MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL TOSSAL DEL MORO ( CASTELLSERÀ, URGELL)
23 gener – 28 febrer
10 març – 25 març
N. expedient 494K121-N-213
ARQUEÒLOGA: MARTA AGUILÀ HUGUET
. FITXA TÈCNICA:
INTERVENCIÓ: Neteja de la cara est i nord de la muralla visigoda del jaciment.
DATES: 23 gener -28 de febrer 2009 i 10 març – 25 de març del 2009.
MUNICIPI: Castellserà COMARCA: Urgell
Coordenades UTM: X. 336,00/Y:46245 CRONOLOGIA: Segle II aC – Segle VII dC ARQUÒLOGA: Marta Aguilà Huguet
RESTAURADORA: Valèria Mamczynski
PARAULES CLAU: Tossal del Moro, Castellserà, Muralla visigoda, segle VII dC.
1. SITUACIÓ:
El poblat del Tossal del Moro és un assentament ubicat al terme municipal de Castellserà (Urgell), a uns 4 km del poble.
El tossal es troba a la vessant sud de la serra d’Almenara, vora el camí que comunica Castellserà amb Agramunt i prop del canal d’Urgell i la font de l’Aiguader. L’orientació del tossal és sud-oest nord-est.
Les coordenades UTM: X. 336,00/Y:46245 (full 38, 1:50000, ICC, Col.lecció 1:50000), amb una altitud de 365 msnm.
Imatge 1. Situació del Tossal del Moro (Castellserà, Urgell)
2. NOTÍCIA HISTÒRICA:
El topònim de Tossal del Moro fa referència a la troballa de restes antigues que, per consens popular, considerava qualsevol vestigi de temps antic com restes de l’ocupació andalusina.
El jaciment és un desconegut en la bibliografia i tot i aparèixer en els treballs de R. Boleda (1976) i de J.Ma. Puche (1991), la seva presència no és més que un fet
anecdòtic que constata la seva existència i, al mateix temps, el seu desconeixement particular.
Les primeres notícies del jaciment ens arriben amb la Carta arqueològica de les valls dels rius Corb, Ondara i Sió (BOLEDA I CASES 1976). L’autor en desconeixia l’emplaçament exacte, però tenia notícia de troballes de ceràmica Hallstatt.
Posteriorment a aquesta publicació el jaciment s’inclou a la Carta Arqueològica de l’Urgell. L’any 1991 J. M. Puche fa referència al Tossal del Moro de Castellserà a l’hora de parlar de la necròpolis d’Almenara a la que li atribueix una cronologia aproximada de segle VIII a. C. En el seu article Puche afirma que segons els indicis recollits en superfície la necròpolis d’Almenara i el Tossal del Moro podrien ser contemporanis (PUCHE 1991).
Tanmateix, les intervencions en el jaciment han permès constatar que les estructures que s’observen actualment corresponen a un assentament visigot.
3. MOTIVACIONS DE LA INTERVENCIÓ I OBJECTIUS:
El projecte d’excavació al Tossal del Moro pretén recuperar, conservar i difondre el llegat arqueològic d’aquest jaciment.
Les restes del poblat estan ubicades a la serra d’Almenara, enmig de camps de conreu. La mecanització dels treballs agrícoles i les transformacions al camp fan necessària la intervenció arqueològica, tot i l’actual legislació i protecció legal dels jaciments. D’aquesta manera, la recuperació d’aquest patrimoni arqueològic esdevé primordial.
A més, l’excavació del Tossal del Moro suposaria un avenç en el coneixement del món visigot, període poc estudiat a Catalunya. En general, la informació arqueològica referent a aquest moment històric ens ve donada per les necròpolis intervingudes. En les nostres terres, tenim els exemples de Palous a Camarasa o de Morulls a Gerb, ambdues a la comarca de la Noguera. Cal destacar, però les excavacions en els assentaments de Puig Rom (Roses, Alt Empordà), Vilaclara (Castellfollit del Boix, Barcelona) o el Bovalar (Seròs, Segrià). També, en els darrers anys i sovint degut a intervencions d’urgència, s’han conegut altres jaciments del
període, com els Vilans de Reig (els Torms, Garrigues), les Pallargues (Plans de Sió, la Segarra) o la Fogonussa (Sant Martí de Maldà, Urgell), els dos darrers encara inèdits.
Tanmateix, manca l’excavació programada i sistemàtica de jaciments visigots i el Tossal del Moro en podria ser un bon exemple.
L’excavació del poblat implicaria la necessitat de consolidar les restes.
Finalment, l’adequació del jaciment per a la visita permetria difondre el patrimoni i contribuir a la seva conservació. El Tossal del Moro podria esdevenir un incentiu més de cara al turisme cultural en la zona interior de Catalunya.
