Obra del diccionari de la llengua catalana

O BRA DEL DI CCI ONAIU G E NER AL DE L A LLENG UACA TA LA NA

QÜESTIO N A RI... / ...

A.-.

Els

nOIIlS

deIs

rn eaos

l. Quins són els noms deis dotze mesos en vostre dialecte? (A cada céd u la no hi hcu de posar mes que un de tals no m s .)- Citeu les frases ,adagis, refranys, etc.,re- fcr cnt sa cada un dels mesas. Verb i gratia : per l'abril cada gola e1I val mil; pel lIIaig cada dia ^UI/ raig; qui l/O bat pel juliol no bat ql/I1I11 vol, erc., etc. (Acad a refrany, adagi, etc. , s'h a de dest in a runa cédu la, es criviut albe ll mig el nom del mes de qué' s tracta iassota el refran y , adagi, can e ó,ete.)

2. Coneixe u der iva t s dels uorns dels meso s?- Tcn iu verbs o su bsta n t ius per senva lur perexem plceltern psque sol fer dins ta l me s ? Corn marccjar, les gla(ades del [auer, 11/ caldade l'l/gosl, etc .

3. No hi ha noms d'an im als, plante s, ar b re s o treballsder ivat sdeIsnornsdels meses? - El lIiaig ¿noera un arbre que S'.;l.C.Qstu m :lva plantar duvant la iglesia?- El , lIIaig ¿no es també un test que's porta al monu me u t pel Dijou s Sa m?- En la mu n- ta n y a cls pr ats que hipasturen pel maig ¿qu in nom te n e n ?- El majenca r le s plantes en qué co nsiste ixi qua nt se fa ? .

4. En entrar el mes de maig o la prima vera o el juny ¿ no se celebraven festes espec ials? ¿Quin nom teníen i en qu e cou si stieu? (Les canconsque's cantin sobre'l particular, que'stran scri guin en cédula a part).

5. Les plantaci ons d'arbre s i plantes ¿notenen relaci ó amb els meses de l'any?

- Elcalendari pages per plantar.

B . - EIs

^nOIIlS

deIs dies de la aetrn a n a

6. Que s'indiquin els noms deis dies de la se trn ana amb les frase s i refranys que s'hi referesquen (v.gr.: Eldillunsla vella no

fila,

el dissabie11/ tul lacapta, etc.). 7. El dijou s !la r der, el diumenge dels co m pa res i comares, el dimarsgras, el dijousbo,els darr e rsdics, el dimecres de ce n d re ,el diu m enge delram, el diume nge de l';lng el, eldijou s saut, el dissabte de gloria, el dijo us de la j,lia se rr a d a (a mitján quaresm a).

8. La vig ili a d'u na festa (dissabt ede.. .);l'eud emád'uuafesta (e ldillu usde...) 9. De riva ts de diu m e ug e (v. gr. :endiumenjar-se, etc.).-¿S'usa diumens eo dOl/lellgeen scm it de posscssi ó?

OB R A D EL DI CCI O N ARI GENE RA L D E L A LL E NGUA CATALA NA

Q ÜESTIONARI . R . .

EIs te r-m es de parentiu

A . -

ELS TERME S PROPIS

1. Qu ins nom steni u per se u yalarel pare, la mar e , fill , filia, ge rmá, ger mana, padri , padrina (els pares del pare i de la mare) , net , neta, cuele, tia , nebo t, neboda, co si , co sina ?

2. La fa m ilia; home, dona(m arit, mulle r ; esp ós, espo sa ); els pares ; els pa r es deis pares; els uets ; bess ó, bessona ; pad astre, madas tre , fillastre, etc.; el sogre, la so g ra ; el gc n d re , la nora ;el cllnyat , la cuu y ada: un parent ,unaparenta.

3. No rns deis pelils (xico te ts) per oposici óalsgrrllls.- Noms deisnois[nins, xics,xiquets,ete.),noies{niucs,xiques,et e.) qu a n po rt en bolq u e rs , qnan comencena en- raou ar,quante n en de set avuitany s, quanti;:tene n decatorzeaqu inz c any s,quan so n casadors , et c . , etc. - ;'¡OllJ S que' s donen a les pe rso n es d'edat avancada ; termes desp ec t i us que se'ls apliqu en.

4. El pad ri, la padr in a ; el fillol, lafillo la .

5. La lle vadora (la comare). Modi sm es popularsfv.gr. fer col11paresi colllares}. 6. Qui ns mots ten iu pe r designar els fillsilleg itim s, els fillsde diferent pare o ruare, els germans de Ilct ?- Sentit sen qu éemplecula pnra ul a bord, borda,ap licada a la fa milia o aso s mem b res.

B. -

T ERMES INFAN TÍ VO LS

í. Quin s mot susen els ue us per crida r elpar e, la mare , la tia, germ a n s, avis, oncles, etc.?

C . -

DER/V A T S QUALI F ICATIU S

8. Te n iu derivats de pareo ntare, fill, etc.? (palerl/al, mtüernal, filial,et c.)- Esp ressions referents als mot s de fa m ilia (Y. gr.: 111/ mal pare, una bona111are, quin ancleqlle ésl ,és unamalatia, etc .).

'9. Els mo t s de pare, lizare, no s'ap liq u e n també alsanimals ?Quins són?- AI fill mespetit comse'In om en a?1 a l'animal, au cell, o cosa més petira, que li diueni-i-- Onclei tianos'a p lica per extens ió a I'ho m e o do n ade dies que són fadr in s?

OB RA D EL DI CCI O N ARI G E N ER AL D E LA LL E N G U A CA TA LANA

~

Q ÜESTIONA RI ..

m . ....

Els vents

1. Ql\il\ és el tenue gener al per expressarel rnovime nt de l'a ire? (el vwl).- Pe r [er uenl ¿no hi ha un verb especia l?- El veu t ¿que fa? (buf a, mattxa,xiula, etcéte ra) .- Segons la Iorca del ven t, quin s vents se disti ngei xen ?(grisu, brisa, aire, etcétera).- Q uan se diufa una bouahora¿que s'entén?- Modi smes, frases, etc . , en quehifig ur en els motsueul o airei elsseus deri vat s (v, gr. bon ^veI11 i barca l/ova1, dallaraire,etc.)

2. No rnsdeis vuitvents, sego ns les diferentes direc cions [lleua nt,xaloc,ntil-jorn, Ilebeig,ponent, meslral ,lramuntana, grec,gargal) . Qui ns noms ten en els veu ts in ter- medis ?- Poesía po pul ar sob re'ls vents.

3. Vents espe cials de cada regió (v. gr. : de Roses, deSegarm , etc.- Cada colIaborad or qu e indiq ui elsveuts dela seva regió ).- La marin ada.

4. El ven t que fa aixecar la neu ala mun ta ny a (torb);el bojaru t, elcicló.- El vent quearrab assa els arb res.

5. Els ventsfre/so calenls ¿noten e npa suns nom sespec ial s ?- El veutquefa fondrela neu ¿com se diu'? '

Z_ ...

--e.."'--"""-

6. Nav egació : EIs mari ne rs guines expr c ssions tenen per senya lar.el,vent favo rable [ueuttuPOPll) oco ntrari?- Elveut que faanar béle's veles, etc. ""

7. Comse seuyal a la fressa dels vents? (roncar, bramar, udolar, etc.) 8. Els noms especials qu e' ls molin e rsde ven! donen als ven ts,

A . -

CLASS E S D'EDIFICIS

1/{,

, ^,

OBR A DEL DI CCIO NAHI GEN ERA L D E L A LL ENGUA CA TALANA

Q ÜESTIONAHI·· 4··· ···

La Casa

1)

f I.

^{Que s'ind iq ui el norn} d els diferents edifici s de ped ra, rajols, tap ia, fus ta, palla, eic., que serveixen per viu re les persoues"; ta n car-hi els bou s, ovelles, po res, cubres, etc. ; per guardar-hi les eines ala vinya, per passa r la nit a l'arliga; per posar- hi palla , asse car-hi faji ta , per criar colorns, etc. (ses cases, casa,mas,masia,lloc, cor- ral,boal, apres, soll, assoll,pont, cabany«, borda, uinya, barraca, sequer, calamar, etc.).

2. La Casa de la vila (la Sala, Comú, etc.); l'esc ol a (estudi); el fom públi c ; el remador públic;elcastell, elpont, la torra , les murall es .

