ESTRUCTURA DEL TEIXIT PRODUCTIU DE CATALUNYA

CAPITOL V

EVOLUCIÓ I ESTRUCTURA DEL TEIXIT PRODUCTIU DE

V . I. I n t r o d u c c í ó

El d e s e n v o l u p a m e n t del c a p í t o l segon va plantejar c o m un deis seus o b j e c t i u s l'estudi de l ' e s t r u c t u r a p r o d u c t i v a d e C a t a l u n y a i la seva e v o l u c i ó al llarg de les q u a t r e ú l t i m e s décades, des de la p e r s p e c t i v a de les grans activitats e c o n ó m i q u e s - a g r i c u l t u r a , i n d ú s t r i a , c o n s - t r u c c i ó i s e r v é i s - El c o n t i n g u t del p r e s e n t capítol aspira a p r o - gressar en el c o n e i x e m e n t d'aquesta e s t r u c t u r a , t o t a p r o f u n d i n t en l'análisi de cadascun deis s e c t o r s a p a r t i r d'una m a j o r d e s a g r e g a d o d e les activitats p r o d u c t i v e s q u e els i n t e g r e n . A m b aquesta i n t e n - c i ó , l'apartat segon - s o t a el t í t o l teixit product/u r e g i o n a l - s e r v e i x de base p e r a un e s t u d i més detallat de Vagricultura, la indústria i els servéis regionals, q u e s ' a b o r d a p o s t e r i o r m e n t , ais apartats t e r c e r , q u a r t i c i n q u é , r e s p e c t i v a m e n t . En l ' ú l t i m a p a r t a t es fan algunes r e f e r é n c i e s al paper del sector públic c o m a agent q u e c o n d i c i o n a el c r e i x e m e n t e c o n ó m i c .

V . 2 . E l t e i x i t p r o d u c t i u r e g i o n a l

R e p r e n e n t algunes c o n c l u s i o n s del capítol segon, l ' e s t r u c t u r a p r o - d u c t i v a catalana m o s t r a a p a r t i r deis anys c i n q u a n t a una t e n d e n c i a a la r e d u c c i ó en t e r m e s reals del pes de la p r o d ú c e l o agraria, a l h o r a q u e s ' i n c r e m e n t a la i m p o r t a n c i a d e la p r o d ú c e l o de m a n u f a c t u r e s i es m a n t é la p a r t i c i p a c i ó de la c o n s t r u c c i ó . Per la seva banda, el pes deis servéis a r r i b a fins i t o t a baixar l l e u g e r a m e n t . P o d r í e m a r r i b a r a d i f e r e n t s c o n c l u s i o n s si realitzéssim els cáleuls p e r t i n e n t s en pessetes c o r r e n t s ; en a q u e s t cas, o b s e r v a r í e m un i n c r e m e n t de la p a r t i c i p a c i ó deis servéis, q u e r e s p o n a un f e n o m e n e s t r i c t a m e n t

| 66 Capitalització i creixement de l'economia catalana 1955-1995

n o m i n a l d e r i v a t d e la m a j o r t a x a a qué t r a d i c l o n a l m e n t han c r e s c u t els p r e u s de les activitats t e r c i a r l e s , c o n s e q ü é n c i a , e n t r e altres f a c t o r s , del m e n o r r i t m e a m b q u é han i n c o r p o r a t p r o g r é s t é c n i c a la seva f u n c i ó de p r o d u c c i ó . La d i s t r i b u c i ó deis r e c u r s o s p r o d u c t i u s a la C a t a l u n y a deis anys n o r a n t a es c a r a c t e r i t z a p e r una n o t a b l e especialització d e la r e g i ó en activitats m a n u f a c t u r e r e s - é s a d i r , la seva p a r t i c i p a c i ó en la p r o d u c c i ó agregada regional s u p e r a la q u e p o s s e e i x e n en el c o n j u n t d e l ' e c o n o m i a e s p a n y o l a - i una desespe- cialització, t a m b é d'una m a g n i t u d i m p o r t a n t , en les activitats agráries. T a n m a t e i x , aquests e r e n ja els t r e t s básics de l'especia- lització p r o d u c t i v a catalana a la década deis seixanta.

La i n f o r m a c i ó p r o p o r c i o n a d a p e r la publicació Rento Nacional de España y su Distribución Provincial, BBV, p e r m e t un t r a c t a m e n t més detallat de l ' e s t r u c t u r a p r o d u c t i v a catalana p e r al p e r í o d e 1983-93.

L'análisi deis índexs regionals d'especialització p r o d u c t i v a a m b una desagregació de 2 4 activitats n o ens d u u a cap c o n c l u s i ó q u e n o fos previsible després d ' h a v e r e s t u d i a t l'especialització p e r ais q u a - t r e grans s e c t o r s . A i x í , el 1993 t o t s els índexs p e r a les activitats p r i m a r l e s assoleixen v a l o r s o s t e n s i b l e m e n t p e r s o t a de 100, r e f l e x d'una clara desespecialització, m e n t r e q u e p e r a la m a j o r i a d e les activitats m a n u f a c t u r e r e s els índexs són s u p e r i o r s a 100 - m o s t r a n t una situació d ' e s p e c i a l i t z a c i ó - , sent els v a l o r s més elevats els c o - r r e s p o n e n t s a la i n d ú s t r i a q u í m i c a , t é x t i l s , c u i r i cal?at, la p r o d u c c i ó de c a u t x ú , plástics i les seves m a n u f a c t u r e s o paper, articles d e p a p e r i i m p r e s s i ó - q u a d r e V . I - . La p o s i c i ó de desespecialització q u e a nivell agregat m o s t r a la r e g i ó en activitats d e servéis r e s p o n a una situació l l e u g e r a m e n t dual, en q u é C a t a l u n y a es t r o b a espe- cialitzada en la m a j o r p a r t deis servéis destinats a la venda, p e r o desespecialitzada en la p r o d u c c i ó de servéis públics.

C o m p a r a n t els índexs e s m e n t a t s p e r a 1993 a m b els o b t i n g u t s una década abans, n o s'hi o b s e r v e n canvis i m p o r t a n t s , la qual cosa p o d r í a resultar, fins a un c e r t p u n t , p r e v i s i b l e , atésel p o c t e m p s t r a n s c o r r e g u t . En qualsevol cas, i si haguéssim de destacar algún f e t , aquest seria una t e n d é n c i a a l'augment deis índexs d'especia- lització en aquelles p r o d u c c i o n s m a n u f a c t u r e r e s q u e ja p a r t i e n d'una situació d'especialització positiva el 1983, r e f l e c t i n t un p r o c é s de progressiva c o n c e n t r a c i ó regional d e la p r o d u c c i ó d e d e t e r m i - nats s e c t o r s a escala espanyola. El cálcul deis índexs d'especialitza- c i ó regional u t i l i t z a n t c o m a variable d e r e f e r é n c i a la d i s t r i b u c i ó s e c t o r i a l de l ' o c u p a c i ó - q u a d r e V . 2 - n o fa res més q u e r e f o r j a r les c o n c l u s i o n s a n t e r i o r s .

