PDF superior Estètica i teoria de l'art, febrer 2013

Estètica i teoria de l'art, febrer 2013

Estètica i teoria de l'art, febrer 2013

L’any 1976, l’artista Brian�O’Doherty (1928) publica a la revista Artforum una sèrie de tres articles en els quals descriu el context particular que estableix l’espai expositiu de les galeries i museus en la presentació de les obres d’art. Recollits posteriorment en el llibre Inside the White Cube: Ideologies of the Ga- llery Space (1999), aquests articles tindran una àmplia difusió, i popularitzaran la visió d’O’Doherty de l’espai de la galeria o el museu, no com l’espai neutre que pretén ser, sinó com un agent que influeix en la percepció de l’obra, fins al punt de determinar què és art i què no ho és. Podem trobar en aquesta afirma- ció un eco de la teoria�institucional�de�l’art de George�Dickie, amb la qual presenta certes afinitats, però O’Doherty no es planteja una teoria general per a totes les arts, sinó que vol incidir en les particularitats de l’espai expositiu i la influència que tenen en les arts plàstiques. En els seus articles es pot llegir la reacció d’un professional que té la doble perspectiva d’un crític i un artista, enfrontat a la crisi dels espais expositius davant les noves pràctiques artístiques que s’estaven desenvolupant en les dècades de 1960 i 1970 –art natura (land art), actuació (performance), art conceptual, entre d’altres–, les quals freqüent- ment qüestionaven l’objecte artístic i el context en què es presentava.
Mostrar más

30 Lee mas

Cultura i mercat, febrer 2013

Cultura i mercat, febrer 2013

menys anònim a través del mercat, i on el valor de l’obra no depèn tant dels materials, el temps i la reputació de l’artista (com passa amb els artesans), sinó sobretot del valor de canvi, de la demanda que tingui un artista i una obra determinada al mercat. Això va lligat a l’auge de la fi gura de l’artista com a individu genial, i no com a artesà com en el passat, i acaba desenvolupant, a mesura que avança el segle XX, un mercat de l’art que mou xifres astronòmiques i fi ns i tot genera bom- bolles especulatives anàlogues a les de la resta de l’economia. Paral·lelament, es viu un altre desenvolupament molt im- portant: l’aparició de la impremta. Aquesta innovació tècni- ca de sobte possibilita fer una gran quantitat de còpies a un preu molt baix, la qual cosa facilita la creació d’un públic més ampli i estimula també l’aparició de nous intermediaris en- tre els autors i els lectors: els editors. Durant el segle XVI ja apareixen els primers intents d’establir límits i monopolis a la reproducció i la distribució de llibres, no només per part del poder per censurar el que no els interessava, sinó també dels editors per garantir el benefi ci que podien treure de la seva mercantilització (fou habitual, per exemple, que fossin els editors, no els autors, els que tinguessin els drets sobre les obres). En aquest context, per regular aquestes qüestions apareixen, a començaments del segle XVIII a Anglaterra, les primeres lleis de drets d’autor.
Mostrar más

83 Lee mas

Dret financer i tributari I, febrer 2013

Dret financer i tributari I, febrer 2013

De conformitat amb l’article 17.3 de la LGT, les obligacions de caràcter material són les de caràcter principal, les de realitzar pagaments a compte, les establertes entre particu- lars resultants del tribut i les accessòries, mentre que, d’acord amb l’article 29.1, les de caràcter formal són aquelles que, sense tenir caràcter pecuniari, la normativa tributària o duanera imposa als obligats tributaris, deutors o no del tribut, i el compliment de les quals estigui relacionat amb el desenvolupament d’actuacions o procediments tributaris o duaners. En concret, les obligacions materials a càrrec dels obligats tributaris es deta- llen en els articles 19 a 25 de la LGT, mentre que les formals s’especifiquen en l’article 29. Així mateix, d'acord amb l'art. 17.3 de la LGT, en el marc de l'assistència mútua en- tre estats membres de la Unió Europea, es podran establir les altres obligacions tributàri- es que es considerin oportunes. Per la seva banda, les obligacions materials a càrrec de l’Administració es troben majoritàriament previstes en els articles 30 a 33 de la LGT, si bé les formals no estan expressament enumerades com a tals. De totes maneres, de la re- gulació dels procediments d’aplicació dels tributs es poden destacar els següents drets: el deure d’impuls dels procediments tributaris, el de resoldre expressament, el de notificar els actes de naturalesa tributària, el d’informació i assistència als obligats tributaris i el de tracte respectuós als obligats tributaris.
Mostrar más

