JOCS FLORALS DE LA LLENGUA CATALANA
ANY CXI DE LLUR RESTAURACIÓ
GUADALAJARA, JALISCO. mIxIC DIES 1B I 19 D’OCTUBRE DE 1969
DEU VOS GUARD
A m b aquesta a n tig a s a lu ta c ió que m a l
g ra t la seva lo rm a a rc a ic a es m anté v iv a i estesa entre els ca ta la n s d 'a ra , donem la ben
v in g u d a a totes les persones, sense d istinció de n a c io n a lita t, q u e vénen a a co m p a n ya r- nos en la c e le b ra ció dels Jocs F lo ra ls de la L le n g u a C a ta la n a , els quals, e nguany, C XI de llu r restauració, es celebren a ïa c o llid o ra i llu m in o s a ciu ta t de G u a d a la ja ra de X a lis - co.
Con este a n tig u o s a lu d o {D ios os g u a r
de) q u e a pesar de su lo rm a a rc a ic a se m a n tiene v iv o y e xtendido entre los catalanes de ahora, dam os la b ie n v e n id a a todas la s pe r
sonas, sin d istin ció n de n a c io n a lid a d , q u e vie
nen a a co m p a ñ a m o s en la ce lebración de Jos Juegos F lo ra le s de la L e n g u a C a ta la n a , los cuales, este año, C X I de su restauración, se c e le b ra n en la a co g e d o ra y lu m in o sa c iu d a d de G u a d a la ja ra de Jalisco.
LA LLENGUA CATALANA
Les Ierres de lle n g u a c a ta la n a com prenen: La C a ta lu n y a estricte (o el P ricip a t), V a lè n c ia i les ille s Balears i Pitiüses, d in tre ¡'Estat e sp a n yo l; e l Rosselló i a ltre s petites com arques, d in tre ¡'Estat francès; la ciu ta t d 'A lg u e r i la seva ro d a lia , a l ’illa de S ardenya, corresponent a l'E stat ita lià , i lin a lm e n t la R epública d A n d o rra , petit Estat independent situ a t a unes v a lls d e l Pirineu, únic in d re t del m ón on e l ca
ta là és l'id io m a o fic ia l o b lig a to ri. Totes aquestes terres com prenen uns v u it m ilio n s d 'h a b ita n ts i setanta m il q u ilò metres quadrats.
La lle n g u a c a ta la n a es va fo rm a r de l lla tí v u lg a r i m o lt a d u lte ra t q u e es p a rla v a a C a ta lu n y a q u a n esdevingué, en el segle V lllè , la in va sió m usulm ana, i en em prendre's la reconquesta — en un p rin c ip i sota el d o m in i fra n c — va re b re g ra n in flu è n c ia de la lle n g u a d'oc, estesa pe r tot el m ig d ia de T a ctu a l França.
El c a ta là és de les llengües neo-lla tin e s quo m enys a l
teració h a n sofert de l'E d a t M itja n a ençà, i després de l'ita lià és la que més re tira n ça té a la seva m a re lla tin a . Per a ixò els nostres clàssics són força entenedors pels q u e només coneixen la fo rm a actual-
Famosos en la lite ra tu ra universal, escrigueren en ca
ta là : el filò s o f i poeta Ramon L lu ll (segle X lllè ) , el cronista Ramon M u n ta n e r (segle X IV è) i e l n a rra d o r d 'aventures lo a - not M a rto re ll (segle XVè), nascuts, repectivam ent, a les Ba
lears, a l P rin cip a t i a V alència.
Després d'uns tres segles de certa obscuritat, degut a la d e ca d è n cia de la n a ció ca ta la n a , a m itja n s d o j segle passat v a to rn a r el c a ta là a la seva posició de lle n g u a c u lta i am b e lla es reprengué l'expressió escrita en totes les a c tiv ita ts q u e la requereixen.
A p rin c ip is d 'aquest segle, i sota e l g u ia tg e de l'e m i
nent filò le g Pompeu Fabra, es v a em prendre la tasca de nor
m ar g ra m à tica lm e n t la nostra lle n g u a i a Tensems d e p u ra r
ia de m ots i de form es incorrectes, fins a rrib a r a no o fe rir ca p obstacle per a Texposició de totes les idees i termes més moderns.
Es lò g ic, doncs, que havent-se a lça t a aquest p u n t de per
fecció i de força, asseguri la seva persistència m a lg ra t les duríssímes persecucions que h a sofert i sofreix encara.
LA LENGUA CATALANA
Las tierras de le n g u a c a ta la n a com prenden la C a ta lu ñ a estricta (o el P rin cip a d o ), V ale n cia y las islas B alea
res y Pitiusas, dentro el Estado español, el Rosellón y otras pequeñas comarcas, dentro el Estado trances; la c iu d a d de A lg u e r y sus alrededores, en la is la de Cerdeña, correspon
diente a l Estado ita lia n o , y fin a lm e n te la R e p ú blica de A n dorra, pequeño Estado ind e pe n d ie n te situado en unos va lles d e l Pirineo, único lu g a r de l m undo en donde el c a ta lá n es id io m a o /ic ia l o b lig a to rio . Todas estas tierras com pren
den unos ocho m illo n e s de h a b ita n te s y setenta m il k iló m e tros cuadrados.
