DIVENDRES
34
30 DE JUNY DEL 2017Les noies del 9,8
Dues alumnes de la pública i dues de la privada empaten en la millor nota de selectivitat a Catalunya
ELS RESULTATS DE LES pRovES D’AccéS A LA UnivERSiTAT
AnnA SELLéS 3 AULA ESCOLA EUROPEA
«L’important és entendre per poder explicar»
Anna Sallés Rius, de 17 anys, alumna de l’Aula Escola Eu- ropea, de Barcelona, raona amb profunditat, però sen- se pedanteria. Descriu la se- va actitud davant els estudis amb arguments lògics que expliquen perfectament per què és una de les qua- tre joves que van assolir un 9,8 en la prova de selectivi- tat. «Soc una persona molt organitzada i metòdica, fo- namentalment. Crec que això és el que més em defi-
neix», diu Sallés de si matei- xa. «Més que estudiar hores i hores, m’agrada molt apren- dre coses noves –afegeix–. En realitat, no he estudiat gaire.
El mateix que tothom».
El camp de la ciència que més li interessa és el que in- clou la Física i les Matemàti- ques. La seva imminent carre- ra universitària la dedicarà a formar-se com a enginyera fí- sica, però no s’imagina enca- ra, o no en públic, en quina companyia o institució li fa-
les ‘número u’
ria il·lusió iniciar la seva vi- da laboral.
Riu i fa broma amb nor- malitat. No és una rata de biblioteca, tot i que ha cres- cut en un ambient on la pre- sència de llibres és habitu- al. «Som una família lecto- ra –indica–. Els meus llibres d’interès acostumen a ser de ciència-ficció o temes fantàs- tics, tot i que també m’agra- den molt els clàssics». ¿Un a destacar?: «Romeu i Julieta, de William Shakespeare».
LA CLAU / «El secret per te- nir un resultat satisfactori a classe no és tant estudiar i estudiar com entendre les coses i, seguidament, ser ca- paç d’explicar-ho a una al- tra persona –raona–. Nosal- tres [parla en plural, inclo- ent-hi els seus companys]
tenim facilitat per entendre les coses a la primera, i quan això és així, ja no és necessa- ri memoritzar-les ni passar- te hores repetint la mateixa lectura. L’important és en- tendre el sentit del que lle- geixes i saber-ho aplicar o comprovar. Crec que això és bàsic per a totes les coses de la vida». «He pogut compro- var en mi mateixa això que dic», afegeix. ÀNGELS GALLARDO FERRAN NADEU
MARiA ToRRAS 3 INSTITUT PIUS FONT I QUER
«M’interessa tot, m’ho passo bé aprenent»
Assegura que no s’acaba d’explicar com ha aconse- guit una nota tan alta (9,8) a la prova de selectivitat.
«Dedico les hores que faci falta a l’estudi, però només les que necessito, no més –explica Maria Torras Pé- rez–. Soc una persona a qui li agraden moltes coses. M’in- teressen totes les matèries.
M’ho passo molt bé conei- xent, aprenent. Em divertei- xo d’aquesta manera».
Han sigut quatre dones
les vencedores en la classifi- cació dels estudiants catalans que han obtingut millors no- tes en la prova de selectivi- tat, però aquest detall, la co- incidència en el sexe femení, a Torras li resulta indiferent.
«No està malament, som qua- tre noies. Casualitat. Un altre any seran nois. No crec que ai- xò tingui més importància», diu convençuda.
És una noia tranquil·la i riu amb facilitat. Avui està alegre.
Habituada a llegir llibres, fo-
namentalment novel·les –l’úl- tima, La lladre de llibres–, i en- tusiasta de les ciències dures, o difícils per a molts dels seus companys: Matemàtiques i Fí- sica. Viu a Manresa i el curs passat va estudiar a l’institut Pius Font i Quer d’aquesta ciu- tat. «L’examen em va anar bé, però vaja...».
