1.1. Els ordinadors a l’aula: referents internacionals
1.1.3. Altres iniciatives no exclusives del model one to one
En aquest apartat presentem diferents iniciatives24 pel que fa a la incorporació de la
tecnologia a l’aula, però desvinculada de l’exclusivitat del model “un ordinador, un alumne”. Per diferents motius, trobem centres que no han realitzat el pas d’integrar la tecnologia a
l’aula amb el model one to one (1:1), sinó que han considerat altres estratègies, com en els casos d’eLearning in Schul-Alltag, School of the Future, School of ONE, Mansfield Independent School District i Flitch Green Academy.
A Àustria trobem el projecte eLearning in Schul-Alltag (ELSA), iniciat el 2002 com un projecte pilot en quatre centres, que s’estén posteriorment per tot el país, fins a arribar, actualment, a 150 centres, amb alumnes d’entre deu i quinze anys. Un dels objectius inicials
és l’actualització del procés d’ensenyament–aprenentatge, mitjançant l’e-learning, per preparar els alumnes davant les necessitats del segle XXI. Els centres disposen d’un període
aproximat de tres anys per assolir, a través d’una avaluació externa, una certificació per passar a considerar-se centres ELSA avançats; esdevenen, així, pioners i referents en innovació tecnològica educativa i donen suport a altres centres en formació.
L’any 2006 posen en funcionament un entorn virtual d’ensenyament–aprenentatge (EVEA), basat en Moodle, el qual aconsegueixi una participació i cooperació sense precedents fins aleshores. Similar a aquest projecte, existeix una altra iniciativa, anomenada eLearning Cluster (eLC2.0), per als centres de secundària i universitats, amb la finalitat d’implementar
correctament un model e-learning, encara que en aquest cas ja està més relacionat amb l’ús
del model 1:1.
A l’estat de Nova York, als EUA, concretament al districte escolar de Philadelphia, s’inicia el
juny de 2003, el projecte School of the Future, amb el suport de l’empresa Microsoft. D’entrada, es pretén definir un model d’ensenyament–aprenentatge per donar resposta a les
24
necessitats del segle XXI, amb la intenció que aquest sigui “escalable” amb els pas dels anys i
pugui ser reproduït en altres indrets. Per desenvolupar-ho es construeix un edifici, dissenyant- ne específicament cadascun dels espais, per tal d’afavorir la mobilitat i la flexibilitat, amb
adaptacions senzilles com la disponibilitat de pantalles de grans dimensions, per facilitar el
treball en grup. Pel que fa al pla d’estudis, la tecnologia es converteix en un eix completament
integrat en totes les àrees d’aprenentatge, i es promou una inclusió digital per poder generar nous continguts digitals i pràctiques docents innovadores.
Seguint al mateix estat, l’any 2009 s’inicia el projecte School of ONE. Es tracta d’un projecte encarat exclusivament a l’ensenyança i a l’aprenentatge de les matemàtiques. En aquest cas, les escoles integrades es caracteritzen per oferir una educació personalitzada als seus
estudiants, mantenint els seus propis ritmes d’aprenentatge, amb la finalitat de donar
resposta a les seves necessitats i als seus interessos.
Pel que fa a la infraestructura, es modifiquen els espais per tal de trencar barreres i flexibilitzar les aules, a fi d’adequar-les a diferents modalitats de treball. Els estudiants
disposen d’ordinadors de taula i portàtils per treballar els continguts i exercicis digitals segons
les seves necessitats, però no sempre han d’utilitzar l’ordinador, ni de manera individual. El programa compta amb més de 50 proveïdors de continguts digitals i disposa de més de 5.000
cursos. Un dels socis tecnològics més importats és l’empresa Microsoft.
Un altre exemple és el Mansfield Independent School District (MISD), molt proper a la ciutat de Dallas, de l’estat de Texas. Aquest projecte s’inicia durant el 2009, per als alumnes de Pre-Kindergarden (Pre-K), amb edats compreses entre els tres i cinc anys. L’objectiu
principal és la introducció de la tecnologia en aquestes edats primerenques, per poder
desenvolupar el més aviat possible, una sèrie d’habilitats tecnològiques i preparar els alumnes
per a un futur clarament digital. D’entrada, es descarten els ordinadors, en aquestes edats, i
s’opta per utilitzar els iPods Touch de la casa Apple.
Pel que fa a la preparació del professorat, abans d’incorporar les eines a les aules, aquests, reben formació en l’ús del dispositiu per millorar la seva capacitació tecnològica.
Els organitzadors consideren que el projecte és tot un èxit, i afirmen que els alumnes mostren
una adaptació quasi immediata pel que fa a l’ús de l’eina. El bon funcionament de l’experiència fa que s’ampliï als alumnes del 5è al 8è grau, que, a diferència dels anteriors, sí
que disposen d’un iPod Touch per persona.
