• No se han encontrado resultados

JOCS FLORALS DE LA LLENGUA CATALANA

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2024

Share "JOCS FLORALS DE LA LLENGUA CATALANA"

Copied!
20
0
0

Texto completo

(1)

JOCS FLORALS DE LA LLENGUA CATALANA

ANY CXI DE LLUR RESTAURACIÓ

GUADALAJARA, JALISCO. mIxIC DIES 1B I 19 D’OCTUBRE DE 1969

(2)

DEU VOS GUARD

A m b aquesta a n tig a s a lu ta c ió que m a l­

g ra t la seva lo rm a a rc a ic a es m anté v iv a i estesa entre els ca ta la n s d 'a ra , donem la ben­

v in g u d a a totes les persones, sense d istinció de n a c io n a lita t, q u e vénen a a co m p a n ya r- nos en la c e le b ra ció dels Jocs F lo ra ls de la L le n g u a C a ta la n a , els quals, e nguany, C XI de llu r restauració, es celebren a ïa c o llid o ra i llu m in o s a ciu ta t de G u a d a la ja ra de X a lis - co.

Con este a n tig u o s a lu d o {D ios os g u a r­

de) q u e a pesar de su lo rm a a rc a ic a se m a n ­ tiene v iv o y e xtendido entre los catalanes de ahora, dam os la b ie n v e n id a a todas la s pe r­

sonas, sin d istin ció n de n a c io n a lid a d , q u e vie­

nen a a co m p a ñ a m o s en la ce lebración de Jos Juegos F lo ra le s de la L e n g u a C a ta la n a , los cuales, este año, C X I de su restauración, se c e le b ra n en la a co g e d o ra y lu m in o sa c iu ­ d a d de G u a d a la ja ra de Jalisco.

(3)
(4)

LA LLENGUA CATALANA

Les Ierres de lle n g u a c a ta la n a com prenen: La C a ta lu ­ n y a estricte (o el P ricip a t), V a lè n c ia i les ille s Balears i Pitiüses, d in tre ¡'Estat e sp a n yo l; e l Rosselló i a ltre s petites com arques, d in tre ¡'Estat francès; la ciu ta t d 'A lg u e r i la seva ro d a lia , a l ’illa de S ardenya, corresponent a l'E stat ita lià , i lin a lm e n t la R epública d A n d o rra , petit Estat independent situ a t a unes v a lls d e l Pirineu, únic in d re t del m ón on e l ca­

ta là és l'id io m a o fic ia l o b lig a to ri. Totes aquestes terres com prenen uns v u it m ilio n s d 'h a b ita n ts i setanta m il q u ilò ­ metres quadrats.

La lle n g u a c a ta la n a es va fo rm a r de l lla tí v u lg a r i m o lt a d u lte ra t q u e es p a rla v a a C a ta lu n y a q u a n esdevingué, en el segle V lllè , la in va sió m usulm ana, i en em prendre's la reconquesta — en un p rin c ip i sota el d o m in i fra n cva re ­ b re g ra n in flu è n c ia de la lle n g u a d'oc, estesa pe r tot el m ig ­ d ia de T a ctu a l França.

El c a ta là és de les llengües neo-lla tin e s quo m enys a l­

teració h a n sofert de l'E d a t M itja n a ençà, i després de l'ita lià és la que més re tira n ça té a la seva m a re lla tin a . Per a ixò els nostres clàssics són força entenedors pels q u e només coneixen la fo rm a actual-

Famosos en la lite ra tu ra universal, escrigueren en ca­

ta là : el filò s o f i poeta Ramon L lu ll (segle X lllè ) , el cronista Ramon M u n ta n e r (segle X IV è) i e l n a rra d o r d 'aventures lo a - not M a rto re ll (segle XVè), nascuts, repectivam ent, a les Ba­

lears, a l P rin cip a t i a V alència.

Després d'uns tres segles de certa obscuritat, degut a la d e ca d è n cia de la n a ció ca ta la n a , a m itja n s d o j segle passat v a to rn a r el c a ta là a la seva posició de lle n g u a c u lta i am b e lla es reprengué l'expressió escrita en totes les a c tiv ita ts q u e la requereixen.

A p rin c ip is d 'aquest segle, i sota e l g u ia tg e de l'e m i­

nent filò le g Pompeu Fabra, es v a em prendre la tasca de nor­

m ar g ra m à tica lm e n t la nostra lle n g u a i a Tensems d e p u ra r­

ia de m ots i de form es incorrectes, fins a rrib a r a no o fe rir ca p obstacle per a Texposició de totes les idees i termes més moderns.

Es lò g ic, doncs, que havent-se a lça t a aquest p u n t de per­

fecció i de força, asseguri la seva persistència m a lg ra t les duríssímes persecucions que h a sofert i sofreix encara.

(5)

LA LENGUA CATALANA

Las tierras de le n g u a c a ta la n a com prenden la C a ta ­ lu ñ a estricta (o el P rin cip a d o ), V ale n cia y las islas B alea­

res y Pitiusas, dentro el Estado español, el Rosellón y otras pequeñas comarcas, dentro el Estado trances; la c iu d a d de A lg u e r y sus alrededores, en la is la de Cerdeña, correspon­

diente a l Estado ita lia n o , y fin a lm e n te la R e p ú blica de A n ­ dorra, pequeño Estado ind e pe n d ie n te situado en unos va ­ lles d e l Pirineo, único lu g a r de l m undo en donde el c a ta lá n es id io m a o /ic ia l o b lig a to rio . Todas estas tierras com pren­

den unos ocho m illo n e s de h a b ita n te s y setenta m il k iló m e ­ tros cuadrados.