Evolució i estructura del teixit productiu de Catalunya

67

Q U A D R E V . I

E s t r u c t u r a r e g i o n a l d e i a p r o d u c c i ó

1 9 8 3

P e r c e n - t a t g e

I n d e x d ' e s p e c i a l i t -

z a c i ó E s p a n y a = I 0 0

1 9 9 3

P e r c e n - t a t g e

í n d e x d ' e s p e c i a -

l i t z a c i ó E s p a n y a = I O O

C A T A L U N Y A A g r i c u l t u r a Pesca

P r o d u c t e s energétics i aigua H i ñ e r a i s i metalls

H i ñ e r a i s i p r o d u c t e s n o metál lics . . P r o d u c t e s químics

P r o d u c t e s metál lics i m a q u i n á r i a . . . H a t e r i a l de t r a n s p o r t

P r o d u c t e s alimentaris, begudes i tabac T é x t i l s , c u i r i cal^at

Paper, articles de paper i impressió Fusta, s u r o i mobles de fusta C a u t x ú , plástic i altres m a n u f a c t u r e s . C o n s t r u c c i ó i enginyeria

R e c u p e r a c i ó i reparacions Servéis comerciáis H o s t a l e r i a i restaurants T r a n s p o r t s i c o m u n i c a c i o n s C r é d i t i assegurances L l o g u e r d ' i m m o b l e s Ensenyament ¡ sanitat privats A l t r e s servéis p e r a la v e n d a Servel d o m é s t i c

Servéis públics

100,00 2,48 0,23 4,01 0,29 2,08 3,68 7,02 1,81 4,32 6,76 2,33 1,13 2,51 4,62 3,87 12,71 4,37 6,47 5,44 5,49 3,86 6,22 0,88 7,40

42,59 34,48 120,99 19,45 102,47 192,20 129,41 100,38 108,96 192,60 157,95 9 4 , 3 7 162,47 74,51 109,56 105,27 82,27 88,34 107,96 104,19 110,36 96,90 90,09 72,58

100,00 1,84 0,16 3,54 0,24 1,26 3,01 5,94 1,57 3,65 3,60 2,26 0,82 1,57 7,18 2,66 14,09 6,09 6,30 7,31 6,02 2,25 8,49 1,29 8,86

40,01 36,24 91,73 4 0 , 8 2 89,35 2 0 4 , 0 2 144,82 121,69 101,18 203,26 160,30 97,05 165,34 92,66 107,90 107,11 8 9 , 2 9 9 7 , 1 9 106,03 104,60 115,61 109,61 104,04 66,16 f O N 7 : Vegeu a p é n d i x I.

V.2.1. E s t r u c t u r a p r o d u c t i v a i i n t e r c a n v i s a m b ¡ ' e x t e r i o r

C a t a l u n y a ha d e s t a c a t des deis orígens de la seva i n d u s t r i a l i t z a c i ó i les t r a n s f o r m a c i o n s e c o n ó m i q u e s q u e la p r e c e d e i x e n , p e r una m a j o r o b e r t u r a d e la seva e c o n o m í a ais m e r c a t s e x t e r i o r s .

Ja al segle X I X , segons a f i r m a el p r o f e s s o r Leandro Prados a la seva o b r a Comercio exterior y crecimiento económico en España, 1 8 2 6 -

1 9 1 3 : tendencias a largo plazo (Banco d e España. M a d r i d , 1982), els s e c t o r s e x p o r t a d o r s a Espanya es c a r a c t e r l t z a v e n p e r ser més p e r m e a b l e s al p r o g r é s t é c n i c i p e r una p r o d u c t i v í t a t q u e superava la d'altres activitats més o r i e n t a d e s al m e r c a t I n t e r i o r . T o t i q u e el g r a u d ' o b e r t u r a global d e l ' e c o n o m i a espanyola al segle passat e r a r e d u i t en c o m p a r a d o a m b el d'altres e c o n o m i e s c o m l'anglesa o la francesa, sí s ' o b s e r v a una r e g u l a r í t a t e m p í r i c a e n t r e el c r e i x e - m e n t de les r e g i o n s i la seva m a j o r o m e n o r v o c a c i ó e x p o r t a d o r a ; així, el País Base, la C o m u n i t a t Valenciana o C a t a l u n y a , t o t e s elles m a r c a d a m e n t e x p o r t a d o r e s , c r e i x e n significativament p e r d a m u n t de la mitjana espanyola.

| 68 Capitalització i creixement de ¡'economía catalana 1955-1995

Q U A D R E V . 2

E s t r u c t u r a r e g i o n a l d e T o c u p a c í ó

1 9 8 3

P e r c e n - t a t g e

C A T A L U N Y A A g r i c u l t u r a Pesca

P r o d u c t e s energétics i aigua H i ñ e r a i s i metalls

Minerals i p r o d u c t e s n o metál lics . . P r o d u c t e s químics

P r o d u c t e s metál-lics I maquinária . . . Material de t r a n s p o r t

P r o d u c t e s alimentaris, begudes i tabac T é x t l l s , c u i r i cal?at

Paper, articles de paper i impressió . Fusta, s u r o i m o b l e s de fusta C a u t x ú , plástic i altres m a n u f a c t u r e s . C o n s t r u c c i ó i enginyeria

R e c u p e r a d o i reparacions Servéis c o m e r c i á i s H o s t a l e r i a i restaurants T r a n s p o r t s i c o m u n i c a c i o n s C r é d i t i assegurances L l o g u e r d ' i m m o b l e s Ensenyament i sanitat privats A l t r e s servéis p e r a la venda Servei d o m é s t i c

Servéis públics

100,00 5,91 0,31 1,19 0,27 2,01 2,94 7,88 2,30 3,42 8,69 2,32 1,99 2,20 7,64 2,82 14,61 4,29 5,28 3,53 0,16 3,33 4,69 3,25 8,96

í n d e x d ' e s p e c i a -

l i t z a c i ó E s p a n y a = I 0 0

36,62 4 0 , 6 2 82,61 27,02 107,41 2 1 9 , 8 9 156,90 122,50 101,79 2 0 4 , 7 6 183,19 107,31 176,60 94,64 I 19,59 I 14,81 87,25 95,11 I 19,98 175,04 I 15,73 103,68

8 9 , 6 7 82,16

1 9 9 3

P e r c e n - t a t g e

100,00 3,02 0,29 0,77 0,24 1,09 2,76 6,63 1,90 3,35 6,06 2,11 1,48 1,68 8,12 2,19 16,24 6,23 5,86 3,43 0,11 2,16 8,30 4,25 11,72

I n d e x d ' e s p e c i a -

l i t z a c i ó E s p a n y a = I 0 0

34,22 39,12 76,19 45,79 92,19 2 2 1 , 6 7 151,31 139,56 101,18 189,67 161,24 9 5 , 4 7 165,22 94,24 112,10 108,95 91,77 101,24 113,93 187,60 I 18,40 I 19,74 102,72

71,73

FONT: Vegeu a p é n d i x I.

L'análisi realitzada en a q u e s t a p a r t a t n o és de t i p u s h i s t o r i e , d e m a n e r a q u e les series de c o m e r g e x t e r i o r utilitzades a r r e n q u e n d e la década deis v u i t a n t a . T e n i n t en c o m p t e q u e la i n f o r m a c i ó exis- t e n t t a m b é es l i m i t a ais i n t e r c a n v i s de C a t a l u n y a a m b páísos es- t r a n g e r s , u t i l i t z a r e m el t e r m e exterior c o m a s i n ó n i m d'esíronger, la qual cosa implica n o p o d e r t e ñ i r en c o m p t e l ' e v o l u c i ó deis f l u x o s c o m e r c i á i s i n t e r r e g i o n a l s a m b la r e s t a de l ' e c o n o m i a espanyola, els quals, en el cas de C a t a l u n y a , t e ñ e n una g r a n i m p o r t a n c i a , p e r o p e r ais quals n o d i s p o s e m de dades r e c e n t s . C o m a r e f e r é n c i a s o b r e aquests aspectes, el l e c t o r es p o t r e m e t r e ais t r e b a l l s del p r o f e s s o r M a r t i Parellada, o n s'estudien a m b d i f e r e n t s nivells de detall els f l u x o s c o m e r c i á i s de C a t a l u n y a a m b la resta d'Espanya - e n d e s t a q u e n els següents: £/ comerg exterior de Catalunya. Els fluxos económics entre Catalunya i la resta d'Espanya ( 1 9 7 5 ) i entre Catalunya i l'estranger. Metodología i analisi de resultáis. Edicions 6 2 , B a r c e l o n a 1982; « L o s flujos c o m e r c i a l e s d e C a t a l u ñ a y el r e s t o d e España ( 1 9 7 5 ) » dins Revista Económica de Banca Catalana, 58, 1980;

o bé, £/s fluxos económics entre Catalunya a m b la resta d'Espanya ( 1 9 7 5 ) i la resta del món. La balanza de pagaments de Catalunya 1975.

