Quin sentit dones a la reaparició del rellotger?

R.- Eraunpersonatgequeestimava moltivolia

aprofi­

'tarl'ocasió_{per saber}

què

^{li havia}passat. ^Aixòno

m'ha'

semblat

simplement

^un

"private joke", però

^hihaviaa

laseva

presència

^{unarelacióambel temafonamental}

del film: lacomunicació,les

relacions

ambelsnens. El filmeratambé^un

pelegrinatge

sentimental.carmolts membresde

l'equip

^{s'hanretrobata}

L'HORLOt::ER:

Noireti

jo, però

^tambéel

cap-electricista,

^{el cap-mao'}

quinista,

^{el muntador,}

l'enginyer

^deso.Tota aquesta gent^tot

seguit

^{hatreballaten}

equip

^enaltres.films ^no meus. Era doncsun

pelegrinatge,

^un

petit viatge.

P.- Com afrontes^tuel món de

l'ensenyament?

R.-Em penso quel'oficide

professor

^{ésundelsmés}

esgotadors

^{que hi haiun}dels més heroics. L'heroisme

quotidià

^{hi és,alsoficiscomaquest.}Voldria arribar à restituir l'usuraquepot sentir^una

professora

^{i el}

fet queelladubtad'ella mateixaⁱ dels^seusmètodes.

Es peraixòque elsflash-backs^nosónpasnarratius,^ans emocionals. ^{Quan ella}

dlualquna

^{cosa,nohi ha}

'pas judici

perpart ^meva,

ja

^queella mateixaaporta^un

judici

^sobre

lasituacióⁱsobrelasevaconducta. Esaixò elque

jo

^mos­

tro: el

judici

^és,el de Laurence^enversella mateixa^{i no} pas^{meu envers} Laurence. Jovoliamostrar que,^en

alguns

,

moments, ellas'enfadava,ⁱtenia dubtes. ^{Quan ella}diu

ales

qoies:

^"Noteniu

imaginació", ^jo

^nosé

^pas

^{si ho.diu}

totpensant: ^"Heusacíuna

generació

que veritablement

noté

imaginació,"'o

^bésipensa: "He^estat

completa:

ment

injusta

^{ambaquestesnoiesi noéspasaixícomels} hauria

hagut

^de

parlar",

^Jonoenséres, de totaixò;la

seqüència

^{ha estatrodadasensequehom}

'privilegií' cap

punt^{de vista.} Hi ^hadiversos altresmoments^comaquest.

Són emocionsqueellarep. La ideade la

partida

^era

d'aga:

far

algún

^{quetéuna bonarelació}amb les noiesi que tan­

mateixesconsumeix.

(Entrevista

^{amb GillesCèbe,Larevueducinéma, n.351,}

juny

¹⁹⁸⁰⁾

Cinema

d'expressió

francesa

MIREILLE DANS LA VIEDES AUTRES

Eslahistòria.d'uns

joves,

^duesnoies i tres noisen

plena

confusióa finals del'adolescènciaidavant^unesdeveni­

dorsocial

amenaçador.

^{Entre els}

rarnpells

ioveruvols i les

responsabilitats

adultes s'escriula

interrogació

^torbadora.

Enfi, Mireilletocarà

l'agonia

^delssomnis,^{dels saltsmor­}

tals, deles

utopies

^{i dels}grans triomfs.

(Jean Materne, LeJour) ^-, LAVEILLEEDESVEILLEES

Somal vint-i-un de novembredell975,darrera vetllada de les "Veilléesd'automne",festivaldemúsica tradicio­

nal

organitzada pel

^{Serveid'animació}sacio-cultural de la UniversitatdeQuebeca Montreal.

Contra

aquells qui

^{afirmenlamortde la}música tradicio­

nalequesta

festa,única^enelseu

gènere,

^reuneixsobre

una mateixaescenaunstrenta-dos músics

vinguts

^deQue­

bec i d'altresllocs,^comd'Irlanda, d'Acàdia.^de

Bretanya

i de Lusiana.

