Àmbit sociolingüístic
4. Morfosintaxi i ortografia
4.6. Ortografia: qüestions generals i errors freqüents Tan / tant
Accentuació d’alguns substantius i adjectius que sovint es pronuncien erròniament
· Aguts: timpà, poliglot, fluor, alfil, futbol, xassís, iber, misantrop, zenit, el Tibet, els Carpats.
· Plans: acne, letargia, medul·la, omòplat, mimesi, osmosi, fagòcit, leucòcit, torticoli, cardíac, amoníac, míssil, atmosfera, termòstat, magnetòfon, rèptil, víking, zulu, conclave, monòlit, Mar- ràqueix, Kíev.
· Esdrúixols: diòptria, èczema, pneumònia, període, aurèola, elèctrode, ànode, Etiòpia, Himàla- ia, Hèlsinki.
4.5. Ortografia: la dièresi
Quan / quant
• Quan és un adverbi de temps. Correspon al castellà cuando.
• Quant és un adverbi de quantitat. Correspon al castellà cuanto.
• L’expressió quant a equival a en relació amb. Correspon al castellà en cuanto a.
Exemples: Convindria saber quant ha costat tot aquest material.
Convindria saber quan tindreu la feina enllestida.
Quant al que hem parlat aquest matí, el millor és informar-ne l’instructor.
Bé / ben
• Davant d’un verb, d’un adjectiu o d’un adverbi, s’utilitza ben.
• En la resta de casos, s’utilitza bé.
Exemples: Ha estat una ponència molt ben preparada.
Es nota que se l’havia preparat molt bé.
Ha / a
Totes les formes del verb haver s’escriuen amb hac. Atenció a certes confusions freqüents:
• Cal distingir la forma verbal ha de la preposició a, que s’escriu sense hac: ha anat a veure l’instructor, ha marxat a casa.
Hem / em
• Cal distingir la forma verbal hem (nosaltres) del pronom em (jo), que s’escriu sense hac:
(nosaltres) hem desallotjat l’edifici, (jo) em reuniré amb el caporal.
des de
• des de s’escriu sempre per separat: Hi ha retencions des de Barcelona fins a Martorell.
La zona ha estat acordonada des de les 10 fins a les 12 d’aquest matí.
• des del: seguit de l’article masculí el, cal fer la contracció: No es pot circular des del peatge fins a la sortida núm. 7. Hi han estat treballant des del matí fins al vespre.
• des d’: seguit de vocal, cal apostrofar-la: Hi estan treballant des d’aquest matí. Ho veuràs des d’una posició més alta. Des d’on em truques?
Posar / ficar
• Ficar: posar dins d’un lloc.
• Posar: per a la resta d’usos.
Exemples: Ficar la clau al pany.
Ficar l’informe al calaix.
Posar les manilles al detingut.
Posar-se nerviós.
Contraccions
Els articles el i els es contrauen amb les preposicions a, de i per i amb la partícula ca (casa de...), i l’article en, amb la partícula ca.
a Va al menjador.
de + el És del Masnou.
per Respiro pel nas.
a Dóna-ho als tècnics.
de + els És dels veïns.
per Anar pels passadissos.
el Va a cal Toni.
ca + en És de can Viladomat.
els Vaig a cals Oriol.
També s’ha de fer la contracció amb les preposicions compostes cap a, per a, fins a, des de...
Des del 8 de juny fins al 10 d’agost.
Però la contracció s’ha de desfer si cal apostrofar el mot següent Va a l’Olímpia.
És de l’edifici.
Respiro per l’orifici del nas.
Apostrofació
La preposició de. S’apostrofa davant de totes les vocals o hac i les xifres que comencen amb vocal.
Exemples: el 30 d’abril el padró d’habitants
la manera d’escorcollar és pilot d’helicòpters
la regularització d’immigrants el dossier d’Història de Catalunya el nombre d’ocupants del vehicle procés d’homologació de vehicles el nombre d’unitats de trànsit el grau d’humitat relativa
d’1 m de longitud
L’article el. L’article masculí s’apostrofa davant d’un mot que comença amb vocal o hac i les xifres que comencen amb vocal. Les sigles segueixen la norma general.
Exemples: l’alcoholímetre l’habitacle
l’efecte badoc l’heroïnòman
l’informe l’himne
l’ona expansiva l’homicidi
l’uniforme l’humanisme
l’11 de Setembre l’OTAN
L’article la. L’article femení s’apostrofa davant vocal o hac, llevat dels mots femenins que comencen per i, u, hi o hu àtones. Les sigles també segueixen aquesta norma.
Exemples: l’ambulància l’habitació la immigració
l’empremta l’heroïna la inspecció
l’Índia l’hípica però la humanitat
l’organització l’hora la història
l’última la universitat
la UAC Apostrofació en els pronoms. Els pronoms s’apostrofen:
• Davant de vocal o hac: s’orienta, s’hauria.
• Darrere de vocal que no sigui la u dels diftongs: orienta’t, porti’ns, dóna’ls.
• Igual com passa amb l’article femení, el pronom feble la no s’apostrofa quan el mot següent comença amb i o u (amb h o sense) àtones: la inviten, la humilien, la hi veuen.
• Darrere de consonant i de la u dels diftongs, s’escriu amb guionet: atureu-los, digueu-li, treu-me’l, emmanillin-la, fes-me’n.
