Neteja de pols, brutícia i dipòsits orgànics de l'interior de la caixa de l'entaulament. Galeria fotogràfica: fotografies d'estudi de les diferents peces del retaule abans i després de la intervenció.
Una nova obra arquitectònica atribuïble al mestre
Bartomeu de Girona (segles xiii - xiv ): Santes Creus i Girona
La creu patentada que corona la portada principal de la Catedral de Tarragona (foto de l'autor). Sarcòfag romà (paleocristià) encastat al mur de la façana de la catedral de Tarragona (foto de l'autor).
Visió de la mort a l’Edat Mitjana
- Introducció
- La mort
- Vers el final de la vida
- El traspàs: primers rituals
- La processó funerària
- Els àpats funeraris
- Cerimònies
Es conserva la música i la lletra d'un himne dedicat a la mort de Ramon Berenguer IV.2 A Vallbona de les Monges reposen les despulles de la reina Violant d'Hongria. De la mateixa manera, Bernat Metge expressa en el Somni que la mort és l'expiració de la vida, i indica que tot pot acabar aquí. La proximitat de la mort es converteix en un moment dramàtic, l'únic moment que queda per fer comptes.
El cos va ser vigilat aquella nit per dos clergues i un laic, a més de la família. 22. Mane que el dia de la meva sepultura, per amor de Déu, es donin almenys cinquanta sous als pobres”. 24. Es confirma que el ritual de sepultura està completament cristianitzat i que l'Església manté el paper de mediadora en el moment de la mort.
Història de la granja cistercenca de la Tallada, priorat de Santes Creus
Metodologia de treball
Es va fer un recull de documents de diferents arxius: Arxiu Històric Nacional (AHN), Arxiu Històric de Tarragona (AHT), Arxiu del Districte de l'Alt Camp (ACAC) i Arxiu Secuita (AS). El text inclou la data de redacció del document i el lloc on es troba. Les biblioteques consultades van ser la Biblioteca Pública de Tarragona, la Biblioteca de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili i la Biblioteca del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Amb aquest sistema s'ha pogut localitzar cadascun dels autors amb les seves cites associades. A través d'una sèrie de converses amb gent de pobles veïns, s'ha pogut arribar a aspectes desconeguts tant del lloc com dels seus habitants. Per fer una còpia del grafit de la presó, es van fer 19 traços DINA3 directament a la paret, escanejats i digitalitzats amb una tauleta digitalitzadora.
El poblament a la Tallada abans de Claramunts i Cistercencs
El topònim
El nom pot provenir de talaia, torres defensives conegudes comunament com torres dels moros (Bofarull 2002). Coromines que el nom es pot aplicar a les parcel·les o “lots” en què es distribuïa un antic terme comú (Coromines 1992, 235). A més, l'acció de desbrossar el bosc pot estar relacionada amb l'activitat realitzada en aquests primers anys per establir una explotació agrícola.El cognom de Berenguer de la Tallada pot derivar de la feina que feia anteriorment a partir de la donació de Guillem de Claramunt.
5 Com en el cas del santuari de la Mare de Déu de Tallat a Rocallaura (Conca de Barberà). El topònim Tallada fa referència als habitants, el sòl quadrat, el mansum, el lloc, el terme, la casa, la casa quadrada, la granja, el major, el porter o fins i tot una casa prioral. Pel que fa al sòl quadrat, no en tenim una menció directa sinó indirecta: "Una quadram terrem que habeo in termino Tarracone".
La tradició oral
Dibuix de la decoració de guix de dos lleons enfrontats al sostre de la "cambra de les set portes".
L’entorn
Les granges cistercenques
A Catalunya, un dels principals investigadors sobre el paper de les granges cistercenques va ser l'arxiver de Poblet8 (Altisent 1972). Baluja, citant Tarradell, parla de les parelles de bous, de l'arada, dels pics, dels pics, de les dallas, de la falç i de les destrals de ferro (Baluja 2008, 47). L'economia de la zona on hi havia granges va experimentar un important desenvolupament gràcies a que els beneficis es destinaven a comprar noves terres o contractar mà d'obra per ajudar els conversos.
Les granges de Santes Creus i les possessions de la Tallada
El dia habitual per anar a la Cort de la Tallada sembla que era dimarts cada setmana. Un pagès de la Tallada també s'encarregava de redactar les actes de les reunions del consistori de Peralta i de les actuacions judicials que es fessin en aquell lloc (Veciana/Cortiella 1982, 24). Tres de les quatre voltes d'ametller del celler de la granja Tallada.
