El caràcter expansiu de la demanda nacional i, en particular, la important intensificació del creixement exportador, el bon comportament del sector. La pèrdua de competitivitat va pressionar a l'alça el dèficit per compte corrent, que el 2006 se situava en el 8,8% del PIB, enfront del 7,4% de l'any anterior. Destacà especialment la recuperació de l'activitat industrial; el valor afegit brut va augmentar un 3,1%, 2,4 p.p.
Aquest creixement de la demanda de béns d'equipament, a diferència de l'any anterior, no va contribuir al creixement del dèficit comercial. Segons les primeres estimacions de la Comptabilitat Regional del 2006, la productivitat real va augmentar un 1%.
L’ECONOMIA SOCIAL L’ANY 2006
SOCIETAT DEL CONEIXEMENT 1. MARC NORMATIU
L’ESTAT DE L’R+D+I
Tanmateix, cal dir que l'administració és la que ha fet el salt endavant més important en l'àmbit de la R+D a Catalunya. El pes de la despesa interna en R+D de l'administració sobre el PIB de Catalunya va ser del 0,15% l'any 2005, a 0,09 punts percentuals de la mitjana de la UE-25. El paper de la universitat no ha estat tan expansiu com el de l'administració, amb un creixement del 13,2% el 2005, lleugerament superior al del ventall de sectors de despesa en R+D.
LA BALANÇA COMERCIAL TECNOLÒGICA
D'altra banda, s'observa entre els anys 2004 i 2005 que els fabricants de tecnologia mitjana-alta redueixen la seva productivitat (8,1%) tot i augmentar la seva despesa en innovació (21,1%) i la seva intensitat innovadora (22). ens ha permès reduir la bretxa existent amb la UE i apropar-nos als valors dels EUA i el Japó. No obstant això, hi ha algunes dades que es poden considerar encoratjadores, encara que algunes d'elles siguin una mica antigues, com ara el desenvolupament de documents citables, el nombre de patents o l'augment de les spin-off.
LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ (TIC)
Es calcula que el 33% de les persones que utilitzen Internet per motius privats compren en línia i un 5,4% ven. Entre les persones que compren, destaca que un 66% fa compres amb finalitats de viatge i un 34,4% compra entrades per a espectacles. L'any 2005 va ser un any de canvi de tendència en el sector manufacturer productor de TIC, ja que s'ha produït una clara millora de la productivitat, tot i que es va continuar perdent ocupació.
Pel que fa als serveis productius TIC, van tenir una bona dinàmica pel que fa a la productivitat, especialment el sector de les telecomunicacions. La productivitat dels serveis productors de TIC va augmentar entre l'any 2000 i el 2004 a una taxa mitjana anual del 8,8%, amb el sector de les telecomunicacions que va presentar la taxa més alta amb un 25,2.
MERCAT DE TREBALL, RELACIONS LABORALS, SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL
- EVOLUCIÓ DEL MERCAT DE TREBALL
- ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR A CATALUNYA 1
- ANÀLISI COMPARATIVA DE L’EVOLUCIÓ DELS PRINCIPALS AGREGATS DEL MERCAT DE TE-
- LA CONTRACTACIÓ A CATALUNYA
- LA INCIDÈNCIA DE LA IMMIGRACIÓ EN EL MERCAT DE TREBALL
- LES POLITIQUES ACTIVES D’OCUPACIÓ
- RELACIONS LABORALS
- LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA A CATALUNYA
- HORES NO TREBALLADES
- CONFLICTIVITAT LABORAL
- POLITIQUES DE RECOL·LOCACIÓ
- SEGURETAT I SALUT LABORAL
Per gènere, l'any 2006 es va produir una desacceleració del creixement de l'ocupació en ambdós grups. Durant l'any 2006, la contractació va continuar la seva tendència a l'alça, representant un increment del 7,5% respecte al 2005. L'aplicació del Conveni Laboral 2006 va suposar un augment respecte a l'any anterior en la formalització de contractes indefinits del 38,3%, principalment en relació amb els contractes. convertit en indefinits.