La le n g u a c a ta la n a se torm ó del la tín v u lg a r y m uy a d u lte ra d o que se h a b la b a en C a ta lu ñ a cuando ocurrió, en el s ig lo VIH, la in va sió n m usulm ana, y a l em prenderse la re­

con q u ista — en un p rin c ip io b a jo el dom in io trancore cib ió g ra n in flu e n c ia de la le n g u a de oc, e xte n d id a p o r todo el m ediodía de la a c tu a l Francia

El c a ta lá n es de las lenguas neolatinas q u e menos a l­

teración han s u trid o desde la Edad M edia, y después del ita lia n o es la que más sem ejanza tiene a su m adre latina- Por esto nuestros clásicos son de tá c il entender p a ra los que n ada más conocen la form a actual.

Famosos en la lite ra tu ra universal, escribieron en c a ta ­ lá n el tiló so ío y poeta Ramon L lu ll (s ig lo X III), el cronista Ramon M u n ta n e r (sig lo X IV ) y el n a rra d o r de aveníuras lo a n ot M a rto re ll (sig lo XV), nacidos, respectivam ente, en las Baleares, en el P rin cip a d o y en V alencia.

Después de unos tres siglos de c ie rta obscuridad, d e b i­

do a la d e cadencia de la nación c a ta la n a , a m ediados del si­

g lo pasado voJvió el c a ta lá n a su posición de le n g u a cu lta y con e lla se re a n u d ó la expresión escrita en todas las ac­

tivid a d e s que ¡a requieren.

A p rin c ip io s de este siglo, y b a jo la g u ía de l em inente filó lo g o Pompeu F abra, se em prendió la la b o r de norm ar g ra m a tica lm e n te nuestra le n g u a y a l m ism o tiem po depu­

ra rla de p a la b ra s y de form as incorrectas, hasta lle g a r a no ofrecer o b stá cu lo a lg u n o p a ra la exposición de (odas las ideas y térm inos más modernos.

Es ló g ico , pues, que habiéndose le v a n ta d o a este p u n ­ to de perfección y de fuerza, asegure su persistencia a pesar de las durísim as persecuciones q u e ha su frid o y sufre toda­

vía.

(6)

ELS NOSTRES JOCS FLORALS

Els nostres Jocs Florals, am b in sp ira c ió occitana, es van in ic ia r el d ia 25 de m arç de ¡395, i d u ra n t vint a nys es ce­

le b ra re n reg u la rm e n t i am b o rg a n itza ció acadèm ica. Des­

prés s'anaren a p a g a n t i espaiant-se p a u la tin a m e n t fins a rri­

b a r a un lla rg silenci.

A m b e l redreçam ent de la na ció ca ta la n a , a m itja n s del segle passat, s’em prengué la tasca, m olt la b o rio sa , de la seva restauració. Es venceren tots els obstacles i el p rim e r d ium enge de m a ig de l'a n y 1859, a la c iu ta t de Barcelona, am b tota solem nitat i am b ressonància, va tenir llo c la (esta aels Jocs F lo ra ls (la G a ia Festa). D 'aleshores ençà s'han v in ­ g u t ce le b ra n t re g u la rm e n t, lle v a t de dues curtes in te rru p ­ cions degudes a circum stàncies polítiques, essent la més lla rg a la m o tiv a d a pe r la g u e rra del 1936 a l 1939.

Després d 'a q ue sta gu e rra , no podent-se ce le b ra r am b llib e rta t d'expressió a Barcelona, han tin g u t llo c a diverses ciutats d e l món- Sempre dignam ent, a m b e x tra o rd in a ri es­

p le n d o r i assistits pe r altes perso n a lita ts catalanes i dels països q u e els han donat h o sp ita lita t.

E n g u a n y es celebren a aquesta ciu ta t de G u a d a la ja ra de Xalisco, on existeix un n u c li de p o s itiv a q u a lita t in te l·le c tu a l i on fof e l p o b le es de lica d a m e n t sensible a les m a nifesta­

cions espirituals.

Per més im p o rtà n cia , el recinte q u e els acu/J és l'In s ti­

tu t C abañas, fundació, cre a d a p e l bisb e C abañas, q u e fou in s p ira d a en 1777 en e l testament de losep Llorens Com elles, i h a v e n t re a litz a t els projectes de l'e d ific i l'a rq u ite c te M a n u e l Tolsà, aquests dos darrers de p a rla catalana.

I e n ca ra existeix u n a a ltra circu m stà n cia s ig n ific a tiv a : els m u ra ls q u e decoren la c a p e lla de l'In s titu t, d eguts a l'a rt g e n ia l de José C lem ente Orozco. m anifesten condem na- tò ria m e n t l'e s p e rit que h a o b lig a t a e x ilia rs e els Jocs F lo ra ls de la L le n g u a C a ta la na .

(7)

NUESTROS JUEGOS FLORALES

Nuestros Juegos Florales, con inspiración occitana, se in ic ia ro n el día 25 de marzo de 1395, y d urante veinte años se celebraron re g ularm ente y con organización académ ica Después se /ueron a p a g a n d o y espaciando p a u la tin a m e n ­

te hasta lle g a r a un la rg o silencio.