El projecte d’intervenció al Tossal del Moro partia dels resultats obtinguts en la darrera actuació (campanya 2006-2007). Tenint en compte aquests elements i els objectius finals del projecte global, s’establiren una sèrie d’objectius per a la campanya:
- neteja superficial del quadrant nord-oriental del tossal - delimitació de les estructures descobertes
- localització de l’espai central del poblat - identificació de la xarxa viària
- delimitació del recinte murat en la zona netejada - aproximació a l’arc cronològic del jaciment -
Del novembre de 2006 a maig de 2007 es dugué a terme una primera campanya d’excavacions.
En aquesta intervenció es va obrir de forma manual una petita part, al sud-est, on es trobaven representats diferents elements d’interès del jaciment:
- part del sistema defensiu i la porta d’accés (zona 2) - una habitació (zona 4)
- una plaça (zona 5)
- cases construïdes en vessant i fora muralla (zona 3)
L’última fase conservada en la zona de treball és la que correspon a l’habitació excavada (zona 4 sector 1) i a la muralla que s’ha documentat (zona 2 sector 1), com
demostra que alguns murs de les construccions en vessant, fora el recinte murat, són anteriors a la muralla.
La porta que dóna accés al jaciment fa un metre d’amplada i comunica amb una plaça petita (zona 5). La porta es trobà tapiada i, per tant, pertany a una fase anterior al darrer moment d’ocupació del poblat.
L’habitació excavada, ubicada al sud de la plaça sector 5/1, és una estructura de planta trapezoïdal i de mides mitjanes, adossada a la muralla. En una fase posterior, es compartimentà en dues estances, una més petita a la part posterior de la construcció.
L’absència d’arquitectura interna (llars, banquetes, forats de suport…) i el poc material ceràmic que s’hi trobava, podria indicar que aquesta estança no es tracta d’una casa;
podria ser una estança de treball o magatzem.
Les cases construïdes en vessant es troben en mal estat de conservació a causa de l’erosió que ha malmès bona part del sediment arqueològic així com ha destruït bona part dels murs mitgers. S’intervingué en tres habitacions situades al sud de l’habitació excavada. Aquestes estances corresponen a dues fases constructives diferents, una d’elles més antiga que la muralla.
Fins al moment al Tossal de Moro de Castellserà s’hi han dut a terme dues campanyes, ambdues emmarcades dins els Plans d’Ocupació de la Generalitat. La priemra fou dirigida per Oscar Escala Abad. En aquesta primera campanya es va obrir una cata de 7x10m aprox., on es va descobrir part de la muralla, es van netejar les cases situades a la vessant del tossal, es va excavar una porta tapiada de la muralla i els nivells d’ús d’una casa, fins a arribar a estarts que passen per sota els murs d’aquesta muralla, que funcionava com a tancament Sud d’aquesta casa. Els nivells que es van deixar corresponen a estructures que no estan vistes.
Durant aquesta campanya, el material ceràmic recuperat és molt heterogeni, surt barrejat amb ceràmica ibèrica del segle II aC, amb la sorpresa d’una sivella de bronze visigoda, amb una cronologia de segle VII dC.
En la segona campanya dirigida per Marta Mulet, seguint la muralla i les estructures vistes, es retirà el nivell superficial amb l’ajut d’una màquina excavadora amb pala de neteja pagada per l’ajuntament de Castellserà i que va permetre tenir una
visió de conjunt de l’urbanisme de dins muralles, es a dir, de la part superior del tossal;
un cop vistes les estructures, es va proocedir a l’excavació dels nivells associats a les estructures en l’angle NE del tossal, ja que es podria tractar d’una casa més rellevant que la resta donada la seva complexitat i la seva extensió. Es tracta d’una casa amb quatre estances i un passadís cap el que seria l’espai central o plaça; per les seves dimensions i la seva estructura interna, es diferencia de les restes de cases o estances delimitades únicament en planta.
L’ excavació d’aquestes habitacions de l’angle NE del tossal va aturar-se als nivells anteriors a les estructures vistes; dins una d’aquestes habitacions, la més propera a la muralla es va documentar i excavar una sitja, els materials de la qual encara estan en estudi.
Ens trobem davant d’un jaciment que, segons les observacions de J Ma Puche ( 1991, 1993) els origens del tossal es podrien remuntar al bronze final, però les excavacions que fins al moment s’ha dut a terme el que han evidenciat és que hi ha una ocupació ibèrica amb una ocupació posterior visigoda, ja que durant la darrera campanya es va recuperar una sivella visigoda relacionada amb els murs que funcionesn amb la muralla perimetral, per tant, la fase que tenim a la vista a la part superior del tossal és més que probable que pertanyi a l’època visigoda.