I n s t i t u t d'Estudis Catalans, B a r c e l o n a , 1983, q u e e s c h u c o n j u n t a - m e n t a m b Antón/' Castells.

Evolució i estructura del teixit productiu de Catalunya \ 69

A l llarg de la década q u e va de 1985 a 1995, la t r a j e c t ó r i a de les e x p o r t a c i o n s I les i m p o r t a c l o n s a C a t a l u n y a m o s t r a una t e n d e n c i a c r e l x e n t , tal c o m a p a r e i x r e f l e c t i t al gráfic V . l . T a n m a t e i x , resulta necessari m a t i s a r que atesa l'abséncia d e f a c t o r s de deflació a d e - quats, les x i f r e s es v a l o r e n en pessetes c o r r e n t s , p e r la qual cosa una p a r t de la t e n d e n c i a és un f e n o m e n n o m i n a l , en estar els f l u x o s c o m e r c i á i s v a l o r a t s de tal m a n e r a q u e r e c u l l e n els efectes de variacions en els p r e u s . C o m a fets més r e m a r c a b l e s dins aquesta t r a j e c t ó r i a ascendent, destaca un c e r t a l e n t i m e n t de les i m p o r t a - clons, j u n t a m e n t a m b un lleuger i n c r e m e n t de la t a x a de c r e i x e - m e n t de les e x p o r t a c i o n s en els p r i m e r s anys n o r a n t a . En p a r t , aquests fets c o n s t i t u e i x e n la r e s p o s t a deis f l u x o s c o m e r c i á i s a m b l ' e x t e r i o r a les successives devaluacions q u e van d u r a t e r m e les a u t o r i t a t s espanyoles p e r tal d e c o r r e g i r la situació d e misalignment en q u é es t r o b a v a la pesseta. A m b la s o r t i d a de la crisi del t r i e n n i 1991-93, es p r o d u e i x una n o v a r e c u p e r a d o de la t e n d é n c i a de les e x p o r t a c i o n s i les i m p o r t a c l o n s catalanes, q u e m o s t r e n r i t m e s de c r e i x e m e n t s u p e r i o r s ais registrats en la fase expansiva de la segona m e i t a t deis v u i t a n t a .

La t r a j e c t ó r i a de les e x p o r t a c i o n s i les i m p o r t a c i o n s d i s c o r r e de m a n e r a que la t a x a de c o b e r t u r a a la r e g i ó - r e l a c i ó q u e m e s u r a el p e r c e n t a t g e de les despeses p e r i m p o r t a c i o n s q u e p o d e n ser c o - b e r t e s a m b els ingressos p r o c e d e n t s de les e x p o r t a c i o n s - cau al llarg de t o t a la segona m e i t a t deis v u i t a n t a c o m a c o n s e q ü é n c i a d'un m a j o r i n c r e m e n t de les i m p o r t a c i o n s r e s p e c t e a les vendes de p r o d u c t e s catalans a l ' e x t e r i o r - g r a f i c V . 2 - . Les devaluacions de la pesseta a m b q u é s'inicia la década deis n o r a n t a es t r a d u e i x e n en una m i l l o r a de la t a x a de c o b e r t u r a q u e , a m e i t a t d e la década se sitúa e n t r e el 65 i el 7 0 %, l l e u g e r a m e n t p e r s o t a de la mitjana espanyola, q u e en aquests m a t e i x o s anys és del 8 0 %. Si e x c l o e m els p r o d u c t e s energétics en el cálcul d e la t a x a de c o b e r t u r a , els resultats de l ' e c o n o m i a catalana r e s u l t e n , n a t u r a l m e n t , més f a v o - rables.

A l t r e s i n d i c a d o r s d'ús habitual p e r m e s u r a r el grau d ' o b e r t u r a d'una e c o n o m í a en les seves relacions a m b l ' e x t e r i o r són la pro- pensió a exportar - q u o c i e n t e n t r e les e x p o r t a c i o n s i la p r o d u c c i ó - o el coeficient d'obertura externa - o b t i n g u t c o m la suma de les i m p o r t a c i o n s més les e x p o r t a c i o n s s o b r e la p r o d u c c i ó - A C a t a - lunya, la propensió a exportar e r a del 2 2 % a m e i t a t deis n o r a n t a , davant un 14 % a Espanya, r e f l e x d'una m a j o r o r i e n t a c i ó a l ' e x t e r i o r de la p r o d u c c i ó catalana. A més, des del final deis seixanta, quan l ' e c o n o m i a catalana e x p o r t a v a p r o p del 7 % de la seva p r o d u c c i ó - s e g o n s la dada de 1 9 6 9 - , s'ha r e g i s t r a t un a u g m e n t c o n t i n u a t de la p r o p e n s i ó a e x p o r t a r , que c r e i x de m a n e r a especial a p a r t i r de la r e c u p e r a c i ó e c o n ó m i c a p o s t e r i o r a la recessió de 1993.

| 70 Capitalització i creixement de ¡'economía catalana 1955-1995

LO OS

iA 00 o*

c o

o o.

£

*ü o t: o

Q . X 0)

> X I u 3 O UJ

C .£1 3 .ti

• 3 £

Evolució i estructuro del teixit productiu de Catalunya

171

LO ON LO 00

2 t

ja o

> T3

I 72 Capitalització i creixement de /'economía catalana 1955-1995

La i n t e r p r e t a c i ó deis v a l o r s a d q u i r i t s peí coeficient d'obertura externa, q u e en aquest cas a p a r e l x r e p r e s e n t a t peí gráfic V.3, p e r m e t c o n f i r m a r la m a j o r o b e r t u r a a T e x t e r i o r de l ' e c o n o m i a catalana en c o m p a r a c l ó a m b la mitjana de les r e g i o n s espanyoles. D e s de m e i t a t deis v u l t a n t a fins a 1993, l'índex d ' o b e r t u r a a l ' e x t e r l o r de C a t a l u n y a es m a n t é al v o l t a n t del 4 0 %, I s'observa un n o t a b l e i n c r e m e n t en els anys 1994 I 1995. T a m b é en aquest cas, la r e g i ó ha e v o l u c i o n a t cap a una m a j o r o b e r t u r a , ja q u e en l ' ú l t i m any de la década deis setanta, el v a l o r d'aquest í n d e x a penes arribava al 30 %. A m b r e l a c i ó al c o n j u n t d e l ' e c o n o m i a espanyola, C a t a l u n y a s e m p r e ha c o m p t a t a m b un m a j o r c o e f i c i e n t d ' o b e r t u r a e x t e r n a , a m b 10-12 p u n t s p e r c e n t u a l s , s e m p r e f a v o r a b l e s a la r e g i ó , el diferencial m i t j á des de la segona m e i t a t deis v u i t a n t a .

La i n t e r p r e t a c i ó e c o n ó m i c a d'aquesta dada ha d'estar, p e r ó , s o t m e - sa almenys a dues qualificacions, c o m són la l i m i t a c i ó d ' i n c l o u r e t a n sois una p a r t deis f l u x o s c o m e r c i á i s q u e la r e g i ó m a n t é a m b a l t r e s t e r r i t o r i s - e l c o m e r ? a m b la r e s t a d'Espanya q u e d a f o r a d e l'análisi- i el f e t q u e a m e s u r a q u e es baixa cap a e n t i t a t s t e r r i t o r i a l s m e n o r s , el pes d e la seva e c o n o m í a de les relacions c o m e r c i á i s a m b l ' e x t e - r l o r t e n d e i x a a u g m e n t a r .

