PDF superior Política i direcció de persones, febrer 2013

Política i direcció de persones, febrer 2013

Política i direcció de persones, febrer 2013

organitzativa va posar de manifest que s’havien creat noves unitats, abans inexistents, com per exemple: compres, oci, restauració, qualitat, habitacions, clients, operadors, etc. És a dir, s’havia passat d’una estructura molt simple a una de molt més complexa amb un alt grau de diferenciació. L’argument que constava com a base del nou disseny organitzatiu eren les característiques i exigències del nou entorn i del nou mercat, que era tremendament com- petitiu, dinàmic, complex i incert. En un informe intern enviat pel president al director de Consur es recalcava la necessitat d’estar molt atents a totes les oportunitats de negoci que sorgissin en el mercat per a aprofitar-les, com també a les accions que emprenia la compe- tència i que poguessin afectar la nostra oferta. En el document del pla estratègic que es va dissenyar per al llançament del nou hotel, es precisaven amb minuciositat les diferents acci- ons a emprendre i els objectius a aconseguir. Tot es va fer amb la intenció de no deixar res a la improvisació i que servís de guia al director per als propers anys.
Mostrar más

34 Lee mas

Impost sobre la renda de les persones físiques, febrer 2013

Impost sobre la renda de les persones físiques, febrer 2013

Tal com comenten Badás i Marco, la posada en pràctica de la nova filosofia requeria reorientar els incentius cap als instruments les percepcions dels quals es reben de manera periòdica i serveixen realment per a proporcionar uns ingressos complementaris de les pensions públiques. A més, calia reduir els límits de les aportacions, que s'havien elevat de manera desproporcionada en els últims anys i beneficiaven rendes molt elevades i de qualsevol procedència, no solament les salarials, amb objectius aliens a la previsió social. Fins al 31 de desembre de 2006, s'acumulaven les aportacions fetes tant per l'empresa com per l'empleat a les diferents fórmules de previsió social, de manera que la suma de tots dos imports podia reduir la base imposable de l'impost fins a un import màxim de 16.000 euros anuals per a contribuents de menys de 52 anys (8.000 euros per l'empresa i 8.000 euros més per l'empleat), i fins a 48.500 euros anuals per a contribuents amb 65 anys d'edat (24.250 euros per l'empresa i 24.250 euros pel treballador).
Mostrar más

44 Lee mas

Impost sobre societats i comptabilitat, febrer 2013

Impost sobre societats i comptabilitat, febrer 2013

i) Activitats de contribució�empresarial�a�plans�de�pensions�de�treball 76 (in- closos els plans de pensions transfronterers d'àmbit comunitari), a mutualitats de previsió social que actuïn com a instrument de previsió social empresarial, a plans de previsió social empresarial o a aportacions a patrimonis protegits de les persones amb discapacitat: 10%. Aquesta deducció ha estat substituïda a partir de 2012 amb caràcter permanent, en l’actual art. 43 TRLIS, per dues deduccions per creació d’ocupació. En primer lloc, les entitats que contractin al seu primer treballador a través d’un contracte de treball per temps indefinit de suport als emprenedors, definit en l’article 4 de la Llei 3/2012, de 6 de juli- ol, de Mesures Urgents per a la Reforma del Mercat Laboral, que sigui menor de 30 anys, podran deduir de la quota íntegra la quantitat de 3.000 euros. I d’altra banda, les entitats que tinguin una plantilla inferior a 50 treballadors en el moment en què concertin contractes de treball per temps indefinit de suport als emprenedors, definit en l’article 4 de la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de Mesures Urgents per a la Reforma del Mercat Laboral, amb aturats benefi- ciaris d’una prestació contributiva per desocupació, podran deduir de la quota íntegra el 50% del menor dels següents imports: l’import de la prestació per desocupació que el treballador tingués pendent de percebre en el moment de la contractació, o l’import corresponent a dotze mensualitats de la prestació per desocupació que tingués reconeguda.
Mostrar más

80 Lee mas

Fiscalitat de fundacions i associacions, febrer 2013

Fiscalitat de fundacions i associacions, febrer 2013

12. La constitució de l’usdefruit temporal a títol lucratiu no podria tributar en cap cas per la modalitat de TPO, perquè falta el requisit de l’onerositat. Tampoc no tributaria en l’ISD, ja que aquest impost només grava adquisicions lucratives per part de persones físiques. Ara bé, la no-subjecció a aquests gravàmens ocasionaria la subjecció de l’escriptura pública en què es formalitza la constitució de l’usdefruit temporal a la quota gradual de la modalitat d’AJD (documents notarials), perquè es compleixen els quatre requisits de l’article 31.2 LITPAJD. “Les primeres còpies d’escriptures i actes notarials, quan tinguin per objecte quantitat o cosa avaluable, continguin actes o contractes inscriptibles en els registres de la propietat, mercan- til, de la propietat industrial i de béns mobles no subjectes a l’impost sobre successions i do- nacions o als conceptes compresos en els números 1 i 2 de l’article 1 d’aquesta Llei, tributen a més al tipus de gravamen que, d’acord amb el que preveu la Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia, hagi estat aprovat per la comunitat autònoma.”
Mostrar más

