• No se han encontrado resultados

Quin sentit dones a la reaparició del rellotger?

In document Programa 1980-1981 (página 52-55)

REBEL WITHOUT A CAUSE/REB,EL

P.- Quin sentit dones a la reaparició del rellotger?

R.- Eraunpersonatgequeestimava moltivolia

aprofi­

'tarl'ocasióper saber

què

li haviapassat. Aixòno

m'ha'

semblat

simplement

un

"private joke", però

hihaviaa

laseva

presència

unarelacióambel temafonamental

del film: lacomunicació,les

relacions

ambelsnens. El filmeratambéun

pelegrinatge

sentimental.carmolts membresde

l'equip

s'hanretrobata

L'HORLOt::ER:

Noireti

jo, però

tambéel

cap-electricista,

el cap-mao'

quinista,

el muntador,

l'enginyer

deso.Tota aquesta genttot

seguit

hatreballaten

equip

enaltres.films no meus. Era doncsun

pelegrinatge,

un

petit viatge.

P.- Com afrontestuel món de

l'ensenyament?

R.-Em penso quel'oficide

professor

ésundelsmés

esgotadors

que hi haiundels més heroics. L'heroisme

quotidià

hi és,alsoficiscomaquest.Voldria arribar à restituir l'usuraquepot sentiruna

professora

i el

fet queelladubtad'ella mateixai delsseusmètodes.

Es peraixòque elsflash-backsnosónpasnarratius,ans emocionals. Quan ella

dlualquna

cosa,nohi ha

'pas judici

perpart meva,

ja

queella mateixaaportaun

judici

sobre

lasituacióisobrelasevaconducta. Esaixò elque

jo

mos­

tro: el

judici

és,el de Laurenceenversella mateixai no pasmeu envers Laurence. Jovoliamostrar que,en

alguns

,

moments, ellas'enfadava,itenia dubtes. Quan elladiu

ales

qoies:

"Noteniu

imaginació", jo

no

pas

si ho.diu

totpensant: "Heusacíuna

generació

que veritablement

no

imaginació,"'o

sipensa: "Heestat

completa:

ment

injusta

ambaquestesnoiesi noéspasaixícomels hauria

hagut

de

parlar",

Jonoenres, de totaixò;la

seqüència

ha estatrodadasensequehom

'privilegií' cap

puntde vista. Hi hadiversos altresmomentscomaquest.

Són emocionsqueellarep. La ideade la

partida

era

d'aga:

far

algún

queuna bonarelacióamb les noiesi que tan­

mateixesconsumeix.

(Entrevista

amb GillesCèbe,Larevueducinéma, n.351,

juny

1980)

Cinema

d'expressió

francesa

MIREILLE DANS LA VIEDES AUTRES

Eslahistòria.d'uns

joves,

duesnoies i tres noisen

plena

confusióa finals del'adolescènciaidavantunesdeveni­

dorsocial

amenaçador.

Entre els

rarnpells

ioveruvols i les

responsabilitats

adultes s'escriula

interrogació

torbadora.

Enfi, Mireilletocarà

l'agonia

delssomnis,dels saltsmor­

tals, deles

utopies

i delsgrans triomfs.

(Jean Materne, LeJour) -, LAVEILLEEDESVEILLEES

Somal vint-i-un de novembredell975,darrera vetllada de les "Veilléesd'automne",festivaldemúsica tradicio­

nal

organitzada pel

Serveid'animaciósacio-cultural de la UniversitatdeQuebeca Montreal.

Contra

aquells qui

afirmenlamortde lamúsica tradicio­

nalequesta

festa,únicaenelseu

gènere,

reuneixsobre

una mateixaescenaunstrenta-dos músics

vinguts

deQue­

bec i d'altresllocs,comd'Irlanda, d'Acàdia.de

Bretanya

i de Lusiana.

Festa dels

sentits

ide la

passió

deviure, aquest

preciós

docu mentcontribueixgranmental

procés

deredescobri­

mentdel "so"de cadascundels

pobles participants.

llui­

ta contral'oblit, LA VEILLEEDES

VEILLEES,

realit­

zada perun

equip

de cineastes quereuneix elsméscom­

petentsdel medi

cinematogràfic quebequès,

ésunfilm

perveure i per

entendre'l, però

sobretot, hom

podria

dir èsuna

força

perviure!