Sien la regió hi ha edificis primi tius, que s'indiqui llur uom i for ma (a Mallorca i Menorca :talaiots,castellots, clapers degigllills, casiellots, crc .).

,. Norn del que lIoga una casa i del preu o quantita t quc'n paga(Ilogaler , arren- dador, lloguer, arrendamenl, etc.). Treu re o fer sortir de la casa el Ilog ate r (desuonar) o alrevés.- Tots elsnoms que fassiu refer enciaaco ut racte de Ilo gu erde cases; si hiha cap dia de l'any asseny alatperacabar o corncn car el lIoguer o canvi de casa.

B. -

LES PART S DE LA CAS A

4. Els fona me nts . La paret , (parelmesira, emlui,tempanell, milianada, etc .).La part an terior d'una casa (ja/xada, [ronlera, dauants de la casa); la pa n posterior (dar- retes); elscostats(pare/smitgeres),

S, Elporta l; la par! superior (llinda,llindar, are); lapar! inferior (el marxapeu o portal); elscostats del portal(brallcals, rebrauques, etc.).

6. L'espai que ta uq ue n els difcrents cosso s d'ed ifici que pot tenir una c.isa pati,clasla, l/issa). Nornde la pe<;a de la casa que's troba IOt entran t (la casa, mirada, porxe, corredor, etc.; l/arg,curt, estrel, tort, etc.) Norn delespecesde la casa en corn u-

I

^{r~ ,}

J ., - ~ •

.

L~t

{-

y~ '"

• Elsnorn s de cada unadelespa n sde laCasasedemanarán méseuda vant,- Pelsedificisrelig iosos hiha u raqüesrionarisespec ials.

nicnci óamb i'in te r io r ; les habitaciou s dels buixos. L'escala, l'escala de caragol, els grao ns , el replá, laba ran a , etc.

7. Pisos de la casaaltsi baixos _(prill/~rpis, se!.?óll pis, golfes, teulada, etc.) . S. Norngcnera l pcr asseuyala runa habirac i ó(cambr«, estudi, etc .).

9. Norn de cada una de les pcces ¿.e la casa, seuon s el fi a que' s destiuen ;

~ ~

l'habiració on se cou (cuinn),se pasta(plls/lldor) , se fa la buguda(cstuba,mcnjador};allá ou se guarda elvi (cel/er) , o n se conserva elporquim, etc, (rabosi},allá o n dormen [camlu:a , quarlo, arCOVII, C1I511, ete.), allá ()¡r':.c poscn les coses que no serveixen (lItllls eudressas); lacomuna,elcasalot, la bassa, ctc.);allá o n se reben les visites.

N. B. Si no existei xen en cada une -de les regions els mots subrallats, cada col-laborador inscrigui solarnent lo que hi hagi en el seu 1I0c. La casa ila distribució de les se ves parts és interessantissima pcr a l'hi storia i per al'etnografia de la nostra terra; el corresponsal convéque indiqui lo millor que pugui la distribució de la casa en SOl! país, i, si Jiés possible, amb un petit croquis.

OBR A D EL DI CCIO NARI G E N ER AL DE L A LL ENG U ACATA LANA

Q ÜEST IO NARI ~

·11 La Casa

L ES PART S DE·LA CASA :

L es ober t ures

l. Classes de portes i les se ves parts (rala, elvolde la porta); ferros que fan abrir itancar (les[rancises,golfos,perll), ferros més petit s (elpallY, la balda, el biulá, laclau},

2. Expressiou s en les quals entrapori a: clavar laportaper lacara ; donar ses

portespels uis; a una altra parlaen donen dos etc. Adagissobrepo rt es.

3. Noms especialsper a les portes de carre r (cledes, barreres, andas, etc .); els pals perpend ic ulars de les cled es barreres (corps, etc.).

4. Finestra l{partoberta a laparet); partsdel finestral; lo queservei x per posar tests de flors prop elfinestral, qu in n01l1 té?

La finestra (parl de[ustaquetanca}; les seves parts.

5. Nom d'altres obertures per donar llum o aire [espiera, claraboia, cel-obert, espirall),

6. Elsvidre s de la finestra; la vidriera . Les persianes, els paravents (finestres que'stanquen perdefora.}

7. Elbalcó ; les seves parts ;les po rtesdel balcó; la barana del balc ó,

8. La paret (emblanquinada, filmada, entapissada, pintada, esterada, etc.); la faixa(la parl deparet pintada fiusacerta altura}, EIs angles de l'habituci ó. El pavi- ment que' sdisting eixi segons elpis(Irespol, sotil, soslre,etc .). LavoltaI'enra jolat,etc.

OBRA DEL DICCIO NARI GE NERAL DE LA LLENGUA CATALANA

Q Ü ES T IONA R I

V .

II La Casa

LES PAR T S DE LA CAS A :

L es ober tures

l. Classes de portes i les seves parts (l'ala, el volde la porta); ferros que fan abrir ita ncar (Iesfrallcises,golfos,per»},ferros mes petits (elPall)', la balda, el biuló, laclau],

2. Express io us en les quals entraporta: clnuarla po rt a per la cara; donar ses portes pelsu is; a una altr a portaen do nen dos etc .Adagissobre portes.

). Norns especials per a les portes de carrer (cledes, barreres, andas, etc.); els pals perp eud icul ar s de les cle des barreres (corps, etc.) .

4. Fines tra l[part oberta alaparet}; part sdel fines tr a I; lo que serve ix per po sar testsde flors prop elfines tra l, qu in n01l1 te?

La finestr a (partdefusta quetanca};les seves par ts .

5. NOl11 d'altr es oberture s per donar lIum o aire (espie¡'a, claraboia, cel-obert, espirall},

6. Els vid res de la fin estra; la vidr iera. Les pers ia nes, els paravents (fi uestres que'stallque¡¡ per def ora.)

7. El balc ó;les seves part s ; les portesdel balc ó ; la bara na del balcó,

8. La paret {emblunquiuada, fumada, entapissada, pintada, estorada, etc.) ; la faixa (la part de paret pintadafinsacerta altura). Els angles de l' habitació, El pa vi- mentque' sdist i ng eixi segons el pis(trespol,sotil, soslre,etc. ). La volta I' enraj olat , etc .

OBR A DEL DI CCIO N AHI G E N ER AL D E LA LLE NGU ACA TA LANA

V

^{~ ...-.}

Q ÜESTION/\HI

L ..

111 La Casa

A. - L A

TEULADA

l. Teulada, la part super ior de la casa coberta de teules;si és cob ert ade pe- dres (lIicorella) qui n uom té ? Si és de brcsta ogleva, com se nom en a?Noms que

.s'a pliquenper fer laieulada(adobar, rejer, cobrir, canyicar, etc.),

2. Les uessnnts pen deuts de davant i danera, co rn se nomcnen? (Aiguaves).

Elcim on setro bcn les dues vessa uts quin uom té [caren«, al1gllilll). Les teu lesque surt en enfora, com se nomenen?(barbacana},Els escu pido rsd'aigua quesóndepcdra,

co m se uomeuen? (gargoles). Lacanonada que reb I'aigua de lacana l. Elrec entre do s renglesde teuJes. La carena ent re dosrecs. Sila caren a ésde terrissa o de pedra

corn se nom enar •

3. La teuladelateulada. Les pcd res que's posen per qué no's moguin les teu- les. Lesteules planes. Les te uJes gross es delacarena. Les pedres plan es quefande teul a (llicorell«), Nom de les teulesde fusta. En els pobles pirenencs dequé es la teulada delescases més velles.

4. Les biguesdela teu lada. Nom deles diferentsbigues que serven laieu lada horitzon ta ls, verticals, ila del mig(jássera, bigasarreta, biga,'Cll birol1s,etc.). Elsnorns deles biguesde la casasóu elsmateixosque pelsco rra ls, pelli sses, etc.?

B . - LA

^LLAR

N. B. Lallar ila cui ua, sóngeneralment lomateix?

5. Nom de I'habitació ou s'acostuma a fer foc (ClIina , llar. etc.). La part de terra onse fa elfo c(elsol delfoc), la pedragrossa arrima da alfocoLa barbacanaque prenelfu rn(elpil1/a);elcan alde la xamaueia. Laxauianeia; lapart de laxaniane ia quesurtassobre late ulada;la banderola o senvalquehi ha alcim . El pelIt fo rn prop delcanaJJelaxamancia.