La le n g u a c a ta la n a se torm ó del la tín v u lg a r y m uy a d u lte ra d o que se h a b la b a en C a ta lu ñ a cuando ocurrió, en el s ig lo VIH, la in va sió n m usulm ana, y a l em prenderse la re
con q u ista — en un p rin c ip io b a jo el dom in io tranco— re cib ió g ra n in flu e n c ia de la le n g u a de oc, e xte n d id a p o r todo el m ediodía de la a c tu a l Francia
El c a ta lá n es de las lenguas neolatinas q u e menos a l
teración han s u trid o desde la Edad M edia, y después del ita lia n o es la que más sem ejanza tiene a su m adre latina- Por esto nuestros clásicos son de tá c il entender p a ra los que n ada más conocen la form a actual.
Famosos en la lite ra tu ra universal, escribieron en c a ta lá n el tiló so ío y poeta Ramon L lu ll (s ig lo X III), el cronista Ramon M u n ta n e r (sig lo X IV ) y el n a rra d o r de aveníuras lo a n ot M a rto re ll (sig lo XV), nacidos, respectivam ente, en las Baleares, en el P rin cip a d o y en V alencia.
Después de unos tres siglos de c ie rta obscuridad, d e b i
do a la d e cadencia de la nación c a ta la n a , a m ediados del si
g lo pasado voJvió el c a ta lá n a su posición de le n g u a cu lta y con e lla se re a n u d ó la expresión escrita en todas las ac
tivid a d e s que ¡a requieren.
A p rin c ip io s de este siglo, y b a jo la g u ía de l em inente filó lo g o Pompeu F abra, se em prendió la la b o r de norm ar g ra m a tica lm e n te nuestra le n g u a y a l m ism o tiem po depu
ra rla de p a la b ra s y de form as incorrectas, hasta lle g a r a no ofrecer o b stá cu lo a lg u n o p a ra la exposición de (odas las ideas y térm inos más modernos.
Es ló g ico , pues, que habiéndose le v a n ta d o a este p u n to de perfección y de fuerza, asegure su persistencia a pesar de las durísim as persecuciones q u e ha su frid o y sufre toda
vía.
ELS NOSTRES JOCS FLORALS
Els nostres Jocs Florals, am b in sp ira c ió occitana, es van in ic ia r el d ia 25 de m arç de ¡395, i d u ra n t vint a nys es ce
le b ra re n reg u la rm e n t i am b o rg a n itza ció acadèm ica. Des
prés s'anaren a p a g a n t i espaiant-se p a u la tin a m e n t fins a rri
b a r a un lla rg silenci.
A m b e l redreçam ent de la na ció ca ta la n a , a m itja n s del segle passat, s’em prengué la tasca, m olt la b o rio sa , de la seva restauració. Es venceren tots els obstacles i el p rim e r d ium enge de m a ig de l'a n y 1859, a la c iu ta t de Barcelona, am b tota solem nitat i am b ressonància, va tenir llo c la (esta aels Jocs F lo ra ls (la G a ia Festa). D 'aleshores ençà s'han v in g u t ce le b ra n t re g u la rm e n t, lle v a t de dues curtes in te rru p cions degudes a circum stàncies polítiques, essent la més lla rg a la m o tiv a d a pe r la g u e rra del 1936 a l 1939.
Després d 'a q ue sta gu e rra , no podent-se ce le b ra r am b llib e rta t d'expressió a Barcelona, han tin g u t llo c a diverses ciutats d e l món- Sempre dignam ent, a m b e x tra o rd in a ri es
p le n d o r i assistits pe r altes perso n a lita ts catalanes i dels països q u e els han donat h o sp ita lita t.
E n g u a n y es celebren a aquesta ciu ta t de G u a d a la ja ra de Xalisco, on existeix un n u c li de p o s itiv a q u a lita t in te l·le c tu a l i on fof e l p o b le es de lica d a m e n t sensible a les m a nifesta
cions espirituals.
Per més im p o rtà n cia , el recinte q u e els acu/J és l'In s ti
tu t C abañas, fundació, cre a d a p e l bisb e C abañas, q u e fou in s p ira d a en 1777 en e l testament de losep Llorens Com elles, i h a v e n t re a litz a t els projectes de l'e d ific i l'a rq u ite c te M a n u e l Tolsà, aquests dos darrers de p a rla catalana.
I e n ca ra existeix u n a a ltra circu m stà n cia s ig n ific a tiv a : els m u ra ls q u e decoren la c a p e lla de l'In s titu t, d eguts a l'a rt g e n ia l de José C lem ente Orozco. m anifesten condem na- tò ria m e n t l'e s p e rit que h a o b lig a t a e x ilia rs e els Jocs F lo ra ls de la L le n g u a C a ta la na .
NUESTROS JUEGOS FLORALES
Nuestros Juegos Florales, con inspiración occitana, se in ic ia ro n el día 25 de marzo de 1395, y d urante veinte años se celebraron re g ularm ente y con organización académ ica Después se /ueron a p a g a n d o y espaciando p a u la tin a m e n
te hasta lle g a r a un la rg o silencio.