Dins la jurisdicció de Peralta estaven Mas de Solé10 i Mas de Nincles.11. Per exemple, a l'església de la Granja de la Tallada es va resoldre un litigi12 de caràcter jurisdiccional resolt a la Pobla de Montornès i Virgili amb data d'abril de 1584. Una de les causes del conflicte va ser condemnada a "...ser empresonat a la dita finca de la Tallada per les esmentades senyoretes".
La Tallada en època medieval
- La quadra de la Tallada i les seves afrontacions
- Els homes i les dones. Els Tallada (1182-1242)
- El domini de Santes Creus sobre la Tallada
- Els primers grangersde la Tallada (1242-1264)
En el capítol 85 parla del Castell de Sequita i de la casa o granja de Cut. L'autor continua dient que Vistabella es trobava dins els límits de la Quadra de la Tallada. A Catalunya tenim documentat el castell de Tallada al terme d'Empúrie des del segle XI17.
L'any 1233, Arnau de Vilanova també ven al monestir de Santes Creus altres terres de l'esmentada part de Tallada (Cortiella 1982). En aquest document es fa referència a un tal Bernat d'Olivers "un cop traginó a la granja de la Tallada". Santes Creus no gaudia de plena jurisdicció sobre Tallada i la governava conjuntament amb l'arquebisbe de Tarragona.
La Tallada en època moderna
- Alguns dels majorals de la Granja de la Tallada als segles XVI, XVII i XVIII 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49
- Els arrendaments de la Tallada entre 1619 i 1641
- El priorat de la Tallada
- Altres notícies sobre la Tallada
Però en el cas de la granja Tallada, no hi ha constància. Començant per Marian Blanch, el secretari del Jutjat de Secuita signa els seus documents com a secretari i no com a alcalde de la Granja de la Tallada. Aquests contractes incloïen la casa i l'herència de la finca de Tallada i el cens en diners i oli pel lloc i durada de Tallada.
Així Thomas Cornador apareix l'any 1713 com a prior del priorat de la Granja de la Tallada. També trobem aquesta signatura Thomas Cornador51 com a Secretari del Jutjat i terme de la Secuita. Durant la guerra del Francès, Tallada i la finca de la família Manyé no pagaven impostos perquè havia estat confiscada pels invasors (Recasens 1929, 85).
La Tallada en època contemporània
- La desamortització de la Tallada durant el Trienni Liberal (1820) Les Corts Liberals de l’any 1820 van suprimir les ordres religioses i l’ajun-
- La Tallada en època de la família Sabadell de Tarragona (1820-1823, 1841-1897)
- La Tallada en època de la família Estruch de Barcelona (1897-1975) José Oriol Estruch pare 1896
Sabem que a la segona meitat del segle XVIII, mentre s'estava construint la Mina de l'Arquebisbe, l'arquebisbe de Tarragona va fer parada a la casa de Tallada per supervisar l'evolució de l'obra al seu pas per Secuita (Rodriguez 1956). . Segons els fets, podem datar la fi del domini cistercenc sobre la masia de la Tallada entre finals de 1820, principis de 1821. En la mateixa explotació hi havia Albereda, un tros de terra poc més de tres dies. prop del tall
La descripció de la propietat d'aquest segle diu "hi ha un oratori públic i tres cases anomenades la Tallada" (Criviller 1839). 69 «El Jutjat de Primera Instància de Tarragona anuncia una subhasta pública de la masia La Tallada a l'extrem de Secuita, propietat de doña Maria Sabadell Reventósy D. Rovira, la família Ferrer de la Secuita eren criats a la casa de Talladas.
La Tallada avui (2013)
- La Tallada avui seguint l’inventari del Liber Primum Inventariorum Un dels inventaris que existeixen de la Tallada es troba a l’AHCV en el Liber
- Les presons de la Tallada
La façana de la casa està orientada a migdia i la porta d'entrada és d'arc apuntat. A la part baixa de la torre de llevant s'han conservat restes de botes i segurament hauria pogut servir de celler. Item la porta de l'habitació del nen amb pany i clau/ Item en aquella habitació una caixa/ Item un llit de quatre postes i sofàs amb matalàs, matalassos i manta de llana negra de la forma del cap/ Item a l'habitació una porta sense pany o clau".
