RESULTATS ENQUESTA

En aquest apartat del treball podem trobar els resultats obtinguts en les enquestes distri- buïdes a una part de la societat catalana. La major part de persones que han respost l'en- questa són professionals de la infermeria i també estudiants d'infermeria. Cal esmentar que també podem trobar altres professionals sanitaris com metgesses i metges, auxiliars d'infermeria o estudiants i professionals de fisioteràpia. També altres que no formaven part de cap professió sanitària, tot i haver esmentat que aquesta enquesta era per professio- nals sanitaris.

Durant aquest punt del treball analitzarem cada pregunta amb les respostes adquirides per la població. La totalitat de respostes obtingudes són de 148 persones. El qüestionari està format per 13 preguntes. El qüestionari complet sense l'anàlisi es pot trobar a anne- xos.

En aquest apartat d'annexos també es pot trobar totes les respostes obtingudes en aquesta enquesta. Abans de començar amb l'anàlisi, també cal comentar que hi ha alguna o algunes persones divertides que han volgut mostrar aquesta personalitat a l'enquesta i aquestes respostes no seran avaluades a l'anàlisi, ja que no aporten informació essencial per la intervenció.

Comencem amb l'anàlisi de l'enquesta. La primera pregunta és sobre l'edat de la persona que realitza l'enquesta. Podem observar que un 78,40% de la participació són persones entre 18 i 30 anys. La segona gran majoria és del 10,80% d'entre 51 i 65 anys. Per tant,

Passant a la segona pregunta sobre el gènere de la persona, cal destacar que les opcions disponibles són femení, masculí i altres. La major part de la població que va participar en l'enquesta són de gènere femení, amb un total de 120 respostes, un 81,10%.

La tercera pregunta es basa en l'ocupació de la persona que participa. Cal destacar que al moment de realitzar l'enquesta, era possible escollir més d'una opció, ja que es va distri- buir entre les i els companys de l'escola i moltes i molts estudiants estan estudiant el grau d'infermeria complementant-lo amb la seva feina, majoritàriament d'auxiliars d'infermeria.

És per això que la major part de les persones que han respost l'enquesta, un 50%, són estudiants d'infermeria. Tot i això, també podem trobar un 17,57% de professionals de la infermeria, un 13,51% auxiliars d'infermeria, un 8,78% metgesses i metges, 8,10% estudi- ants o professionals de la fisioteràpia i la resta de la població que no treballa com a pro- fessional sanitari.

També volíem saber en quin servei les i els professionals sanitaris treballaven. Podem ob- servar un 21,62%, treballa a centres d'atenció hospitalària, 13,51% a centres d'atenció primària, cinc persones a centres d'atenció sociosanitària i una persona a consultes mèdi- ques. Les altres persones van assolir un 45,95% que no treballaven en aquest moment i un 14,86% que treballaven d'altres professions.

Amb aquest conjunt de quatre preguntes ja sabem amb quin tipus de població estem trac- tant aquesta anàlisi de l'enquesta. Podem assolir que la majoria de persones que han contestat l'enquesta són de gènere femení, entre divuit i trenta anys, estudiants d'inferme- ria i professionals de la infermeria, sobretot de centres d'atenció hospitalària i primària.

Continuem amb l'anàlisi de la cinquena pregunta, la qual pregunta si es coneix el terme micromasclisme. La majoria de les respostes, amb un 84,50% afirmant que sí que es co- neix aquest terme. Tot i això, dinou persones, un 12,80%, van respondre que potser co- neixien el concepte.

Avancem a la sisena pregunta, la qual és si la persona que respon creu que els micro-

amb un 88,50%, total de 131 respostes de 148 afirmant que els micromasclismes es po- den trobar en l'àmbit sanitari.

La setena pregunta és molt semblant a la sisena amb relació als resultats obtinguts. La pregunta és: Alguna vegada has dit, sentit o rebut un comentari que pugui ser un micro- masclisme? Exemples: "Corres com una nena", "Rosa per les nenes i blau pels nens",

"Somriu que estàs més guapo/a", "Si no fas això vol dir que no m'estimes","calladeta estàs més guapa", etc. Podem assolir que la resposta és afirmativa amb un total de 138 respostes de 148, un 93,20%.

La següent pregunta, la vuitena, és una pregunta oberta, on les persones participants de l'enquesta, podien redactar un exemple de micromasclisme que haguessin dit, sentit o re- but. Cal destacar que en participar persones de no només professió sanitària, hi ha res- postes de tota mena i no només de micromasclismes a l'àmbit sanitari.