Festa dels

sentits

ide la

passió

^deviure, aquest

preciós

docu mentcontribueixgranment^al

procés

^deredescobri­

mentdel "so"de cadascundels

pobles participants.

llui­

ta contral'oblit, LA VEILLEEDES

VEILLEES,

realit­

zada per^un

equip

de cineastes quereuneix elsméscom­

petents^{del medi}

cinematogràfic quebequès,

^ésunfilm

per^veure i per

entendre'l, però

sobretot, hom

podria

^dir èsuna

força

perviure!

UNHOMME EN FUITE

Verònica tédotze anys. Un matíbanalabandonacasa seva,

després

^{d'unadarreramiradavers}

l'abraçada egoista

delseupare id'una

desconeguda.

^Durantaquest temps,

a l'altre cantó

de.la

ciutat,

Duchamps perd

^elseudiner

alpoker.

Rebutjat

^perChantal,l'animadoradel local, intenta escanyar lajove.

Perseguit

per^unassassinatque nohacomèspas, trobaenVerònica un

possible

^testimoni de descàrrec. Tots dos encetenun

joc

^{entrela realitat i}

el malson,el

jòquer

és el comisariFabien.

MIREILLE DANSLA VIE

DE$

^AUTRESdeJ.M Buchet

Franz Kafka

EL PROCESO

Encol.laboració ambl'Institut

Alemany

^deCulturade Barcelona, presentem aquesta^setmanael film d'Orsan Welles EL PROCESO,^el

qual

^{s'inscriudinsdelcicle}

deconferènciesi

exposicions

que^secelebrenaBarcelona sobre lavidail'obra de Franz Kafka.

P.- Per

què

EL PROCESO?

R.- Esungran llibre. Un

dels

textos quehanmarcat

l'època.

Jo hetraslladatlahistòriaal 1963. Jo voliaaga­

farunmalsonmoltactual;^unfilmsobrela

policia,

^la

burocràcia,

^la

puixança

totalitàriade

l'Aparell, I�opressió'

sobrel'individu alasocietat moderna.

R.-

Perquè

per^a

vós, Joseph

^{K..., l'heroi deKafka} (a

qui

^hom

culpa

^un

mati:

^atrenc

d'alba,

^{a casa}seva, ique acabarà sota el

ganivet

^{del botxí}

després

d'haver intentat endebadesde

comprendre

^de

quina

^cosase

l'acusa)

és innocent?

R.-

L'explicació

^{fóra massabanal... AImeu}parer, per^a Kafka,

Joseph

^{K... ,era}

culpable.

^Perami

també.

Una de les grans

qualitats

^{del llibreés}que

Joseph

^K... forma part de

l'Aparell,

^de

l'Organització.

^Esfuncionari,capd'ofici­

na; ell també fa

esperar

^elsaltres,^elltambé és

ple d'orgull

i defals misteri. K... ésvanitós,arribista.Víctimade

l'Apa­

rell,

assaja

^deresistir-se-li,

però

^alhoraellés

còmplice.

^Com

a la vida. Ellés

culpable perquè

forma part de^lacondició humana.

(Entrevista publ

^{icade.aEtudes}

cinématrographiques,

^n.

24-25,

1963)

16.00 ^18.00 20.00 22.00

Dilluns Cinema

d'avantguarda

^americà:

Rose

Hobart, Joseph

Cornell,1939

Bam Rushes,

^L. Gottheim, 1975 Translucentappearences,

Barry

^Ger­

son,1975. USAV.O.

23

Cinema

d'expressió

^francesa:

UN HOMME EN

FUITE,

^SimonEdel­

stein, 1980. Int.:

Roger Jendly,

^Mali­

ne

Sveinbjornson.

Suïssa V.O.(C)

Cinema

d'avantguarda

^americà:

ProductionStills,

Morgan

Fisher, 1970.