L'estudi de la t r a j e c t ó r i a q u e ha seguit la p a r t i c i p a c i ó de les e x p o r - t a c i o n s i les i m p o r t a c i o n s catalanes en les m a g n i t u d s h o m ó n i m e s p e r al c o n j u n t d'Espanya p e r m e t c o m p l e t a r ranálisi deis íntercanvis de la r e g i ó a m b l ' e x t e r í o r . D e s de 1985, s ' o b s e r v a una suau t e n - dencia c r e i x e n t en t o t e s dues, les quals, una década d e s p r é s - e l

1 9 9 5 - , assolien uns v a l o r s del 2 5 , 8 0 i el 2 9 , 8 7 % p e r a les e x p o r - t a c i o n s i les i m p o r t a c i o n s , r e s p e c t i v a m e n t - g r a f i c V . 4 - . En qualsevol cas, aquests p e r c e n t a t g e s s u p e r e n el pes de l ' e c o n o m i a catalana en la p r o d u c c i ó agregada espanyola, el qual - t a l c o m ja h e m t i n g u t l ' o p o r t u n i t a t d'assenyalar en capítols p r e c e d e n t s - en l'últíma déca- da se sitúa m o l t a p r o p del 2 0 %.

Les e x p o r t a c i o n s catalanes m o s t r e n un t o t a l p r e d o m i n í deis p r o - d u c t e s industriáis r e s p e c t e deis agrícoles, c o r r e s p o n e n t , segons x i f r e s de la p r i m e r a m e i t a t deis n o r a n t a , el 95 % de les v e n d e s e x t e r i o r s a la i n d ú s t r i a - g r a f i c V . 5 - . En les i m p o r t a c i o n s regionals, están c o m p a r a t i v a m e n t més p r e s e n t s els p r o d u c t e s agrícoles, ais quals c o r r e s p o n a p r o x i m a d a m e n t el 8 % de les c o m p r e s d e la r e g i ó a l ' e x t e r i o r . Per la seva banda, segons les x i f r e s més r e c e n t s , C a t a l u n y a és l'origen de 8 - 1 0 % de les v e n d e s espanyoles d e p r o d u c t e s agrícoles a l ' e x t e r i o r , m e n t r e q u e la r e g i ó és el destí del v o l t a n t del 2 8 - 3 0 % de les i m p o r t a c i o n s espanyoles d'aquests p r o - d u c t e s —grafic V . 6 - . Les x i f r e s relatives al pes de les e x p o r t a c i o n s i les i m p o r t a c i o n s catalanes de p r o d u c t e s industriáis en l'agregat espanyol són del 2 7 i el 30 % r e s p e c t i v a m e n t - g r á f i c V.7.

Evolució i estructuro del teixit productiu de Catalunya

173

| 74 Capitalitzadó i creixement de l'economia catalana 1955-1995

Evolució i estructura del teixit productiu de Catalunya

75

c O

'5b

vt C O

*G t O a

#0 *ü t: o a x

> *ü rt U. Q. .5

ü U U

• D

76 Capitalitzadó i creixement de ¡'economía catalana 1955-1995

Evolució i estructura del teixit productiu de Catalunya

177

u o z! DO

| 78 Capitalització i creixement de l'economia catalana 1955-1995

U n c o p destacáis els t r e t s básics q u e p e r m e t e n c a r a c t e r i t z a r els intercanvis de C a t a l u n y a a m b l ' e x t e r i o r , r e s u l t a i n t e r e s s a n t c o n é i x e r o n r a u e n els seus avantatges c o m p e t i t i u s . Les t e o r i e s t r a d i c i o n a l s del c o m e r ? i n t e r n a c i o n a l j u s t i f i q u e n l'existéncia deis f l u x o s c o m e r c i á i s en f u n c i ó d e les diferéncies d e c o s t o s relatius o absoluts en les quals i n c o r r e n d i f e r e n t s e c o n o m i e s p e r p r o d u i r un m a t e i x bé. T a n m a t e i x , e s t u d i a r a m b p r o u nivell de detall les es- t r u c t u r e s de c o s t o s de les r e g i o n s p e r c o n é i x e r els seus avantatges c o m e r c i á i s r e s u l t a e x c e s s i v a m e n t c o m p l e x . A l t e r n a t i v a m e n t , se sol r e c o r r e r a una a p r o x i m a c i ó e x p o s t basada en el cálcul de saldos c o m e r c i á i s relatius f o n a m e n t a t s en el p r i n c i p i de l'ovontotge c o m - paratiu revelat

Segons aquest p r i n c i p i , les e x p o r t a c i o n s es c o n s i d e r e n r e v e l a d o r e s de les capacitats c o m p e t i t i v e s d'una e c o n o m í a , m e n t r e q u e les i m p o r t a c i o n s h o s e r i e n de les seves caréneles relatives. Per t a n t , un saldo c o m e r c i a l p o s i t i u en els intercanvis d'un bé a m b l ' e x t e r i o r r e v e l a r á una f a v o r a b l e p o s i c i ó c o m p e t i t i v a d e la r e g i ó , m e n t r e q u e un saldo negatiu i m p l i c a r á el c o n t r a r i , és a d i r , una p o s i c i ó d e desavantatge c o m p e t i t i u . S o b r e aquesta base t e ó r i c a , h e m o b t i n g u t un índex de l'avantatge c o m e r c i a l r e v e l a t de C a t a l u n y a p e r capítols aranzelaris p e r ais anys 1986 i 1995 - u t i l i t z a n t la classificació T A R I C - c o m la r e l a c i ó e n t r e el saldo c o m e r c i a l r e l a t i u del c a p í t o l - e x p o r t a c i o n s m e n y s i m p o r t a c i o n s - s o b r e la suma d ' e x p o r t a c i o n s més i m p o r t a c i o n s d'aquest m a t e i x c a p í t o l , expressada en p e r c e n - tatges. U n v a l o r p o s i t i u de l'índex indica una p o s i c i ó c o m p e t i t i v a f a v o r a b l e a la r e g i ó , més f a v o r a b l e c o m més a p r o p de c e n t es t r o b i ; c o n t r á r i a m e n t , si l'índex és negatiu, la p o s i c i ó c o m p e t i t i v a és desfavorable a la r e g i ó . Es t r a c t a , d o n e s , d'una simplificació a m b un v a l o r m e r a m e n t i n d i c a t i u , q u e n o ha d e ser i n t e r p r e t a d a de m a n e r a afilada del seu p r o p i p r o c e d i m e n t de cálcul.

D e s d e d ' e n t r a d a d'Espanya a la Comunitat Europea el 1985, l'eco- n o m i a catalana ha assistit a una m i l l o r a de la seva p o s i c i ó c o m p e - t i t i v a en m o l t e s c a t e g o r i e s d e p r o d u c t e s r e c o l l i d e s en la classifica- c i ó TARIC utilitzada. El grafic V.8 r e p r e s e n t a en el seu e i x h o r i t z o n t a l l'índex d'avantatge c o m p a r a t i u r e v e l a t en l'any 1995, m e n t r e q u e l'eix v e r t i c a l r e c u l l la v a r i a c i ó a b s o l u t a d e l'índex e n t r e 1986 i 1995, d o n a n t una idea d e la v a r i a c i ó e n la p o s i c i ó c o m p e t i t i v a de la r e g i ó e n t r e aquests d o s anys. En g e n e r a l , C a t a l u n y a ha g u a n y a t p o s i c i o n s en m o l t e s activitats, e n t r e les quals, p e r la seva m a j o r p a r t i c i p a c i ó en les v e n d e s a l ' e x t e r i o r , d e s t a q u e n la p r o d u c c i ó d e m á q u i n e s , aparells i m a t e r i a l e l é c t r i c - t o t i q u e la situació absoluta en el s e c t o r c o n t i n u a s e n t d e desavantatge c o m p a r a t i u - o la m a t e i x a i n d ú s t r i a de m a t e r i a l d e t r a n s p o n , p e r a la qual la r e g i ó f r u e i x d ' u n sólid avantatge c o m p a r a t i u . A l t r e s p r o d u c c i o n s o n s ' o b s e r v a una m i l l o r a de l'índex s ó n la i n d ú s t r i a del p a p e r i les seves m a n u f a c t u r e s

Evoludó i estructura del teixit productiu de Catalunya

179

G R Á F I C V . 8

A v a n t a t g e c o m p a r a t i u r e v e l a t . A n y s 1 9 8 6 í 1 9 9 5 C a t a l u n y a

100

-50

•100

14 16

1^1

I 5 « 4 9 11

• 17 13

•100 -50 0 50

Aventatge comparatiu revelat 1995

100

* La n u m e r a c i ó e m p r a d a p e r ais s e c t o r s en el gráfic es c o r r e s p o n a m b la utilitzada al q u a d r e V . 3 .

