sistema, entrin o no físicament en el sistema, analitzant tots els materials associats al cicle vida d’un producte. Els fluxos tenen tres dimensions o categories:
1 - Dimensió territorial: segons l’origen o destí final dels fluxos.
i. Domèstics: fluxos extrets o dipositats a l’entorn natural del sistema (ex. collites nacionals en el cas d’analitzar una regió).
ii. Externs: fluxos extrets o dipositats fora dels límits del sistema (ex. collites exportades o importades)
2 - Dimensió productiva o en el cicle de vida: segons si els fluxos creuen directament els límits del sistema o bé els fluxos es calculen a partir dels requeriments de materials associats a les cadenes superiors del procés productiu.
ii. Indirectes: materials associats al procés productiu, que no s’acaben incorporant al producte final, però que es mobilitzen i són necessaris per a la seva obtenció (ex. tones de cru de petroli que cal extreure de l’entorn per produir cada tona de gasolina importada).
3 - Dimensió de producte: es diferencia entre els materials que s’utilitzen o entren al sistema i els materials mobilitzats però que no són utilitzats o no entren en el procés productiu.
i. Usats o Processats: agrupa tots els materials mobilitzats que entren en el sistema i són utilitzats (ex. mineral pur).
ii. No - Usats o No – Processats: materials associats a l’extracció d’altres que necessàriament són mobilitzats però no són utilitzats ni processats (ex. ganga associada a l’extracció d’una mena)
Seguint aquesta classificació a continuació es defineixen els fluxos inclosos en cada terme del balanç de matèria (Figura 3.1):
- Extracció domèstica i extracció domèstica no usada - Importacions i exportacions
- Fluxos indirectes associats a les importacions i exportacions - Sortides a l’entorn natural
- Fluxos d’aire, aigua i d’altres substàncies
Figura 3.1 Tipologia de fluxos considerats en l’anàlisi dels fluxos de materials (MFA)
DIRECTES INDIRECTES
SISTEMA
VARIACIÓ DELS ESTOCS USOS DISSIPATIUS o DEGRADATIUS EXTRACCIÓ DOMÈSTICA No - Usada EXTRACCIÓ DOMÈSTICA No - Usada EXTRACCIÓ DOMÈSTICA Aigua, Aire ...
FLUXOS IND. ASSOCIATS A IMPORTACIONS IMPORTACIONS SORTIDES A L’ENTORN NATURAL Aigua, CO2... EXTRACCIÓ DOMÈSTICA No - Usada FLUXOS IND. ASSOC. A EXPORTACIONS EXPORTACIONS DIRECTES INDIRECTES DIRECTES INDIRECTES SISTEMA
VARIACIÓ DELS ESTOCS USOS DISSIPATIUS o DEGRADATIUS EXTRACCIÓ DOMÈSTICA No - Usada EXTRACCIÓ DOMÈSTICA No - Usada EXTRACCIÓ DOMÈSTICA Aigua, Aire ...
FLUXOS IND. ASSOCIATS A IMPORTACIONS IMPORTACIONS SORTIDES A L’ENTORN NATURAL Aigua, CO2... EXTRACCIÓ DOMÈSTICA No - Usada FLUXOS IND. ASSOC. A EXPORTACIONS EXPORTACIONS
Extracció domèstica
L’extracció domèstica (Domestic Extraction, DE) és un flux d’entrada que comptabilitza els recursos materials extrets de l’entorn natural del propi sistema. Són fluxos directes i usats. S’han agrupat en tres categories: recursos minerals, combustibles fòssils i biomassa, cadascuna d’aquestes categories es pot desglossar en altres més específiques.
i. Recursos minerals: inclou minerals metàl·lics, no metàl·lics i productes de pedrera extrets de l’entorn natural.
ii. Biomassa: inclou biomassa vegetal (productes agrícoles, fusta i pastures), caça i pesca. La ramaderia no s’inclou, ja que es comptabilitza el consum de pinso i pastures i per tant, si també s’inclogués el creixement animal hi hauria una doble comptabilització.
iii. Combustibles fòssils: s’inclouen els combustibles fòssils extrets del territori (gas natural, petroli i carbó). Les altres fonts energètiques: renovables, nuclear i hidroelèctrica, per conveni, han estat omeses per les següents raons:
a. L’energia nuclear consumeix una quantitat relativament petita de massa per produir energia, comparat amb l’energia obtinguda a partir del petroli. Segons Institut Català de l’Energia, 1 tona d’urani (en reactors d’aigua lleugera) és equivalent a d’entre 10000 i 16000 tones de petroli (Institut Català de l’Energia [ICAEN], 2003). Els impactes ambientals relacionats amb l’urani com són la generació de residus radioactius, la perillositat de les instal·lacions... no es poden veure reflectits mitjançant indicadors de consum de materials. A més, l’única mina d’extracció d’urani a l’Estat espanyol està situada a Salamanca (Instituto Geológico y Minero Español [IGME], 2003), i tot l’urani processat prové d’importacions amb l’Estat espanyol o internacionals. Tot i així, si en l’estudi s’inclou la comptabilització dels fluxos indirectes, la seva comptabilització seria pertinent (veure Addenda, apartat 4.5.2).
