EL 14 D’ABRIL DE 1931 – F MACIÀ
4.3 Activitat 1 Catalanisme polític i autogovern
LLOC DE REALITZACIÓ:Espai (1) Espai IEC / Escultura Josep Clarà “Dona recolzada”
a) Completa l’esquema següent amb l’ajuda dels textos i del material exposat al Museu:
LA LLIGA REGIONALISTA
1.
- Es funda el . És hegemònica en el catalanisme polític fins l’any . - La dirigeixen personatges com .
- Representa el primer partit polític modern de l’Estat, enfront dels partits principals de la Restauració: i
.
- Té molt d’èxit electoral perquè combina . - Governa l’Ajuntament de Barcelona des de .
- L’obra cabdal de Prat de la Riba és i la publica l’any . - Digues el nom d’alguns diaris publicats al començament de segle XX en llengua catalana:
/ / SOLIDARITAT CATALANA 2. - Es constitueix l’any . - Representa: - L’havien afavorit: • El 1905 .
• La Llei de , que sotmetia . • La constitueixen els següents grups polítics.
· Catalanistes: . Coneixeràs com es forma el catalanisme polític i va ocupant
espais de poder polític i social fins aconseguir la Mancomunitat de Catalunya. M A T E R I A L S D I D À C T I C S QUADERN PER AL P R O F E S S O R A T 1901 1923
Enric Prat de la Riba
Liberal Conservador
la reivindicació nacionalista amb el pragmatisme polític les eleccions del 1903
La Nacionalitat Catalana 1906
“La Veu de Catalunya”
1906
la unió dels partits polítics catalans contra el centralisme de Madrid i les constants ingerències de l’exèrcit en la vida política catalana.
l’assalt militar al “Cu-Cut” i “La Veu de Catalunya”
“Lo Catalanisme” “La Renaixensa”
Jurisdiccions a disciplina militar qualsevol “atemptat” contra la unitat de l’Estat
· Republicans: . · Tradicionalistes: . - La victòria electoral permet:
L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
3.
- Es funda l’any . - Alguns dels seus fundadors són:
/ /
- S’estructura en tres seccions.
a) . b) . c) . - Té com a objectius bàsics
- L’acadèmic Pompeu Fabra serà l’encarregat de la llengua catalana. Per aconseguir-ho publicarà i .
- P. Fabra defineix el terme “nació” d’aquesta manera:
LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
4.
- Es constitueix l’any a iniciativa de . - Els seus presidents seran: .
.
.
- Malgrat ser “només” la unió de les quatre diputacions provincials de Catalunya, representa la primera institució d’autogovern catalana d’ençà del .
- Malgrat el migrat pressupost, l’obra de govern aconsegueix importants fites. Se centra en els aspectes: • Educació (exemples): . • Cultura i acció social (exemples): . • Infraestructures i modernització del país (exemples): . E. Prat de la Riba J. Puig i Cadafalch A. Sala i Argemí
1914 Prat de la Riba i la Lliga Regionalista
1714
normalitzar / normativitzar
Gramàtica, 1919 Diccionari general de la llengua catalana, 1932
Reunió d’homes, generalment de llengua comuna, que tenen institucions i costums anàlegs i un sentit d’homogeneïtat social i interès mutu; conjunt d’habitants d’un país regit pel mateix govern.
Unió Rep., Rep. Federals Partit Carlí
posar fi al caciquisme representat pels partits de la Restauració i convertir Prat de la Riba en president de la Diputació de Bar- celona.
1907
Josep Puig i Cadafalch Antoni Rubió i Lluch Miquel dels Sants Oliver, etc.
Filològica
Historicoarqueològica Ciències
- En l’àmbit de l’ensenyament professional, es funden institucions com . - Es promou la modernització del camp català a través de .
- La Mancomunitat escampa la doctrina noucentista a través del lema “ ” que pretén .
LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
5.
Busca el diari “La Gazeta de Madrid” del 19 de setembre de 1923. Reprodueix part del fragment inicial en què es justifica la inter- venció militar:
- Miguel Primo de Rivera arriba al poder l’any a través d’un quan era capità general de l’exèrcit espanyol a Catalunya.
- Té el suport de . - Es presenta amb els objectius de posar fi a:
- Malgrat presentar-se com a regenerador de la política espanyola, es caracteritzarà per la repressió:
- Situa Alfons Sala i Argemí com a president de la Mancomunitat, la buida de contingut i finalment la dissol l’any . - Francesc Macià, antic coronel de l’exèrcit espanyol i líder del clandestí partit Estat Català, intenta provocar un aixeca-
ment armat contra la dictadura entrant al Principat pels Pirineus. És l’anomenat , es produeix l’any i aconsegueix , del qual és absolt, i .
Escola del Treball Escola Superior d’Agricultura
la Catalunya- ciutat estendre els serveis bàsics i el sentit de civilitat.