6. Atuellsde lallar : els dos ferros o pedres pe r agu an tarla llen ya (cavollsde [oc, negrels, moreis,pcdresdel[oc, etc.) les esmolles, la pala del foco El conti er, canó

q ue serveixper bufa relfoc. Elventa llper veutar; elvauo de lesseny ores . EIsclamas-

tecs, les lleves, el moco, la moca, etc. La barra de fusta que serveix sovint per .,.

penjar-h iolles, etc.

7. El foc fogueró, gr:ln foc, etc.; ence nd re , bu far, calar, COY:lr , etc. Antiga - mentcorns'enceu ia elfcc?(I'esea,la pedra fogl/era, elsmis/osdeteia, elsmistosdefl/- mar,mis/osde cal/dele/a, picarfoc); cnccudresla flamara da.El cali u, la brasa, lesbrases, la cendra c.rlentu; atiarel toe,covar I{.cendra , etc. El foc de santelm. Super sticio ns . Lesllumenetes que ixen en él;;'ccmentiris; creeuces.- Per amag at que's fassielfoc sempreve dia querespira,i altres adagis. --EIsfocs ques'encenenales places i carr ers , quan se fan? Tradicio ns, Ilegend esi canconetcsque's canten .

8. Elfu m, elfurneral [lloc[umés),perfuma r una cosa, fumar (/abllc) , lasu rja, escurarlaxamaueia; l'escurn-xamau eies, les seves cines; albgis qu e' s refereixen als cscurn-xa ma ueies . Canconssobre'lsescura-xamuneies, i critsquc ellsfan pelscarrers ; si' spot, que' s noti la tona da .

;'

.

",

•

OBR A D EL DI CClü NARI G E N ER AL D E L A LL ENG U ACA TALANA

~

Qü

ESTIO N A RI V L L.

IV La Casa

A. -

^{LA CUINA 1 ELS SE US ATUELLS}

Els objectes de la cuin a ant iga van substituiut-se pels objectes mode rns ; mo lts ob jectes han desapar egu t amb elnom; en altres caso s ha desapar egut l'objecte iel uorn éspassa t a assen y al a run objecte no u ; pe r aixó supli que mals corresponsa lsque fassin reviure en qua n els sigu i possible l'an tiga cu ina de laseva regio, i, siés fácil, ad junt i n dibuixos o fot og rafíes per aclar ir I' or igen deIs mot sidels mateixos objectes .

l. Obje ct e de cou re en elfoc; no rnsde tots els objectes gra ns i peti ts, d'aram, ferroicoure que serv e ixin pe r coure-en elfoc : a) pelsanimal s(caldera, perol, marmi- la}; b) perles person es(olla, marm ü«, lapaella, lesgraellcs,etc.).

2. Vaso s de te rra que ser vei xe u per escalfa ro co ur eeu el foc, en els fog ons : (olla , olleta, lupí, alisal, cassola, greixollera). Lo que serveix per ta pa r-les : (cober- lora, etc.).

3. Atuells de terri ssa o pisa que serverxen :a) pe r serví r a taula, (el seiri11, les seirilleres,saler detaulaidecuina, plates,sopera, salsera, [rnitera; b) per menjar : (plal, escudella).

4. Obj ectesde porcela n ai cristall que serveixeu per co n ten ir begudes :(/assa, gol,lassó) , copa, Yenipolla, bolella, bolil,jiguela,etc.) ; eltal' de l'am po lla ; el tira -b u ixó (saca-lapos);la bocade l'arnpoll a,el~oll,etc . Norn d'alt re s vasos de vidre,lIa u n a o por- celana .

5. Les eull er e s, el cullerer, I'eseudeller;la llossa (mal !.culleroty, lapescadora (rnall. llossa),la fo rqu eta(forquilla) elmanee, les pu nt esdela íorqueta, La ganiveta detallar pa, elga n ivet, la seva fulla; Ilesear pa, la mitja-lluna , el ganivet de tall ar car n,

es

morter,la ma ssadel /llorler, etc.; elstres-peus, ettoira -pa, etc.

La Casa

v

-

^.'

OBRA DEL DICCIO NARI GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA

ti v: r: ^{'1 tnid bn - : J ¿} ~r( ^et1

I Mf r1J;Yl C Q ÜESTIONARI~

^.

B. - LA

^CUlNA

l. Atue lls per porta r aig ua a la euina (perola caldera, bru]ola,gal/eda, [errada, canti ,gen'd,doll,dorca,poal,barral) sego ns la forma isegons que sigui d'aram , fusta, ferro, terrica.

2. Llu msde lacasa: de gas, elect ricitat, de petroli ,d'oli (gresol, l/um d'encru«, llum delafona,el [aster}; les teies, e! blé, el moe de! llum. Les Iian te r u es gross es del mig de le s sales,de eristall o bron ze. La palma toria i l'espe lm a;lalla utern a i les se ves parts. La llanti a, el llantió , les sev espa rts. Nom delllu mque dueu elsta rta ue rs,eic.: apag a r el llu m, ence nd re elllum, fer llu m , etc.

3. La tau la, classes de taules; les taules rodo nes i qu ad ra de s, no te nen uorn s espe eials? Eltaulell, la tauleta , el tauló,El tau lel l de Ién yer pa. Els peus de lataula ; els petg e s o carnes de la taula, La cadi ra i les seves part s. L' esc óu , bauc gros defust a amb respatller; la banca,l'eseambelj panca de fusta , el rabassell, troucd'arbre; seure , estarassegut; la respatllera. CA}fA.-.J.,J.-¡.

dt e-tn ^{U ú} ;j¡:..t!:!v;

4. El forn,la sola del forn ; la boca del forn ,lavolta del forn,l'e st ufa, la buada.

5. Ellloc on se renten els plat s (l'aiguera) , elgabad al, sies de fus ta, si es de terrica(J;ibrella);rentar els plats ; escla ri r els plat s ; l' esclar id or.Elrent aman s, el canó per on se'n yal'aigua del'a iguera. E! renta maus de pare t, l'aixeta, etc.

6. L' esc ornbr adelacasa(gral/era) .Le seseom b ra ri es; les agra ned u res, l'e scom- bra de l'era i del forn, Esc omb rar la casa, I' era , la past era iel foru, L' o bjeete amb que's recullen les esco mb ra ries;el sarri ó,la pala. ,

7. La roba de la cuina : els aixugalll ans, drapsper aixu gar plats, culleres, etc., les esto valles, el tovalló(torca-booues}; plegar el tovalló, despleg ar.lo ; posar les est o- valles sobre la taula , _~

O BRA D EL D1 CCIONARI G ENER AL D E L A LLENGUA CATA LANA

Q ÜESTIONARI ..

9 ..

1 La

^ca

rrrbr-a

A. -

LES PARTS DE LA CAMnRA

El mob ilía r idela cam bra se rá dc m a uat en elqüestionari viueut,

l. NO ll1 de la part de la cas adesti nada a d or mitori (cambra, quarto, et c .). De- rivats de «c.unb ra» , etc.- La porta i les seves parts (la Julia, I'ala, el pallY, l'anclla, elbnld«, el nutrlellet, elJorrellal, el bernat, et c., etc.).-- La barra de la po rta; obrir, ta ncar, euc avalc ar , ajusta r, truc a r, et c.

2. La finestra de la cam bra; les quatre pare ts; l'eu vá; els balc o n s; elsos t re, pav iment, etc . ; els rajol s o mosa ic de la camb ra. L'emp o st ic at.

3. L'arc ova , Ell110t «arcova» no s'a plica també per desig nar rot a la ca rn b ra o un edifici espe cial?

4. L'aruiar i;ar ma r is de pare t , secrets ob ertures re tes a la pare t per guu- dar- hio a11laga r -h ialgunaco sa.

5. Les cst aqueso penj ador s de roba.

6. Els quadro s (retaules) que s'ac ostum eu a penj a ra la cam b ra , Cost u ms qu e hi hagi so b re'! rcgal a r «quad ros»:

7. Distr ibució de lescam biesde la casa en t re la familia. Els pares ou do rmen ? l els fills?1 les filies? 1 clscriats, moc o s, etc.?

OBR A D EL DI CCIO NAIU GE NERAL D E L A LLENG A CA TA LANA

. . 10

Q U ESTI O N A RI .

l I L a ca.mbr-a

B. -

ELS l\lOBLE S

l. Nomsdeis nioblesen gene ral(rnobiliari),en bonestatien malesta t(Iras/os).