60 Lee mas

Atenció i suport social, febrer 2013

Atenció i suport social, febrer 2013

• La circulació de la paraula. La paraula no pot ser tutelada o controlada pel professional. Hem de defugir actuar per delegació, ja que, en representar algú, es posen en joc actituds directives. Podem caure a no deixar dir, alhora que hem de exigir la societat que no ens parli a nosaltres, sinó que s’adreci a les persones usuàries, els pregunti, els doni el rol social al qual tenen dret. Hem de poten- ciar que les persones usuàries tinguin veu i paraula pròpia, no de segona veu. • La idea d’itinerari. Per mitjà de l’educació social posem el subjecte en moviment, l’activem, el fem sortir de mil i una situacions de vida cronifi cades (Planella, 2004), en un procés en què el desenvolupament d’itineraris possibi- lita que la persona sàpiga descobrir en quin moment vital es troba i cap on vol anar. L’itinerari personal conforma la identitat de la persona, que la fa única; per tant, des de l’educació social hem d’aprendre l’art d’acompanyar itineraris i processos personals.
Mostrar más

252 Lee mas

Dret de la Seguretat Social I, febrer 2013

Dret de la Seguretat Social I, febrer 2013

2) Quan no es pot dur a terme l’adaptació de les condicions o del temps de tre- ball o, malgrat aquesta adaptació, les condicions del lloc de treball poden in- fluir negativament en la salut de la treballadora embarassada o del seu fill, i ho certifiquin així els serveis mèdics de l’INSS o de la MATEP, segons l’entitat amb la qual l’empresa tingui concertada la cobertura dels riscos professionals, amb l’informe del metge del servei de salut que assisteixi la treballadora, aquesta treballadora ha d’ocupar un lloc de treball o exercir una funció diferent i com- patible amb el seu estat. L’empresa ha de determinar, amb una consulta prèvia als representants dels treballadors, la relació dels llocs de treball exempts de riscos a aquest efecte. El canvi de lloc o funció s’ha de dur a terme segons les regles i criteris que s’apliquen en els supòsits de mobilitat funcional (art. 39 ET) i té efectes fins al moment en què l’estat de salut de la treballadora permeti que es reincorpori al lloc anterior. En cas que, fins i tot aplicant les regles an- teriors, no hi hagi un lloc de treball o funció compatible, la treballadora pot ser destinada a un lloc no corresponent al seu grup professional, si bé conserva el dret al conjunt de retribucions del lloc d’origen.
Mostrar más

70 Lee mas

Llenguatge, ment i cervell, febrer 2013

Llenguatge, ment i cervell, febrer 2013

En aquest període formatiu de la psicolingüística moderna, si bé ja trobem estudis que s’interessen per la relació entre llenguatge i pensament, encara hi ha un predomini de la tradició antimentalista. L’aproximació conductista a l’estudi del llenguatge culmina amb la publicació de l’obra Verbal Behavior de Burrhus�Frederic�Skinner (1957). Aquest autor va proposar una teoria de l’adquisició i de l’ús del llenguatge que prescindia totalment de les nocions de llenguatge, símbol o significat, tot un seguit de conceptes que foren substituïts per la noció de conducta verbal, entesa purament com un conjunt de respostes verbals apreses que el subjecte executa davant de certes condicions ambientals. La qüestió més important que cal destacar és que Skinner es mostra clarament contrari a l’innatisme del llenguatge i considera que el nen aprèn el llenguatge gràcies al procés d’imitació i al reforç successiu de les emissions correctes per part dels adults; és a dir, la conducta verbal seria conseqüència de determinats factors externs: estímul, resposta, reforçament, etc. Observem, per tant, que Skinner va portar la filosofia conductista a l’extrem, per això es coneix amb el nom de conductisme�radical.
Mostrar más

