Mapa d’actors al barri del Gorg

Els principals agents presents en l’àmbit analitzat són:

- Veïnat i altres col·lectius socials: a les persones residents des de fa anys a la part més antiga del barri se li ha afegit un gran número de persones arribades en els darrers anys i que ocupen els nous edificis d’habitatges construïts. Una de les pràctiques relacionals més observades d’aquest col·lectiu és la creació de canals de comunicació via aplicacions de missatgeria per a cada comunitat de propietaris i a nivell de barri, i que pot ajudar a la consolidació del teixit veïnal i el sorgiment de sentiment de pertinença i comunitat. També s’han creat perfils a les xarxes socials (com ara @Canal_bdna Instagram), les qual actuen de canal de comunicació informal sobre la transformació i les novetats del barri.

Per altra banda, cal destacar el col·lectiu de persones sense llar, majoritàriament homes migrats procedents de l’Àfrica subsahariana, que habiten en naus buides dels carrers al voltant de l’àrea transformada.

- Entitats: donat que pràcticament no trobem entitats basades a la zona, la presència de l’Associació de Veïns Gorg-Mar destaca de manera molt significativa. Amb 25 anys d’història, realitza una notable programació d’activitats d’activitats (esportives, cursos, lleure, etc.) dirigides al veïnat. En els darrers mesos, un grup de residents de les noves promocions al voltant del canal han creat un altre grup per tal de relacionar-se amb l’Ajuntament i reclamar millores pel barri.

- Administracions: La societat pública Marina Badalona, participada al 50% per ’Ajuntament de Badalona i la Generalitat de Catalunya, és l’encarregada de dur a terme el desenvolupament urbanístic de la zona. Un cop realitzada, les competències sobre l’espai públic corresponen a l’Ajuntament, que és per tant l’administració que actualment té un paper més rellevant en la seva gestió, així com la principal impulsora del planejament urbanístic vigent i dels canvis potencials que s’hi poguessin esdevenir. Al seu torn, Marina Badalona té competències en la regulació i gestió d’aquella part de l’àrea objecte d’estudi que és de domini portuari, és a dir, la zona del canal i els locals adjacents. En aquest sentit, la societat està impulsant un nou pla d’usos del port que tindrà una incidència molt rellevant en l’activitat futura d’aquest sector i en la seva capacitat d’integració amb l’espai circumdant.

- Actors econòmics: L’actor més rellevant en aquest àmbit són les empreses constructores i comercialitzadores dels edificis d’habitatges. En l’àmbit del comerç, els negocis de restauració són amb diferència el tipus d’activitat més abundant. Aquests ocupen una porció rellevant d’espai públic amb les seves terrasses. Per altra banda, cal mencionar les activitats que s’instal·len periòdicament a l’espai, com el mercat setmanal dels encants dels dimarts i diferents esdeveniments (fires, curses, etc.) organitzats per empreses del sector amb permís de l’Ajuntament.

Pel que fa a les relacions, creiem que totes les activitats que es realitzen a l’espai públic en general, tant les de passeig i descans com la presència de comerç o el mercat setmanal, tenen una influència positiva sobre la seva experiència, en la mesura que significa la

presència de persones que donen vida a l’espai. Mitjançant l’observació i la conversa amb algunes persones usuàries, hem pogut saber que moltes d’aquestes provenen d’altres barris propers, especialment de la banda sud del barri (Congrés, La Salut, etc.). Malgrat això, hi ha certs usos que són font de conflicte amb el veïnat o pot arribar a ser-ho, com ara els passejants de gossos que han monopolitzat gairebé per complet l’ús dels parterres de gespa com a espai d’esbarjo dels animals (la zona no compta amb cap instal·lació tipus pipican), el soroll que causen l’organització d’alguns esdeveniments o l’acumulació puntual de deixalles en certs punts, com per exemple la taula de ping-pong que a vegades s’usa per a fer festes d’aniversari. Per altra banda, tot i que la presència de terrasses és positiva, un excessiu monocultiu d’aquest tipus de negoci pot arribar a ocasionar molèsties pel soroll i limitar la desitjada diversitat d’usos al barri.

Sobre la relació entre actors públics i socials, cal destacar la pressió de l’Associació de Veïns, els altres col·lectius de veïnat nouvinguts i l’AFA de l’Escola Badalona Port cap a l’Ajuntament per tal de veure materialitzats els equipaments, la millora del manteniment i altres reivindicacions. S’ha detectat també que, tot i que hi ha coneixença, no existeix una col·laboració consolidada entre l’Associació de Veïns, amb una llarga trajectòria al barri, i aquests nous grups de veïnat organitzats de manera més informal. De fet, consideren que caldria una certa renovació generacional en l’Associació que de moment està essent molt dificultosa. Des de l’Associació de Veïns també manifesten que la relació amb l’Ajuntament és de col·laboració malgrat les reivindicacions, i destaquen la bona sintonia amb la societat Marina Badalona.

Finalment, cal mencionar un fenomen que es ve donant al barri pràcticament des de l’inici de la transformació urbanística, que és l’ocupació d’edificis que han quedat buits (normalment naus industrials) per col·lectius de persones sense llar que hi viuen en situació precària, fins al punt que una d’aquestes naus, on hi malvivien fins a 200 persones, es va cremar l’any 2020 ocasionant algunes mort (Diari Ara, 2020). Des de l’Associació comenten que, malgrat sovint no hi ha problemes de convivència, ocasionalment n’han sorgit amb el veïnat més immediat degut al soroll o certs comportaments incívics, i reclamen que aquesta situació es solucioni per garantir també la seguretat de les pròpies persones ocupants i evitar noves tragèdies com les del 2020.

El mapa d’actors elaborat ens dona claus per a elegir els actors més rellevants a entrevistar.

L’Associació de Veïns Gorg-Mar és el primer nom que podem destacar, per la seva importància com a entitat degana del barri i la seva funció de representació i defensa dels interessos veïnals. Per altra banda, s’han realitzat altres contactes amb veïnat i persones usuàries de l’espai públic mitjançant les eines de les guies d’observació de l’espai públic amb perspectiva de gènere (veure 2.2.2. del marc metodològic iAnnex 2).

A nivell institucional, el punt de vista de Marina Badalona ens pot ser útil pel seu paper històric com a executora de la transformació urbanística ja realitzada i la encara pendent de

realitzar. Addicionalment, és una font d’informació de primera mà de cara al futur pla que ha de definir els usos d’una part molt important de l’espai analitzat com és l’àmbit del canal.

El guió i la transcripció de les dues entrevistes realitzades es troben recollits a l’Annex 3.