Podem trobar respostes com: Els nens no ploren, vas vestida per provocar, estàs posat en una professió de dones, que ben rodejat estaràs (referint-se que la professió d'infermeria està estereotipada a què només és per al gènere femení) i entre d'altres. Tot i que hi ha moltes respostes amb exemples de micromasclismes reals i potser sorprenents de llegir personalment, m'ha estranyat que cinc persones han respost que no han sentit, dit o re- but.

Seguint amb el fil de les preguntes obertes, podem trobar la novena pregunta la qual es qüestiona a la persona participant de l'enquesta si ha rebut mai un micromasclisme i com s'ha sentit. Moltes de les respostes que podem trobar són de resposta afirmativa, és a dir, sí que han rebut alguna vegada al llarg de la seva vida, un comentari masclista.

Molts dels sentiments descrits per les i els participants són: m'ha molestat, m'he sentit humiliada, enrabiada, impotent, acorralada, és una injustícia, discriminació de gèneres i

Continuem amb l'anàlisi de les respostes de l'enquesta amb la desena pregunta, la qual destaca si la persona realitzant l'enquesta, creu que és essencial visibilitzar aquests mi- cromasclismes i reduir-los fins a eliminar-los. Un 81,10% de les respostes és afirmació de la pregunta.

Tot i això, un 12,20% van contestar que potser sí que estaria bé aquest objectiu, però ho veu complicat d'assolir. Cal esmentar que una persona va comentar que seria essencial saber diferenciar que és un micromasclisme i que no, la qual resposta és la dotzena pre- gunta de l'enquesta.

L'onzena pregunta de l'enquesta es relaciona a on es poden trobar aquests micromas- clismes dins de l'àmbit sanitari, sobretot dins de la professió d'infermeria. Cal esmentar que era possible respondre a més d'una de les opcions. L'opció amb més vots, un 87,80%, és en bromes o comentaris de qualsevol persona, referint-se a possibles expres- sions dites per persones relacionades amb la discriminació de gèneres que produeixen els micromasclismes.

En segona posició podem trobar un empat d'un 78,40%, que els micromasclismes es tro- ben entre professionals sanitaris i entre professionals sanitaris i pacients. Després tenim amb un 66,90%, per part d'altres professionals no sanitaris que treballin a un centre sani- tari, un 58,80%, des de la direcció de l'hospital i un 46,6% de vots amb relació als micro- masclismes provinents des de la coordinació d'Infermeria. Finalment, una sola persona va votar que els micromasclismes es poden trobar en una guia de protocol.

La penúltima pregunta d'aquesta enquesta, dotzena posició, qüestiona si la persona parti- cipant creu que seria interessant saber diferenciar què és un micromasclisme i què no.

Una majoria del 87,20% va afirmar que sí que seria necessari i un 12,2% van negar aquesta necessitat.

Per acabar aquesta anàlisi de l'enquesta, la tretzena pregunta, relaciona si la persona que contesta l'enquesta creu que és important visibilitzar i reduir els micromasclismes dins del nostre àmbit laboral professional.

Tot i que les respostes són de redactat llarg, la major gran de les persones que van expo- sar les seves opinions sobre els micromasclismes dins de l'àmbit d'infermeria, són afirma- tives. Moltes respostes estan basades en l'experiència que aquestes persones han tingut amb els micromasclismes, no només dins de l'àmbit laboral sanitari, sinó en la seva vida personal.

Com a anàlisi personal i de reflexió final sobre aquesta enquesta realitzada i distribuïda, crec que en les respostes de redactat és on es pot percebre les experiències que aques- tes persones, sobretot dones, han viscut i hi han hagut de suportar al llarg de la seva vida envoltada de micromasclismes. Aquests comentaris les han anat perseguint sempre i és possible que si s'acomplís alguna tasca per exposar aquests micromasclismes, hi cabria la possibilitat de descobrir i exposar els micromasclismes a la societat I treure l'etiquetatge de tema tabú que no hem de comentar.

És per aquesta raó que vam creure adient, juntament amb la tutora del treball, realitzar una intervenció per exposar aquests micromasclismes que ens han perseguit durant el nostre transcurs de la nostra vida, no només professional, sinó també personal. Crec que en un futur, si els micromasclismes s'exposen a la societat i se'ns educa des de la infància sobre aquests, hi cap la possibilitat d'eliminar-los i evadir-los de la nostra societat.