40 Lee mas

Drogues i delinqüència, febrer 2013

Drogues i delinqüència, febrer 2013

El consum de derivats opiacis assoleix al segle XX una extensió i crea una alar- ma social desconegudes fins a llavors (Huertas García-Alejo). Es va produir una confluència de factors socials, individuals i econòmics que van propici- ar aquesta epidèmia (Blanken i altres). S’estudien dos períodes importants de pandèmia, una en acabar la Segona Guerra Mundial, l’altra a la dècada dels seixanta i setanta. Al mateix temps apareixen les primeres lleis restrictives de l’ús, es comença a pensar en la possibilitat de l’addicció no com un vici sinó com una malaltia, i als anys seixanta es generalitza l’ús terapèutic de la meta- dona (Dole i altres). La preocupació per aquest consum impulsa les investiga- cions mèdiques i el 1973 es descriuen els primers receptors cerebrals opioides, la qual cosa facilita l’avenç en la comprensió del problema addictiu i en la proposta de tractaments adequats. El model inicial va evolucionant amb no- ves aportacions: teoria de les noxes externes, de l’automedicació, conceptes com desintoxicació enfront de deshabituació, síndrome d’abstinència condicio- nat de Wilker (1973) (Khantzian i Treece, Casteneda i altres, Ambrosio), etc. A l’epidèmia del consum d’heroïna segueix la de la cocaïna, i gairebé al mateix temps, la de les drogues de disseny.
Mostrar más

58 Lee mas

Desviació i control social, febrer 2013

Desviació i control social, febrer 2013

Una variant actual de la línia d’interpretació més naturalista del comporta- ment humà és la representada per la psicologia�evolucionista. La psicologia evolucionista és un programa d’investigació que aspira a explicar el compor- tament humà en termes del valor evolutiu dels comportaments que observem. Per tant, s’extrapola des d’una teoria general de la genètica evolutiva fins a comportaments humans específics com la lluita, l’homicidi i l’agressió sexual (Daly i Wilson, 1988), i intenta explicar altres aspectes de la conducta humana com l’homosexualitat, l’infanticidi, la promiscuïtat, la percepció de la bellesa i una sèrie d’institucions descrites per l’antropologia, com el dot i el preu de la núvia o els patrons de matrimoni. Presa en conjunt, la psicologia evoluci- onista ha afegit un punt de vista valuós sobre fenòmens com l’aparició de la consciència i del llenguatge, els models d’aprenentatge o la personalitat, però en el seu enfocament de la violència i l’agressió ha despertat certa cautela en- tre la comunitat d’investigadors.
Mostrar más

42 Lee mas

Impost sobre societats i comptabilitat, febrer 2013

Impost sobre societats i comptabilitat, febrer 2013

i) Activitats de contribució�empresarial�a�plans�de�pensions�de�treball 76 (in- closos els plans de pensions transfronterers d'àmbit comunitari), a mutualitats de previsió social que actuïn com a instrument de previsió social empresarial, a plans de previsió social empresarial o a aportacions a patrimonis protegits de les persones amb discapacitat: 10%. Aquesta deducció ha estat substituïda a partir de 2012 amb caràcter permanent, en l’actual art. 43 TRLIS, per dues deduccions per creació d’ocupació. En primer lloc, les entitats que contractin al seu primer treballador a través d’un contracte de treball per temps indefinit de suport als emprenedors, definit en l’article 4 de la Llei 3/2012, de 6 de juli- ol, de Mesures Urgents per a la Reforma del Mercat Laboral, que sigui menor de 30 anys, podran deduir de la quota íntegra la quantitat de 3.000 euros. I d’altra banda, les entitats que tinguin una plantilla inferior a 50 treballadors en el moment en què concertin contractes de treball per temps indefinit de suport als emprenedors, definit en l’article 4 de la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de Mesures Urgents per a la Reforma del Mercat Laboral, amb aturats benefi- ciaris d’una prestació contributiva per desocupació, podran deduir de la quota íntegra el 50% del menor dels següents imports: l’import de la prestació per desocupació que el treballador tingués pendent de percebre en el moment de la contractació, o l’import corresponent a dotze mensualitats de la prestació per desocupació que tingués reconeguda.
Mostrar más