2. Moblesde la cambra per po sar-hi la roba (calaixera, caulerauo, caixa, banc, bagul, etc.).

3. La taula, lacadira, el tamb ore t, el rabissell ,lataulade nit.

4. L'armari; parts de I'armari; ran ear alg una co sa a l'armari ; eudreca rla roba;

el guarda-robes ; la maleta, etc.

N. B.Que s'indiqui per a quina classcde roba serveixcada moble.

5. EIs «tap ice s»de lac.un b ra(cobre-baucs , cobre-taules, cobre-calaixeres, corlines , eslores,calijes,etc ..).

6. Elll it i le sse ves parts(pilalls,espolia, peu«,capsal, parameut de[ustes, etc.}. Fer elIlit ; plegar elIlit. - Classes deIlit s (de monja, matr imoni, etc.).

7. La márfega;cls tres-pu ntin s;el mat alás; el su nyer , etc.

8. Els llcnsol s(de solnei desola);elsco ixins iles se ves part s (/'{/IIillla, lescoi- xineres}; la flacada, la báno va, la manta, la cot xa, el cobre-Ilit, etc. - Nom i partsde l'atu ell qu e's fase rv ir per calent ar ellIit (l'ase,el burro,el maridet, etc.).

9. El mirall ; I'esp ill ; el reuta -ma us; els tres peUSj la tovallola; la pint a ; els respall s ; el vas denit, erc., cte.- EIsverbs «peu tiuar, respa llar , etc.»

10. Altres mo bl e si utcns ilisde la cambra.

OB RA D EL D I CC IO NA RI GE NE RA L D E L A LL E NGU A C A T A LANA

Q ÜEST IOKA RI ..

9 ..

"'.,";,

1 La c a m b r a

A . -

L E S PART S DE LA CA M M A

El mo b iliar ide la cambra se rá dcmauat en elqüestionar ivinent.

l. No m de la part de la casa des ti nada a Jormitori (cam bra , qutulo, etc.). Oe- riva ts de«ca mb ra» , etc.- La porta i les se ves parts (la fulla, I'nla, elpallY, I'aueiia, el bnldó, el martellel, el[orrellai, el berual, etc., et c .).-- La ba rr a de la porta; obr ir, ta ncar,eucavalcar ,ajustar, trucar, etc.

2. La finestra de la cambra; les quat r e parets; I'eu v á; els ba!cons; elsostre, pavime ut,etc.; els rajolso mosaicde la cambra. L'emposticat ,

3. L'a rco va . El mot «ar cov a» no s'apli ca ta m bé per designar tota la cambra o un cdific iespecial?

4. L'armari; arm a ris de pare t, secr'ets obertur es Iet es a la paret per guar- dar-hi o a1Jlag a r-h i alguna cosa.

S. Les estaq ueso penj ador sde roba.

6. Els quadros (retaules} que s'acostumen a penjara la cambra, Costums que hi hagi sobre '} reg, d a r«q ua d ros» .

7. Distr ibu c i ó de les cambrcsde la casa entre la fam ilia. Els pares on dorme n ? 1els fills ?1les fillcs? l elscriats, mocos, etc. ?

OBR A D EL DI CCIO NAIU GENERA L DE LA LLENGUA CA TALANA

~

Q ÜESTIONARI ..

){;L..

La cultura de la vinya

I. Nom del qui (mase., fem.) cuida unavinva(vil/ya/aire,uinvouol. >: Nom del qu ite una vinya a parts(pareer ) , delqui late en enfiteussisod'uua manera an áloga (rabassa mor!a), etc.- Nom del guard ia delavinyaidel propietari de moltes.

2. El plant el' de ceps.- Noru s del criader de ceps abau s de trasplantar-los, d'uua planta da (uu s q uau ts ren gles) i duna file rada de ceps. - Com se nomena la terra a propósit per a la plautacióde lavinya?

). Nom de la muralla o paret que se para una viuya de l'al tra.- Nom de les termeueres de la vinya. -Co m se' n diu d'un rene de cep s ?- Amb que i com se mideixl'exteu sió de lavinva?(quorieres, destres, etc.).- Nom s de la vinva regu lar, petita igran.- Rom prelaterra per pla ntar vin v a (esbutiar},- Les val ls per plant ar cep s.- Laprime ra vegada que' stira terraals ceps.Tirar terra als ceps elseg ón an)' (calccr],- Llaurar (sellyar) la vinya. - Diferentsmauer es ci'aboua rla vinya. -Cavar lavinya.

4. Feines en els ceps (podar, enreuollar 1^lergues, esuellar, esqui/a",etc .).- EIs feix os de yerg ues pod ades (garbolls, gllillellS).- Asprar els cep s quan són petits (poli/xiI),. !ligar-lo s per a que pug in drets i els raun s no toquín aterra. - Altres feines aba us de verern ar.- El brot amb que el raim esta enganxat al cep (cua, capoll, etc.).

\

OBR A D EL DI CCIONARI G ENERAL DE L A LLE NGUA C ATALANA

Q Ü'ESTIONA RI

. lcL.

,.

.

El cep

N. B. EIscolIab ora dors de leslocalitat sou no hi ha vinyes, que resp on gu in de la manera quecreg u iu més opo rt u na . No desc uid in, per o , de fer notarlafa lt a de ceps en llur encontrada perevitar confusionsa la Redacció.

l. El cep (la uid);dife re u ts uorn s per sen valar-lo. La SO C,1, lasarm e n t, etc.- La parra. On se plan ten les parre s ?- Les arrels; el pen del cep i de la parra.- Ciasse s de ceps(ameríc«, tupestri s, 1011,ripori« ,et c .).-:-EIsbrot s que surt e n arránde terra (fiols). El tro c que fique n al peu quau empelten (xerx, empell,etc.), - Norn del cep al primer, segó n i te rce r any de I'empelt (perxa, sobrcmpell,etc.) ,

2. Diferent s parts de la pla n ta al com eucar a fe r raím s. El burr ó; buno u a r (escla/ar),.els grifollsogrio lls; els sa n ne n ts vell sescap~ats(coll,sobrecoll,pis/ola,et c.) ; les vergu es que's colguen per orn plir el lloc d'uu cep que falta (cap-ficades); el lloc on falta un cep (falla); les fu lles del cep (ptilllpols).

). El raün [uva}; el penjoll; el singlo t ; els do s pen joll s del rnateix sarrne u t; el couju iit de penjollsd'un cep; penjarral n;s a I'hive ru; la pel l del s gra ns de rai rn; el gra de raim (bagó) ;els pinvols de d ins del gra (pill)'oli1lS); picar un raí m.(pellllcar,

paHarel rosari, etc.) . _

-&C<r'

.n-v.?ca 4. Classes de raírn s (fogoueu, pica-poli, calop, prensals, batisles,girolls,[uanillos,

moscatell,freso demamelladecabra, VIIca, roge/s, llore/es, etc ., et c .). Que s'in d iqui el

color o lo qu e distingeix a cada classe . .

.5. Rairn dolc; asp re; exq uisit; sucós; am a rgo - Rairn de tau la o de secar;

pansa; rauu de pansa; r;¡]11J blanc ; neg re ; da ura t; ros; ciar; verdós;ma du r ; ve rol al.

- El sequer[teixi!deuimels o encanyicatper asecar el rcim] qu ina forma té? Que's dibuixi si és po ssibl e !- Verol ar; mad urar(deisraíms ).

6. Frases, dits , etc., refe rern sal raim.

7. Malaltiesde laviuya (mórbol, mildeu, filoxera, aninutlá,cenrada,ete.) . 8. El norn de «ruirn» aplicar als frui ts d'alt r es pla ntes .

...

OBR A DE L DICCIO NARI GENERAL D E L A LL ENGUA CATALANA

Q ÜEST IONA RI

XIIL . .

La Vererna

l. Donar permis per veremar; veremar.~La.ve re ma (bona, mala, ptujosa, alegra, etc.).- Auara ve remes.

2. Elverema dor;la ve rem ado ra ;l:}~';<~1Je o dona qu e repassa el raírn deixat en els ce ps per descuit o volu nta riam en t (espigolador),. repassar els ceps. - Caucons deIs vere mado rs.- Co stum s i trad ici on s locals , dances, etc .- EIs menjars deIs veremadors (la cabra).

