Vallencs compromesos en la restauració i difusió del monument

La devastació del monument fou menor de la que hauria pogut ésser gràcies al nomenament del monjo Miquel Mestre i Gaset (de Puigpelat) com a rector de l’església de Santa Llúcia, el 1839. El monestir va tenir en el pare Mestre el seu primer defensor i gestor del monument durant trenta anys, fins a la seva mort el 1868. El pare Mestre comptà amb la dedicació i l’eficiència de Bonaventura Hernández i Sanahüja, membre de la Comissió de Monuments.

Qui i quan es va impulsar la restauració del monestir? Hom atribueix un paper destacat al moviment cultural i ideològic de la Renaixença, el qual afavorí el naixement, arreu de Catalunya, d’entitats de caire divers molt lligades al cata- lanisme i amb un interès comú: la recuperació i restauració dels monuments. Els

seus seguidors dugueren a terme una important difusió del patrimoni, sobretot a través de les excursions organitzades per visitar els monuments. L’Associació Catalanista Científica Excursionista —predecessora del Centre Excursionista de Catalunya—, conscient de l’alt valor ideològic del cenobi pel fet que era panteó reial, esdevingué essencial en l’impuls de la seva salvaguarda i no cessà en la de- núncia del greu perill de degradació i abandonament que patia l’edifici. Aquests fets es poden constatar en el bon nombre de fotografies que avui es conserven i que són en si mateixes un document històric de gran valor. En aquest sentit, l’excursió cultural que l’any 1882 van protagonitzar els membres del Rat-penat (grup d’intel·lectuals, d’artistes i d’escriptors), que visitaren els monestirs de Po- blet i Santes Creus, va ser la clau de la restauració.

Del ventall d’institucions i entitats que dedicaren els seus esforços a l’àrdua tasca de recuperació i restauració del monument i de difusió de la seva història

—la Comissió de Monuments Històrics i Artístics de la Província de Tarragona, els Amics de l’Art Vell, el Patronat, la Comissaria de la Restauració de Santes Creus, l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, etc.—, la majoria tenen com a comú denominador la presència de vallencs entre les seves files.

Personatges de la talla de Francesc Blasi Vallespinosa, Fidel de Moragues Ro- dés, César Martinell Brunet, mossèn Francesc Sanjuan Folch, entre d’altres, en- carnen aquest sentiment d’estima i respecte que els vallencs i vallenques sempre han demostrat vers el monestir de Santes Creus. A través d’excursions, trobades, conferències, tertúlies, articles de premsa, llibres… es van difondre els valors històrics i artístics del monestir i va anar calant en tots els àmbits de la societat l’estima envers l’art i els tresors arqueològics. Tota aquella persona que sentia un xic de curiositat s’apropava al monestir. No és estrany, doncs, que el monestir de Santes Creus fos punt de trobada de tot tipus d’esdeveniments i de visita obligada per a tota personalitat que trepitgés la comarca.

Iniciem la llista de vallencs amb Francesc Blasi i Vallespinosa (1872-1951), excursionista, fotògraf i escriptor, home d’una profunda espiritualitat. Va ser pre- sident de la secció fotogràfica del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i soci fundador de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (ABSC). Entre les seves obres destaquem la Guia descriptiva dels monestirs de Poblet i Santes Creus, pu- blicada el 1928. En el seu fons fotogràfic, conservat al CEC, hom pot gaudir de nombroses imatges del monestir i la comarca.

La vinculació de l’arquitecte i historiador de l’art César Martinell i Brunet (1888-1973) amb Santes Creus es manifesta a través de tres entitats: els Amics de l’Art Vell, la Comissió de Monuments Històrics i Artístics de la Província de Tar-

Cèsar Martinell acompanyat de Manuel Gonzàlez Alba i Robert Gerhard davant el templet del lavabo (AMV. Fons Impremta Castells. Autor desconegut)

Reconstrucció de la Creu de Terme (ABSC. J. Pascual, 1948)

ragona i l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Martinell personifica la figura del vallenc compromès amb la recuperació i la difusió del patrimoni santescreuenc.

Com a secretari de l’agrupació els Amics de l’Art Vell va impulsar la restauració de la font monumental de Sant Bernat Calbó (1932), que presideix la plaça del mateix nom. Posteriorment, fou l’artífex de la restauració de la Creu de Terme, inaugurada el 5 de setembre de 1948 en el context de celebració de la II Festa Anual de l’ABSC. L’any 1929 va ser nomenat membre de la Comissió Provincial de Monuments, en representació de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, càrrec que ocupà fins al 1935. Des d’aquesta institució donà un tracte preferen- cial als monestirs de Poblet i Santes Creus.

D’entre la seva amplíssima bibliografia destaquem: El monestir de Santes Creus (1929), Els primitius claustres de Santes Creus i Poblet (1929) i Els templets dels claustres de Santes Creus i Poblet: dues fases d’un mateix tipus (1966). Tam- bé són innumerables les seves conferències i xerrades sobre el monestir. A tall d’exemple, l’any 1950, coincidint amb les Festes de Santa Úrsula, es va celebrar a Valls el vuitè centenari de la fundació de Santes Creus (prenent com a data fundacional el 1150). Cèsar Martinell impartí una conferència sota el títol: “Ar- quitectura del monestir de Santes Creus”.

Per decret de 17 de novembre de 1931, la Generalitat creava el Patronat de Santes Creus amb l’objectiu d’afavorir la recuperació del monument. Entre els seus membres no hi havia ningú resident a Santes Creus. Per pal·liar aquesta mancança, Eduard Toda va fer partícip de les tasques del Patronat al rector de la parròquia, mossèn Francesc Sanjuan i Folch, fill de Valls. El Patronat el designà administrador i conservador del monument, i li va concedir una modesta assig- nació pecuniària. Mossèn Francesc havia estat nomenat rector de Santes Creus l’any 1909 i va exercir com a tal fins a la seva mort, el 1944. Hom el coneixia com “el pare abat del monestir”. Els anys del Patronat són un període de gran ac- tivitat restauradora: obres al Palau Reial, instal·lació elèctrica a l’església, projecte de Museu Etnogràfic, rebaixament del nivell del claustre anterior, paviment del Capítol, empedrat de la plaça de l’església... Segons Eufemià Fort, la gestió de mossèn Folch a Santes Creus fou exemplar. Com a agraïment a la seva tasca, el dia del seu traspàs s’instal·là la capella mortuòria a la Sala Capitular del monestir.

Al seu enterrament van assistir una representació del monestir de Poblet, el vicari general de l’Arxidiòcesi, tots els capellans de la contrada i autoritats provincials de Tarragona i Valls.²¹

El seu successor, també vallenc, mossèn Francesc Martinell, es va mostrar reaci a l’intent de fundació de la societat Amics de Santes Creus. Va ser mossèn durant poc temps, ja que l’any 1945 el va substituir un capellà jove, procedent del Morell, mossèn Abdó Socias Bové, el qual, juntament amb Eufemià Fort i Cogull i el metge Pere Serramalera, van gestar la creació de l’ABSC.