INTERÈS PEL QUE NO CONEIX / «En el curs que acaba de concloure he obtingut un 10 en totes les matèries, tret d’un trimestre que en gimnàstica vaig treu- re un 9», relata, amb humili- tat. Del futur que ha traçat per a si mateixa al seu cervell do- na a conèixer un parell de da- des: vol estudiar les carreres de Físiques i Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i, un cop con- closos els estudis superiors, pretén dedicar-se a la recerca.
Li agrada conèixer. «M’in- quieten els mons que desco- nec, m’interessa investigar- los, en especial tot el que es- tà relacionat amb les ciències –comenta–. Les carreres de ciències biològiques també m’agraden, però prefereixo la Física i les Matemàtiques».
El seu pare és informàtic. La seva mare, administrativa.
ÀNGELS GALLARDO MARC VILA
ESTRENA D’UNA EINA DE PROGRÉS
Mai se subratllarà prou que l’hàbi- tat escollit per albergar el superor- dinador de Barcelona és una cape- lla, una capella dessacralitzada, naturalment, però capella: la de la Torre Girona, en una altra èpo- ca finca privada d’estiueig del ban- quer Manuel Girona i avui seu del rectorat de la Universitat Politèc- nica de Catalunya (UPC). Allà, en una atmosfera monacal, als peus de diverses galeries i entre vitralls pintats amb motius religiosos hi treballa, si és treballar el que fan aquestes màquines, el MareNos- trum4, el 4t ordinador més rà-
diat, el MareNostrum3, habitant de la capella fins fa uns mesos: en van caldre tres per desmuntar el vell i acoblar el nou. Tant múscul està al servei del progrés: Valero va subrat- llar per sobre de tot la utilitat de la màquina, una eina per a la recerca científica i un instrument a dispo- sició de les empreses, que paguen gustoses per fer-lo servir. «Els per- met ser més competitives». Repsol, per exemple, fa servir el superordi- nador per processar dades submi- nistrades pels vaixells que circulen pel golf de Mèxic i crear mapes en tres dimensions del fons marí. «Per saber on punxar», va explicar el di- rector del consorci. «I això és molt
MAURICIO BERNAL BARCELONA
Un ordinador supersònic
Barcelona posa en marxa el seu nou superordinador, el 4t més ràpid d’Europa i el 13è del món H El MareNostrum4 està al servei de la recerca científica i de les empreses
útil –va afegir– tenint en compte que cada punxada costa uns 100 mili- ons de dòlars».
«És preciosa»
A l’interior de la capella –i de l’ur- na que envolta la màquina– parpe- llegen centenars o milers de petits llums verds, signe potser que el Ma- reNostrum4 està processant; que està treballant. És possible que qui s’hagi quedat sol alguna vegada al recinte s’hagi sentit acompanyat.
«És preciosa, com podeu veure», va dir Valero en un moment de l’acte.
L’adjectiu pot tenir més d’un sentit perquè aquí s’hi podrien cuinar to- pid d’Europa i el 13è del món. L’im-
mens aparell està acabat de mun- tar i acaba de posar-se en marxa, i ahir va tenir lloc la seva presentació en societat, a càrrec de Mateo Vale- ro, director del consorci propietari:
el Barcelona Supercomputing Cen- ter-Centre Nacional de Computació (BSC-CNS).
El MareNostrum4 ha sigut glos- sat com l’artefacte impressionant que és, capaç de portar a terme 11.100 bilions d’operacions per se- gon; capaç –és una altra manera de veure-ho– de fer en un dia el que al seu avi, el MareNostrum1, li ocupa- va un any. També és 12 vegades més ràpid que el seu antecessor imme-
DIVENDRES
35
30 DE JUNY DEL 2017
EL PERIÓDICO BARCELONA
L
a proporció d’aprovats a la Prova d’Accés a la Universi- tat (PAU) s’ha reduït lleuge- rament a Catalunya en l’ava- luació d’aquest any: ho han aconse- guit el 94% dels estudiants que hi han optat, davant del 97% del 2016. En to- tal, s’hi han presentat 27.610 alum- nes, dels quals 25.960 han aprovat.Un total de 408 estudiants han obtin-
gut una nota superior al 9 i per això rebran una distinció especial.