Canviant de país, a Anglaterra, als afores de la ciutat de Londres, s’hi troba el projecte de la
Flitch Green Academy. Aquesta escola, creada el 2008, preveu l’ús de la tecnologia com un
element indispensable dins del procés d’ensenyament–aprenentatge. Un exemple n’és
l’existència, per a cada nivell educatiu, d’una newsletter, d’un bloc, i d’una learning platform
Pel que fa als dispositius, consideren les eines de la casa Apple com les més adients per ser utilitzades en les aules de tots els nivells. En un primer moment s’incorporen MacBooks, i més endavant, iPads i iPods Touch.
Totes les aules disposen d’aquestes eines, i els alumnes poden utilitzar-les lliurement, en funció dels requeriments del treball a realitzar.
Pel que fa al centre, el organitzadors en destaquen les millores obtingudes, tant pel que fa als resultats acadèmics25 com pel que fa a la creativitat dels treballs dels alumnes.
Més enllà d’aquests projectes i centres concrets, fem un especial incís en una línia impulsada en l’àmbit empresarial i que a poc a poc es va fent més popular en el món educatiu,
l’anomenat Bring Your Own Device (BYOD), és a dir, que els alumnes portin els seus propis
dispositius per treballar a l’aula. Un dels avantatges és superar la barrera que tenen molts centres davant la impossibilitat de comprar o subvencionar els dispositius tecnològics per a cadascun dels estudiants; però, en contra, cal tenir en compte la dificultat a l’hora de treballar amb una gran disparitat de dispositius i sistemes.
El fet de treballar amb el teu propi dispositiu, principalment un telèfon intel·ligent o una tauleta digital, facilita el treball dels alumnes fora de l’aula, i permet, doncs, un aprenentatge mòbil real. A diferència del model 1:1 de l’OLPC, el BYOD s’està desenvolupant en països més
pròspers, on la gran majoria dels joves té dispositius mòbils de propietat.
Amb l’ús d’aquests dispositius, la personalització de l’aprenentatge pren protagonisme gràcies a l’ús d’aplicacions tipus app.
Deixem de banda aquestes propostes i continuem aquest apartat amb altres organitzacions, fundacions i empreses,26 com Time to Know, Anytime Anywhere Learning, Open Learning Exchange i European Pedagogical ICT Licence, que es dediquen a la creació de continguts digitals, espais educatius i plataformes per gestionar els processos d’ensenyament–
aprenentatge.
Així l’empresa Time To Know, fundada l’any 2004, ofereix un pla d’estudis interactiu i un
EVEA, dissenyats especialment per als projectes one to one. L’any 2007 posen en funcionament el seu propi EVEA, el qual és utilitzat actualment en unes 150 aules d’Israel i en unes 120 aules de Texas i Nova York, als EUA.
Un dels seus objectius és millorar les habilitats dels estudiants, mitjançant la creació d’un ambient d’aprenentatge significatiu i atractiu, que resolgui els desafiaments que presenten els diferents sistemes educatius.
Aquesta empresa i l’editorial McGraw-Hill signen un acord de col·laboració, l’agost de 2012, per desenvolupar un nou EVEA per a les escoles del K-12, amb la finalitat de millorar la gestió i la personalització de l’aprenentatge.
25
_El centre disposa dels resultats educatius en la seva pàgina web: http://goo.gl/HvuTSu.
26
Un altre exemple és el de la fundació Anytime Anywhere Learning (AALF), que pretén
transformar l’aprenentatge mitjançant les oportunitats que aporta la tecnologia. Principalment
desenvolupa estratègies de formació per als docents, per tal que aquests puguin desenvolupar la seva tasca en models 1:1. Però, a més a més, també realitza funcions
d’assessorament i gestió per al subministrament d’ordinadors, col·laborant estretament amb
l’organització One Laptop Per Child (OLPC).
Actualment aquesta fundació està implicada en diferents projectes als EUA, l’Índia, Nova Zelanda, el Canadà, Sud-àfrica, Alemanya i Austràlia.
Una altra organització és Open Learning Exchange (OLE), que té l’objectiu de fer arribar
un aprenentatge obert, lliure i significatiu a tots aquells nens i nenes que viuen a les zones més allunyades i amb menys recursos del món. En alguns casos, aquesta organització actua
juntament amb el model 1:1 de l’OLPC.
Les seves accions es desenvolupen mitjançant el suport als docents; l’accés dels estudiants a
recursos de qualitat, i l’ús, per part d’aquestes, d’eines eficaces i assequibles. Un d’aquests
recursos és la Basic e-Learning Library (BeLL), una biblioteca digital amb dos terabytes de recursos multimèdia. I un altre és l’app My Library, una eina de codi obert que permet assignar recursos específics als estudiants i fer-ne un seguiment.
