Analogia entre “La dansa de la contingència” i la recerca
La dansa de la
contingència Recerca
Quinze Adolescència. Com es pot investigar, conèixer, explorar l’adolescència? Peus Punt de contacte amb la terra, base de sustentació, possibilitat de caminar,
córrer, ballar.
Horitzó Línia on comença la imaginació. Qui sóc? Identitat, interrogant existencial. Incertesa El no saber del saber, saber és no saber.
Neutral Atent, buit, mancat de precedència.
Contingències Possibilitats, tot és possible: ésser - no ésser, possibilitats de l’ésser. Dansa Art corpori universal, quina és la dansa de la investigació? La corporeïtat
dansada com a font de coneixement.
Alhora Unitat, interconnexió de tots els elements de l’univers en el moment present.
Plena consciència Visió profunda, reconeixement de la interconnexió universal.
Com es pot explorar l’adolescència? Els meus peus ballen sobre la línia on comença la imaginació. Cadascun dels punts d’impulsió sustenta l’interrogant existencial que explora les possibilitats de l’ésser: Qui sóc? M’agradaria indagar l’adolescència igual que danso sobre l’horitzó, és a dir, amb la visió profunda de l’art corpori que expressa en el moment present la interconnexió de tots els elements de l’univers i que s’interroga sobre el no saber del saber. La dansa de la contingència convida la recerca a explorar la identitat a l’adolescència des de la visió profunda de la corporeïtat dansada, expressiva i creativa. El ball fa present la comprensió de l’adolescència com la línia on comença la imaginació de les possibilitats de l’ésser, com a horitzó propulsor de la creativitat. L’adolescència esdevé per a la recerca potència creadora.
A continuació, es pot observar un ideograma que representa la relació de l’experiència vital de la investigadora amb conceptes referits al fenomen de la identitat corporeïtzada (vegeu Figura 1.1).
34
Figura 1.1. Inmaginari, consciència de l’origen. Ideograma dels conceptes relacionats amb el fenomen de la identitat corporeïtzada. Fotografia de la investigadora elaborada per Pérez (2006).
35
2. Haikus de silenci
Si sou poetes, veureu de seguida que aquest full de paper conté un núvol. Thich Nhat Hanh (2009, p. 105) Què aporta el silenci a la recerca?
En aquest episodi l’Inmaginari es desintegra. Les vicissituds de la vida porten l’ens que recerca i es recerca a traçar cercles erràtics, alguns prodigiosos, d’altres inhòspits. La seva corporeïtat es desploma colpidorament i, abatuda, s’esbocina. La recerca emmudeix. Des de les entranyes, la trajectòria circular es corba dibuixant traços de profunda incertitud. L’ésser neix al silenci.
Figura 2.1.Galatea de les esferes (Dalí, 1952), Teatre-Museu Dalí, Figueres. Copyright: Fundació Gala-Salvador Dalí. Recuperat de https://www.salvador-dali.org/ca/obra/colleccio/131/galatea- de-les-esferes
Per tal de revelar la seva significança, el silenci vital es torna poètic. Com a l’obra Galatea de les esferes de Dalí (1952), la desintegració corpòria deixa l’ens suspès en l’espai i el temps, i també a la recerca (vegeu Figura 2). El silenci esdevé, ara i aquí, una situació d’ingravidesa temporal susceptible d’aprenentatge i el fenomen poètic, entès com a expressió catàrtica de l’experiència i mitjà d’autoconeixement i de coneixement del proïsme (Martí, 2000), la manera de contemplar-lo per significar-lo:
36
El aprender se da cuando uno está en silencio y presta atención completa; en ese estado comienza a aprender. (...) Y en ese silencio verán, si escuchan muy atentamente, que el sonido externo y el sonido interno son una misma cosa (Krishnamurti, 2009, p. 81).
Quin és el so del silenci?
El silenci es canta en forma de haiku. El haiku és una expressió poètica tradicional japonesa en què natura, instant i energia unitiva són els valors màxims. Originalment, el haiku és indissociable de la seva escriptura japonesa –poesia visual– i, més que per a la recitació o la lectura, és una poesia per ser contemplada en silenci (Pagès, Santaeulàlia, i Saito, 1997). Per la seva singularitat, com a ésser que recerca i es recerca, la investigadora tria aquesta forma poètica per explorar el significat de les vicissituds de la pròpia vida que han fet emmudir la recerca. En aquest cas, la creativitat poètica és el camí triat per descobrir la vida tal com apareix als sentits quan es contempla (Ono i Hioki, 2013; Corrales, 2015), eliminar de l’experiència tot allò que no sigui estrictament essencial i portar l’esperit cap a un “buidament interior i identificació global amb el món” (Pagès et al., 1997, p. 8).
D’acord amb la naturalesa estacional del haiku, s’han relacionat les experiències vitals que han fet brollar el silenci a la recerca amb l’estiu, la tardor, l’hivern i la primavera. Novament, en aquest episodi apareix l’analogia copsada com a “esencia del pensamiento creativo y hasta el fundamento mismo del pensamiento humano” (R. Root-Bernstein i M. Root-Bersntein, 2000, p. 178). S’ha donat significat a la metàfora de la vida amb la natura a través del remolí d’idees entès com “un estilo personal de pensar y comunicarse, un camino y torrente de perfección, una aventura de búsqueda, hallazgos y sorpresas” (Prado, 1996, p. 2), el qual ofereix la possibilitat d’alliberar i estructurar la consciència, tant individual com col·lectiva (Prado, 1996). Ideada la metàfora, s’ha fet un remolí d’idees per a cadascuna de les estacions i de les experiències vitals respectivament amb la finalitat d’alliberar les idees que hi estan relacionades. En acabat, s’ha fet una tria espontània de les idees més significatives d’ambdós àmbits, les quals s’han relacionat per elaborar cadascun dels haikus. A la taula 2.1 es poden observar les idees promocionades i triades, sempre de manera lliure i espontània, per a cadascun dels àmbits metafòrics: natura i vida. A la figura 2.2 es poden observar els haikus que han sorgit d’aquest procés creatiu.
37