3. L'eina que serveix per tall ar els raím s (verclIlell) i les seves parts.- La cistel la, paner, etc., dels vere rnado rs i vere madores.- Una cist ella , paner ,etc., de raíms.- La po rt ado ra o assamal. Aboca r els raims a la port ador a. Les nan ses de les portadores. Les barr es per portar-l es (assamals, samalers , ete.).- Pesar portadores . Laromana.

4. Quinssóu els uoms dei siustruments necessar is per a el conreu de la vinya (in clog ui's un dibuix si és possible) i peraque serveix cada un?(magai,pioxa,fil11ga, llegó, aixada,xapu,arpiols, arada,xMuga,podadora, falsó,ensojradora,etc. , etc.).

-

;

-

O BR A D EL DI CCIO NARI GENER A L D E L A L LE NGU A C A TALA NA

Q ÜEST IONAR l

1./.

.../..1

La manera de fer el vi

l. Com ne diuen dcls pen jo lls verds que queden en els ceps? (cabrerols, bególIs,etc.).

2. Nom especial de la pe<;ade la casa on se fa elvi. - Els tragi ncrs qne dueu

\ ¡ les po rt ad o res.- L1ocon setre pitja el raim(ClIP,tina, etc.) .- Trepiijar el ralm. -

}?-It M uf..l trepitjador de raím. - El forat del cup p,er ou surt eJ su c del raím. - Canco us

~

^{popula rs.}

^'f;y'u21 -¡;;~~ trt' t/7~

3. Laprem sa antigua.- ~l recipient per al vi, de fusta o de pedra, i les seves parts,- La biga;el lloc on se posen els rai m s ; elcurró que'sfa voltar, etc.

4. Elvi aba us de ferm entar (mostL - El raim trep itj at no premsat cncare .- Prem sar...:..La rapa ;la brisa ; labrusca, etc.

). Fer me utarelvi (bollir) .- El vi ferme ntat.- Q u an diueu que tarda a fer- me ntar ?- Passar elvi a latina .- La «bo xa» delatina .-El Ieix cl'a lziua o d'arge- lague s que's posa davant la boxa (gllrbó) .

6. Noms que's donen alvi que surt ala primera i scgona premsada de la brisa irap a.

0vt~vJ :J..e;;z

7. Norn de les operacious que's fan per conse rva r elvi.

8. Altres expressious rcfe rents a la manera de fer el vi no indicades en l' in- terrogator i.

(

_./

O BR A D EL DI CCI O N AIU GENE RA L D E L A LLE N G U A C ATA LA NA

Q ÜE STI ONARl ...

.i r

El celler

I. Norn del llo c de lacasaon s'ucostuma guardn el vi.-- Celler frese, cale nt, hu mit , reuu uu ic , etc. - Cell e r ple, buit, etc. - Aforismes sobrc'Iceller.- Dipósits de vi que fnnlestab er ues,

2. La bota.Noms de le sbótcssegous la forma o dimcusió(talla.barral ,carrc- tell, etc.). Comparacionsquefan arnb1<1 l-ota (es gros^{C01l/ 1111}liól, etc.).

/./J

, .11'

^{Noms de les difer}e u ts part s de la bóta (dogues, llagues,

COlIgI~C---:)­

/)-U r;:

^{110m de l'obe rtura p}er pe ne trar alabóta, El foratper on s' hi aboca el vi. El 1I0c ou

~ e;r(é?

^{la bóta com se nom e n a?-} El fo ra d et que's fa a la bóta per tastar elvi (fibla,

I

fiblar,etc.). L'a ixet a , el masclc, el forat de l'aixe ta,

J)

^{4· El bol. Nom de is-atuel ls de cuiro q}u e serveixe n per posar vi (bol, botella,

~c.a{

^{gal ,etc. ). El gale t, la xerern iua. Inflar un bo}t, ca pea r-lo, etc .

j. L'em but ; class es d'erubu ts ; omplir bótes; omplir bots; passar el vi d'u na / :¡ & ótaf) l'alua {trascolar] , la maquin e ta que serv e ix per trasc o la r ; en cetar (comencar) / lVJt _{u na}

0J

_1"-o^._{ta ; tasta r e}^IV^.I,

6. Norn do: les ope racions que prece d eixe n al' em botar(lreurela^lilare,I'CIlgrul.

e::solfalar,fer l'cstuba, rentarla bota, ctc., etc.

éY' Á t,~ ft~ ~ k ~b

7. El boteroTreballarle sdogu es ; ribot ar-Ic s; disp osar-l esper po sar- h icércols; po sar els cérc ol s , etc., etc .- Eines d el bote r; l'inst r u ment per Ier ten ir Iorts els cérc ols ;el fer ro per aplicur estopa alláon surt elvi, etc., etc. La botana.

I r

j ₍ {...,

OBR A DEL DlCCIO NARI G ENERAL DE L A LLE NG A CA TALANA

Q ÜESTIONA R; x : s ! I ..

EIs vins

1. Elvi, elsvins, - Classes devi (blanc,llegre, ciar, dcscoloril, etc.), segons els colors. - Vi fort, flac, lIeug er, viue t, vinás, pastós, de gra ll, de molt esperit , etc. - Vi sec, dolc, aixut, etc.- El vi sense bullir (ximat},- Vi pur, aigualit, de dir missa, etc.- Vi vel}, no vell, ran ci, mistela, bo , malvasía , de tina, de bota, de bucoi , etc.- Classc s de vi segons elsrauns (decepsamericans, de parra, de pomes, de peres,^etc.

2. Fras es , ada gi s , etc., referents alvi.

). Qual ificatius que pren el vi (vi pical, uerd, escaldat, tnrtr ñ, niara, etc .). - To rn ar-se agre.- El cremadi c de dins les botes; els lluq ue ts, etc.

4. L' es peri t devi; I'a igll ard e lll.- La fasci na(fábricad'aigllardm l ). - L'a pa rell per a desti lIar iles seves pa rt s [alambi},- Le s begudesalco óliqu es:aniseta, moixa , reso lis , absen ta , rom, etc., etc.

5. Beur e ; labeguda; el que beu.- Beu re a trag o, a xar ru p, a mo rr o , a bar- rals, etc.- Dife rents ma ne re s de beure.- Beu re sovint.- Dona r beure.- Paga r el beu re,- Fer els cinc (el qunrto,gallel, etc.).- Fer beuie per forca ,- Preg,ar de beu re,- Altre sexp ressi cu sso bre'lbeu re ,

¿¿, -.

^J

VI/t/I /df/¡~l

6. Vi que's posa alca p , a lescam es , etc. - Deixa r-se «mana r» pclvi. -=-lreu re molt sens e ernb orratxa r-se ,- «Portar » mo lt vi. - Pudir o sen t ir a vi. - Olors del vi.- El bo rr at xo (gal, 111011, pa/wrilla, carregat, etc.).- La borratxe ra.- Sin óuims i eufe m ismesper design ar-l a. - Nomsque' sdonen a les difere nts c1asses de bo rr ar- xera (eltirlis,el mirlis,etc.). - Dormir la mona.- El vomitar quefan elsbo rratxo s (gilllr). - El mal- de-cap que ten en l'cudcmáde laborratxera ,

-.

','

OBRA DEL DIC CIO NARI GENERA L DE L A LLE NGUA _{C ATALA~A}

Q .. . 1 " 7

UES T IO NA RI ...

! .. ..

Se gar

l. Segar ; el temp s de segar (la messa}; sega r amb falcó, vola nt, dalla i má- quina;seg arara n iacoll d'espiga;el rostoll;elsegado r; la segado ra.

2. El rem que mena el segador, l'estaca da, el manat de blat que pren el seg a- dor;l'esc lop et, el didal de canya.

3. Elve ncill, la ga rba, la capeada de la garha, el rengle de ga r bes cstese s , el garro tador, la corretjadel garrota do r.

4. La garb era , de quante s garbe s ésfeta?Elbarre t de la garbe ra; el cavalló, el mu n t de poques ga rbes entrecr euades a terra. Les espigu es que qu eden desp ré s de sega r;espig ol ar ,les espigolad ores.

5. El rost oll curt; el rosro ll llaru: arrostoiar, el cam p lIaurat després de garb e jar.

6. Portar lesga rbes del camp a I'e rr,(garbejar) . ^{Manere s de garbej ar : a co ll,} ambast, ad rr eg a (argue1l5, corbells), a carr o (CaITo,carreta}, El siti al de la garb era ; el munt degar be s que es fa a l'era(modulé);el barret del mo dul ó (capellá).