UNHOMME EN FUITE

Verònica tédotze anys. Un matíbanalabandonacasa seva,

després

d'unadarreramiradavers

l'abraçada egoista

delseupare id'una

desconeguda.

Durantaquest temps,

a l'altre cantó

de.la

ciutat,

Duchamps perd

elseudiner

alpoker.

Rebutjat

perChantal,l'animadoradel local, intenta escanyar lajove.

Perseguit

perunassassinatque nohacomèspas, trobaenVerònica un

possible

testimoni de descàrrec. Tots dos encetenun

joc

entrela realitat i

el malson,el

jòquer

és el comisariFabien.

MIREILLE DANSLA VIE

DE$

AUTRESdeJ.M Buchet

Franz Kafka

EL PROCESO

Encol.laboració ambl'Institut

Alemany

deCulturade Barcelona, presentem aquestasetmanael film d'Orsan Welles EL PROCESO,el

qual

s'inscriudinsdelcicle

deconferènciesi

exposicions

quesecelebrenaBarcelona sobre lavidail'obra de Franz Kafka.

P.- Per

què

EL PROCESO?

R.- Esungran llibre. Un

dels

textos quehanmarcat

l'època.

Jo hetraslladatlahistòriaal 1963. Jo voliaaga­

farunmalsonmoltactual;unfilmsobrela

policia,

la

burocràcia,

la

puixança

totalitàriade

l'Aparell, I�opressió'

sobrel'individu alasocietat moderna.

R.-

Perquè

pera

vós, Joseph

K..., l'heroi deKafka (a

qui

hom

culpa

un

mati:

atrenc

d'alba,

a casaseva, ique acabarà sota el

ganivet

del botxí

després

d'haver intentat endebadesde

comprendre

de

quina

cosase

l'acusa)

és innocent?

R.-

L'explicació

fóra massabanal... AImeuparer, pera Kafka,

Joseph

K... ,era

culpable.

Perami

també.

Una de les grans

qualitats

del llibreésque

Joseph

K... forma part de

l'Aparell,

de

l'Organització.

Esfuncionari,capd'ofici­

na; ell també fa

esperar

elsaltres,elltambé és

ple d'orgull

i defals misteri. K... ésvanitós,arribista.Víctimade

l'Apa­

rell,

assaja

deresistir-se-li,

però

alhoraellés

còmplice.

Com

a la vida. Ellés

culpable perquè

forma part delacondició humana.

(Entrevista publ

icade.aEtudes

cinématrographiques,

n.

24-25,

1963)

16.00 18.00 20.00 22.00

Dilluns Cinema

d'avantguarda

americà:

Rose

Hobart, Joseph

Cornell,1939

Bam Rushes,

L. Gottheim, 1975 Translucentappearences,

Barry

Ger­

son,1975. USAV.O.

23

Cinema

d'expressió

francesa:

UN HOMME EN

FUITE,

SimonEdel­

stein, 1980. Int.:

Roger Jendly,

Mali­

ne

Sveinbjornson.

Suïssa V.O.(C)

Cinema

d'avantguarda

americà:

ProductionStills,

Morgan

Fisher, 1970.

Mindfall, Hollis

Frampton,

1978 Eureka,ErnieGehr, 1979'

El mónde lamúsica vist

pel

cinema:

German Lieder, Fischer-Dieskaucanta:

Beethoven,

Schumann, Brahms,

Wolf.

Irmgard

SeefriedcantaBrahms.

R.F.A.

Dimarts

24

Cinema

d'expressió

francesa:

LA V ElLLEEDES VEl

LLEES,

Ber­

nard Gosselin, Canadà

V.O:

(C)

LECHANTDU

MONDE,

Mar­

cel Camus, 1965. lnt.: Catherine Deneuve, Hardy

Kruger. França

V.O.S.E. (C)

Cinema

d'avantguarda

americà:

Diploteratology,

1967; Afilmof their

spring

tour, 1974;Wide

angle

saxon, 1977;New

improved

institu­

tional

quality,

1978;Onthemarria­

ge-broker joke,

1979.de

George

Lan­

'dow.

USA

FranzKafka:

THE TRIAL/EL

.PROCESO,

OrsonWe­

lles, 1962. I nt.:

Anthony

Perkins, O.Welles,

Romy

Schneider.

França.

V.q. angiesa·S.E.

