Fa tres setmanes
Feia just tres setmanes que havia començat a la universitat. No és que fos la primera vegada. De fet, havia començat a estudiar la primera carrera a Barcelona, la qual no va acabar. La segona la va fer aquí a Mallorca, la qual amb prou esforç va acabar.
No és que fos una persona extremadament intel·ligent, però quan s’hi posava i s’ho proposava, obtenia uns resultats excel·lents. Tot això va ser així fins als quinze anys quan, en plena adolescència, el va conèixer i ell la va anul·lar per complet. Ja no era aquella al·lota que solia ser ni ho va ser durant un decenni, aproximadament.
Ara, just fa tres setmanes que ha començat a la universitat. Tot el que ha viscut durant aquests darrers deu anys ha estat prou feixuc, condicionat i dolorós. Ara està fent el que realment desitja i està essent qui realment és. Ja no és qui ell volia que fos. Ell ja no hi és. Ella torna a ser ella.
Mentrestant, la seva mare li demana quan serà padrina i no entén perquè s’ha rapat el cap ni perquè s’ha deixat créixer els pèls de la resta del seu cos.