La millor nota ha recaigut en qua- tre dones de 17 anys, que han obtin- gut un 9,8 de puntuació. Dues viuen a Barcelona, una a Girona i una altra a Manresa. Dues van estudiar a la pú- blica i dues a la privada. Els alumnes presentats tenien una mitjana d’ex- pedient de 7,38 i, després de la prova, s’han quedat amb un 7,003, va expli- car la secretària general del Consell
Interuniversitari de Catalunya, Mer- cè Jou.
«EN LA LÍNIA HABITUAL» / En opinió de Jou, aquests resultats se situen «en la línia habitual» de la selectivitat dels últims anys. La coordinadora de les PAU, Pilar Gómez, va treure impor- tància al descens d’aprovats: «Baixar tres punts no és gens especial, cada promoció és diferent». Gómez va re- cordar que en anys anteriors hi havia
hagut un 90% d’aprovats.
La matèria comuna que ha expe- rimentat un descens més important en les notes generals ha sigut l’An- glès, que ha passat del 7,52 l’any 2016 al 6,09 el 2017. Gómez també va treu- re importància a aquest descens en la nota d’Anglès, i va assegurar que els textos pels quals es preguntava –en- tre ells un que parlava de la la histò- ria del Black Friday– eren atractius i donaven valor a la comprensió.
A les proves d’aptitud personal, a les quals s’havien de presentar per primera vegada els alumnes que vo- lien accedir als graus d’Educació, s’hi van presentar 2.713 alumnes, dels quals han sigut aptes 1.931.
Una majoria dels presentats, 2.255, van ser dones. «Hi ha feminització d’unes carreres i masculinització d’altres, com les enginyeries –va dir Jou–. És necessari trencar estigmes al triar carrera». H
les ‘número u’
MÒNICA TORRECILLA 3 COL·LEGI SANTA TERESA
«M’han inculcat el valor de l’esforç des de petita»
La veu de Mònica Torreci- lla Vall-llossera sona rialle- ra a l’altre costat del telè- fon. I és normal. Ella ha sigut una de les quatre brillantís- simes alumnes que han tret a Catalunya un esplendorós 9,8 en les proves d’accés a la universitat. La màxima nota d’aquesta edició.
Gairebé ha fet diana per- fecta. Una nimietat en l’exer- cici de Català i una altra en el de Castellà li han impe- dit aconseguir el 10. No obs-
tant, la definició de catàfora la va resoldre amb celeritat i precisió. «L’havíem repassat moltes vegades a classe», diu aquesta exalumna del col·legi Santa Teresa del carrer Gan- duxer de Barcelona per refe- rir-se a una pregunta que ha sortit dos anys seguits.
El mòbil d’aquesta fu- tura estudiant d’Enginye- ria Biomèdica a la Universi- tat de Barcelona (UB) crema- va aquest dijous. «Gairebé se m’ha bloquejat», afirma
en to humil per explicar la gran quantitat de felicita- cions que li han plogut de família, amics i professors.
Aquesta adolescent és filla d’una parella d’advocats i la petita de tres germanes. «To- tes brillants», puntualitza.
SOLIDÀRIA / Torrecilla, amb un to humil que sorprèn, as- segura que no esperava ob- tenir aquesta nota tan alta a les PAU. I té molt clara la raó del seu triomf acadèmic:
«Ha sigut un èxit dels meus pares i també meu. Des de petites ens han inculcat el valor de l’esforç i el fet d’es- tar pendents dels altres, no només d’una mateixa. Tot s’aconsegueix, però s’ha de treballar».