En definitiva, la metodologia d’excavació es basà en el sistema de registre Harris Matrix, d’acord amb els criteris estratigràfics, distingint i retirnat cada un dels diversos nivells o estrats que es localitzin, seguint criteris de textura, composició i color per a la seva distinció, a partir del sistema proposat per E.C. Harris i per A. Carandini, modificat a partir de la pràctica arqueològica en aquest tipus de jaciments i de les circumstàncies concretes de l’excavació. Cada Unitat Estratigràfica (U.E.) és enregistrada amb una fitxa descriptiva en la que s’indicarà: la seva ubicació en el context generals del jaciment, la seva descripció, la seva posició física respecte a altres unitats estratigràfiques, una interpretació i en alguns casos serà possible l’assignació d’una cronología. l’aixecament de plantes i seccions, la documentació fotogràfica, la recollida de mostres, l’estudi de materials mobles i la informatització de les dades obtingudes al camp. En cas de recuperar amterial arqueològic aquest es dipositarà al Museu Comarcal de l’Urgell indicant de en quina zona, sector i U.E s’ha obtingut. Aplicant-li una sigla
que l’identifiqui i on es pugui llegir les sigles del jaciment, la campanya i el numero de peça.
4. PROGRAMA DELS TREBALLS REALITZATS I METODOLOGIA:
La campanya ha tingut una durada intermitent, del 23 de gener al 28 de febrer i del 10 al 25 de març.
L’equip estava format per una arqueòloga, una restauradora i un peó.
L’arqueòloga i la restauradora foren contractades pel Consell Comarcal de l’Urgell mitjançant un Pla d’Ocupació de la Generalitat. Mentrestant, el peó va ser contractat per l’Ajuntament de Castellserà.
Des de l’inici de la campanya fins a mitjans del mes de març, es dugué a terme la neteja superficial del quadrant nord-oriental del tossal. La neteja es realitzà de manera manual. Per tant, en aquest període es combinà les tasques de neteja i delimitació de les estructures descobertes.
Un cop finalitzada la neteja superficial, es documentaren fotogràficament i planimètrica les restes localitzades. Finalment, s’identificaren diverses zones i sectors.
5. RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ:
Aquesta intervenció és la continuació de les intervencions engegades al Tossal del Moro de Castellserà, iniciats al 2007, i inclosos dins els Plans d’Ocupació, i té com objectiu primer la documentació gràfica de totes les estructures posades al descobert en les campanyes anteriors i permetent l’elaboració de la planimetria del jaciment.
Durant aquesta interveció es duen a terme les tasques de neteja de la muralla visigoda per la seva posterior documentació, s’havia contemplat la possibilitat de delimitar la part de la xarxa viaria amb un sondeig en la plaça de l’accés ( Zona 5) i en la plaça central ( Zona 6) però per falta de temps es van limitar les tasques a la neteja de la muralla per una posterior campanya de documentació i digitalització del perimetre de la muralla visigoda de la que s’adjunta la planta en l’annex corresponent a la planimetria del jaciment.
No s’ha recuperat material ceràmic en la neteja superficial de la muralla per tant no s’ha fet l’inventari de material.
6. ANNEX FOTOGRÀFIC:
Imatge 1: Estat de la banda oriental de la muralla prèvia a la neteja.
Imatge 2: Vista general del tram oriental de la muralla desde la part baixa del tossal.
Imatge 3: Tram oriental de la muralla visigoda durant les tasques de neteja.
Imatge 4: Vista desde la porta d’accés del tram oriental de la muralla visigoda durant les tasques de neteja.
Imatge 5: Vista desde el sud del tram oriental de la muralla visigoda un cop acabades les tasques de neteja.
Imatge 6: Vista desde el sud del tram nord de la muralla visigoda durant les tasques de neteja.
Imatge 7: Vista desde l’oest del tram nord de la muralla visigoda durant les tasques de neteja.
7. ANNEX PLANIMÈTRIC
Inclou la planimetria de la muralla perimetral netejada en aquesta actuació.
Murs Muralla
Tapial
Tossal del Moro Planta general
0 400 800 cm
8. BIBLIOGRAFIA
Escala, O.; Mulet, M.; Colet A. : “ El tossal del Moro. Un jaciment visigot i ibèric a l’Urgell? Primers resultats” Urtx, Revista Cultural de l’Urgell vol. 25 Tàrrega 2011.
Alòs, C. ; Solanes, E.: “ Interpretació de l’aixovar de la necròpolis visigòtica de Palous ( Camarasa, la Noguera) : apunts sobre l’adobatge de pells a l’antiguetat tardana” Revista d’Arqueologia de Ponent 13, Lleida, 2003.
Boleda i Cases, R. :Carta arqueològica de les valls dels rius Corb, Ondara i Sió, 1976.
Coll, J.M.: Roig,J. : Les sivelles de cinturó d’època visigoda ( s. VI – VIII) a les comarques de Barcelona, volum II, II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Sant Cugat del Vallés, 2003.
Puche, J.M. ; Sorribes, E. : “ La necròpolis d’ Almenara i el seu entorn: una revisió cronològicacultural” , Urtx, Revista Cultural de l’Urgell vol. 5, Tàrrega, 1991.
VV.AA. : Del Romà al Romànic. Història, Art i Cultura de la Tarraconense Mediterrània entre els segles IV- X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1999.
VV.AA. : Sala d’Arqueologia. Catàleg, Quaderns de la Sala d’Arqyeologia 2, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 2002.