Mindfall, Hollis

Frampton,

¹⁹⁷⁸ Eureka,ErnieGehr, 1979'

El mónde lamúsica vist

pel

^cinema:

German Lieder, Fischer-Dieskau^canta:

Beethoven,

Schumann, Brahms,

^Wolf.

Irmgard

^{Seefriedcanta}Brahms.

R.F.A.

Dimarts

24

Cinema

d'expressió

^francesa:

LA V ElLLEEDES VEl

LLEES,

^Ber­

nard Gosselin, Canadà

V.O:

(C)

LECHANTDU

MONDE,

^Mar­

cel Camus, 1965. lnt.: Catherine Deneuve, Hardy

Kruger. França

V.O.S.E. (C)

Cinema

d'avantguarda

americà:

Diploteratology,

^{1967; Afilm}of their

spring

tour, 1974;Wide

angle

saxon, 1977;New

improved

^institu­

tional

quality,

1978;Onthemarria­

ge-broker joke,

1979.de

George

^Lan­

'dow.

USA

FranzKafka:

THE TRIAL/EL

.PROCESO,

OrsonWe­

lles, 1962. I nt.:

Anthony

Perkins, O.Welles,

Romy

^Schneider.

França.

V.q. angiesa·S.E.

^{(B/N) -}

Dimecres

25

Bertrand Tavernier:

DES ENFANTSGATES/LOSIN­

QUILINOS,

1977. Int.: Michel Picco­

li,Christine

Pascal,

Michel Aumont.

França

^{V.O..S.E. (C)}

Bertrand Tavernier:

QUE LA FETE

.COMMENCE/QUE

EMPIECE LA

Fl"ESTA,

1974. Int.:

Philippe

Noiret, Jean

Rochefort,

^Ma­

rina

Vlady. França

^{V.O.S. E.}

(C)

Cinema

d'expressió

^francesa:

UN HOMME EN

FUITE,

Simon Edel­

stein, 1980. Int.:

Roger Jendly,

^Mali­

ne

Sveinbjornson.

Suïssa. V.O. (C)

Cinema

d'expressió

^francesa:

LAVEILLEE DES

VEILLEES,

^Ber­

nardGosselin. CanadàV.O.

(C)

Dijous

26

Cinema

d'expressió

^francesa:

MIREILLE DANS LAVIE DES AU­

TRES,

^JeanMarieBuchet, 1980. Int:

Sylvain Bailly,

^Chantal

Descarnpaqne Bèlgica

^V.O..(C)

Bertrand Tavernier:

DESENFANTS

GATES/LOS

IN­

QUILINOS,

1977. Int.: Michel Picco­

li, ChristinePascal,Michel Aumont.

França

^V.O.S. E.

(C)

L'Edat

Mitjana

^{al Cinema:}

ANDREI RUBLEV,Andrei Tarkovs­

ki,1966. Int.: AnatoliSolonitsin, Ni­

colai

Grinko,

^Ivan

Lapikov.

^URSS V.O.S.E.

(B/N

ⁱ

C)

Es

suspèn

^lasessióper la

llarga

duració^delfilm anterior

Divendres Bertrand Tavernier: Cinema

d'expressió

^francesa: Cinema

d'expressió

^{francesa: Josefvon}

Sternberg:

27

_rina^QUE_EMPIECE

Philippe Vlady.

^LANoiret,^FETE_LA

França

_FIESTA,COMMENCE/QUEJean

V.O.S.E:

Rochefort,1974. Int.:^(C) Ma- trandUNEBaye,

França

SEIIMINE DETavernier,Gérard^V.O.S.E.Lanvin,1980.(C)

VACANCES,

MichelInt.: NathalieGalabru^Ber-

TRES, pagne.

MIREILLE DANSlnt.:Sylvain^Jean

Bèlgica

Marie

Bailly,

^V.O.Buchet,LAChantal Descam-^(C)VIE DES1980.

AU- 'HAMPA, UNDERWORLD/LA LEY Evelyn

USA Muda rètolsBrent,1927. Int.: Clive Brook

George

en

anglès' (B/N)

^BancroftDEL

Dissabte Sam Peckin

pah:

Sam

Peckinpah:

Sam

Peckinpah:

^.Cinema

d'expressió

^francesa:

28

^THE

VAJE,

^WILD1969.