Con el resu rg im ie n to de ¡a nación ca talana, a mediados del sig lo pasado, se em prendió la la b o r, m u y trabajosa, de su restauración. Fueron vencidos todos los obstáculos y el prim e r dom ingo de m a yo ael año 1859, en la ciu d a d de Bar
celona, con toda so lem niaad y resonancia, tuvo Jugar ¡a fiesta de los fuegos F lorales (la G a y a Fiesta). Desde enton
ces se han venido ce le b ra n d o regularm ente, salvo dos cor
tas interrupciones de b ida s a circunstancias políticas, siendo la más la rg a ¡a m o tiva d a por la g u e rra ae l 1936 a l 1939-
Después de esta guerra, no pudiéndose c e le b ra r con lib e rta d de expresión en Barcelona, han tenido lu g a r en diversas ciudades del mundo. Siempre, dignam ente, con ex
tra o rd in a rio esplendor y asistidos po r altas personalidades cata la n a s y de los países q u e les han d ado hosp ita lid a d .
Este año se celebran en esta c iu d a d de G u a d a la ja ra de ¡alisco, en donde existe un núcleo de p o sitiva c a lid a d in
te le ctu a l y en donde todo el p u e b lo es d e licadam ente sen
sib le a las m anilestaciones espirituales.
Para más im p o rta n cia , el recinto que los acoge es el Instituto C abañas, fundación, creada p o r el obispo Cabañas, que lué in s p ira d a en 1777 en el testamento de ¡osé Llorens C am elles, y h a b ien d o re a liza d o los proyectos del e d ificio el a rq u ite cto M a n u e l Tolsá, estos dos últim os de h a b la ca ta lana.
Y to d a vía existe o tra circunstancia s ig n ific a tiv a : ¡os m u rales que decoran la c a p illa del Instituto, debidos a l arte g e n ia l de José CJemenfe Orozco, m anifiestan co n d e n a to ria mente el espíritu que ha o b lig a d o a e xila rse los fuegos Fio
rd e s de la Lengua C a ta la n a
DISSABTE D IA 1 8 D 'O C T U B R E A LES 9 DEL VESPRE SABADO DIA 18 DE OCTUBRE A LAS 9 DE LA N O CHE
T V A T R O O I O O L L A D O
FESTIVAL DE DANSES CATALANES FESTIVAL DE DANZAS CATALANAS
ESBART DANSAIRE DE L O R F E O C ATALA DE M E X IC
PROGRAMA
BALL DE EA1XF.S ... M a ld à , U rg e ll
BALL DE RENTADORES... A lla Conca del L lo b re g a t BALL DE GARLANDES... Sant Esteve de Sesrovires BALL DE BASTONS... ... V ila n o v a i La G e ltrú BALL DE CERCOLETS...Vi ¡atranca del Penedès CONTRAPAS DEL M A R ES M E .... El M aresm e
LES NY ACRES...L'E m pordà II
ENTRELL1ÇADA .. ...Rosselló
LA TRENCADANSA ... Proís de Uuganès DANSES DE CASTELLTERSOL...C astelltersol PARADO DE V ALUJEM O S A...M a llo rc a BALL PLA DE LLAVANERES... .M aresme
TRES DANSES SENYOR1VOLES (en lo rm a de suite)
Punta i T aló P allars
El RotlleI ...Lin yb
B a ll de ¡a C oca ... ....Sant Llorenç dels M orunys GALOP DE PANDERETES ...V alència
FEST1VQLA, S a rd a n a de PAU CASALS
D irector:
D ire cto r: Ig n a s i R ibera
A ju d a n t:
A y u d a n te : Jordi S a lv a t
E scenogralia i ve stu a ri:
Escenografía y v e stu a rio : A v e li A rtís Gener In strum entació i h a rm o n itza
c ió :
Instru m e n ta ció n y arm o n iza - A . C ohí i G ra u i Josep
c ió n : M o n t fo rt
R ealització d e l ve stu a ri a cà rre c d e l d e partam ent d t i g i t p e r les senyores:
R ealización d e l vestuario a ca rg o del d epartam ento d i
rig id o p o r la s señoras:
Concepció F. de S a la A n tò n ia C. de Saivort Joaquim a M . de Peipoc M ú sica g ra v a d a a m b O rques
ta S im fònica
M ú sica g ra b a d a con O rques
ta S infónica.
DANSAIRES D A N Z A N T E S
Teresa Bech — Margarida Carbó — Núria Costa — Isabel Font — Montserrat Mateu — Núria Mateu — Esperança Martínez — Enriqueta Martinez — Joana Martínez — Evèlia Ollé — Mercè Peña — Rosa M aria Parcerisa — Dolors Par- cetisa — Greta Ruiz — Núria Sala — Neus Sala — Maria Teresa Torroja — Mireia Vila.
Pere Aranguren — Salvador Casares — Artur Hurtado — Ernest Montfort — Ramon Mass an a — Josep Oliveres — Jo
sep Peña— Jordi Planella — Jaume Romagosa — Jordi Sal
vat — Xavier Solé — Xavier Torroja — Joan Ursul — Ra
fael Vidal — Jaume Romagosa G.