Torrecilla és una bona lectora. Acaba de llegir L’hos- te, de Stephenie Meyer, una obra de ciència-ficció que li ha encantat. També és una jove solidària. «Sempre he fet feines de voluntariat en casals, residències de gent gran i entitats socials», as- segura. Té clar el que farà a l’estiu. A més a més de devo- rar llibres, un curs de llen- gua anglesa i «la teòrica del carnet de conduir», con- clou. TERESA PÉREZ
DANNY CAMINAL
IVET CANO 3 INST. SANTIAGO SOBREQUÉS I VIDAL
«Si no obtinc un 10, sento que no trec el millor de mi»
Ivet Cano Boada sempre ha sigut una alumna 10. Aques- ta, a més a més, ha sigut la nota que ha obtingut de mit- jana en el batxillerat social que ha cursat aquest any a l’institut Santiago Sobre- qués i Vidal de Girona. A l’examen de selectivitat s’hi ha quedat a les portes, a no- més dues dècimes de l’excel- lència màxima. Ella, la Mò- nica, la Maria i l’Anna han sigut les quatre dones que han obtingut la mateixa no-
ta: un 9,8 en les proves d’accés a la universitat.
A la Ivet, la qualificació li ha obert de bat a bat a Barcelona les portes de la carrera de Pu- blicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fa- bra. La Sònia, la mare, es des- feia en elogis per la seva úni- ca filla mentre esperava que arribés a casa, a Girona, des- prés de les múltiples entrevis- tes que va concedir per expli- car l’èxit acadèmic. «És molt llesta, però també molt tre-
balladora. Els professors em diuen que és una noia 10 en aplicació i com a persona», explica la mare, que li rega- larà un viatge com a premi.
CULTURA COREANA / La Ivet es defineix a si mateixa com a
«molt perfeccionista». «Si no aconsegueixo un 10, sento que no trec el millor de mi», diu. Reconeix que mai a ca- sa seva ha sentit la lletania de «¡ves cap al quarto a estu- diar!». Més aviat tot al con- trari. «La meva mare sempre m’ha dit: ‘Relaxa’t, si no aca- bes avui ho fas demà’».
Aquesta adolescent és una llumenera per als idio- mes. A més de parlar caste- llà, català i anglès, ara està estudiant alemany i ho està provant amb el coreà.
Va començar a interessar- se per aquesta llengua per- què té una grafia diferent.
«L’estic estudiant per inter- net», aclareix. Una amiga la va aficionar a la música del país i, a partir d’aquí, va co- mençar a introduir-se per les tortuositats d’aquesta cultu- ra. «M’agradaria molt anar a Corea», apunta. Li agrada la lectura, tocar la guitarra i passar l’estona amb els seus
«nebots petits». TERESA PÉREZ JOAN CASTRO / ICONNA
ESTRENA D’UNA EINA DE PROGRÉS
ta mena de bones notícies. «Un dels projectes en què treballem ara con- sisteix a extreure i analitzar infor- mació de l’ADN per curar malalties de forma personalitzada». És una ei- na de progrés: recerques en marxa sobre el canvi climàtic, les ones gra- vitacionals, la vacuna contra la sida i noves teràpies de radiació contra el càncer faran ús de l’ordinador.
Investigadors com l’oncòleg Josep Tabernero «estan encantats» de po- der-lo tenir al seu abast, va celebrar Valero.
El MareNostrum4 va costar 34 milions d’euros: segons la secretà- ria d’Estat de Recerca, Desenvolu- pament i Innovació, Carmen Vela, present a l’acte, uns diners «extra- ordinàriament ben invertits». «És rendible per al país i per als ciuta- dans d’aquest país». Participat per l’Estat i la Generalitat, el BSC-CNS té un pressupost de prop de 35 mili- ons d’euros, 7 dels quals se’n van en despeses corrents. Aquí és on s’ha d’esmentar que paguen 1,6 milions d’euros de llum. Parlem d’un colós.
Menja com a tal. H
CHRISTIAN MORALES
RECINTE SAGRAT El MareNostrum4, ahir, a la capella de la Torre Girona.
