Com tots sabem, l'any passat 2010 es va celebrar el 850 aniversari de la fundació del monestir cistercenc de Santes Creus. La política artística de Jaume II: els sepulcres reials i al monestir de Santes Creus portenveus aulics.
La política artística de Jaume II: els sepulcres reials i al claustre de Santes Creus portantveus àulics
El claustre gòtic: aspectes iconogràfics i formals
El contrast de la seva decoració amb altres capitells i columnes és evident. Concretament, les discrepàncies existents entre les lluernes de les finestres de la galeria oest i les altres, ja que algunes tenen forma de traça de flama.
El que desvetllen els documents: Reinard des Fonoll anglicus lapicida al monestir. Una revisió historiogràfica
Un dels documents de 1359 ho testimonia entre els testimonis d'una escriptura notarial com a lapicida (picapedrer), veí de Montblanc. D'altra banda, el manual de l'Arxiu Arxidiocesà de Tarragona de Santes Creus contenia tres noves notícies "artístiques".
La irrupció del gòtic a Santes Creus de la mà del rei Jaume II
Només va quedar la policromia, que Andreu de la Torre de Lleida va executar poc després. A més del pòrfir, es va utilitzar molt una pedra que s'havia extret prop de Girona des de l'època romana, i que a partir del 1200 es va començar a exportar més enllà de la ciutat.
Els mitjans materials que van afavorir l’eclosió del gòtic a Santes Creus
132 Noverint universi quod ego Renaldus den Fonoll, magister operis Monasterii Sancte Crucis, mecum vobiscum Domengia, uxor mea, propono vendere et disponere quasdam possessiones et possessiones quas habemus in territorio G. Sancte Crucis et Albanensis et hoc […] quod ego hodie constitui tibi procuratorem ad vendicionem dictarum possessionum et bonorum sub tali conventione inter nos, domos et hortum subscriptum et dimittam vobis. instrumenta et concessiones super eis faciunt. Irrevocabiliter concedo et concedo tibi dictam Domengia, uxor mea, presentibus et tuis in perpetuum, inde libere facere omnia vota tua, prefatam possessionem et proprietatem sitam in loco dels Destres in termino Albanensi et ex utroque latere opposito; domos Guillelmi de Domenge et cum aliis domibus meis ibi habemus que sunt quondam inter dominum Blanchum de Utinelli et cum via publica. annuitatem solventium in festo Natalis Domini verso cum orto Gili de Figarola et cum hoste Guilllelmo de Figarola et cum torrente et . Et vendo predictam vobis et vestris in perpetuum cum omnibus arboribus et fructibus qui sunt vel erunt cuiuscumque generis, et cum omnibus pertinentiis et iuribus suis, cum introitibus et exitibus suis, et aquis et regibus. et capita regum cum quibus dictos hortos rigare possitis, dum- modo tu et tui in dictis hortis emendare, plantare, dividere, extirpare vel extirpare ad utilitatem tuam sicut melius et plenius dicta et intellecta fias. salutem et bonam voluntatem ad omnia vestra et vestra voluntas in perpetuum et ideo pro premissis donamus et persolvimus horto, dare et persolvere operariis dicti monasterii, sive nunc sive provisorie, ad hoc. detis primitias et decimas et preter hunc censum, nullam aliam pensionem vel consuetum tributum michi vel dicto labori vel alicui persone persolvatis et si volueritis dictos hortos vendere vel impignorare
Cuina i economia a Santes Creus
En el cas del vi al pebre, hem procedit de la mateixa manera: Recepta Sent Soví, tast públic, condiment de vi (amb pebre, mel, llimona, canyella...) i embotellat. Hem volgut fer aquesta petita introducció abans d'entrar en el tema de la conferència, primer per endreçar les coses, i després perquè l'estudi d'aquestes fórmules culinàries del segle XIV ens ha portat a reflexionar sobre l'alimentació dels monjos del monestir de Santes Creus. Hem parlat de la cuina monàstica del segle XIV al XVIII, tot a partir dels productes que es troben a la zona de Santes Creus, ja que no s'ha conservat cap recepta del monestir.
Salines: Guillem de Cardona dona al monestir 20 sumes de sal per al bestiar i a la cuina. 18. Un element important per a la cuina, la conservació i la ramaderia era la sal, amb la qual el monestir estava ben proveït gràcies a una donació de 20 vs de sal anuals feta per Guillem de Cardona, donació que va durar fins l'any 1714, i també l'explotació de les salines , que hem esmentat. La carn provenia principalment de la caça, el petit bestiar i les aus de corral criades a les granges.
Recordem que el monestir rebia drets de pesca de truites fresques i en conserva per ser capturades als rius de la Cerdanya. 25. Arnau de Vilanova, nascut cap a l'any 1240 a València, va ser metge del rei Jaume, de la seva dona Blanca d'Anjou i dels seus fills.
Literatura al voltant del monestir de Santes Creus
Aquesta vinculació dels monestirs de Poblet, Vallbona i Santes Creus amb el passat més gloriós de la dinastia catalanoaragonesa té una influència lògica en la literatura catalana. El Monestir de Poblet està relacionat amb el Llibre dels Fets perquè aquest primer manuscrit conservat va sortir de la seva escola i va servir de referència per a les versions impreses que s'utilitzen actualment. E preguem al dit infant En Pere, que acabada la guerra ens portés, si moríem, a Santa Maria de Poblet.
