Motivacions del Govern per a implantar

el programari lliure

Durant els primers mesos del Govern Lula, es van introduir algunes modificacions importants en el programa de govern electrònic brasi- ler, coordinades pel ministre en cap de la Casa Civil, José Dirceu. Es van crear dues cambres tècniques: la Cambra Tècnica d’Implementa- ció de Programari Lliure i la d’Inclusió Digital. L’Institut de Tecnologia de la Informació (ITI), subordinat a la Casa Civil de la Presidència de la República, es va encarregar de coordinar la migració del Govern fe- deral per a programari lliure. Aquesta migració no es va delegar a cap altre òrgan governamental, sinó a la mateixa Presidència, fet que demostra la prioritat de la iniciativa governamental en els plans per a la societat de la informació.

El sociòleg i activista de la comunitat programari lliure, Sergio Ama- deu da Silveira, com a administrador públic coordinador del reeixit programa de telecentres de São Paulo, realitzat totalment amb pro- gramari lliure, va ser elegit per a presidir l’ITI i així conduir la implan- tació de programari lliure en el Govern.

Les motivacions principals del Govern brasiler per a desenvolupar un programa d’implantació de programari lliure estan vinculades a mo- tius macroeconòmics, a la garantia d’una seguretat més elevada de les informacions del Govern, a l’ampliació de l’autonomia i capacitat tecnològica del país, a la independència més elevada dels proveï- dors i a la defensa de la socialització del coneixement tecnològic com a alternativa per als països en desenvolupament.

Macroeconomia

El Brasil transfereix per a l’exterior, anualment, més de 752 milions d’euros pel pagament de llicències de programari en un mercat in- tern que mou 2.255 milions d’euros l’any. Això significa que la ter- cera part del que maneja la indústria de programari al Brasil es transfereix, en forma de pagament de royalties, a les grans empreses monopolistes de programari.

Aquesta realitat, a més de significar un augment del dèficit en la balança internacional de serveis, fa inviable el desenvolupament

ITI: www.iti.br

ANOTACIONES

d’empreses d’informàtica al Brasil. Segons Sergio Amadeu, “la in- formatització, per a arribar a la població, a les petites empreses i petites alcaldies, si es fes en plataforma propietària, representaria més trameses de royalties a l’exterior. I com més se n’informatitzi, més elevada serà aquesta tramesa, principalment usant programa- ri bàsic, on ja hi ha opcions sòlides, segures i molt barates en pro- gramari lliure”.

El Brasil té amb prou feines un 8,6% de la població connectada a In- ternet i, segons fonts oficials, més del 53% d’aquests usuaris utilitzen programari il·legal sense autorització dels propietaris. Per tant, són considerats criminals per les lleis de propietat intel·lectual. La simple descriminalització d’aquest estrat de la població brasilera, utilitzant programari propietari, significaria més que duplicar la tramesa de

royalties per a l’exterior. Si pensem que hem d’augmentar el nombre d’inclosos digitals, per exemple, l’alternativa del programari propie- tari es mostra inviable en el pla de la macroeconomia.

Seguretat de la informació

La seguretat i la confidencialitat també són factors importants per a la decisió governamental. Es pot garantir al Govern la seguretat en els sistemes públics d’informació i la confidencialitat amb les dades dels ciutadans. Perquè això succeeixi, l’accés al codi font dels progra- mes és imperatiu. Sense el codi font, és impossible auditar els pro- grames per a veure si fan només allò que el fabricant diu que fan, si no hi ha una “porta del darrere” que trenca la confidencialitat de les informacions. A més, sense el codi font es torna impossible corregir errors en el programa sense recórrer al fabricant propietari.

“Per definició, un programari tancat no pot ser usat per un govern i ser considerat un programari segur, ja que el govern no té accés al seu codi font. El model de desenvolupament del programari propie- tari, en l’àrea de seguretat, està molt desgastat. La major prova d’ai- xò és que la mateixa Microsoft, per a mantenir-se en el mercat, obre parcialment el codi font a governs. Però aquests romanen sempre a mercè del desenvolupador estranger, arriba una nova versió i és ne- cessari rastrejar el nou codi. A més, el tècnic del Govern que tingui accés a aquest codi queda sotmès a normes draconianes d’acords de confidencialitat. Per tant, al Govern no li interessa utilitzar progra-

ANOTACIONES

mari que no tingui auditabilitat plena. La paraula d’ordre en l’àrea de seguretat lògica és auditabilitat plena i aquest és un motiu més per a la nostra opció pel programari lliure”, afirma Sergio Amadeu.