• L’apòstrof va tan a la dreta com es pugui (tenint en compte el que s’ha dit): agafeu-me’ls, posar-s’hi, menja-t’ho.
Ela geminada (l·l)
1. Mots (i els seus compostos i derivats) començats per:
• al·l- (al·legació, al·lèrgia, al·licient) Excepcions: alegre, alegria
• col·l- (col·laborar, col·lidir, col·legi, col·locar, col·lapse)
• gal·l- (gal·licisme, gal·lès)
• il·l- (il·luminar, il·lusió, il·legal, il·lícit, il·lès, il·lògic)
• mil·l- (mil·límetre, mil·lenari) Excepcions: miler, milenar, milió
• sil·l- (síl·laba, sil·logisme) 2. Mots acabats en:
• -el·la (cel·la, salmonel·la)
• -il·la (goril·la, tranquil·la) Atenció: vil·la és una torre i vila és un poble
• -il·lar (capil·lar, destil·lar)
3. Mots cultes (observeu que hi ha mots populars emparentats que duen ll) i altres mots:
cancel·lar (cancell), metàl·lic (metall), pel·lícula (pell), sigil·lós (segell), coral·lí (corall), cristal- lí (cristall), apel·lar, bèl·lic, Brussel·les, cèl·lula, circumval·lació, cal·ligrafia, el·lipsi, estel·lar, excel·lent, instal·lar, intel·ligent, interpel·lació, medul·la, nul·la, nul·litat, anul·lar, pàl·lid, paral·lel, pal·liar, pol·lució, protocol·lari, rebel·lia, repel·lir, satèl·lit, sol·licitar, violoncel·lista, xitxarel·lo.
Essa sorda i essa sonora: s, ss, z, c, ç
Quan pronunciem una essa sorda les cordes vocals no vibren, mentre que quan pronunciem una essa sonora les cordes vocals sí que vibren. Aquests dos sons es poden representar amb cinc lletres: z, s, ss, ç i c i el dígraf sc.
Essa sonora z a començament de mot: zero entre consonant i vocal: onze s entre vocals: divisió
Essa sorda s a començament de mot: sergent a fi de mot: gos
entre consonant i vocal: autòpsia ss entre vocals: assaltar
ç davant de a, o, u: força, forço, forçut a fi de mot: braç
c davant de e i i: policia, cedir S’escriuen amb ss:
• els mots acabats en -gressió, -missió, -pressió (agressió, regressió, transmissió, sub- missió, impressió, repressió)
• els femenins amb el sufix -essa (metgessa, jutgessa)
• els masculins singulars que acaben en s poden doblar-la en la forma femenina o plural (nas g nassos; gros g grossa, grossos; ós g óssa, óssos; arròs g arrossos; pas g pas- sa, passos, passes; congrés g congressos; cos g cossos; ros g rossa, rossos; gos g gossa, gossos).
Excepcions:
• asimetria, antesala, antisocial, bisecció, contrasentit, entresòl, sobresortir, vicesecretari...
Altres recordatoris d’ortografia catalana
– Plurals femenins: acaben sempre en -es (les manilles, les detingudes, aturar-les).
– Temps verbals
- L’imperfet d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació s’escriu acabat en -ava (anava, emma- nillava, buscava, escorcollava, regulava, sancionava, denunciava).
- El gerundi s’escriu sempre amb -nt final (llegint, sortint, formant, esperant, fugint, corrent, robant, patrullant), mentre que si és una 3a persona del plural del present d’indicatiu s’escriu amb -n final (corren, roben, patrullen, fugen).
– Final amb -e dels adverbis rere, darrere, enrere. Cal no confondre-ho amb l’adjectiu femení darrera (última)
– im-: davant de b, m o p el prefix de negació in- es converteix en im- (immobilitzar, immigració, immoble, immoral, immadur, immolar-se, imminent, immunitzar, Immaculada, imbevible, imperdible).
– Conjuncions i/o: la conjunció i no canvia mai a e davant d’una paraula començada amb la vocal i; la conjunció o no canvia mai a u davant d’una paraula començada amb la vocal o.
Exemples: En l’escorcoll, la policia va decomissar material sanitari i instrumental mèdic.
Feu constar aquí les feines o ocupacions que heu tingut anteriorment.
IdEES fORçA
1. El català és una llengua romànica que prové del llatí col·loquial. En la formació de les llengües romàniques destaquen tres factors: el grau d’intensitat de la romanització, el substrat i el su- perstrat.
2. Una llengua no és mai uniforme i fixa. Les varietats lingüístiques són les diferents modalitats d’una mateixa llengua. Per damunt de totes les varietats hi ha la varietat estàndard. Podem classificar les varietats segons els parlants o segons l’ús.
3. La llengua catalana ha estat i és la llengua pròpia de Catalunya, és a dir, la llengua pròpia del territori, i és l’element fonamental de formació de la cultura catalana. Com a llengua pròpia, ho és de l’Administració pública catalana (local, autonòmica i estatal).
4. Els funcionaris s’han d’adreçar als ciutadans en les seves comunicacions orals normalment en català, i han de respectar la tria que aquests facin de la llengua en què volen ser atesos.
GLOSSARI
dialecte diglòssia Lèxic
Llengua romànica Normalització Normativització Semàntic Sintàctic Toponímia Visigòtic