38 Lee mas

Direcció operativa de projectes d'e learning, febrer 2013

Direcció operativa de projectes d'e learning, febrer 2013

Bàsicament, en  aquesta fase  el  gestor  decideix  el qui,  què, on, quan i  com del projecte  per  poder  contractar  així  les  persones  més  qualificades  per  a  confeccionar‐lo.  En  aquesta  fase  també  és  important  ser  conscient  de  les  principals  dificultats  de  l’e‐learning  per  a  evitar  certs  problemes  o  actuar  en  contra  d’aquests  problemes  des  del  primer  moment.  Els  perills  més  habituals  són  l’ús  d’una  tecnologia  excessiva  o  inadequada,  no  conèixer  les  habilitats  i  les  competències  dels  estudiants des del principi o no ser conscients del tipus de contingut que resultarà adequat per a l’e‐ learning (veure’n les dificultats). 
Mostrar más

40 Lee mas

Desviació i control social, febrer 2013

Desviació i control social, febrer 2013

L’estudi més detallat de caràcter sociològic sobre assassinats massius, en sèrie i llampec és el que van fer Fox i Levin, resumit en el llibre The will to kill: making sense of senseless murder. A partir de dues petites mostres de 107 i 400 casos, Fox i Levin descobreixen que hi ha un patró comú en aquest tipus d’agressors als Estats Units. Solen tenir nivells d’estudis baixos, estar empleats en treballs manuals, i malgrat això tendeixen a ser enginyosos i hàbils per a mostrar-se amistosos i encantadors. La gran majoria són homes (84%) blancs (80%) en els últims vint i primers trenta anys d’edat. Són més proclius a l’assassinat d’estranys i de persones que presenten una vulnerabilitat: nens, dones, malalts i ancians. Segons aquests autors, hi ha una motivació comuna en aquests casos consistent en un fort desig de poder de caràcter sàdic. Per tant, el perfil sociològic ens allunya de l’estereotip de l’assassí en sèrie de ficció per antonomàsia, Dexter.
Mostrar más

42 Lee mas

Delinqüència sexual i violència, febrer 2013

Delinqüència sexual i violència, febrer 2013

Es presentaran les respostes que, des d’una perspectiva científica, s’han pro- posat com a possibles�solucions�a�l’abordatge�de�la�delinqüència�sexual en la mesura que és un problema social que requereix una atenció especial. Aquestes estratègies es desenvolupen des de la perspectiva de la prevenció. En primer lloc, es farà referència a la prevenció�primària, la qual va adreçada a la població en general i cerca actuar fins i tot abans que aparegui el problema. Per això en aquest tipus de prevenció tots els esforços aniran encaminats a desenvolupar pautes de neutralització molt focalitzades cap a l’educació i la intervenció en etapes primerenques del desenvolupament de l’individu. En segon lloc, ens aturarem en les estratègies de prevenció�secundària, que es- tà indicada principalment per als joves en situació de risc de protagonitzar aquesta problemàtica. L’objectiu principal d’aquest tipus de prevenció és actu- ar abans que el problema es cronifiqui. I, finalment, farem especial atenció als programes d’intervenció en prevenció�terciària. Aquesta última està dirigida a persones que ja han presentat el problema i s’orienta bàsicament a evitar la repetició de les conductes criminals que ja s’han exposat.
Mostrar más

42 Lee mas

Atenció i suport social, febrer 2013

Atenció i suport social, febrer 2013

Podríem dir que la intervenció social està plantejada com un conjunt d’accions estratègiques intencionades, coherents i coordinades, realitzades amb mètodes científi cs específi cs i amb l’objectiu de produir en les persones usuàries, en els seus entorns de vida, canvis i impactes efi caços de millora, des de la participació, la refl exió i la interacció. La intervenció implica un propò- sit deliberat d’infl uir en una direcció determinada, mitjançant procediments i tècniques de l’educació social. La intervenció s’aplica integradament des d’estratègies i tècniques, amb un estil actiu de prestació de serveis i amb cri- teris organitzatius centrats en l’atenció de la persona. Aquest fet comporta el desenvolupament d’un marc de planifi cació. La intervenció socioeducativa es fonamenta en la unitat operativa bàsica que és el projecte. Aquest ens permet guiar les accions de manera racional, organitzada, i ha de tenir en compte un punt de partida, l’orientació dels resultats i la seqüència de procediments per assolir-los.
Mostrar más