Autonomia i independència tecnològiques

El principal capital de la revolució digital i de la societat de la infor- mació és justament el coneixement digital. En altres paraules: els “exclosos digitals” són aquells que no tenen accés al coneixement digital.

Com podem pensar a incloure el Brasil en la societat del coneixe- ment, sense que les universitats, les empreses, els centres d’inves- tigació, els governs i la societat tinguin consciència plena de la tecnologia que es difon al país? Per tant, qualsevol programa d’in- clusió digital o d’inserció en la societat de la informació només serà consistent si es realitza amb programari lliure. Programes d’inclusió digital, fets amb programari secret i propietari, són, en realitat, pro- grames d’“exclusió” al coneixement digital.

Per al Govern brasiler, aquesta és la raó més important, segons les paraules de Sergio Amadeu: “Segons el meu parer, el motiu més im- portant és l’autonomia tecnològica. Com més s’usa el programari lliure, més es pot convertir un usuari en desenvolupador. Aquesta és la gran possibilitat del programari lliure. Els tècnics del Govern, de les empreses i del país, poden dominar l’essència del programari i aquest és el principal motiu per a l’ús del programari lliure. “No és solament per motius macroeconòmics, sinó també pel domini de l’essència del programari”.

El Brasil no vol ser només consumidor de productes i tecnologies propietàries. El país té dret a ser subjecte actiu en la societat de la informació.

Independència respecte als proveïdors

Sabem que un govern, per la lògica del dret públic, ha de comprar, sigui el que sigui, amb la màxima transparència, i fer-ho públic per

ANOTACIONES

mitjà de licitació. A més, el Govern té el dret de conèixer el que com- pra. Les plataformes propietàries causen una dependència tecnològi- ca que inhibeix la competència, impossibiliten el coneixement sobre el contingut del producte adquirit i creen una reserva de mercat per a l’empresa que va vendre al Govern. Això, com sabem, va contra els principis públics d’administració.

“El programari lliure ofereix més independència amb relació al dis- tribuïdor de solucions. El Govern, quan compra una solució en pro- gramari lliure, té accés al codi font i a les seves quatre llibertats bàsiques, i, d’aquesta manera, no es lliga a qui el va desenvolupar, sinó que queda la interoperabilitat garantida en el futur, ja que ell té el codi font”, ens explica Sergio Amadeu.

Pensem així: la compra de programari propietari per governs seria comparable al fet de comprar medicaments sense tenir el dret de co- nèixer-ne la fórmula química o, per exemple, seria com adquirir ali- ments industrialitzats sense tenir el dret de conèixer de què estan fets.

Socialització del coneixement

Perquè els països menys desenvolupats, o en desenvolupament, tin- guin possibilitat de superar una etapa històrica de dependència i su- bordinació en l’escenari mundial, les lleis i els tractats internacionals de patents actuals, de copyright, les marques protegides per la ideo- logia de la propietat intel·lectual, s’han de canviar.

Recordem que, històricament, la protecció de la propietat intel·lectual es va establir per a afavorir la llibertat de creació, estimulant els in- ventors, i per a promoure beneficis per a la societat. Avui s’ha con- vertit en una reserva de mercat per als països centrals i els seus monopolis, cosa que es desprèn de l’afirmació del president de l’ITI: “El Brasil ha notat que als pobles del món els interessa la socialització del coneixement tecnològic. I aquesta és una posició clara de la di- plomàcia brasilera que combina bé amb el programari lliure. El Bra- sil s’ha enfrontat a diversos contenciosos similars al del programari lliure. Tot el que es discuteix és coneixement i socialització. El progra-

ANOTACIONES

mari lliure neix dient: puc ser programari lliure? i la resposta és: no- més si socialitzes”, diu Sergio Amadeu.

Aquesta és la posició que ha defensat, en l’escenari internacional, la diplomàcia brasilera i el president de la República.