Con el resu rg im ie n to de ¡a nación ca talana, a mediados del sig lo pasado, se em prendió la la b o r, m u y trabajosa, de su restauración. Fueron vencidos todos los obstáculos y el prim e r dom ingo de m a yo ael año 1859, en la ciu d a d de Bar­

celona, con toda so lem niaad y resonancia, tuvo Jugar ¡a fiesta de los fuegos F lorales (la G a y a Fiesta). Desde enton­

ces se han venido ce le b ra n d o regularm ente, salvo dos cor­

tas interrupciones de b ida s a circunstancias políticas, siendo la más la rg a ¡a m o tiva d a por la g u e rra ae l 1936 a l 1939-

Después de esta guerra, no pudiéndose c e le b ra r con lib e rta d de expresión en Barcelona, han tenido lu g a r en diversas ciudades del mundo. Siempre, dignam ente, con ex­

tra o rd in a rio esplendor y asistidos po r altas personalidades cata la n a s y de los países q u e les han d ado hosp ita lid a d .

Este año se celebran en esta c iu d a d de G u a d a la ja ra de ¡alisco, en donde existe un núcleo de p o sitiva c a lid a d in­

te le ctu a l y en donde todo el p u e b lo es d e licadam ente sen­

sib le a las m anilestaciones espirituales.

Para más im p o rta n cia , el recinto que los acoge es el Instituto C abañas, fundación, creada p o r el obispo Cabañas, que lué in s p ira d a en 1777 en el testamento de ¡osé Llorens C am elles, y h a b ien d o re a liza d o los proyectos del e d ificio el a rq u ite cto M a n u e l Tolsá, estos dos últim os de h a b la ca ta ­ lana.

Y to d a vía existe o tra circunstancia s ig n ific a tiv a : ¡os m u ­ rales que decoran la c a p illa del Instituto, debidos a l arte g e n ia l de José CJemenfe Orozco, m anifiestan co n d e n a to ria ­ mente el espíritu que ha o b lig a d o a e xila rse los fuegos Fio­

rd e s de la Lengua C a ta la n a

(8)

DISSABTE D IA 1 8 D 'O C T U B R E A LES 9 DEL VESPRE SABADO DIA 18 DE OCTUBRE A LAS 9 DE LA N O CHE

T V A T R O O I O O L L A D O

FESTIVAL DE DANSES CATALANES FESTIVAL DE DANZAS CATALANAS

ESBART DANSAIRE DE L O R F E O C ATALA DE M E X IC

PROGRAMA

BALL DE EA1XF.S ... M a ld à , U rg e ll

BALL DE RENTADORES... A lla Conca del L lo b re g a t BALL DE GARLANDES... Sant Esteve de Sesrovires BALL DE BASTONS... ... V ila n o v a i La G e ltrú BALL DE CERCOLETS...Vi ¡atranca del Penedès CONTRAPAS DEL M A R ES M E .... El M aresm e

LES NY ACRES...L'E m pordà II

ENTRELL1ÇADA .. ...Rosselló

LA TRENCADANSA ... Proís de Uuganès DANSES DE CASTELLTERSOL...C astelltersol PARADO DE V ALUJEM O S A...M a llo rc a BALL PLA DE LLAVANERES... .M aresme

TRES DANSES SENYOR1VOLES (en lo rm a de suite)

Punta i T aló P allars

El RotlleI ...Lin yb

B a ll de ¡a C oca ... ....Sant Llorenç dels M orunys GALOP DE PANDERETES ...V alència

FEST1VQLA, S a rd a n a de PAU CASALS

(9)

D irector:

D ire cto r: Ig n a s i R ibera

A ju d a n t:

A y u d a n te : Jordi S a lv a t

E scenogralia i ve stu a ri:

Escenografía y v e stu a rio : A v e li A rtís Gener In strum entació i h a rm o n itza ­

c ió :

Instru m e n ta ció n y arm o n iza - A . C ohí i G ra u i Josep

c ió n : M o n t fo rt

R ealització d e l ve stu a ri a cà ­ rre c d e l d e partam ent d t i g i t p e r les senyores:

R ealización d e l vestuario a ca rg o del d epartam ento d i­

rig id o p o r la s señoras:

Concepció F. de S a la A n tò n ia C. de Saivort Joaquim a M . de Peipoc M ú sica g ra v a d a a m b O rques­

ta S im fònica

M ú sica g ra b a d a con O rques­

ta S infónica.

DANSAIRES D A N Z A N T E S

Teresa Bech Margarida Carbó — Núria CostaIsabel Font Montserrat Mateu Núria Mateu Esperança MartínezEnriqueta MartinezJoana MartínezEvèlia OlléMercè PeñaRosa M aria ParcerisaDolors Par- cetisa — Greta Ruiz — Núria Sala — Neus Sala — Maria Teresa Torroja — Mireia Vila.

Pere ArangurenSalvador Casares — Artur Hurtado Ernest Montfort — Ramon Mass an a — Josep Oliveres — Jo­

sep Peña— Jordi PlanellaJaume RomagosaJordi Sal­

vatXavier SoléXavier TorrojaJoan Ursul — Ra­

fael Vidal — Jaume Romagosa G.