* * El s e c t o r 21 n o ha estat i n d o s ai gráfic p e r q u é les seves c o o r d e n a d e s en q u e d e n f o r a deis límits. Les dades c o r r e s p o n e n t s a aquesta a c t i v i t a t son: avantatge c o m p a r a t i u revelat 1 9 9 5 . 8 4 , 9 0 i v a r i a d o absoluta 1986-1995, 162,4.

FONT: Vegeu a p é n d i x I.

o l'óptica i els i n s t r u m e n t s d e p r e c i s i ó - t o t i q u e la p o s i c i ó c o m - p e t i t i v a en aquest s e c t o r c o n t i n u a s e n t m o l t d e s f a v o r a b l e p e r a l ' e c o n o m i a c a t a l a n a - Per la seva banda, les m a j o r s variacions negatives de i'índex d'avantatge c o m p a r a t i u es d o n e n en activitats de c a r á c t e r més t r a d i c i o n a l , c o m ara les m a t é r i e s t é x t i l s i les seves m a n u f a c t u r e s o el cal^at i similars, aquesta d a r r e r a a c t i v i t a t la d e m e n o r relleváncia en el c o m e r ? e x t e r i o r d e l ' e c o n o m i a catalana.

C a t a l u n y a registra en l'any 1995, p e r al c o n j u n t del seu c o m e r ? e x t e r i o r , una situació d e desavantatge c o m p a r a t i u r e v e l a t , a m b un í n d e x q u e p r e n un v a l o r d e -18,41 - q u a d r e V . 3 - . E n t r e les activitats a m b un c e r t pes en l ' e s t r u c t u r a del c o m e r ? e x t e r i o r cátala, el 1995 n o m é s la i n d ú s t r i a d e m a t e r i a l d e t r a n s p o r t s - l e s e x p o r t a c i o n s d e la qual s u p o s e n el 2 0 % del t o t a l de les v e n d e s a l ' e x t e r i o r de la r e g i ó - f r u e i x d'una s i t u a c i ó d'avantatge c o m p a r a t i u , a m b un í n d e x q u e s u p e r a l l e u g e r a m e n t el v a l o r 2 5 . Per a a q u e s t m a t e i x any, a la

80 Capitalitzadó i creixement de ¡'economía catalana 1955-1995

Q U A D R E V . 3

A v a n t a t g e c o m p a r a t i u r e v e l a t N o m e n c l a t u r a T A R I C

[ ( E x p o r t a c i o n s - I m p o r t a c i o n s ) / ( E x p o r t a c i o n s + I m p o r t a c i o n s ) ] * 100

C a t a - l u n y a

E s p a n y a

1 A n i m á i s vius i p r o d u c t e s del regne animal - 6 7 , 4 4

2 P r o d u c t e s del regne vegetal - 6 2 , 0 7 3 G r e i x o s i olis; p r o d u c t e s del seu d e s d o b l a m e n t ; ceres . —4,06

4 P r o d u c t e s alimentaris, begudes i tabac - 1 8 , 8 8

5 P r o d u c t e s minerals - 6 3 , 2 9 6 P r o d u c t e s de les industries químiques i derivats . . . . - 3 7 , 5 4

7 M a t é r i e s plástiques artificiáis, c a u t x ú i les seves m a n u -

factures - 1 7 , 6 6 8 Pells, c u i r o s i les seves m a n u f a c t u r e s 1,46

9 Fusta, s u r o i les seves m a n u f a c t u r e s 2,08 10 Paper, les seves matéries p r i m e s i m a n u f a c t u r e s . . . . - 1 4 , 8 1

I I M a t é r i e s t é x t i l s i les seves m a n u f a c t u r e s 9,44 12 Cal^at, b a r r e t e r i a , paraigües, p l o m e s artificiáis . . . . . - 1 1 , 5 0

13 M a n u f a c t u r e s de p e d r a , c i m e n t , e t c é t e r a ; c e r á m i c a i

v i d r e - 0 , 0 8 14 Perles fines, pedrés i metalls p r e c i o s o s —43,87

15 Metalls c o m u n s i les seves m a n u f a c t u r e s - 2 5 , 7 1 16 Máquines i aparells, material e l é c t r i c - 3 0 , 1 0

17 Material de t r a n s p o r t 17,44 18 Ó p t i c a , fotografía i cinema, aparells de p r e c i s i ó . . . . - 7 8 , 3 8

19 A r m e s i m u n i c i o n s 77,78 20 M e r c a d e r i e s i p r o d u c t e s diversos 11,06

21 O b j e c t e s d'art, de col leccions o d'antiguitat - 7 7 , 6 0

T o t a l - 2 7 , 6 9 - 5 2 , 7 5

10,24 36,89 5,98 - 5 5 , 0 5 - 2 9 , 3 0 - 7 , 3 6 0,33 - 1 7 , 9 9 0,30 4,11 83,62 31,45 3,50 8,97 - 3 1 , 7 9 23,23 - 7 6 , 8 9 39,93 2 6 , 1 0 4 3 , 9 0 - 1 2 , 9 8

C a t a - l u n y a

E s p a n y a

- 3 5 , 1 0 - 5 2 , 5 2 - 1 1 , 4 1 - 3 3 , 2 4 - 6 1 . 1 6 - 3 5 , 3 5 - 1 3 , 0 3 16,95 - 1 3 , 9 9 - 1 1 , 8 0 - 1 0 , 9 0

^ 5 , 9 9 - 5 , 1 9 - 3 2 , 0 6 - 3 2 , 8 0 - 2 0 , 6 3 25,44 - 5 9 , 8 1 27,58 - 0 , 6 2 84,80 - 1 8 , 4 1 - 1 1 , 2 5

- 3 8 , 9 9 13,18 4,70 - 8 , 7 4 - 6 7 , 4 8 - 2 8 , 0 1 - 1 1 , 6 0 - 6 , 7 9 - 3 1 , 4 5 - 1 6 , 6 5 - 1 7 , 5 2 58,08 4 2 , 7 2 - 2 1 , 6 3 - 8 , 8 6 - 2 5 , 6 6 20,53 - 5 7 , 0 3 4,83 8,68 28,12

FONT; Vegeu a p é n d i x I.

resta de s e c t o r s rellevants, el v a l o r de les i m p o r t a c i o n s s u p e r a el de les e x p o r t a c i o n s , a m b una situació e s p e c i a l m e n t d e s f a v o r a b l e en el c o m e r ? de p r o d u c t e s del r e g n e vegetal i a les i n d ú s t r i e s a g r o a l i m e n t á r i a , química, de metalls c o m u n s i les seves m a n u f a c t u - res i de m á q u i n e s , aparells i m a t e r i a l e l é c t r i c , e n t r e les activitats m a n u f a c t u r e r e s a m b un c e r t r e l l e u en l ' e s t r u c t u r a del c o m e r ? e x t e r i o r cátala, la i n f o r m a d o p r o p o r c i o n a d a p e r m e t t a m b é c o m - p a r a r els índexs d'avantatge c o m e r c i a l d e C a t a l u n y a a m b els q u e es d o n e n en el c o n j u n t de l ' e c o n o m i a espanyola.

