PDF superior Informe del Grup de Treball d'Espai Públic i Convivència

Se’n van proposar cinc i es va donar un temps prudencial per tal de que tots els membres que ho desitgessin poguessin fer saber a la secretaria tècnica quins d’aquests temes proposats havien de ser els primers en crear-se en forma de grup de treball. La temàtica que va tenir més suports per part dels membres del Consell de Ciutat va ser la que tracta sobre “Espai públic i convivència” proposada pel Sr. Oriol Nicolau (President del Consell de la Joventut de Barcelona), el Sr. Raimond Blasi (Regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió – CiU), la Sra. Montserrat Morera (Vicepresidenta segona del Consell de Ciutat) i el Sr. Jordi Gras (Consell Ciutadà del Districte de Sant Martí).

Des del Grup de treball de Subvencions format per entitats del Consell de Ciutat i del Consell d’Associacions de Barcelona, proposem a l’Ajuntament de Barcelona un replantejament de la convocatòria general de subvencions per activitats, serveis i projectes a Districte i Ciutat. Cal destacar que hi ha aspectes que la convocatòria actual de subvencions ja contempla i, per tant, s’han tingut en compte a l’hora de fer la proposta de nou model de convocatòria. Amb tot considerem que l’actual model presenta mancances i per aquest motiu, a partir de diferents sessions participatives, hem volgut anar més enllà, i on es plantegen algunes propostes de millora que poden afectar a la convocatòria com a la mateixa oficina de subvencions.

Quant al nivell de formació, hem de destacar que excepte al grup de persones sense estudis i al de batxillerat i CFGM, les dones superen als homes en tots els grups i, es- pecialment, als d’estudis superiors. També constatem que les taxes d’abandonament escolar són gairebé les mateixes entre ambdós col·lectius, i que el major percentatge d’homes en els CFGS i CFGM són conseqüència de la masculinització de la majoria de les especialitats de la FP –excepte en les considerades “femenines” com tèxtil, confecció i pell o imatge personal- mentre que les dones continuen els estudis després de finalitzar el batxillerat. Els ensenyaments universitaris tenen un patró de compor- tament semblant al del batxillerat ja que les dones representen el 53% de les perso- nes matriculades i són majoria a totes les universitats excepte a la UPC, on de nou es posa en evidència la masculinització de determinades professions, tot i que s’ha d’assenyalar l’augment de dones que opten per incorporar-se a aquestes especialitats.

A aquesta pregunta moltes persones van respondre amb doble afirmació perquè volien remarcar l’interès personal i el treball que fan en les entitats que representen. Del total de dades recollides (103 fulles entre la Fase 1 i la Fase 2), el 74,75% va donar visibilitat al seu interès propi i el 39,8% va participar com representants d’entitats. Entre les entitats que van participar es troben: Grup de propietaris de gossos del barri, Associació de Veïns de les Corts, Associació d'afectats Colònia Castells, Comunitat de veïns Equador 55-69, Comunitat de Veïns c/ Entença, 251-261, Associació d'empresaris i comerciants de les Corts, CEE Col·legi Paideia, Associació Hort Urbà espai Colònia Castells, Equipaments Juvenils de les Corts, Plataforma Infantil i Juvenil de Les Corts i Esplai Natzaret, Cortsenques Dissidents, Casal de Joves de les Corts, Taula de Dones i també representats polítics del Grup Municipal Demòcrata i el Grup Municipal Popular.

Sobre la Taxa 3.1 d'ús de l'espai públic, que havia quedat pactada en l’anterior exercici i que finalment en el moment de l’aprovació no va quedar recollida en el paquet de les OOFF del 2016, el Consell de Ciutat declara que s’hi incorpori i s’esmeni finalment l’error. En concret que a la Taxa 3.1 per serveis generals es tregui la taxa per ocupació de la via pública a entitats socials i culturals, que s'aplica actualment en alguns districtes, introduint entre els perfils exempts de pagament les associacions que impulsin activitats no lucratives als carrers i places de la ciutat. Novament es defensa que s’hauria d’establir l’exempció per a les entitats sense finalitat lucrativa quant al pagament de taxes per les sol·licituds de llicències municipals per iniciar una activitat, taxes d’escombraries o les taxes del registre d’associacions i fundacions. [Dictamen sobre OOFF 2018, grup de treball de pressupostos ]

Sobre la Taxa 3.1 d'ús de l'espai públic, que havia quedat pactada en l’anterior exercici i que finalment en el moment de l’aprovació no va quedar recollida en el paquet de les OOFF del 2016, el Consell de Ciutat va demanar que es llevés la taxa per ocupació de la via pública a entitats socials i culturals, que s'aplica actualment en alguns districtes, introduint entre els perfils exempts de pagament les associacions que impulsin activitats no lucratives als carrers i places de la ciutat. Aquest supòsit de no subjecció a la taxa ja existeix a les OOFF. No obstant les entitats han d’acreditar tots els requisits per ser considerades com a entitats sense ànim de lucre d’acord amb la legislació d’incentius fiscals al mecenatge. Novament es defensa que s’hauria d’establir l’exempció per a les entitats sense finalitat lucrativa quant al pagament de taxes per les sol·licituds de llicències municipals per iniciar una activitat, taxes d’obres, etc.