80 Lee mas

Contractació, dret de danys i dret societari, febrer 2013

Contractació, dret de danys i dret societari, febrer 2013

Precisament perquè cal determinar la suma que comporta la reparació del dany, el deute per responsabilitat civil es caracteritza per la il·liquiditat. Cau- sat el dany, en molts casos cal esperar que aquest dany es consolidi per po- der-ne determinar l’abast total; i una vegada consolidat, cal valorar-lo. Això pot comportar un llarg temps entre el dany i la reparació, durant el qual el deute és il·líquid, i aquesta característica és molt rellevant perquè determina, entre altres coses, que no hi ha obligació de pagar interessos sobre aquesta su- ma fins llavors, atès que no hi ha un deute determinat fins llavors (in illiquidis non fit mora), i que no comença el termini de prescripció de l’acció de repara- ció. Aquestes idees generals requereixen una precisió més gran per a cada cas concret; així, es pot donar un supòsit en què els danys es van produint amb manifestacions parcials en què, cadascuna, és individualitzable i valorable de manera independent. En aquests casos, però, jurisprudència i doctrina estan d’acord amb el fet que la liquiditat i el termini de prescripció neixen des de la consolidació total del dany i de la valoració final del dany mateix considerat globalment. D’altra manera es perjudicaria la víctima. Cal recordar, a més, que no cal plantejar una demanda que sol·liciti la liquidació del deute en el mo- ment d’execució de sentència (art. 219 LEC, que va posar fi, així, a una manera d’operar relativament comuna abans de la promulgació de la LEC 2000), de manera que, ja en plantejar-la, la quantitat reclamada ha d’estar determina- da. Un cas diferent és que el creditor, en alguns casos, pugui indemnitzar –i fins i tot ho hagi de fer– les diverses manifestacions danyoses a mesura que s’esdevenen, i en espera (i a compte) de la valoració final.
Mostrar más

46 Lee mas

Organització i processos periodístics, febrer 2013

Organització i processos periodístics, febrer 2013

Com assenyala Manuel López (1995), és impossible que el periodista sigui tes- timoni de tots els esdeveniments susceptibles de convertir-se en notícia. Ai- xò justifica l’ús de les fonts informatives perquè aquestes poden narrar i ex- plicar-li els fets. No obstant això, encara que el periodista pugui explicar en primera persona un esdeveniment, la consulta de fonts permet conèixer dife- rents punts de vista i això enriqueix la informació. S’afegeixen així nous enfo- caments i aproximacions al fet noticiable i, per consegüent, es garanteix una certa pluralitat.
Mostrar más

10 Lee mas

Política i direcció de persones, febrer 2013

Política i direcció de persones, febrer 2013

organitzativa va posar de manifest que s’havien creat noves unitats, abans inexistents, com per exemple: compres, oci, restauració, qualitat, habitacions, clients, operadors, etc. És a dir, s’havia passat d’una estructura molt simple a una de molt més complexa amb un alt grau de diferenciació. L’argument que constava com a base del nou disseny organitzatiu eren les característiques i exigències del nou entorn i del nou mercat, que era tremendament com- petitiu, dinàmic, complex i incert. En un informe intern enviat pel president al director de Consur es recalcava la necessitat d’estar molt atents a totes les oportunitats de negoci que sorgissin en el mercat per a aprofitar-les, com també a les accions que emprenia la compe- tència i que poguessin afectar la nostra oferta. En el document del pla estratègic que es va dissenyar per al llançament del nou hotel, es precisaven amb minuciositat les diferents acci- ons a emprendre i els objectius a aconseguir. Tot es va fer amb la intenció de no deixar res a la improvisació i que servís de guia al director per als propers anys.
Mostrar más