Les c o n c l u s i o n s destacades en el parágraf a n t e r i o r r e f o r c e n la idea ja r e m a r c a d a al capítol p r i m e r a p a r t i r deis t r e b a l l s de les p r o f e s s o - res j u a n a Castillo i A m p a r o Roca - E l impacto del mercado interior sobre el comercio exterior de las regiones: el caso de España. U n i v e r s i t a t de Valéncia, 1 9 9 7 - s o b r e l'estratégia d ' a d a p t a c i ó d e l ' e c o n o m i a catalana a les noves c o n d i c i o n s d e m e r c a t sorgides a r r a n d e la i n t e g r a - c i ó d'Espanya a la C o m u n i t a t E u r o p e a . Les a u t o r e s a p u n t a v e n cap

Evolució i estructuro del teixit productiu de Catalunya \ Q \

a l'especialització i n t r a i n d u s t r i a l c o m la via d ' a j u s t a m e n t t r i a d a p e r r e c o n o m i a catalana, a m b una especialització del seu c o m e r ? e x t e - r i o r en s e c t o r s avan^ats a m b i m p o r t a n t s p e r s p e c t i v e s de c r e i x e - m e n t de la d e m a n d a i una i n t e n s i t a t t e c n o l ó g i c a r e l a t i v a m e n t elevada, a c o s t a d'una p é r d u a d'avantatges c o m p a r a t i u s en p r o d u c - cions t r a d i c i o n a l s , en algunes d e les quals C a t a l u n y a havia a r r i b a t a t e ñ i r una situació c o m p e t i t i v a f o r ? a f a v o r a b l e .

Peí q u e fa a la d i s t r i b u c i ó geográfica del c o m e r ? e x t e r i o r d e la r e g i ó d'en?á de la i n t e g r a c i ó a la Comunitat Europea, en d e s t a q u e n els aspectes següents: fins al 1985, la c o m p o s i c i ó p e r páísos d ' o r i g e n de les i m p o r t a c i o n s catalanes m a n t é una e s t r u c t u r a f o r ? a estable, a m b les m a t e i x e s e c o n o m i e s i n t e g r a n t s de la Comunitat Europea c o m a principáis p r o v é í d o r s - a m b un pes del 4 0 % - , seguits de la resta d ' E u r o p a , els Estats U n i t s i la resta deis paVsos del c o n t i n e n t a m e r i c á . A m b la i n t e g r a c i ó , es p r o d u e i x un d e s p l a ? a m e n t de les c o m p r e s cap ais páísos de la U n i ó E u r o p e a , la p a r t i c i p a c i ó deis quals ais anys n o r a n t a s u p e r a ja el 7 0 %, en d e t r i m e n t de les c o m p r e s a altres z o n e s , c o m els Estats U n i t s . Peí q u e fa a les e x p o r t a c i o n s de p r o d u c t e s catalans, t a m b é s'ha p r o d u í t un canvi en la d i s t r i b u c i ó en f a v o r de la U n i ó E u r o p e a , t o t i q u e de m e n o r i n t e n s i t a t q u e el c o n s t a t a t en les i m p o r t a c i o n s . En el m o m e n t de la i n t e g r a c i ó , p r o p del 60 % de les v e n d e s de C a t a l u n y a t e n i e n c o m a d e s t i n a c i ó páísos c o m u n i t a r i s - s e g o n s x i f r e s de 1 9 8 6 - , p e r c e n - t a t g e q u e s u p e r a el 75 % a m e i t a t deis anys n o r a n t a . En aquest cas, les p r e f e r é n c i e s aranzeláries q u e t e n i e n els p r o d u c t e s espanyols a la C o m u n i t a t E u r o p e a ja abans de la i n t e g r a c i ó p o t e x p l i c a r par- c i a l m e n t el m e n o r d i n a m i s m e m o s t r a t p e r les e x p o r t a c i o n s en c o m p a r a c i ó a m b el c r e i x e m e n t de les i m p o r t a c i o n s després de la i n t e g r a c i ó .

V . 3 . E l s e c t o r a g r í c o l a I p e s q u e r

El c o n j u n t d ' a c t i v i t a t s g e n é r i c a m e n t i n t e g r a d e s en el s e c t o r p r i - m a n n o o c u p a p e r la seva m a g n i t u d un lloc r e l l e v a n t en l ' e s t r u c - t u r a p r o d u c t i v a de C a t a l u n y a . U t i l i t z a n t c o m a v a r i a b l e de r e - f e r e n c i a la p r o d u c c i ó , el 1955 l ' a c t i v i t a t a g r í c o l a i p e s q u e r a a p o r - t a v a el 7,5 % al Valor Afegit r e g i o n a l , p e r c e n t a t g e q u e , segons x i f r e s avan?ades, el 1995 es r e d u e i x fins al 2 %. En el m a t e i x s e n t i t a p u n t e n els r e s u l t a t s o b t i n g u t s s o b r e la base de la d i s t r i - b u c i ó s e c t o r i a l de l ' o c u p a c i ó . D ' a q u e s t a m a n e r a , ais anys n o r a n t a , d e s p r é s d e M a d r i d , el País Base i les Balears, C a t a l u n y a és la r e g i ó e s p a n y o l a a m b una m e n o r p r e s e n c i a del s e c t o r p r i m a r i en l'es- t r u c t u r a p r o d u c t i v a , c a r a c t e r í s t i c a q u e ja es palesava en els anys c i n q u a n t a , q u a n o c u p a v a la s e g o n a p o s i c i ó , d e s p r é s de M a d r i d ,

I 82 Capitalitzadó i creixement de l'economia catalana 1955-1995

en el r á n q u i n g d e r e g i o n s e s p a n y o l e s a m b m e n o r p r e s é n c i a d e l ' a g r i c u l t u r a .

En el cas de la r e g l ó catalana, ens t r o b e m davant una a g r i c u l t u r a més p r o d u c t i v a q u e la m i t j a n a de les regions espanyoles. Segons v a m t e ñ i r o c a s i ó d e c o m p r o v a r al llarg del capítol q u a r t , la p r o - d u c c i ó p e r o c u p a t en l'agricultura catalana s u p e r a ais anys n o r a n t a en g a i r e b é un 3 0 % el v a l o r d e la p r o d u c t i v i t a t a p a r e n t del t r e b a l l en l'agricultura espanyola; el 1993, C a t a l u n y a m o s t r a v a una p r o - d u c t i v i t a t p e r o c u p a t d e 3.589,8 m i l e r s d e pessetes d e 1990, e n f r o n t d'una m i t j a n a x i f r a d a en 2.708,2 m i l e r s d e pessetes del m a t e i x any. A r r i b e m a unes c o n c l u s i o n s semblants si u t i l i t z e m c o m a i n d i c a d o r la p r o d u c t i v i t a t d e la t é r r a . T a n m a t e i x , el capital p r e - senta a la r e g i ó una p r o d u c t i v i t a t pels v o l t s del 1 0 - 1 5 % p e r s o t a d e la mitjana, c o m a c o n s e q ü é n c i a de la m a j o r c a p i t a l i t z a d ó de les e x p l o t a c i o n s catalanes.