Bon Govern 10 mesures Capitalitat 0 mesures Barris i Proximitat 0 mesures Convivència 0 mesures Creativitat i Cultura 0 mesures Espai públic 0 mesures Sostenibilitat 0 mesures Ocupació i Empresa 0 mesures Igualtat i Diversitat 0 mesures Habitatge 0 mesura Cohesió i Inclusió social 2 mesures

L’Àngels Guiteras presenta el treball realitzat. Per començar, agraeix la presència del Sr. Ayala en aquest espai, inaugurant així nous camins i formes de treball. Explica que el contingut d’aquest segon dictamen va en la línia de posar en relleu la incidència de les petites i mitjanes organitzacions i del tercer sector social en les polítiques públiques, posant l’accent en aspectes de fiscalitat i mecenatge. La Permanent va aprovar, a suggeriment del grup, continuar treballant el tema, motiu pel qual el grup es va reunir amb cinc persones expertes en el tema, per acabar concretant un llistat de 12 recomanacions que podríem agrupar en dues tipologies: a) recomanacions d’àmbit estatal, i b) recomanacions d’àmbit local relacionades amb competències municipals per intentar millorar la fiscalitat.

amb altres actuacions com audiència. La pauta d'acció preestablerta que es desenvolupa durant una actuació i que pot ser presentada o actuada en altres ocasions pot denominar- se paper o rutina. Quan un individu o actuant representa el mateix paper per a la mateixa audiència en diferents ocasions és probable que es desenvolupi una relació social.” (Goffman, 2001a: 27-28). La façana o front és la part de l'actuació que funciona regularment d'una manera general i prefixada, a fi de definir la situació respecte a aquells que observen aquesta actuació. El mitjà o setting, l'escenari i el decorat. Les dotacions de signes o equipaments són els elements que els actuants poden emprar en el decurs de la seva representació. Els estímuls que componen la façana personal poden dividir-se en l'aparença personal o apperance i les maneres o manners. L'aparença informa sobre status social de l'actuant o de l'estat ritual temporal de l'individu. Les maneres són els estímuls que funcionen en el moment d'advertir-nos sobre el rol que l'actuant espera ocupar en la situació d'interacció: arrogància, humilitat, gentilesa, agressivitat, etc. L'actuant pot creure en els seus propis actes, que allò que representa és la realitat. El seu públic pot estar convençut del mateix. Parlem aleshores de l'individu sincer. Llavors, “només el sociòleg o els ressentits socials abrigaran dubtes sobre la «realitat» del que es presenta.” (Goffman, 2001a: 29). L' actuant pot no enganyar-se amb la seva pròpia rutina. Es tracta en aquest cas del cínic. “Potser el veritable crim del estafador no sigui robar diners a les seves víctimes, sinó el despullar-nos a tots nosaltres de la creences que les maneres i l'aparença de classe mitja poden ser mantingudes només per la gent de classe mitja” (peu de pàgina de Goffman, 2001: 30). De vegades, el sincer no pot ser-lo (metges que recepten placebos, subalterns que fan la «pilota»), «actuants cínics els auditoris dels quals no els permeten ser sincers». Els actuants tendeixen a fer l'efecte que l'aspecte que li donen a la seva actuació reflecteix el seu ésser essencial, la seva autèntica personalitat. Cada interacció no pot representar-se sinó com autèntica. És més, la rutina amb cada individu o amb cada grup tenen una mica d'especial i irrepetible, el que s'aconsegueix accentuant els aspectes espontanis de la situació. “Si bé l'actuació oferta per impostors i mentiders és flagrantment falsa i difereix en aquesta aspecte de les actuacions ordinàries, ambdues són similars en la cura que ha d'exercir l'actuant a fi i efecte de mantenir la impressió que es fomenta.” (Goffman, 2001a: 77).

Entre març i setembre, el districte va dur a terme un Pla d'actuació integral per al civisme i la convivència per tal de fomentar la convivència en les places de Gràcia i pacificar les diferents dinàmiques que es generen entre els diversos col·lectius. Hi van participar mediadors del Grup de Gestió de Conflictes, Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, servei de Neteja, i el servei de llicències i prevenció del districte. Aquest pla tenia com a objectiu minimitzar l’ús abusiu o inapropiat de l’espai públic, així com les conductes incíviques de col·lectius o persones prioritàriament a les places més emblemàtiques, com Sol, Virreina, Diamant i Revolució.