b. L’energia hidroelèctrica és produeix pel flux de l’aigua, de manera que el material no és transformat directament, per tant la massa d’aigua utilitzada per a l’obtenció d’energia hidroelèctrica no serà comptabilitzada com un flux de materials per a l’avaluació del MFA. A més cal tenir en compte, que els impactes socials (expropiació de terrenys i reassentament de la població en altres zones en cas d’ocupació d’una vall per un embassament) i medi ambientals (pèrdua
de sediments...) associats a aquesta font energètica tampoc es poden veure reflectits en el MFA. Els impactes ambientals associats a aquest tipus d’energia en les fases de construcció i explotació, la generació de pols, olis i metalls que van a les aigües entre d’altres residus, sí que estaran comptabilitzats. Les tones de materials consumits per a la construcció de les preses i embassaments, seran inclosos com a fluxos d’entrada del sistema en l’any o el període de construcció, i els residus generats i abocats a l’aigua també hauran de ser comptabilitzats com a fluxos de sortida del sistema.
c. Les energies renovables, suposen una proporció molt baixa de l’energia total produïda. L’any 2003 les energies renovables representaven únicament un 3,2% del consum d’energia primària produïda. Si extraiem l’energia renovable d’origen hidràulic i la procedent de la biomassa forestal i dels residus sòlids urbans, la resta d’energies renovables suposen aproximadament un 0,07% del consum d’energia primària produïda (IDESCAT, 2007). A més de suposar un baix consum de recursos materials. Ni el vent, ni la radiació solar ni les altres fonts d’energia renovables han estat considerades com a fluxos de materials d’entrada, exceptuant la biomassa utilitzada com a font d’energia, que sí ha estat comptabilitzada, en la categoria de biomassa vegetal.
Extracció domèstica no usada
L’extracció domèstica no usada (DE No Usada) són els materials mobilitzats degut a l’extracció domèstica però que no s’han utilitzat en el procés econòmic. Els fluxos no usats considerats com a entrades al sistema són els següents:
i. Recursos minerals i combustibles fòssils: sobreextracció minera o ganga, comptabilitza el conjunt de minerals sense interès pràctic associats a l’explotació d’un mineral o recurs.
ii. Biomassa: inclou els rebuigs de les captures de pesca, subproductes de les collites no utilitzats (fusta deixada en els boscos, palla, fulles i altres residus de les collites)
iii. Excavació i drenatge: comptabilitza les terres i roques desplaçades per les activitats de construcció i dragatge de ports i platges.
iv. Erosió de les terres: opcionalment pot ser quantificada i tractada com un flux no usat, ja que suposa una disminució del rendiment productiu del terreny. Es pot comptabilitzar però no s’inclou per al càlcul dels indicadors.
Importacions i exportacions
Les importacions i exportacions són totes les entrades i sortides de materials amb origen o destí en d’altres sistemes. Es podran classificar segons la tipologia del component principal (biomassa, combustibles fòssils o recursos minerals) i pel grau de processament distingint entre matèries primeres, productes semi–manufacturats i productes acabats. Aquesta classificació permetrà analitzar l’estructura i la tendència del comerç o dependència exterior del sistema.
Fluxos indirectes associats a les importacions i a les exportacions
En aquesta categoria es comptabilitzen els materials associats a les importacions o exportacions que no són importats o exportats físicament, és a dir, que no creuen els límits del sistema. Es comptabilitzen les tones equivalents de recursos primaris extrets; és a dir, és la quantitat de material necessari (usat i no usat) per produir les matèries importades o exportades, menys la quantitat de producte final.
Sortides a l’entorn natural
Les sortides cap a l’entorn natural són tots els fluxos de materials procedents del sistema analitzat i que entren al medi natural que l’envolta. Aquestes sortides poden tenir lloc durant i després dels processos de producció i consum. Per tant, es pot diferenciar entre sortides de materials processats i sortides de materials no - processats (o no - usats). En aquesta categoria de flux, s’inclou les emissions a l’atmosfera i a l’aigua, els residus sòlids als abocadors, els materials amb usos dissipatius (fertilitzants, adobs, pèrdues per corrosió i abrasió de productes i infraestructures, pèrdues per ús de les carreteres, sorres, sal...), i el destí de la DE no usada.
Entrades i sortides d’aire, aigua i altres substàncies
Estrictament l’aigua i l’airesón materials, i com a tal s’haurien de comptabilitzar, i ser considerats entrades i sortides del sistema. Però els seus fluxos tenen un ordre de magnitud superior a la resta dels materials. Comptabilitzar-los suposa que la tendència global del MFA segueixi i reflecteixi principalment el comportament d’aquestes dues substàncies i no deixaria veure la tendència de la resta. Per tant, el flux d’aquestes substàncies s’analitza separadament i en l’anàlisi de fluxos del sistema únicament s’inclou l’aigua i l’aire incorporats en la matèria (biomassa, minerals,...) i que intervenen directament en el procés productiu o econòmic.
S’introdueixen unes convencions en els càlculs perquè els fluxos d’entrada i sortida siguin consistents. Per exemple s’inclou com a entrada, l’aire o oxigen necessari per a la combustió dels combustibles fòssils, per a la respiració dels humans..., i com a sortida, el diòxid de carboni produït, el vapor generat en la combustió o evaporació de productes... 9