BUNCH/GRUPO

Int.:William Holden,SAL- THELABALADA.DEBALLADOF CABLECABLE

HOGUE,

HOGUE/ STRAW1971. Int.:

DOGS/PERROS

DustinHoffman,DESusanPAJA, ^UNEtrandSEMAINE DETavernier, 1980.

VACANCES,

Int.: NathalieBer- Ernest

Borgnine,

^Robert Ryan,^Wa- 1970. lnt.: Jason Robards,Stella Ste-

George.

^{USAV.E. (C)}

Baye,

Gérard Lanvin, Michel Galabru

rren Oates. USAV.E.

(C)

vens, DavidWarner. USA V.E.(C)

França

^V.O.S.E.(C)

Diumenge

^Sam

Peckinpah:

Sam Peckinpah: Sam

Peckinpah:

Josefvon

Sternberg:

^.

29

^STRAWDOGS/PERROSDEPAJA, THE WI LDBUNCH/GRUPOSAL- THEBALLADOFCABLEHOGUE/ THE LASTCOMMAND/LAULTI-

1971. Int.: Dustin

Hoffman,

Susan VAJE,1969. lnt.:Willian Holden, LA BALADADECABLE HOGUE,

MA'ORDEN,

1928. ^lnt.: EmilJan'

George.

^{USA V.E.} (C) _Ernest

Borgnine,

^Robert

Ryan,

^Wa- 1970. I nt.: Jason Robards, Stella.Ste-

ninqs. Evelyn Brent.

^{William Powell}

rren Oates. USA V.E.(C) vens. USA V.E. (C) USA Muda rètolsen

anglès (B/N)

V.O.Versió

Originel

V.E. Versió

1IP8IIYoi.

^I/NBI_I...

·

e Color V.O.S.E. Versió

Originel

^.mb

..

btltqll

^{enc.telt. V.O.S.Versió}

Orlglnelemb

IUbtltoilen un... idiom•

ia

"El meu ideal ésel moviment. Lapart literària té^una

importància

^{minimaenel cinema.}

L'objectiu principal

delcinemaésel moviment,'queés.la^cosamésdificil;si nofos

pel

^{moviment,notindria}raó d'ésser^..EI moviment és el més

important

^{delavida,encaraque hi}

hagin

^coses

que troben la^sevabellesaenlaimmobilitat;aixi,si la Monna Lisaes

mogués, probablement

^{resultariaridicula.}

Cadacosaque^esmouha de tenir elseu

propi

^{ritme. No} solsles persones,sinóles

paraules,

l'aire,^elfum; aquesta éslaraó

perquè

empro^enel meusfilms la boira,^la

pluja,

labrurna.;ⁱ lluito_{tot el que}

puc

^peranimar l'ambient de l'escenaafi dedonar la sensaciódemoviment,^de vida. Crec que. hiha moltpoques persones quedoninal moviment elvalorqueté. Peraixò, per^ami, ^{el cinema} ésla més dificilde totes les arts,

perquè depèn

^delmovi­

ment i.aquest és allò més dificil^{decrear. En una}

pel.I

(cu­

la,^allòquetévalorésla

impressió

d'un movimenttotal i nopas

impressions

de moviments; I

'expressió

^d'unitat

delmovimenti decontinuitat

d'aquest

moviment. En moltesde les

pel.I

iculesque fins^arahem vist aqu i^, per

exemple

^{en EL CADAVER}EXQUISITO,^{hi ha}

seqüèn­

ciesmoltreeixides,^enles

quals

el moviment hi és pre­

senti les

integra, però

^{aquestaunitatno es}

perllonga

per tot el film. En^una

pintura,

^allòque

queda

^{ésla im­}

pressió

^dela totalitatdel

quadre;