BALL DE FAIXES.—M a ld à , U rg e ll.— Es una a n liq u ls s i- ma m anifestació de jo ia , dansada per homes sois en el poble de M a ld à , a l ' U rgell, el d ia 28 a 'Agost Precedia toles les altres e xterioritzacions joioses de la Festa M a jo r i sorprèn l'e n g in yo sa co m b in a ció que hom ta am b les /a ire s
BALL DE RENTADORES. A lta Conca del L lo b re g a t.—
Los b u g aderes de l'A lta Conca del L lo b re g a t celebraven llu r santa p a tro n a , S anta A gueda, am b un segui/ de llib e rta ts que el costum h a v ia sancionat. A i del la d rí q u e s'a rrisca va a passar-los a la voraI
BALL DE GARLANDES. Sant Esteve de Sesrovires — La m úsica de la dansa tra d ic io n a l a Sant Esteve de Sesrovires ós m olt sem blant a una a ltra que es b a lla v a a Sant Q u in tí de M ediona, a l Penedès, si bé l'e s til del b a ll és m olt diferent El nom pervé del costum, pe rd u t més tard, dels b a lla irc s masculins, que oierien uns to rte lls dits g a rla n d e s a les noies.
BALL DE BASTONS. V ila n o v a i La G e ltrú — Un dels b a lls més estesos en les Festes M ajors de la p a rt o rie n ta l de C a ta lu n ya , és e l B a ll de Bastons A quest fipus de b a ll es d istin geix g a ire b é sempre per la incom prensió del seu v e rita b le s ig n ilic a t i tam bé pe rq u è l'aspecte rítm ic lo rm a la p a rt més im p o rta n t i en a lg u ns casos ú n ica A m b tota p ro b a b ilita t són restes de cerim ònies m olt antigues-
BALL DE CERCOLETS. V ila /ra n c a del Penedès— Es l'a d a p tació d 'u n a dansa vellíssim a en a g raïm ent de la c o llita del raïm. A desgrat de les m oditicacions solertes per l'a c c ió de l temps, ós ben v is ib le encara el cu lte b à q u ic d 'a q ue sla dansa, p le n a de lig u re s de g ra n vistositat.
CONTRAPAS DEL MARESME. El M arasm e — Fou una dansa m a rin e ra de caràcter re lig ió s, sm gularíssim a. Es b a lla rígidam ent, am b g ra ve ta t, i tota e lla la pensar en un Iris grec. Es b a lla v a a Sant G enis de P a la lo lls, i la versió q u e nosaltres presentem és una v a rie ta t moderna-
LES NYACRES L’E m p o rd à.—■ L 'anècdoía de Los N ya - cres és senzillíssim a els dos nyacrers tracten de vendre e l peix, però h i ha un re/ús general.
ENTR ELU ÇAD A Rosselló.— A questa dansa d e l Rosselló
•— p a rt de la C a ta lu n y a francesa— té una g ra n v iv a c ita t i espectacularitat: S e'l pot s itu a r entro els més b rilla n ts i d i
ferenciats b a lls catalans.
LA TRENCADANSA. Prats de Lluçanès.— A Prats de Lluçanès els m a jo ra ls trenccven dansa, és a dir. inicia ve n el b a ll am b les q u a tre ma¡orales, i a mes am b dues donzelles escollides Fet el p rim e r b a ll o trencada la dansa, podia b a lla r tothom que no desitjava.
LES DANSES DE CASTELLTERSOL. M oianès— Aquesta dansa es una de les més boniques ael nostre art coreoçrà- tic p o p u la r. Es un b a ll p le de gravetat, que es b a lla el prim er dia de la Festa M a jo r ae la vila- Fa bastants anys va ter-se una restauració del b a ll i va d o n a rs e a aquest acte una g ra n s o le m n ita t. Es una de les poques danses encara v i
gents-
PARADO DE VALLDEMOSA. M allorca.— Les danses m a
llo rq u in e s ofereixen una v a rie ta t considerable i moltes d 'e lle s s'han m a n tin g u t vives entre el p o b le: "B o h ro s ", "Ma
teixes", "C opeos ". Hi h a v ia les relacionades am b les teines del cam p, p ro b a b le m e n t les mes autèntiques o menys con
tam inades, i les que es b a lla v e n en ¡es lestes o en les "re
vetlles".. La versió de l "B olero" més a n tig a que es coneix a M a llo rc a sem bla ésser l'a n o m e n a d a "Boleros Veis' que son de ritm e més pausat i senyorívol. A V alldem osa l'anom enen
"E l P arado", d e riv a t d 'u n a de les lletres am b la que algunes vegades és cantat.
BALL PLA DE LLAVANERES. M aresm e.— Com passa a m b moltes danses de la com arca del Maresme, aquesf b a ll sem bla q u e a rre p le g a diversos estils provinents de moltes a portacions que el componen. En aquest aspecte es re la c io na am b l'E spolsada i am b la Dansa d 'A re n ys de Mar-
TRES DANSES SENYOR1VOLES. (en form a de suite).