(B/N) -

Dimecres

25

Bertrand Tavernier:

DES ENFANTSGATES/LOSIN­

QUILINOS,

1977. Int.: Michel Picco­

li,Christine

Pascal,

Michel Aumont.

França

V.O..S.E. (C)

Bertrand Tavernier:

QUE LA FETE

.COMMENCE/QUE

EMPIECE LA

Fl"ESTA,

1974. Int.:

Philippe

Noiret, Jean

Rochefort,

Ma­

rina

Vlady. França

V.O.S. E.

(C)

Cinema

d'expressió

francesa:

UN HOMME EN

FUITE,

Simon Edel­

stein, 1980. Int.:

Roger Jendly,

Mali­

ne

Sveinbjornson.

Suïssa. V.O. (C)

Cinema

d'expressió

francesa:

LAVEILLEE DES

VEILLEES,

Ber­

nardGosselin. CanadàV.O.

(C)

Dijous

26

Cinema

d'expressió

francesa:

MIREILLE DANS LAVIE DES AU­

TRES,

JeanMarieBuchet, 1980. Int:

Sylvain Bailly,

Chantal

Descarnpaqne Bèlgica

V.O..(C)

Bertrand Tavernier:

DESENFANTS

GATES/LOS

IN­

QUILINOS,

1977. Int.: Michel Picco­

li, ChristinePascal,Michel Aumont.

França

V.O.S. E.

(C)

L'Edat

Mitjana

al Cinema:

ANDREI RUBLEV,Andrei Tarkovs­

ki,1966. Int.: AnatoliSolonitsin, Ni­

colai

Grinko,

Ivan

Lapikov.

URSS V.O.S.E.

(B/N

i

C)

Es

suspèn

lasessióper la

llarga

duraciódelfilm anterior

Divendres Bertrand Tavernier: Cinema

d'expressió

francesa: Cinema

d'expressió

francesa: Josefvon

Sternberg:

27

rinaQUEEMPIECE

Philippe Vlady.

LANoiret,FETELA

França

FIESTA,COMMENCE/QUEJean

V.O.S.E:

Rochefort,1974. Int.:(C) Ma- trandUNEBaye,

França

SEIIMINE DETavernier,GérardV.O.S.E.Lanvin,1980.(C)

VACANCES,

MichelInt.: NathalieGalabruBer-

TRES, pagne.

MIREILLE DANSlnt.:SylvainJean

Bèlgica

Marie

Bailly,

V.O.Buchet,LAChantal Descam-(C)VIE DES1980.

AU- 'HAMPA, UNDERWORLD/LA LEY Evelyn

USA Muda rètolsBrent,1927. Int.: Clive Brook

George

en

anglès' (B/N)

BancroftDEL

Dissabte Sam Peckin

pah:

Sam

Peckinpah:

Sam

Peckinpah:

.Cinema

d'expressió

francesa:

28

THE

VAJE,

WILD1969.

BUNCH/GRUPO

Int.:William Holden,SAL- THELABALADA.DEBALLADOF CABLECABLE

HOGUE,

HOGUE/ STRAW1971. Int.:

DOGS/PERROS

DustinHoffman,DESusanPAJA, UNEtrandSEMAINE DETavernier, 1980.

VACANCES,

Int.: NathalieBer- Ernest

Borgnine,

Robert Ryan,Wa- 1970. lnt.: Jason Robards,Stella Ste-

George.

USAV.E. (C)

Baye,

Gérard Lanvin, Michel Galabru

rren Oates. USAV.E.

(C)

vens, DavidWarner. USA V.E.(C)

França

V.O.S.E.(C)

Diumenge

Sam

Peckinpah:

Sam Peckinpah: Sam

Peckinpah:

Josefvon

Sternberg:

.

29

STRAWDOGS/PERROSDEPAJA, THE WI LDBUNCH/GRUPOSAL- THEBALLADOFCABLEHOGUE/ THE LASTCOMMAND/LAULTI-

1971. Int.: Dustin

Hoffman,

Susan VAJE,1969. lnt.:Willian Holden, LA BALADADECABLE HOGUE,

MA'ORDEN,

1928. lnt.: EmilJan'

George.

USA V.E. (C) Ernest

Borgnine,

Robert

Ryan,

Wa- 1970. I nt.: Jason Robards, Stella.Ste-

ninqs. Evelyn Brent.