Els g r a n s t r e t s q u e c a r a c t e r i c e n la c o m p o s i c i ó i n t r a s e c t o r i a l d e l ' a c t i v i t a t a g r í c o l a i p e s q u e r a catalana en la d é c a d a deis n o r a n t a a p u n t e n cap a u n p r e d o m i n i de la r a m a d e r i a en d e t r i m e n t d e l ' a g r i c u l t u r a , m e n t r e q u e la pesca m a r í t i m a és una a c t i v i t a t d e p o c r e l l e u a la r e g i ó , i a p o r t a p o c m é s del 5 % a la p r o d u c c i ó d e l s e c t o r p r i m a r i - e l p e r c e n t a t g e més r e d u í t , d a r r e r e M ú r c i a , d e t o t e s les r e g i o n s l i t o r a l s e s p a n y o l e s - . A q u e s t a e s t r u c t u r a de la p r o d u c c i ó t é u n o r i g e n h i s t o r i e r e c e n t q u e es t r o b a d i r e c t a m e n t r e l a c i o n a t a m b el m a j o r d i n a m i s m e q u e a p a r t i r d e m i t j a n segle ha m o s t r a t la r a m a d e r i a . La p r o d u c c i ó agrícola en s e n t i t e s t r í e t e es c o n c e n t r a a la p r o v i n c i a d e Lleida, o n s o b r e s u r t el c o n r e u d e f r u i t a d e r e g a d i u - e n c a r a q u e la p r o v i n c i a t a m b é aplega una b o n a p a r t d e la p r o d u c c i ó p o r q u i n a r e g i o n a l - , m e n t r e q u e la r a m a d e r i a - b á s i c a m e n t b o v i n a d e l l e t i c a r n - a d q u i r e i x u n especial r e l l e u ais Pirineus i a G i r o n a . A B a r c e l o n a , el s e c t o r p r i m a r i n o a r r i b a a a p o r t a r un I % a la p r o d u c c i ó p r o v i n c i a l , la qual cosa la c o n - v e r t e i x , j u n t a m e n t a m b M a d r i d , en la p r o v i n c i a e s p a n y o l a a m b una m e n o r i m p o r t a n c i a d e l ' a c t i v i t a t agraria. T a r r a g o n a d e s t a c a p e r la p r o d u c c i ó d e f r u i t s secs, a m é s d ' a r r ó s , q u e es c o n r e a b á s i c a m e n t al Delta de l'Ebre.

U n c o p e s t a b l e r t s els t r e t s básics q u e d e l i m i t e n la i m p o r t á n c i a del s e c t o r p r i m a r i a C a t a l u n y a , l'estudi de les mocromagn/tuds agráries i, de m a n e r a especial, d e les relacions q u e se'n d e r i v e n , p e r m e t una p r i m e r a a p r o x i m a c i ó a l'estudi del s e c t o r a la r e g i ó . Segons x i f r e s d e 1994, la p r o d u c c i ó final agrária - d e f i n i d a c o m la p r o d u c c i ó t o t a l agrária m e n y s aquella p a r t q u e és r e u t i l i t z a d a en la m a t e i x a a g r i - c u l t u r a - superava l l e u g e r a m e n t els 4 5 5 . 0 0 0 m i l i o n s d e pessetes c o r r e n t s , i a p o r t a v a al v o l t a n t del 12 % a la p r o d u c c i ó final agrária espanyola - q u a d r e V A i gráfic V.9.

Evolució i estructura del teixit productiu de Catalunya

183

Q U A D R E V . 4

M a c r o m a g n í t u d s a g r á r í e s M í l i o n s d e p e s s e t e s c o r r e n t s C a t a l u n y a

1 9 8 0 1 9 8 5 1 9 9 0 1 9 9 4 * P r o d u c c i ó final de l'agricultura

C o n s u m s i n t e r m e d i s V a l o r afeglt b r u t a p m

Subvencions d ' e x p l o t a c i ó netes d ' i m p o s t o s V a l o r afeglt b r u t a cf

A m o r t i t z a c i o n s

V a l o r afeglt n e t a cf o r e n d a agraria . . . . Percentatges:

C o n s u m s i n t e r m e d i s / p r o d u c c i ó final Renda a g r á r i a / p r o d u c c i ó final . . . . Subvencions n e t e s / r e n d a agraria . .

190.324 9 7 . 6 8 7 9 2 . 6 3 8 1.171 9 3 . 8 0 9 11.550 8 2 . 2 5 9

51,33 4 3 , 2 2 1,42

339.618 2 2 1 . 9 4 2 117.675 2.690 120.365 24.108 96.257

65,35 28,34 2,79

4 1 8 . 8 0 2 2 4 9 . 6 3 6 169.166 16.221 185.387 35.561 149.826

59,61 35,77 10,83

4 5 5 . 2 8 6 2 6 9 . 4 9 7 185.789 3 2 . 3 3 8 2 1 8 . 1 2 7 39.103 179.024

59,19 39,32 18,06

* Dades provisionals.

FONT; Vegeu a p é n d i x I.

A m e s u r a q u e una a g r i c u l t u r a avanza cap a una m a j o r m o d e r n i t z a - c i ó i s'integra a m b la r e s t a d e les activitats e c o n ó m i q u e s del seu e n t o r n , s'observa un a u g m e n t s o s t i n g u t del pes q u e e x e r c e i x e n d a m u n t la p r o d u c c i ó agraria les c o m p r e s f o r a del s e c t o r o c o n s u m s i n t e r m e d i s , a l h o r a q u e es r e d u e i x p r o p o r c i o n a l m e n t aquella p a r t de la p r o d u c c i ó final q u e r e m u n e r a els f a c t o r s d e p r o d u c c i ó i acaba e s d e v e n i n t r e n d a agraria - r e l a c i ó e n t r e r e n d a agraria i p r o d u c c i ó final- Es p e r a i x ó q u e , t r a d i c i o n a l m e n t , la r e l a c i ó e n t r e les c o m p r e s f o r a del s e c t o r i la p r o d u c c i ó final ha e s t a t elevada en l'agricultura catalana, una b o n a p a r t deis c o n s u m s i n t e r n s de la qual c o r r e s p o - nen a la c o m p r a d e pinsos, dada del t o t c o h e r e n t a m b la f o r t a o r i e n t a c i ó r a m a d e r a del s e c t o r a la r e g i ó . D'aquesta m a n e r a , a p r i n c i p i deis anys v u i t a n t a , els c o n s u m s i n t e r m e d i s ja suposaven el 50 % d e la p r o d u c c i ó final agraria, x i f r a q u e s ' i n c r e m e n t a fins al 6 0 % l'any 1994. A q u e s t f e t c o n f e r e i x a l'agricultura catalana la c a r a c t e r í s t i c a de t r o b a r - s e f o r t a m e n t integrada a m b el seu e n t o r n e c o n ó m i c , t a n t a t r a v é s d e les c o m p r e s a a l t r e s s e c t o r s c o m p e r la destacada o r i e n t a c i ó c o m e r c i a l d e la seva p r o d u c c i ó , q u e t r o b a un deis principáis m e r c a t s en la i n d ú s t r i a a g r o a l i m e n t á r i a . D e t o t a m a n e r a , és necessari m a t i s a r q u e una p a r t del p r o b l e m a de r e n d a agraria q u e g e n e r a una elevada p a r t i c i p a c i ó de les despeses de l'agricultura f o r a del s e c t o r en el v a l o r d e la p r o d u c c i ó final t é un o r i g e n n o m i n a l , c o n s e q ü é n c i a del m a j o r i n c r e m e n t deis p r e u s deis c o n s u m s i n t e r m e d i s - b á s i c a m e n t p r o d u c t e s i n d u s t r i á i s - , a m b rela- c i ó ais p r o d u c t e s agrícoles. A tall d ' e x e m p l e , des de l'inici deis v u i t a n t a fins ais p r i m e r s anys n o r a n t a en el c o n j u n t d'Espanya els p r e u s p e r c e b u t s pels a g r i c u l t o r s es m u l t i p l i q u e n a p r o x i m a d a m e n t p e r d o s , m e n t r e q u e els p r e u s pagats h o fan p e r un f a c t o r igual a t r e s .

| 84 Capitalització i creixement de l'economia catalana 1955-1995

*

'¡I

'ti i.