7. Classes d'eres : empedrad es, enrajo lades , etc . Pelar l'era, El cobertde l'era per po sar-hila pila si vol plo ure,

Qli

^ES T IONAR I_ ~

Batre

'\L.----

\l ^D=

/

1. La batuda; diferents maneres de par a r. Batr e a má ; les bato lles i lIurs par ts:(malle/a,corret]a,verglleró), elflagell.

2. Bar-earnb animals :d cable de bo us , eugue s, mules, ases, El que men a el coble (eugacer) ;acoblar, desacoblar;l'anirn alque vadarr e ra el cobl e . Batream b trill:

batr ea~b ^{carreton s(queesd}esc rig uin aquestsaparells ).

3. Opera cion sque es fan perquéel gra caigu i : esgarb icar, adrecar , espolsar,

gira r. El regueró que queda al mig de la bat u da quan se gira . Donar gran a ; treu re els animals de la batuda .

4. La forca de remenar palla i lessev es par ts; espai ar, treu re palla ; el pallús, el pinta, pentinar la batuda. Apilar, els tiracos, la tiraca, la pilade l'era.

5. Ventar: arnb quinsvents es ve nta? La íorca ventera; elgra, el boll ; el lloc on vael gra i el bo ll o Passa r elgra; l'arer, la barra de l'arer, l'e scamb el l, la piladel gra passat, bal eja r , els gra p i<;os .

6. Peudre les parts : paga r el blat al terc , al quart, etc,; el del me. Classes de mesures de blat [barcella, mit¡« quarte ra , tres quarians, mesur ó. erc.). EIs sacs per posar-hi elgra(quiuma, etc . ),

7. La palla; larim a de palla abaus de posar-laal palier; el pa lier , laperxa , ti munt deterra del cirn del pall e r ; les barres penjad e sper aturar que el veu t s'emporti la palla (aposto/s). Instru rne n ts per arrencar la palla del palier [rampi,gal/xo) . Lloc destinar agu ar da r la pa lla del bestiar {pallica, cabal/ya).

. 8. El gran e r : els com pa rtime nts qu e fa per posa r- hi diferents classes de gra o

1 ~v) 0, _~ ~ , j €' J~~ ¡ d' ()uJ, ~ ~~

2. I J~d ~~1f· 5wrtú ~ . ~Y "1''t;, ~1'~' ~~ ~

)

_J

( ~

_I

7~

_'

J~

_/.

,

)' Itvr

6

1 1 ¿ w~

:z Uta _~ct}--cM; 6 cuelvY, _~1I.w; J -1d,f;x::r0,,J! br O-

t. (,

« _{r~1?> ~ ,1~eH-4} r': _{?H t. w~«~~} ^¿

^{co' :}

s- u d ^h _{~ ( , /b ~¡'~ ,~(/,} ~Jfu>f~~

Itz~ ( _{~ifWV7:aO 'rre/.l ·}

~ /fW¡ I/: " c

(

{te

^{4ú/YCo. 1}

~

^t»

I /

ir () I 1. _~ e l

OBRA DEL DI

t

CClüNARI GE NERAL DE LA LLE NGU AC ATAL ANA

Q ÜEST IONAR I.f f..

L'art de fer el pa

c:---~--

)

--

Advertencia. El colIabora dor pro cura ra teuir molt en compte el vellcos t u m de

pastara casa. A ~

'2. :)

I. La dona que pasta] elpasticer, elforner, el fadri, l'apreuent. Venda de pa; la casa on se ven elpa;elpreu del pa ; car, barat, etc. /

2. Classesde pans qu e esfan a casa i a la pasticeria .S' -)

3. La paste ra ; classes de pasteres i parts deque es com ponen. Refranys i dite s popu lar sFLloc de la casa on hiha la pastera: El ta ulell, les passadores".; 1,1rasora, la petita escombra dela pastera: El cedac i ses parts. Classcs de ce dal;Os.< .

4. Posar lIevat (ren}, escalfar l'a igu a , senyar el llevat,' ~ el llevar , tir a r I' a igu a a la pastera, barrejar¡'aigua amb la fa ri na , sala r , xafar els gro m o lls , a massar la pasta, rebatre- Ia, fény e r elpa, etc. (O

S, Pasta fenyagada, tirosa; tren car la pas!; , fer el pa, arrodon ir el pa en el taule ll11Uoc on se posa el pa abans d'enfornar('es tovalles pe r abrigar el pa ; el pa

Ile va.f.4 1':/

6. La pasta que es cou al fo rn aba ns-j'c nforna r(coqu es, toriells, etc .'); enfornar, la forn a da.t7S-

7. El forn i les seves part s: boca, tapa , sol delforn, volta, respi rad or .j'j, 8. La lIe n y a del forn : els cost e rs, la feixina, el burjó, I' esco m b ra (ramas), el caliver, la pala d'enfornar ;J'instrument pcr fer córre r elcaliu, lalIun eta per treure el pa delforn.1 7

9. Pa euceudrosat, les besadures delpa. El for u públic : forn s per coure dol- co s , etc.1i

Q

_U

"

_{E ST JO NA RI.(}7(}_{.. .}

Les estacions de l'any

I. L'any i els se us der ivats (alIya1, anvada, etc.) . Enguany , antany , l'auy vine nt, ninou. L'an y de traspaso

2. L'estaci ó(de I'any ) iels seus derivats.

). La primavera [primaueradel'estiu, etc.). Dilerents signi ficats d'aquest mo t : la joventut,elsauys , etc. Derivatsde primavera.

4. [' esti u ; el tempslque .d u ra. Derivat de I'estiu (estiuenc, esiiua r-se, etc.) . L' estiuet de San t Marti, 'c':&"; /J 1.i!.9..4L".."..:;../

< J.::- '

^Ij"--i

5. La tardar(autumne, prilllllv'erade l'biuern, etc.). Si aquesta estació es deseo- negud a, que es noti. De r ivat s de tardar [tardorenc, iardorada, etc.) . Refranys so bre la tardar.

6. L'h iver n i els se us deri vats. Tern ps delcomeuciacabamentd'aqu estaestació.

7. Adjec tius mes usualsque s' a pliq u en ales estaciousde I'an y .

OBRA DEL DICCIONARI GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA

QÜE ST ION AR I ·)(X/.·

El dia i la nit

1. El mo tdía i elsseu s derivatstdiari, quotidiá,de[orn, etc.) ,

2. Les parts del d ia : punta de dia, alba, entre-Hum, fer-se dia, bon mati, matiua da, mig-dia , tarda, cap-tard, ves prada, Ilustre, eutrada - fos c, nit, mit ja- nit ,

). Serenares i cauco ns qu e es canten pels carrers a la n it, La vetllada dhivern : la vetlla acompauyau tles families endolades. Verllar un malalt,

4. Un jornal; partsen que es divide ixel jornal segons els oficis. El dia feiner, eldia de festa ,

5. Ahir, avui, demá, des p ús-a hir, deruá-passat ; la vigilia, l' end emá, l'a uti-

\·ig il ia. Se mpre, mai,ara , després, so vin t. L'h ora amb les se ves di visiou s ;elminut, l'iustaut.

6. Sal uta ci on susua ls per al matí, mig-dia, tarda i nit.

Q ÜESTIONARI··X ) (Il·

Vestits de l'home

Aduertim enl. Dei x.i r de band a el calcar i elsvestits professiona ls .

l. Termes per assenva lar els vestits en genera l : hábit , roba, ves t it , babilla- ment ,etc.

2. Dife reut s nornsdels pa ntal on si Ilurs parts(calces) : butxaques , cuixals, bra- guet a ,canó, camp a na, trin xa , fo lr a , et c.

. 3. Pautal ou sde l'ant igor : calc e sde da vantal.

4. L'a m e ric aua (gec) i les part s de que es comp ón máuegues , butxaques , esque na, sola pes, boton e res , co ll ,etc .

:>. L' arrn illa (ves/a) i ses parts,

6. La ca mi sa i ses parts : mán eg u es , coll, muscl e ra, pu ny de la cam isa, coll , bo tc n e re s, etc. La corbata, el corbati, el mo ca d o r de l co ll , el mo cad o r de butxa c a , les miteues, elsgu an ts, les mitges,els mitjons ileslIurs parts.

¡. Lago rr a i ses parts(visera, [alra};labarr etina; cla sses de barret i nes[musques, uevmellrs,dexeixa, etc.);el barre t; classes de barr e ts.