William Powell

rren Oates. USA V.E.(C) vens. USA V.E. (C) USA Muda rètolsen

anglès (B/N)

V.O.Versió

Originel

V.E. Versió

1IP8IIYoi.

I/NBI_I...

·

e Color V.O.S.E. Versió

Originel

.mb

..

btltqll

enc.telt. V.O.S.Versió

Orlglnelemb

IUbtltoilen un... idiom

ia

"El meu ideal ésel moviment. Lapart literària téuna

importància

minimaenel cinema.

L'objectiu principal

delcinemaésel moviment,'queés.lacosamésdificil;si nofos

pel

moviment,notindriaraó d'ésser..EI moviment és el més

important

delavida,encaraque hi

hagin

coses

que troben lasevabellesaenlaimmobilitat;aixi,si la Monna Lisaes

mogués, probablement

resultariaridicula.

Cadacosaqueesmouha de tenir elseu

propi

ritme. No solsles persones,sinóles

paraules,

l'aire,elfum; aquesta éslaraó

perquè

emproenel meusfilms la boira,la

pluja,

labrurna.;i lluitotot el que

puc

peranimar l'ambient de l'escenaafi dedonar la sensaciódemoviment,de vida. Crec que. hiha moltpoques persones quedoninal moviment elvalorqueté. Peraixò, perami, el cinema ésla més dificilde totes les arts,

perquè depèn

delmovi­

ment i.aquest és allò més dificildecrear. En una

pel.I

(cu­

la,allòquetévalorésla

impressió

d'un movimenttotal i nopas

impressions

de moviments; I

'expressió

d'unitat

delmovimenti decontinuitat

d'aquest

moviment. En moltesde les

pel.I

iculesque finsarahem vist aqu i, per

exemple

en EL CADAVEREXQUISITO,hi ha

seqüèn­

ciesmoltreeixides,enles

quals

el moviment hi és pre­

senti les

integra, però

aquestaunitatno es

perllonga

per tot el film. Enuna

pintura,

allòque

queda

ésla im­

pressió

dela totalitatdel

quadre;

en una

pel.I

icula,com

que passaamoltavelocitat,ha de

quedar

la

impressió

d'un

conjunt harmònic, homogeni,

no unasèriede sensacions aillades. Una

pel.I

iculanoéscom un

quadre,

queespotmirarhoresi hores,i peraixòla

impressió

de

moviment,

el ritme,s'hade donar

homogèniament

entota lasevadurada; el contrari éscanviarcada cinc minuts

aquell quadre

de

què parlàvem. Aquest

és el

meuideal,lafita

proposada, però

nosemprem'ha estatpossibled'assolir-la. Noobstant,al

públic

allò

quemés l'interessa és

l'argument,

lahistòria, nopas la

llum,

ni el moviment,ni els altreselements;sien

alguna

ocasió lesmeves

peLI

icules han

tingut

èxitentreel

pú­

blic,ha estat per I

'argument,

no

pel

moviment. Si

hagués

fetel quevolia,el

[lieu' ideal. ningú hagués

anata veure

.els

meusfilms.

Aquesta

éslacontradicciómàxima: que

FATAMORGANA,deWerner

Herzog

siblesper la

mitja

dotzenadesemidéusqueescreien

capacitats

peratraduirles

paraules

en

imatges, però

comque elsmeusfilms havien

tingut

èxitentrelesmas­

sesi.més

important

encara,creavenestrelles,m'autorit­

zarendurant

algun

tempsaescriure elsmeus

guions,

que peraellserengrec. Eisensteinse n'haviaanataMè- xic(...) En tornar

jo

d'un

viatge,

Adolf Zukorem con­

tactà.

M'informà

que la

companyia

haviainvertit

ja mig

miliòdedòlarsenAN AMERICANTRAGEDYi emde­

manà que lisalvés

aquella

inversió,realitzantunaversió poc costosa de

l'assumpte.

Com quehavia

llegit

eillibre anysabans,

vaig

acceptar i redactarun

guió,

enel

qual vaig

intentar d'eliminarels elements

sociològics

que, segonsla meva

opinió,

no eren gens ni mica

responsables

deldramàtic incident queDreiser havia concebut".