Segons dades de l'EPA, l'any 2006 es va registrar un augment general del nombre d'estrangers actius, ocupats i desocupats, respectivament en un 1 i 11,7%. Pel que fa a l'afiliació, el 12,4% del total de persones connectades a Catalunya són estrangeres, la qual cosa suposa un lleuger augment respecte a l'any anterior, on eren del 10,3%. No obstant això, l'augment del nombre total de contractes indefinits és important, ja que gairebé s'ha duplicat respecte a l'any anterior, com a conseqüència de l'aplicació de la reforma laboral.
El nombre d'hores no treballades el quart trimestre del 2006 va ser de 67,1 hores per treballador i va augmentar en 5,8 hores respecte al quart trimestre de l'any anterior. La freqüència de vaga enguany és molt superior a la d'anys anteriors, ja que ascendeix al 51,2% enfront del 35% de l'any 2005. El nombre d'expedients laborals tramitats per l'Oficina de Treball ha disminuït respecte a l'any anterior, però també el nombre. dels treballadors afectats.
El nombre d'accidents ha augmentat respecte a l'any anterior, augmentant el nombre d'accidents en jornada laboral un 1,6% i un 6,7% en el cas dels accidents de trànsit. Les dades d'accidents mostren que la majoria dels accidents són causats per homes (tres de cada quatre accidents), seguint el patró observat des de l'any 2001. Pel que fa al sector econòmic, l'evolució en relació a l'any anterior mostra un creixement del total d'accidents en tots els sectors.
SITUACIÓ DEL TREBALL AUTÒNOM A CATALU- NYA
- MARC NORMATIU
- ANÀLISI DE LA FIGURA DE L’ AUTÒNOM SE- GONS TIPOLOGIES I SECTORS D’ACTIVITAT A
- LA PROTECCIÓ SOCIAL DELS AUTÒNOMS
- MESURES DE FOMENT DE L’ACTIVITAT EM- PRENEDORA
En la distribució relativa dels autònoms per grans sectors, augmenta el pes de la construcció i disminueix el pes de la indústria, atès que els autònoms augmenten en tots els sectors excepte en la indústria. Si només comptem els autònoms vinculats a la Seguretat Social, el nombre d'afiliats només augmenta al sector de la construcció, i baixa a la resta. Recapitulant i concloent pel que fa al desenvolupament de l'autoocupació, la primera observació és que el nombre d'autònoms es manté igual en relació al total de persones ocupades.
L'any 2006 a Catalunya, la mitjana anual dels afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) a Catalunya va augmentar un 2,6%, fet que reflecteix, però, la desacceleració del creixement iniciada l'any anterior i que també es dóna a Espanya, retenir. A la resta de règims que inclouen treballadors autònoms, Règim Especial Marítim (REM) i Règim Especial Agrari (REA), el nombre d'afiliats disminueix, un -4,5% i un -6,2% respectivament. El percentatge d'afiliats a la resta de règims que incorporen treballadors autònoms és molt inferior, respectivament un 0,61% al REA i un 0,02% al REM.
Pel que fa al pes dels afiliats als règims que inclouen autònoms en relació al total d'afiliats a Espanya en aquests mateixos règims, l'any 2006 s'ha produït un lleuger descens, que també es produeix en la ràtio del total d'afiliats en Catalunya amb el nombre total d'afiliats a la seguretat social a Espanya augmentant del 18% al 17,8%. D'altra banda, els afiliats a RETA que perceben una pensió amb prima a 31 de desembre de 2006 han augmentat un 2,5% respecte al 2005 i representen el 13,42% del total de pensions reconegudes a Catalunya. L'import mitjà de les pensions primes percebudes pels afiliats a RETA a Catalunya a 31 de desembre de 2006 és de 473,9 euros, un 5,9% més que l'any anterior i molt similar a l'import mitjà de la pensió que representa el total de RETA a Espanya, que ascendeix a 474,9 euros.
Per als jubilats que són afiliats a la REA per compte propi, l'import mitjà de la pensió és de 411,3 euros, comparable a l'import mitjà de la pensió que reben tots els membres de la REA per compte propi a Espanya, que és de 419,9 euros. .