(10)

BALL DE FAIXES.M a ld à , U rg e ll.— Es una a n liq u ls s i- ma m anifestació de jo ia , dansada per homes sois en el poble de M a ld à , a l ' U rgell, el d ia 28 a 'Agost Precedia toles les altres e xterioritzacions joioses de la Festa M a jo r i sorprèn l'e n g in yo sa co m b in a ció que hom ta am b les /a ire s

BALL DE RENTADORES. A lta Conca del L lo b re g a t.—

Los b u g aderes de l'A lta Conca del L lo b re g a t celebraven llu r santa p a tro n a , S anta A gueda, am b un segui/ de llib e rta ts que el costum h a v ia sancionat. A i del la d rí q u e s'a rrisca va a passar-los a la voraI

BALL DE GARLANDES. Sant Esteve de SesroviresLa m úsica de la dansa tra d ic io n a l a Sant Esteve de Sesrovires ós m olt sem blant a una a ltra que es b a lla v a a Sant Q u in tí de M ediona, a l Penedès, si bé l'e s til del b a ll és m olt diferent El nom pervé del costum, pe rd u t més tard, dels b a lla irc s masculins, que oierien uns to rte lls dits g a rla n d e s a les noies.

BALL DE BASTONS. V ila n o v a i La G e ltrú — Un dels b a lls més estesos en les Festes M ajors de la p a rt o rie n ta l de C a ta ­ lu n ya , és e l B a ll de Bastons A quest fipus de b a ll es d istin ­ geix g a ire b é sempre per la incom prensió del seu v e rita b le s ig n ilic a t i tam bé pe rq u è l'aspecte rítm ic lo rm a la p a rt més im p o rta n t i en a lg u ns casos ú n ica A m b tota p ro b a b ilita t són restes de cerim ònies m olt antigues-

BALL DE CERCOLETS. V ila /ra n c a del Penedès— Es l'a d a p ­ tació d 'u n a dansa vellíssim a en a g raïm ent de la c o llita del raïm. A desgrat de les m oditicacions solertes per l'a c c ió de l temps, ós ben v is ib le encara el cu lte b à q u ic d 'a q ue sla dansa, p le n a de lig u re s de g ra n vistositat.

CONTRAPAS DEL MARESME. El M arasm e — Fou una dansa m a rin e ra de caràcter re lig ió s, sm gularíssim a. Es b a lla rígidam ent, am b g ra ve ta t, i tota e lla la pensar en un Iris grec. Es b a lla v a a Sant G enis de P a la lo lls, i la versió q u e nosaltres presentem és una v a rie ta t moderna-

LES NYACRES L’E m p o rd à.—■ L 'anècdoía de Los N ya - cres és senzillíssim a els dos nyacrers tracten de vendre e l peix, però h i ha un re/ús general.

ENTR ELU ÇAD A Rosselló.— A questa dansa d e l Rosselló

•— p a rt de la C a ta lu n y a francesa— té una g ra n v iv a c ita t i espectacularitat: S e'l pot s itu a r entro els més b rilla n ts i d i­

ferenciats b a lls catalans.

(11)

LA TRENCADANSA. Prats de Lluçanès.— A Prats de Lluçanès els m a jo ra ls trenccven dansa, és a dir. inicia ve n el b a ll am b les q u a tre ma¡orales, i a mes am b dues donzelles escollides Fet el p rim e r b a ll o trencada la dansa, podia b a ­ lla r tothom que no desitjava.

LES DANSES DE CASTELLTERSOL. M oianès— Aquesta dansa es una de les més boniques ael nostre art coreoçrà- tic p o p u la r. Es un b a ll p le de gravetat, que es b a lla el prim er dia de la Festa M a jo r ae la vila- Fa bastants anys va ter-se una restauració del b a ll i va d o n a rs e a aquest acte una g ra n s o le m n ita t. Es una de les poques danses encara v i­

gents-

PARADO DE VALLDEMOSA. M allorca.— Les danses m a­

llo rq u in e s ofereixen una v a rie ta t considerable i moltes d 'e lle s s'han m a n tin g u t vives entre el p o b le: "B o h ro s ", "Ma­

teixes", "C opeos ". Hi h a v ia les relacionades am b les teines del cam p, p ro b a b le m e n t les mes autèntiques o menys con­

tam inades, i les que es b a lla v e n en ¡es lestes o en les "re­

vetlles".. La versió de l "B olero" més a n tig a que es coneix a M a llo rc a sem bla ésser l'a n o m e n a d a "Boleros Veis' que son de ritm e més pausat i senyorívol. A V alldem osa l'anom enen

"E l P arado", d e riv a t d 'u n a de les lletres am b la que algunes vegades és cantat.

BALL PLA DE LLAVANERES. M aresm e.— Com passa a m b moltes danses de la com arca del Maresme, aquesf b a ll sem bla q u e a rre p le g a diversos estils provinents de moltes a portacions que el componen. En aquest aspecte es re la c io ­ na am b l'E spolsada i am b la Dansa d 'A re n ys de Mar-

TRES DANSES SENYOR1VOLES. (en form a de suite).

A questa suite com ença am b el b a ll "P u nta i T a ló " dels Pa­

llars, segueix "E l R o tlle t" de L in y à i a c a b a am b el " B a ll de la Coca ' de Sant Llorenç dels M orunys. Podríem d ir que són unes v a ria cio n s sobre aquestes tres danses, totes elles d 'u n a g ra n tin o r i elegància.

GALOP DE PANDERETES. V alència.— M a lg ra t els pocs d e ta lls que sobre aquesí b a ll es posseeixen, es pot suposar q u e d e riv a d 'u n a "e s tu d ia n tin a " o d 'a lg u n a dansa p írric a m ora.