Finalment,

reproduïm

de lamateixafontel

següent elogi

de I'actorde teatre: "Actuarno

significa aprendre's

de memòria untexte, mentreesportaunadisfressa, ni la facultatdesimular allòque

sigui

en el moment

oportú:

és

procedir

a lareconstituciódelsmotiusquesón lacau- sadel'acciói lesparaules.Aixònoés fàcil. Noobstant.

l'oblitdelsofriment

propi

pot ésser-li útilal'actorenha­

verde carregar amb el d'unaltre. Enelmillor delscasos nosolsésun

intèrpret

ni difon lesideesdels altres. Pot donaralasevaencarnacióuna

profunditat

de compren­

sióqueavantatgaaladel

dramaturg.

Potserunmecanis­

me

superb

en

afegir

al text. escrit lesindicacionsdel direc­

tord'escena, amés delsseusdots

personals,

i donar així fluidesaicohesióapensamentsque,senseelseutalent,

noanirien mésenllàde labateria. Pot fer-nos sentirallò que

significa

el motmés senzill,encaraque

j'haguéssim

sentit

ja

cent

vegades

sensehaver-ne tretla

quinta

essèn­

cia, i,comel llampqueil.luminaelcel nocturn,

projectar

llumsobre lacausa més obscura.

Els

qui

alasortidadels teatres donen cops de peusaterra, sotala

pluja

ola neu, per esperarunactor

desproveït

del

seuhàbiti del seu

maquillatge,

potsernosaben que

aquell pàl.lid

animalesgotatacaba demobilitzar

l'energia

nece­

ssàriapertravessar el canal de laManxa nedant".

Filmoteca Nacional

Barcelona

30_�: Març· 5 Abril 1981

La

Filmoteca

es reserva el dret de

modificar aquest

programa per raons de

força major."

Preus: Abonament

per

deu sessions: 55.0 pt.. AbonInw\t

PI'

cinc

sessions: .

325

otes.

Entrada

per una

sola _i6: 75 pta

ó

Josef von

Sternberg 2'

e rt i­

JII ipa­

om

Reprodu

ïmacontinuacióles

paraules

amb

què

sintetitzà

laseva

concepció

filmicaquan

presidi

el

jurat

del Festi­

val deSant Sebastià:

-

DISHOtyORED,

de

josef

von

Sternberg

Projeccions: Cinema

Padró.

Carrer de

la

Cera 31.

Tel.:

2410598. Barcelona

dins

d'aquest

interés del

públic

s'hade ferallòque hom sentcom avàlid;en unmot,el dificil ésqueem movia

en un marccomercial."

(Josefvon

Sternberg,

FilmIdealn.214·215, 1969) Pel que fa al pas delmut al sonor,transició

representada

enelsfilms

d'aquesta

setmana,

Sternberg

manifestà:

"Mai hi

hagué

pel.Iicules mudes. Els actors

parlaven,

els rètols

reproduïen

llurs

paraules.

Tambéhi havia lamúsica

d'acompanyament,

quesempre

m'agradava

detriar

jo

ma­

teix.Amés, lluny

d'oposàr-rne

al cinemasonor,de

seguida vaig

començarafer

pel.I

ícules

parlades.

Finsen

vaig

fer

una abansde DER BLAUE ENGEL".

D'aquest

film, THUNDERBOLT,l'autoren

parla

aixialessevesmemò­

ries: "Elsonorhavia

afegit

unmónnou aallòqueesveia,

unmónqueestimulavala

imaginació

més enllàdelcon­

tingut

dins elsI(rnits ofertsper la cambra. Sies

pretenia

emprar elso correctamenti

eficaç,

havia

d'aportar

ala

imatge

una

qualitat

diferent de les donades per leslents,

una

qualitat

fora del'abast dela

imatge.

Elsos'havia

de convertirencontrapunto enelement

compensador

de la

imatge, afegint-li alguna

cosa sense

privar-la

deres.

La cambra havia

conquerit

facultatsper

imposar

untem­

po

mitjançant

laseva mobilitat,queveniaa

afegir-se

als il.limitats

jocs

de llums i ombres. Mentre elso nofostan flexiblecomla

imatge, seguiria

essentunsoroll

superflu.

Elso erarealista,

però

lacambrano.