A questa suite com ença am b el b a ll "P u nta i T a ló " dels Pa
llars, segueix "E l R o tlle t" de L in y à i a c a b a am b el " B a ll de la Coca ' de Sant Llorenç dels M orunys. Podríem d ir que són unes v a ria cio n s sobre aquestes tres danses, totes elles d 'u n a g ra n tin o r i elegància.
GALOP DE PANDERETES. V alència.— M a lg ra t els pocs d e ta lls que sobre aquesí b a ll es posseeixen, es pot suposar q u e d e riv a d 'u n a "e s tu d ia n tin a " o d 'a lg u n a dansa p írric a m ora.
SARDANA. La S ard a n a és la dansa n a c io n a l de C ata
lu n ya . A través dels segles s'ha m a n tin g u t v iv a , a rre la d a profundam ent. H erència grega? N ingú no ho sap am b certe
sa. Però tots podem a firm a r q u e b a lla r la S ardana té a lg u n a cosa de culte, de ritu a l. Si en a lg ú n temps tou ritu a l re li
giós, és, de m o lt temps ençà, un ritu a l p a triò tic.
BALL DE FAIXES*— M a ld á . Este b a ile de la ja s es una a n tiq u ísim a m a nifestación de a le g ria , danzada sólo p o r hom bres en e l p u e b lo de M a ld á , el d ía 28 de A gosto de todos los años, com o in ic ia c ió n de todos los actos gozosos de la Fiesta M ayor.
BALL DE RENTADORES. A lto L lo b re g a t.— Las la v a n deras de la cuenca m ontañesa d e l río L lo b re g a t ce le b ra b a n su S anta P atrona — S a n ia A g u e d a— con ciertas lib e rta d e s que la tra d ic ió n h a b la sancionado. D u ra n te su tiesta ¡os d o n celes debían m antenerse alejados, puesto q u e se exponían a ser o b je to de to d a suerte de burlas. E l b a lle t representa, sim bólicam ente, esta fiesta.
BALL DE GARLANDES. Sant Esteve de Sesrovires.— E l nom bre de este b a ile p ro vie n e de la costum bre de los jóve
nes, q u e ofrecían a las m uchachas unos g randes pasteles (to rte lls) q u e se conocían con el nom bre de g a rlandes. La m úsica y la fo rm a de b a ile tiene va ria cio n e s substanciales según e l p u e b lo en donde se b a ila b a -
BALL DE BASTONS. V ila n o v a i La G e ltrú.— Es uno de los b a ile s más p o p u la re s en las Fiestas M a yo re s de los p u e b lo s de la p a rte o rie n ta l de C a ta lu ñ a . Este tip o de b a ile se d istin g u e casi siem pre p o r la incom prensión de su v e rd a d e ro s ig n ific a d o y ta m b ié n p o rq u e su aspecto rítm ico constituye la p a rte m ás im p o rta n te d e l m ism o y en a lg u n o s casos, ú n i
ca. C on toda p ro b a b ilid a d son restos de cerem onias m u y a n tiguas.
BALL DE CERCOLETS. V ila fra n c a del Penedès.— Se tra ta de la a d a p ta c ió n de una v ie jís im a d a n za en a g ra d e c i
m iento p o r la cosecha de la uva. A pesar de la s m o d ific a ciones su frid a s p o r ¡a acción d e l tiem po, es to d a v ía m u y visi
b le e l c u lto a Baco q u e posee esta danza, con fig u ra s de g ra n vistosidad- N uestra versión procede de V ila fra n c a de l Pene
dès, u n a de la s regiones vinícolas m ás im p o rta n te s de C a
ta lu ñ a .
CONTRAPAR DEL MARESME. El Maresme.— Esta d a n za, p o r tra ta rse de un coatrapas, es la de m a y o r a n tig ü e d a d de ¡as q u e presentam os en nuestro p ro g ra m a . A dem ás os una de ¡as danzas q u e tu vie ro n más p o p u la rid a d en ei p re térito de C a ta lu ñ a . En sus in icio s fué u n a danza m a rin e ra de ca rá cte r religioso. Se b a ila con g ra n rig id e z y g ra v e dad. A pe sa r de q u e ¡a versión es u n a v a rie d a d m u y m o derna, un sa b o r h e lé nico p reside las fig u ra s de l b a ile .
LES NYACRES. L'Em pordá. (Los nácares, las conchas- n á ca r) Es un b a ile m a rin e ro te jid o a lre d e d o r de u n a s e n cilla anécdota. U na p a re ja de pescadores tra ta de vender su pes
cado, p e ro su m ercancía encuentra un g e n e ra l rechazo.
ENTRELLIÇADA. Rosselló. Esta danza del Rcssellò — p a r
te de la C a ta lu ñ a francesa— tiene una gran v iv a c id a d y es- p e cta cu la rid a d . Puede situarse entre los más b rilla n te s y d i
ferenciados bailes catalanes-
LA TRENCADANSA. Prats de Lluçanès— En este p ueblo ca ta lá n , los m a yo ra le s trencaren dansa, es decir, in ic ia b a n el b a ile con las cu a tro m a y o ra la s y dos jóvenes solteras es
cogidas. Después de l p rim e r baile, trencada la dansa, podía b a ila r quie n lo deseara.
