres.

Mirada fixa, to de veu alt, no respecten les distàncies, gestos d’amenaça.

“Has de fer...

sinó...”

escoltar, però manipulen.

Conse- qüències

Són persones que resolen problemes.

Usen l’escolta activa.

Estan a gust amb els altres.

Bona autoestima.

Se senten

satisfetes amb si mateixes i són optimistes.

Diuen no quan cal, sense culpabilitat.

Fan crítiques constructives.

Indefensió apresa, frustració,

depressió, baixa autoestima.

Soledat. No estan a gust amb els altres.

Són persones incapaces de dir no sense

culpabilitat.

Se senten enfadades.

Si reben crítiques la seva

autoestima s’enfonsa.

Conflictes interpersonals.

No escolten els altres.

Soledat.

Són persones que se senten tenses.

Diuen no de forma rotunda.

No accepten les crítiques. Fan crítiques no constructives.

Fingeixen renunciar a molt pels altres.

Critiquen de forma

encoberta.

No accepten les crítiques.

Reacció en els altres

Respecte i estima com a persones, pel fet de ser sinceres.

Compassió inicial.

Amb el temps indiferència o abús.

Por, irritabilitat, ganes de lluita.

Simpatia inicial i refús

posterior.

L’assertivitat és una tècnica que s’usa tot sovint associada a la teràpia de resolució de problemes (García-Campayo, 2006). Com a eina aïllada és útil per millorar el benestar en les relacions interpersonals, tant en el medi laboral com en el familiar (Bupa, 2008).

En l’annex 10, hi ha diverses pautes per millorar l’assertivitat.

2.3 Teràpia cognitiva

La teràpia cognitiva forma part de la teoria que la felicitat o la tristesa no són conseqüència dels esdeveniments que vivim, sinó dels pensaments que tenim sobre ells. Si el nostre diàleg intern conté idees positives, viurem sentiments i conductes agradables; en canvi, si els nostres pensaments són negatius, també ho seran les nostres emocions i accions. Aquesta teràpia té com a objectiu canviar els pensaments automàtics (que són irracionals, irreals) per cognicions alternatives, més racionals. Aquesta teràpia cognitiva trenca el cercle viciós que s’estableix de forma ordinària entre les emocions i els pensaments (emocions negatives → més pensaments negatius → més

emocions negatives → ...); aquest cercle ens fa pensar de forma cada vegada més distorsionada.

Aquesta teràpia està indicada en:

¾ Quadres d’ansietat i de depressió. La teràpia cognitiva i conductual, basada en materials d’Internet, s’ha mostrat efectiva en les metanàlisis (Spek, 2007).

¾ Depressió major unipolar (Oei, 2008).

¾ L’ansietat generalitzada, el trastorn d’angoixa i tots els quadres

depressius, no relacionats amb conflictes solucionables (Clark, 1997).

¾ Dol complicat: la teràpia cognitiva és més efectiva que la teràpia de suport (Boelen, 2007).

¾ Diverses psicosis en joves (Barton, 2009).

¾ Prevenció del malestar psicològic en persones sanes.

Aquesta teràpia requereix que la o el pacient estigui disposat a treballar entre visita i visita. Consisteix en què escrigui (vg. el full de l'annex 11): la teràpia es basa a escriure el que es viu. El fet d’escriure ens permet distanciar-nos

dels pensaments automàtics i ens facilita rebatre’ls.

Les visites de la teràpia en format breu són:

1a visita. El o la professional informa sobre la teràpia. Si el pacient reuneix criteris per ser inclòs a la teràpia, se li ofereix fer una tasca a casa: quan visqui alguna emoció negativa, cal que anoti el dia, l'hora, la situació i els fets (reals o imaginaris), el tipus i la intensitat de l’emoció i el pensament automàtic associat, abans o durant l’emoció. Convé escriure-ho el mateix dia.

2a visita. Es valora la feina feta. El o la pacient rebrà informació de com emplenar les altres caselles de la taula. Com a treball per al proper dia, ha de fer la descripció detallada de tots els ítems restants de la taula.

3a visita. Es valora si la teràpia és efectiva: ho serà si la intensitat dels

sentiments va disminuint i si la credibilitat dels pensaments alternatius supera els de tipus automàtic.