252 Lee mas

Cultura i mercat, febrer 2013

Cultura i mercat, febrer 2013

Un cop hem deixat enrere les societats tradicionals i hem entrat al món modern, on les relacions anònimes que trans- cendeixen una localitat petita guanyen centralitat, per tal que es creïn, representin, interpretin, enregistrin o circulin tots els materials culturals, cal mobilitzar molts recursos hu- mans i materials, és a dir, diners, temps i persones. Pensem, per exemple, en el que Howard Becker anomena món de l’art (1982) que, com explica, depèn per existir d’un gran nom- bre d’intermediaris: creadors, crítics, productors, formadors, programadors, distribuïdors, edifi cis, instruments, pintures, pel·lícules, magatzems, mitjans de comunicació i de difusió, circuits artístics, sales d’exposició i concerts, etc. O pensem en com fi ns i tot en la confi guració del que anomenem cultura tradicional, que tendim a associar al voluntarisme i la trans- missió oral, es desenvolupa durant el segle XIX gràcies a una infraestructura econòmica en la forma de reproducció i dis- tribució de partitures i de textos per part d’activistes i empre- nedors que sovint entenien la seva empresa en el marc d’un intent de “culturalitzar” el poble a través de formes culturals que els fossin més atractives que l’alta cultura.
Mostrar más

83 Lee mas

Dret financer i tributari I, febrer 2013

Dret financer i tributari I, febrer 2013

Així, de conformitat amb l’article 7.1.a del TRLITPAJD, el fet imposable en el supòsit descrit el constitueix “la transmissió onerosa per actes inter vivos de tota classe de béns i drets que integrin el patrimoni de les persones físiques o jurídiques” (en aquest cas, els terrenys), i el subjecte passiu és l’adquirent, és a dir, la senyora Blanca (art. 8.a). D’acord amb l’article 10.1 del TRLITPAJD, la base imposable està constituïda pel valor real del bé transmès (és a dir, 2.000.000 d’euros) i, segons l’article 49.1, la meritació tindrà lloc el dia en què es realitza l’acte o contracte gravat (és a dir, el 4 de novembre de 2010). Per la seva banda, el tipus de gravamen és l’aprovat per la comunitat autònoma on estigui situat el bé i, si no s’ha d’aprovar, s'ha d'aplicar el 6% (art.11.1.a del TRLITPAJD), de manera que la quota tributària de l’impost (ja que no es preveuen ni l’íntegra ni la líquida específicament i el mateix article 11.1.a del TRLITPAJD s’hi refereix de manera expressa) és de 2.000.000 * 0.06 = 120.000 euros. Finalment, cal assenyalar que la senyora Blanca, a més d’haver d’abonar aquesta quantia, haurà de liquidar la quota fixa de la modalitat de documents notarials del gravamen d’AJD (i és que, malgrat que no es merita la quota variable de documents notarials d’AJD perquè és incompatible amb el gravamen de TPO –art. 31.2 del TRLITPAJD–, aquesta sí que es merita), ja que, d’acord amb l’article 28 del TRLITPAJD, hi estan subjectes les escriptures, els actes i els testimonis notarials. D’acord amb l’article 29, el subjecte passiu també és l’adquirent i la quota tributària, en aquest cas, és de 0,30 euros o 0,15 euros per plec, a elecció del fedatari (art. 31.1 del TRLITPAJD).
Mostrar más