Pel que fa a la formació, destaquem l’organització European Pedagogical ICT Licence
(EPICT), d’origen danès, encara que actualment es troba representada en diferents països, com Albània, Alemanya, Austràlia, Àustria, el Brasil, Dinamarca, Hongria, Islàndia, l’Índia, Irlanda, Itàlia, Malta, Sri Lanka i el Regne Unit.
EPICT ofereix formació en tecnologia i metodologia als docents que utilitzen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l’aula, independentment del fet de seguir o no un model 1:1. L’objectiu principal és ensenyar la integració i l’aplicació pedagògica de les tecnologies educatives, per tal de millorar l’aprenentatge dels estudiants. La duració aproximada del curs
és entre els sis i dotze mesos, i es desenvolupa de manera semipresencial b-learning,
combinant la presencialitat i la virtualitat, amb l’ús d’un EVEA basat en Moodle.
Fins ara, més de 100.000 docents han obtingut una certificació en capacitació TIC a tot el món.
Per acabar, tanquem aquest apartat amb tres propostes més, relacionades amb la incorporació dels llibres de text digitals (LTD), situades als EUA i a Corea del Sud.
Als EUA, l’estat de Califòrnia inicia, l’any 2002, el projecte California Open Source Textbook Project (COSTP), un projecte per crear llibres de text digitals oberts, amb la col·laboració de Wikibooks. Malgrat l’esforç, no s’assoleix l’èxit, ja que no s’aconsegueix completar un LTD. Més endavant, aquest mateix estat impulsa una altra iniciativa, anomenada Free Digital Textbook, per seguir elaborant llibres de text digitals oberts, amb la intenció, segons paraules
del mateix governador, de reduir costos, fomentar la col·laboració entre els diferents districtes i millorar la qualitat educativa dels alumnes de Califòrnia. Aquests llibres, destinats a les matèries de matemàtiques i ciències,27 es comencen a utilitzar a finals de 2009, de manera gratuïta per a totes les escoles públiques de l’Estat.
Continuant als EUA, un altre exemple d’utilització dels LTD, és el North Carolina History: A Digital Textbook,28 creat per la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill per tal d’explicar millor la seva història, aprofitant els recursos multimèdia i modificant el model
d’ensenyament–aprenentatge. És a dir, converteixen l’explicació narrativa (més o menys
il·lustrada) de la seva història en una aproximació més real, com si fos un viatge més vivencial, amb aportacions viscudes per les persones, juntament amb recursos d’àudio i vídeo,
glossaris, cartes, documents, fotografies, dibuixos i animacions. Actualment, la versió acabada abraça el període que va des d’abans de l’any 1600 a l’any 2010.
Un altre projecte el trobem a Corea del Sud, un país amb una forta influència tecnològica, on, conscients del potencial de l’e-learning, engeguen un projecte per tal de proporcionar LTD a totes les escoles de primària i secundària. Amb aquesta iniciativa el Govern coreà pretén millorar la qualitat dels ensenyaments i dels aprenentatges, fent que els alumnes siguin més independents i creatius. D’altra banda, el fet de ser conscients de les dificultats i del poc èxit aconseguit en altres països a través d’iniciatives similars els encoratja i els motiva per poder ser els primers a establir un estàndard en el disseny dels LTD.
Aquest projecte consta de dues fases (Jung & Lim, 2009): una primera, en la qual es realitza una anàlisi sobre la implantació dels LTD en altres països, així com estudis en l’àmbit
metodològic i la seva viabilitat, i una segona fase, l’any 2007, en la qual s’inicia un pla pilot, amb la implantació de 25 LTD en 112 escoles, amb la intenció de recollir les demandes i reflexions dels professors i estudiants, per millorar-los i començar a comercialitzar-los a finals del 2013. En vint d’aquestes escoles pilot (inicialment cinc, el 2007, i ampliades a quinze, el 2008), s’hi porten a terme proves d’eficàcia. La localització d’aquests centres també s’ha
tingut en compte: vuit pertanyen a ciutats metropolitanes; quatre, a petites ciutats; quatre, a pobles agrícoles i pescadors; dos es troben en illes apartades; un, en un centre hospitalari, i finalment, hi ha una escola especial per a nens i nenes cecs. Per poder fer front als problemes i atendre correctament els usuaris, incorporen en el projecte un call centre per resoldre els possibles dubtes i atendre els requeriments de manteniment i reparació del “maquinari”. A
més a més, dissenyen un conjunt de manuals, que distribueixen directament als usuaris.
27
_Se’n poden consultar alguns materials en l’espai web del California Learning Resource Network: http://goo.gl/pQcOEf.
28