En els darrers anys, les activitats en espais naturals han augmentat la popularitat entre la població general. Pel que fa a la tecnologia, la popularització dels receptors GPS i dels telèfons intel·ligents ha donat als usuaris més gadgets, entre els quals trobem aplicacions per a la identificació de puntes amb realitat augmentada. L'objectiu d'aquest TFM és desenvolupar un visor de realitat augmentada que no es limiti a mostrar informació geogràfica, sinó que estigui degudament organitzat i categoritzat perquè sigui útil.
El desenvolupament del programari permetrà experimentar amb les possibilitats d'utilitzar diverses fonts de dades i comprovar-ne la representació en realitat augmentada de manera geogràfica. Aquest augment ha tingut conseqüències negatives, com l'augment del nombre d'accidents o els derivats de la massificació. Pel que fa a la tecnologia, la popularització dels dispositius receptors GPS i dels telèfons intel·ligents ha posat a disposició dels usuaris diverses eines, entre les quals trobem aplicacions d'identificació de pics que fan ús de la realitat augmentada.
The purpose of this TFM consists in the development of an augmented reality viewer that is not limited to displaying geographic information, but that it will be displayed properly organized and categorized so that it becomes useful. The development of the software will make it possible to experiment with the possibilities of using different data sources and controlling their representation in augmented reality on a geographical basis.
Introducció
- Context i justificació del Treball
- Motivació del Treball
- Objectius del Treball
- Hipòtesi o objectiu principal
- Objectius parcials (preguntes d’investigació)
- Impacte en sostenibilitat, ètic-social i de diversitat
- Sostenibilitat
- Comportament ètic i de responsabilitat social (RS)
- Diversitat, gènere i drets humans
- Altres
- Enfocament i mètode seguit
- Planificació del Treball
- Breu sumari de productes obtinguts
- Breu descripció dels altres capítols de la memòria
Si aquests percentatges es poden extrapolar a persones que es dediquen a activitats d'alpinisme sense permís federal, almenys estem en un àmbit on no s'ha aconseguit la plena igualtat. Tot i que hi ha diverses aplicacions per a telèfons intel·ligents que poden satisfer les necessitats de cartografia i seguretat, creiem que les capacitats de realitat augmentada (AR) en aquesta àrea encara no estan desenvolupades tècnicament. Per a la visualització de la capa de realitat augmentada s'utilitzaran, si és possible, les eines del SIG.
Les metodologies àgils van néixer per resoldre problemes específics en la indústria del desenvolupament de programari. Evidentment, la documentació és el producte principal d'un TFM o de qualsevol altre treball acadèmic del qual no podem prescindir. L'objectiu principal del mètode en cascada és minimitzar la superposició entre les diferents fases.
Per això, posem èmfasi en la planificació i l'establiment de fites seqüencials i ordenades en el temps de manera que creiem que això ens ajudarà a evitar l'eventual fragmentació que es podria produir per la necessitat d'investigació. En el cas d'aquest TFM, creiem que la primera fase de presa de requisits inclou l'àmbit de treball i l'estudi previ de les tecnologies necessàries per al seu desenvolupament, i que la fase final de manteniment correspondrà a l'elaboració de la memòria final.
Materials i mètodes
- Estat de l’art
- Definició i característiques de la realitat augmentada (Augmented
- Modalitats de realitat augmentada
- La realitat augmentada i els SIG
- Aplicacions de realitat augmentada d’identificació de cims
- Programari
- Consideracions sobre les opcions de desenvolupament
- Unity
- Vuforia
- AR + GPS Location
- Git, Github i Gitflow
- Configuració de l’entorn de desenvolupament
- Fonts de dades
- Disseny
- Implementació
En el capítol 2 "Materials i mètodes" expliquem què entenem per realitat augmentada, tracta les novetats en aquest camp i les aplicacions.
Resultats
Valoració general
El resultat obtingut és una aplicació funcional, encara que amb certs problemes que es poden considerar importants i requereixen una revisió de diversos aspectes. Representació inadequada de la imatge: de vegades, les imatges no es mostren a la mida correcta o els caràcters semblen borrosos i difícils de llegir. En general, creiem que aquests problemes es poden alleujar o millorar amb Vuforia i exportar-los a la configuració d'Android, però aquestes opcions s'han d'explorar amb detall.
Cal tenir en compte que les proves es van realitzar a l'aire lliure amb conjunts de dades mínims per a una àrea geogràfica limitada. El desenvolupament continuat implicaria la finalització extensa d'aquests conjunts de dades i l'avaluació del seu impacte en el rendiment.