8. Laca pa , el capUlxo; Ilurspart s.

9. Classesd'ab r ics.

la. Vest its de treball(brusa ,f<aribaldiua. etc.).

11. Vest its de festa i de ceri moni a (dedol, casament, etc.) , les lIurs particula- rital'.

12 . Robesi te ix it sque s'usave n per als vest its dei shome s,

OBR A DEL DIC Clü NARI GE NERAL DE LA LLENGU A C ATALANA

QÜEST ION A R I..

¿J .

La son i el dormir

1. La son : l' espai de tem ps que es dorm sens despertar-se (el 5011); endor- miscat, dormi r assegut tot fent reve re n cies (pesar figues}; la mig-d iada, el petit són delmigdeltrebalI.

2. Llevar-se ,aixecar-se ,anar a dormir, dorm ir, do rm id or ; adormit i despe rt en se n tir figurat.

3. Roncar, elsrones, el som n i, somiar, somiar cri dantalto 4. Els malssomnis, la pesad illa .

5. Fer matin ada, anar a jóc com les galli nes.

QÜEST IO N ARI ...Y~

. ....

La llet

1. Com nom ena r la lIet ? Derivats de llet (lleter, llelós, lletatresa, etc.) , Gerrná de lIet, dents de lIet, fe bre de la lIet, etc.

2. El munyir ; la prim e ra i seg o na munyid a; el 1I0c on se muny(l'aprés); els recipie nts que s'utiliiz en per munyir ([en ades,ansats,etc.) ,

3. La primera lIet que porten les ovell es; l'escuma de la llet; el colador; l'olla que serve ix per fe r formatge; pen dre 'sla lIet;l'herba-co l.

4. Elfor ma tge, la formatgera, els fogacers , bullir la lIet, el xeri go t.

5. El formatge tendre, florit; I' assecador de fo rmatge, el rebo st del for matge . El metó;manera de fer- Io,

OBR A DEL DICCIO NARI GENER AL DE LA LLENGUA C ATA LANA

z ...-

Q ÜESTIOKAR I . . 2. .

El bestiar de llana

l. Noms que donen al besti ar de llana en I'any de néixer (be, anyel l, record, etc.) ; en el segón an)' ttouis, primal, tercenc); en el terc e r any i.e n avaut

(ouella,marra, molió,etc.). .-L •

2. Crits del bestiar de llana {bel, belar, etc.) ; crits per cndar les ovelles ,

anyells, etc. . ~.

3. Ramats d'ovelles(guarda , armada, etc. ). Senyals que es posen a les ovelles per distingiroles.

4. Les parts del bestiar de llana que tenen un nom especial[braguer,etc.). Re- mugar.

5. La llan a ; la lla n a de bIe, llan a de mu nt a n y a ; el borralló de llan a . Els tone - dors, tondre, la to sa , les tisores de tondre. Cauco ns popularssobre el to nd r e.

6. Els guardians delbestiarde llana : pastor, rebadá, anyeller, bass i ve r; elgo<;

de tura. Onneigs i arreus d els pastors : pallica, tal ec a , varques, cabreste ll, etc .

~

Q ÜESTION AR I

z.¡;

Astronomía popular

r. Qu é enteueu amb el mot cel? La volta estrellada es coneguda també per altres noms (firmament , etc.) . Derivat s del mot celo Frases i proverbis en el quals entra el motcel (cel rogeni, pluja o uent],

2. El sol. Derivats del mor sol[asso leia],etc.). Pendre el sol. Posar-se el sol al cap . La part asso le iada d'una va ll {solei); la pan oposada alsole i(bac, baga}, Sortir i pondre's el sol; elso l és clar, esta tapat; els raigs del sol , la lIuna del so l. La lIui- cor del sol; el pie del sol. El para-sol (sombrilla] , L'ombra, la fosca , fosc; I'e sca lfo r

!' del sol, la calor, calent, una cal orsofocant, la canlcula , colrar, escalfar, etc.

3. La lIuna; te r m esespecial s perassen yalar les diferents Ilunes : Ilu n a tendra, lIuna vella, lIu n a nova, etc. Noms popularsde la llu na ; el clar de lIuna, I' h o m e de la lIuna, els co rn s de la lluna,etc.

4. L'est rella (es/el); noms der ivats d'estrella/estelat,eslrellai, etc.); noms popu - lars deles coustel-lacions(elcarro, elstrillons, lescabrelles, res/el delsbouers,etc.). L' es- trella arnb cua, La carre te ra de Sa nt jaume; l'arc de Sant Maní, I'ar c del dia bl e , etc.

S. Noms especia lsde les eclip sis , solst icis, deis dies meslIa rgs i mes curts de I'any. Resplendi rdeIsestels, brillar, apagar-se.

J

^¡ J

OBRA DEL DICCIONARI GE NERAL DE LA LLE NGUAC ATALANA

QÜES T I ONA R I ...

2 f{.

El farratge. els prats, les pastures

!..

l. Norn de les dife re n ts plantes 9~sti nades a fa rr atge peral bestiar (j~~i~, ^{mes- •}

J' .J.1 ... : ¡::~ , •.~~ .' I ^J'

\1 .e(J~i:l~ tal/,p lallter, veces,trepadella], t .»L»:•.,.. ••_,v,~\. ,_¡tU''¡.1, ,_\~¡:¡{..\' "( ,L ;)•»,• ,.."'

F'·:··..

.' •. .•,::!¡•~~~ 4...t·,//(¡~ .f:1'.\...•I,.:.,.~ ~,;:,~. 1.

2. El prat; noms queté sgo ns el lIoc on est a sit uat. Les rases orecs que ser- r ':

veixe n pera la conducci ó de l'aigua . Classes d'herbes que sol have r-hi en els prat s. Norn de les maleslla vor sque hineixen, La florida del prat;el pra ta pu ut de dallar.

Norn de latemporada dura ntla qua l se replega !'h er ba.

',~..t..-.A!:.

3. El dallad9~' Ih<;;:ba arrcrnboiada pt;i" Ih-d'alla . L'espai entre rem i rem

,, _l.. I \)...-tl;t·1.1.~' ;. .i ~l"ftJ·-t'.,·r.'tr{e:,.·

~~al/dalla);els petits'ouunfs'J 'herba eixariloraaa:'Nolll de la primera dallada i quan se

1.1,~1;.1~·~.,N om ^{de l'herba que torna a sortir}

(!!.!;I:.oJ ,

^redall}, La seg ona ila tercera dallada.

'''')..1. lnstruments per dallar: la dalla i ses parts; els in stru rne nts necessaris per

picar la dalla (enctusa , martell , etc.). ;,\~!.!;lJ.J~.g_a} la , ~fil_g~)i!..

º-ª1!i!- . ,

la-.p.edr~g!l~

~, elp<::.ta-cots, 1~.E~:":'!i.~9..g,t;:..~Ls_g.~J~: El vola nt, el

b rid ó

del vola nt, elmanti, la falc, G·'de;i';dnra .

5. Girar l'herba, l'herba seca, la torca de gira r I'herba ises parts (manee, ba- Ilyes, pllllyagó), el rampí de rec oll ir herba i)e~rparts que el f,om po ne n , ram pi nar.

...,1 o·, ,1

L'herba quequeda sense recollir. /l-r'!:t.;f,./r ,. _Ir"":':I.·=:::'d¿~"it,,¡,/-' ~,

e

6. La c,arr eta de port arherba; el camí o viatg e . Manera com se porta l'herba

l ?CJYv<!.-f~h"·l l I d h b N d I dó l

a casa; e s xa tag o ns~iels enco s e portar er a. ^j orn e es nes que rep eguen herba. ElIJoe onsecol-loca l'herba seca: paller, cabana , pallica. El?tritsque deixa -,

... ''''-~'. ':'~.~ ^",

I' herba seca. Xarrecarherba, elxarre cado r. oj'!'\í,,:~·..(.:,-;;;/t.{: é (,v y•

.,·tr ''''

^{.>" ,r}

+....

·lr"<''¡<<-.::,¿',.,."../

7. La pastura deIs pra ts que no es tornaran a dallar. Ladistribuc iódelapastura en la muntanyaa mes ura que l'estiu avanca. El prat elo s(estaluiada), t-J'../f ",,--e-...

d:{"-l

8. Les barraques deIs pasto rs; els Ilo es on se tan ca el ramat : les plet es, els an das, les cledes i Ilurs parts.

Q ÜESTIONARI. 1 . f.•

E l b lat

lo El blat que se sembra (llavor) ; el blat quan neix (bri] , goixa , verdeia, La

• • '"L

Herbejar el blat (x!-r~olar) . El blat creix, espiga ,florei x,

J! }3J!J... :;;" : ( {.,{o_ . .