^{en una}

pel.I

^icula,com

que passa^amoltavelocitat,ha de

quedar

^la

impressió

d'un

conjunt harmònic, homogeni,

^{no unasèriede} sensacions aillades. Una

pel.I

icula^noés^{com un}

quadre,

que^espot^mirarhoresi hores,i peraixòla

impressió

de

moviment,

^el ritme,s'hade donar

homogèniament

entota lasevadurada; el contrari éscanviarcada cinc minuts

aquell quadre

^de

què parlàvem. Aquest

^{és el}

meuideal,lafita

proposada, però

^nosempre^m'ha estatpossibled'assolir-la. Noobstant,al

públic

^allò

quemés l'interessa és

l'argument,

^lahistòria, ^nopas la

llum,

^{ni el} moviment,ni els altreselements;sien

alguna

ocasió lesmeves

peLI

^{icules han}

tingut

^èxitentreel

pú­

blic,ha estat per I

'argument,

^no

pel

moviment. Si

hagués

fet_{el que}volia,^el

[lieu' ideal. ningú hagués

^{anata veure}

.els

^meusfilms.

Aquesta

^éslacontradicciómàxima: que

FATAMORGANA,deWerner

Herzog

siblesper la

mitja

dotzenadesemidéus_queescreien

capacitats

peratraduirles

paraules

^en

imatges, però

comque els^meusfilms havien

tingut

^{èxitentrelesmas­}

sesi.més

important

^{encara,creaven}estrelles,^m'autorit­

zarendurant

algun

temps^aescriure elsmeus

guions,

que per^aellserengrec. Eisensteinse n'haviaanataMè- xic(.^..) En tornar

jo

^d'un

viatge,

Adolf Zukorem con­

tactà.

M'informà

que la

companyia

^{haviainvertit}

ja mig

miliòdedòlarsenAN AMERICANTRAGEDYi emde­

manà _{que li}salvés

aquella

inversió,realitzantunaversió poc costosa de

l'assumpte.

Com quehavia

llegit

^eillibre anysabans,

vaig

acceptar ^{i redactarun}

guió,

^enel

qual vaig

intentar d'eliminarels elements

sociològics

que, segons^{la meva}

opinió,

^{no eren} gens ni mica

responsables

deldramàtic incident queDreiser havia concebut".

Finalment,

reproduïm

^{de lamateixafontel}

següent elogi

de I'actorde teatre: "Actuarno

significa aprendre's

^de memòria untexte, mentre^esporta^unadisfressa, ni la facultat^desimular allòque

sigui

^{en el moment}

oportú:

és

procedir

^{a la}reconstituciódelsmotius_quesón lacau- sadel'acciói lesparaules.^Aixònoés fàcil. Noobstant.

l'oblitdelsofriment

propi

pot ésser-li útil^al'actorenha­

verde carregar amb el d'unaltre. Enelmillor delscasos nosolsésun

intèrpret

ni difon lesideesdels altres. Pot donaralasevaencarnacióuna

profunditat

de compren­

sió_queavantatga^aladel

dramaturg.

^Potserunmecanis­

me

superb

^en

afegir

al text. escrit lesindicacionsdel direc­

tord'escena, ^{amés delsseusdots}

personals,

i donar així fluidesaicohesióapensamentsque,^senseelseutalent,

noanirien mésenllàde labateria. Pot fer-nos sentirallò que

significa

^{el mot}més senzill,encaraque

j'haguéssim

sentit

ja

^cent

vegades

^sensehaver-ne tretla

quinta

^essèn­

cia, i,^comel llampqueil.luminaelcel nocturn,

projectar

llumsobre lacausa més obscura.

Els

qui

^alasortidadels teatres donen cops de peus^aterra, sotala

pluja

^ola neu, per esperar^unactor

desproveït

^del

seuhàbiti del seu

maquillatge,

potser^nosaben que

aquell pàl.lid

^animalesgotat^{acaba demobilitzar}

l'energia

^nece­

ssàriapertravessar el canal de laManxa nedant".