SARDANA. La S ard a n a és la dansa n a c io n a l de C ata­

lu n ya . A través dels segles s'ha m a n tin g u t v iv a , a rre la d a profundam ent. H erència grega? N ingú no ho sap am b certe­

sa. Però tots podem a firm a r q u e b a lla r la S ardana té a lg u n a cosa de culte, de ritu a l. Si en a lg ú n temps tou ritu a l re li­

giós, és, de m o lt temps ençà, un ritu a l p a triò tic.

(12)

BALL DE FAIXES*— M a ld á . Este b a ile de la ja s es una a n tiq u ísim a m a nifestación de a le g ria , danzada sólo p o r hom ­ bres en e l p u e b lo de M a ld á , el d ía 28 de A gosto de todos los años, com o in ic ia c ió n de todos los actos gozosos de la Fiesta M ayor.

BALL DE RENTADORES. A lto L lo b re g a t.— Las la v a n ­ deras de la cuenca m ontañesa d e l río L lo b re g a t ce le b ra b a n su S anta P atrona — S a n ia A g u e d a— con ciertas lib e rta d e s que la tra d ic ió n h a b la sancionado. D u ra n te su tiesta ¡os d o n ­ celes debían m antenerse alejados, puesto q u e se exponían a ser o b je to de to d a suerte de burlas. E l b a lle t representa, sim bólicam ente, esta fiesta.

BALL DE GARLANDES. Sant Esteve de Sesrovires.— E l nom bre de este b a ile p ro vie n e de la costum bre de los jóve­

nes, q u e ofrecían a las m uchachas unos g randes pasteles (to rte lls) q u e se conocían con el nom bre de g a rlandes. La m úsica y la fo rm a de b a ile tiene va ria cio n e s substanciales según e l p u e b lo en donde se b a ila b a -

BALL DE BASTONS. V ila n o v a i La G e ltrú.— Es uno de los b a ile s más p o p u la re s en las Fiestas M a yo re s de los p u e ­ b lo s de la p a rte o rie n ta l de C a ta lu ñ a . Este tip o de b a ile se d istin g u e casi siem pre p o r la incom prensión de su v e rd a d e ro s ig n ific a d o y ta m b ié n p o rq u e su aspecto rítm ico constituye la p a rte m ás im p o rta n te d e l m ism o y en a lg u n o s casos, ú n i­

ca. C on toda p ro b a b ilid a d son restos de cerem onias m u y a n ­ tiguas.

BALL DE CERCOLETS. V ila fra n c a del Penedès.— Se tra ­ ta de la a d a p ta c ió n de una v ie jís im a d a n za en a g ra d e c i­

m iento p o r la cosecha de la uva. A pesar de la s m o d ific a ­ ciones su frid a s p o r ¡a acción d e l tiem po, es to d a v ía m u y visi­

b le e l c u lto a Baco q u e posee esta danza, con fig u ra s de g ra n vistosidad- N uestra versión procede de V ila fra n c a de l Pene­

dès, u n a de la s regiones vinícolas m ás im p o rta n te s de C a­

ta lu ñ a .

CONTRAPAR DEL MARESME. El Maresme.— Esta d a n ­ za, p o r tra ta rse de un coatrapas, es la de m a y o r a n tig ü e d a d de ¡as q u e presentam os en nuestro p ro g ra m a . A dem ás os una de ¡as danzas q u e tu vie ro n más p o p u la rid a d en ei p re ­ térito de C a ta lu ñ a . En sus in icio s fué u n a danza m a rin e ra de ca rá cte r religioso. Se b a ila con g ra n rig id e z y g ra v e ­ dad. A pe sa r de q u e ¡a versión es u n a v a rie d a d m u y m o ­ derna, un sa b o r h e lé nico p reside las fig u ra s de l b a ile .

LES NYACRES. L'Em pordá. (Los nácares, las conchas- n á ­ ca r) Es un b a ile m a rin e ro te jid o a lre d e d o r de u n a s e n cilla anécdota. U na p a re ja de pescadores tra ta de vender su pes­

cado, p e ro su m ercancía encuentra un g e n e ra l rechazo.

(13)

ENTRELLIÇADA. Rosselló. Esta danza del Rcssellò — p a r­

te de la C a ta lu ñ a francesa— tiene una gran v iv a c id a d y es- p e cta cu la rid a d . Puede situarse entre los más b rilla n te s y d i­

ferenciados bailes catalanes-

LA TRENCADANSA. Prats de Lluçanès— En este p ueblo ca ta lá n , los m a yo ra le s trencaren dansa, es decir, in ic ia b a n el b a ile con las cu a tro m a y o ra la s y dos jóvenes solteras es­

cogidas. Después de l p rim e r baile, trencada la dansa, podía b a ila r quie n lo deseara.

LES DANSES DE CASTELLTERSOL. Moianés Es una de las más b e lla s d e l arte co reográfico p o p u la r catalán. Es un b a ile lle n o de g ra ve d a d , q u e se b a ila el p rim e r día de la Fiesta M a y o r de la V illa .

PARADO DE VALLDEMOSA. Mallorca.Las danzas ma­

llo rq u ín a s ofrecen tin a v a rie d a d considerable y m uchas de e lla s se h a n m ante n id o viv a s entre el p u e b lo, "B oleros".

