El Brasil en la Cimera Mundial de la Societat

ANOTACIONES

2.8.1.

de la Societat de la Informació

Una de les principals polèmiques de la cimera de Ginebra va girar entorn de l’alternativa del programari lliure i de la socialització del coneixement com a instruments d’inclusió digital, estímul a la inno- vació i al desenvolupament tecnològic. El Brasil i l’Índia van liderar el bloc que entenia que posar èmfasi en l’intercanvi de coneixement tec- nològic entre els pobles és més adequat per al desenvolupament d’una societat de la informació democràtica i d’inclusió i que és l’única oportunitat perquè els països en desenvolupament superin el retard tecnològic.

La tesi brasilera va ser objectada pel bloc liderat pels Estats Units, que presentava com a alternativa posar èmfasi en la intensificació de les lleis de propietat intel·lectual sobre obres digitals, augment de les penes i criminalització dels usuaris que vulguin copiar i compartir lliurement per Internet. La majoria dels governs dels països rics, lide- rats pels Estats Units, van demostrar que volien mantenir el control absolut i egoista sobre la tecnologia protegint-se per mitjà d’una in- tensificació de la ideologia de la propietat intel·lectual.

A més de ser una política clarament proteccionista, aquesta posició proposa una societat de la informació “sense informació” i coneixe- ment compartit. Realment, una societat de la desinformació. Podem demostrar que per als països pobres i en desenvolupament restaria el paper de consumidors tecnològics i de productes “enllaunats” pro- duïts al nord del planeta, privant universitats, centres d’investigació, empreses privades, governs i població, de tenir domini i coneixement de la tecnologia que és difosa (o s’hauria de difondre).

2.8.2. Govern internacional d’Internet

Un altre tema bastant rellevant va ser el debat sobre la democratit- zació de la governança d’Internet. El bloc, també liderat pel Brasil, va defensar que el control de les adreces, dels noms i de la gestió d’Internet s’ha de fer de manera tripartida (governs, societat civil i sector privat) i per un organisme internacional. Actualment l’ICANN –Internet Corporation for Asigned Names and Numbers–, que és

ANOTACIONES

l’òrgan responsable d’establir mundialment les regles d’ús d’Inter- net, se subordina unilateralment al Govern nord-americà.

El Govern brasiler no defensa que els governs, ni de bon tros les grans empreses, governin Internet. Al contrari, defensa l’ampliació de la participació dels usuaris i de la societat civil en les definicions d’Internet. Alhora, el Govern brasiler defensa que als fòrums de go- vern que discuteixen la governança d’Internet, tots els països hi si- guin representats multilateralment, i no solament pels Estats Units com succeeix actualment.

2.8.3. Fons de solidaritat digital

Els països africans i una resolució de la Cimera Mundial de Ciutats i Autoritats Locals, realitzada una setmana abans que la cimera de Gi- nebra, a Lió (França), van defensar la creació d’un fons de solidaritat internacional per la inclusió digital. Aquesta proposta té el suport del Brasil i del bloc dels països en desenvolupament. Els recursos per a aquest fons podrien venir de la taxació d’una petita part del lucre de les transaccions internacionals de les empreses de tecnologia de la informació, per exemple.

Els representants dels països liderats pels Estats Units no volen saber res d’aquest fons. Ni tan sols encara que es tractés d’un fons volun- tari no governamental. Defensen que el “mercat” hauria de col·locar regles a la inclusió digital, és a dir, qui té recursos per a pagar i com- prar de les grans empreses monopolistes de l’hemisferi nord, té pos- sibilitats de participar en la societat de la informació. Els altres han d’esperar el seu torn a la llarga cua dels exclosos digitals.

2.8.4.

més inclusiva

A Ginebra, tots aquests punts van tenir un desenllaç qüestionable i contradictori, fruit de les dures negociacions diplomàtiques. El Brasil va ser protagonista en l’escenari internacional, i això és important, però el resultat de la cimera de Ginebra és lluny de reflectir i mostrar elaboracions noves per a la societat de la informació o algun tipus de pensament innovador. Va ser una cimera dominada per un pen-

ANOTACIONES

sament de “reacció conservadora” a les noves possibilitats provoca- des per la revolució digital i per Internet. El debat ha de continuar i hem d’aprofundir en la popularització d’aquests temes dins de la so- cietat civil fins a la segona fase que s’esdevindrà a Tunis el 2005. Hem de fer molt. Hem de treure aquest debat del bagul i fer públi- ques, davant la societat, les posicions assumides pels governs dels seus països.

Els representants de la societat civil, presents a la cimera de Ginebra, van aprovar una declaració alternativa que està en sintonia amb les po- sicions defensades pel Govern del Brasil i pel nostre bloc internacional. Considero fonamental articular, des d’ara mateix, un ampli suport de l’opinió pública internacional perquè els seus governs atenguin els desitjos dels pobles del planeta a la recerca d’una nova societat de la informació, més democràtica i més inclusiva. Que els resultats i els beneficis de la revolució digital siguin considerats com a drets humans i no com una simple eina d’acumulació i concentració de riqueses.

ANOTACIONES

Sun Microsystems Inc. és una empresa nord-americana fundada el 1982 per tres estudiants de la Universitat de Stanford (Scott McNealy, Andy Bechtolsheim i Vinod Khosla) i un estudiant de la Universitat de Berkeley (Bill Joy).

L’objectiu principal de l’empresa era el disseny de microprocessa- dors i estacions de treball per a la mateixa Universitat de Stanford, i per això la van batejar amb el nom de Sun (Stanford University Network). Des dels seus començaments, els fundadors van ser conscients de la importància que tenia desenvolupar productes ba- sats en estàndards oberts, i per això es va optar pel disseny de mi- croprocessadors segons l’estàndard SPARC. De la mateixa manera, com a motor dels sistemes que dissenyaven, van optar per un sistema operatiu també basat en un estàndard obert, Unix. En aquest camp tenien un gran avantatge, ja que Bill Joy havia creat el sistema ope- ratiu Unix de Berkeley (BSD) feia uns quants anys.

Des de 1982 fins avui, l’empresa no ha deixat de créixer i vendre sis- temes a pràcticament tots els països del món. Els seus dissenys també s’han adaptat segons les necessitats del mercat; així, la venda d’es- tacions de treball va evolucionar fins als sistemes multiprocessadors, passant per una àmplia gamma de servidors.

Sun Microsystems ha estat, i continua essent, una empresa d’innova- ció que, tal com es detallarà més endavant, ha estat sempre molt propera a les comunitats que suporten els estàndards oberts. És per aquest motiu que aquestes comunitats han rebut de Sun nombroses aportacions tecnològiques.