60 Lee mas

Delinqüència i TICs, febrer 2013

Delinqüència i TICs, febrer 2013

Davant el gran nombre de tipus de victimització social que hi ha, esdevé molt difícil extreure elements comuns que ens permetin establir un perfil únic de cibervíctima social; tanmateix, certament alguns estudis apunten al fet que en la majoria de casos les víctimes són joves, cosa no gens estranya ja que, com mostren els estudis, la victimització social està relacionada amb la quantitat i el tipus d’ús que es fa d’Internet. Avui dia es tenen a l’abast un gran nom- bre d’eines com la missatgeria instantània i les xarxes socials que permeten realitzar activitats de risc, i especialment tenint en compte la facilitat d’accés des dels smartphones, com penjar fotos personals perquè les vegin els amics, fer comentaris sobre l’estat d’ànim o sobre notícies i temes d’actualitat, posar informació personal sobre el lloc de naixement o l’estat civil a la web perso- nal, agregar persones al cercle de contactes individual, comentar les fotografi- es dels altres, tenir converses verticals en pàgines pròpies o alienes, mantenir converses privades en xats de les xarxes. Totes aquestes formes de comunicació estan més generalitzades entre la població juvenil i per tant no és estrany que els joves siguin els que més pateixen aquest tipus de victimització. Així i tot, els joves no són les úniques víctimes d’aquest tipus d’atac; els adults també poden ser víctimes de ciberassetjament a la Xarxa.
Mostrar más

42 Lee mas

Gestió del canvi i desenvolupament organitzacional a Barcelona Activa 2016-2019

Gestió del canvi i desenvolupament organitzacional a Barcelona Activa 2016-2019

partir de l’organització de convencions semestrals amb la intervenció directa del personal, trobades anuals amb els diferents col·lectius professionals, i el funcionament d’equips de treball transversals. D’altra banda, la política desplegada per la nova Direcció Corporativa de Persones, Desenvolupament Organitzatiu i RSC ha assolit avenços en els àmbits següents: desplegament d’un nou pla de formació, que incorpora tots els cursos de foment de les polítiques d’igualtat i diversitat; elaboració del primer Pla de Responsabilitat Social Corporativa (RSC); millora dels canals i dels continguts de comunicació interna (Flaix, Butlletí i Destacats); reforçament de la qualitat del treball amb nous procediments i protocols; definició del primer Business Intelligence, que ajudarà a gestionar els informes GAT de manera mes autònoma i eficient; i acord i aplicació de mesures vinculades a una nova organització del temps, que milloraran la salut, el benestar i l’eficiència en la vida professional i personal. En síntesi, es tracta d’entendre com a eix estratègic de l’organització el de la millora de la qualitat i el benestar de la plantilla a partir d’una política de desenvolupament organitzatiu integral.
Mostrar más

88 Lee mas

Drogues i delinqüència, febrer 2013

Drogues i delinqüència, febrer 2013

Entre les repercussions negatives que enumeren s’esmenten la creació d’un mercat il·legal i l’aparició i sofisticació de les organitzacions criminals. Aquest mercat il·legal és prou potent per a desplaçar la producció de les substàncies des d’àrees geogràfiques o països excessivament pressionats per la política res- trictiva cap a altres països (generalment més desafavorits) on la producció és més rendible i és més fàcil escapar de la pressió internacional. A més, el mercat de substàncies fa que si la pressió sobre una és especialment intensa i la seva oferta es veu reduïda, apareguin noves substàncies alternatives que satisfacin la demanda. Finalment, la pressió policial ha estat més eficaç en la baula més feble, el consumidor o el petit traficant, que en les organitzacions criminals. Això ha fet que poblacions per si mateixes socialment desafavorides hagin quedat relegades a un estil de vida encara més marginal. I aquestes poblacions excessivament marginades tenen un accés encara més difícil als recursos tera- pèutics. En aquesta mateixa línia, mantenir una política restrictiva i policial representa un cost econòmic i en recursos important, que es resta dels neces- saris per a donar una bona assistència de salut pública.
Mostrar más

58 Lee mas

Direcció estratègica i lideratge, febrer 2013

Direcció estratègica i lideratge, febrer 2013

Convé assenyalar que, si bé el focus d’atenció són les institucions d’educació superior, el que diem aquí  sobre la  gestió  de  l’e‐learning  es  pot  aplicar, en  general,  a  institucions  d’educació  preuniversitària,  incloent‐hi  el  nivell  secundari  i  primari.  No  obstant  això, cal  tenir  en  compte  que  en  aquest  cas  les  estratègies que  s’han de seguir se sostenen,  en  gran  manera,  en  directives d’organismes  externs a la  institució  (estatals,  nacionals,  comunitaris  o  uns  altres),  per  la  qual  cosa  certs  aspectes  de  la  gestió  estratègica de l’e‐learning que exposem són particularment pertinents en les IES. 
Mostrar más

46 Lee mas

Aplicar sistema retributiu als llocs de treball de Gerència i Direcció, i Famílies de Guàrdia Urbana i Prevenció i Extinció [2013]

Aplicar sistema retributiu als llocs de treball de Gerència i Direcció, i Famílies de Guàrdia Urbana i Prevenció i Extinció [2013]

7024788 Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Les Corts 7024790 Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Gràcia 7024793 Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Sant Andreu 7024794 Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Sant Martí 7024797 Direcció de Serveis de Territori Dte. Sants-Montjuïc