Filmoteca Nacional

Barcelona

30_�: Març· ^{5 Abril 1981}

La

Filmoteca

es reserva el dret de

modificar aquest

programa per raons de

força major."

Preus: Abonament

per

deu sessions: 55.0 pt.. AbonInw\t

PI'

cinc

sessions: ^.

325

otes.

Entrada

_per una

sola _i6: 75 pta

ó

Josef ^von

Sternberg ^2'

e rt i­

JII ipa­

om

Reprodu

^ïmacontinuacióles

paraules

^amb

què

^sintetitzà

laseva

concepció

^filmicaquan

presidi

^el

jurat

^{del Festi­}

val deSant Sebastià:

-

•

DISHOtyORED,

^de

^josef

^von

^Sternberg

Projeccions: ^Cinema

^Padró.

^{Carrer de}

^la

^{Cera 31.}

^Tel.:

2410598. Barcelona

dins

d'aquest

interés del

públic

^{s'hade ferallò}que hom sentcom avàlid;^{en un}mot,el dificil és_queem movia

en un marccomercial."

(Josef^von

Sternberg,

^FilmIdealn.214·215, 1969) Pel que fa al pas del^mut al sonor,transició

representada

enelsfilms

d'aquesta

setmana,

Sternberg

^manifestà:

"Mai hi

hagué

pel.Iicules mudes. Els actors

parlaven,

^els rètols

reproduïen

^llurs

paraules.

^Tambéhi havia lamúsica

d'acompanyament,

quesempre

m'agradava

^detriar

jo

^ma­

teix.Amés, lluny

d'oposàr-rne

^{al cinemasonor,de}

seguida vaig

començar^afer

pel.I

^ícules

parlades.

^Finsen

vaig

^fer

una abansde DER BLAUE ENGEL".

D'aquest

film, THUNDERBOLT,l'autoren

parla

^{aixialessevesmemò­}

ries: "El^sonorhavia

afegit

^{unmónnou aallò}que^esveia,

unmónqueestimulavala

imaginació

^{més enllàdelcon­}

tingut

^{dins elsI}(rnits ofertsper la cambra. Sies

pretenia

emprar el^so correctamenti

eficaç,

havia

d'aportar

^ala

imatge

^una

qualitat

diferent de les donades per leslents,

una

qualitat

^{fora de}l'abast de^la

imatge.

^Elsos'havia

de convertirencontrapunt^{o enelement}

compensador

de la

imatge, afegint-li alguna

^{cosa sense}

privar-la

^deres.

La cambra havia

conquerit

^facultatsper

imposar

^untem­

po

mitjançant

^laseva mobilitat,queveniaa

afegir-se

^als il.limitats

jocs

^{de llums i ombres. Mentre elso nofostan} flexiblecomla

imatge, seguiria

^{essentunsoroll}

superflu.

Elso erarealista,

però

^lacambra^no.

Vaig

^ferlaprimera

pel.licula parlada

^{tenintencompte}

totesaquestes^{dades. Fou}tractadaambrespecteperla direccióde la

companyia, però ningú,

^ambunasola

excepció,

^s'adonàque

jo

^m'havia

esforçat

^enacoplar

degudament

^soi

imatge. Aquella excepció corresponia

a undels meus

col.legues, I'intel.ligent

^{i sensible}

Ludwig Berger,

quem'envià el

següent telegrama: 'Vaig

^veureel

seu THUNDERBOLT. Elfelicitodetotcor. Es la

prime­

ra

pel.I

^ïculasonoraartisticamentelaborada.Bravo! ^' Peròel fetque

hagués

^conceditpoc, per^nodircap,valor al

diàleg,

^no

passà desaperceb-ut

^{per als}

^qui

^havien

^{fet de-}

^.

la

paraula

^una

religió".