LES DANSES DE CASTELLTERSOL. Moianés Es una de las más b e lla s d e l arte co reográfico p o p u la r catalán. Es un b a ile lle n o de g ra ve d a d , q u e se b a ila el p rim e r día de la Fiesta M a y o r de la V illa .
PARADO DE VALLDEMOSA. Mallorca.— Las danzas ma
llo rq u ín a s ofrecen tin a v a rie d a d considerable y m uchas de e lla s se h a n m ante n id o viv a s entre el p u e b lo, "B oleros".
'M ateixes", "Copeos". H a b ía las rela cio n a d a s con las fae
nas del cam po, p ro b a b le m e n te la más auténticas o menos contam inadas, las q u e se b a ila n en la s fiestas o en las " re
ve tlle s". La versión del "B o le ro " más a n tig u a que se cono
ce en M a llo rc a , parece ser la lla m a d a " Boleros Veis" que son de ritm o m ás p a u sa d o y señorial. En V alldem osa la lla man "E l P a ra d o ", d e riv a d o de una de las letras con la que a lg u n a s veces es cantada.
BALL PLA DE LLAVANERES. M aresm e.— Como sucede con m uchas danzas de la com arca del Maresme, este b a ile parece ser un conjunto de diversos estilos procedentes de m ú ltip le s aportaciones Se re la c io n a con " L ’E spolsada" y con la "D ansa d ’A renys de M ar"-
TRES DANSES SENYORIVOLES fen form a de suite) Em
pieza con el b a ile "P unta i T a ló " del Pallars, sigue "E l Rot- lle t" de L in y á y term ina con el "B a il de la C oca" de Sant Llorenç dels M orunys. Podría decirse que son unas v a ria ciones de estas tres danzas, todas ellas de m ucha e le g an cia y fineza.
G ALO P DE PANDERETES. V ale n cia — A pesar de los pocos defa/Jes que sobre este b a ile se poseen, puede supo
nerse q u e se d e riv a de una ''e s tu d ia n tin a '’ o de a lg u n a d a n za p írric a m ora.
LA SARDANA.— La sa rd a n a es la danza n a c io n a l de C a ta lu ña . A través de les siglos se ha m antenido viva, a rra i
g a d a profundam ente. ¿Herencia griega? N adie lo sabe con certeza- Pero todos pueden a firm a r q u e b a ila r la sa rd a n a tie ne a lg o de ritu a l, de culto. Si en a lg ú n tiem po tuvo a lg o de ritu a l re lig io so , desde muchos años se ha co n ve rtid o en r i
tu a l patriótico.
DI9M EM E DIA 19 B'OCTNBRE A LES 12 BEL MIRBIA
IN S T IT U T O O A S A f t A S
JOCS FLORALS BE LA LLEIB IA CATALANA
P r o g r a m a
L O rle ó in te rp re ta rà
Cant a Ja senyera Lluís M ille t
Discurs de sa lu ta ció del President del Consistori doctor Pere Bosch Gírnpera.
Lectura de la M em òria q u e presenta el Secretari de l C on.
sistori
In ic ia c ió de ta le ctu ra del Veredicte am b la designació de l poeta g u a n y a d o r de la F lo r N a tu ra l, el q u a l re b rà el prem í de mans del President d e l Consistori per a n a r-lo a ole- rir a la Rema de la Festa.
La Reina de la Festa a co m p a n ya d a d e l poeta g u a n y a dor de la F lor N a tu ra l, de dos M em bres de l Consistori i de les Dames de la Cort d ’A m or, ta rà e n tra d a a l recinte i o cuparà el seu setial.
El poeta g u a n y a d o r de la F lor N a tu ra l, o e l seu represen
tant. lle g irà la poesia prem iada.
L O rle ó in te rp re ta rà'
Els Tres Tam bors (P o p u la r) Versió de Lam bert
C ançó del L la d re (P o p u lar) Versió de A. S anxo-M arraco
lo v e n ív o la Lluís M ille t
C o n tin u a rà la lectura del V eredicte i els poetes g u a n y a dors de l'E n g la tin a i la V iola, o els seus representants, lle g ira n les poesies prem iades-
Discurs ae gràcies a càrrec del M em bre del Consistori doefor GonzaJo Bàez C am argo.
L O rle ó in te rp re ta rá :
La S ard a n a de la P à tria Enric M orera
R apsodia M e xica n a Versió de S. T à p ia C òlm an Els Segadors H im ne N a cio n a l de C a ta lu n y a
•OM INO MA 11 K OCTOBRE A LAS 12 BEL MEDIODIA
IN S T IT U T O O S S A Na s
mats notsiES k u mai* ennui*
P r o g r a m a :
E l O rfeón in te rp re ta rà :
C ant a la S enyera L. M ille t
Discurso de sa lu ta ció n de l Presidente del C onsistorio Dr.
Pere Bosch GUmpera.
Lectura de la M e m o ria q u e presenta el S ecretario de!
Consistorio.