Barcelona, capital de Catalunya, té un clar compromís amb la llibertat i la convivència i és avui una ciutat global i oberta al món. La ciutat és espai col·lectiu que pertany a tots els seus habitants, els quals tenen el dret a trobar les condicions per desenvolupar el seu projecte personal i la seva realització política, social i ecològica, la qual cosa comporta assumir també deures de solidaritat. Neix, així, una nova noció de ciutadania, amb una gran pluralitat de formes de valorar i d’entendre la vida i la convivència, que cal abordar en la seva complexitat, tant en relació amb l’educació, la salut, els serveis socials, la infància, l’adolescència, la gent gran, les persones amb discapacitat i la immigració com també en relació amb el desenvolupament d’una ciutadania respectuosa amb les normes i implicada en la seva millora.

1) Presentació de les línies bàsiques del Pressupost 2008 de l’Ajuntament de Barcelona, per part del Sr. Jordi W. Carnes, 3er. Tinent d’alcalde de l’Ajuntament. Primerament comenta l’escenari ma- croeconòmic previst i després els principals objectius del pressupost, que són el no augment de la pressió fiscal, un lleuger augment de la plantilla, mantenir el nivell del deute i mantenir els nivells de despesa social i inversió.

Barcelona (IMMB) on desenvolupa el lloc de treball de Responsable Administrativa de Mercats, i l’activitat privada de creació d'una pàgina web que ofereix el servei d'intermediació entre propietaris i conductors de vehicles clàssics, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix; donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior.

Lloc: Espai Francesca Bonnemaison. Sant Pere Més Baix, 7. Dones migrades, dones amb empenta. Aquesta exposició és el resultat del procés de treball d'un grup de dones peruanes i bolivian[r]

El Primer WORKSHOP denominado “ESPACIO PÚBLICO Y CIVISMO”, se erige en un punto de partida, en un referente cardinal, que lidera la Universidad Francis- co de Paula Santander, en alianz[r]

Ha estat tot un repte a l’hora de plantejar un interiorisme capaç d’idear un espai amb dues funcions: treballar i habitar. També ha estat concebut amb la voluntat i il·lusió que fos un projecte real. S’ha volgut proposar una situació que es pugui adaptar fàcilment a l’espai i les seves característiques; per això s’ha intentat donar un resultat el més detallat i acurat possible.

15. La pràctica esportiva en grup a l’aire lliure ha anat disminuint a la ciutat i manquen espais: l’urbanisme ha reduït les pistes esportives d’accés lliure als carrers i parcs i han minvat les possibilitats dels infants i adolescents per activitat física i esportiva ja sigui estable (ex: pilota, skate en spots, petanca) o itinerants (ex: bicicleta, running, patinatge, skate). Per afavorir el dret al joc i a la salut dels infants i adolescents, caldria revertir aquesta pèrdua d’espai públic pel joc i l’esport i intervenir-hi perquè afavoreixi diverses pràctiques d’activitats físiques i esportives, mitigant les possibles molèsties. Promoure l’activitat física és clau també davant el repte de reduir el creixent sedentarisme i obesitat infantil.

› Problemes en l'administració de justícia. D'una banda existeix una paràlisi judicial. Com a mesura, s'ha demanat un segon jutjat de reforç per a temes de judicis ràpids, que serà hàbil al mes de febrer. D'altra banda, no es pot aplicar el delicte per reincidència, com a mesura s'està tractant en fase experimental com delicte continuat, però no hi ha quòrum entre les parts, jutjats i policies.

Per tant l’àmbit d’acció (anàlisi, diagnosis i actuació) està emmarcat dins la unitat de segmentació territorial, amb la voluntat de poder respondre a les característiques pròpies de cada entorn que més afinitats comparteixen, però sobretot, identificar de la manera més detallada quines són les simptomatologies específiques dels espais de interrelació existents a cada territori, tot atenent que les dinàmiques territorials són factors que influeixen notablement en els hàbits de comportament dels ciutadans..

3. Quan la persona infractora no acrediti la seva residència habitual en territori espan- yol, l’agent que formuli la denúncia li oferirà la possibilitat de fer immediatament efectiva la sanció, en els termes previstos a l’apartat 1. Si la sanció no fos satisfeta, l’òrgan compe- tent, mitjançant acord motivat, adoptarà immediatament com a mesura cautelar l’ingrés d’una quantitat econòmica que repre- senti el mínim de la sanció econòmica pre- vista i, quan l’Ordenança no fixi l’import mínim de la mateixa, l’import mínim a apli- car en aquests casos serà del setanta-cinc per cent del seu màxim. Aquesta mesura provi- sional serà notificada amb caràcter urgent a la direcció on aquella persona estigui allotja- da a la ciutat o a la localitat corresponent. En el supòsit que no es procedeixi a l’ingrés d’a- questa quantitat, se l’advertirà, si s’escau, que podria incórrer en responsabilitat penal.