'M ateixes", "Copeos". H a b ía las rela cio n a d a s con las fae­

nas del cam po, p ro b a b le m e n te la más auténticas o menos contam inadas, las q u e se b a ila n en la s fiestas o en las " re­

ve tlle s". La versión del "B o le ro " más a n tig u a que se cono­

ce en M a llo rc a , parece ser la lla m a d a " Boleros Veis" que son de ritm o m ás p a u sa d o y señorial. En V alldem osa la lla ­ man "E l P a ra d o ", d e riv a d o de una de las letras con la que a lg u n a s veces es cantada.

BALL PLA DE LLAVANERES. M aresm e.— Como sucede con m uchas danzas de la com arca del Maresme, este b a ile parece ser un conjunto de diversos estilos procedentes de m ú ltip le s aportaciones Se re la c io n a con " L ’E spolsada" y con la "D ansa d ’A renys de M ar"-

TRES DANSES SENYORIVOLES fen form a de suite) Em­

pieza con el b a ile "P unta i T a ló " del Pallars, sigue "E l Rot- lle t" de L in y á y term ina con el "B a il de la C oca" de Sant Llorenç dels M orunys. Podría decirse que son unas v a ria ­ ciones de estas tres danzas, todas ellas de m ucha e le g an cia y fineza.

G ALO P DE PANDERETES. V ale n cia — A pesar de los pocos defa/Jes que sobre este b a ile se poseen, puede supo­

nerse q u e se d e riv a de una ''e s tu d ia n tin a '’ o de a lg u n a d a n ­ za p írric a m ora.

LA SARDANA.La sa rd a n a es la danza n a c io n a l de C a ta lu ña . A través de les siglos se ha m antenido viva, a rra i­

g a d a profundam ente. ¿Herencia griega? N adie lo sabe con certeza- Pero todos pueden a firm a r q u e b a ila r la sa rd a n a tie ­ ne a lg o de ritu a l, de culto. Si en a lg ú n tiem po tuvo a lg o de ritu a l re lig io so , desde muchos años se ha co n ve rtid o en r i­

tu a l patriótico.

(14)

DI9M EM E DIA 19 B'OCTNBRE A LES 12 BEL MIRBIA

IN S T IT U T O O A S A f t A S

JOCS FLORALS BE LA LLEIB IA CATALANA

P r o g r a m a

L O rle ó in te rp re ta rà

Cant a Ja senyera Lluís M ille t

Discurs de sa lu ta ció del President del Consistori doctor Pere Bosch Gírnpera.

Lectura de la M em òria q u e presenta el Secretari de l C on.

sistori

In ic ia c ió de ta le ctu ra del Veredicte am b la designació de l poeta g u a n y a d o r de la F lo r N a tu ra l, el q u a l re b rà el prem í de mans del President d e l Consistori per a n a r-lo a ole- rir a la Rema de la Festa.

La Reina de la Festa a co m p a n ya d a d e l poeta g u a n y a ­ dor de la F lor N a tu ra l, de dos M em bres de l Consistori i de les Dames de la Cort d ’A m or, ta rà e n tra d a a l recinte i o cuparà el seu setial.

El poeta g u a n y a d o r de la F lor N a tu ra l, o e l seu represen­

tant. lle g irà la poesia prem iada.

L O rle ó in te rp re ta rà'

Els Tres Tam bors (P o p u la r) Versió de Lam bert

C ançó del L la d re (P o p u lar) Versió de A. S anxo-M arraco

lo v e n ív o la Lluís M ille t

C o n tin u a rà la lectura del V eredicte i els poetes g u a n y a ­ dors de l'E n g la tin a i la V iola, o els seus representants, lle ­ g ira n les poesies prem iades-

Discurs ae gràcies a càrrec del M em bre del Consistori doefor GonzaJo Bàez C am argo.

L O rle ó in te rp re ta rá :

La S ard a n a de la P à tria Enric M orera

R apsodia M e xica n a Versió de S. T à p ia C òlm an Els Segadors H im ne N a cio n a l de C a ta lu n y a

(15)

•OM INO MA 11 K OCTOBRE A LAS 12 BEL MEDIODIA

IN S T IT U T O O S S A Na s

mats notsiES k u mai* ennui*

P r o g r a m a :

E l O rfeón in te rp re ta rà :

C ant a la S enyera L. M ille t

Discurso de sa lu ta ció n de l Presidente del C onsistorio Dr.

Pere Bosch GUmpera.

Lectura de la M e m o ria q u e presenta el S ecretario de!

Consistorio.

In ic ia c ió n de la le c tu ra del V eredicto con la designación d e l p o e ta g a n a d o r de la F lo r N a tu ra l, q u ie n re c ib irá el p re ­ m io de m anos d e l Presidente d e l C onsistorio p a ra ofrecerlo a ¡a R eina de la Fiesta.

L a R eina de la Fiesta, a c o m p a ñ a d a d e l p o e ta g a n a d o r de la F lo r N a tu ra l, de dos m iem bros d e l C onsistorio y de las D am as de Ja "C o rte de A m o r", h a rá su e n tra d a a l recinto y o c u p a rá su sitia l.

E l p o eta g a n a d o r de ¡a F lo r N a tu ra l, o su representante, le e rá ¡a poesía p re m ia d a .