Vaig

ferlaprimera

pel.licula parlada

tenintencompte

totesaquestesdades. Foutractadaambrespecteperla direccióde la

companyia, però ningú,

ambunasola

excepció,

s'adonàque

jo

m'havia

esforçat

enacoplar

degudament

soi

imatge. Aquella excepció corresponia

a undels meus

col.legues, I'intel.ligent

i sensible

Ludwig Berger,

quem'envià el

següent telegrama: 'Vaig

veureel

seu THUNDERBOLT. Elfelicitodetotcor. Es la

prime­

ra

pel.I

ïculasonoraartisticamentelaborada.Bravo! ' Peròel fetque

hagués

conceditpoc, pernodircap,valor al

diàleg,

no

passà desaperceb-ut

per als

qui

havien

fet de-

.

la

paraula

una

religió".

Sobreel teme de lesinfluències,diuenelmateix llibre, Fun ina Chinese

Laundry:

"Es molt

possible

que la in·

fluènciade Reinhardt

hagi repercutit

en lesmevesobres,

encara que

hagi

estatindirecta,endemostrar-me queno hiha I(rnltsenlatècnicade la

posada

en escena. Mai po­

dré oblidar lessevesobres,que

persisteixen

en lameva memòriacomsi les

hagués

vist ahir.

Tampoc

és

possible

que

jo

mostri tendènciaa

repudiar

tota influència. Recordo,per

exemple,

unavella

pel.l

cula d'ErnstLubitsch,titulada MONTMARTRE,enla

qual

esveia Pola

Negri agenollada

humilment,

netejant

les sabates al marit,quanaquestla deixava per anar-se'n ambunaaltra dona.Aquestahàbil maniobra femenina

m'inspirà

unaescenasentimentalaTH.E DOCKSOF NEW YORK. L'acciói lescircumstàncieserendiferents,

.

però

la motivacióera lamateixa. En el meufilm,la dona és abandonadaperunbrètolquenomés s'hacasat amb ella per passarunanitenlaseva

companyia

abans de tor­

nar-se'nabord. En el momenten

qué

va aabandonar-la,

seli trenca la butxaca de lacamisa,iella,sabent queésla sevavïctima,li cus

pacientment

la

peça".

Respecte

AN AMERICANTRAGEDY,film quehaviade ferEisensteinpera l'estudienel

qual

treballava

Sternberg,

aquest

explica

enel seullibre: "Unsdos anys

després

de la

nostra

primera

trobada-aBerl ïn.mentre

jo

feiaDER'

BLAUE 'ENGEL-arribà Eisensteina

Hollywood

pera

fer-se

càrrec

de la feina de filmar la novel.lade Dreiser.

Li

vaig

donar la

benvinguda,

tanta ellcomalsdoscom­

petents

ajudants

que I

'acompanyaven. Freqüentment.

vaig parlar

amb tots tres. Mai

vaig

discutir les atribucions

.

d'Eisenstein. Aleshores

ja

teniabastantes

preocupacions jo

mateix,i si la memòriano emfalla,

vaig

sortircapa

Europaabans de

què

ellcomencésel

guió

en

què

havia

de basar laseva

pel.lïcu!a.

Quan

vaig

tornar, ell

ja

se n'haviaanatde

Hollywood,

iem

vaig

assabentar que els caps de l'estudi havien

qualificat

el

guió

demassa

llarg

i

incomprensible.

Aixòno em va

sorprendre.

Elsmeus

propis guions

havien estat sempre titllats

d'incornpren-

Werner Herzog

Des de faunany,Herzognomés ha estat d'actualitata

travésde les notïcies

d'agència,

informadoresdelcon­

flicteque haviaposaten

perill

elseu FITZCARRALDO,

ara

ja représ,

ambClaudia Cardinalei-permalaltiade Jason Robards- denou KlausKinski. Des del lloc del conflicte,el nostreamic FedericodeCárdenasensinforma de I'afer.

Wawain,comunitat d'indis aguaruoaque

s'oposà

ala Wildlife FilmofPeru S.A., filialad hoc de la Werner Her­

zog FilmProductionsdeMunic,noésunatribuaïllada del'Amazonia.Wawain,comNieva i

gairebé

tota la

regió

ha estatencontacte amb la resta del

pal's

des del

segle

passat, 'missióempresa

pels jesuites

(ambels resultats

imaginables)

i facilitadaper lasevasituacióalavoradel

Marañón, gegant¡'

riu

navegable,

undelsgrans eixos de circulacióal'Amazònia. Comentotes lestribus

d'aques­

ta,

però especialment

enlesmés nombroses

(Campas,

Aguaruna,

Huambisa...I.hi haunalluita

pel poder entre.

In document Programa 1980-1981 (página 52-55)

Documento similar