34 Lee mas

Plataformes de publicació i distribució, febrer 2013

Plataformes de publicació i distribució, febrer 2013

Els clients de la CDN, els proveïdors de continguts, la contracten per aprofitar aquesta infraestructura i els serveis esmentats, i tenen el contingut emmagat- zemat en els servidors replicats. Aquests clients van des de grans empreses, proveïdors de serveis web, empreses de publicitat i de multimèdia en general, empreses de broadcast que amplien serveis a Internet, etc., fins a proveïdors virtuals d’Internet, plataformes de música en línia, operadors de telefonia mò- bil, fabricadors d’electrònica de consum, etc. La suma d’aquests clients possi- bilita mantenir i actualitzar la vasta xarxa pròpia de la CDN distribuïda al llarg d’uns quants països, o fins i tot d’uns quants continents.
Mostrar más

46 Lee mas

E logistics, febrer 2013

E logistics, febrer 2013

La globalización del entorno de negocio, la generalización e implantación de los sistemas JIT en las políticas de aprovisionamiento de las empresas, la automatización de muchos de los pr[r]

54 Lee mas

Llenguatges d'especialitat i terminologia, febrer 2013

Llenguatges d'especialitat i terminologia, febrer 2013

De fet, s’usen diverses denominacions per referir-se a aquest mateix concepte de llenguatges d’especialitat: llenguatges especialitzats, llenguatges especials, llen- guatges amb propòsits específics. Pel que fa a les dues primeres denominacions, l’ús d’una o altra forma no sembla que tingui cap conseqüència teòrica ni me- todològica, tot i que solen prioritzar-se les denominacions relacionades amb el concepte especialitat, més que no pas amb el concepte especial, l’ús del qual probablement respon a la influència de la forma anglesa special languages. Ara bé, en contrast amb aquests primers sintagmes, la denominació llenguatges amb propòsits específics (de l’anglès languages for specific purposes o LSP), tot i que fa referència al mateix objecte d’estudi, indica clarament una conceptualització diferent i s’utilitza, fonamentalment, en l’àmbit de l’ensenyament d’idiomes, com molt bé expressa Cabré quan diu:
Mostrar más

68 Lee mas

Optimització, febrer 2013

Optimització, febrer 2013

Podem trobar una certa lògica en la necessitat de tenir les restriccions en concordança amb la funció objectiu perquè si en un problema de minimitzar els costos de fabricació totes les restriccions de producció fossin del tipus , els valors de les variables tendirien irremissiblement a zero, és a dir, a no produir res, atès que seria la manera d’obtenir uns costos mínims. Per això hi ha d’haver restriccions que estableixin una producció mínima (i que estaran en forma ) per a obligar les variables a prendre valors diferents de zero. Passa el mateix amb els problemes de maximitzar, només que en aquest cas hem de tenir restriccions que limitin la producció o el consum de materials (i que estaran en forma ) perquè no es disparin ( ∞ ) els valors de les variables.
Mostrar más

