Ensenyament no universitari

5.1.1. Introducció i metodologia

En aquest apartat es valora l’aportació al VAB de l’esport a Catalunya del sector de l’educació esportiva dins dels ensenyaments no universitaris, tant els de caire públic com els privats (concertats o no).⁷⁰ Cal notar que el pes del sector públic és bastant superior al del privat, en valoració econòmica i en nombre de professors i professores.

El professorat d’educació física de l’ensenyament no universitari es troba en les etapes següents:

• Educació infantil i primària.

• Educació especial.

• Educació secundària (amb secundària obligatòria, batxillerat i formació professional).

• Ensenyaments d’esport: formen part dels ensenyaments de règim especial (inclouen els artístics, musicals i esportius), i condueixen a les titulacions de tècnic/a d’esport i tècnic/a superior d’esport.

La valoració econòmica de l’educació esportiva en l’ensenyament no universitari a Catalunya s’ha calculat a partir de la remuneració del professorat d’educació física, plantejament que és l’adequat quan es vol mesurar el valor afegit brut. ⁷¹ Així, es considera que el VAB que genera aquest productor característic es deriva de les retribucions salarials brutes que reben el total de mestres, professors i professores d’educació física, més les cotitzacions al règim general de la Seguretat Social que fa l’empresa per compte de la persona treballadora. Com que aquestes no s’obtenen de les dades salarials ofi cials dels treballadors i treballadores, s’han hagut de considerar de manera addicional.

Les dades de mestres d’educació física d’infantil, primària i educació especial i el professorat d’ensenyaments d’esport provenen de la secció d’estadística de la pàgina web del Departament d’Educació, mentre que el nombre de professors i professores d’educació física de secundària s’ha obtingut de l’Observatori Català de l’Esport. Per a l’educació primària, especial i d’esport, es disposa de la dada ofi cial sobre professorat en el sector públic i en el sector privat, que s’ha aplicat en fer el càlcul de l’estimació anual. En el cas de l’ensenyament secundari només es disposa de la xifra total, sense separar el públic del privat, per la qual cosa, i per poder separar l’aportació d’ambdós sectors, s’ha aplicat al total de professorat de secundària la mateixa proporció entre públic i privat que hi ha a la primària, que se situa al voltant del 70-30 %.

Les dades del nombre de professors i professores es presenten per curs escolar, però per tal de tenir una dada correcta del VAB generat per l’ensenyament no universitari en esport cal tenir les dades de l’any natural. Així, per obtenir nombre de professors i professores de l’any 2006 es fan servir les dades de

70 Aquest apartat no inclou les activitats esportives extraescolars perquè, com que formen part de les funcions dels consells esportius, ja s’han valorat anteriorment.

71 Tot i que s’ha de tenir en compte que queda sense comptabilitzar l’excedent brut d’explotació atribuïble al sector privat. La mateixa metodologia és la utilitzada en el cas d’Andalusia (Otero, 2002).

professorat dels cursos 2005-2006 i 2006-2007, a les quals s’aplica el factor de conversió següent ⁷²:

Professorat any (t) = 3/4 Professorat curs (t – 1/t) + 1/4 Professorat curs (t/t + 1) Les retribucions salarials brutes del professorat del sector públic s’han obtingut del web del Departament d’Educació, corresponen a l’1 de gener de 2006 i de 2007 i són mensuals. Com que aquestes retribucions inclouen els diferents complements i les pagues extraordinàries, l’estimació anual s’ha fet per 12 mensualitats.

Les retribucions salarials brutes del professorat del sector privat s’han obtingut del Diari Ofi cial de la Generalitat de Catalunya.⁷³ En aquest cas, l’estimació anual s’ha fet per 14 mensualitats, ja que el sou mensual no incloïa les pagues extraordinàries. Com que no es disposa del nombre de professors i professores a l’escola concertada i privada, s’ha fet una mitjana dels sous d’ambdues tipologies de professorat.

Tant per al sector públic com per al privat, les retribucions anuals del professorat d’educació especial s’han equiparat a les de primària, mentre que les del professorat d’ensenyaments d’esport s’han equiparat a les de secundària.

El càlcul de les cotitzacions al règim general de la Seguretat Social s’ha fet a partir de dades reals de contractes dels anys 2006 i 2007. Així, s’ha utilitzat el pes que el pagament fet per l’empresa a la Seguretat Social té sobre el cost total dels treballadors que és, com a mínim, del 31,6 % per a un contracte indefi nit a jornada completa. Aquest pes s’ha aplicat igual a les retribucions del professorat de cada categoria, la qual cosa pot comportar una petita infravaloració si es té en compte que alguns dels professors i professores d’esports comptabilitzats poden tenir altres tipus de contracte.

72 Fórmula extreta del Ministeri de Cultura (2006).

73 Conveni col·lectiu de treball per al sector de l’ensenyament privat de Catalunya (DOGC núm. 5139 de 27 de maig de 2008).

5.1.2. Resultats anys 2006 i 2007

L’any 2006 les retribucions salarials de l’educació esportiva en l’ensenyament no universitari a Catalunya van ser de 142 milions d’euros, el 71,3 % dels quals corresponien al sector públic i el 28,7 % restant al sector privat. Aquests percentatges passen a ser del 66,4 % i del 33,6 %, respectivament, en el cas del professorat, com a conseqüència de la menor retribució salarial anual del professorat de l’ensenyament privat. La distribució entre ensenyament públic i privat el 2007 és pràcticament la mateixa, ja que els pesos d’un i altre sobre el total no canvien massa. La valoració econòmica, en canvi, sí que canvia, ja que augmenta un 19,2 %, fi ns als 169 milions d’euros, fet que és conseqüència de l’augment tant del professorat com de les retribucions (taula 5.1).

Taula 5.1: DADES ECONÒMIQUES

D’altra banda, cal assenyalar que la part més important del valor afegit d’aquest productor característic correspon a l’educació infantil i primària (pública i privada), que suposa el 62,8 % del total el 2006 i el 64,7 % el 2007, mentre que el pes de la secundària és del 30,6 % i del 27,9 % respectivament (gràfi c 5.1).

Si es consideren els dos sectors institucionals separadament, s’observa com dins del privat el pes dels ensenyaments de règim especial és més alt que en el cas del públic, mentre que els pesos de l’educació primària i de la secundària són similars.

Taula 5.1: DADES ECONÒMIQUES

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació.

Font: elaboració pròpia.

Gràfic 5.1: PES DEL VAB SOBRE EL TOTAL PER TIPUS D’ENSENYAMENT (%)