84 Lee mas

La direcció de persones

La direcció de persones

En definitiva, els requisits que ha de complir una política de selecció de personal són els següents: claredat –és preferible que estigui definida formalment i explícitament de manera que resulti comprensible–; afinitat i uniformitat respecte de la concepció i els objectius generals de l'empresa; coherència amb la política social i amb la legislació laboral vigent; flexibilitat, és a dir, ha d'admetre les correccions i els matisos concrets necessaris per a cada cas particular, adaptant-se a cada nivell, i ha de ser coneguda per tots els interessats i ser transmesa pels adequats mitjans de comunicació interns de l'empresa.
Mostrar más

64 Lee mas

Llenguatge, ment i cervell, febrer 2013

Llenguatge, ment i cervell, febrer 2013

En aquest període, bona part dels psicolingüistes adoptaren una visió cogni- tiva del llenguatge. En altres paraules, es considerava que el coneixement lin- güístic no és independent de la resta de processos cognitius, sinó que forma part de les nostres habilitats cognitives generals, com ara la capacitat d’atenció, l’aprenentatge o el raonament. Un treball molt important d’aquesta nova aproximació cognitiva és el de Dan�I.�Slobin (1973). Aquest autor reivindicà el fet que el sistema lingüístic és un producte d’estructures cognitives més bàsi- ques. Així mateix, suggerí que les estructures lingüístiques no es poden apren- dre independentment dels conceptes semàntics i de les funcions discursives. És així com la psicolingüística, que fins ara s’havia centrat eminentment en la sintaxi, comença a mostrar un interès creixent per la semàntica, el discurs i la pragmàtica. Es desenvoluparen estudis sobre el significat no literal, les me- tàfores i les inferències (Clark i Lucy, 1975; Havilland i Clark, 1974; Ortony, 1979). Així mateix, s’estudià la memòria semàntica i la representació dels con- ceptes. En aquest sentit, foren reveladors els estudis de la psicòloga Eleanor Rosch (1975) sobre la teoria�de�prototips. Aquesta autora va demostrar que les categories conceptuals presenten límits difusos i s’estructuren internament partint d’elements prototípics i elements perifèrics. D’aquesta manera, Rosch va desmuntar la teoria clàssica de la categorització, basada en la definició de categories a partir de condicions necessàries i suficients.
Mostrar más

40 Lee mas

Memòria de costos 2017 : Indicadors

Memòria de costos 2017 : Indicadors

Atenció i orientació sobre projectes d’activitats (010305) Atenció i orientació sobre projectes privats d'obres (010301) Informes previs a la presentació d'expedients d'obres (010302) Informes previs a la sol·licitud d'expedients d'activitats (010306) Llicències i certificats relacionats amb operacions registrals (010304) Tramitació d'expedients d'activitat (010307)

106 Lee mas

Memòria de costos 2016 : Indicadors

Memòria de costos 2016 : Indicadors

Atenció i orientació sobre projectes d’activitats (010305) Atenció i orientació sobre projectes privats d'obres (010301) Informes previs a la presentació d'expedients d'obres (010302) Informes previs a la sol·licitud d'expedients d'activitats (010306) Llicències i certificats relacionats amb operacions registrals (010304) Tramitació d'expedients d'activitat (010307)

114 Lee mas

Dret de la Seguretat Social I, febrer 2013

Dret de la Seguretat Social I, febrer 2013

No hem de confondre una situació de risc durant l’embaràs amb un “embaràs de risc o difícil”, ja que en el primer cas, com hem vist, són les condicions laborals concretes les que comporten un risc per a l’embaràs, cosa que no passa quan es tracta d’un embaràs de risc o difícil (art. 31.2 RD 295/2009). Aquesta última situació queda coberta, si escau, per la via de la IT per malaltia comuna. En aquest sentit, la STSJ de Catalunya de 8 de març del 2011 (AS 1515) afirma que “per si això encara fos poc, la raó de ser de la prestació de risc durant l’embaràs no és la mateixa que la de la prestació d’IT per risc de l’embaràs mateix, ja que, en el primer cas, es pot donar l’afectació patològica i de la salut del fetus o de la mare a causa dels riscos que genera l’activitat laboral per a l’un o l’altra, encara que es podria desenvolupar aquella afectació, de manera que podria canviar de lloc de treball en l’empresa, mentre que, en el segon cas, la dona està impedida per a dur a terme la feina i necessita assistència mèdica […]”.
Mostrar más

70 Lee mas

Show all 10000 documents...