Sobreel teme de lesinfluències,^diuenelmateix llibre, Fun ina Chinese

Laundry:

^{"Es molt}

possible

que la in·

fluènciade Reinhardt

hagi repercutit

^{en lesmevesobres,}

encara que

hagi

^estatindirecta,^endemostrar-me que^no hiha I(rnlts^enlatècnicade la

posada

^{en escena. Mai po­}

dré oblidar lessevesobres,que

persisteixen

^{en lameva} memòriacomsi les

hagués

^{vist ahir. •}

Tampoc

^és

possible

que

jo

mostri tendènciaa

repudiar

tota influència. Recordo,per

exemple,

^unavella

pel.l

^i­

cula d'ErnstLubitsch,titulada MONTMARTRE,^enla

qual

^{esveia Pola}

Negri agenollada

^humilment,

netejant

les sabates al marit,quanaquestla deixava per anar-se'n ambunaaltra dona.Aquestahàbil maniobra femenina

m'inspirà

^unaescenasentimentalaTH.E ^DOCKSOF NEW YORK. L'acciói lescircumstàncies^erendiferents,

.

però

^{la motivacióera lamateixa. En el meu}film,^{la dona} és abandonadaper^unbrètol_quenomés s'hacasat amb ella per passar^unanit^enlaseva

companyia

abans de tor­

nar-se'nabord. En el moment^en

qué

^{va a}abandonar-la,

seli trenca la butxaca de lacamisa,ⁱella,sabent queésla sevavïctima,^{li cus}

pacientment

^la

peça".

Respecte

AN AMERICANTRAGEDY,film quehaviade ferEisensteinper^a l'estudi^enel

qual

^treballava

Sternberg,

aquest

explica

^{enel seullibre: "Unsdos anys}

després

^{de la}

nostra

primera

^{trobada-aBerl ïn.mentre}

jo

^feiaDER'

BLAUE 'ENGEL-arribà Eisensteina

Hollywood

^pera

fer-se

càrrec

de la feina de filmar la novel.lade Dreiser.

Li

vaig

^{donar la}

benvinguda,

^{tanta ellcomalsdoscom­}

petents

ajudants

que I

'acompanyaven. Freqüentment.

vaig parlar

amb tots tres. Mai

vaig

discutir les atribucions

.

d'Eisenstein. Aleshores

ja

^{teniabastantes}

preocupacions jo

mateix,^{i si la memòriano emfalla,}

vaig

^sortircapa

Europa^{abans de}

què

^ellcomencésel

guió

^en

què

^havia

de basar laseva

pel.lïcu!a.

^Quan

vaig

tornar, ell

ja

^se n'haviaanatde

Hollywood,

^iem

vaig

assabentar que els caps de l'estudi havien

qualificat

^el

guió

^demassa

llarg

i

incomprensible.

^{Aixòno em va}

sorprendre.

^Elsmeus

propis guions

havien estat sempre titllats

d'incornpren-

Werner Herzog

Des de faunany,Herzognomés ha estat d'actualitata

travésde les notïcies

d'agència,

informadoresdelcon­

flicteque haviaposat^en

perill

^elseu FITZCARRALDO,

ara

ja représ,

^ambClaudia Cardinalei-permalaltiade Jason Robards- denou KlausKinski. Des del lloc del conflicte,^{el nostre}amic FedericodeCárdenasensinforma de I'afer.

Wawain,comunitat d'indis aguaruoaque

s'oposà

^ala Wildlife FilmofPeru S.A., filialad hoc de la Werner Her­

zog FilmProductionsdeMunic,^noésunatribuaïllada del'Amazonia.Wawain,^{comNieva i}

gairebé

^{tota la}

^regió

ha estatencontacte amb la resta del

pal's

^{des del}

segle

passat, 'missióempresa

pels jesuites

(ambels resultats

imaginables)

^{i facilitadaper lasevasituacióalavoradel}

Marañón, gegant¡'

^riu

navegable,

^undelsgrans eixos de circulacióal'Amazònia. ^{Comentotes les}tribus

d'aques­

ta,

però especialment

^enlesmés nombroses

(Campas,

Aguaruna,

^Huambisa...I.^{hi haunalluita}

pel poder entre.

In document Programa 1980-1981 (página 52-55)