MESURES EN L’ÀMBIT ESTATAL
MESURES EN L’ÀMBIT AUTONÒMIC
CONDICIONS DE VIDA I BENESTAR SOCIAL 1. DINÀMICA DEMOGRÀFICA
- SALUT
- EDUCACIÓ
- HABITATGE
- PROTECCIÓ SOCIAL
- CULTURA, ESPORTS, LLEURE I CONSUM
Aquest creixement es deu principalment a l'aportació de la immigració, així com a una lleugera recuperació de la fecunditat. Tanmateix, l'augment relatiu de la població en el període esmentat (0,4%) va ser inferior al del període anterior, que va ser del 0,5%. Pel que fa a l'estructura de la població, les franges d'edat a Catalunya l'any 2006 són les corresponents a les edats compreses entre els 25 i els 39 anys, tot i que destaca l'augment de la població de 65 anys i més i el sobreenvelliment, principalment de dones.
No obstant això, cal destacar que el creixement global ha estat molt per sota de la mitjana registrada a nivell d'Espanya, així com l'augment registrat en anys anteriors. Les universitats públiques catalanes, després de l'operació de condonació del deute de la Generalitat l'any 2004, van presentar una situació d'equilibri comú en els seus comptes l'any 2005. L'any 2006, l'1,3% del pressupost de la Generalitat de Catalunya es va destinar a la política de despesa en habitatge.
L'any 2006, el suport a l'atur és el principal objectiu de la despesa prevista del Servei d'Ocupació Estatal (65,6%). Segons l'EPA, la cobertura de la renda mínima pel que fa al total de la població aturada a Catalunya l'any 2006 era del 5,5%, essent el perfil dels beneficiaris majoritàriament dones de més de 45 anys. En l'àmbit català, la Llei de Comunicacions Audiovisuals fixa el marc legislatiu d'aquest sector.
Pel que fa a la producció editorial a Catalunya, l'any 2006 va continuar amb el creixement que s'ha produït des del 2004, any en què s'ha produït un descens important de la producció editorial. En l'apartat de consum, es pot destacar que l'any 2006 l'activitat de l'Agència Catalana del Consum ha augmentat notablement i que els sectors més conflictius han estat la telefonia, internet i el transport ja que la majoria de preguntes, reclamacions i mediacions han estat sobre això. tema. L'any 2006 es percep com l'any de consolidació del telèfon 012 com un canal per fer preguntes sobre el consum, amb un creixement espectacular.
SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. MARC NORMATIU
- CONTEXT
- L’ESTAT DEL MEDI AMBIENT
- SOSTENIBILITAT: SECTORS I EMPRESES
Els boscos, matollars i prats representen gairebé el 60% del territori de Catalunya, un paràmetre força estable des de l'any 1992. Cal destacar que gairebé el 40% dels boscos es van gestionar de manera sostenible l'any 2006, principalment a través de la Certificació Forestal Paneuropea (PEFC) ), més del doble que l'any 2000. El consum intensiu de recursos energètics naturals ha augmentat a Catalunya a causa de la demanda d'energia primària.
No obstant això, hi ha un canvi de tendència en el consum d'energia primària per per càpita el 2005, que va tornar al nivell del 2002. La pressió ambiental per la producció de residus municipals està augmentant, però el 2005 es va reduir moderadament. Tot i el creixement continuat del consum d'energia primària de fonts renovables, la realitat és que la seva contribució al consum total és només del 2,4% del consum total, la mateixa proporció que fa deu anys.
L'any 2005 es van generar un total de 6,4 milions de tones de residus industrials, 890 quilos anuals. habitants per any. En primer lloc, el transport i, en segon lloc, la indústria i la construcció, són els sectors que tenen un major impacte ambiental des del punt de vista del consum energètic. D'una banda, el transport, amb el 38% del consum total d'energia final, i de l'altra, la indústria i la construcció, amb un 32%, constitueixen més de 2/3 del consum final d'energia.
En els darrers anys, d'una banda, ha augmentat la mobilitat diària de la població i, de l'altra, el transport de mercaderies, que ha repercutit en el consum final d'energia i en les emissions de gasos -són un efecte hivernacle-.