Per tant, Poblet té una relació molt directa amb aquesta obra extraordinària de la literatura medieval catalana, però també amb Santes Creus. Hem vist la relació entre les Santes Creus i una de les obres més importants de la literatura catalana medieval, el Llibre dels Fets. En aquest cas, la bondat de la reina és comparable a la d'una santa; així que el miracle és possible.
6 Lo Rat Penat va ser l'entitat cultural al voltant del qual es va articular la Renaixença valenciana. L'any 2008, amb motiu del 800 aniversari del naixement del rei Jaume I, el Departament de Filologia Catalana de la URV va organitzar unes jornades titulades El rei Jaume I en l'imaginari i la literatura populars.
Monaquisme i espiritualitat cistercenca
- L’essència perenne
- La jornada d’un monjo
- Els orígens del monacat cristià
- Abans del cristianisme
- Orígens del monacat cristià
- L’abat
- Causes del monacat cristià
- L’evolució històrica fins al segle XII
- Abans de Carlemany (segles VI-VIII)
- Carlemany i Benet d’Aniana (750-821)
- La reforma de Cluny (segle X)
- La Reforma del Cister
- Els orígens
- L’impuls de sant Bernat de Claravall
- Una innovació cistercenca: els germans llecs o conversos
- De l’esperitualitat a l’estètica cistercenca
Els monjos de Poblet, actualment, comencen aquesta vegada a un quart de sis del matí (surten a tres quarts de cinc). Un dels mètodes més habituals consisteix a llegir un fragment de la Sagrada Escriptura (què diu?), meditar-hi (què em diu a mi?) i acabar en el silenci interior de la contemplació. A diferència d'altres carismes de la història de l'Església (com els membres de les bandes) no han de rebre almoines ni ingressos (no obstant això, no sempre ha estat així al llarg de la història).
La població va començar a veure els monjos com a persones poderoses, especialment a l'àrea d'intercessió davant Déu. No és d'estranyar que la noblesa rural donés rendes de terres i agrícoles de la seva propietat. Noble Guillem, com molts altres magnats de l'època, volgués fer aquest fonament per a la salvació de la seva ànima.
Amb la seva acció van restaurar la vida monàstica implementant els esquemes de Benet d'Aniana des de la seva abadia. D'una banda, alguns monjos cluniacenses, que no estaven satisfets amb aquesta mena de vida, i de l'altra, el renaixement de la vida ermitana van ser la llavor d'un canvi.
La vinculació històrica entre Santes Creus i Valls
Els vincles entre Santes Creus i Valls fins al 1835
- Les cases de Santes Creus
- Altres serveis
- Vallencs dins de la comunitat monàstica
- Vallencs vinculats amb Santes Creus
La casa del carrer de la Cort fou comprada el 6 de juny de 1690 pel germà Cristòfol Busquets al noble Honofre de Copons, per un preu de 1.000 lliures. La casa del carrer de la Cort, coneguda com la Casa de les Santes Creus, va passar a ser propietat exclusiva de la comunitat cistercenca de Valls. A la cua de milano central d'un dels portals de la façana es pot reconèixer l'escut de Santes Creus i l'any 1611.
Possiblement perquè va ser mantingut per l'abat Vives, fill de la vila, que va tornar a la casa familiar del carrer de Sant Antoni durant el període constitucional. A Valls es poden trobar emissors humans, artistes i supermercats per atendre les necessitats de l'edifici monàstic i dels membres de la comunitat. Com hem assenyalat abans, la casa del carrer de la Cort, propietat de Santes Creus, estava exempta.
Amb el retorn de la comunitat a Santes Creus l'any 1823, l'abat Vives s'enfrontà a la difícil tasca de reorganitzar l'economia monàstica. La seva tomba es troba a l'ala est del monestir, enfront de la capella de l'Assumpció.
Els vincles entre Santes Creus i Valls de l’exclaustració ençà
- Vallencs compromesos en la restauració i difusió del monument
- L’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus
- Santes Creus: punt de trobada i celebracions i font d’inspiració
Altés, Barcelona i Eufemià Fort, Santes Creus de la desamortització encà, Publicacions de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, Santes Creus, 1972. El pare Mestre va comptar amb la dedicació i eficàcia de Bonaventura Hernández i Sanahüja, membre de la Comissió de Monuments. Va ser president de la secció de fotografia del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i membre fundador de l'Arxiu Bibliogràfic Santes Creus (ABSC).
L'associació de l'arquitecte i historiador de l'art César Martinell i Brunet amb Santes Creus s'expressa a través de tres entitats: els Amics de l'Art Antic, la Comissió de Monuments Històrics i Artístics de la Província de Tar-. Com a secretari del grup Amics de l'Art Vell va impulsar la restauració de la font monumental de Sant Bernat Calbó (1932), que presideix la plaça del mateix nom. Així, l'any 1950, coincidint amb la festivitat de Santa Úrsula, es va celebrar a Valls el vuitè centenari de la fundació de Santes Creus (amb el 1150 com a data fundacional).
Al seu funeral hi assistiren un representant del monestir de Poblet, el vicari general de l'arxidiòcesi, tots els sacerdots del districte i les autoritats provincials de Tarragona i Valls. 21. El seu successor, també vallenc, el prevere Francesc Martinell, es va mostrar reticent a intentar fundar la societat Amics de Santes Creus.