78 Les seves línies recorden les de la façana de la casa modernista de la plaça Domingo de l'Argilaga. Cristophol/ Item al passadís la sala de la batlle general amb un armari i portes amb pany i claus/ Item dues habitacions amb portes sense pany ni claus/ Item una altra habitació amb una porta sense pany ni clau/ Item una habitació de la tia b pany i clau/ Ítem en dita sala tres caixes comunes sense panys ni claus”. Aquesta és la part més alta de la casa que estava coberta per la mateixa teulada.
Conclusions
No disposem de moltes fonts documentals dels segles XIV i XV El pagès de Tallada també era empleat de la Cort de Sequita. L'abat de Santes Creus havia d'exercir un imperi simple i mixt que li permetia jutjar i empresonar els delictes comesos dins la seva jurisdicció. La granja Tallada utilitzava motius decoratius que també es feien servir al monestir de Santes Creus.
Potser vinculat a l'ús temporal de la finca per part d'alguns responsables cistercencs importants. L'inventari del segle XVII fa referència a la sala del Batlle General de les Baronies del reial monestir de Santes Creus. La documentació del segle XVIII parla d'un priorat, casa prioral i priorat de la masia de la Tallada. 1990: "Recull de topònims i antropònims de la denominació municipal Renau" a Treballs del Departament de Filologia i Història de la Literària.
El monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses
Tot i l'extensió i la dificultat de controlar part de la propietat, bona part d'aquesta es trobava als voltants de Balaguer i prop de les Franqueses. L'altre monestir cistercenc de la Noguera, Santa Maria de Vallverd (Tragó de Noguera), no va escapar de la crisi. Dos desguassos de volum que han resolt el gran problema de l'aigua de la capa freàtica que denegava l'església i el soterrani en temps de reg (I fase 2004 i II fase 2006).
Estem convençuts que en podem sortir amb la col·laboració de la parròquia de Santa Maria de Balaguer i els vincles amb les comunitats cistercenques de Vallbona de les Monges, Santa Maria de Poblet i amb l'arxiu bibliogràfic de Santes Creus. El juliol de 2013, a petició de l'Ajuntament de Balaguer i de la Parròquia de Santa Maria de Balaguer, el President del Consell de Districte de la Noguera va preguntar als Consells de Districte d'Urgell, Conca de Barberà i l'Alt si el Monestir Cistercenc de Santa Maria de les Franqueses dins la ruta del Cister es va considerar. Vista de la part oriental de l'església del monestir amb la coberta ja reparada, que també mostra que només es veu l'absis central des de l'exterior (2013).
In Memoriam
Joan-F. Cabestany i Fort
Volem destacar ara la seva vinculació amb Santes Creus, que va començar el 22 de novembre de 1958 quan va ingressar com a membre numerari a l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, sota la presidència del Sr. Noguera, i poc després, en la Junta General del 26 de juny de 1960, va ser nomenat vocal de la Junta Directiva com a vocal 3r. A partir d'aquella data el Dr. Cabestany només va formar part de la Junta Directiva de l'Arxiu l'any 1978, quan va ser elegit com a 7è vocal. I va ser vicepresident 1r fins a l'any 1995, quan, amb la mort de Joan Ventura, va esdevenir president de l'ABSC.
Ha estat membre del Patronat de Santes Creus, pel qual va ser nomenat el 22 de juliol de 1971 com a investigador nominal i després va continuar com a president de l'Arxiu. Ja hem esmentat la seva nombrosa bibliografia, de la qual ara en destaquem només alguns títols relacionats amb Santes Creus: Reial Monestir de Santes Creus. Guia històrica i arquitectònica (1997); Marca de l'Alt Gaià: el castell de Queralt (segles VIII-XII) (2000); L’Abbaye Royale de Santes Creus (1997), a més de les publicades al nostre Butlletí: Fragment documental de Santes Creus (en col·laboració amb Francesc A. Miquel); Santes Creus i la batalla de Ponza; Propietat territorial del Monestir de Santes Creus; 650è aniversari de la mort del rei Jaume II; Pere de Déu, monjo de Santes Creus i bisbe de Santa Justa (Sardenya) o Abat Hug II de Santes Creus: contribució a l'estudi del seu diploma.
Max Cahner i Garcia