"O V) 3

^ C

o = ^

O z u

CL Di

Evoludó i estructura del teixit productiu de Catalunya \ 85

A m b relació al c o n j u n t de l'agricultura espanyola, Catalunya presenta un f a c t o r m a j o r de c o m p r e s f o r a del s e c t o r s o b r e la p r o d ú c e l o final agraria, la qual cosa es t r a d u e i x en una m a j o r interdependencia de l'agricultura a m b el seu e n t o r n e c o n ó m i c . Per la seva banda, i de m a n e r a correlativa, la p a r t del p r o d u c t e que acaba c o n v e r t i n t - s e en r e n d a p e r ais agricultors és c o m p a r a t i v a m e n t més reduída. Finalment, l'agricultura catalana és una agricultura menys subvencionada que la mitjana espanyola, tal c o m posa d e manifest el m e n o r v a l o r de la p r o p o r c i ó q u e les subvencions netes d ' i m p o s t o s r e p r e s e n t e n s o b r e la r e n d a agraria, t o t i q u e t a n t a Espanya c o m a Catalunya, la i m p o r t a n c i a d e les subvencions ha pujat c o n s i d e r a b l e m e n t des que va t e ñ i r lloc la integració a la Comunitat Europea i van c o m e n t a r a actuar els mecanismes d e la Política Agraria Comuna.

V.3.1. E s t r u c t u r a s e c t o r i a l d e l a p r o d u c c i ó

Si passem a analitzar a m b un nivell més gran de detall l ' e s t r u c t u r a s e c t o r i a l de la p r o d u c c i ó agraria catalana, v e i e m q u e , segons x i f r e s c o r r e s p o n e n t s a 1994, el 61 % d'aquesta c o r r e s p o n a activitats r a m a d e r e s , el 36 % a l'agricultura i la resta a altres p r o d u c c i o n s , e n t r e les quals destaca un p e r c e n t a t g e p r o p e r al 2 % p e r a la p r o d u c c i ó d e r i v a d a de l ' a p r o f i t a m e n t f o r e s t a l del sol - g r a f i c V. 1 0 - . D ' a q u e s t a m a n e r a , es c o n f i g u r a un s e c t o r p r i m a r i cátala f o r t a m e n t o r i e n t a t cap a les activitats r a m a d e r e s si se'l c o m p a r a a m b la mitjana de les regions espanyoles. T a n m a t e i x , tal c o m ha estat avan^at en parágrafs p r e c e d e n t s , aquesta c o n f i g u r a c i ó del s e c t o r a C a t a l u n y a t é un o r i g e n r e l a t i v a m e n t r e c e n t , ja q u e el 1955 el s u b s e c t o r r a m a d e r a p o r t a v a al v o l t a n t del 25 % a la p r o d u c c i ó final agraria, m e n t r e q u e la p r o d u c c i ó agrícola en suposava el 65 %.

A q u e s t cavi en la c o m p o s i c i ó de la p r o d u c c i ó final implica q u e l'agricultura catalana ha a b a n d o n a t alguns deis t r e t s característics d'una a g r i c u l t u r a m e d i t e r r á n i a - q u e és la q u e c o r r e s p o n d r i a p e r les seves c o n d i c i o n s c l i m a t o l ó g i q u e s i situació g e o g r á f i c a - , p e r a c o s t a r - s e m é s al m o d e l del C e n t r e i N o r d d ' E u r o p a , o n e x i s t e i x un ciar p r e d o m i n i d e les p r o d u c c i o n s r a m a d e r e s .

D i n s la p r o d u c c i ó agrícola, d e s t a q u e n t r e s tipus de c o n r e u s : les f r u i t e s f r e s q u e s - i n c l o e n t - h i els c í t r i c s - , q u e a p o r t e n el 30 % de la p r o d u c c i ó r e g i o n a l , les hortalisses i els cereals, t o t s dos a m b una p a r t i c i p a c i ó q u e s u p e r a l l e u g e r a m e n t el 19 % - g r á f i c V.l / - . Resulta t a m b é destacable q u e més del 4 0 % de les a p r o x i m a d a m e n t 5 0 . 0 0 0 h e c t á r e e s dedicades al c o n r e u de Tarros a la geografía agraria espanyola es c o n c e n t r e n a C a t a l u n y a , i més c o n c r e t a m e n t al Delta de l'Ebre, a la p r o v i n c i a de T a r r a g o n a . Finalment, cal d i r q u e el c o n r e u d e plantes f a r r a t g e r e s és t a m b é i m p o r t a n t a la r e g i ó , f e t q u e está d i r e c t a m e n t r e l a c i o n a t a m b la f o r t a preséncia de la r a m a - d e r i a en algunes z o n e s d e C a t a l u n y a .

| 86 Capitalització i creixement de ¡'economía catalana 1955-1995

G R A F I C V . I O

E s t r u c t u r a s e c t o r i a l d e l a p r o d ú c e l o f i n a l a g r a r i a . 1 9 9 4 *

C a t a l u n y a

R a m a d e r í a 6 0 , 5 1 %

A l t r e s 1,42%

F o r e s t a l 1,78%

A g r i c u l t u r a 3 6 , 2 9 %

* Dades provisionals.

FONT: Vegeu apéndix I.

En la p r o d u c c i ó r a m a d e r a , es t r o b a e s p e c i a l m e n t p r e s e n t el p o r q u í - q u e l'any 1994 o c u p a p r o p del 4 5 % d e la p r o d u c c i ó final r a m a - d e r a a la r e g i ó - i el b o v í q u e , c o n j u n t a m e n t a m b la p r o d u c c i ó de llet, a p o r t a el 25 % de la p r o d u c c i ó del s e c t o r . T a m b é és r e l l e v a n t la p r o d u c c i ó d'aus, q u e r e p r e s e n t a el 18 % d e la p r o d u c c i ó r a m a - d e r a i es t r o b a e s p e c i a l m e n t p r e s e n t a Lleida i, s o b r e t o t , a T a r r a - g o n a .

V.3.2. E s t r u c t u r a d e l e s e x p l o t a c i o n s : e x t e n s i ó i c a p i t a l i t z a c i ó

Resta, p e r c o m p l e t a r aquesta succinta análisi del s e c t o r p r i m a r i cátala realitzada en a q u e s t a p a r t a t , fer una b r e u r e f e r é n c i a a l'es- t r u c t u r a de les e x p l o t a c i o n s i la seva capitalització. Segons l ' ú l t i m Cens Agror/, q u e data d e 1989, el 50,4 % de les e x p l o t a c i o n s catalanes t é unes d i m e n s i o n s i n f e r i o r s a les 5 hectárees, i el 14,4 % són i n f e r i o r s a una - g r á f i c V . I 2 - . A q u e l l m a t e i x any, l ' e x t e n s i ó mitjana de les e x p l o t a c i o n s a m b t e r r e s a C a t a l u n y a e r a de 9,9 h e c t á r e e s de SAU -Superficie Agrícola Ú t i l - , e n f r o n t d'una mitjana p e r al c o n - j u n t de la geografía agraria espanyola d e gairebé 2 0 hectárees.

Segons el p r i m e r Cens Agror/ realitzat el 1962, el 61,1 % de les e x p l o t a c i o n s catalanes t e n i a una superficie i n f e r i o r a 5 hectárees, i en un 25,8 % c o r r e s p o n i a a e x p l o t a c i o n s a m b una superficie p e r s o t a d'una h e c t á r e a .

Evolució i estructuro del te/x/í producüu de Catalunya

187

G R A F I C V . l I

E s t r u c t u r a s e c t o r i a l d e l a p r o d u c c i ó f i n a l a g r í c o l a i r a m a d e r a . 1 9 9 4 *

C a t a l u n y a

In document CAPITALITZACIÓ I CREIXEMENT DE L'ECONOMIA CATALANA 1955-1995 (página 165-189)