El O rfeón in te rp re ta rá :

Els Tres Tam bors (P o p u lar) Versión de Lam bert C ançó de l L la d re (P o p u la r) Versión de S anxo-M arraco

Jovenívola L- M ille t

C o n tin u a rá la le c tu ra d e l V eredicto y los poetas g a n a d o ­ res de la E n g la n tin a y Ja V io la , o sus representantes, lee­

rá n ¡as poesías prem iadas-

Discurso de g ra c ia s a cargro de l M ie m b ro d e l Consis­

to rio doctor G onzalo Baez C a m a rgo.

E l O rfeón in te rp re ta rá :

L a S a rd a n a de la P à tria E. M o re ra

R apsodia M e x ic a n a Versión de S. T a p ia C olm an Ele S egadors H im n o N a cio n a l de C a ta lu ñ a

(16)

EL CANT A LA SENYERA. Lluís M ille t. Lle tra de loan M a ra g a ll. Es l'h im n e de l ’O rle ó C a ta là de Barcelona, degà dels de C a ta lu n y a , i de g a ire b é tots els orleons dels països de p a rla ca ta la n a .

ELS TRES TAMBORS. (P opular). Versió de lo a n Lam ­ bert. Tres tim b a le rs tornen de la gue rra , el més jo v e en duu a l b a rre t un ram de roses. La filla de l rei, des d e l b a lc ó del seu p a la u n 'h i d e m ana una. "L a d o n ze lla q u e l'h a u rà ha d'ésser la m eva esposa, — d iu e l petit tim b a le re l ram us donaré si m 'accepteu a m b e lí'.

LA CANÇO DEL LLADRE. (P opular). Versió de Josep S anxo-M arraco. P lena de n o s tà lg ia d 'u n temps passat, b e ll i fe liç i de la m entacions p e l present p le de ve rgonya. L la ­ d re de cam í ra l, b u rla d o r de donzelles-

JOVENÍVOLA Lluís M ille t. El desig de q u e no ens deixí e l m illo r tem ps de la nostra vid a , la jo ve n tu t, h i és re fle ctit be lla m e n t. "N o us a liu y e u illu s io n s q u e m 'e n d o lcire u la jo v e n tu t..."

RAPSODIA MEXICANA. S. T à p ia C ò lm a n ■ E n fila ll de m elodies mexicanes, en hom enatge a l g ra n p a ls a m ic i estim at. A m b tot l'a fe c te les cantem a v u i q u e celebrem em o­

cionats la Festa M a jo r de les lle tre s catalanes.

LA SARDANA DE LA PATRIA. Enric M orera. Té un sen­

tit em inentm ent p a triò tic i a ca b a a ix í: " I si la p à fria fos ofe­

sa, el cercle estret farem lla vo rs, fins q u e dins d 'e ll am b sa vilesa, s'hi o fe g u in ju n ts tots els tra ïd o rs."

ELS SEGADORS. H im ne N a cio n a l de C a ta lu n ya .

(17)

EL CANr A LA SENYERA. L M ille t. Letra de h a n M aro- g a ll. El canto a la b a n d e ra es el h im n o del "O ríe ó C a ta là "

de Barcelona, decano de los de C a ta lu ñ a , y de la m a y o ría de los oteones de h a b la ca ta la n a .

ELS TRES TAMBORS. (P opular). Versión de /. Lam bert.

Tres tam bores regresan de la guerra, el m ás jo ve n trae en su som brero un ram o de rosas. La h ija d e l rey, desde e l b a lcó n de su p a la c io , le p id e u n a ■ "L a m uchacha que lo h a b rá ha de ser m i esposa, — dice e l pequeño ta m b o rel ram o os d a ré si con él me tom áis."

LA CANÇO DEL LLADRE. (P opular). Versión de A. San- xo-M arraco. La canción d e l la d ró n , lle n a de n o s ta lg ia de un tiem po pasado, colm ado de paz, y de un presente de opro­

bio. S a lte a d o r de cam inos, b u rla d o r de doncellas.

¡OVENIVOLA. L. M illet- Deseo de que no nos abandone el m e jo r tiem po de nuestra vida, la ju ve n tu d . "N o os alejéis

diceilusiones que endulzáistes m i ju v e n tu d ..."

RAPSODIA MEXICANA. S. T a p ia C olm an. E nlace de m elodías m exicanas, en hom enaje a l g ra n país a m ig o y q u e ­ rido. Con todo e l alecto lo cantam os h o y que celebram os em ocionados la Fiesta M a y o r de la s le tra s catalanas.

LA SARDANA DE LA PATRIA. E■ M orera. Tiene un sen­

tid o em inentem ente p a trió tic o y te rm in a así. "Y si la P atria fuese o ten d id a , cerrarem os el círculo hasta que dentro de él se ahoguen todos los tra id o re s".

ELS SEGADORS. H im no N acional de C ataluña.