PRESIDENCIA DEL DIRECTORIO MILITAR:
SEÑOR: De los males patrios que más demandan urgente y severo remedio es el sentimiento, propaganda y actuación separatista que viene haciéndose por audaces minorías, que no por serlo quitan gravedad al daño y que precisamente por serlo ofendan el sentimiento de la mayoría de los españoles, especialmente de los que viven en las regiones donde tan grave mal se ha manifestado (...)
1923 cop d’estat militar
rei i monàrquics, burgesia (també catalana), exèrcit, ...
l’agitació social (vagues, CNT, pistolerisme), les derrotes espanyoles al Marroc,
la sensació de crisi permanent
al republicanisme catalanista (dóna suport al lerrouxisme). al moviment obrer (sindicalisme, CNT, etc.).
al catalanisme (partits d’esquerres, expressió cultural catalana,...).
1925
Complot de Prats de Molló donar ressò internacional a la causa catalana
fer popular F. Macià, com a heroi de la resistència catalana, en el judici celebrat a París 1926
b) Completa el quadre següent amb el suport dels textos i dels documents exposats al Museu:
Cronologia Protagonistes Fets / context
Conseqüències / Transcendència
La Lliga
Fundada 1901. Prat de la Riba, Puig i Cada- falch, Cambó...
Pèrdua de les darreres colònies espanyoles.
Restauració de Cánovas del Castillo.
Articulació del catala- nisme polític.
Primer partit polític modern, oposat als princi- pis que regien la Restau- ració.
Solidaritat Catalana
Articulada el 1906. Totes les forces polítiques no monàrquiques, amb La Lliga al capdavant.
Moviment polític articulat el 1906 com a reacció a la política espanyolista (Ley de Jurisdicciones) i a l’assalt al “Cu-Cut!” i a “La Veu de Catalunya”, el 1905.
Primera plataforma inter- classista de reivindicació comuna dels interessos catalans a Madrid. Mal- grat l’èxit aclaparador del projecte, aviat es dissol per problemes entre les dife- rents forces polítiques que la formen.
L’IEC
Fundat 1907. Es funda des de la Dipu- tació de Barcelona, presi- dida per Prat de la Riba.
“Corporació acadèmica, científica i cultural que té per projecte l’alta recerca científica i principalment la de tots els elements de la cultura catalana”.
El 1911 queda constituït per 3 seccions: històrico- arqueològica, filològica i científica. Contribueix decisivament en la normalització de la llengua catalana. La Mancomunitat
1914-1925. Prat de la Riba, Puig i Cadafalch i Alfons Sala, en són els presidents.
És la federació de les 4 Diputacions provincials, però reconeix la identitat unitària de Catalunya.
Primera institució de govern autònoma de Cata- lunya des de 1714. La llen- gua catalana torna a ser ofi- cial. Desenvolupa una gran tasca en el terreny de la cultura, la instrucció i la construcció d’infrastructu- res bàsiques. Pompeu Fabra 1868-1949. Personatge cabdal en la filologia catalana i en la normativització de la llen- gua catalana.
1913-publica les Normes Ortogràfiques.
1919-publica la Gra- màtica.
1932-publica el Dicci- onari.
Dirigeix la secció filolò- gica de l’IEC.
Després de la guerra civil, el 1939, s’ha d’exiliar.
El Noucentisme
Posterior i oposat al Moder- nisme, primer terç del segle XX.
Josep Clarà, Guerau de Liost, Josep Carner, Carles Riba.
Vinculat políticament a la Lliga i al projecte de la “Catalunya Ciutat”.
Moviment important en poesia, escultura, etc. Plan- teja el retorn als ideals clàs- sics (mediterranis).
Cronologia Protagonistes Fets / context
Conseqüències / Transcendència
Alejandro Lerroux
1864-1949. Líder del Partido Repu- blicano Radical, que com- petirà amb els sindicats obrers en les preferències dels treballadors.
Enemic del catalanisme polític, utilitza la seva bona oratòria per impressionar els obrers, amb un discurs espanyolista.
Tant anarquistes com catalanistes l’acusen d’ac- tuar a sou del Ministeri de Governació.
Dictadura de Primo de Rivera
1923-1930. Miguel Primo de Rivera és capità general de Cata- lunya quan dóna el cop d’Estat, el 13 de setem- bre de 1923.
Agitació social, derrotes al Marroc i crisi permanent són els arguments de Primo de Rivera per donar el cop d’Estat.
Reprimeix el catalanisme d’esquerres i el sindicalisme obrer.
Fundació de la FAI i exili dels caps anarquistes Dur- ruti i Ascaso.
Complot de Prats de Molló
1926. Francesc Macià, líder d’Estat Català, intenta una incursió des de la Catalunya Nord contra la dictadura i és detingut abans de tra- vessar la frontera.
En plena dictadura de Primo de Rivera, amb el catalanisme perseguit, Francesc Macià aconse- gueix una gran populari- tat gràcies a aquest intent d’invasió.
El judici que se cele- brarà a París dóna publici- tat a la causa de Catalunya i comença a convertir Macià en un mite i un símbol de Catalunya i de la seva lluita nacional.