In ic ia c ió n de la le c tu ra del V eredicto con la designación d e l p o e ta g a n a d o r de la F lo r N a tu ra l, q u ie n re c ib irá el p re m io de m anos d e l Presidente d e l C onsistorio p a ra ofrecerlo a ¡a R eina de la Fiesta.
L a R eina de la Fiesta, a c o m p a ñ a d a d e l p o e ta g a n a d o r de la F lo r N a tu ra l, de dos m iem bros d e l C onsistorio y de las D am as de Ja "C o rte de A m o r", h a rá su e n tra d a a l recinto y o c u p a rá su sitia l.
E l p o eta g a n a d o r de ¡a F lo r N a tu ra l, o su representante, le e rá ¡a poesía p re m ia d a .
El O rfeón in te rp re ta rá :
Els Tres Tam bors (P o p u lar) Versión de Lam bert C ançó de l L la d re (P o p u la r) Versión de S anxo-M arraco
Jovenívola L- M ille t
C o n tin u a rá la le c tu ra d e l V eredicto y los poetas g a n a d o res de la E n g la n tin a y Ja V io la , o sus representantes, lee
rá n ¡as poesías prem iadas-
Discurso de g ra c ia s a cargro de l M ie m b ro d e l Consis
to rio doctor G onzalo Baez C a m a rgo.
E l O rfeón in te rp re ta rá :
L a S a rd a n a de la P à tria E. M o re ra
R apsodia M e x ic a n a Versión de S. T a p ia C olm an Ele S egadors H im n o N a cio n a l de C a ta lu ñ a
EL CANT A LA SENYERA. Lluís M ille t. Lle tra de loan M a ra g a ll. Es l'h im n e de l ’O rle ó C a ta là de Barcelona, degà dels de C a ta lu n y a , i de g a ire b é tots els orleons dels països de p a rla ca ta la n a .
ELS TRES TAMBORS. (P opular). Versió de lo a n Lam bert. Tres tim b a le rs tornen de la gue rra , el més jo v e en duu a l b a rre t un ram de roses. La filla de l rei, des d e l b a lc ó del seu p a la u n 'h i d e m ana una. "L a d o n ze lla q u e l'h a u rà ha d'ésser la m eva esposa, — d iu e l petit tim b a le r— e l ram us donaré si m 'accepteu a m b e lí'.
LA CANÇO DEL LLADRE. (P opular). Versió de Josep S anxo-M arraco. P lena de n o s tà lg ia d 'u n temps passat, b e ll i fe liç i de la m entacions p e l present p le de ve rgonya. L la d re de cam í ra l, b u rla d o r de donzelles-
JOVENÍVOLA Lluís M ille t. El desig de q u e no ens deixí e l m illo r tem ps de la nostra vid a , la jo ve n tu t, h i és re fle ctit be lla m e n t. "N o us a liu y e u illu s io n s q u e m 'e n d o lcire u la jo v e n tu t..."
RAPSODIA MEXICANA. S. T à p ia C ò lm a n ■ E n fila ll de m elodies mexicanes, en hom enatge a l g ra n p a ls a m ic i estim at. A m b tot l'a fe c te les cantem a v u i q u e celebrem em o
cionats la Festa M a jo r de les lle tre s catalanes.
LA SARDANA DE LA PATRIA. Enric M orera. Té un sen
tit em inentm ent p a triò tic i a ca b a a ix í: " I si la p à fria fos ofe
sa, el cercle estret farem lla vo rs, fins q u e dins d 'e ll am b sa vilesa, s'hi o fe g u in ju n ts tots els tra ïd o rs."
ELS SEGADORS. H im ne N a cio n a l de C a ta lu n ya .
EL CANr A LA SENYERA. L M ille t. Letra de h a n M aro- g a ll. El canto a la b a n d e ra es el h im n o del "O ríe ó C a ta là "
de Barcelona, decano de los de C a ta lu ñ a , y de la m a y o ría de los oteones de h a b la ca ta la n a .
ELS TRES TAMBORS. (P opular). Versión de /. Lam bert.
Tres tam bores regresan de la guerra, el m ás jo ve n trae en su som brero un ram o de rosas. La h ija d e l rey, desde e l b a lcó n de su p a la c io , le p id e u n a ■ "L a m uchacha que lo h a b rá ha de ser m i esposa, — dice e l pequeño ta m b o r— el ram o os d a ré si con él me tom áis."
LA CANÇO DEL LLADRE. (P opular). Versión de A. San- xo-M arraco. La canción d e l la d ró n , lle n a de n o s ta lg ia de un tiem po pasado, colm ado de paz, y de un presente de opro
bio. S a lte a d o r de cam inos, b u rla d o r de doncellas.
¡OVENIVOLA. L. M illet- Deseo de que no nos abandone el m e jo r tiem po de nuestra vida, la ju ve n tu d . "N o os alejéis
—dice— ilusiones que endulzáistes m i ju v e n tu d ..."
RAPSODIA MEXICANA. S. T a p ia C olm an. E nlace de m elodías m exicanas, en hom enaje a l g ra n país a m ig o y q u e rido. Con todo e l alecto lo cantam os h o y que celebram os em ocionados la Fiesta M a y o r de la s le tra s catalanas.