Proves de compatibilitat
Proves d’usuari
Conclusions i treballs futurs
Conclusions
Com a conclusió del treball actual podem destacar que, actualment, l'estat de la tecnologia és prou madur i estable per permetre el desenvolupament d'aplicacions de realitat augmentada basades en la geolocalització d'una manera força eficient i accessible. Cal tenir en compte que vam considerar múltiples opcions de desenvolupament i que, amb les modificacions adequades, els resultats probablement serien força similars en qualsevol opció escollida. Potser utilitzant ARCore directament, com a plataforma pròpia d'Android, el rendiment seria més òptim.
Aquests resultats corresponen a les expectatives originals, malgrat els impredictibles errors operatius que hem observat a l'apartat anterior. En primer lloc, la implementació amb Unity ha estat molt visual, sovint més com l'edició d'una renderització en 3D que el desenvolupament de programari clàssic. La majoria de les vegades treballàvem amb eines completament visuals i el nombre de línies de codi necessàries era inferior al previst.
També hem d'esmentar les dificultats per provar eficaçment les aplicacions amb aquestes característiques. Podeu executar proves d'unitat de components i proves d'integració amb elements externs, i també podeu burlar-vos de la ubicació del dispositiu, però no hem trobat una manera eficaç de simular el que hauria de mostrar la càmera des d'un dispositiu mòbil en una ubicació específica sense anar-hi. allà en persona. Aquest fet requeria que cada versió anterior inclogués una exportació a Android amb la seva instal·lació per a la prova.
Finalment, cal destacar que no s'han obtingut fonts de dades completes en formats adequats per al seu ús fora de línia, per la qual cosa s'han preparat manualment. Aquest fet ens ha obligat a limitar l'àrea d'ús per poder realitzar proves d'usuari.
Assoliment d’objectius
Planificació i metodologia
En segon lloc, la separació entre les fases de disseny i implementació obliga a definir acuradament l'abast abans de començar a escriure codi, de manera que el nombre de versions de prova i correccions d'errors és molt limitat. Creiem que aquests canvis no s'haurien produït si la naturalesa de les obres s'hagués predeterminat abans de l'inici, com podria ser el cas d'un projecte GIS o d'una aplicació Android, com vam contemplar abans de l'inici de les obres.
Impactes previstos
Impactes no previstos
Essencialment, s'ha hagut de destinar més temps del previst a la fase de presa de requisits per incloure l'estudi d'alternatives tecnològiques, i ha calgut completar la implementació paral·lelament a l'elaboració final de l'informe. Tot i ser totalment funcional, l'abast geogràfic amb què funciona l'aplicació en el seu estat actual és força limitat a causa dels jocs. Caldria examinar les fonts de dades disponibles i esbrinar com utilitzar-les mitjançant un procés automatitzat, sense necessitat d'intervenció humana.
Un altre punt a millorar seria la introducció de botons clicables als elements gràfics de la ubicació, perquè mostrin informació addicional. També en aquest sentit, aprofitant que Vuforia permet posar marcadors i accedir a una base de dades local dels mateixos, les fotografies de monuments i altres característiques que es troben als cims es poden utilitzar com a referents i ampliar informació sobre el mateix. . Creiem que d'aquesta manera la usabilitat de l'aplicació s'incrementaria per la combinació de la realitat augmentada basada en localització amb la basada en marcadors, i també sense necessitat de canviar de plataforma i per tot el codi de reutilització ja creat i provat.
Segons la nostra opinió, l'absència de realitat augmentada en el nostre dia a dia quan la tecnologia ja la pot posar a l'abast de gairebé tothom, es deu a la poca usabilitat de les aplicacions. Una aplicació multifuncional amb diferents tipus de realitat augmentada treballant simultàniament pot resultar molt atractiva. SIG (Sistema d'Informació Geogràfica): sistema de maquinari, programari, dades, persones, organitzacions i disposicions institucionals per a la recollida, emmagatzematge, anàlisi i difusió d'informació sobre les àrees de la Terra.
HMD (Head Mounted Display): Un dispositiu de visualització per a un o ambdós ulls que es porta al cap o com a part d'un casc, utilitzat per aplicacions de realitat augmentada i realitat virtual. OSM (OpenStreetMap): projecte col·laboratiu per crear una base de dades geogràfica global gratuïta. SDK (Software Development Kit): una col·lecció d'eines de desenvolupament de programari distribuïdes mitjançant paquets instal·lables.
10] HUGHES, Olivier; CIEUTAT, Jean-Marc; GUITTON, Pascal: GIS and Augmented Reality: State of the Art and Issues. 13] KING, Gary R., PIEKARSKI, Wayne, THOMAS, Bruce R.: ARVino - outdoor augmented reality visualization of viticulture GIS data. Fourth IEEE and ACM International Symposium on Mixed and Augmented Reality (ISMAR'05). eds): iLRN 2019 London Workshop, Long and Short Paper, Poster, Demos and SSRiP Proceedings from the Fifth Immersive Learning Research Network Conference.