56 Lee mas

Polítiques culturals i de comunicació, febrer 2013

Polítiques culturals i de comunicació, febrer 2013

El monopoli, en el qual una única organització controla tot un mercat, va ser la manera escollida pels governs europeus per a estructurar els mercats nacionals de ràdio i de tele- visió. A més, aquest monopoli tenia un caràcter públic. Aquesta afirmació, generalment aplicada a la televisió i la ràdio a Europa, té algunes excepcions notables. La primera i més propera és la del sistema radiofònic espanyol, constituït sobre un oligopoli d’empreses públiques i privades després d’un naixement originat en la iniciativa privada (Ràdio Na- cional d’Espanya, la primera ràdio pública, no es crea fins a la Guerra Civil). Un altre cas és el de la televisió a la Gran Bretanya, on la cadena privada ITV va començar a compe- tir amb la pública BBC en una data tan primerenca com 1955. En aquell mateix any, a Luxemburg es va instaurar un monopoli privat per mitjà de Télé-Luxembourg. A partir dels anys setanta i vuitanta es comencen a desmembrar la resta de monopolis públics amb l’entrada de nous actors privats. Els models van ser molt variats, des del denominat model de desregulació salvatge, normalment aplicat a Itàlia, fins a la privatització parcial del servei públic de televisió francesa.
Mostrar más

36 Lee mas

Comportament i regulació dels mercats, febrer 2013

Comportament i regulació dels mercats, febrer 2013

Si hi ha alguna indústria fortament marcada per les tecnologies digitals és la indústria�comercial, i més concretament el comerç�electrònic, tant de béns físics com digitals. Es tracta d'un comerç que està fora de les lleis físiques del mercat tradicional, i el seu creixement és de volum i de temps. Recordem que és tant important el comerç de béns digitals com la creació de totes les plata- formes electròniques per a la transacció de béns sòlids. Totes dues indústries han tingut un creixement exponencial important i han millorat l'eficiència de l'economia comercial. El comerç electrònic digital és un tipus d'indústria que dirigeix les seves vendes i d'alguna manera els consumidors n'escullen els productors (això no és novetat); però també podem dir que passa a la inversa, és a dir, que els productors escullen els compradors, sovint, fins i tot, creen les plataformes i és el consumidor qui pot escollir entrar-hi o no. És com un pacte comercial en què la informació és molt més explícita. Un bon exemple d'això seria iTunes o altres mercats d'aplicacions per a mòbil.
Mostrar más

42 Lee mas

Intervenció en les organitzacions i qualitat de vida, febrer 2013

Intervenció en les organitzacions i qualitat de vida, febrer 2013

En aquests moments, l’empresa, que en els últims anys no ha parat de créixer, s’ha estabilit- zat, té una plantilla propera als 200 treballadors, i factura gairebé dos milions d’euros. No obstant això, els germans Villaroya han pensat que podrien obtenir més beneficis si la presa de decisions se centralitzés una mica més del que ho està ara. En aquests moments cada di- rector d’àrea pot prendre les seves pròpies decisions; fins i tot dins de l’àrea, els directors de producte (complements i moda) poden prendre decisions de manera independent. Si les decisions estiguessin més centralitzades, les diferents seus es podrien beneficiar de més cooperació i coordinació, i a més, l’empresa aconseguiria mostrar una imatge més coordinada en totes les botigues.
Mostrar más

48 Lee mas

Diàleg interreligiós i educació social, febrer 2013

Diàleg interreligiós i educació social, febrer 2013

Tota persona té necessitats espirituals, una mirada oberta a la dimensió es- piritual ens dóna la possibilitat d’incorporar al treball educatiu alguns aspectes que tot sovint passen desapercebuts o mal atesos. En el col·lectiu de persones amb discapacitat, les necessitats assistencials són tan evidents i ineludibles que acaben tapant altres tipus de necessitats més lligades a la interioritat, a la cons- trucció o al reconeixement de la pròpia identitat. També és veritat que en el nostre àmbit hi ha hagut poca recerca al voltant de la dimensió espiritual de les persones com a espai a treballar des de l’educació o el treball social. Una vi- sió holística de la persona ha d’incorporar també aquesta dimensió tan especial i tan fonamental. La dimensió espiritual dels humans està lligada a l’objectiu i al sentit de la vida, a la consciència de ser un mateix, a la vivència de la lliber- tat interior, al goig de sentir-se membre d’un grup, a veure’s reconegut com a persona. La dignitat de la persona requereix poder crear i viure el propi camí des de l'autonomia, sentir-se reconegut com per l'altre.
Mostrar más

151 Lee mas

Show all 10000 documents...