LA SARDANA DE LA PATRIA. E■ M orera. Tiene un sen
tid o em inentem ente p a trió tic o y te rm in a así. "Y si la P atria fuese o ten d id a , cerrarem os el círculo hasta que dentro de él se ahoguen todos los tra id o re s".
ELS SEGADORS. H im no N acional de C ataluña.
INTEGRANTS
DE LA MASSA CORAL
I N T E G R A N T E S D E L G R U P O C O R A L
D irector losep M ontfort
M Dolors BargaRó Mercè Esteve
F rancesca T de F rodera Mercè A de Francès M a rg a rid a Icart Mercè Icart M ontserrat M ateu N ú ria M ateu
M a rin a L de M onttort E velia O llé
H erm ínia Ramón M ontserrat Romagosa Mercè B de Romagosa M Rosa G de Romagosa N u n a S de Romagosa Teresa Rota
lo a q u im a S abater Neus Sala
B àrb a ra Torres Laura Torres N ú ria Torres
M ontserrat L de Torres M a ria Teresa Torroja M a ric ó n T o rro ja M a ria S. de T o rro ja Teresa V d'U bach M a ria V illa lo b o s Mercè F. de Z entella
1o rd i B lanchart R icard Escobedo F rancesc F errer lo rd i Ferrer Enric F radera G a b rie l F rodera losep M■Francès loan M ateu Ernest M ontfort Ramón Palazóñ M a gI Puig Ignasi Ribera losep Ribera la u m e Romagosa Vicenç Romagosa Pau Ruiz
Ramón S a la lo rd i S a lva t lo a q u im Torres lo a n U rsul lo rd i Vives Héctor Z entella
M estre Pau Casals
COMITE D'HONOR
Presidents
Sr. Lie. Francisco M e d in a Ascensió G o b e rn a d o r C o n stitu cion a l del Estado de Jalisco
COMITE DE HONOR
Presidentes
Sr. Lie. A gustín Yáñez
Secretario de Educación P ú b lica
MEMBRES
Lie. E lraín Urzúa M a cla s Presidente M u n ic ip a l de G u a d a la ja ra
Lie. M ig u e l A lv a re z A costa E m b a ja do r de M éxico
S ra ■ Emma A lonso de Costa Ex p rim e ra a ctriu de l Teatre C a ta là
Lie. Vicente Méndez Rostro D irector G ra l. de ¡a Escuela Na!.
P re p a ra to ria
Dr. Ramón C órd o b a
D ire cto r de ¡a C asa de la C u ltu ra
¡alisciense
Lie. losé Luis A ria s V ille g a s D ire cto r d e l In stitu to de Bellas A rte s de l Estado de Jalisco Lie. M a n u e l G utiérrez de Velasco C a te d rá tico de la F a c u lta d de F ilosofía y Letras
MIEMBROS
Lie. Ig n a c io M a c ie l Salcedo Rector de la U n ive rsid a d de G u a d a la ja ra
Dr. A lb e rto L. de G u e va ra
D irector de la F a c u lta d de F ilosofía y Letras
Lie. C arlos Osorio
Jete de l D epartam ento de Educación P ú b lic a de l Estado de Jalisco Lie. O scar de la Torre P a d illa D ire cto r d e l D epartam ento de T urismo
Lie. S a lv a d o r C árdenas N a va rro R egidor del H. A y u n ta m ie n to de G u a d a la ja ra
Protr. A d a lb e rto N a v a rro Sánchez M ie m b ro de ¡a A ca d e m ia M exica n a de ¡a Lengua.
Josep M a. M u rió
C a te d rá tico de la F a c u lta d de F ilo s o lía y Letras
C O N S I S T O R I
C O N S I S T O R I O
Pere Bosch G im pera, President G onzalo Baez C am argc Lluís M oles M a rq u in a . M artí Soler Vinyes D alm au Costa M a rce l S a n ta lò losep Ribera. Secretari
COMISSIO ORGANITZADORA
C O M I S I O » O R G A N I Z A D O R A
la u m e Costa i M ontlerrer. President, S a n tia g o Lloret i Portés, Tresorer, la u m e C am arasa i Lluelles. C arles Reynols i C astell, Enric F araudo i P utgdollers, lo a n M o ya i D uran, Pere Estope i Pages, G o d o lre d V id a l ¡ N ic o la u , G u ilre M uríd i Rouret, Lluís Lloret i Portés, lo a n A n to n i Palerm i Vic, Pas
q u a l C asanova t Rius, Secretan
PATROCINADORS D'AQUEST PROGRAMA PATROCINADORES DE ESTE PROGRAMA Centre C a ta là de G u a d a la /a ra
O rle ó C a ta là de M èxic
P atronat dels loes F lo ra ls de Mèxic>
M em bres de la C om issió O rg a n itza d o ra Sr C arles A lta b a
Sr A n to n i G iia b e rt Sr Jacint L loret Sr. Josep M a ru /f Sr. lo a n M o ta g re g o Sr. M iq u e l M çra g re g a Dr. J M M u ría i Rouret
Sra A d e lin a S antalò d'E sturou Sr Francesc Torné