(18)

INTEGRANTS

DE LA MASSA CORAL

I N T E G R A N T E S D E L G R U P O C O R A L

D irector losep M ontfort

M Dolors BargaRó Mercè Esteve

F rancesca T de F rodera Mercè A de Francès M a rg a rid a Icart Mercè Icart M ontserrat M ateu N ú ria M ateu

M a rin a L de M onttort E velia O llé

H erm ínia Ramón M ontserrat Romagosa Mercè B de Romagosa M Rosa G de Romagosa N u n a S de Romagosa Teresa Rota

lo a q u im a S abater Neus Sala

B àrb a ra Torres Laura Torres N ú ria Torres

M ontserrat L de Torres M a ria Teresa Torroja M a ric ó n T o rro ja M a ria S. de T o rro ja Teresa V d'U bach M a ria V illa lo b o s Mercè F. de Z entella

1o rd i B lanchart R icard Escobedo F rancesc F errer lo rd i Ferrer Enric F radera G a b rie l F rodera losep MFrancès loan M ateu Ernest M ontfort Ramón Palazóñ M a gI Puig Ignasi Ribera losep Ribera la u m e Romagosa Vicenç Romagosa Pau Ruiz

Ramón S a la lo rd i S a lva t lo a q u im Torres lo a n U rsul lo rd i Vives Héctor Z entella

(19)

M estre Pau Casals

COMITE D'HONOR

Presidents

Sr. Lie. Francisco M e d in a Ascensió G o b e rn a d o r C o n stitu cion a l del Estado de Jalisco

COMITE DE HONOR

Presidentes

Sr. Lie. A gustín Yáñez

Secretario de Educación P ú b lica

MEMBRES

Lie. E lraín Urzúa M a cla s Presidente M u n ic ip a l de G u a d a la ja ra

Lie. M ig u e l A lv a re z A costa E m b a ja do r de M éxico

S ra ■ Emma A lonso de Costa Ex p rim e ra a ctriu de l Teatre C a ta là

Lie. Vicente Méndez Rostro D irector G ra l. de ¡a Escuela Na!.

P re p a ra to ria

Dr. Ramón C órd o b a

D ire cto r de ¡a C asa de la C u ltu ra

¡alisciense

Lie. losé Luis A ria s V ille g a s D ire cto r d e l In stitu to de Bellas A rte s de l Estado de Jalisco Lie. M a n u e l G utiérrez de Velasco C a te d rá tico de la F a c u lta d de F ilosofía y Letras

MIEMBROS

Lie. Ig n a c io M a c ie l Salcedo Rector de la U n ive rsid a d de G u a d a la ja ra

Dr. A lb e rto L. de G u e va ra

D irector de la F a c u lta d de F ilosofía y Letras

Lie. C arlos Osorio

Jete de l D epartam ento de Educación P ú b lic a de l Estado de Jalisco Lie. O scar de la Torre P a d illa D ire cto r d e l D epartam ento de T urismo

Lie. S a lv a d o r C árdenas N a va rro R egidor del H. A y u n ta m ie n to de G u a d a la ja ra

Protr. A d a lb e rto N a v a rro Sánchez M ie m b ro de ¡a A ca d e m ia M exica n a de ¡a Lengua.

Josep M a. M u rió

C a te d rá tico de la F a c u lta d de F ilo s o lía y Letras

(20)

C O N S I S T O R I

C O N S I S T O R I O

Pere Bosch G im pera, President G onzalo Baez C am argc Lluís M oles M a rq u in a . M artí Soler Vinyes D alm au Costa M a rce l S a n ta lò losep Ribera. Secretari

COMISSIO ORGANITZADORA

C O M I S I O » O R G A N I Z A D O R A

la u m e Costa i M ontlerrer. President, S a n tia g o Lloret i Portés, Tresorer, la u m e C am arasa i Lluelles. C arles Reynols i C astell, Enric F araudo i P utgdollers, lo a n M o ya i D uran, Pere Estope i Pages, G o d o lre d V id a l ¡ N ic o la u , G u ilre M uríd i Rouret, Lluís Lloret i Portés, lo a n A n to n i Palerm i Vic, Pas­

q u a l C asanova t Rius, Secretan

PATROCINADORS D'AQUEST PROGRAMA PATROCINADORES DE ESTE PROGRAMA Centre C a ta là de G u a d a la /a ra

O rle ó C a ta là de M èxic

P atronat dels loes F lo ra ls de Mèxic>

M em bres de la C om issió O rg a n itza d o ra Sr C arles A lta b a

Sr A n to n i G iia b e rt Sr Jacint L loret Sr. Josep M a ru /f Sr. lo a n M o ta g re g o Sr. M iq u e l M çra g re g a Dr. J M M u ría i Rouret

Sra A d e lin a S antalò d'E sturou Sr Francesc Torné

Referencias

Documento similar

metodològiques per afrontar l’ensenyament dels aspectes de pronunciació, gramaticals, lèxics i discursius de la llengua catalana a alumnat que no té el català com a primera

Literatura espanyola Literatura catalana Contemporània Teoria de la Literatura i Literatura Comparada Literatura catalana Contemporània Llengua catalana Literatura

En aquest llibre es treballen estructures bàsiques de la llengua catalana i es presenten aspectes culturals dels Països catalans.. El títol de cada unitat ens diu l’aspecte

En definitiva, la participació valenciana en el Primer Congrés In- ternacional de la Llengua Catalana estarà marcada, talment com la li- teratura valenciana del moment, per la

En aquest apartat consignem aquells mots l’etimologia dels quals ha estat donada per Joan Veny per primer cop i recollida en el Gran diccionari de la llengua catalana :

L'any 1986, l'Àrea de Lingüística Social del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana Marí, 1992 va fer una nova valoració de l'estat del procés d'estandardització i

Així, després de veure la relació entre llengua, societat i canvi sociolingüístic, tractarem la planificació del corpus lingüístic i estudiarem els conceptes de

Ya hemos apuntado que, tanto la convocatoria como la fiesta de celebración de los Jocs Florals de llengua catalana de 1941, en Buenos Aires, siguieron el mismo ejemplo del certamen