~,-.::: (;

. .,..--'

2. Classes de blat del qual se pot fer farina per pastar ~xeip,~sp'riu , ^{forjnent ,}

_, . \. ... .t ' ., C} .

¡;

e _ _~ ....-, _~.,

pisan a , mestall, etc . / ...;.A...: \.~.^L-,:t;':l(~-r-r ~- {'-;';'

r:

^;::'f1.---~;:.I '_",,'l _ r7~:.:'fc....-\....

3. Nom sdelsaltr_-;.-escere als;seg le,_~ord i, civada, espel ta, párnul a, ll~gum ,_.t ^{mill ,}

B-ªnis¡Jajol, etc, ~Vl ,

c-'_V v v,-v--

^f1

ft y.

. -- 1_~·t1{;{O_-f~_

4. L'espiga de.fqr me nt , civada, ordi , etc. Espi ga plel}a¡l.Tigr ada , carb o nada, orba, etc.; els

'ie ~gl;;-;'d e

^{grans de l'espiga, El. bjat}

~t?eI~ "'~rr 1b;,;ces pigar;

^{la botxa}

. '" l; - ' J; r,

de la qualsurt l'espiga . Elblat rosseja.

-el';/":.

^Po z.,..,..'....,..'i;.¿t..í cK!. _{~.(:y. y~,..,}

. . . l r •~ ^.( ,~:¡:,:; \~

S, Malalttes delblat : escalrada,eixut, mrgrar- se ,carb ón .( ...\:...0:. ';-:Jl·."r/'A:;·~"'-(·"

• r Z

4:L~6. Les her bes que neixen entre el blat.J!!.Sf.lles, _{~!1., c~les,}

..!1i!.1lí1, l,.;;,\uÜ ._

;'f..5,.·-r;.f ..

^{l74t./!tc .). Insectes que roseguen el blaten elcamp :} ~:~ll , grill-~ad4ell, t~u p, S~~,

(.\

'.J mata-blat s , etc .

tc;.J ..

~·:...'t~~~;"-'~.-..,. 1~" -.-^r ~.P' ~:.;...'!-~·;---:.t/l/v.J^{.s-.- 11'..} f'\

f

OBRA DEL D1 CClüNARI GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA

QÜEST ION A R I...

1 i ·

La fruita

l. La fruita, una fruita, un fruiterar; derivats de fruita. 11"1, 2. La poma, la pera,

1!

^{pruna, el prun}ell ó ,l a eirera, la nou , l'avellaua, la eas- tanya, la figa, el préssec, el bereoe, el codo ny, la nespla, la eerva, la tara n ja , l'ametlla, etc.

3. Noms deis fru ite rs que produeixen les c1asses de fruita indieades en el uúmvz.

')

' .

4. Noms de la.fruita ifru iters salv atges. El IIfe plan ta t de fruiters .

5. Les parts de la frui ta : c1osea, pela ,.v;;rn,' pin yol, gra ne s, eu a , fior , 'el eor, etc. Partsde la nou, avellana, eastanya, etc. ^{l '} r

6. Un carrac d'avellanes , un penjoll de eireres, etc. Una fruita besso na; pelar la fruita,trenear-Ia, etc..

7 . •La truit~ menuda : ribes, ger ts, madui xes, mo re s, murt ons, eire retes de Pasto

.

r , aranyo ns, etc. No ms de lIursplant es.

,

^,

J

8. Qua lifieatiu s deis fruits : sab o ró s, fat, dele, aspre, verd, passat , madu r , etc.

9. Noms especials de la fruita seca : les figu es seq uesvel sequer, les pom es tallades (orellanes}, Noms de la fruita en conserva. Aixarops i vins fets de Iruires. Norns de les maialties deis fruiters.

---

QÜESTION A RI

~.v .

L 'aigua i els corrents d 'aigua

l . L'aigua i derivats. Noms de 1I0 e delvostre vern at cornp os tos ambaigua.

2. Adjeetiusque s'apliqu en a I'aig ua : tebia, freg a ,cla ra , terbola, corro m p ud a.

Noms per indicar l'aigua de font, de pou o de pluja , I'a igua potabl e i I'aigua estancada .

3. La gota d'ai gua, go tim ago tes menudes; ca u re de gota en gota; sortir a bell dol l; escórrer's.

4. Una vena d'a ig u a , una déu, un a fo n t, el raig d'un a font, la fo n t bullidora .

5. El reguerol, el torren t , el barranc, el rec, el rec per regar (siquia) , una riba, la rier a, el riu .

6. Elsaltan t d' aigu a , la cascada .

7. Una bassad'aigua, un bassal,eltoll,elgorg,I'estan y , lamollera ;la resclo sa, lacadireta,

8. La cres cud adelriu (reoinguda};lo que deixa el riuquan s'abaix a(sovinada), larierada. Nom s per indicar la fressa del'ai gua .

9. Lafo nt , el pou , la cisterna , i llurs parts; l'obi, la pica de la fo nt; la can al depedra o de fustaper onraja l'aigua. Poar aigua.

10. El bany , banyar- se .

O BRA D EL DIC CI ONAHI GENE IU L DE L A LL h'-NGUAC ATA LA NA

Q ÜEST IONAR J....

'J/

L e s parts del c ós

~íI

C'~ r . éH I. Mots per designar el cap (cap, testa) i deri vat s (caparrut, etc.} ; no m s bur- lescs per desi gnar e!cap (closca, iubi, carabacá, etc.) ; cap-gr o s en sentit propi ime-

tafóric. 'vtt'j

tP

2. Els cabells i els péls. El que li han caigut els cabells(ealv~); la rer.~uca; el que no té pel(mee). La cabelle ra, latr en a, eJ..lli¡~, l.!!...p ol~, les clapesdel cap, la

:- t<.. -)

^;,L{ tinya, elscabells rica ts, labarba, les patilles, el bigot.i, ~p';r~ elpélmoi xi, etc . El,

rru.ú.-

colo r deIs cabells : ros, castuny, bru,.g ris, blanc, etc. ¹

~ ~ '

^{3. El cra n i,}

~i lll

^{del cap, la co ro nadelcap , elcl}a tell, els bonysd:lcap.';)

\ 4. La cara, figura, etc. Frases que es reter ei xen a la cara : bona car a, mal a

cara; el color de laca ra :gro c , verrnell, pigat; la pig:1. i -

7'..¡;J-

_{~ .o}^>

5. El fro nt ample, estret , arr ugat, etc.; I'a rr uga . ^I ~ 6. L'ull, els ulls: les cel les, les pestan yes(pipe/les) ,la n ine ta de I'ull, etc.

7. Els polsos, les ga lte s, els pom sde les gal tes (elsmels},

8. L'or ella i ses part s, Frases sobre I' orella : escurar I'orella, la cera de les orelles , lesorelle sli rag e n, etc. El cuc de l'orella . > ' AA ".(). -t

9. El nas i les se ves parts : l'ar reldel nas, la trom pa del nas, la pun ta del nas, els forats del nas(arillrel/s,~tc. ); noms sati rics delnas; parlar amb elnas,fiCjlL..el lljlj;_

E..er.to t, cau re la gota delnas, teui r el nas verm ell, etc. El moc , els mo cs, mocar-se , el mocador,les candel es, sona r el nas, tirara muntanya,est ernu dar ,l' est e rnut. Adjec- tius designant les diver ses formes del nas (xato, pUI1Xagllt ,d'tiliga, etc.).

10. Els lIavis (morros); el llav i de dalt i el lIavi de baix; el que té els llavis 4 Igrossos; el Ilavi-fés. La caraca. La boc a : tenir la boca ampla ; qued ar boca-o berta,

y na bocada ; els queixos. La lleugua ; la llengua lIarga, curta, carr egada; treure la llengua, fer esclafits; el pal ada r , l'arrel de la lIengua, les deuts, les dentU ..e lIe.,' els ullals, els queixaIs, les gcn ives ; fer gruny ir les dem s, les arr els de les dents, / la saliva, la ba va, escu pir, l'escupiuadu ,

8

salive ra , arrencar unadento v..-d...ú--

- II. r..;b;rba: lago la , la nou del coll, elcoll,la nuca, elgoll, etc. ^o"